31 de desembre 2019

“Feliços els humils: ells posseiran la terra”

Felicitem l’any nou amb aquesta benaurança de Mateu, molt adient per a l’any que comença, en el qual, amb tota la humilitat i tot el convenciment de què siguem capaços, ens hem de conscienciar que posseir la terra significa estimar-la, conrear-la i preservar el medi ambient.

Feliç Any Nou!

30 de desembre 2019

Carta del Consell pastoral al Sr. Joaquim Forn

Comunitat de Sant Ildefons
C dels Madrazo 92
08021 Barcelona
Barcelona 14 de desembre de 2019

Sr. Joaquim Forn,

Benvolgut amic,

Un Nadal més que us trobarem a faltar en la celebració de la nit de Nadal de la comunitat de Sant Ildefons, i ja serà el tercer any. La vostra forçada absència a la celebració del naixement de Jesús, ens fa a tots evident el mal i la injustícia que hi ha en el nostre món. Jesús va néixer en una cova, fora de la ciutat, perquè els seus pares no van trobar lloc a l’hostal. Han passat els segles, i ens adonem que la pau i la justícia continuen essent una assignatura suspesa en molts llocs del nostre planeta.

Joaquim, el Consell pastoral de la comunitat de Sant Ildefons, us vol agrair i molt, el testimoni de fidelitat, i d’estimació al país i a la seva gent, que ens doneu des de la presó. Seguim amb molt d’interès totes les notícies que ens transmeten els mitjans, i sobretot llegim amb delit, els vostres escrits. Tots els que volem una Catalunya, lliure, pacifica i justa tenim un deute amb aquells que pateixen presó o exili. Joaquim, vós i la resta de presoners i exiliats formeu part de la plèiade d’homes i dones, que creient en la nació catalana, no heu dubtat a posar la vostra vida al seu servei. Estem segurs, que la vostra estada a la presó és com una llavor que fructificarà. Us volem donar gràcies, a vós i als vostres companys; sou un motiu d’esperança. Quan a vegades els que estem confortablement lliures i podem fer la nostra vida de cada dia, gosem a ser pessimistes, i pensem que la cruïlla on ens trobem no té sortida, l’exemple i el testimoni que ens doneu des de la presó, ens fa recuperar forces, i ens fa dir que hem de continuar treballant perquè se’ns faci veritable justícia.

Aquests dies de Nadal, llegim les pàgines molt belles de l’Evangeli, on contemplem tot un seguit de personatges, que tenen un denominador comú: la senzillesa, la humilitat, que els permet reconèixer en un Nen acabat de néixer, el Déu amb nosaltres. Ells es van adonar que aquest Nen els portava la veritable joia, i també que amb el seu naixement feia evident que Déu apostava per la dignitat de l’home i la dona, i es manifestava la veritable justícia. Doncs bé, ara també nosaltres, tot contemplant la figura del Nen Jesús, i perquè creiem en tot el que Ell és, volem manifestar, que no és propi d’una societat justa que estigueu a la presó. I tampoc és la voluntat de Déu.

Joaquim , la nit de Nadal, pregarem per vós i la vostra família, esposa , filles, mare, sogra, i ho farem perquè molt aviat el puguem saludar fora de la presó, i també resarem, perquè sigui una realitat a Catalunya i a la resta del món, el missatge que canten els àngels, Glòria a Déu i pau a la terra.

En nom del Consell pastoral de la comunitat de Sant Ildefons

Josep m Jubany, rector

29 de desembre 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

El do de la família

El fil conductor de les lectures d'aquest diumenge és la importància de la família com a comunitat de suport, d'amor, de respecte i també de compliment de certs rols. En el nostre entorn i context, alguns d'aquests rols i qui els exerceix s'estan redefinint.

Encara més, alguns dels rols tal i com es descriuen en l'Antic Testament i en els escrits de Sant Pau són directament desafiats per les paraules i les accions de Jesús.

Tanmateix, tot i que en les lectures d'avui llegim encara una aproximació molt tradicional a la família i als rols de gènere, hi descobrim també actituds que es basen en l'amor i en el reconeixement de la família entesa com a do.

Cap de nosaltres no ha triat ni els pares, ni els germans, ni els fills que té. El cas de Josep, que ens planteja Sant Mateu, és un dels més extrems: just abans de casar-se amb Maria, descobreix que la seva promesa està embarassada.

En una societat com la jueva (i com la nostra fins no fa pas tant), un embaràs abans del matrimoni era una qüestió que costava molt de pair, i encara més si la paternitat era, com a mínim, ambigua. Però en comptes d'abandonar-la, i guiat per una fe Abrahàmica que el fa creure en l'impossible, decideix exercir el rol de pare, tot ajudant així a fer complir les profecies que anunciaven els profetes d'Israel.

El compromís, basat en la fe, de Josep, exemplifica bé el lligam que molts sentim amb els nostres familiars, que ens han estat donats. La família, que com bé sabem comporta reptes i disgustos, és el lloc on diàriament se'ns demana de respondre amb amor, amb compassió, amb paciència, amb respecte; és el lloc de l'acceptació d'un do no demanat, però que pot donar els fruits més preuats i elevar-nos a formes d'amor i de sacrifici de què mai no ens hauríem sabut capaços.

Família Vives Requena


24 de desembre 2019

Felicitació de Nadal 2019

Benvolguts, a les portes del Nadal de Nostre Senyor Jesucrist en aquest any de gràcia del 2019, en nom de la comunitat eclesial de Sant Ildefons i en nom propi, us desitjo un Bon Nadal, i un bon any nou.

Amb senzillesa us faig una proposta: aquests dies d’abans del Nadal, enmig del brogit i la feina per la preparació de les trobades familiars, busqueu un moment per contemplar amb ulls nets, sense perjudicis, l’Infant que hi ha en la menjadora del pessebre. En ell descobrireu la humilitat de Déu, i mentre el mireu, reseu, tot llegint, o recordant les Benaurances (Evangeli de Mateu, Capítol 5). El Nen Jesús, que va néixer en una cova, perquè no tenia lloc a l’hostal, és una bona clau interpretativa d’aquestes primeres paraules del Sermó de la Muntanya.

Jesús ens diu: feliços els pobres. Fou pobre, l’Infant que va haver de néixer fora de la ciutat, en els marges de la societat, pobres foren els pastors, que vivien al ras. Feliços nosaltres, si en aquest Nadal descobrim que el més important no es tenir, sinó compartir i viure el goig d’estimar.

Jesús ens diu: feliços els qui ploren. Jesús al final de la seva vida plorà davant la ciutat de Jerusalem perquè no havia escoltat la crida de Déu. A Josep i Maria segur que se’ls varen caure les llàgrimes, quan els tancaren les portes de l’hostal. Feliços nosaltres, si no som insensibles davant les injustícies del món, si en aquest Nadal descobrim en l’Infant Jesús, la icona de tots els nens i nenes que sofreixen i plorem per ells.

Jesús ens diu: feliços els humils. No calen massa explicacions, la característica més acusada del naixement de Jesús, és la humilitat. Tots els personatges que representem en el nostre pessebre es reconeixen senzills, petits. El mateix Jesús, ell que era de condició divina es va fer no res, fins prendre la condició de servent. Feliços nosaltres, si en aquest Nadal, descobrim que la prepotència i l’orgull ens impedeixen estimar, i que Déu ens parla sempre des dels més petits. I continueu llegint i comenteu vosaltres mateixos: feliços els justos, els compassius els de cor net, els pacificadors, els perseguits... Feliços tots nosaltres si, malgrat les nostres limitacions, les nostres febleses, les nostres rancúnies ens emocionem tot contemplant el pessebre i ens deixem il·luminar per la mirada amorosa de l’Infant que neix... mirada d’amor, mirada que té la virtut de commoure’ns, mirada que ens interpel·la per treballar per un món en pau... mirada que ens donarà la veritable benaurança.

L’Infant que neix va viure a fons l’esperit de les benaurances, en elles va trobar-hi l’autentica felicitat. Quan aquests dies de Nadal rebem felicitacions, i quan ens diem els uns als altres bon Nadal, els cristians no tan sols manifestem bons desitjos per als amics i familiars, sinó que en la paraula felicitats, volem transmetre i contagiar la nostra joia per haver trobat en les benaurances el veritable sentit d’aquesta paraula.

Així doncs, una vegada més us dic bon Nadal 2019 i felicitats. No som en el millor dels mons: hi ha injustícia, pobresa, enemistats, rivalitats, persones a la presó, immigrants rebutjats, un planeta que es degrada, però Jesús neix, i ens convida, un any més, a viure en l’esperit de les benaurances. La veritable felicitat.

Felicitats!

Josep m Jubany, rector

23 de desembre 2019

Per Nadal mostrem solidaritat amb els més desvalguts

Com cada Nadal, la Comunitat de Sant Ildefons vol mostrar la seva solidaritat amb els més desvalguts, per aquest motiu convidem, al final de les misses del capvespre i nit del 24, a ajudar a una entitat que treballi per dignificar la vida dels més desvalguts. El criteri per escollir l’entitat és que faci una feina eficaç i que no sigui de les més mediàtiques.

L’any passat la col·lecta fou per SICAR, que acompanya a dones víctimes de tracte, i és recolliren 2.485 €. Aquest any la nostra col·lecta anirà destinada a Assís. Entitat promoguda per les parròquies de l’arxiprestat de Sarrià - Les Corts, i que atén a persones sense llar i que viuen en la marginalitat. El curs passat van atendre una mitjana de 140 persones al dia, (tots els dies de la setmana), 1.700 durant tot l’any. Assís compta amb un equip humà de 13 persones i 250 voluntaris.

Gràcies en nom dels que es beneficiaran de la vostra generositat.

22 de desembre 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

La noia tindrà un fill

Hem arribat al final de l’Advent i som a les portes del Nadal, i Isaïes que ens ha acompanyat durant tot aquest temps d’Advent, passa el protagonisme al mateix Senyor, Ell ens donarà un senyal: ”la noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel que vol dir Déu és amb nosaltres”. Aquesta realitat passa per Josep i Maria que d’una manera o altra hauran de conviure amb el misteri, tots dos reben el mateix anunci: “No tingueu por”, com per donar a entendre que el misteri que rebran transcendeix el coneixement humà; a partir d’aquí entrem en el camí misteriós de la fe.

Sant Bernat fa una reflexió molt adient per entendre bé el sentit autèntic del Nadal, coneixem tres vingudes del Senyor; a més de la primera i l’última hi ha una vinguda entremig de les dues, en la primera fou vist a la terra i ha conviscut amb els homes, i en la darrera tothom veurà la salvació de Déu; enmig de les dues hi ha una vinguda oculta que només veuen els elegits del Senyor, que el veuen dins seu. Déu no estima des de fora estant, a diferència de com estimen les persones. K Ranher ho diu molt bé: aquesta experiència del cor és l’única amb la qual es pot comprendre el misteri de Nadal, Déu s’ha fet home, mai no estarem sols, en tots nosaltres hi ha Déu. El Nadal ens l’han desfigurat tant que avui sembla gairebé impossible ajudar algú a comprendre el misteri que conté. Potser hi ha un camí que ens cal recórrer per descobrir el misteri de Nadal; tenir el valor de quedar-te sol i acostar-t’hi silenciosament i abandonar-te en confiança, el sentiràs com Maria que en guardava els records en el seu cor. Deixem-nos entendrir per l’Infant de Bethlem i diem amb el poeta ”quan ve Nadal, la cançó del miracle, amb el pessebre de molsa i arboç, ens fa pensar amb unes ganes molt vives, ens fa pensar en un desig de debò, de donar coses al Noi de la Mare coses que vinguin de dintre del cor” ...BON NADAL!

I ara permeteu-me un apunt personal: avui fa 63 anys que el bisbe de Barcelona Dr. Gregorio Modrego va ordenar-me prevere a mi i a altres companys al servei de l’Església de Barcelona. D’aquests anys, més de la meitat els he passat a Sant Ildefons gràcies a una amable invitació de Mn. Joan Alemany. Quants records d’aquesta casa! Juntament amb les persones estimades amb qui hem anat coincidint i guiats per l’empremta del Vaticà II anem configurant la comunitat que tots volem i que tant estimem, ajudats per la força que ens ve de l’Esperit. Gràcies a tots vosaltres pel vostre compromís, per la vostra amistat i companyia i sobretot gràcies a Déu de qui rebem tot bé.

Lluís Saumell

20 de desembre 2019

Mn. Josep m Jubany visita Joaquim Forn a la presó de Lledoners

El passat dia 16, Mn. Josep m Jubany visità, a la presó de Lledoners, al Sr. Joaquim Forn. En aquesta trobada li va lliurar una carta del Consell Pastoral de la nostra comunitat, on se li manifesta la nostra amistat i solidaritat i es lamenta que per tercer any no pugui participar de l'eucaristia de la Missa de Nadal, com tenia per costum.

19 de desembre 2019

Concert de l'orquestra jove simfònica TEKHNE.

El proper dissabte 21 de desembre a les 18.00 h. l’orquestra jove simfònica Tekhne ens oferirà un concert amb el programa següent:

1a part:
- Finlàndia (poema simfònic), op. 26 de J. Sibelius
- Variacions de Peer Gynt
Suite núm. 1: El Matí de Peer Gynt
Suite núm. 2: El retorn de Peer Gynt i Cançó de solveig
Suite núm. 1: A la cova del rei de la muntanya

2a part:
- Simfonia núm. 8 en sol major, op.88 d'Antonin Dvorak.

16 de desembre 2019

Reflexions i apunts per a un examen de consciència

Reflexions i apunts per a un examen de consciència que ens ajudi a preparar-nos per a la celebració comunitària de la penitència Advent 2019. Llegir atentament l'evangeli segons sant Mateu (Mt 24,37-44. Lectura del primer diumenge d’Advent) i desprès llegir poc a poc el següent text:

1. Estigueu atents.
-M’interesso per tot el que passa al meu voltant? o només dono importància al que m’afecta directament a mi?
-Conec les afliccions, les problemàtiques, carències, malalties dels meus veïns, i dels familiars més propers? Exerceixo amb fets concrets, la misericòrdia i la compassió envers ells.
-M’interessen les notícies que publiquen els mitjans sobre la sostenibilitat del nostre món? o passo d’això ? Reciclo la brossa? Estalvio aigua? Malbarato la calefacció? Consumeixo molt més del que necessito? Educo amb criteris ecològics, als meus fills, als meus néts?.
-Em sento ciutadà del meu país i per tant soc conscient que no puc viure al marge de tot el que s’esdevé relacionat amb la seva organització política, social o econòmica? o amb l’excusa que ja tinc molts problemes, me’n desinteresso?


2 . Tots en som personalment responsables.
-Prego a Déu perquè m’il·lumini i em doni força per canviar, en tot el que està al meu abast, una societat que sovint és consumista, hedonista, individualista? o ja m’està bé aquesta societat, perquè jo ja m’hi trobo bé, consumint, posant el plaer per damunt de tot, i em preocupo només pels meus interessos?
-Soc dels que de paraula critico els defectes i les mancances que hi ha en el nostre món, com poden ser la corrupció, la falsedat, la mentida, però en les meves accions i aspiracions íntimes caic en els mateixos defectes que critico?
-Per ser responsable, cal conèixer les pròpies febleses, i demanar l’ajut de Déu. Valoro la pregària? Prego cada dia? Llegeixo sovint la Paraula de Déu? Demano a Déu que sàpiga fer la seva voluntat? Transmeto amb la meva vida i obres la joia de la fe?


3. Hem de vetllar. No podem adormir-nos. Hem d’aprofitar el temps.
-Dedico part del meu temps a ajudar els altres? Escolto i dialogo amb els meus familiars, amb els companys de feina, amb els meus amics? o la meva vida és un monòleg i només dedico el meu temps a les meves obligacions i aficions?
-Dedico part del meu temps a reflexionar sobre el meu comportament, reviso amb sinceritat la meva vida? Tinc prou coratge per corregir en la meva vida, tot el que em separa de Déu? de la meva família? dels meus companys? de les meves més íntimes conviccions?
-Davant dels problemes que afecten la nostra societat, com poden ser l’emigració, la violència de gènere, l’homofòbia i altres, dedico part del meu temps a reflexionar, a formar-me per tenir criteri propi?, o em deixo portar pel que diu la majoria?


4. Hem de ser esperançats.

-Malgrat les dificultats penso que és possible un món millor, i en els meus àmbits, treballo perquè hi hagi més pau, solidaritat, justícia? o soc dels que pensen que tot serà sempre igual i no cal esforçar-se per canviar les coses?
-Tinc posada l’esperança en el Senyor? Prego a Déu, perquè no caigui en el pessimisme. La promesa que el Fill de l’home vindrà, dona força al meu compromís per construir un cel nou i una terra nova?

15 de desembre 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

El neguit de Joan el baptista

Una de les figures senyeres per aprofundir el sentit que l’Advent pot tenir per a nosaltres és la persona de Joan el Baptista. En cap passatge dels evangelis Jesús fa una exaltació tan gran d’una persona com la que fa de Joan a l’evangeli d’avui. Jesús recorda a tots els qui l’escolten la fermesa del caràcter de Joan, la seva humilitat, la seva austeritat, el seu absolut compromís per cercar què és el que Déu vol dels homes i dones. Jesús va descobrir en l’actitud i predicació de Joan una gran coincidència amb la vocació i missió que ell mateix duia en el cor. També Jesús predicava la conversió de cor i també va aplegar seguidors a la riba del Jordà.

A Joan, empresonat per ordre d’Herodes, li arribaven notícies del rebombori que s’havia format entorn a Jesús. A la vora del Jordà, Joan va intuir que Jesús era el Messies que el poble esperava, el que iniciava un temps nou i definitiu, el que batejaria “en l’Esperit de Déu i en el foc”, el que jutjaria els homes, destriant el blat de la palla. Neguitós com era, Joan creia que l’hora de fer justícia era imminent. Pressentia que els seus dies s’acabaven i desitjava veure realitzat el que sempre havia somniat. “Ets tu el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?”. Més que la formulació d’un dubte, Joan expressa a Jesús la seva impaciència: A què esperes? Quan posaràs les coses en el seu lloc? Quan faràs justícia entre justos i pecadors?

La resposta que Jesús dona als deixebles de Joan vol temperar el seu neguit i els cita una sèrie de textos del profeta Isaïes: estic fent molts signes que revelen que els temps nous, els temps de l’alliberament del mal, ja han arribat i, sobretot, que “els pobres reben l’anunci de la bona notícia”. Jesús sabia que Joan l’entendria, perquè cap dels dos pretenien trencar la canya fràgil i esquerdada d’un poble humiliat i mal governat. L’establiment del Regne de Déu Jesús mai no el va entendre com un temps de càstig o de venjança, sinó com un procés de maduració, potser un temps de violència, però que acabaria imposant-se per la força de l’Esperit.

L’evangeli d’avui hauria d’haver inclòs les darreres paraules de Jesús als qui l’escoltaven: “Tots els profetes i la Llei han profetitzat fins que ha arribat Joan. I, ni que no ho volguéssiu creure, ell és Elies, el qui havia de venir”. Malaquies (3, 23), l’últim dels profetes, havia dit que Elies vindria a la fi dels temps a preparar el poble per rebre el Messies. Equiparant Joan a Elies, Jesús està dient que Joan no anava equivocat, perquè amb Joan havia començat la preparació de l’últim de tots els temps. Els nostres.

Anton Ramon Sastre

14 de desembre 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 15
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S'acaba participant de l'eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 16
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Vetlla de Pregària d'Advent a les 8 del vespre

Reunió del Consell Pastoral de la Comunitat a les 9 del vespre

Dimarts, 17
Tercera sessió de la Catequesi d’Advent a les 7 de la tarda

Dissabte, 21
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 22
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S'acaba participant de l'eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

11 de desembre 2019

El dilluns 16, Vetlla de Pregària d'Advent

La Vetlla de pregària d’Advent serà el proper dilluns 16 de desembre a les 8 del vespre.

Reservem el dia i l’hora per poder assistir a la Vetlla en aquests moments difícils en què la pregària ens és tan necessària.

Serà com les darreres que hem fet a l’estil de Taizè.

10 de desembre 2019

A l’entorn de l’Advent i Nadal

Hem entrat de ple a l’Advent; ha passat ja el segon diumenge d’Advent però litúrgicament la Solemnitat de la Immaculada Concepció de la Benaurada Verge Maria preval aquest diumenge.

Això no treu ni va deslligat del sentit que aquest Temps fort de l’Any Litúrgic té per a tots els cristians d’arreu del món.

És un temps realment entranyable que ens convida a treure allò de més bo que hi ha en nosaltres.¿Qui no es commou davant de qualsevol nadó? Aquesta tendresa i feblesa alhora del nouvingut ens provoca uns sentiments com cap altra cosa ens pot provocar.

L’home neix totalment desvalgut; curiosament de tots els mamífers és el més desvalgut. Tots els animalons s’espavilen com poden, però la persona humana precisa absolutament de tota l’atenció dels pares i no solament de les coses purament funcionals, sinó d’establir un vincle afectiu amb l’infant, sense el qual estaria perdut; la història de la humanitat n’és plena d’exemples.

Per la meva professió de pediatre he tingut a les meves mans un gran nombre de nadons que no sabria quantificar, però sí que puc dir que és l’experiència més bonica que una professió pot donar.

Ara imaginem que el nadó Jesús és en tot igual als nadons que tots hem tingut en braços, i pensem per un moment que aquest nadó és Déu, el mateix Déu de sempre que ha decidit buidar-se de la seva divinitat per encarnar-se en una Verge. Sembla fins i tot irracional; és un Misteri que mai no podrem desentranyar, però la fe ens empeny a creure-hi. I ho creiem, ho repetim en l’eucaristia de cada diumenge: “nasqué de Maria Verge”. Per tant té sentit tot l’any, però ara que esperem el Nadal en té molt més.

Josep Maria Lari

08 de desembre 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Déu te guard plena de gràcia, el Senyor és amb tu (Lluc 26, 28)

Immaculada Concepció de Maria, una festa mariana a pocs dies del Nadal que ens alegra el cor a tots els creients. El dogma de la Immaculada té el seu fonament en la Sagrada Escriptura i en la tradició oral. Però ni una ni l’altra ho afirmen expressament.

La immunitat de Maria vers el pecat d’origen que ens comenta el Gènesis, pertany a la revelació de tot un conjunt de veritats que sota l’impuls de l’Esperit Sant se’ns dona a conèixer a través de la història cristiana. Déu posà enemistat entre la dona i la seva descendència en tot allò que és el mal.

A Maria la veiem a les imatges esclafant el cap de la serp mentre aquesta es proposa de ferir-la però sense aconseguir-ho. És una imatge d’un signe clar: el triomf sobre tot mal que culminarà Crist amb la destrucció del pecat i la victòria sobre aquest esperit del mal, acceptant la mort i vivint una resurrecció humanament incomprensible, però, que té una explicació i que és la salvació del gènere humà.

En aquesta salvació, Maria, la mare Immaculada, hi tindrà un paper transcendental. La ruptura de comunió en Déu i a l’interior de la parella humana representada per Adam i Eva, per voler de Déu, es va restaurar amb el nou Adam, Jesucrist, i la nova Eva, Maria, associada a ella i perseverada de tot pecat per la gràcia.

Ella, la mare del Verb encarnat, és la mare de tots els creients. El poble cristià des de sempre ha exalçat Maria i li ha posat noms diversos d’estima i de devoció, perquè ella és la gran intercessora nostra en aquest aquí i en aquest allà del nostre destí final. Que n’és de formós poder dir l’Ave Maria una vegada i una altra insistint que pregui per nosaltres ara i a l’hora de la nostra mort.

És ella la que ens portarà a la presència del Pare i del Fill per l’estima de l’esperit que va davallar sobre ella. La nostra confiança de cristians en Maria i el nostre agraïment ha de ser ple d’un amor que ens uneixi per seguir el seu camí com exemple de bondat i generositat.

Francesc Xavier de Dou

07 de desembre 2019

La setmana dia a dia

Dilluns, 9
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 10
Catequesi d'Advent a les 7 del vespre

Dissabte, 14
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 15
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S'acaba participant de l’eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

03 de desembre 2019

Temps d’Advent i de Nadal

Els nostres són dies agitats, socialment i políticament, i ens deixen poc espai per a la reflexió personal o comunitària. Són moments d’una certa foscor en què a tots ens costa saber on som i trobar elements que ens ajudin a orientar-nos. És una foscor estranya, no habitual, emboirada, lluny de les nits serenes que permeten veure les estrelles, és una foscor freda que neguiteja, una foscor de durada imprevisible, plena de crits, tal vegada d’amenaces, que sembren angoixa i que allunyen l’esperança. Malauradament, hem acabat perdent el sentit d’una paraula que hauria de ser sempre present i sustentar qualsevol tipus de relació humana: el diàleg.

El diàleg implica una actitud humana, una actitud que s’obre als altres per aprofundir-ne el coneixement, una actitud que ens disposa, al mateix temps, a ser interpel•lats pels que no pensen com nosaltres, i que reposa en la convicció que la realitat, qualsevol realitat, té moltes arestes i vessants que nosaltres tot sols no podem abraçar. Els qui ho saben tot, els prepotents, els qui no toleren que se’ls doni cap lliçó, no podran dialogar mai, com tampoc ho podran fer els que imposen condicions prèvies al diàleg. Usen la paraula diàleg, però en realitat la seva actitud és la d’un mercader qualsevol, que negocia confiant en poder treure’n un benefici propi. Però dialogar no és negociar.

La comunitat cristiana, en aquest temps, celebra el Misteri del naixement de Jesús. Aquesta festivitat convida a descobrir la ferma voluntat de Déu d’apropar-se a la humanitat, de parlar-hi, de dialogar, d’obrir-se a qualsevol persona de bona voluntat, d’anunciar arreu que ens podem alliberar de la foscor en la qual ens trobem. El Nou Testament ens presenta Jesús com la Paraula de Déu feta humanitat, fent-se com un de nosaltres, oblidant-se de la seva condició divina, habitant entre nosaltres per fer més comprensible Déu. També el naixement de Jesús es produí de nit, quan era fosc, recordant-nos que aquesta és la nostra condició humana, la de caminar a les palpentes, la de cercar a poc a poc el sentit de la vida, la de viure amb l’esperança i amb la il·lusió de trobar la llum, si encara és possible.

En la situació actual del nostre món, potser es fa difícil fer festa, perquè moltes estrelles semblen apagar-se. Maria tampoc tenia gens clar què estava passant amb la seva persona, però obre el seu cor, sap escoltar i acaba cantant la humilitat i la senzillesa de l’ésser humà. El diàleg vertader és una actitud humana davant els altres, que implica humilitat, silenci per a escoltar, acceptació de la nostra realitat limitada. Durant aquest temps d’Advent ens cal parar atenció a les lectures dels diumenges, perquè ens poden ajudar a desfer les nostres angoixes, els nostres prejudicis i entreveure la llum de la llibertat.

“Per a Déu no hi ha res impossible”. “No tingueu por”. “Alegreu-vos”.

Anton Ramon Sastre

01 de desembre 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

“Prou de dormir; ja és hora d’aixecar-nos”

“Germans, siguem conscients dels moments que vivim. Prou de dormir; ja és hora d’aixecar-nos.” Així comença la segona lectura d’avui, de la carta de Sant Pau als cristians de Roma.

L’Evangeli diu: “Vetlleu”. “Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada”.

I la primera lectura, del Llibre d’Isaïes, diu: “Veniu, pugem a la muntanya del Senyor, al temple del Déu de Jacob, que ens ensenyi els seus camins i seguim les seves rutes.”
Amb aquestes lectures, avui, primer diumenge de desembre, comencem el temps d’Advent, a la vegada que iniciem un nou any litúrgic. Tot preparant-nos pel Nadal, podem prendre-ho com una invitació a fer una sacsejada a la nostra vida, a treure’ns de sobre la indiferència, la rutina i la passivitat que ens fa viure adormits i preguntar-nos què és el que estem descuidant, què és el que hem de canviar, a què hem de dedicar més atenció i més temps.

Les respostes a les preguntes ens portaran, ben segur, al convenciment que necessitem renovar-nos i estar més vigilants com ens diu l’Evangeli, que significa seguir a Jesús, estimar allò que Ell va estimar, conformar la nostra vida a la vida de Jesús.

Així, doncs vigilants i conscients dels moments que vivim, amb una gran crisi social i mediambiental a tot el planeta; l’Advent pot ser un bon moment per fer la conversió ecològica a que ens convida el Papa Francesc a la “Laudato Si”.

Apostem por un altre estil de vida, deixem el desig de comprar i consumir, sortim de nosaltres mateixos i dels nostres particulars interessos i siguem capaços de sentir que ens necessitem uns als altres, que tenim responsabilitat en la vida dels altres i en el món, i siguem valents, comencem amb petits gestos de la nostra vida quotidiana, amb fe en l’amor de Déu i ajudats per la pregària, lluitem per un món nou, on es respecti la natura, hi càpiga tothom amb una vida digna, sense injustícies ni opressions, on es respectin els drets de totes les persones i totes elles tinguin cobertes les necessitats bàsiques.

Maite Cura

30 de novembre 2019

La setmana dia a dia

Dilluns, 2
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 3
Catequesi d'Advent a les 7 del vespre

Reunió del grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 4
Trobada del grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

29 de novembre 2019

D'on venen el Nadal i l'Advent?

Hi ha qui s’ho imagina així: que des de l’endemà mateix de la resurrecció del Senyor, la comunitat dels creients va començar a celebrar d’una tirada, al llarg de l’any, els fets de la vida de Jesús, agrupats en això que anomenem els temps litúrgics: Advent, Nadal, Quaresma, Setmana Santa, Pasqua...

Però no va ser així. Al principi, els cristians es reunien simplement cada diumenge per celebrar la seva fe en Jesús mort i ressuscitat. Després, van començar a celebrar, un cop l’any, una festa pròpia de la mort i la resurrecció: la vetlla pasqual i tot el tridu pasqual... I a poc a poc van anar sorgint els diversos temps que ara coneixem.
¿I el Nadal? ¿Quan es va començar a celebrar Nadal? Va trigar temps...

La primera notícia que en tenim és d’un calendari de l’any 354! ¿I com va començar? Va començar per les ganes de commemorar l’inici de la vinguda del Fill de Déu en aquest món. I ho van fer aprofitant una festa popular que ja hi havia i que s’anomenava “el naixement del Sol”, és a dir, la festa dels dies que comencen a allargar-se. Aquest “naixement del Sol” era un magnífic símbol del Sol que ve a il•luminar totes les foscors: Jesús, el Messies, el fill de Maria, el Fill de Déu fet home. I és des de llavors que els cristians celebrem aquesta festa entranyable.

I l’Advent?

L’Advent, que és el temps que ens porta cap al Nadal, va néixer, naturalment, força anys després. L’Advent comença quatre diumenges abans de Nadal. I per tant, depenent de quin dia de la setmana caigui el 25 de desembre, podrà tenir des de tres setmanes i un dia, a quatre setmanes.

No és un temps de penitència com la Quaresma, sinó que és un temps de goig i d’esperança, i un temps de preparació del Senyor que ve perquè ens trobi ben a punt. No només per rebre'l a Betlem: també per rebre'l en la vida de cada dia, i per rebre'l al final dels temps.

Centre de Pastoral Litúrgica

26 de novembre 2019

Ecocidi

La setmana passada el Bisbe de Roma, Francesc, tot adreçant-se als membres del XX Congrés Internacional de l’Associació de Dret penal, va anunciar que l'Església Catòlica està pensant introduir el «pecat ecològic» en el catecisme, ja que els comportaments contra el medi ambient són també contra «la casa comuna». El papa ho va justificar tot dient: Un sentit elemental de justícia implicaria que alguns comportaments, dels quals les empreses són generalment responsables, no quedin impunes. En particular, tots aquells que es poden considerar com “ecocidi”.

El papa va dir que es poden considerar com “ecocidi: ”accions com «la contaminació massiva de l'aire, dels recursos de terra i aigua, destrucció a gran escala de la flora i la fauna, i qualsevol acció capaç de produir un desastre ecològic o destruir un ecosistema». En opinió de Francesc ens enfrontem en aquests casos a “crims contra la pau”, que haurien de ser reconeguts com a tals per la comunitat internacional.

El pontífex va recordar que, recentment, el Sínode de bisbes de l'Amazònia ja va proposar definir el pecat ecològic com a acció o omissió contra Déu, contra el veí, la comunitat i el medi ambient. I com un pecat contra les generacions futures que es manifesta en actes i hàbits de contaminació i destrucció de l'harmonia de l'entorn.

El dimarts dia 4, en l’àmbit de les trobades mensuals de la comunitat, Maria Bargalló vicepresidenta de Justícia i Pau i Josep M. Fisa, delegat episcopal de Justícia i Pau ens van presentar el projecte de parròquies ecològiques que promou Justícia i Pau. Els dos ponents van fer una exposició on de forma molt pedagògica ens van fer prendre consciència de la greu responsabilitat que tenim tots d’aturar la degradació del planeta. Tot inspirant-se en l’encíclica del papa Francesc , Laudato si, començaren per formular una pregunta, que cap de nosaltres no pot obviar. “Quin món volem deixar a les generacions futures? Fins fa poc la preocupació ecològica era percebuda per molts com una exageració de grups extremistes, i un xic anti-sistema, anomenats els “verds”. Ara, ningú nega realitats, com el canvi climàtic, la manca d’aigua, la desforestació dels boscos, la contaminació atmosfèrica i un llarg etc.
Davant d’aquesta realitat els ponents ens convidaren a una conversió, una conversió que comporta, un canvi de mirada envers la realitat, un canvi de cor, un canvi d’estil de vida, i fer pinya per empènyer.

En deu punts, sintetitzaren el ric contingut de la “Laudato si”. Per manca d’espai, només apunto els anunciats del decàleg:
1 Submergir-nos en la nostra pròpia tradició espiritual.
2 Apreciar la diversitat del nostre món.
3 Superar el paradigma tecnocràtic.
4 Redefinir el concepte de progrés.
5 No supeditar-se als interessos econòmics.
6 Recolzar la causa del pobres.
7 Redescobrir la senzillesa.
8 Valorar els petits gestos quotidians.
9 Impulsar el canvi encara que costi.
10 Animar la conversió personal, eclesial i comunitària.


Em sembla, que tots els qui poguérem assistir a la trobada, ens adonarem que ens trobem davant d’una de les qüestions a les quals la humanitat haurà de fer front en aquest segle XXI, i aquí hi estem tots implicats: governs, empresaris, economistes, i també nosaltres i les nostres famílies. La nostra comunitat de Sant Ildefons no pot ni ha de quedar-ne al marge, per aquest motiu, durant aquest curs anirem recordant aquesta problemàtica. D’entrada us convidem a la segona part d’aquesta presentació, que serà el dilluns 13 de gener, on se’ns parlarà de accions concretes que estan al nostre abast.

Josep m Jubany

24 de novembre 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

«... tenir part en el Regne de la llum. Ell ens alliberà del poder de les tenebres i ens traspassà al Regne del seu Fill estimat, ... tot es manté unit gràcies a ell. (Col. 1. 12, 13, 15, 17)

Les paraules tenen sempre una dimensió denotativa i una altra connotativa. La primera és el significat que tenen en una llengua, reconegut en la seva gramàtica, susceptible de ser traduït a altres llengües. La segona és tot allò que desvetllen -sobretot emocionalment- en aquells que les pronuncien o les escolten, fruit de les experiències viscudes al llarg de la vida. «Regne», «llum», «tenebres», «mantenir-nos units», ... ressonen diferentment dins de nosaltres. Avui és la festa de «Crist Rei».

«Crist...Rei»!!!???. Ai, mare! Si el que volen molts és la República! No sembla que fos suficient que el Crist aclarís a Pilat que el seu regne no era com els d'aquest mon. O que li expliqués que ell havia vingut «per donar testimoni de la veritat». Pilat li va preguntar -escèptic i sense interès d'escoltar cap resposta- «I què és la veritat?» (Joan, 18, 37-38). Però la veritat és molt més que l'adequació entre allò que diem i el que pensem.

És viure mirant amorosament les persones i les coses (la Terra sencera) amb compassió. És saber que totes les persones són dignes de respecte i de cura, sigui quina sigui la seva condició, ideologia o creences. És mirar la nostra vulnerabilitat, conscients que rebem contínuament l'ésser que som i la nostra vida. És sentir el poder que té la nostra capacitat d'estimar. És discernir entre allò que és autèntic i allò que és fals en les nostres relacions humanes, econòmiques, polítiques o laborals. És entendre que el nostre sistema econòmic no ha de servir perquè alguns acumulin més i més riqueses, sinó perquè tothom pugui viure amb dignitat. És entrar en la profunditat del nostre cor, i conèixer-nos sense enganyar-nos.

El «Regne del Crist» significa construir un món de llum, on hi hagi harmonia, on ens mantinguem units -per l'amor, no per la imposició- en un projecte comú que respecti les diferències i els drets de tothom. És ser «alliberats del poder de les tenebres» i tenir «part en el Regne de la Llum.» No confonguem, per exemple, «unitat» amb «uniformitat imposada»; «legalitat» amb «justícia» o «legitimitat», etc.

Això pot dur-nos, com va dur al Crist, a ser atacats, acusats i penjats en una creu. Pot guanyar-nos les burles de molta gent: conciutadans, autoritats civils, religioses, o militars. «El poble era allà mirant-ho, però les autoritats se'n reien dient... També els soldats l'escarnien...» Confiem en ell! Preguem-li: «-Jesús recorda't de mi quan arribis al teu Regne...» ben segurs de construir amb ell, avui, aquí, un món de llum: «T'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís.» (Lluc 23,35-36,42-43)

Santiago Quijano

23 de novembre 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 24
Sessió de Catequesi Familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S'acaba participant de l'eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 25
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dissabte, 30
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda

22 de novembre 2019

Programa de Catequesi d'Advent 2019

El programa vol aprofundir el sentit que pot tenir avui per a nosaltres la festivitat del Nadal. D’una banda, fem memòria d’un fet històric que significa la proximitat i presència del Messies i del seu Regne enmig dels homes i dones, fins al dia d’avui; i, d’altra banda, proclamant l’evangeli del primer diumenge d’Advent, l’església ens recorda que, també avui, estem esperant el seu retorn, la segona vinguda del Senyor, una esperança que repetim una i una altra vegada a la celebració eucarística de cada diumenge. Reflexionarem sobre aquestes dues realitats de la nostra fe i ho farem seguint l’evangeli de sant Mateu, que és el que se’ns proclamarà durant tot aquest any litúrgic que comença amb l’Advent.

Primera trobada: Dimarts, 3 de desembre de 2019 (19:00 hores)
1. Un Déu que vol apropar-se als homes
2. Jesús: la darrera paraula de Déu
3. Nadal: proximitat i/o presència

Segona trobada: Dimarts, 10 de desembre de 2019 (19:00 hores)
1. El naixement de Jesús a l’evangeli de Mateu
2. Les narracions pròpies d’aquest evangeli
3. Visió global i conclusions

Tercera trobada: Dimarts, 17 de desembre de 2019 (19:00 hores)
1. La segona vinguda del Senyor
2. Les narracions apocalíptiques de l’evangeli de Mateu
3. La fi del mon i el judici universal: mite o realitat?

Totes les trobades es faran a la Sala d’Actes del primer pis de la parròquia de Sant Ildefons i seran guiades per Anton Ramon Sastre.

20 de novembre 2019

El sínode de l'Amazònia

Entre el 6 i el 27 d’octubre es va celebrar al Vaticà el Sínode de l’Amazònia, convocat pel papa Francesc. 68.000 persones van participar prèviament en una gran enquesta, el resultat de la qual es va recollir en el document previ.

El principal objectiu de la convocatòria era "trobar nous camins per a l'evangelització d'aquella porció del Poble de Déu, sobretot dels indígenes, moltes vegades oblidats i sense una perspectiva d'un futur serè, també per la causa de la crisi del bosc amazònic, pulmó de fonamental importància per al nostre planeta ".

El Sínode Amazònic ha estat un gran projecte eclesial, cívic i ecològic amb la voluntat de superar els confins i redefinir les línies pastorals, adequant-les als temps contemporanis. La Panamazònia està formada per nou països: Brasil, Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú, Veneçuela, Surinam, Guaiana i Guaiana Francesa, es tracta d'una regió que és una important font d'oxigen per a tota la Terra, on es concentren més d'un terç de les reserves forestals primàries del món. És una de les majors reserves de biodiversitat del planeta, contenint el 20% de l'aigua dolça no congelada.

La primera vegada que el Papa va anar a territori amazònic, que va ser a Perú el 19 de gener del 2018, va expressar la seva preocupació pels indígenes afirmant: "Probablement, els pobles originaris amazònics, mai van estar tan amenaçats com ara. L'Amazònia és una terra disputada des de diversos fronts ".

La població d'aquest vast territori és de prop de 34 milions d'habitants, dels quals més de tres milions són indígenes, pertanyents a més de 390 grups ètnics. Pobles i cultures de tots els tipus com els afrodescendents, camperols, colons, que viuen en una relació vital amb la vegetació i amb les aigües dels rius.

La Justícia Social i els drets d'aquests pobles són una indicació prioritària per al Papa Francesc que va reiterar: "El problema essencial és com reconciliar el dret al desenvolupament, fins i tot social i cultural, amb la tutela de les característiques pròpies dels indígenes i dels seus territoris ".

Tot i que la temàtica es refereixi a una regió específica, com la Panamazònia, les reflexions proposades van més enllà del territori geogràfic, ja que abasten tota l'Església i es refereixen al futur de la planeta.

Clicant aquí es pot accedit a document final del Sínode de l'Amazònia.

17 de novembre 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

L’alegria de la fe

Avui, més que mai, els serveis de comunicació ens tenen informats al minut del patiment de molts pobles. Els governants de grans estats i nacions, no cal dir-ne els noms, en aparença grans demòcrates, se serveixen de la riquesa dels seus països per enriquir encara més els poderosos, i condueixen els seus pobles contra d’altres pobles, perseguint i obligant els seus habitants a buscar-se la vida en d’altres parts del món. Els veiem fent grans caminades pels deserts, travessant mars a bord de precàries barques inflables. No us és familiar, l’Evangeli d’avui?: “Se us enduran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom”

Els qui avui porten el nom de Jesús són les persones esclavitzades, exiliades, empresonades sense un judici just, els humils, els pobres. Ens donen l’oportunitat, als qui intentem seguir el camí que Ell ens ha traçat, de poder treballar i donar testimoni. Déu ens omple del seu Esperit perquè siguem ferms en l’amor enmig de tota la humanitat. Ell ens donarà la força i la saviesa necessària, si li demanem. Déu vol que col·laborem amb Ell: que siguem, una vegada més, les seves mans. Anem fent més gran el cercle al servei de les persones, en tenim moltes de necessitades al nostre costat, comencem per aquí. Demanem-li , una vegada més, que ens ompli sempre del seu Esperit per renovar la nostra vida i la nostra comunitat en els moments més foscos de la nostra societat.

L’ésser humà és la plenitud de la creació que Déu ha fet a l’Univers. Sant Pau rebla el clau quan es dirigeix als cristians de Tessalònica, i parla de fe, d’amor, de preocupar-se pels altres, del consol enmig de contrarietats i tribulacions. De transmetre l’amor entre totes les persones. En paraules del caputxí Joan Botam, de “l’alegria de constatar que els germans en la Fe estan en nosaltres”.
Pere Rius

16 de novembre 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 17
Sessió de Catequesi Familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S'acaba participant de l'eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Jornada Mundial dels Pobres

Dilluns, 18

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 19
Reunió del Consell Pastoral de la comunitat a les 9 del vespre

Dimecres, 20

Trobada del grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 23

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 24

Sessió de Catequesi Familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S'acaba participant de l'eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

13 de novembre 2019

Batec de nou !

El títol és prou suggerent; es tracta de recuperar aquest espai que ha estat interromput durant un temps.

El grup té com a objectiu principal “ser un espai de trobada de nois i adolescents, al voltant dels 13 als 15 anys, que amb una periodicitat quinzenal es troba per tractar temes que els inquieten.”

Està liderat per Pere Ricart, que alhora és monitor de l’Esplai de Sant Ildefons. S’acaba de graduar en periodisme a l’UAB i ja va formar part de Batec en acabar la catequesi.

Ara estarà al front del grup, amb la voluntat d’acompanyar i guiar un espai de debat, no tan sols centrat en els aspectes de la Fe, sinó també sobre aspectes de caire social, reflexionar sobre la nostra posició respecte als temes angoixants de la societat, i sobretot fomentar l’esperit crític tan necessari per navegar en aquest trànsit de la infantesa a l’adolescència.

Els joves de Batec es reuneixen en divendres a les 7 de la tarda. El passat dia 8 van iniciar les sessions.

11 de novembre 2019

Reunió de la Comissió de Càritas arxiprestal

Serà el proper dimecres dia 13 a les 10 h. a la nostra parròquia, actual seu de l’arxiprestat de Sarrià-Sant Gervasi.

10 de novembre 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Déu de vius

Jesús ens presenta el desllorigador de la vida humana que té un inici, però que no tindrà fi, i això és el que esperem. Certament que estem davant el Misteri. En un món com el nostre acceptar tot allò que no es pot tocar, costa. Per això parlem d’esperança des del fet de creure, ja que aquesta actitud de fe és la que ens ajuda a avançar.
Els saduceus, segons l’Evangeli de sant Lluc d’avui, no hi creien en la vida plena en Déu o vida eterna. Després de plantejar la qüestió interrogativa a Jesús, la seva afirmació és clara “en el món que vindrà.... ja no podran morir mai més.” Conclou més endavant: “Déu no és un Déu de morts, sinó de vius perquè per ell tots viuen“. Afirmació clara, precisa i contundent.

Tanmateix, sense obviar les dificultats que el camí de creure ens porta, voldria dir que, si tenim la certesa de la mort biològica, no ens podem separar d’aquesta altra certesa: la vida present l’hem de construir sobre l’estil de vida que ens ensenya l’Evangeli, ja que aquesta manera de viure ens assenyala el camí de començar a caminar vers la plenitud.

Heus ací el repte, acceptant per la fe el Misteri de la Vida Eterna, construir l’ara i aquí des de l’Evangeli, és a dir, fer tangible el cel nou i la terra nova. Fent-ho així, els creients en Jesús, començarem a fer camí des de l’esperança que professem vers la Vida Eterna.

Sant Pau en la segona lectura ens marca aquest camí de fe construint el Regne de Déu en aquest món, “...constants amb tota mena d’obres bones...”

Si som sincers, la nostra experiència de vida quotidiana ens fa veure que el compromís personal i comunitari no és una cosa senzilla de dur a terme arrelats com estem en hàbits i rutines que ens fan durs d’enteniment i de cor.

La primera lectura del segon llibre dels Macabeus ens dona tres testimonis de fe en la Resurrecció, d’una força des del martiri. A les nostres comunitats de l’Església de Barcelona no se’ns demana el sacrifici de la vida, però si que ens hauríem de revisar i ser capaços de treballar decididament per la pau, la justícia i la defensa dels qui no tenen veu. Aquesta fóra una manera palpable de donar testimoni i raó de la nostra fe.

Ignasi Garcia i Clavel

09 de novembre 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 10
Dia de l'Església Diocesana i Diada de Germanor

Dilluns, 11
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dissabte, 16
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 17
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Jornada Mundial dels Pobres

08 de novembre 2019

Dia de l'Església Diocesana - Diada de Germanor

Amb el lema: “Sense tu no hi ha futur. Amb tu hi ha futur”, se celebra aquest diumenge la Diada de Germanor, a la qual tots som cridats a participar.

En aquesta Jornada, l’arxidiòcesi demana la generosa col·laboració dels cristians i de totes aquelles persones que valoren la funció espiritual, cultural i social de l’Església i les seves diverses iniciatives.

Tenim un objectiu molt important: el sosteniment de l’Església catòlica a la nostra arxidiòcesi i, especialment, la solidaritat amb aquelles parròquies més necessitades.
Disposem d’un fons comú diocesà que permet oferir els serveis pastorals arreu del territori i el manteniment dels temples i espais que ens acullen.

Per això tenen molta importància les aportacions econòmiques, ja sigui en la col·lecta que es fa en aquesta jornada, ja sigui mitjançant les subscripcions periòdiques en favor de l’Església.

Que cadascú contribueixi en la mesura de les seves possibilitats.

06 de novembre 2019

El bisbe Sebastià Taltavull guanya el Premi Abat Marcet

Amb el seu llibre Brots de Vida (Claret), Sebastià Taltavull, bisbe de Mallorca, ha guanyat el premi Abat Marcet, que, atorgat per la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, vol donar a conèixer cada any un llibre de temàtica religiosa en català. Amb aquesta iniciativa es vol reconèixer i potenciar la presència de la llengua catalana en l'edició del llibre religiós. El premi duu el nom de Marcet, gran defensor de la llengua.

El bisbe Taltavull, abans de ser nomenat bisbe de Mallorca, va col·laborar molt amb la nostra comunitat com a bisbe auxiliar de Barcelona. Va ser molt apreciat pel seu tarannà obert i proper. El felicitem ben de cor i el recordem amb estima.

03 de novembre 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Déu ens desconcerta perquè no actua seguint els nostres criteris.

Davant del mal acostumen a reaccionar condemnant els fets, demanant un càstig exemplar que eviti la repetició d’aquella conducta.

Nosaltres som partidaris d’allunyar-nos del qui ha comès una equivocació i no entenem per quina raó Déu s’hi acosta.

Jesús s’atansa a un cobrador d’impostos i li demana que l’aculli a casa seva, actua com un metge que no pensa en com s’ha produït la ferida sinó en què pot fer per guarir-la; Déu ens ofereix l’oportunitat de restablir el mal comès convertint-lo en un bé més gran. Aquesta és la demostració més gran de la impotència divina, ja que pren consciencia dels errors i decideix esmenar-los. Jesús comparteix les seves riqueses amb els més desafavorits y les retorna amb escreix, no així els diners que ha defraudat el corrupte, la fortuna del qual passa a ser instrument de precarietat dels altres. La salvació de Déu fa possible que sobreabundi la gràcia allà on abunda el pecat.

Senyor gràcies per estimar l’esser humà , el centre de la teva creació. Gràcies per no girar-nos l’esquena quan ens equivoquem; gràcies per voler fer estada a casa nostra quan no som ben vistos per la nostra gent; el teu amor és l’única cosa que pot transformar el nostre cor y fer que ens penedim dels errors que hem comès. Et demanem perdó pel sofriment que hem generat al llarg de la nostra vida. Potser no en som gens conscients, però això no ens eximeix de la nostra responsabilitat. Confiem que malgrat els nostres desencerts ens pots salvar. Ajuda’ns a creure que el teu poder ens pot convertir; el pitjor dels mals és un gran bé, com acceptar que la creu és la porta de la resurrecció. Que sapiguem pregar perquè les circumstancies del nostre país es converteixin en justícia y fraternitat, veritables pilars que sostenen la pau.

Mireia Galobart

02 de novembre 2019

La setmana dia a dia

Dilluns, 4
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 5
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Trobada Mensual de la Comunitat a les 8 del vespre

Dijous, 7
Missa exequial a les 8 del vespre en record de tots els difunts per als quals hem pregat el darrer any

Dissabte, 9
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 10
Dia de l'Església Diocesana i Diada de Germanor

01 de novembre 2019

Commemoració litúrgica de Tots els Fidels Difunt

La celebració de l’eucaristia que cada any fem el dia 2 de novembre, en record de tots els difunts per als quals hem pregat el darrer any, fent-la coincidir amb la festa de Tots els Fidels Difunts, enguany queda ajornada al dijous 7 de novembre en el marc la missa exequial de les 8 del vespre, ja que el dia 2 s’escau en dissabte just al mig d’un pont de tres dies.

31 d’octubre 2019

Les festivitats de Tots Sants i dels Fidels Difunts

Són celebracions de l’Església que es remunten al segle VII quan ja se celebrava en record de tots els màrtirs, fins que el papa Gregori III va dedicar una capella a Tots els Sants a la basílica de Sant Pere i l’any 835 la festa de Tots els Màrtirs va passar a ser la de Tots els Sants o, com se la coneix actualment, Tots Sants.

Es tracta d’unes festes molt arrelades al poble. La coneguda cançó “Quan els sants vagin marxant” en la qual manifestem “Oh Senyor també vull ser-hi”, expressa el nostre anhel de salvació, però, una cosa són els sants i una altra més humana són els difunts, festa que ens agermana definitivament a tots. La tradició popular de visitar els cementiris per retre homenatge als nostres difunts és del tot entranyable.

29 d’octubre 2019

Trobada Mensual de la Comunitat

Aquesta trobada, com tots recordem, és la que va haver de ser suspesa el passat dia 14 a causa de les dificultats de mobilitat a Barcelona, produïdes per la resposta ciutadana a la recentment apareguda sentència del Tribunal Suprem.

La recuperem dilluns dia 4 de novembre a les 8 del vespre.

El tema, com ja havíem anunciat, serà “Com des de les comunitats cristianes podem treballar per un món més ecològic “. L’exposició anirà a càrrec de Mn Josep M. Fisa, delegat episcopal de Justícia i Pau i de la Sra. Maria Bargalló, responsable i coordinadora del projecte de Justícia i Pau anomenat “Xarxa de parròquies ecosolidàries"

28 d’octubre 2019

Reflexió que ha fet el Consell Pastoral de la Comunitat de Sant Ildefons un cop coneguda la sentència del judici al qual han estat sotmesos els dirigents socials i polítics catalans, acusats dels fets que es van produir a Catalunya els mesos de setembre i octubre del 2017

Davant d'aquesta sentència, com a comunitat cristiana, no ens en podem desentendre, i convidem a tots els membres de la comunitat, independentment de quines siguin les seves posicions polítiques, a fer una reflexió creient.

Nosaltres, com a Consell pastoral, tenim la gosadia d’aportar alguns punts a aquesta reflexió amb la intenció de contribuir-hi. Una reflexió que no pretén substituir les que es puguin fer des de la política, la sociologia, l’economia o la cultura:

1 És necessari, en primer lloc, pregar. Una pregària que no vol ser evasiva, sinó tot el contrari, pregària per la qual demanem a Déu que ens ajudi a tenir una mirada lúcida, sobre la realitat. Sabem que davant de qualsevol fet, i molt més quan aquest fet afecta la vida i el futur del nostre país, és impossible ser imparcial. Tots estem condicionats per la nostra història -tant col•lectiva com personal- per les nostres vivències , per la nostra visió del món, en el camp de l’economia, de la cultura etc. Per aquest motiu, és important pregar perquè, al màxim possible, sapiguem discernir i no ens deixem portar per ressentiments, ànsies de venjança, etc.
Hem de demanar que les nostres accions i pensaments estiguin inspirats per la justícia, la veritat, la llibertat, la fraternitat, fonaments de la veritable pau.

2 En fer una valoració de la sentència ens hem de preguntar si és JUSTA. Cal distingir entre justícia i legalitat.
La justícia és una virtut cardinal. Per als creients, el fonament de la justícia humana és la creació divina. Déu ha estimat, ha volgut i ha creat l'home i la dona com a subjectes de dret inalienable i qui ofèn aquest dret ofèn Déu. Déu fa justícia amb tot aquell que es perd: perdona, rehabilita, estima i torna justos. És per la gràcia d'aquesta seva justícia salvadora que la humanitat és capaç d'expressar justícia, bondat, amor i perdó.
Les lleis són el conjunt de normes que regeixen la vida, la convivència d’una societat. Regulen el bé comú. Castiguen el qui és
dolent. En una societat democràtica les lleis són promogudes per mitjà d’òrgans legislatius, escollits per la població. Sense menystenir el valor de la llei, important en tota societat, aquesta no sempre pot regular-ne justament la seva.
No és la nostra intenció denunciar aquesta sentència qualificant-la d’il•legal (per bé que són molts els professionals del dret que denuncien que no s’han complert tots els requisits legals) però sí que podem dubtar seriosament que sigui justa.
La història ens diu que al llarg dels segles, s’han aplicat sentències legals (seguint la jurisdicció del moment) però que eren totalment injustes. És el cas paradigmàtic de la condemna de Sòcrates, i per als creients la mort en creu de Jesús. Jesús, l’home just, fou sentenciat a mort, segons la llei. El mateix Jesús es va mostrar crític amb la llei... La llei s’ha fet per l’home i no l’home per la llei.
En el cas que ens ocupa, tenim la sospita que els jutges han volgut donar una sentència que fos exemplificadora. Aquí cal recordar les paraules de Caifàs que van motivar la sentència contra Jesús: ¿No us adoneu que us convé que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble? (Jn 11, 50).
En els Fets dels Apòstols llegim: Pere i els apòstols respongueren: -Cal obeir Déu abans que els homes (Ac 5,29)

3 El judici i ara la sentència no tan sols no han solucionat el conflicte entre Catalunya i Espanya -conflicte que no és nou, existeix de fa segles- sinó que l’han agreujat encara més.
És per aquest motiu que demanem a totes les parts implicades que encetin un camí nou, basat en el diàleg sincer, sense condicions prèvies, a partir del qual, amb honestedat, es puguin trobar camins imaginatius d’enteniment, en el qual no es busqui vèncer el contrincant, sinó que es cerqui per damunt de tot el bé comú,
Que es reconegui el dret d’autodeterminació dels pobles, com ha estat reconegut en democràcies avançades com les del Regne Unit i Canadà.
Que els mitjans de comunicació, cerquin per damunt de tot informar honestament l’opinió pública sobre la realitat de Catalunya i no presentin el nostre país com un escenari de violència i intolerància.
Que els polítics no utilitzin el conflicte català com una oportunitat de cercar vots. Que tots els membres de les nostres institucions, defensant el seus legítims projectes polítics, cerquin per damunt de tot camins de solució i no de confrontació.
A la societat catalana li demanem, i ens demanem, que continuem essent una societat pacifica que rebutja tota mena de violència vingui d’on vingui.
Aquests darrers dies, desprès de manifestacions pacifiques per les quals es mostrava el rebuig per la sentència, s’han produït a diversos llocs del país, aldarulls, i confrontacions violentes entre alguns manifestants i la policia (mossos d’esquadra i policia nacional). Conflictes que han acabat amb persones ferides i detingudes. Demanem que s’investiguin a fons les actuacions de tots el qui han participat en aquests actes, (manifestants i agents de policia) i que es revisin el protocols d’actuació de la policia.
Desitgem un ràpid restabliment a totes les persones (manifestants i policies) que han hagut de ser hospitalitzades com a conseqüència d’aquests fets. I demanem que siguin respectats tots els drets jurídics de les persones que han estat detingudes.
No es podrà aconseguir cap clima de diàleg i de cerca de camins de solució, mentre hi hagi dirigents socials i polítics a la presó o a l’exili; per aquest motiu demanem que es promogui una amnistia, que permeti reiniciar camins d’entesa.

4 Com a comunitat cristiana, demanem a l’Església catalana en general i als seus pastors en concret, bisbes i clergues, que ens esforcem, en el si de les nostres comunitats, a crear espais de diàleg i de pregària amb persones que, tenint sensibilitats polítiques diferents, ens sentim units per la fe en Jesucrist i per cercar, per damunt de tot, el bé, la justícia i la fraternitat, pilars que sostenen la veritable pau.

El Consell Pastoral

27 d’octubre 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Quan llegim la Paraula de Déu d’aquest diumenge, no fem més que rebre missatges sobre la veritable justícia. Aquella que enyorem tenir. El Senyor fa justícia, no té miraments amb el prestigi dels homes, no es deixa influir per ningú en perjudici dels pobres (Sir 35,12-14.16-18). El Senyor, jutge justíssim, ... m’assistia i em donà forces ... m’ha salvat de la gola del lleó (2Tm 4,6-8.16-18). Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit (Lc 18,9-14). Ens fa pensar en quantes contradiccions estem vivint en aquests temps convulsos. La més gran: tenir persones honorables tancades a la presó perquè han seguit el mandat del seu poble. Estan sent víctimes “d’homes de prestigi”, de fet d’uns mentiders que es deixen influir pels que manen i que també s’enalteixen a ells mateixos i s’entesten a humiliar tothom qui no pensa com ells.

Escrivim aquestes línies encara amb la panxa regirada per les imatges de violència als carrers de les nostres ciutats. Violència d’uns i d’altres. Això tampoc té res a veure amb la veritable justícia que proclamen les lectures d’avui. És, simplement la manifestació dels sentiments humans més baixos: ira, odi, venjança, enveja, ... Potser podríem fer com Sant Pau a la presó de Roma. Ningú el defensa, però ell té posada tota la confiança en Déu. Sovint, va bé escoltar altres pensadors. El Mahatma -ànima gran- Gandhi deia que la no violència és impossible sense humilitat (com deia la cita de Lc 18,14 de més amunt), que sempre que va actuar de manera no-violenta hi havia estat conduït i mantingut per la veu superior d’un poder invisible (ara, recorda la cita de 2Tm 4,17). Preguem a Déu, com ho fa el cobrador d’impostos: “Déu meu sigueu-me propici, que no soc digne de vos”.

El verset que acompanya l’Al·leluia tampoc deixa indiferent i és bo per posar punt i final, deixant-nos deures a fer: Déu, en Crist, ha reconciliat el món amb ell mateix, i a nosaltres ens confia el missatge de la reconciliació (2Co 5,18).

Julià i Rosa

26 d’octubre 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 27
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. La sessió s'acabarà participant de l'eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 28
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 30

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

21 d’octubre 2019

Comunicat de la Comissió Permanent del Consell Pastoral

El dilluns 14 vàrem conèixer la sentència del Tribunal Suprem en la qual es condemnava per sedició els polítics i activistes socials, que ja fa gairebé dos anys que es troben patint presó, fins ara provisional, ara ja ferma. No per esperada, la sentència ens ha causat menys tristesa i menys indignació a molts.

Tristesa, perquè ens solidaritzem amb els empresonats i les seves famílies, persones que han manifestat sempre una gran solidesa en les seves conviccions, i també una coherència que han mantingut fins a les darreres conseqüències, encara que la seva perseverança els portés a la presó. I indignació, ja que la nostra percepció dels fets que han estat jutjats és molt diferent de la visió que ens presenta la lectura de la sentència. No cal dir que respectem les diferents opinions i visions que altres puguin tenir de l’actual situació política.

La nostra comunitat cristiana no es pot posar de perfil davant dels moments històrics que vivim. Per aquest motiu el Consell pastoral, dimarts vinent, estudiarà la conveniència de fer algun comunicat adreçat a tots els membres de la nostra comunitat i a tots els homes i dones de bona voluntat als quals pugui interessar.

Són nombroses les entitats d’Església que han fet públics diferents comunicats en què expressen la seva opinió davant dels fets que estem vivint, destaquem el comunicat de la Conferència Episcopal Tarraconense. Els bisbes afirmen, entre altres coses, que “cal respectar la sentència emanada del poder judicial d’un Estat de dret, així com les eventuals decisions que puguin venir dels tribunals europeus”. Però afegeixen que “creiem també que l’assoliment d’un recte ordre social que permeti el desenvolupament harmònic de tota la societat necessita alguna cosa més que l’aplicació de la llei”. Segons els bisbes, “Catalunya no és una societat violenta, però constatem que en els darrers anys ha minvat la qualitat de la convivència per la via del refredament, de la ignorància o del menyspreu”. En aquesta línia aposten per “la via de la misericòrdia per tal de desactivar la tensió acumulada” i reemprendre “un seriós camí de diàleg entre els governs espanyol i català que permeti anar trobant una solució política adequada”. Una situació imprescindible perquè “tot projecte humà se sosté sobre l’adhesió lliure i democràtica de les persones” i “la recerca comuna de solucions negociades”.

També hem rebut la que han publicat diferents entitats d’Església, (entre altres Justícia i Pau, Fundació Joan Maragall, la Lliga de la Mare de Déu de Montserrat, Grup Sant Jordi i altres) i la de l’Associació Cristianisme i segle XXI.

Per part nostra us convidem a tots a pregar per les persones que han estat condemnades, per les seves famílies i també perquè tots ens mantinguem ferms a l’hora de demanar als responsables polítics que no demorin més un diàleg sincer, sense condicions prèvies. Com ja s’ha dit abastament, ara és l’hora de la política amb majúscules.

La Comissió Permanent

20 d’octubre 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Pregar amb confiança

L’evangelista sant Lluc ens continua presentant a Jesús fent el seu camí cap a Jerusalem. Aquest viatge no és només geogràfic, Ell va a la Ciutat Santa a complir la voluntat del seu Pare. Durant la ruta, el Senyor anuncia la Bona Nova amb fets, i paraules. En el fragment que llegim avui, Jesús ens instrueix sobre un dels temes preferits per l’Evangelista Lluc, la necessitat de pregar insistentment.

Com li agrada al Senyor, ho fa amb pedagogia i per mitjà d’una paràbola. Paràbola que té dos protagonistes, un jutge que desconeixia tot temor de Déu i tota consideració als homes. I una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia: “Feu-me justícia contra aquest home que pledeja contra mi.” El primer representa el pitjor del que es pot esperar d’una persona que té la missió d’impartir justícia. No tan sols no compleix amb el seu deure, sinó que amb la seva no actuació ajuda a perpetuar i a engrandir la injustícia envers el més febles. La vídua simbolitza la pobresa més absoluta, no té res i ningú li dona cap cop de mà, ni tan sols aquell, el jutge, que hauria de ser el defensor dels pobres.

La vídua aparentment no té res, però tal com se’ns descriu a la paràbola , posseeix quelcom més que béns materials, té la raó i la perseverança, i no es rendeix davant del mal, confia que la justícia vencerà la ignomínia.

L’ensenyament és clar. En primer lloc, mai ens hem de rendir davant de la injustícia, les forces del mal a vegades semblen que son fortins que no es poden derruir, però al final el que és just s’imposarà. Tinguem-ho present en els nostres dies.

En segon lloc, si el jutge sense entranyes al final s’ha de rendir davant la insistència del clam dels pobres, Déu que és amor i misericòrdia, defensor de pobres i vídues, mai deixarà a la seva sort els febles i indefensos. Jesús ens ho diu molt clar .¿I vosaltres creieu que Déu, ni que esperi pacientment, no farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia? Us asseguro que els farà justícia molt aviat.

Pregar, no és sinònim de rebre regals, pregar vol dir posar-se davant de Déu, dialogar amb Ell, tot presentant-li , sense fissures, la nostra vida, posar-hi la confiança, amb la més absoluta seguretat que Ell no ens deixa.

Jesús, acaba el seu ensenyament amb unes paraules inquietants :“Però quan el Fill de l’home vindrà, creieu que trobarà fe a la terra? És una observació important, que ens interpel•la a tots. Creure significa posar la nostra confiança en Déu, que és molt més que ser una persona religiosa. La persona , només religiosa, segueix unes normes i participa a un culte. La persona creient, confia en Déu i prega. Jesús amb la seva vida i pregària ens ensenya a ser creients.

Josep m. Jubany

19 d’octubre 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 20
Sessió de Catequesi Familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S'acaba participant de l'eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Jornada mundial per l'evangelització dels pobles, coneguda popularment com la Festa del Domund

Dilluns, 21
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 22

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dissabte, 26
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 27
Sessió de Catequesi Familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. La sessió acabarà participant de l'eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

18 d’octubre 2019

Comunicats que han emès les darreres hores la Conferència Episcopal Tarraconense, diferents entitats cristianes i l’Associació Cristianisme al Segle XXI, arran de la recent sentència del Tribunal Suprem

Comunicat de la Conferència Episcopal Tarraconense davant l’actual situació social i política

En aquests darrers temps, la situació social i política del nostre país ha esdevingut força complexa. Són temps en què entreveure solucions es fa difícil perquè es produeix un atrinxerament en les pròpies posicions, amb desqualificacions sovintejades de l’altre. Les raons queden sotmeses sovint als sentiments de cadascú. Això dificulta una mirada serena sobre la realitat. Fàcilment tothom se sent ofès: hi ha el perill que el greuge sigui l’actitud dominant.

Catalunya no és una societat violenta, però constatem que en els darrers anys ha minvat la qualitat de la convivència per la via del refredament, de la ignorància o del menyspreu. Malgrat tot, la convivència és un bé preciós que cal salvaguardar: la persona és primer que la idea, la unitat preval sobre el conflicte, el tot per sobre de la part (cf. papa Francesc, Evangelii gaudium, 222-237) i, per això, l’instrument essencial és la paraula i, per tant, el diàleg esdevé fonamental.

Com a pastors de l'Església que peregrina a Catalunya, volem oferir una mirada des de l'Evangeli de Jesucrist i constatem l’existència de sentiments diferenciats i, sovint, barrejats entre les identitats espanyola i catalana. Tal com han mostrat els esdeveniments dels darrers anys, particularment les diverses eleccions, aquests sentiments es concreten en un ventall ampli d’opcions polítiques. Aquestes opcions es manifesten de manera diversa sobre la situació de Catalunya amb relació a l’Estat espanyol.

Els esdeveniments de l’any 2017 van comportar, entre d’altres coses, l’empresonament preventiu de nou persones, membres del Govern, càrrecs electes i dirigents socials catalans, i la sortida d’alguns altres a un país estranger. La presó preventiva ha durat gairebé dos anys, i l’hem viscuda amb la pena al cor pel que suposava per als presos i per a les seves famílies i amics. El judici dut a terme en el Tribunal Suprem durant aquest any 2019 i la posterior sentència, s’inscriuen en l’estat de coses que hem descrit anteriorment. El Tribunal ha dictat sentència i, encara que hi haguessin legítims recursos i es puguin fer valoracions distintes, cal respectar la sentència emanada del poder judicial d’un Estat de dret, així com les eventuals decisions que puguin venir dels tribunals europeus. En un estat democràtic, les lleis fonamentals que regulen el sistema polític i que han estat votades i aprovades pels ciutadans, constitueixen un referent bàsic de l’ordenament social.

Creiem també que l’assoliment d’un recte ordre social que permeti el desenvolupament harmònic de tota la societat necessita alguna cosa més que l’aplicació de la llei. En el discurs d’obertura del Concili Vaticà II, el papa Sant Joan XXIII va afirmar que «és preferible fer servir el remei de la misericòrdia que no pas empunyar les armes de la severitat; i pensa que no és precisament condemnant […], com cal atendre a les necessitats del nostre temps». Poc més endavant indica com els homes i dones d'avui «cada dia estan més convençuts que la dignitat de la persona i la seva deguda perfecció són uns valors essencials». (Al•locució GaudetMaterEcclesia, de l’11 d’octubre de 1962, núm. 7).

Per a poder viure això, és necessari, en primer lloc, que s'apliqui la via de la misericòrdia per tal de desactivar la tensió acumulada aquests darrers anys i retornar a l’únic camí possible: un seriós camí de diàleg entre els governs espanyol i català que permeti anar trobant una solució política adequada, sabent que dialogar significa renunciar en part al que un voldria per tal d’aproximar-se a l’altre i imaginar entre tots una solució satisfactòria.

En segon lloc, es tracta de retornar al poble el sentit de futur, de donar a les persones un horitzó que dissipi la sensació que no hi ha camins per on tirar. Tot projecte humà se sosté sobre l’adhesió lliure i democràtica de les persones. Cal convèncer i persuadir, cal el debat polític i social respectuós, cal l’intercanvi d’opinions i la recerca comuna de solucions negociades.

En tercer lloc, es tracta de construir una societat justa, solidària, respectuosa de la igualtat de les persones, propera als qui passen necessitat, que s’inscrigui en el món global i no es refugiï en un petit món local. La societat catalana ha de treure fora les grans energies que posseeix de creativitat i innovació, de proximitat als qui vénen de lluny, de foment de l’educació i del teixit cultural i associatiu que la caracteritza.

El papa Francesc, en el missatge urbi et orbi del dia de Pasqua d’enguany (21 abril 2019), afirmava: «que davant els nombrosos sofriments del nostre temps, el Senyor de la vida no ens trobi freds ni indiferents. Que faci de nosaltres constructors de ponts i no de murs». I pregava perquè Jesús ressuscitat «obri els nostres cors» a les necessitats «dels indefensos, dels pobres, els sense feina, els marginats, els qui truquen a la nostra porta a la recerca de pa, d’un refugi o a la recerca de la seva dignitat».

Els Bisbes de Catalunya 14 d’octubre de 2019

Comunicat d’entitats cristianes davant de la sentència del Tribunal Suprem sobre els líders socials i polítics catalans

Les entitats cristianes sotasignades, davant la sentència del Tribunal Suprem que condemna a diferents líders socials i polítics catalans, volem expressar el següent:
1. Considerem que aquesta sentència és un greu atemptat als principis democràtics essencials de la nostra societat i una greu violació de drets humans dels afectats, tant per la indeguda aplicació de les lleis penals a fets que no són ni poden ser considerats delictius, imposant penes d’una gran crueltat, com per les vulneracions de les garanties processals comeses en el procediment, tal i com ha dictaminat el Grup de Treball sobre detencions arbitràries del Consell de Drets Humans les Nacions Unides i han denunciat múltiples ONG nacionals i internacionals de drets humans (Federació Internacional de Drets Humans, EuromedRights, Amnistia Internacional, Organització Mundial contra la Tortura, Federació Internacional de Cristians per l’Abolició de la Tortura, Front LineDefenders...)

2. Al nostre parer, aquesta sentència és un seriós pas enrere per a la resolució del conflicte polític que afecta a Catalunya i posa en perill la convivència i la democràcia. Per això, com a entitats compromeses en el servei a la societat, ens
sumarem a iniciatives cíviques i pacífiques que expressin un rebuig a aquesta decisió judicial. Així mateix, fem una crida a les institucions polítiques de l’Estat per tal que cerquin una solució jurídica que porti a l’excarceració de les persones injustament condemnades, que permeti afavorir un clima de diàleg per afrontar el conflicte polític existent.

3. Expressem la nostra profunda preocupació i decepció perquè les reiterades crides al diàleg dels darrers anys no hagin donat cap fruit. Lamentem que no hagi estat possible "avançar en el camí del diàleg i de l’entesa, del respecte als drets i les institucions i de la no confrontació, ajudant que la nostra societat sigui un espai de germanor, de llibertat i de pau" (Nota de la Conferència Episcopal Tarraconense, 15 de maig de 2017).

4. Per tot això, reclamem a totes les institucions i partits polítics que posin fre a la judicialització d’aquesta situació i s’iniciï de manera urgent i immediata un procés multilateral de diàleg polític que permeti avançar cap a una resolució justa, democràtica i duradora d’aquest conflicte que porti a la concòrdia i la pau social (“És hora de saber com dissenyar, en una cultura que privilegiï el diàleg com a forma de trobament, la recerca de consensos i acords, però sense separar-la de la preocupació per una societat justa, memoriosa i sense exclusions”. Papa Francesc, EvangeliiGaudium, 239).

Barcelona, 14 d’octubre de 2019

Equips de la Pastoral Política i de la Comunicació, Escola Pia de Catalunya, Federació de Cristians de Catalunya, Fundació Educativa Cor de Maria, Fundació Educativa Dominiques de l’Anunciata del Pare Coll, Fundació Joan Maragall, Fundació Vedruna Catalunya Educació, Grup de Juristes Roda Ventura, Grup Sant Jordi, Justícia i Pau Catalunya, Lliga Mare de Déu de Montserrat, Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona.

Comunicat de l’Associació Cristianisme al Segle XXI davant la sentència del Tribunal Suprem

L’Associació Cristianisme al Segle XXI expressa el seu rebuig absolut a una sentencia que criminalitza uns fets on s’expressava de forma totalment pacífica i no violenta el desig de les persones de poder exercir els seus drets. Considerem que la condemna d’unes persones, que no van fer altra cosa que complir el mandat democràtic pel qual van resultar escollides, així com dels líders socials que els van secundar, és injusta i reflecteix el fracàs absolut de la política portada a terme pels responsables de la majoria de partits d’àmbit estatal.

L'aplicació de les penes màximes, sense cap diferència ni matisació jurídica, a més de ser clarament desproporcionada, indica fins a quin punt el T.S. ha volgut interpretar erròniament la llei amb la màxima duresa, com a càstig i venjança contra tot el moviment independentista.

Demanem a la classe política la immediata obertura d’un diàleg constructiu que faciliti, en primer lloc, el retorn a casa seva de les persones injustament condemnades i, en segon lloc, l’establiment d’una taula de negociació on es considerin les legítimes aspiracions del poble català.

15 d’octubre de 2019 La Junta Directiva de Cristianisme al Segle XXI

15 d’octubre 2019

Cinquantè aniversari de l’Esplai Sant Ildefons

Com ja havíem anunciat el proper dissabte 19 d'octubre a les 7 de la tarda els responsables de l’Esplai ens conviden a participar de la festa de celebració que faran al parc Moragues.

Com a comunitat ens sentim orgullosos d’aquesta efemèrides i els hem de felicitar i felicitar-nos per la continuïtat de tants anys i per tot el que han sembrat en el cor dels infants i joves en un moment de les seves vides que no oblidaran mai.

14 d’octubre 2019

Suspesa la Trobada Mensual de la Comunitat d'avui dia 14 a les 8 del vespre

Donades les dificultats dels ponents per arribar a la Parròquia, s'ha decidit suspendre la Trobada d'avui.

Informarem quan tinguem la nova data.

13 d’octubre 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Naaman, informat per la serventa israelita de la seva dona, procurà que el rei arameu demanés al rei d’Israel poder visitar un profeta (Eliseu), que el curés de la lepra. Per això portava amb ell grans riqueses com a agraïment. I s’irrità quan Eliseu li indicà simplement que es banyés al Jordà set vegades, com si els rius de Damasc valguessin menys que els d’Israel, va dir indignat. Aquest relat és la part prèvia (2Re 5, 1-13) a la primera lectura (2Re 5, 14-17), en dóna el context i la fa més entenedora. Naaman cedeix, fa els banys al Jordà i queda net de la lepra. Torna a la casa d’Eliseu i proclama ara la seva fe en el Déu d’Israel, fe sobrevinguda, en viure el prodigi de la curació, i vol lliurar a Eliseu un present de gratitud, que el profeta no accepta. Finalment, Naaman es compromet, fruit de la seva nova fe, que “no oferirà cap holocaust ni cap altra víctima a altres déus, sinó només al Senyor” (2Re 5, 17).La fe al capdavall l’ha salvat, malgrat que d’entrada buscava només la guarició, i desconfiava dels mitjans emprats per Eliseu. Així, per contrapunt, s’il·lumina el relat de l’evangeli. Els deu leprosos, a diferència de Naaman, tenen fe prèvia en Jesús que, tot i de lluny estant, els podrà guarir, com vulgui. I segueixen, per tant, la seva ordre sense discutir-la: “Aneu a presentar-vos als sacerdots” (Lc 17, 14). I quedaren purs de la lepra. Però no tots foren agraïts. Només un dels deu tornà glorificant Déu, es prosternà davant Jesús i li donava gràcies (Lc 17, 14-16). Era samarità, estranger (Lc 17, 16-18), precisament com ho era l’arameu Naaman guarit pel profeta Eliseu. És aquest samarità qui rep la sentència de Jesús: “Aixeca’t i vés-te’n: la teva fe t’ha salvat” (Lc 17, 19).

I Pau, a la segona lectura, encadenat com un malfactor per l’anunci de l’evangeli de Jesucrist, suporta tot el sofriment pel bé dels elegits, perquè obtinguin la salvació (2Tm 2, 8-10). I és cert, fidedigne (= digne de fe) el que diu (2Tm 2, 11): “... si som constants en les proves, també regnarem amb ell ... però ell continua fidel si nosaltres no li som fidels” (2Tm 2, 12-13). Dóna’ns la fe salvadora i constància en les proves. I la confiança profunda que, tot i la nostra infidelitat, et mantindràs sempre fidel, Senyor!

Esperem una propera sentència política, que no serà salvadora per al país. El salvarà la nostra constància, moguda per una confiança tenaç, amb saviesa i sense por. Que prevalgui la justícia! Sempre sense violència, fem possible la pau, la concòrdia.

Jordi Cors

12 d’octubre 2019

Trobada mensual d'octubre: Laudato si

Desprès del parèntesi de l’estiu, poc a poc, reiniciem les activitats del curs i amb elles les trobades mensuals de la comunitat.

La primera serà el proper dilluns dia 14 d’octubre a les 8 del vespre. El tema que ens exposaran serà “Com des de les comunitats cristianes podem treballar per un món més ecològic “. L’exposició anirà a càrrec de Mn Josep M Fisa, delegat episcopal de Justícia i Pau i de la Sra. Maria Bargalló, responsable i coordinadora del projecte de Justícia i Pau anomenat “ Xarxa de Parròquies EcoSolidàries".

Tots coincidirem que un dels problemes més greus al que s’enfronta el nostre món és la degradació ecològica del nostre planeta. Justícia i Pau impulsa una "Xarxa de Parròquies EcoSolidàries" per promoure, en àmbits cristians, el model de persona i de societat justa, solidària i respectuosa amb la natura que reclama l’encíclica “Laudato si”.

El Consell Pastoral va valorar que seria bo conèixer aquest projecte a la vegada que la comunitat pogués fes una reflexió a partir de la important encíclica “Laudato si” del Papa Francesc, encíclica que per alguns és molt desconeguda.

Al marge del tema d’aquesta trobada i segons els fets polítics que puguin haver succeït, si es creu convenient, es farà una reflexió des de l’Evangeli de quina ha de ser la resposta de la comunitat de Sant Ildefons davant els moments que viu el nostre País.

11 d’octubre 2019

La setmana dia a dia

Dilluns, 14
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Trobada Mensual de la Comunitat a les 8 del vespre

Dimecres, 16

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 19

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 20
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Jornada Mundial per l'evangelització dels pobles, coneguda popularment con Festa del Domund

10 d’octubre 2019

Laudato si, sobre la cura de la casa de tots (i 10)

qualitat de vida en les ciutats té molt a veure amb el transport, que sol ser causa de grans sofriments per als habitants. En les ciutats hi circulen molts automòbils utilitzats per una o dues persones, amb la qual cosa el trànsit es fa complicat, el nivell de contaminació és alt, es consumeixen quantitats enormes d’energia no renovable i es fa necessària la construcció de més autopistes i llocs d’estacionament que perjudiquen la trama urbana. Molts especialistes coincideixen en la necessitat de prioritzar el transport públic. Però algunes mesures necessàries difícilment seran pacíficament acceptades per la societat sense una millora substancial d’aquest transport, que en moltes ciutats significa un tracte indigne a les persones a causa de l’aglomeració, la incomoditat o la baixa freqüència dels serveis i la inseguretat.

Quin tipus de món volem deixar als qui ens succeiran, als infants que estan creixent? Aquesta pregunta no afecta sols l’ambient de manera aïllada, perquè no es pot plantejar la qüestió de forma fragmentària. Quan ens interroguem pel món que volem deixar, entenem sobretot la seva orientació general, el seu sentit, els seus valors. Si no està bategant aquesta pregunta de fons, no crec que les nostres preocupacions ecològiques puguin aconseguir efectes importants. Però si aquesta pregunta es planteja amb valentia, ens porta inexorablement a altres qüestionaments molt directes: Per què passem per aquest món?, per a què hem vingut a aquesta vida?, per a què treballem i lluitem?, per a què ens necessita aquesta terra? Per això, ja no n’hi ha prou de dir que hem de preocupar-nos per les futures generacions. Es requereix advertir que el que està en joc és la nostra pròpia dignitat. Som nosaltres els primers interessats a deixar un planeta habitable per a la humanitat que ens succeirà. És un drama per a nosaltres mateixos, perquè això posa en crisi el sentit del propi pas per aquesta terra.

L’amor, ple de petits gestos de cura mútua, és també civil i polític, i es manifesta en totes les accions que procuren construir un món millor. L’amor a la societat i el compromís pel bé comú són una forma excel·lent de la caritat, que no sols afecta les relacions entre els individus, sinó «les macro-relacions, com les relacions socials, econòmiques i polítiques». Per això, l’Església va proposar al món l’ideal d’una «civilització de l’amor». L’amor social és la clau d’un autèntic desenvolupament: «Per a plasmar una societat més humana, més digna de la persona, és necessari revalorar l’amor en la vida social –a nivell polític, econòmic, cultural–, fent-ne la norma constant i suprema de l’acció». En aquest marc, juntament amb la importància dels petits gestos quotidians, l’amor social ens mou a pensar en grans estratègies que aturin eficaçment la degradació ambiental i encoratgin una cultura de la protecció que impregni tota la societat. Quan algú reconeix la crida de Déu a intervenir juntament amb els altres en aquestes dinàmiques socials, ha de recordar que això és part de la seva espiritualitat, que és exercici de la caritat i que d’aquesta manera madura i se santifica.

Papa Francesc

08 d’octubre 2019

L'Esplai de Sant Ildefons

Enguany celebrem els cinquanta anys d’existència de l’Esplai Sant Ildefons. Hem de donar les gràcies a tots els pares i mares de la Comunitat que des del seu inici van creure que per als seus fills i filles l’Esplai era una molt bona opció per iniciar-se en el coneixement de la natura; i també hem de donar les gràcies als monitors i monitores que han fet possible que els infants creixin amb els valors humans necessaris per afrontar el futur que tenen per davant.

Tot això no hagués estat possible sense l'esforç dels primers pares que van treballar de valent per fer de la Masia del Padrós, a Castellterçol, un lloc habitable (estava en ruïna quan van començar a arreglar-la) per poder fer excursions de cap de setmana, colònies d'estiu, especialment per als més petits, i trobades familiars a les quals no faltava mai Mossèn Ignasi Cases, ànima i impulsor d'aquesta aventura.

L'Esplai de Sant Ildefons ha anat canviant al llarg dels anys, com correspon a qualsevol entitat social. Ben segur que a l'inici i les primeres dècades hi havia un component que potser avui no hi és, o si més no, no és prioritari; em refereixo a la dualitat natura- religió, ja que sempre que hi havia una trobada de cap de setmana al Padrós Mn. Cases hi celebrava la missa del diumenge amb una participació altíssima de tots els components de l’Esplai.

Això feia que, a més a més d'una creixença orientada a l’amor per la natura i per la vida que traspua dels boscos, també hi hagués la influència del coneixement i del creixement en la fe cristiana.

Un altre canvi important ha estat que, havent perdut la Masia del Padrós, ha calgut cercar altres indrets on fer les colònies, en especial, les dels més petits (els Trencapins).

Les colònies i els campaments sempre s’havien fet molt a prop de Barcelona. Recordo una vegada, cap als anys 1990, l’enorme discussió que es va plantejar en una reunió de pares, perquè els responsables de l'Esplai volien anar amb els Xerpes a Menorca !!!
Enguany els Mowglis (12 a 14 anys) han fet una ruta pel Cap de Creus, els Xerpes han fet un tros del Camí de Sant Jaume a Galícia (des d’Ourense) i els grans (Apostrofats) han anat... a Eslovènia !!!

No cal dir gran cosa més respecte de com ha canviat tot, tanmateix l'esperit de l'Esplai de Sant Ildefons continua fent que molts infants arribin a l’edat de plena adolescència conservant en el seu cor el llegat de persones que han col•laborat perquè aquest món on vivim sigui millor; i sense aquests infants, sense totes aquestes ànimes que van creixent en l'amor a la nostra Terra, el futur seria un forat negre sense retorn.

Donem gràcies a Déu per totes les persones que han treballat per l'Esplai de Sant Ildefons, que hi treballen i per als qui hi continuaran treballant; amb la confiança que aquesta tasca continuarà donant fruits abundosos i de bona qualitat.

Que aquests 50 anys que avui celebrem no siguin un tancament d’etapa, sinó un estímul per continuar la feina ben feta pel bé del nostre país.

Xavier Hernández, un pare de l'Esplai dels anys 80 - 90

06 d’octubre 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Esclaus o lliures?

L’obra de Lluc té una estructura interna que no s’hauria de trencar. Si comencem el capítol 17 pel verset 5, perdem el sentit que l’autor dóna al text. Els versets 1-4 (omesos) ens donen el context d’allò que avui hem llegit. Parlen de l’escàndol que representen els marginats, els petits d’aquest món, però, també de qui el provoca: ai dels qui estan darrera l’explotació dels éssers humans i son responsables de l’empobriment dels altres. Els quatre primers versets també parlen del perdó com a condició “sine qua non” en les relacions humanes i per seguir Jesús.

Davant d’això, els deixebles fan una petició urgent: “Doneu-nos més fe”, suposant que en tenen, però la resposta de Jesús, “només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa…”, deixa entendre que no en tenen gens ni mica. Però, què és la fe? Potser, és el coneixement d’unes “veritats”? unes pràctiques rituals? o més aviat és una adhesió a la persona de Jesús, una convicció profunda que el seu missatge il•lumina totes les situacions i experiències? Si cadascú de nosaltres, la nostra humanitat, tinguéssim una fe menuda com un gra de mostassa, podríem moure les muntanyes de la duresa interior, de l’ego, i llançar tots els egos al mar. Se’ns mostra que perdonar és propi de la persona humana; tanmateix, si ens costa tant, vol dir que no ens estem desenvolupant harmoniosament d’acord amb les nostres arrels. Quan estimem, servim els altres, perdonem, som solidaris, estem fent el que hem de fer com a fills de Déu que som.

Les dues analogies que proposa Jesús parlen d’una societat en què els drets humans no hi són reconeguts :“Suposem que algú de vosaltres té un esclau llaurant o pasturant el ramat...” Lluny de justificar l’esclavitud és una constatació de la realitat d’aquells temps. Avui, l’esclavitud està abolida legalment, però continuen existint maneres desastroses d’esclavatge que fan feredat. Son esclaus d’avui tots els que passen d’un contracte temporal a un altre amb sous miserables, els humiliats, els que viuen sota el flagell de les injustícies…

Jesús acaba llançant una ironia: igualment vosaltres… digueu: “Som servents sense cap mèrit…” És com si digués, si voleu viure la vostra vida complint normes, considerant-vos esclaus, pitjor per vosaltres, tanmateix, en realitat esteu cridats a ser i a viure com a fills lliures del Pare.

Esther Bochita

03 d’octubre 2019

Laudato si, sobre la cura de la casa de tots (9)

D’altra banda, el creixement econòmic tendeix a produir automatismes i a homogeneïtzar, amb vista a simplificar procediments i a reduir costos. Per això és necessària una ecologia econòmica, capaç d’obligar a considerar la realitat de manera més àmplia. Perquè «la protecció del medi ambient haurà de constituir part integrant del procés de desenvolupament i no podrà considerar-se en forma aïllada». Però al mateix temps esdevé actual la necessitat imperiosa de l’humanisme, que per ell mateix convida els distints sabers, també l’econòmic, vers una mirada més integral i integradora. Avui l’anàlisi dels problemes ambientals és inseparable de l’anàlisi dels contextos humans, familiars, laborals, urbans, i de la relació de cada persona amb si mateixa, que genera una determinada manera de relacionar-se amb els altres i amb l’ambient. Hi ha una interacció entre els ecosistemes i entre els diversos mons de referència social, i així es mostra una vegada més que «el tot és superior a la part».

Juntament amb el patrimoni natural, hi ha un patrimoni històric, artístic i cultural, igualment amenaçat. És part de la identitat comuna d’un lloc i una base per a construir una ciutat habitable. No es tracta de destruir i de crear noves ciutats suposadament més ecològiques, on no sempre esdevé desitjable viure. Fa falta incorporar la història, la cultura i l’arquitectura d’un lloc, mantenint-ne la identitat original. Per això l’ecologia també suposa la cura de les riqueses culturals de la humanitat en el seu sentit més ampli. De manera més directa, reclama prestar atenció a les cultures locals a l’hora d’analitzar qüestions relacionades amb el medi ambient, posant en diàleg el llenguatge científico-tècnic amb el llenguatge popular. És la cultura no sols en el sentit dels monuments del passat, sinó especialment en el seu sentit viu, dinàmic i participatiu, que no pot excloure’s a l’hora de repensar la relació de l’ésser humà amb l’ambient.

Perquè pugui parlar-se d’un autèntic desenvolupament, caldrà assegurar que es produeixi una millora integral en la qualitat de vida humana, i això implica analitzar l’espai on transcorre l’existència de les persones. Els escenaris que ens envolten influeixen en la nostra manera de veure la vida, de sentir i d’actuar. Alhora, en la nostra habitació, en la nostra casa, en el nostre lloc de treball i en el nostre barri, usem l’ambient per a expressar la nostra identitat. Ens esforcem per adaptar-nos al medi, i quan l’ambient és desordenat, caòtic i carregat de contaminació visual i acústica, l’excés d’estímuls ens desafia a intentar configurar una identitat integrada i feliç.