Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
email: santildefons100@arqbcn.org / twitter: @Sant_Ildefons
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


23 de maig de 2019

Dia del malalt

El Secretariat Diocesà de la Pastoral de la Salut ens ha fet arribar un cartell per a la campanya del dia del malalt que serà el proper diumenge sisè de Pasqua.

En les nostres celebracions, especialment en les dominicals, veiem que en la comunitat reunida hi ha l’absència de germans i germanes malalts que donades les seves circumstàncies de salut, anys, etc. han quedat impossibilitats de la presència física. A casa, hospitalitzades, en residències, ateses per familiars, cuidadors professionals, depenen i fan el seu camí amb la dependència dels altres que sempre hauran d’agrair i molt. Es obvi que la pregària per a ells és constant així com el nostre record, afecte i solidaritat.

Fa més de quaranta anys que em dedico a la pastoral de la salut juntament amb seglars voluntaris/es. Visitem i alimentem l’esperit de tots ells que tenen el dret de ser estimats i valorats. Mes enllà de l’amistat que es trava amb ells la nostra ajuda consisteix en fer-los conèixer la paraula de Déu i alimentar-los amb l’Eucaristia. Molts d’ells ens han anat deixant per viure la Pasqua, és a dir, per fer el pas de la vida caduca a la vida Eterna. La comunitat no voldria que cap d’ells se sentís orfe de Déu ni dels germans i per això setmana rere setmana, mesos i anys, els acompanyem. Quan es creu oportú d’acord amb ells i la família un prevere de la comunitat administra en el lloc habitual la unció dels malalts. Aquest sagrament s’administra també dins la comunitat un cop a l’any per a totes aquelles persones que ho demanen.

Tots els qui ens dediquem a aquesta pastoral coincidim en una cosa, és molt més el que nosaltres rebem d’ells que el que podem donar-los personalment. I l’Evangeli ens diu que estimar Déu és el més important i que estimar a germans és semblant i ja no diguem si aquests són malalts, impossibilitats o gent molt gran. No deixem d’acompanyar-los sempre.

Francesc Xavier de Dou

20 de maig de 2019

Celebració del Sagrament de la Confirmació i primera visita a la Comunitat de l’actual arquebisbe de Barcelona, Cardenal Mons. Joan Josep Omella

El passat dissabte dia 11 en l’Eucaristia de les 8 del vespre disset nois i noies de la Comunitat van rebre el Sagrament de la Confirmació de mans del nostre Arquebisbe Mons. Joan Josep Omella en la seva primera visita a la nostra comunitat.

La confirmació és, per al cristià, allò que va ser per als apòstols el dia de Pentecosta: la vinguda de l'Esperit Sant, que els va fer valents per donar testimoni de l'evangeli. És el sagrament que perfecciona la gràcia baptismal i ens fa forts en la fe.

La presència del Cardenal va donar relleu a tota la celebració. En tot moment es va mostrar molt proper, en primer lloc als confirmants, però també amb tota la comunitat que l’acollia. Les paraules de la seva homilia van ser encoratjadores del que ha de ser la vida del cristià, sense deixar-nos vèncer per falses seguretats i posant la nostra esperança en l’Esperit Sant sempre present en les nostres vides

El manifest i les pregàries que van fer fraccionadament un per un tots els nois i noies que es confirmaven, va posar de relleu la seva voluntat de convertir-se en defensors de la fe, de fer de Jesús el centre de les seves vides i de portar el nom de Crist arreu donant testimoni del seu evangeli, conscients que l’Esperit Sant defensor els ajudarà tota la vida a ser fidels amb la responsabilitat que la confirmació els confereix.

Prèviament a les 6 de la tarda Mons. Omella va ser invitat a reunir-se amb els Consells Pastoral i Econòmic, en primer lloc per conèixer-nos i també per rebre de primera mà la informació de la marxa de la comunitat.

La parròquia ha complert aquest any 70 anys de la seva fundació. No era fàcil resumir en el curt espai de temps que disposàvem tot el que la comunitat ha fet i fa. En primer lloc un petit resum històric dels quatre rectors que hem tingut fins ara, i que tots coneixem prou bé, explicant-li una mica el tarannà de cada un d’ells i com Sant Ildefons ha estat sempre un referent de catalanitat i d’església progressista. La seva feligresia no s’ha quedat en els límits territorials del barri on està situada, sinó que al llarg dels anys ha acollit molta gent diferent de tot Barcelona. Se li va fer entrega del la Memòria de l’any 2018, perquè pugui valorar tot el que la comunitat va fer.

Seguidament van parlar diferents membres del Consell Pastoral per donar-li a conèixer amb més detall les activitats pastorals que es duen a terme. La Catequesi d’infants en les seves dues versions, la setmanal i la familiar mensual, va ocupar gran part de les explicacions per les quals el bisbe va mostrar molt d’interès compartint els criteris que els i les catequistes li van comentar.

Els integrants del Consell econòmic li van detallar les característiques actuals de l’economia posant l’èmfasi en les conseqüències que té la creixent secularització de la societat i l’envelliment dels feligresos.

Mons. Omella ens va deixar veure el seu tarannà obert i acollidor i ens va estimular per treballar el Pla Pastoral de l’Arquebisbat: “Sortim” en el qual tota la Diòcesi està immersa en aquests moments.

19 de maig de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Una lectura de la realitat en clau Pasqual

Les lectures d’aquest diumenge són un bon exemple del temps Pasqual en que vivim: esperança i incertesa, joia i dubte, valor i por. Però pel meu gust les ordenaria d’una forma una mica diferent, a veure què us sembla:

Potser l’Evangeli de Joan seria la meva primera lectura: Jesús ens anuncia que el seu final s’acosta, ens acull sota la seva protecció i ens envia al món només amb allò que som, homes i dones de bona voluntat amb el manament de l’amor de Déu que Jesús anuncia, això és tot el que som. No tenim res més, simplement hem de ser testimonis.

Després, la lectura dels Fets dels Apòstols, on els deixebles del Crist passen per tribulacions i dificultats com les que nosaltres mateixos sovint hem de passar. Si ara parléssim en termes de ‘moda’, la Sangha (comunitat) del Crist s’atreveix a vèncer la por, a sortir a anunciar al món el que volem i proposem. I malgrat tot, les dificultats seguiran encara. Segurament durant molt temps encara.

La darrera lectura, per a mi, seria la de l’Apocalipsi: un Cel nou i una Terra nova, Déu amb les dones i els homes, eixugarà totes les llàgrimes, no hi haurà més mort, crits ni sofriment perquè el mal i les coses d’abans hauran passat. Com sempre, en temps de Pasqua, un missatge d’esperança per nosaltres cristians i per la nostra societat i també pel nostre país.

Passem doncs del manament del Crist, per les dificultats del seu anunci fins a la certesa que entre tots serem capaços de donar forma a un món nou, de construir una societat més fraternal, justa, generosa i compassiva. I hem de tenir molt present que, per bastir aquesta nova societat, hem de ser nosaltres mateixos fraternals, justos, generosos i compassius. Si no comencem per nosaltres mateixos, no anirem enlloc. Recordeu el que Gandhi deia : ‘Si vols canviar el món, canvia’t a tu mateix’.

En el nostre país, darrerament, tenim la impressió que tots som més dolents, que aquesta societat es comporta ara d’una forma egoista, rancuniosa i venjativa. I el patiment que això genera en molts, és immens: judicis, testimonis, falsedats, presons injustes. Però no ens equivoquem, som les persones les que som egoistes, rancunioses i venjatives. Som les persones que hem de canviar i esperem que la llum de Pasqua ens hi ajudi.
Lluís Rissech

18 de maig de 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 19
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Pentecosta. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 20

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 21
Segona sessió de la Catequesi d’adults de la Pasqua a les 7 de la tarda a càrrec d’Anton Ramon Sastre. Amb el tema: La Vida

Reunió del Consell Pastoral de la Comunitat a les 9 del vespre

Dimecres, 22
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 25
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 26
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Pentecosta. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

14 de maig de 2019

Glossa de la sortida conjunta a Valldonzella de la catequesi familiar: Volem ser Llum

Un gran mural del ciri Pasqual va presidir la Benvinguda a la sala capitular i també l’Eucaristia a la capella modernista del Monestir de Valldonzella. El ciri és el símbol de la Llum del Crist Ressuscitat, el tema al voltant del qual tots els grups de la Catequesi Familiar vam celebrar la Pasqua amb activitats diverses, agrupats per edats dels nens i nenes però participant-hi també els pares i mares.

Vam aprofitar els diferents racons del Claustre per passejar amb els ulls tapats, confiant en el company que guiava, en moments diferents els tres grups de més grans; ens vam adonar de l’important que és caminar amb llum i ben acompanyats. Els de 4t, però, abans havien jugat a ‘Saber i guanyar’, amb preguntes relacionades amb la Pasqua i profetes actuals. Els més petits i més atrevits van aprofitar el parc del costat per a treballar la confiança, la pau i l’acollida, amb una bona adaptació del joc de les cadires a països i migrants. El grup de 3r van jugar amb l’auca de l’Eucaristia, i els de segon, a la sala gran, van emprar el conte de l’estel que porta els nens a indrets on sempre es comparteix.

La celebració eucarística va servir per posar en comú de manera resumida i gràfica el que havíem treballat cada grup. Els de sisè van reconèixer que ens faltava empatitzar, transmetre pau, confiar, estimar la diversitat, donar i acollir per tal de poder ser Llum, i en vam demanar perdó tots junts. Les pregàries van estar ben preparades pels grups de 3r i de 5è; les vam acabar plegats repetint “Obrim els ulls a la injustícia”. La processó d’ofrenes l’organitzava el grup de 4t, portant unes espelmes simbolitzant la seva Llum. Al moment de la Pau, el grup de 1r va mostrar-nos els coloms i mans de colors que havien fet amb el missatge “Sigui la Pau amb vosaltres”.

La celebració va finalitzar amb els suculents menús compartits pel grup de 2n, que reflectien, amb els tres plats, on són, on necessiten i on faran nova Llum, com per exemple: “1r: Sushi de compartir amb alegria. 2n: Pasta amb pesto d’esforç. 3r: Gelat d’alegria amb els amics i obediència a casa amb toping d’aprofitar el temps a tot arreu”.

Hi va haver moments per a tot, també per conèixer-nos i dinar plegats i fins i tot per a córrer pel claustre a l’estil ‘Carros de foc’. L’escalfor que vam sentir compensava la humitat del dia i agraïm a les monges del Monestir l’acollida que ens han tornat a oferir aquest any.
Mercè Corbella

13 de maig de 2019

Invitació a reflexionar sobre la Pasqua

Durant el Temps de Pasqua, la comunitat cristiana celebra tot sovint el bateig de nous membres que demanen d’incorporar-se a la comunitat, celebra també la primera participació a l’eucaristia d’altres persones que prèviament han fet una catequesi bàsica per conèixer millor la persona de Jesús i, fins i tot, hi ha moltes parelles que opten per celebrar el seu matrimoni durant aquest temps per la seva significació. Totes aquestes celebracions ens indiquen que aquest temps té una dimensió molt especial respecte a d’altres moments de l’any litúrgic. És per aquest motiu que la Comunitat Eclesial de Sant Ildefons posa a disposició de tots els seus membres la possibilitat d’aprofundir la fe en el que anomenem EL MISTERI DE LA PASQUA DEL CRIST, que constitueix el centre de tota celebració cristiana.

Sou tots convidats, doncs, a les trobades de reflexió dirigides per Anton Ramon Sastre que tindran lloc els dimarts 14, 21 i 28 a les 19:00 hores als locals de la parròquia. La temàtica de cada sessió la trobareu al Full Informatiu de la setmana passada i al blog de la Comunitat; a més està especificada als cartells que hi ha al tauler d’anuncis i a l’atri de l’església.

12 de maig de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Les lectures d'avui ens han suggerit dues reflexions, molt relacionades.

La primera, de l'Evangeli, quan Jesús manifesta que les seves ovelles reconeixen la seva veu. És a dir per ser del seu ramat hem de conèixer la seva veu. I ens preguntem, ¿quina és la seva veu?

La resposta és fàcil, sols cal recordar-la, si bé per qüestions d'espai concretarem sols uns punts. Recordem els advertiments que ens fa Jesús a aquells que volem escoltar la seva veu: "Estimeu els vostres enemics, feu bé els qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us ofenen... i vosaltres estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a canvi, sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare.. . i sereu fills de l'Altíssim que és bo amb els desagraïts i els dolents ...(Lluc VI-27. 35).

Està clar per tant que per ser del ramat del Mestre cal practicar els seus consells. I això entenem que significa compartir, compartir els béns, compartir la bellesa, compartir la pena, compartir el dolor, no cercar el benefici si ajudem als necessitats, treballar per una societat més justa, en definitiva realitzar les obres de misericòrdia, i per tant en un temps com el que vivim, suportar els defectes del proïsme i perdonar les ofenses, és a dir, perdonar a tots els polítics que les darreres setmanes ens han bombardejat amb mentides, i que ens aconsellen que no acollim els forasters, immigrats, sense sostre, famolencs, o que no redimim els presos i captius.

I la segona reflexió ens porta a la joia que ens dóna la no discriminació palesada per la lectura dels Fets dels apòstols: Al ramat hi caben els no jueus, és a dir qualsevol persona, això sí, que escolti la paraula i estigui disposada a seguir-la i disposada també a suportar persecucions, exili, presó.

Angelina i Josep M.

11 de maig de 2019

Dilluns, 13
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Trobada mensual de la Comunitat a les 8 del vespre

Dissabte, 18

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 19
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Pentecosta. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

10 de maig de 2019

Trobada de la Comunitat del mes de maig: 75 anys de Càritas ajudant, acompanyant i promocionant als més febles

Aquest curs Càritas Diocesana ha celebrat el 75 aniversari de la seva fundació. Tots hem sentit parlar de la gran tasca que fa aquesta organització caritativa de l'Església de Barcelona. Sempre, però molt més en els darrers anys amb motiu de la forta crisi econòmica, Càritas ha estat al costat dels més febles.

El Papa Benet XVI escrivia " L'església mai no pot sentir-se dispensada de l'exercici de la caritat organitzada dels creients"(“Déu és amor” n 29).Càritas, és l'organització que en nom de tota l'Església de Barcelona exerceix la caritat organitzada.

Coneixem Càritas? Sabem, més enllà de què reparteix menjar i roba, quines activitats fa? Les seves activitats són beneficència, o veritable caritat i justícia?

Aquest aniversari és una oportunitat perquè coneguem de primera mà quina és la tasca d'ajuda, d'acompanyament i de promoció que fa Càritas diocesana.

El dilluns dia 13 a les 8 del vespre ens en parlaran Marta Flujà i Calderon, tècnica de sensibilització de Càritas Diocesana de Barcelona, acompanyada de Dolors Arbonés, referent de Càritas Diocesana de Barcelona a l'Arxiprestat de Sant Gervasi. Esperem la vostra assistència. Coneixent més Càritas també t'assabentaràs de la realitat de la pobresa a casa nostra.

7 de maig de 2019

L’Arquebisbe de Barcelona, Cardenal Joan Josep Omella presidirà la celebració del Sagrament de la Confirmació en l’Eucaristia de les 8 del vespre del proper dissabte dia 11

Ens trobem en ple temps de Pasqua. Aquest dies proclamem, plens de joia, que Crist ha ressuscitat. Pasqua és un cant a la vida. Diumenge vinent, IV diumenge de Pasqua, l'Església ens convida a contemplar a Jesús, com el Bon Pastor. I en l'Evangeli llegirem com Jesús afirma: Allò que el Pare m'ha donat val més que tot, i ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare. Allò que el Pare ha donat a Jesús, som tots els qui, amb més o menys coherència, escoltem la veu del Senyor, el nostre Bon Pastor. Hem d'agrair, i molt, que en temps de turbulències, estem en bones mans, en els mans del Pare.

Enguany, la nostra comunitat de sant Ildefons celebrarà d'una manera especial aquesta Jornada del Bon pastor. El dissabte a la missa vespertina de les 8 del vespre un grup d'adolescents que han participat durant sis cursos a la catequesi familiar, rebran el sagrament de la Confirmació. Rebent el do de l'Esperit Sant, aquests nois i noies finalitzaran la catequesi d'iniciació cristiana. La celebració del dissabte vinent és un gran motiu de joia pels nois i noies que seran confirmats, pels seus familiars, pels catequistes que han dedicat temps en la seva preparació, i de forma molt significativa per tota la comunitat de Sant Ildefons.

Vull posar l'èmfasi en l’aspecte comunitari i eclesial de la confirmació. La celebració no pertany només als qui rebran la confirmació i a les seves famílies, sinó a tota la comunitat. Som tots el qui ens trobem cada diumenge per celebrar l'Eucaristia a la nostra comunitat, que tindrem l’oportunitat de reviure una nova Pentecosta. Reunits al voltant de l'altar, tots pregarem perquè l'Esperit ens il•lumini, ens doni esperança i força per ser testimonis del Crist ressuscitat. I també, amb la nostra presència manifestarem la nostra estima als nois i noies que seran confirmats. Els mostrarem que tenen un lloc a la nostra comunitat, i que ens alegrem i molt que vulguin ser deixebles de Crist enmig nostre.

La celebració de la Confirmació serà presidida per l’Arquebisbe de Barcelona, Cardenal Joan Josep Omella. És la primera vegada que l'Arquebisbe visitarà la nostra comunitat, i ho fa en un diumenge tan significatiu com el Diumenge del Bon Pastor. Un motiu més que ha de motivar la nostra participació. El Bisbe de la diòcesi és el que presideix la caritat de tota l'església que fa camí al bisbat de Barcelona. Participar en l'Eucaristia que ell presideix és un signe de comunió amb totes les comunitats barcelonines. Escoltar les seves paraules, en un diumenge tan significatiu com el del Bon Pastor, és una oportunitat per conèixer més personalment el nostre bisbe. Tota la Comunitat hi és especialment convidada.

Prèviament a la celebració de la Confirmació, el Bisbe s'haurà trobat amb els consells Pastoral i d'Economia de la nostra comunitat. En la conversa li exposarem els anhels, neguits i moment que viu la nostra Parròquia, i escoltarem, també, els missatges que cregui oportuns donar-nos.

Acabo recordant les paraules de Jesús. Allò que el Pare m'ha donat val més que tot, i ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare. Els nois que seran confirmats, la nostra comunitat estant en mans del Pare. Dissabte vinent, presidits pel nostre Bisbe, en donarem gràcies.

Josep m Jubany

6 de maig de 2019

Pasqua 2019 - Sessions de catequesi d’adults

El Temps de Pasqua és una ocasió per reflexionar amb calma sobre la vida a la que hem estat cridats i sobre el sentit de les nostres celebracions. Esteu convidats a assistir a les trobades que tindran lloc els dimarts, dies 14, 21 i 28 de maig, a les 19:00 hores, en els locals de la Parròquia de Sant Ildefons, dirigides per Anton Ramon Sastre, segons el següent programa:

1. La mort
a. El Misteri de la nostra mort:
     1. Revelació de la finitud humana
     2. Absència: trencament de lligams
b. El Misteri de la Mort de Jesús: 
     1. Testimoni d’una fidelitat
     2. Revelació de l’amor de Déu

2. La vida
a. Progrés i pessimisme en els nostres dies
b. Les benaurances: ¿una alternativa utòpica?
c. El desert com a símbol: encontre o temptació
d. ¿Què és la vida eterna? (Mc 10, 17-22)

3. La pasqua: Misteri i Presència

a. El nostre temps: temps de gràcia (Festa de la Pentecosta)
b. ¿Què vol dir ressuscitar?
c. La comunitat cristiana confessa la Resurrecció de Jesús
d. Signes evangèlics de la presència del Ressuscitat:
     1. L’amor: dimensió ètica de la vida cristiana
     2. L’eucaristia: comunitat i comunió (Lc 24, 13-35)

5 de maig de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

A la primera lectura d’avui dels Fets dels Apòstols hi podem llegir: “...i quan el gran sacerdot començà així el seu interrogatori: - Us vam prohibir severament ensenyar res més en nom de Jesús...”. Tots sabem que Jesús ensenyava a Jerusalem i per tot arreu dient: primer estimar Déu per sobre de totes les coses i els homes i les dones, encara que siguin els teus enemics, com a tu mateix. Estimar ho entenc perfectament amb les meves limitacions. Pel que fa als enemics: és a dir, els qui menteixen grollerament, els qui practiquen la injustícia, els prepotents o els qui no respecten la presumpció d’innocència, els qui practiquen la presó preventiva de forma irresponsable... i n’hi ha més. El que passa és que estic pensant en el judici de la vergonya i haig de fer un esforç immens per estimar aquesta mena d’enemics. Mireu, em totes aquestes accions d’aquesta gent; amb un exemple pot quedar més clar. Si em trobés la jutgessa Carmen Lamela, que per cert té concedida la medalla de la Guàrdia Civil, que és la instructora de la causa contra els nostres amics empresonats en el judici de la vergonya i que ara aquesta senyora ha ascendit de categoria i està com a titular del Tribunal Suprem de Justícia, si me la trobés pel carrer caiguda a terra, no dubteu que l’ajudaria a aixecar-se i m’interessaria per la seva salut. Possiblement els meus pensaments serien contradictoris. repugnen

Deixeu-me canviar de tema; a l’Evangeli d’avui hi trobo un passatge curiós, que diu així: “Quan clarejava, Jesús s’atura vora l’aigua, però els deixebles no el reconeixen. I quan Jesús els demana quelcom per a menjar la resposta és negativa”. És realment sorprenent ja que l’havien vist diverses vegades després de la resurrecció i fins i tot en una d’elles se’ls havia aparegut quan estaven amagats per por dels jueus; Tomàs, però, aquella vegada no hi era. Ja sabeu com va acabar aquesta història. Els apòstols havien conviscut amb Jesús molt de temps i havien patit la seva mort i celebrat la seva resurrecció i ara l’ignoraven. Jesús va haver de fer el miracle de la pesca extraordinària per identificar-se. No puc evitar tornar a pensar en el judici de la vergonya quan és evident que els nostres amics empresonats són innocents, no costa gaire adonar-se que ells no han comès cap delicte i tot el tribunal no és capaç d’identificar la veritat. Allà en aquella platja a la vora del mar i a la matinada i amb el cansament d’una pesca frustrada podem entendre que els apòstols no identifiquessin Jesús. Però en el Tribunal Superior de Justícia tot és evident: els nostres amics acusats no han comès cap delicte. És fàcil identificar la veritat i els jutges ho tenen davant seu: no ho veuen o no ho volen veure. Un dia tot brillarà com la llum del sol que surt entre les aigües a la matinada a la vora del mar, serà la veritat. Per a mi el fragment estrella d’aquest Evangeli d’avui és aquest: “... Jesús li pregunta per tercera vegada si l’estimava i Pere contesta: - Senyor, vos ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo. Li diu Jesús: - Pastura les meves ovelles.”

Àngel Oliva

4 de maig de 2019

La setmana dia a dia

Dilluns, 6
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Consell Arxiprestal de Sarrià-Sant Gervasi a les 9 del vespre

Dimarts, 7
Reunió del grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 8
Trobada del grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 11
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 12
Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions i Jornada de les Vocacions Nadiues

2 de maig de 2019

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La pròxima celebració comunitària del Baptisme serà el diumenge 12 de maig a les 12 del migdia.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills/filles cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

1 de maig de 2019

Primer de maig. Festa del Treball. Festa laboral a tot Europa.

L'horari de misses es correspon amb la dels dies feiners, se suprimeix, però, la missa de les 8 del matí, amb la qual cosa només se celebrarà l’Eucaristia de les 12 del migdia. El dret al treball és patrimoni de tots. Els indicadors de les xifres d’atur mostren una lenta però sensible disminució en els darrers anys una vegada “diuen” que recuperada ja la forta crisi econòmica a la que el nostre país s’ha vist sotmesa la darrera dècada.

Aquesta valoració és insuficient i a més enganyosa perquè no té en compte ni la precarietat de sous de moltes feines ni les grans i greus diferències entre homes i dones. A més cal tenir en compte que l’atur residual actual en molts casos és de llarga durada i afecta a persones cada cop més joves. Per tant, no podem dir que el problema estigui ni tan sols en vies de solució. La solidaritat amb aquestes famílies ha de ser un objectiu de primer ordre, i els nostres governants haurien de complir el que prometen en campanyes electorals com les actuals.

Pregarem perquè el Senyor infongui la seva llum sobre tots nosaltres, però molt especialment sobre els qui en són directament responsables.

30 d’abril de 2019

Vetlla Pasqual: Homilia de Mn. Josep m Jubany - Dissabte 20 d’abril de 2019

Amics, amigues,

Ens hem reunit aquesta nit per celebrar la Vetlla pasqual, la més important de les celebracions de l'Església. Sant Agustí anomenava aquesta vetlla, com la mare de totes les vetlles. La litúrgia d'avui és plena de signes que volen manifestar la grandesa del que celebrem. La llum del ciri de pasqua ens evoca Jesús com la llum del món. L'aigua ens recordarà la nostra condició de batejats i la nostra dignitat de Fills de Déu. En l'Eucaristia confessarem que Jesús se'ns dóna amb el seu cos i la seva sang i acabem d'escoltar les lectures pròpies d'aquesta celebració.

Les lectures de l'Antic Testament ens evoquen la fe del poble d'Israel, i ho fan amb un llenguatge i algunes expressions que potser grinyolen a les nostres orelles, com per exemple : "cavall i cavaller al mar ha submergit", ara bé, totes tenen un fil conductor. La vida és un do de Déu; Déu ens ha creat per pura gratuïtat, Déu ens estima amb un amor fidel, i en els moments del perill, la lectura de l'Èxode, està a prop de nosaltres, ja que no vol que la humanitat visqui en l'esclavatge, sinó en la llibertat, i la seva voluntat és que tots nosaltres visquem d'acord amb la dignitat en que hem estat creats. I hem estat creats a imatge i semblança seva per aquest motiu, els profetes ens han recordat que ens dóna un cor nou, un cor que bategui amb amor . Una història que amb raó, ha estat qualificada com una història de salvació.

I tota aquesta història de fidelitat, d'amor, de gratuïtat, troba la seva plenitud en Jesús de Nazaret, el Rabí que passà pel món fent el bé. I que va tenir la gosadia de dir que qui em veu a mi, veu al Pare. Aquest Jesús és el que Divendres contemplàvem penjat en una creu, com un proscrit. Ell que va estimar als seus fins a l'extrem, va morir com un criminal qualsevol. Cal dir-ho ben clar, Jesús morí sol i fracassat. Però tot canvià un matí de Pasqua, quan a unes dones els adrecen les paraules que hem escoltat en l'Evangeli. Per què busqueu entre els morts aquell que viu? No hi és aquí: ha ressuscitat.

28 d’abril de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

La pau sigui amb vosaltres

L’Evangeli que llegim avui és l’anomenat de la Misericòrdia i com tots els relats evangèlics sempre el trobem nou. Abans de començar a pensar, he buscat a l’Enciclopèdia Catalana la definició de misericòrdia: «Profunda pietat o compassió que impulsa a perdonar i a socórrer...» I m’ha semblat que abans de redactar la definició, el col•laborador potser havia llegit aquest evangeli.

Perdonar: Jesús perdona els seus deixebles, l’han abandonat en els dies terribles. Al peu de la creu només hi veiem segons relata sant Joan 19:25 «... la seva mare, i la germana de la seva mare Maria, la de Cleofàs, i Maria, la Magdalena». Ja abans l’ha traït Judes i negat Pere. Malgrat tot els perdona: per dos cops els diu «La pau sigui amb vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor.

Socórrer: sap que estan esporuguits, per por als jueus, diu l’Evangeli i potser també de si mateixos per la seva actuació.

Tot i això els acaba dient: «Rebeu l’Esperit Sant», que és la llum i la força que necessiten per començar la missió que els encomana.

D’exemples de misericòrdia en trobem molts en la vida de Jesús. El veiem: curant malalts, a la resurrecció de Llàtzer, on Jesús es va posar a plorar; retornant a la vida la filla de Jaire; alimentant multituds; al sermó de la muntanya on amb les benaurances ens deixà una lliçó de vida (Mt 5, 7) «Sortosos els compassius, perquè seran compadits». I ja a la creu, mentre patia el pitjor martiri va dir «Pare, perdona'ls, perquè no saben el que fan» (Lc 23,34). No oblida encomanar a Joan que tingui cura de la seva mare, no vol deixar-la sola amb el seu dolor.

Un home jove sense sostre fa no massa temps em va dir «A mi, Déu no m’ha abandonat mai, i a vostè tampoc l’abandonarà».

En aquest món que ens envolta, ple d’injustícia, misèries, tristeses i amargor, hem de recordar el següent: «Així és que fem d’ambaixadors de Crist, però és Déu el qui fa, a través de nosaltres, aquesta invitació...». 2 Cor 5, 20.

Siguem missatgers d’esperança, no podem oblidar les paraules de Sant Benet (RB, 4, 74): «No desesperar mai de la misericòrdia de Déu»

Rosa Maria Olivella

27 d’abril de 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 28
Sortida conjunta dels dos Grups de Catequesi familiar mensual

Dilluns, 29
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dissabte, 4
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

24 d’abril de 2019

Catalunya, ¿encara cristiana?

Ser cristià vol dir creure en Jesús de Natzaret com a “revelador” del Misteri de Déu i entrar en el seu moviment profètic. Si partim d’aquesta definició (que deu ser prou correcta), analitzant els paràmetres amb que es mesuren les creences de les societats, es pot dir que a mig termini Catalunya com a societat no serà cristiana. Això no implica que no estigui amarada de molts valors cristians a partir dels que s’ha constituït la societat europea, ni que no hi hagi a Catalunya nombroses comunitats cristianes més aviat menors.

No és que la societat catalana anterior fos globalment una fidel creient en Jesús, però tenia unes estructures cristianes ben definides i àmpliament participades per la gran majoria de la població, situació que permetia que aquesta majoria orientés en aquelles estructures les seves inquietuds religioses i les seves conductes. Aquesta situació fou la que marcà l’experiència de la generació que avui te de 60 a 90 anys.

La generació següent (30-60 anys actualment) va ser educada en el cristianisme però de forma majoritària ha anat abandonat la fe cristiana. L’altra generació (més joves de 30) manifesta una ignorància greu del cristianisme (no coneix ni les beceroles culturals bàsiques) i lògicament no te pràctica cristiana.

Aquesta dimissió de la fe s’ha produït en el termini curt de tres generacions, i per tant a una velocitat vertiginosa i en plena normalitat cultural. És una implosió pacífica. Els pares que han vist frustrades les seves aspiracions de transmetre la fe cristiana es consolen comprovant que els seus fills i nets “són bones persones i generosos”.

23 d’abril de 2019

Festes de Sant Jordi i de la Mare de Déu de Montserrat

Enguany coincideixen en una mateixa setmana les festes de Sant Jordi i de la Mare de Déu de Montserrat, patrons molt estimats de Catalunya, en uns moments difícils i incerts marcats pel judici dels presos polítics (que porten més d’un any en presó preventiva) per la situació dels exiliats i per les famílies de tots ells. Pregarem perquè siguin tractats amb justícia, i també pels jutges, els advocats i els testimonis, i perquè els siguin respectats els drets humans.

Més enllà de les celebracions festives d’aquests dies, dels llibres, de les roses i dels llaços grocs, demanarem la seva intercessió per totes les necessitats del nostre país; que els nostres governants sàpiguen trobar-hi solucions i que la nostra solidaritat vers els més necessitats es vegi sensiblement reforçada.

21 d’abril de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Segons Mateu.- Maria Magdalena i l’altra Maria anaren a visitar el sepulcre. Tot d’una hi hagué un gran terratrèmol. Havien trobat l’entrada tancada però en aquell moment un àngel feu rodolar la pedra i els va dir: no tingueu por, vosaltres /.../ aneu de seguida a dir als deixebles: Ha ressuscitat d’entre els morts, i ara va davant vostre a Galilea. Allà el veureu. Pel camí el mateix Jesús se’ls fa present i les saluda. Elles el van abraçar emocionades. Ens podem preguntar per què l’àngel no es va presentar davant dels deixebles, ell mateix, i els ho va comunicar directament? L’estratègia de Jesús que va preferir presentar-se en persona a les dones, és del tot intencionada per donar-los a elles, precisament, la primícia que d’altra manera no haurien tingut, i s’haurien mantingut en l’anonimat, tot i l’expressa voluntat de Jesús, que va voler fer-les testimonis de la seva mort i resurrecció. Efectivament ha estat fins a dia d’avui quan hi ha dones que volen ser reconegudes com a deixebles i apòstols i no en son encara.

Segons Marc.- Déu meu, per què m’has abandonat? És el crit d’angoixa i de dolor de Jesús, home com nosaltres, davant de la mort imminent. Jesús llençà un gran crit i va expirar. Llavors la cortina del santuari s’esquinçà en dos de dalt a baix. Tot s’havia complert. Passat el repòs del dissabte les amigues de Jesús van proveir-se dels olis aromàtics i es van encaminar cap al sepulcre. En arribar-hi van veure la pedra retirada i hi van entrar. Hi havia un noi vestit de blanc que els va dir: Ha ressuscitat, no és aquí.
Aneu a dir als seus deixebles i a Pere: Ell va davant vostre a Galilea, allà el veureu.
Aquell mateix matí es feu present primer a Maria Magdalena. Ella va anar a dir als que estaven afligits i ploraven, que havia vist al Senyor, però no la van creure!

Segons Lluc.- Les dones van arribar molt de matí de diumenge al sepulcre, portant els olis aromàtics que havien preparat per ungir el cos. Van arribar i van entrar al sepulcre però el cos no hi era. Aleshores van veure dos homes que els van dir: per què busqueu entre els morts aquell qui viu? No és aquí, ha ressuscitat. Van córrer a anunciar-ho.Eren Maria Magdalena, Joana i la mare de Jaume, però les seves paraules els van semblar un absurd i no les van creure!

Segons Joan.- Maria Magdalena plorava a la vora del sepulcre i veié dos àngels vestits de blanc, ells li diuen: dona, per què plores? Es girà enrere i veié un home i no s’adonà que fos Jesús amb l’atabalament que duia. Ell li diu: Dona, per què plores? Qui busques? I abans d’esperar resposta Jesús li diu: Maria! Ella a l’instant el reconeix i se li llença als peus i li diu Mestre! Després d’això Magdalena, corpresa, va anar a trobar la colla i els diu: He vist el Senyor!

Sefa Amell

20 d’abril de 2019

La setmana dia a dia

Dissabte, 27
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 28
Sortida conjunta dels dos Grups de Catequesi familiar mensual

18 d’abril de 2019

Tríduum Pasqual: Dijous, Divendes i Dissabte Sants

DIJOUS DE LA CENA DEL SENYOR, dia 18: És dia feiner.
e suprimeixen totes les Misses del matí
A les 8 del vespre, Missa concelebrada de la Cena del Senyor
En finalitzar la Missa, es farà el trasllat del Santíssim Sagrament a l’Altar de la Reserva per ser adorat pels fidels. Tot seguit, despullament de l’Altar.

DIVENDRES DE LA PASSIÓ DEL SENYOR, dia 19: És dia festiu.
Se suprimeixen totes les Misses
A les 10 del matí: Via Crucis
Les comunitats de Sant Antoni de Pàdua i de Sant Ildefons celebrarem junts la devota pregària del Via Crucis. Enguany es farà a la parròquia de Sant Ildefons.

A les 6 de la tarda:
Celebració litúrgica solemne de la Passió i Mort del Senyor
Aquesta celebració litúrgica comprèn:
1.- Lectura de la Paraula de Déu
2.- La Gran Pregària Catòlica
3.- L’Adoració de la Creu
4.- Comunió

DISSABTE DE LA SEPULTURA DEL SENYOR, dia 20: És dia feiner.
Se suprimeixen totes les Misses
És un dia de silenci i de pregària tot esperant la Vetlla Pasqual.
VETLLA PASQUAL: A les 10 de la nit comença el Temps de Pasqua amb la celebració solemne de la Vetlla Pasqual. Aquesta celebració litúrgica comprèn:
1.- Benedicció del Foc Nou i del Ciri Pasqual
2.- Anunci de la Pasqua
3.- Litúrgia de la Paraula
4.- Litúrgia Baptismal i renovació de les promeses del Baptisme
5.- Celebració de l’Eucaristia

DIUMENGE DIA 21
DIUMENGE DE PASQUA DE LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR

NOTA 2 - Com que la Vetlla Pasqual de la vigília s’acaba tard, la Missa d’1/4 d’11 del matí es trasllada a 1/4 de 12 del matí.
També hi haurà les misses habituals d'1/4 de 2 del migdia i de 2/4 de 9 del vespre. Inici de l'Octava de Pasqua.

16 d’abril de 2019

Setmana Santa

Fa uns dies amb el lema “Al peu de la Creu, amb els qui pateixen” alguns de vosaltres participàreu en la nostra comunitat a una vetlla de pregària . Fou un moment intens de pregària. Els textos, les lectures, els cants, el silenci ens ajudà a resar, a contemplar la Creu de Nostre Senyor Jesucrist, a sentir-nos solidaris amb tots els homes i dones, que aquí a casa nostra o arreu del món pateixen qualsevol tipus de sofriment. Amb els ulls fixos en aquell que va ser traspassat, vàrem interioritzar que Jesús clavat en Creu, i amb els braços estesos entre cel i terra, ens abraçava a tots, i patia i se solidaritzava amb tots els que pateixen.

Pels creients en Jesús, aquest dies són una ocasió per reflexionar i meditar el que és el centre de la nostra fe: Passió, Mort i Resurrecció del Senyor. Una de les millors maneres és la participació atenta i activa a les celebracions litúrgiques pròpies d'aquests dies. Subratllo participació atenta i activa, perquè aquestes celebracions siguin realment fructuoses cal que assaborim tot el que signifiquen. Cal que abans d'anar a l'església, llegim les lectures que allà es proclamaran, i ens adonem de tot el missatge que ens transmeten. Permeteu-me que us convidi com un bon exercici espiritual per aquest dies, que seguint el que vàrem fer fa uns dies, dediqueu temps a continuar contemplant la Creu, i sobretot al Crucificat.

La Creu, amb tot el que té de barbàrie i crueltat. En els primers segles del cristianisme, la Creu era motiu d'escarni i burla i molts no podien entendre com hi havia persones que la podien adorar. Sant Pau se'n fa ressò d'aquest rebuig quan escriu: Els jueus demanen prodigis, i els grecs cerquen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als pagans una insensatesa. Però és poder i saviesa de Déu per a tots els qui són cridats, tant jueus com pagans (1 Cor 1, 23-24). Pels romans la Crucifixió era la pena de càstig per als esclaus pròfugs o per subversius contra l'imperi romà, i la mort en creu es considerava la més vergonyosa de les penes. Ciceró va dir "Tot el que tingui a veure en la creu deu mantenir-se lluny dels ciutadans romans, no només dels seus cossos, sinó fins i tot del seus pensaments, ulls, i orelles". Però no eren només els romans, també els jueus tenien una gran adversió pels que havien estat penjats en la creu: "tot home penjat en un patíbul és un maleït de Déu". (D 21, 23). No és, doncs, estrany que hi haguessin manifestacions públiques ridiculitzant la creu. A Roma en el Palatí s'ha trobat un gravat, que representa un crucificat amb cap d'ase, i a sota una inscripció que diu: “Alexamano adora al seu Déu".

És per això important que no oblidem tot el que significa la Creu, i sobretot el qui en ella és crucificat. Quan alcem els ulls i la contemplem, per a nosaltres els creients no tant sols hi veiem una persona que: No tenia figura ni bellesa que es fes admirar, ni una presència que el fes atractiu. (Is 53,2), sinó que hi veiem, aquell que dóna la seva vida per a nosaltres. I cal que escoltem les seves darreres paraules: Pare, perdona’ls, que no saben el que fan. (Lc 23, 33-34). En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al paradís. (Lc 23,43). Dona, aquí tens el teu fill. Aquí tens la teva mare.(Jn 19, 27). Elí, Elí, ¿lemà sabactani?que vol dir: Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? (Mt 27,45). Tinc set. (Jn 19,28). Tot s’ha complert. (Jn 19, 30). Pare, a les teves mans confio el meu esperit. (Lc 23, 46). Aquestes set paraules, que segons els diferents evangelistes són les que pronuncià Jesús a la Creu, són el seu testament, el seu darrer missatge.

Contemplar la Creu, llegir una narració de la Passió, escoltar el que des del patíbul ens diu, és una forma de viure la setmana Santa. En Ell, hi veié el gra de blat que mor, mor per donar fruit.

El fruit és la Pasqua!
Josep m Jubany

13 d’abril de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

No pot ser que els mateixos que reben Jesús amb palmes a Jerusalem com a Fill de Déu i cridant: “Beneït el qui ve en nom del Senyor, hosanna a dalt del cel”, siguin els qui dies més tard exigiran a Pilat la seva mort i no pararan fins aconseguir-ho: Crucifica’l! Crucifica’l! l’escridassen gairebé vociferant.

No, no poden ser els mateixos, d’una banda hi ha els qui veuen en Jesús quelcom més que senzillament un home, i de l‘altra, els qui veuen en ell un perill perquè desestabilitza l’ordre constituït i la llei de Moisès; el temen pel canvi tan radical que les seves paraules i els seus actes provoquen i arrelen en el poble jueu.

Els primers, ja convertits, diran que qui torna la salut als malalts, la vista als cecs, fa que els paralítics caminin, expulsa dimonis, els leprosos queden purificats, perdona pecats i ressuscita morts, per força Déu ha d’estar en ell. Com? Ningú no ho sap, però reconeixen que Jesús no només és un home, ni tan sols un profeta, és algú diferent a qui cal seguir perquè només ell té paraules de vida eterna.

Els altres, els seus enemics, diran que qui treballa en dissabte, qui a la Sinagoga fa seves les paraules d’Elies i es proclama a si mateix “l’ungit del Senyor”, qui expulsa els mercaders del temple, qui es fa amb cobradors d’impostos i prostitutes, qui permet que una dona pecadora vessi una ampolleta de perfum valuós sobre els seus peus i plorant els hi eixugui amb els seus cabells, qui salva una dona adúltera de ser apedregada només dient “qui estigui net de culpa que tiri la primera pedra”ha de ser un impostor que cal eliminar, guiats només per la por de perdre els seus privilegis.
Comencem, doncs, una setmana de sentiments amb significats oposats.

D’entrada una alegria desbordada; s’intueix que el Senyor és a prop. Alegria que durarà ben poc, tot just fins el moment en què Jesús fou arrestat a l’hort de les oliveres per la traïdoria de Judes, on comença la seva Passió i el camí fins a la creu on donarà la vida pels nostres pecats tot perdonant els seus botxins.

Aleshores el sentiment és de consternació, de desolació, de fracàs, de tristor... Jesús és mort. Endarrere queda tot el que Jesús ha dit i fet, que tant havia arrelat en el cor dels qui el van seguir. De sobte tot s’ha fos... no queda marge per l’esperança.

No entenen res, ni tan sols en les paraules de Jesús, ara plenes de sentit: “destruïu aquest temple que jo el reconstruiré en tres dies”, hi troben ara consol.

Aquest llarg fragment de l’Evangeli, no va més enllà, acaba narrant com Josep d’Arimatea desclavà el cos de Jesús, l’amortallà amb un llençol i el posà en un sepulcre tallat a la roca, on encara no hi havia estat posat ningú.

Josep Maria Lari

9 d’abril de 2019

Celebracions Comunitàries del Perdó

Les celebracions comunitàries del Sagrament del Perdó de Quaresma tindran lloc:

- Dimecres dia 10: a les 12 del migdia i a les 8 del vespre.
- Divendres dia 12: a les 8 del vespre.

Examen de consciència a la llum de Jn 8, 1-12 ( Jesús i la dona adúltera)

"Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres. Però de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia cap a ell. S’assegué i començà a instruir-los. Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig"

Els escribes i fariseus s'erigeixen en guardians de la moral. Han trobat a una dona en flagrant delicte. En tenen prou per detenir-la. La jutgen, no saben, ni volen saber res de la seva situació personal. Sorprèn que només és acusada la dona. On és l'home amb qui ha comès adulteri?
La dona és la persona més feble. Discriminem les persones per raó del seu sexe?, de la seva ètnia? de les seves creences? de les seves idees polítiques? de la seva condició social?

I digueren: Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius? Deien això per temptar-lo.
Demanen a Jesús que faci de jutge, Jesús ens dirà uns versets més endavant: Vosaltres judiqueu segons la carn; jo no judico a ningú.
I nosaltres jutgem a lleugera? Ens sentim superiors quan podem criticar, acusar als altres de malifetes? Jutgem, segons el que diuen les normes, sense compassió?
Detestem el pecat però estimem als pecadors? Quin sentit té per a nosaltres la paraula misericòrdia? Estem promptes a ajudar a aquells que van equivocats. O preferim acusar-los públicament, encara que això comporti que els acusats vegin que se'ls ensorra la seva reputació? Ens dediquem més a criticar als altres, que a corregir-los?

Li feien aquesta pregunta per parar-li una trampa i tenir de què acusar-lo.
La dona és el pretext, no és el compliment de la llei allò que veritablement volen, busquen un motiu per acusar a Jesús.
Utilitzem a les persones pel nostre benefici? Som conscients que pels seguidors de Jesús, el més sagrat és la dignitat de tots els homes i dones?

Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. Ells continuaven insistint en la pregunta.

Jesús no atén a les demandes dels acusadors. El seu gest és d'indiferència i menyspreu.
¿Nosaltres sabem distanciar-nos de les notícies, proclames, tafaneries que acusen a persones concretes o a col·lectius de ser culpables dels mals en el món de l'economia? en el camp de l'ordre públic? o fàcilment donem crèdit a les tafaneries i difamacions? Abans de jutjar som capaços de reflexionar?

Llavors, Jesús es va posar dret i digué: Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra. Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. En sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells.

La mirada i la paraula de Jesús capgira la situació. Ara són ells, els acusadors que es veuen acusats.
Sabem confrontar amb sinceritat la nostra vida amb la paraula i la mirada de Jesús? El reconeixement dels nostres pecats ens porta a la conversió?
Som conscients que tots som pecadors? Veiem la brossa a l’ull del germà i no ens adonem de la biga que hi ha en el nostre? Som capaços de perdonar les febleses dels altres, perquè també nosaltres en tenim moltes?
Valorem de diferent forma els pecats sexuals, que els altres pecats que atempten a les persones? als col·lectius familiars? a la justícia social? a la moral familiar?

Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. Jesús es posà dret i li digué: Dona, on són? ¿Ningú no t’ha condemnat? Ella va respondre: Ningú, Senyor. Jesús digué: Jo tampoc no et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més.

Jesús no condemna; perdona, salva, compadeix, allibera, i ens exhorta a seguir-lo.
Som conscients que desprès de rebre el perdó de Déu la nostra vida ha de canviar?

7 d’abril de 2019

D’ara endavant

“Tampoc jo et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més.” Hi ha, per a mi, dos lligams essencials en les tres lectures i el salm d’avui: aquest “d’ara endavant”. D’ara en endavant relliga el moment present, l’ara i aquí, amb el futur. Ens relliga per tant amb la reconfiguració personal a partir del seguiment de Jesús de Natzaret. Ho farem en la mesura de les nostres forces, la de cadascun i cadascuna de nosaltres, és clar, en una conversa personal amb Ell.

Cal dir que l’Evangeli ens ho complica molt quan ens posa Pau de Tars com a exemple. Bé, els sants serveixen per a això, oi? Fan d’exemple i ens demostren que amb forces humanes és possible acostar-nos a Déu. En tot cas no ens cal arribar a la santedat extrema de Sant Pau per fer de la nova naixença diària en Jesús un exercici continuat, un camí, de canvi de vida permanent. Jesús ho demana amb senzillesa a la dona, sense escarafalls, sense admonicions. Al cap i a la fi, què en sabem, nosaltres, de la vida dels altres?

Mirar de reconfigurar-nos vol dir fer una gimnàstica diària, una “cursa”, en paraules de Sant Pau. Una pràctica quotidiana que, fent-nos millors a nosaltres, millora la col·lectivitat a la que pertanyem. Val a dir que ho fem enfocats a un Déu personal i vivent, que ens parla, que ens interpel·la individualment i que ens impulsa a esdevenir el seu poble, el que converteix els nostres deserts particulars en valls pròsperes, plenes de vida, plenes del sentit que busquem més sovint del que volem reconèixer.

Els temps canvien, i les imatges. Però crec que tots podem entendre què simbolitza el desert de la Bíblia: el desert pot ser un lloc de pèrdua i un lloc de perills, però també un lloc de silenci, de trobada i de revelació. El desert és, en resum, la nostra vida. Les lectures d’avui ens conviden a confiar en l’obertura de camins en el desert, en el naixement de rius i de vida. És a dir, ens conviden a viure la nostra vida des de la fe en una novetat regeneradora i fecunda, una fe que no condemna sinó que acull, que no defalleix sinó que persevera des de l’alegria i la lloança. Que així sigui.

Família Vives Requena

6 d’abril de 2019

La setmana dia a dia

Dilluns, 8
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Quarta (i última) Conferència Quaresmal organitzada per l'Associació CIC i la nostra Comunitat. La conferència es farà a l'auditori de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a 2/4 de 8 del vespre. El tema com a fil conductor serà: La Bondat. La Professora Laia de Ahumada, Filòloga i escriptora, ens parlarà de "Exemples de bondat"

Dissabte, 13
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 14
Diumenge de Rams. Inici de la Setmana Santa

4 d’abril de 2019

El perdó en família

La capella del Santíssim ha estat el lloc ideal per a la celebració del Sagrament del Perdó de la Catequesi Familiar amb els nens i nenes més grans i les seves famílies, tot preparant-nos per la Setmana Santa que vindrà. En un ambient recollit i íntim hem reflexionat per obrir-nos al perdó de Déu amb les Benaurances.

Ens hem preguntat si estem disposats a compartir les coses, ja que Déu vol que tots els homes i dones puguem ser iguals perquè el Regne és dels pobres en l'esperit. Com que són els humils els qui posseiran la terra, hem pensat si realment no ens sentim superiors als altres i estem disposats a ajudar. Hem reflexionat sobre si tenim ganes de buscar la veritat i el que és just, perquè només els que tenen fam i set de ser justos seran saciats. Déu ens vol pacificadors i no pacífics, la justícia de Déu consisteix en estimar!

Hem acollit el perdó de Déu, hem pregat junts agafats de les mans i n'hem donat gràcies. Ha estat la primera vegada que els nens i nenes de quart de catequesi participaven de la celebració i ens hem sentit comunitat en el Perdó.

Mercè Corbella

1 d’abril de 2019

Vetlla de pregària de Quaresma Al peu de la Creu amb els qui pateixen

La creu que hi ha a la capella del Santíssim és realitzada per l'escultor Josep M Subirachs. Cal agrair a l'artista que hagi pogut mostrar amb la seva obra, el patiment de Jesús a l'hora suprema de la seva mort. Us confesso que passo molt de temps contemplant-la. En ella no tant sols hi veiem el Crist sofrent, sinó, i sobretot, com ens vol abraçar a tots. La imatge recorda les paraules de l'Evangeli : Veniu a mi tots els que esteu cansats i afeixugats i trobareu el repòs que tant desitjàveu.

En el nostre món hi ha moltes persones que sofreixen. Penso en les persones que pateixen la soledat, la marginació, que no tenen el mínim necessari per mantenir dignament la família, els que estan malalts, els que es troben privats de llibertat, els que són jutjats amb l'única acusació de ser fidels als seus ideals, i tants altres patiments. Per tots aquests homes i dones que troben en la Creu la solidaritat de Jesús. Ell des del patíbul, tot donant la vida, els mostra que Déu té entranyes de misericòrdia, no és un Déu impassible. No tant sols es solidaritza amb els que sofreixen, sinó que consola, dóna esperança i els infon ànims, perquè puguin alçar-se de la seva postració, i es rebel·lin contra les injustícies. La Creu no és resignació, ans al contrari, és la denúncia feta pel mateix Jesús, de què el mal que hi ha en el nostre món, no és volgut per Déu. Déu, amb Jesús a la Creu ens diu que un altre món és possible, i que hem de treballar perquè sigui una realitat enmig de nosaltres.

La Creu no és muda, el Crist de Subirachs que contemplem, ens parla a tots nosaltres, en la seva bellesa artística ens interpel·la, ens diu que si de veritat creiem amb el Crucificat, no podem restar de braços plegats davant de les injustícies del nostre món. És per aquest motiu que a vegades s'ha qualificat el signe de la Creu com un element revolucionari. Ja que ella ens proclama que no hi pot haver veritable amor a Déu, si no estimem, no de paraules, sinó de fets, a tots els desheretats de la terra.

En l'Evangeli, Jesús ens exhorta de manera intensa que preguem. La pregària és el mitjà necessari per interioritzar tot el missatge de la Creu. Tot resant fem nostres els anhels que van portar a Jesús a donar la seva vida. Com a comunitat cristiana no podem deixar de pregar insistentment. Per aquest motiu us convidem a tots a participar en la pregària que el dimecres dia 3, a les 8 del vespre, celebrarem a la nostra comunitat. El lema és ben expressiu. Al peu de la Creu amb els qui pateixen. Com a creients, com a comunitat cristiana, resarem, escoltarem la paraula de Déu, llegirem reflexions, cantarem, tot demanant al Déu de Jesús, que ens ajudi a ser solidaris amb els més febles, a treballar per un món on hi hagi menys dolor, i que el Senyor conforti i ajudi als crucificats dels nostres dies.

La pregària realitzada a l'estil de Taizé, ha de ser un moment fort de la nostra quaresma. I també ens ajudarà a preparar-nos perquè la propera setmana santa, no sigui només dies d'esbarjo, sinó uns dies que vivim profundament el misteri de la Creu i de la Resurrecció.

El Pla pastoral diocesà ens convida aquest any a posar l'accent en la centralitat de Jesucrist, i a incrementar la fraternitat. Resant pels que pateixen, denunciant les injustícies, ens acosta a Jesucrist i a augmentar la fraternitat

Josep m Jubany

31 de març de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

El Pare bo

No fa gaires dies, assistia a una conferència que un professor de teologia feia a uns nois i noies de batxillerat de 17 i 18 anys. Al final de la conferència hi va haver un torn de paraules i una noia va preguntar-li al professor a quina edat s’és més feliç. El professor, amb un to molt distès, li va comentar que la felicitat no és patrimoni d’una edat concreta sinó que és fruit d’un estat interior.

Aquesta pregunta ens situa per fer una reflexió sobre la paràbola del fill petit, que amb la seva decisió de marxar de casa, buscava la seva felicitat. Ell va pensar que amb els diners de l’herència del seu pare, i lluny de la seva mirada podria ser feliç. Vet aquí l’error. Ell posava la felicitat en una cosa externa, els diners, el passar-s’ho bé... es va equivocar. No va trobar la felicitat. No és aquesta la situació de moltes persones?

Molta gent avui vol veure’s alliberada de Déu. Déu desapareix de la societat actual i de les consciències, i talment com en la paràbola el Pare guarda silenci, però el buit interior i la fam d’amor poden ser els primers signes del nostre allunyament de Déu. El jove reflexiona i veient la seva pròpia buidor recorda el rostre del Pare i dintre seu es desperta el desig d’una llibertat nova. Reconeix el seu error i pren una decisió: aniré a trobar el meu Pare. També a nosaltres ens cal posar-nos en marxa per anar a l’encontre del Pare, molta gent ho faria si conegués aquest Déu que segons la paràbola de Jesús “corregué a tirar-se-li al coll i el besà”.

Justament aquest any les conferències quaresmals que organitza la nostra comunitat juntament amb el CIC tenen com a tema la bondat: De què parlem quan parlem de bondat? Quins són els nostres models de bondat? Quins són els trets de la persona bona? Aquestes són les preguntes que ens farem. Precisament l’evangelista Lluc és el que ens parla del bon samarità, i sobretot ens parla del Pare bo. Com podem veure, aquesta paràbola ens vol ensenyar fins a quin punt arriba l’estimació de Déu. El Pare és feliç pel retorn del fill petit i fa una gran festa per festejar el seu retorn.

Dissortadament falta el fill gran, un home de vida correcta i ordenada però amb un cor dur i ressentit que en arribar a casa humilia públicament el seu pare, intenta destruir el seu germà i s’exclou de la festa. El pare surt a trobar-lo. També aquest és estimat pel Pare, també l’acull i l’incorpora a la festa. El fill gran representa els qui es pensen que vivint al seu costat ja és suficient. Però són incapaços d’estar oberts als altres i ser acollidors. No s’adonen que no han entès res del que representa l’amor del Pare. És una bona paràbola per reflexionar quin ha de ser el nostre compromís i com ens cal situar la nostra vida de creients.

Lluís Saumell

30 de març de 2019

La setmana dia a dia

Dilluns, 1
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Tercera Conferència Quaresmal organitzada per l'Associació CIC i la nostra Comunitat. La conferència es farà a l'auditori de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a 2/4 de 8 del vespre. El tema com a fil conductor serà: La Bondat. El Professor Francesc Torralba, Doctor en filosofia i en teologia, ens parlarà de "La Bondat en la Filosofia"

Dimarts, 2
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 2/4 de 8 del vespre

Dimecres, 3
Vetlla de Pregària de Quaresma a les 8 del vespre

Dissabte, 6
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

27 de març de 2019

Estona de reflexió i pregària el 3 d'abril

El proper dimecres 3 d'abril, a les vuit del vespre, tindrà lloc a la capella del Santíssim de la nostra parròquia una trobada a l'estil Taizé per fer una estona de reflexió i pregària sota el títol "Al peu de la creu amb els que pateixen". Tots hi som convidadts.

24 de març de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

La conversió: creixement i maduresa

A poc a poc, avancem en el camí que ens proposen les celebracions dominicals de la Quaresma. En iniciar-lo potser vam fer el propòsit de revisar com n’és de ferm i d’intens el nostre seguiment de Jesús.

D’una manera o altra, tots hem estat cridats a formar part de la comunitat cristiana per mitjà del baptisme i a la vigília de Pasqua recordarem i tornarem a fer nostres els compromisos que un dia vam prendre i que, any rere any, hem estat renovant. Potser la lliçó que podríem treure de les lectures d’aquest diumenge és que el temps passat de la nostra vida, que la nostra història, no pot ser mai un carnet que, com a cristians, ens faci mereixedors d’un estatus privilegiat ja aconseguit, confortable i definitiu, perquè, quan un s’ha compromès en el seguiment de Jesús, mirar enrere serveix de ben poc.

Sant Pau ho explicità molt bé a la carta que dirigí als cristians de Corint, en la que, tot recordant la història d’Israel travessant el desert i la fidelitat de Déu al seu poble fent meravelles, al final“una gran majoria no foren agradables a Déu i per això quedaren estesos pel desert”. La nostra història d’ahir és per continuar-la fent avui, perquè “els segles passats s’encaminaven cap els temps que vivim”. Aquestes frases populars, plenes de tautologies, com que “el passat és passat” o que “el que està fet, està fet”, tenen un punt de realisme: cal mirar endavant, cal continuar vivint, cal seguir caminant.

L’evangeli d’aquest diumenge ens ofereix uns comentaris de Jesús sobre alguns fets que havien escandalitzat a les persones que l’envoltaven. Pilat havia profanat el sacrifici ofert a Yahvé en el temple, mesclant la sang d’uns revolucionaris galileus executats amb la sang dels sacrificis, i Jesús els recordà també la tragèdia de divuit persones damunt les quals es desplomà la torre de Siloè i els va matar. Es tractava, doncs, d’una mort tràgica en ambdós casos per a tots aquells homes i en ambdós casos Jesús va fer el mateix advertiment: “si no us convertiu, tots acabareu igual”. És evident que Jesús no parla de la mort física, sinó de la mort que s’instal·la en el cor dels homes tot i estar vius, si no estan disposats a canviar de vida.

En aquest context es narra la paràbola de la figuera plantada a la vinya i que no dona fruit. Fa temps que sembla haver-se tornat estèril, ocupa terra fèrtil però sembla seca. L’amo creu que cal tallar-la, però el vinyater, el que l’ha cuidada durant anys, creu que se li hauria de donar més temps. Un temps per poder esponjar la terra i tirar-hi més fems. És com el nostre temps de quaresma: un temps de gràcia, un temps de maduració, un temps de noves oportunitats. “Convertiu-vos”.

Anton Ramon Sastre

23 de març de 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 24
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Setmana Santa i Perdó. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 25
Jornada pro-Vida

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre


Dilluns, 25
Segona Conferència Quaresmal organitzada per l'Associació CIC i la nostra Comunitat. La conferència es farà a l'auditori de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a 2/4 de 8 del vespre. El tema com a fil conductor serà: La Bondat. El Professor Pare
Josep Miquel Bausset, Mestre de novicis i juniors de Montserrat, ens parlarà de "Bondat i Santedat"

Dimecres, 27
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 30

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

20 de març de 2019

El sentit del dejuni i l’abstinència

Amb motiu de l'inici de la quaresma he rebut una pregunta que no per òbvia , m'ha sorprès. Algú m'ha demanat si encara estava vigent en l'Església, la llei del dejuni i abstinència durant el temps quaresmal. M'ha sorprès perquè feia molt de temps que ningú m'havia preguntat sobre aquesta prescripció, i per aquest motiu és normal que hi hagi qui es pregunti si encara està en vigor. Ara bé, la qüestió que immediatament es planteja és quin sentit té en els nostres dies.

Aquesta pregunta, m'ha recordat un sopar i una conversa a casa d'uns amics, un divendres quaresmal de fa anys. Ras i curt, els fets van anar d'aquesta manera: vaig ser convidat a dinar a casa d'una família coneguda. Són persones creients, bones persones, però no gaire practicants. Em vaig adonar que m'obsequiaven amb un dinar on no hi havia carn. I a les postres m'ho van fer notar. Desitjaven que no em sentís incòmode, i encara que per a ells la llei de l'abstinència no tenia cap sentit, van pensar que jo, capellà, n'era fidel complidor. Cal dir que els vaig agrair la deferència. Com és normal, tot seguit, es va encetar una conversa sobre quin sentit té, avui dia, aquest manament de l'Església.

Els vaig respondre el que jo penso sobre aquesta qüestió. No ens podem quedar amb la lletra de la llei, sinó amb l'esperit. La lletra mata, l'esperit vivifica. Els profetes en l'Antic Testament, Jesús en l'Evangeli, ens diuen repetides vegades que cap compliment de aquest tipus de llei, no té sentit si no va acompanyat de misericòrdia, i que sigui expressió d'una caritat eficaç envers els altres, especialment el més pobres.

17 de març de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

“Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo” (Mt 17, 5-C)

Jesús, uns dies després d’anunciar la seva mort i resurrecció als deixebles, es va emportar Pere, Jaume i Joan a dalt d’una muntanya per pregar. L’anunci manifestat per Jesús provocà un daltabaix en l’ànim dels deixebles que tenien posades les esperances en un triomfalisme polític, semblant als de molts altres jueus que vivien aquesta expectativa amb una certa fruïció.

La crisi sorgida per la notícia anticipà una lluita agònica a Getsemaní i la dispersió de molts seguidors. Jesús va voler recórrer a l’oració per demostrar que no era la fugida la millor solució sinó que el que s’acostava era l’expressió necessària d’una comunió íntima, vital, amb el Pare. En aquell contacte personal amb Deu és quan es produeix una transfiguració de la seva persona, que deixà perplexos als ulls dels qui l’acompanyaven.

El seu rostre i els seus vestits irradiaven una resplendor en tota la seva persona, com un anunci de la seva divinitat i la seva glòria, com a Fill únic del Pare. Un fet visible que portà a dir aquesta aclamació per part dels deixebles “que n’estem de bé aquí dalt”, i que a la baixada de la muntanya s’apoderà a tots ells una nova energia a Jesús i als acompanyants, que els portà a Jerusalem, a la ciutat on morien els profetes.

Sens dubte que la pregària feta en un clima propici va fer possible tenir una fortalesa superior per lluitar vers la contrarietat que s’acostava. L’oració ho es tot a la vida cristiana perquè s’entra en comunió personal amb Déu, s’adquireix la confiança filial amb Ell per l’amor que li hem de donar a fi de correspondre al seu. Però també és una manera de dignificar-nos a nosaltres, éssers humans, tot obrint-nos a la seva voluntat de salvar-nos.

Així descobrim i valorem la transfiguració però de fet el que es transfigura és Déu, malgrat que nosaltres no ho entenem per les limitacions a les que estem sotmesos com humans. És ara en la Quaresma que hem de descobrir tot el que hi ha de llum, de vida, de joia en el nostre fer camí, colze a colze, amb tants germans que compartim la mateixa fe i que no volem defallir.

Pujar a dalt d’aquesta muntanya ens ha de portar a tots l’optimisme més viu i autèntic de totes les nostres expectatives de vida perquè tot pot canviar dins nostre.

Francesc Xavier de Dou

16 de març de 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 17
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Setmana Santa i Perdó. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 18

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Primera Conferència Quaresmal organitzada per l'Associació CIC i la nostra Comunitat. La conferència es farà a l'auditori de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a 2/4 de 8 del vespre. El tema com a fil conductor serà: La Bondat. La Professora Teresa Solà, Doctora en teologia i filosofia, ens parlarà de " La Bondat en la Bíblia"

Dimarts, 19

Reunió del Consell Pastoral de la Comunitat a les 9 del vespre

Dissabte, 23
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 24
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Setmana Santa i Perdó. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

14 de març de 2019

Els monitors de l’Agrupament Escolta comparteixen experiències

Hola a tothom! Aquest cap de setmana algunes de les unitats hem marxat de sortida… i ha estat genial!

Els Llops i Daines han anat a Sant Pere de Ribes on han treballat el projecte i han fet entrega dels foulards d'una manera molt màgica....

Els Ràngers i Noies Guia han anat a Manresa on han treballat sobre el maltracte animal i han avançat amb el seu magnífic projecte, un vídeo clip...

Els Pioners i Caravel·les han anat d'excursió a Martorell on entre altres han treballat el gènere, i han preparat la vaga del 8-M...

Els Trucs 2 han anat al Refugi del Pla del Prat a Campelles, on han fet excursioneta, han treballat el gènere, han començat a organitzar les intendències i finalment han fet una magnífica barbacoa.

El cap de setmana que ve és el torn de Castors i Llúdrigues i de Trucs 1. Fins llavors! Adéu!

Martí Valerio

13 de març de 2019

Conferències Quaresmals 2019: Sessions de Reflexió i Diàleg organitzades per l’Associació CIC i la Comunitat de Sant Ildefons

Estan programades per als dies 18 i 25 de març, i 1 i 8 d’abril, quatre dilluns seguits, a les 19,30 h. a la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205.

El tema genèric per a les quatre sessions serà: LA BONDAT.

¿De què parlem quan parlem de bondat? ¿Quins són els nostres models de bondat? ¿Quins són els trets de la persona bona?

En aquest cicle de conferències quaresmals volem aprofundir sobre l’experiència de la bondat i ho farem endinsant-nos en la Bíblia a fi d’escatir quina noció de bondat s’expressa en les grans narracions i paràboles dels textos sagrats. També reflexionarem sobre el vincle entre bondat i santedat seguint les lúcides reflexions del Papa Francesc. La bondat, però, no és patrimoni d’una determinada religió. És una aspiració universal, un anhel que s’ha manifestat en diferents cultures i filosofies i que s’ha fet real en molts exemples anònims de tots els temps.

Seguirem el següent programa:

18 de març: La bondat en la Bíblia - Prof. Teresa Solà. Doctora en teologia i filosofia

25 de març: Bondat i santedat - Prof. Pare Josep M. Bausset. Mestre de novicis i juniors de Montserrat

1 d’abril: La bondat en la filosofia - Prof. Francesc Torralba. Doctor en filosofia i en teologia

8 d’abril: Exemples de bondat - Prof. Laia de Ahumada. Filòloga i escriptora

11 de març de 2019

Convocatòria per rebre el sagrament de la Confirmació

El dissabte 11 de maig a les 8 del vespre l'Arquebisbe de Barcelona, cardenal, Joan Josep Omella, conferirà el sagrament de la Confirmació a un grup de nois i noies que han participat de la catequesi a la nostra comunitat.

També podran rebre el sagrament de la Confirmació totes aquelles persones , siguin adolescents, joves o adults que no han estat confirmats.

El Catecisme de l'Església Catòlica diu: Tot batejat encara no confirmat pot i ha de rebre la Confirmació. Ja que Baptisme, Confirmació i Eucaristia formen una unitat... sense la Confirmació la iniciació cristiana queda inacabada.

Rebre la Confirmació pot ser l’oportunitat per repensar la nostra fe, i demanar a l'Esperit Sant que vivifiqui en nosaltres el seus dons.

Tots els que desitgeu rebre el Sagrament de la Confirmació, deixeu les vostres dades a la secretaria de la comunitat (de dilluns a divendres de 10 a 13 i de 17 a 19 hores) fins el dimecres dia 20. I us convidem a assistir a unes sessions de preparació.

El dilluns dia 25 de març a les 20 hores ens trobarem tots els interessats , i procurarem buscar un horari que vagi bé a tots els participants. Seran quatre sessions.

10 de març de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

“No temptis el Senyor, el teu Déu”

A l’Evangeli d’avui, primer diumenge de Quaresma, un dels temps litúrgics que a mi em convida més a la reflexió i a la pregària, tot preparant la Pasqua Lluc ens relata el pas de Jesús pel desert durant 40 dies (40 dies són també els de la preparació per la Pasqua) i les temptacions de què és víctima Jesús. El temptador incita a Jesús tres vegades.

En la primera temptació, Jesús renuncia a utilitzar a Déu per convertir les pedres en pa, té gana, però no cedeix, no abusa del seu poder per obtenir avantatges materials, Jesús respon: “Diu l’Escriptura que l’home no viu només de pa”.

En la segona temptació, el temptador mostra a Jesús tots els reialmes de la terra i li proposa dominar el món si es sotmet a ell i Jesús tampoc no cedeix, sinó que respon:”L’Escriptura diu: adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol”.

En la tercera temptació, Jesús no vol tirar-se daltabaix del temple, no es deixa enganyar per molt que el temptador li digui que els àngels el guardaran i el duran a les palmes de les mans, i respon: “Diu l’Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu”. El temptador s’allunyà de Jesús, esperant que arribés l’oportunitat.

Veiem, doncs, com Jesús no es deixa seduir ni pel plaer, ni per l’èxit, ni pel poder. Certament que l’oportunitat li arribà al temptador i no l’ha deixat encara, és ben present avui aquí entre tots nosaltres, en el que impera en la societat, el que es porta, el que està de moda.

En la nostra vida quotidiana, el nostre dia a dia, constantment som temptats com ho fou Jesús. Fàcilment ens deixem seduir pel nostre benestar, cerquem amb afany cobrir totes les nostres necessitats materials i el nostre plaer, oblidant als qui els manca tot. Ens deixem seduir, també, pel poder, l’èxit i el prestigi personal. I, fins i tot, tendim a justificar-nos en nom de Déu, tot pregant i demanant-li que ens ajudi i ens salvi, en definitiva, que els àngels ens duguin “a les palmes de les mans”.

Amb les seves respostes al temptador, Jesús ens ensenya que estem molt equivocats, que si volem seguir-lo, hem d’anar a contracorrent, si cal, però no ens hem de deixar temptar, que ni les necessitats materials, ni el poder, ni el prestigi no ens faran feliços i que no si val emparar-se en la pregària a Déu per quedar-nos tranquils, desprès de caure en la temptació.

La felicitat l’obtindrem seguint-lo a Ell i els seus ensenyaments, amb convenciment, amb amor als altres, compartint, donant, creant vida sense explotar els altres, servint-los i pregant, sí, però no pensant que Déu ho arreglarà tot. No, som nosaltres els que hem de treballar.

Déu, amb la pregària, ens ajudarà a obtenir la força necessària per implicar-nos en la construcció d’un món més just, on tots els humans puguin viure en pau i llibertat, que és el que ens va ensenyar Jesús.

Maite Cura

9 de març de 2019

La setmana dia a dia

Dilluns, 11
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Trobada Mensual de la Comunitat a les 8 del vespre

Dimecres, 13

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 16
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 dela tarda

Diumenge, 17
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Setmana Santa i Perdó. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dia del Seminari

6 de març de 2019

Temps de Quaresma

En els escrits antics, la immensitat del desert se’ns presenta moltes vegades com un espai simbòlic ambivalent, on és possible l’encontre amb les forces alliberadores de les divinitats, però també amb les forces demoníaques i esclavitzadores del mal. Aquest espai apareix també en les Escriptures amb la tota la seva ambigüitat,on és possible tant la vida com la mort, que són probablement els extrems de tensió més forts que podem experimentar els éssers humans. El poble jueu, l’escollit de Déu, va passar quaranta anys caminant pel desert, després de creuar les aigües del Mar Roig i abans no va entrar a la terra promesa. Jesús, el fill estimat de Déu, va estar quaranta dies al desert, després de ser batejat a les aigües del Jordà i abans d’iniciar la seva predicació sobre el Regne, com escoltarem a l’evangeli del primer diumenge de quaresma. Els temps dels que parlen aquests passatges de les Escriptures son sobretot l’expressió d’una experiència viscuda amb una intensitat inusual. Enmig de la soledat del desert, el temps passa molt a poc a poc, es fa llarg i feixuc, tant per al poble com per a Jesús, perquè allí s’hi juguen el seu futur, tot depenent de la reflexió que facin i de les decisions que finalment prenguin.

Durant el temps de quaresma la litúrgia fa una invitació a l’església d’avui dia, a totes les comunitats cristianes i també a tots els seguidors de Jesús en particular, a reproduir l’experiència del desert, és a dir, a allunyar-nos un xic dels problemes quotidians i experimentar el silenci, l’aïllament i la soledat, per poder reflexionar, amb serenor però amb sinceritat, sobre on ens trobem respecte a les exigències de l’evangeli i de quin és el camí que hem de seguir en el futur. És una actitud exigent i, segurament, el temps que esmercem per fer aquest exercici també se’ns farà feixuc, però és necessari per prendre compromisos en ordre a renovar les nostre vides en el seguiment de Jesús.

A l‘inici de la quaresma, el Dimecres de Cendra, se’ns proclama un evangeli molt important per comprendre quina és l’actitud i la disposició per recórrer o retrobar el nostre camí. És el mateix fragment de l’Evangeli de Sant Mateu que es proclama cada any, perquè és una invitació a practicar determinades accions, que tradicionalment diem que són pròpies d’aquest temps: la caritat, la pregària i el dejuni. Però el que cal subratllar és que aquest evangeli ens indica com s’han de practicar aquestes accions. Ajudar els altres en les seves necessitats, posar-nos davant Déu cercant la seva voluntat i decidir-nos a emprendre un camí d’austeritat no es pot dur mai a terme donant lliçons als altres. Cal fer-ho en silenci, però amb eficàcia. Amb poques paraules, però amb fets decidits. Sense proclames de grans principis, sinó amb compromisos concrets.

Al final de la quaresma, celebrarem de nou la Pasqua del Crist i de nou també la tensió entre la mort i la vida que esperem.

Anton Ramon Sastre

3 de març de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Diuen que «no s'han de barrejar la política i la religió». Cert, no s'han de «barrejar». S'han de «combinar». En la «barreja» cada element es manté heterogeni en la subdivisió. La política va per una banda i la religió per una altra. Malgrat es posin juntes, no s'afecten mútuament. En la «combinació» és diferent. Cada element penetra en l'altre, es fa una sola cosa amb ell, i així generen un nou ésser. La «religió», o millor encara, la «fe», per ser creïble, cal que afecti i transformi profundament la nostra mirada i la nostra actitud sobre la vida i el món.

Sobre la política, sobre l'economia, les relacions laborals, la cultura, tot. I, per suposat, sobre la justícia, i la forma d'impartir-la. Cal que generi quelcom nou. La Paraula de Déu d'avui ens interpel·la en la nostra situació política: «Com el forn posa a prova els atuells del terrisser, la prova de l'home és quan delibera» (Siràcida 27, 5). Avui hi ha una gran deliberació a Espanya respecte a Catalunya.

El judici a l'independentisme ens està posant a prova a tots, està posant a prova Espanya. Els «polítics, presos» perquè han comès actes il·legals (en ser coherents amb el mandat que van rebre a les urnes), son convertits en «presos polítics» en ser acusats d'allò que no han fet, per tal de poder-los condemnar a molts anys de presó. I els líders de dues associacions pacifistes són acusats també de violència, negant l'evidència del que hem vist i viscut, i dels vídeos que ho testimonien.

S'han construït relats «imaginaris» (a criteri -i «sentència»- de juristes i jutges de prestigi, a Espanya i a l'estranger). Alerta! «la prova de l'home és quan delibera». «Com el fruit demostra com han conreat un arbre, les paraules revelen el que pensa una persona».(Siràcida 27,6): «Nazis», «terroristas», «insolidarios», «¡a por ellos!», «nos hubiera ido mejor quedarnos con Portugal en lugar de quedarnos con Cataluña», «españolizar a los niños catalanes», «golpistas», etc, etc. I els qui s'omplen la boca de la paraula «unitat», no paren d'atiar l'odi contra els catalans (contra tots, siguin o no independentistes). I polítics de primera línia diuen que, si la llei actual no permet acusar (i condemnar, és clar) els «rebels» independentistes, caldrà canviar la llei perquè se’ls pugui acusar i condemnar.

És igual el que han fet. I és igual el que diuen les lleis. L'important és castigar-los i condemnar-los. «...en les paraules es posen a prova les persones» (Siràcida 27, 7). La nostra fe en el Crist no ens diu si hem de ser independentistes o no. Però sí que ens diu que hem de buscar la veritat i la justícia. Busquem-la. «Si vas darrere la justícia, l'aconseguiràs» (Siràcida 27, 8)
Santiago Quijano

2 de març de 2019

La setmana dia a dia

Dilluns, 4
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Consell Arxiprestal de Sarrià-Sant Gervasi a les 9 del vespre

Dimarts, 5

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dissabte, 9
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

1 de març de 2019

Dilluns, 1
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Tercera Conferència Quaresmal organitzada per l'Associació CIC i la nostra Comunitat. La conferència es farà a l'auditori de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a 2/4 de 8 del vespre. El tema com a fil conductor serà: La Bondat. El Professor Francesc Torralba, Doctor en filosofia i en teologia, ens parlarà de "La Bondat en la Filosofia"

Dimarts, 2
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 2/4 de 8 del vespre

Dimecres, 3
Vetlla de Pregària de Quaresma a les 8 del vespre

Dissabte, 6
A
ctivitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

27 de febrer de 2019

La Vetlla de Pregària amb l’equip de redacció de la revista Galilea 153

La pregària estava anunciada com “Pregària amb els Salms”.

Els salms són les pregàries de l'Antic Israel, formem part de la Bíblia, i com a tal són inspirats per l'Esperit. El llibre dels salms ha estat el llibre de la pregària personal del Crist. Pregar amb el salm és adreçar-se a Déu amb les mateixes paraules de Jesús.

D'aquí ve la importància dels salms, quan els recitem mai no ho fem sols. Ho fem amb el mateix Senyor.

Ens hi va ajudar l’equip de redacció de la revista Galilea 153, editada pel Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona (CPL).

El nom “Galilea” ens porta a la regió on transcorre gran part de la vida pública de Jesús, i a més és el lloc on els deixebles veuran Jesús. A l’Evangeli, Galilea és la terra presentada com l’escollida per Déu, com a seu de l’Evangeli i de la revelació del Fill de l’Home.

El número 153 remet a Joan 21, 11. És el nombre de peixos grossos que pesquen els deixebles en l’aparició del ressuscitat en el llac.

El primer número de la revista va aparèixer el maig de 2018, és de publicació bimensual i es pot obtenir per subscripció en paper i també via on line.

24 de febrer de 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 24
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 25
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dissabte, 2
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 3
Dia d'Hispanoamèrica

Reflexions a la Paraula de Déu

L’essència del parenostre

Vivim moments en què hem de tenir molt present el que llegim a la primera lectura d’avui, del Primer llibre de Samuel. En la nostra vida, en el quefer de cada dia, ens hem de respectar. Hem d’oferir la nostra mà i la nostra paraula per obrir camins d’entesa, ponts de diàleg, tornar bé per mal. La vida i la llibertat de les persones és el bé més preuat.

Diu el Salm: “No m’amaguis la mirada en hores de perill; sempre que t’invoco, escolta atentament, no triguis en respondre’m”. Confiem en el Senyor. La nostra vida no és fàcil, tenim molts moments de dissort, no ens deixem abatre. El Senyor vetlla per tots. La nostra confiança en Ell ha de ser plena.

Com hem d’actuar? Diu Sant Pau als Corintis: “El primer home, fet de pols, prové de la terra, però el segon home prové del cel”. De la mateixa manera que ens ocupem diàriament del primer home, del nostre cos terrenal, millorant-lo i alimentant-lo perquè estigui ple de vida, ens hem d’ocupar del segon home, de l’esperit, l’ànima, que prové del cel, i que també hem de millorar i alimentar. Aquest cos nostre espiritual és el que torna a Déu. No hi torna sol, anirà acompanyat dels cossos espirituals del proïsme: dels germans a qui hàgim ajudat, dels germans perseguits a qui hàgim procurat refugi, i més. La salvació, Déu la vol per a tots els homes.

Jesús ens ho diu: “L’Altíssim és bo amb els desagraïts i amb els dolents”. El parenostre és l’essència de les lectures d’avui. Hem de tenir clar que la salvació és per a tots. Els que ens sentim fills de Déu hem de treballar en el món que ens envolta perquè la pau sigui realitat. Ferms, ajudant les famílies desestructurades que coneixem. Ferms, ajudant els immigrants que vénen a casa nostra. Ferms, perdonant els qui ens injurien, calumnien i ens priven de llibertat.

Pere Rius

20 de febrer de 2019

Rius-Camps a "Signes dels temps"

El passat 10 de febrer, el programa de TV3 "Signes dels temps" va emetre una entrevista a Josep Rius-Camps, conductor del grup de Reflexió Bíblica a la nostra parròquia, que tot seguit podem tornar a veure.

19 de febrer de 2019

Nota dels bisbes de Catalunya sobre la protecció dels menors

En les darreres setmanes, l’Església Catòlica a Catalunya s’ha vist sacsejada per algunes notícies referides a abusos de menors, que ens omplen de vergonya i de dolor, ja que alguns dels agressors eren persones consagrades o sacerdots.
Els abusos a menors, que condemnem rotundament, i la cultura que els fomenta o justifica és un greu problema que afecta tota la societat. I l’Església, com a part de la societat, també se’n veu afectada.

Demanem perdó a les víctimes i ens solidaritzem amb el seu dolor; i també a totes les persones a qui el coneixement d’aquests fets ha escandalitzat i ha fet trontollar la seva confiança en l’Església.

Sofrim i preguem per les víctimes, que han quedat marcades en la seva vida. En solidaritat amb tots els qui hagin patit algun tipus d’abús i amb les seves famílies ens comprometem a col•laborar en l’aclariment dels fets del passat i a trobar la manera d’ajudar les víctimes en el seu restabliment.

L’Església actuarà amb determinació per protegir els infants i els adults vulnerables, eliminant tot tipus de tolerància o encobriment, i per eradicar de les nostres comunitats i de tota la nostra societat la cultura de l’abús sexual, econòmic, de poder i de consciència. Així mateix, prenem el compromís d’adoptar rigoroses mesures de prevenció, que impedeixin la seva repetició, a partir de la formació d’aquells a qui els seran confiades tasques de responsabilitat i educatives.

Creiem que és just valorar la dedicació generosa i madura de tants sacerdots i religiosos, d’educadors en les escoles i el temps lliure, envers els infants i joves, i les seves famílies, i convé que els defensem de l’ombra de sospites generalitzades, així com volem recordar el dret que tota persona té a la presumpció d’innocència. Molt de treball ben fet així ho avala.

En aquests moments, reiterem el nostre ferm compromís amb el compliment de la legislació vigent canònica i civil, i que passa per: posar en coneixement del Ministeri Fiscal els fets ocorreguts que poguessin constituir delicte contra la llibertat i indemnitat sexual, per a la valoració jurídica que correspongui; instar les víctimes que denunciïn els fets davant les autoritats civils; i informar la Congregació per a la Doctrina de la Fe per a qualsevol cas d’abús fonamentat. I estem atents al que el Papa Francesc reunit pròximament amb els Presidents de les Conferències episcopals del món determini per combatre aquestes accions deshonestes i delictives que tant afecten l’anunci de l’Evangeli.

Demanem que a totes les celebracions religioses de les nostres diòcesis, el proper dimecres de cendra, dia 6 de març, en començar la Quaresma, que és temps de conversió, es pregui i es dejuni d’una manera especial per les víctimes dels abusos i fem nostra la ferma determinació del papa Francesc que assenyala que «l’abús sexual és un pecat horrible, completament oposat i en contradicció amb el que Crist i l’Església ens ensenyen».

Barcelona, 12 de febrer de 2019

18 de febrer de 2019

Debats a Sant Ildefons Cicle 2018-19

Organitzat per l’Associació Cristianisme al Segle XXI el proper dissabte 23 de febrer a les 11 del matí, tindrà lloca a la sala d’actes de la Parròquia el debat que serà la segona part del darrer debat “La Justícia en temps miserables”.

Hi intervindran:

Carme Herranz
, lletrada del Col·lectiu Ronda: La justícia avui

Jordi Agustí, Magistrat Emèrit del Tribunal Suprem: Els entrellats de la Magistratura

Presentarà i moderarà l’acte: Josep Maria Gasch

El procés català ha tret el vel de persones i institucions i ens n’ha deixat veure el seu veritable rostre.

Hem vist com s’han trepitjat els drets humans i civils de la forma més grollera; hem vist com s’han mantingut en presó preventiva, contra les opinions de la majoria de juristes de prestigi de tot l’Estat Espanyol, presos polítics i capdavanters d’organitzacions que sempre han actuat pacíficament. Hem vist com s’han construït relats de violència on no n’hi va haver. Davant les agressions sofertes, la gran majoria de la societat catalana ha respost amb actituds assenyades i manifestacions de no violència.

Això no obstant, hem sentit damunt nostre atiats molts odis des dels “¡A por ellos!” de les FCSE als xats d’alguns magistrats que sostenien les doctrines del Dret Penal de l’Enemic a ultrança. Des de “Cristianisme al segle XXI”, que seguim desenvolupant el cicle d’“Espai Obert” Església catalana i reconstrucció nacional (properes sessions 23 de març i 15 de juny), també vam iniciar aquest nou curs de controvèrsies, amb un primer debat “Debat a Sant Ildefons”, titulat La justícia en temps miserables, en el qual el professor d’Ètica Ramon Alcoberro ens explicà els envitricolls del denominat Dret Penal de l’Enemic.

17 de febrer de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Jesús alçà els ulls i digué...

La vida quotidiana és sovint complicada i en ocasions feixuga i difícil de gestionar. Tanmateix nosaltres amb més o menys dificultats anem avançant, però hi ha una gran part de la Humanitat que viu intentant subsistir com pot.

Solament a tall d’exemple pensem en l’agressivitat que es respira arreu, també a Catalunya i a l’Estat, les guerres, la fam, la riquesa mal repartida, la cobdícia instal·lada en el cor de tanta gent... Davant aquest panorama, avui, Jesús, ens posa davant les Benaurances. Segur que a la seva època devia sorprendre amb un discurs tan contracorrent del pensament i de la manera de comportar-se els seus contemporanis.

Avui ens passa el mateix. Ens sorprèn Jesús en les Benaurances. Feliços els pobres.. els qui passen fam .. els qui ploren.. els qui seran odiats per la causa de Jesús.. A nosaltres ens fa por la pobresa material i potser no som tan conscients d’altres pobreses que també les hauríem de saber descobrir en nosaltres i en els altres. Potser els països occidentals no som perseguits pel fet de creure en Jesús d’una manera directa, tot i que el món del capital i del consum li fa nosa Jesús. D’altra banda hi ha nacions on hi trobem la persecució dels cristians ben viva actualment. Aquests germans nostres viuen en perill i a vegades han lliurat la vida.

No es tracta, ara, de repassar tot el text bíblic que avui ens proposa Lluc, però sí que aniria bé que rellegíssim la nostra vida en clau de Jesús. En el contrapunt del text de l’Evangeli d’avui hi trobem els rics -no tots ho som- però el cert és que ho som una mica. Encara que amb dificultats i alguns de nosaltres sense, anem tips, no sempre riem, però ho fem força vegades i certament que ens agrada que parlin bé de nosaltres.

De ben segur que en el nostre jo hi ha pobreses i riqueses, felicitats i desil•lusions, encerts i errors perquè no som pas únicament persones unidimensionals. Davant la nostra manera de sentir i de viure, què cal fer? Cal fer camí deixant-nos impregnar per l’Esperit de Jesús, tot procurant ser sincers i coherents, sense complaences, però sense pessimismes ni falses morals. Sense angoixes, però procurant avançar.

Per això, com llegim en Jeremies, cal refiar-se de l’ajut del Senyor encara que a vegades no el sabem trobar ni el sabem veure “ Beneït l’home que es refia de l’ajut del Senyor i troba en el Senyor la seguretat. “ ... “ en anys de secada no es neguiteja ni deixa de donar fruit. “

Ignasi Garcia i Clavel

16 de febrer de 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 17
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 18

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 19

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dissabte, 23
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 24
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

12 de febrer de 2019

Reflexió sobre la pregària de petició (i II)

La pregària de petició demana estar obert al que s'anomena "signes del temps". Això exigeix tenir els ulls i les orelles ben atents per poder detectar les tristeses, angoixes, i també les alegries del nostre món. En la pregària de petició posem davant de Déu el batec del nostre món, i li demanem que amb el seu ajut, nosaltres col·laborem perquè avanci el seu Regne, i Ell consoli, ajudi i doni esperança als que sofreixen, als que treballen per l'Església, pel món, als que desitgen viure amb més plenitud l'Evangeli en qualsevol situació de la seva vida, i un llarg etc.

La pregària de petició és una expressió d'amor. Només serà veritablement sincera la nostra oració, si la fem com una mostra d'estimació profunda per les persones que es troben involucrades en l'objecte de la pregària.

La pregària de petició és a la vegada oració i compromís. Tot demanant a Déu el seu ajut per una intenció concreta, li demano que em doni forces i ànims, perquè jo també posi el meu cor i les meves forces per fer possible l'objecte de la meva demanda. I aquí cal fer una observació important, sovint en les celebracions litúrgiques se'ns presenta una pregària per algunes persones, esdeveniments i situacions que no es troben entre les nostres preocupacions, o potser sobre un esdeveniment que ni tant sols hi havíem pensat. És una bona ocasió per interessar-nos per aquesta qüestió.

En la pregària de petició hi trobem consol, esperança i fins i tot companyia. Ja que amb ella expressem la nostra profunda fe en què Déu no s'oblida de nosaltres. Dit de manera molt planera, els homes i dones a vegades, quan més els necessitem, ens fallen. Déu es manté fidel i atent sempre. Ell sempre ens escolta, ell sempre està a prop nostre. En la pregària de petició allarguem la nostra mà a Déu amb la seguretat que Ell ens l'agafarà i l'encaixarà amb la seva.

El gran perill de la pregària de petició és la seva banalització. No tot pot ser objecte de pregària. Déu no és un rei Mides que converteix en or tot el que toca. Demanar a Déu que ens estalvií fer el que a nosaltres pertoca, demanar a Déu que m'afavoreixi en la loteria, per posar algun exemple gràfic, no tant sols no és lícit, sinó que convertim Déu amb un ídol. A Déu se li pot demanar i se li han de demanar, "coses bones". En L'Evangeli, Jesús diu que el Pare concedirà l'Esperit Sant a tots els que preguin amb insistència. En el Parenostre demanem el pa, i que es compleixi la voluntat de Déu aquí a la terra com es fa en el cel.

Per últim, l'exemple de pregària de petició el trobem en les darreres hores de Jesús, a l'Hort de les Oliveres. Allà Jesús demana al Pare que no es faci la seva voluntat (la de Jesús), sinó la Voluntat del Pare. Hem de pregar, i ho hem de fer amb insistència, sinceritat i confiança, perquè vingui a nosaltres el seu regne (el regne és pau, justícia, llibertat, veritat i caritat).

Josep m Jubany