Dilluns, 2
Catequesi
setmanal d'infants de les 18.00 a les 19.15 h
Meditació
cristiana
a la Capella del Santíssim a les 19.15 h
Dimarts, 3
Trobada del grup de celebració i pregària de 10.00
a 11.00 h
Dimecres, 4
Trobada del Grup de pregària de les 19 a les
20.30 h
Dissabte,
7
Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai
Sant Ildefons, de 16.00 a 19.00 h
Diumenge dia 1:
Diumenge III de Pasqua.
Laboralment se celebra la Festa del Treball
Dilluns dia 2:
Commemoració litúrgica de Sant
Anastasi (295 - 373), bisbe d'Alexandria i doctor de l'Església
Dimarts dia 3:
Festivitat litúrgica de Sant Felip
(de Betsaida) i Sant Jaume (anomenat el Menor, parent de Jesús, bisbe de
Jerusalem [+62]), apòstols
Proper diumenge dia 8:
Diumenge IV de Pasqua
Jornada Mundial de Pregària per
les Vocacions i Jornada de les Vocacions Nadiues
Amics, amigues:
Acabem
de proclamar aquell anunci que escoltaren unes dones, el matí del Diumenge
de Pasqua: "¿Per què busqueu entre els morts aquell que viu? No hi és
aquí: ha ressuscitat”, mentre, esverades, veien el sepulcre buit.
Ara,
nosaltres passats més de dos mil anys, també, hem escoltat aquesta proclama en
aquesta joiosa vetlla, i com elles, ens preguntem: quin significat té
l'expressió: ha ressuscitat?
Potser
ens anirà bé fer memòria sobre com s'ha arribat a aquest moment. Diumenge
passat, tot celebrant el dia que Jesús entrava a la ciutat de Jerusalem, aquí
mateix, en aquesta església, escoltarem el relat de la Passió de Jesús, segons
l'evangelista Lluc. L'evangelista ens deia que, després de la mort del Senyor: S'estaven
allà, a distància, tots els seus coneguts i les dones que l'havien seguit des
de Galilea i que s'ho miraven. Aquelles persones havien estat testimonis dels fets que havien
passat aquells dies a Jerusalem. També nosaltres de forma sacramental, hem
reviscut els fets que van passar a Jerusalem. Recapitulem, el Dijous Sant
llegíem el relat de la Cena del Senyor, segons sant Joan. I com ens va recordar
el pare Ramon Maria, en aquell sopar, Jesús, tot rentant els peus als
deixebles, ens ensenyava que només serem fidels seguidors seus si som servidors.
En aquell primer Dijous Sant, es recordava la Pasqua jueva, i amb el gest de
donar-se Jesús en el pa i el vi, el Senyor proclamava que es complia el que diu
el salm 115. "Vós em trencàreu les cadenes." El missatge és un
missatge de llibertat. El divendres, llegíem el Passió, segons sant Joan.
En aquest evangeli se'ns subratlla que és el mateix Jesús qui es lliurà als
seus adversaris, tot preguntant-los: "¿Qui busqueu?"; buscaven
Jesús de Natzaret, i aleshores ell reafirmà per tres vegades: "Soc jo"
I com ens recordà, Mn. Lluís, Ell és el camí, la veritat i la
vida, Ell és el Bon Pastor que donà la vida per les seves ovelles,
Ell és el que morint en la Creu es donà totalment, perdonant i
solidaritzant-se amb tots els pàries de la terra.
I
ara, retornem a aquelles dones, el diumenge, després d’haver complert el
descans del dissabte, amb les espècies aromàtiques que havien comprat, van
anar a retre homenatge al cos sense vida de Jesús. Per a aquestes dones
ungir el cadàver del Senyor és una forma de recordar, i d'agrair, tot el que el
Senyor havia significat per a elles. Aquell Jesús al qual havien seguit des de
Galilea, que havien acompanyat, plorant en el camí del Calvari, i Ell les
havien consolat.
Maria
Magdalena, Joana, i Maria, mare de Jaume, eren el nom d'aquestes dones,
estranyades, i atemorides quan s'adonaren que el sepulcre era buit. Fou
aleshores que escoltaren l'anunci de dos homes de vestits refulgents, que els
digueren que el Senyor havia ressuscitat i també els donaren una explicació,
que em sembla que és sorprenent, i no sempre ens hi fixem prou. Els homes
afegiren: Recordeu com us parlava quan era a Galilea, i us deia que el Fill
de l'home havia de ser entregat a uns homes pecadors, que havia de ser
crucificat i que, al tercer dia, havia de ressuscitar. Us confesso que quan
aquest matí, tot preparant aquesta homilia, he tornat a rellegir l'evangeli
d'aquesta nit, m'he detingut en aquestes
paraules, el Fill de l'home havia de ser entregat a uns homes pecadors, que
havia de ser crucificat. He llegit el capítol sencer i en l'Evangeli de
Lluc he trobat en dues ocasions més
aquesta afirmació, ara les dues en llavis de Jesús Ressuscitat. El Ressuscitat,
tot adreçant-se als deixebles d'Emmaús, els
va dir: No calia que el Messies patís tot això abans d'entrar a la
seva glòria? I després quan Jesús s’apareix als seus deixebles, insisteix: “Així
ho diu l'Escriptura: "El Messies ha de patir i ha de ressuscitar
el tercer dia d'entre els morts". La pregunta és inevitable: què
significa "el Fill de l'home havia de ser entregat a les mans dels
pecadors"? ¿És que Jesús és com els herois de la tragèdia grega, que
quan neixen ja tenen marcat el seu destí i fatídicament l'hauran de complir? Com,
per exemple, el llegendari Èdip, que faci el que faci no es podrà escapar del
seu destí de matar el pare i casar-se amb la mare. Em sembla que ens equivoquem
si anem per aquests camins. A parer meu, amb aquestes paraules Jesús ens diu
que ell , voluntàriament, ningú l'obliga, ha volgut compartir les
esperances, però també les angoixes de la humanitat i fer-ho en el si de la
nostra història; per aquest motiu serà víctima del que hem anomenat el problema
del mal. Aquest mal que sembla que s'imposa. Entre tots hem fet i fem un món on
hi ha guerra, enveja, ambicions, mentides, set de poder, corrupció, etc. Aquest món rebutja l'home i la
dona bons. A la carta als cristians hebreus se'ns diu que grans personatges de
l'Antic Testament acabaren els dies de forma tràgica, i l'autor ho explica
dient: és que el món no era digne d'acollir-los. (Hb 11, 38) El "món", entenent el
"món" en el sentit que li dona sant Joan, com a sinònim de mal,
rebutja aquell que es guia per la veritat, aquell la vida del qual és
servei envers els més febles, aquell que creu en la veritable justícia, el qui
té un cor sensible i compassiu als sofriments dels altres.
Dimecres vinent, dia 27, celebrarem la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, la nostra patrona; l’abat Manel Gasch presidirà per primera vegada la celebració al monestir de Montserrat després de la seva recent elecció. Com a comunitat que l’ha vist néixer i on ha enfortit la seva fe, ens unirem a la seva pregària que sens dubte anirà lligada als temes més coents del moment: la possible revifada de la pandèmia i la guerra d’Ucraïna amb la gran quantitat de morts i famílies desfetes per l’èxode forçós de moltes dones amb els seus fills.
Pregarem també pel nostre país i els seus
dirigents, perquè trobin camins d’entesa que portin a la pau social i responguin als anhels de la ciutadania.
I per la nostra Església, perquè es mantingui
fidel a l’evangeli i sigui sensible a les moltes preocupacions que s’acumulen
en els nostres dies.
Senyor meu i Déu meu
Amb el cor encongit he començat a redactar aquesta reflexió; i és que, malgrat que som molts els que desitgem la pau, sembla que aquesta trigarà a arribar.
Avui,
Diumenge II de Pasqua, o de la Divina Misericòrdia, l’Església ens convida a
reflexionar sobre l’evangeli de l’apòstol a Jn, 20, 19-31.
Aquest
evangeli ens descriu la visita de Jesús ressuscitat als seus deixebles, i al
cap de vuit dies, ara amb la presència de Tomàs l’apòstol incrèdul, que amb el
seu «Senyor meu i Déu meu» fa un acte
de fe (tan gran!) que les seves paraules han transcendit els segles.
Jesús
coneixia els apòstols i sabia de les seves mancances i febleses: a Lc 22,
14-48, veiem la predicció de les negacions de Pere, la traïció de Judes, la
pregària en solitud a la Muntanya de les Oliveres, allà on en aixecar-se de
l’oració els digué: «Per què dormiu?» Malgrat tot, no els fa mai cap retret, és
misericordiós amb ells.
D’actes
de misericòrdia n’hem vist molts a l’evangeli, l’amor misericordiós de Déu no
margina ningú: des de la conversió de l’aigua en vi a les bodes de Canà,
passant pel bon samarità i la multiplicació dels pans i els peixos... Aquí em
ve a la memòria la frase atribuïda a Santa Teresa de Jesús «Manos que no
dais, ¿qué esperáis?»
Aquests
dies ens hem emocionat commemorant que Crist clavat a la Creu fins al final va
practicar la misericòrdia, i abans d’expirar, diu al bon lladre «En veritat et dic, avui, seràs amb mi al
Paradís" i tot seguit adreçant-se
a sant Joan el seu deixeble estimat «Fill
aquí tens la teva mare». I continua «Mare
aquí tens el teu fill».
Preguem
com ho han fet tots els que ens han precedit en la fe. Del llibre «Pregàries
cristianes antigues» p. 425, l’autor Romà el Melode, al s. VI, escrivia: «Afanya’t misericordiós, vine de pressa,
pietós en ajut nostre: tu que pots tot el que vols!»
Que Déu, amb la seva infinita misericòrdia, ens faci a tots misericordiosos i puguem veure arribar la fi de totes les guerres i viure en un món on regni la justícia, l’amor i la pau. Com diu el Papa «Res és impossible per a Déu, ni tan sols posar fi a la guerra».
Rosa Maria Olivella
Dilluns, 25
Catequesi
setmanal d'infants de 18.00 a 19.15
Meditació
cristiana
a la capella del Santíssim a les 19.15
Dimarts, 26
Trobada del grup de celebració i pregària de 10.00
a 11.00
Dissabte,
30
Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de
l'Esplai Sant Ildefons, de 16.00 a 19.00
Diumenge dia 24 d'abril:
Diumenge II de Pasqua o de la
Divina Misericòrdia
Després de Completes s'acaba
l'octava de Pasqua
Dilluns
dia 25 d'abril:
Festivitat litúrgica de sant Marc,
evangelista, cosí de Bernabé, deixeble de Pere i company de Pau
Dimarts
dia 26 d'abril:
Festivitat litúrgica de Sant
Isidor (+636), bisbe de Sevilla i doctor de l'Església
Dimecres
dia 27 d'abril:
Solemnitat litúrgica de la Mare de
Déu de Montserrat, patrona principal de Catalunya (coronada el 1881,
entronitzada l’any 1947)
Dijous
dia 28 d'abril:
Solemnitat litúrgica de sant
Jordi, patró secundari de Catalunya, soldat màrtir (s. IV), nat a Lidda (actual
Lod d'Israel) i mort a Nicomèdia (Turquia)
Divendres
dia 29 d'abril:
Festivitat litúrgica de santa
Caterina de Siena (1347 - 1380), verge terciària dominicana i doctora de
l'Església, patrona d'Europa
Proper
diumenge dia 1 de maig:
Diumenge III de Pasqua
Laboralment se celebra la Festa
del Treball
Tot és relatiu i una de les coses que ho fa més evident és el temps; quantes vegades no hem dit “mira quatre dies i ja és Nadal” o bé “però ja comença la Quaresma?”; en canvi, d’altres vegades és totalment a l’inrevés i diem “això no s’acaba mai” o bé “encara falta tant temps per fer vacances?”. I, de fet, no és pas que el temps s’estiri o s’arronsi sinó que depèn del nostre estat d’ànim. El temps avança inexorablement segon a segon, que nosaltres el percebem més curt o més llarg és relatiu.
Això
n’és només un exemple i sinó que li preguntin al genial Einstein, que és qui va
enredar la troca amb la seva teoria formulada així: E=mc2
Ara i
aquí el fet és que ja som al tercer trimestre del curs, un temps transcendental
per a
molts, però, sobretot, per als estudiants, tant els més grans com els més
petits; és el temps en què seran avaluats el seus coneixements i l’aprofitament
de tot el que han o haurien d’haver après al llarg del curs.
I per
a nosaltres què significa?
Hi ha
molts factors a tenir en compte, però n’hi ha tres de molt importants; el
primer és que tímidament sortim d’una pandèmia que s’ha menjat dos anys de les
nostres vides i que ha causat arreu un gran nombre de defuncions; cal afegir
que, si els epidemiòlegs no van errats, el risc d’una nova onada pot ser una
realitat a curt termini. Un altre factor que ens preocupa, i molt, és la guerra
que s’està lliurant a Ucraïna; l’elevat nombre de morts civils, les ciutats
destruïdes, la manca d’aigua, d’aliments i d’atenció sanitària està provocant
l’èxode dels seus habitants cap a d’altres països europeus. Aquest èxode supera
els quatre milions de persones, principalment dones i criatures, i demana un
gran esforç d’acollida. Però, per sobre de tot preocupa, i molt, el perill que
la guerra s’estengui a la resta d’Europa i el risc latent que es faci ús d’armes
nuclears.
I el
tercer factor, per a nosaltres molt significatiu, són els treballs del Sínode
de bisbes que ja han començat i que es clourà el 2023. Recordem la trobada que
vam tenir a la parròquia el passat 12 de març. Hi vam poder expressar amb
llibertat les nostres opinions que el Consell pastoral analitzarà degudament i
de les quals en sortiran les bases per seguir treballant els pròxims mesos.
Amb
aquestes perspectives encarem el final de curs. Com cada any ja té, des d’ara,
unes pautes marcades que s’aniran complint progressivament. La Pasqua és un
temps propici per dur a terme els sagraments de la iniciació cristiana,
baptisme, comunió i confirmació. Els baptismes se seguiran programant d’acord
amb els pares. Els i les catequistes ja estan organitzant el calendari de
primeres comunions dels nens i nenes que participen de la nostra catequesi. I,
pel que fa al sagrament de la confirmació, oportunament informarem del dia d’aquesta
celebració a la qual acostuma a venir el bisbe auxiliar de la Diòcesi de
Barcelona.
Un
quart sagrament que també s’acostuma a rebre per Pasqua és del de la unció dels
malalts, pensat per a aquelles persones grans o amb limitacions que lliurement
prenguin la decisió de demanar-lo. També oportunament informarem quan es farà.
La
renovació del Consell pastoral coincideix també amb aquestes dates. La trobada
extraordinària del mes de maig potser ja podrà ser presencial després que
s’eliminin les limitacions imposades per la pandèmia; fins ara totes les
reunions s’han estat fent via telemàtica. Això, però, ho decidirà el mateix Consell
pastoral.
A la
Catequesi familiar li queden tres trobades: la del 24 d’abril, la del 22 de
maig i la del 19 de juny, que serà la de cloenda.
Que el
Senyor ens ajudi en el nostre camí cap a Ell.
Josep Maria Lari
És el temps de l’Any Litúrgic que va des de la festivitat del Diumenge de Pasqua fins al Diumenge de la Pentecosta. Un temps en el que se’ns invita a aprofundir el Misteri que és el fonament de la nostra fe d’església, fe en la Pasqua de Crist, el Misteri de la Mort/Resurrecció de Jesús i fe en la donació de l’Esperit Sant com a força permanent que ens dona vida nova i que renova tot l’univers. Durant aquest temps, gairebé tots els diumenges, en tots tres cicles de lectures, se’ns proclamarà l’evangeli de Sant Joan. La forma d’aquest evangeli té l’aparença d’una narració de la vida de Jesús, com la que ens narren els sinòptics, però, en realitat, és l’evangeli menys històric de tots, però, en canvi, és el que millor ens obre les portes per entendre la vida de Jesús, perquè la perspectiva des de la qual es llegeix tota la seva vida és sempre la de la visió pasqual. Tots els discursos, tots els miracles, totes les aparicions de Jesús que, durant aquest temps, se’ns proclamaran, s’han d’interpretar des de l’òptica de qui ha viscut de molt a prop i ha experimentat molt profundament la mort i la vida nova de Jesús.
Però per creure en la resurrecció de Jesús, per creure
que la vida és present més enllà de la mort, per creure que la foscor no pot
ser mai per sempre i que la llum del sol es fa present dia rere dia al trenc de
l’alba, no n’hi ha prou amb el testimoni dels qui ja ho han experimentat, sobre
tot si preval el prejudici d’una determinada visió de la realitat i del món. A
Maria Magdalena i a les altres dones no se les va creure ningú, encara que
elles ja havien tingut l’experiència d’un Jesús transfigurat i ple de vida; tampoc
va creure-hi Tomàs, encara que els seus companys li van dir que ja l’havien
vist i que s’havia fet present enmig d’ells; i és que Jesús sovint es fa
present als seus deixebles mentre estan reunits o treballant, però no acaben de
reconèixer la seva presència fins que ell, amb una paraula o amb un gest, els
expressa el desig de menjar i compartir amb ells una estona.
La nostra celebració de la Mort i Resurrecció de Crist és
i serà sempre la celebració d’aquest misteri que oscil·la entre la llum i la
tenebra, entre un constant acomiadar-se i el ser definitivament present (segons
Sant Joan), entre l’ocultació de la corporeïtat (festa de l’Ascensió) i la
presència d’un alè de vida que és l’Esperit (festa de la Pentecosta), entre un
morir a tot allò que és vell i un aixecar-se per abraçar una vida nova que no
s’acaba (segons Sant Pau). Per celebrar la Pasqua cal desterrar les fixacions
de la ment que ens aboquen a la ceguera i cal tenir les ulls i, sobre tot, el
cor ben oberts, per a descobrir les possibilitats del món en que vivim i, molt en
particular, el fons de les persones que ens envolten i fan camí al nostre
costat (deixebles d’Emmaús). Tots necessitem alguna vegada que hi hagi algú que
amb la seva paraula o amb un petit gest, com per exemple compartir el camí de la
vida, ens ajudi a canviar la nostra manera de veure-la i també de viure-la.
Anton-Ramon Sastre
El dimecres 20 d'abril a les 7 de la tarda, en Lluís Busquets i Grabulosa presentarà la seva trilogia "Enigmes de la Bíblia i cultura contemporània" en el marc de la Capella del Seminari Interdiocesà de Barcelona, carrer Diputació 231, de Barcelona.
Atès
que la capacitat de l'espai es limitada, es prega a les persones que hi vulguin
assistir que facin la corresponent reserva a través de l’enllaç:
Al·leluia, al·leluia, el Senyor ha ressuscitat
Creure en la resurrecció de Jesús és el gran interrogant i el gran misteri de la nostra fe; i, a la vegada, és la columna central que sosté la nostra creença i la nostra esperança. Respondre a aquest interrogant és vital, perquè ens qüestiona si creiem realment que Jesús és Déu.
Sense
la resurrecció, el testimoni i el missatge de Jesús, podria ser el d’un gran
profeta que ens mostrés què i com hem de viure per construir entre tots un món
millor. Però amb la mort i resurrecció de Jesús tot adquireix un nou sentit,
una nova magnitud; la seva vida, els seus actes, les seves paraules; en resum,
el seu testimoni i el seu missatge. La resurrecció ho il·lumina tot amb una
nova llum i tot es veu d’una manera nova.
Quan
Jesús parla als seus deixebles de la seva mort i resurrecció, els pobres
deixebles no entenen què els diu, però per sobre de tot confien en Ell, fan “el
pas” i creuen les seves paraules.
També
nosaltres per creure en la resurrecció, hem de fer “el pas”, un pas que no és fàcil
perquè, igual que els apòstols, anem una mica a cegues, perquè dubtem del camí
a prendre i perquè no ho acabem de veure clar. Confiar en Jesús és la clau de
la nostra fe.
José
Antonio Pagola ho explica així:
Per
obrir-nos a la fe en la resurrecció de Jesús, hem de fer el nostre propi
recorregut. És decisiu estimar a Jesús amb passió i cercar-lo amb totes les nostres forces, però no en el món
dels morts. Aquell qui viu cal cercar-lo on hi ha vida.
Aquell
qui viu no el trobarem en una fe estancada i rutinària, sinó cercant una nova qualitat en la nostra
relació amb Ell i en la nostra identificació amb el seu projecte.
Creure
en el Ressuscitat és confiar en una vida en la qual ja no hi haurà pobresa ni
dolor, ningú no estarà trist, ningú no haurà de plorar. Confiar que els nostres
esforços per un món més humà i feliç no es perdrà en el buit. Res no es perdrà
del que hem viscut amb amor, o d’allò a què hem renunciat per amor.
Creure
en el Ressuscitat és resistir-nos a acceptar que la nostra vida és només un
parèntesi estre dos immensos buits. Fonamentar-nos en Jesús ressuscitat per
Déu, intuïm, desitgem i creiem que Déu porta cap a la seva plenitud l’anhel de
VIDA, de JUSTÍCIA i de PAU, que s’amaga en el cor de la humanitat i la creació
sencera.
bona pasqua !!!
Àngels Vilaró
Dimarts, 19
Trobada del Grup de celebració i pregària de 10 a
11 del matí
Reunió del Consell Pastoral a les 20.30 h
Dimecres, 20
Trobada del Grup de pregària de les 19 a les
20.30 h
Dissabte,
23
Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de
l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda
Diumenge,
24
Trobada de la catequesi familiar a Valldonzella. Es
tractarà el tema de la Pasqua
Diumenge dia 17:
Solemnitat
litúrgica del diumenge de Pasqua de la resurrecció del Senyor. Inici de
l'octava de Pasqua
La Missa d'1/4 d'11 es trasllada a
1/4 de 12 del matí
També hi haurà les misses d'1/4 de
2 del migdia i de les 8 del vespre
De
dilluns, dia 18, a diumenge, dia 24:
dies
dins l'octava de Pasqua
Dilluns
dia 18:
Dilluns
de Pasqua de Resurrecció, conegut popularment com Dilluns de Pasqua florida. És
festa laboral a tot Catalunya. Hi haurà eucaristia a les 12 del migdia
Dissabte
dia 23:
celebració
de la Diada de Sant Jordi. Tanmateix, per ser un dia de l'octava de Pasqua,
litúrgicament es trasllada la celebració al proper 28 d'abril
Diumenge
dia 24:
Diumenge
II de Pasqua o de la Divina Misericòrdia
Després de Completes s'acaba
l'octava de Pasqua
|
Dijous de la cena del Senyor, dia 14. És dia feiner. Se suprimeixen les misses del matí A
les 8 del vespre, missa concelebrada de la cena del Senyor En finalitzar
la missa, es farà el trasllat del santíssim sagrament a l’altar de la reserva
per ser adorat pels fidels. Tot seguit,
despullament de l’altar. |
|
Divendres de la
passió del Senyor, dia15: És dia festiu. Se
suprimeixen totes les misses A
les 10 del matí: Viacrucis Les
comunitats de Sant Antoni de Pàdua i de Sant Ildefons celebrarem junts la
devota pregària del Viacrucis. Enguany es farà
a la Parròquia de Sant Ildefons. A
les 6 de la tarda: Celebració
litúrgica solemne de la passió i mort del Senyor Aquesta
celebració litúrgica comprèn:
1.- Lectura de la paraula de Déu
2.- La gran pregària catòlica
3.- L’adoració de la Creu
4.- Comunió |
|
Dissabte de la
sepultura del Senyor, dia 16. És dia feiner. Se suprimeixen
totes les misses És
un dia de silenci i de pregària tot
esperant la vetlla pasqual. Vetlla pasqual: A les 10 de la nit comença el temps de Pasqua amb la
celebració solemne de la vetlla i el foc nou previ. La celebració litúrgica comprèn: 1.- Benedicció del foc nou i del ciri pasqual 2.- Anunci de la Pasqua 3.- Litúrgia de la paraula 4.-
Litúrgia baptismal i renovació de les promeses del baptisme
5.- Celebració de l’eucaristia |
|
Diumenge dia 17 Diumenge de Pasqua de la resurrecció del Senyor La
missa d’1/4 d’11 del matí es trasllada a 1/4 de 12 del matí. També hi haurà les misses habituals
d'1/4 de 2 del migdia i de les 8 del vespre. Inici de l'Octava de Pasqua. |
Ahir, Diumenge de Rams, s'inicià la Setmana Santa, setmana que per a molts significa descans i vacances; tanmateix, per als creients aquests dies no només poden ser uns dies de repòs, sinó també de contemplació, de pregària. Les celebracions pròpies d'aquest temps ens han d'ajudar a contemplar el gran misteri d'amor que significa la passió, mort i resurrecció de Crist.
La lectura
contemplativa i pausada de la passió de Nostre Senyor Jesucrist
ens ajudarà a aprofundir en tot el que celebrem aquesta setmana. En
la passió, segons Sant lluc, relat que proclamarem aquest diumenge, llegim: “Tota la gent que s'havia aplegat per a
aquell espectacle, després de veure el que havia passat, se'n tornaven
donant-se cops al pit”. Aquestes paraules ens conviden, també a
nosaltres, igual que als contemporanis de Jesús, a tenir els nostres
ulls fitxats en el crucifix i en els evangelis. Aquesta mirada i lectura ens ha
de portar a fer créixer la nostra fe en el Crucificat i Ressuscitat. Aquell que,
clavat en la creu amb els braços estesos entre cel i terra, ens abraça a tots.
La passió
del Senyor va passar fa XX segles, però malauradament, continua de forma
punyent en els nostres dies. Jesús era brutalment executat cap als anys
trenta de la nostra era, fora de la ciutat. Molts dels bons habitants
de Jerusalem, ni se'n devien assabentar. Eren els dies de la festa de Pasqua i
estaven ocupats preparant les trobades familiars. En els nostres dies hi ha
innocents que, tràgicament, pateixen per raó de la guerra, de l'odi, de
l'enveja, de la cobdícia, de la xenofòbia i per moltes altres causes.
La lectura de la passió ens ha de ser un revulsiu. El dolor dels homes i dones
del nostre temps, està també representat en el nostre crucifix. No podem
desentendre'ns.
Cada any
llegim dos dels relats de la passió que trobem als evangelis. Enguany, avui,
Diumenge de Rams, proclamarem la versió segons sant Lluc, i el Divendres Sant,
com cada any, el relat de sant Joan. El fet que hi hagi quatre relats de la
Passió corresponents als quatre evangelistes és una gran sort. Com diu un
conegut biblista (Raymond E. Brow), és com examinar un gran diamant per
guaitar-lo des d'angles diferents. Tot explicant la mateixa història, cada
autor en subratlla determinats aspectes.
Molt
breument, l'evangelista Lluc destaca la misericòrdia de Jesús, la mirada
benvolent del Senyor envers els seus apòstols, el perdó que Jesús ofereix i
demana al Pare fins a la mort i, sobretot, la innocència del Crucificat.
L'evangelista
Joan, ens fa adonar que és Jesús qui lliurement accepta la seva passió i mort.
Serà detingut i processat, però Ell sempre portarà la iniciativa. Les seves
paraules desconcerten als seus adversaris. I el moment de la crucifixió,
paradoxalment, serà vist com un enaltiment. Ell dona la seva vida, ningú no li
pren, per aquest motiu serà Ell qui proclamarà: "Tot s'ha complert" abans de morir.
Setmana Santa... meditem i contemplen la passió. Dissabte Sant... silenci,
i Diumenge de Pasqua esclat de joia. La mort no té la darrera paraula.
Josep
M. Jubany
En un assaig del Lacrimosa del Rèquiem de Mozart, el director va dir: “És la part més coneguda. Per això l’heu de cantar com si fos la primera vegada i ningú no l’hagués sentit mai.” En llegir la passió de Jesús per poder fer-ne el comentari, he procurat adoptar aquesta actitud: llegir-la com si fos la primera vegada, amb curiositat, amb obertura, deixant-me colpir per un relat complex i tràgic.
Quin
ventall d’actituds hi trobem? La radical actitud de servei de Jesús: “Jo em comporto entre vosaltres com el qui
serveix.” El coneixement profund de
les nostres febleses, quan anuncia la
traïció de Judes i les negacions de Pere. El combat interior lliurat en la
pregària a l’hort de Getsemaní i la total acceptació de la voluntat del Pare.
La profunda tristesa i solitud en trobar
els deixebles “adormits de
tristor”. No oferir resistència sinó dignitat quan les autoritats religioses el
van venir a buscar.
Per
part dels poderosos i dels qui els manaven, hi trobem les burles i les
injúries. També l’escandalitzar-se de forma hipòcrita: “Quina falta fan els testimonis?” I una forma més subtil
d’agressió: passar-se la responsabilitat els uns als altres. De les autoritats
religioses a Pilat, i d’aquest a Herodes i de nou a Pilat. Un
intent fallit d’intercessió, tot deixant-se endur per la
“preservació de la pau social” davant l’exaltació de la multitud.
L’alegria
de la multitud que aclamava Jesús a l’entrada de Jerusalem, en quatre dies es va convertir en exaltació
covarda i manipulada als crits de: “Crucifiqueu-lo,
crucifiqueu-lo!”
La
fidelitat, bondat i valentia de
Simó de Cirena, de Josep d’Arimatea, i de les dones: acompanyant Jesús
de lluny, fent costat a Maria o preparant el cos per
enterrar-lo. Recordem que les dones seran els primers testimonis de la resurrecció...
La
infinita capacitat de perdó de Jesús en afirmar “Pare, perdoneu-los que no saben el que fan” i la confiança
absoluta en el Pare al darrer moment, abans d’expirar: “Pare, confio el meu alè a les vostres mans”.
I
la mirada neta, sense prejudicis, del bon lladre i del centurió: “És veritat, aquest home era innocent”.
Aquest és el reconeixement que fa que Jesús esdevingui Fill de Déu; ho és en
tant que comparteix el patiment i la marginació dels homes; un reconeixement que
es fa extensiu a tots els innocents que avui pateixen: al Iemen, a Síria, a Ucraïna ...les dones
maltractades, els desnonats, els humiliats i perseguits per les seves
idees. Llegint la passió com si fos la
primera vegada, la passió és d’ahir i d’un avui colpidor.
Griselda
Gasulla
Els campaments seran del 9 al 12 d'abril i cada grup d'edat
anirà a un lloc diferent. Bufanúvols i Trencapins
aniran junts a un terreny de les Franqueses del Vallès; Mowglis aniran a dormir al local d'un esplai de Sant Joan Despí; Xerpes faran una ruta amb bicicleta pel
Delta de l'Ebre; i Apostrofats també aniran amb bicicleta,
però des de Ripoll fins a Sant Feliu de Guíxols. Cada grup anirà amb els seus
monitors i monitores i amb dos intendents que compraran i cuinaran. Durant
els campaments farem jocs i activitats, anirem d'excursió, cantarem,
tocarem la guitarra i ens ho passarem molt bé! Tenim moltes ganes que arribin i
desconnectar uns dies tots junts. Monitors i monitores de Sant Ildefons
Fa dos caps de setmana vam marxar d'excursió! Cada grup d'edat
va anar a un lloc diferent: Bufanúvols a la Floresta, Trencapins al Prat de
Llobregat, Mowglis a Cornellà, Xerpes a Santa Maria de Palautordera i
Apostrofats a Montserrat. Va ser divertit estar tot el cap de setmana junts fent
activitats, excursions i cantant cançons. Equip de monitors
Vídeo de la tercera conferència quaresmal del cicle organitzat per l’Associació CIC i la comunitat de Sant Ildefons sota el títol “D’on venim? Cap a on anem?”, que va anar a càrrec del pare Ignasi Fossas, monjo de Montserrat, el passat dilluns dia 4. Va aportar la vessant espiritual a les preguntes que titulen les conferències d’enguany.
Les
celebracions comunitàries del sagrament del perdó d’aquest temps de Quaresma
tindran lloc: Dimecres dia 6 a les 12 del migdia i Divendres dia 8 a les 8 del
vespre.
Tot seguit hi trobareu la revisió
de vida per preparar la celebració individualment, mitjançant alguns punts a considerar a la llum de l’evangeli del diumenge V de
Quaresma (Cicle C -Jn. 8, 1-11).
1. Jesús se n'anà a la muntanya de les Oliveres. Però
de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia cap a ell.
S'assegué i començà a instruir-los.
Jesús ens instrueix amb la seva paraula.
a) Llegeixo i medito habitualment la Paraula de Déu?
Procuro estar atent a les eucaristies dominicals quan es proclamen les
lectures?
b) Tinc present, en la meva vida, la Paraula de Déu,
especialment l'Evangeli?
c) Reconec que quan medito l'Escriptura, és Déu mateix
que em parla i s'adreça al meu cor?
2. Llavors els mestres de la llei i els fariseus li
van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri.
Com en l'antic Israel, en el nostre món hi ha
prejudicis per motiu de sexe, de raça, de cultura, econòmics. Els mestres de la
llei i fariseus, només culpen la dona de l'adulteri, i no pas l'home.
a) Discrimino i ridiculitzo en les meves actuacions i
paraules a persones per causa del seu origen, sexe, creença, color de la pell,
orientació sexual?
b) Acompanyo i ajudo a les persones que són
discriminades?
d) Denuncio i no afavoreixo les organitzacions, els
partits polítics, que propugnen la xenofòbia envers els immigrants?
3. La posaren (a la dona) allà al mig, li
digueren: Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre
adulteri. Moisès en la llei ens ordenà d'apedregar aquestes dones. I tu, què hi
dius?
El mestres de la llei i els fariseus perverteixen la llei,
la llei és donada per Déu per salvar, no per condemnar.
a) Quina imatge tinc del Déu de Jesús ? Un Déu que és
jutge, i castiga? o del Déu que el Senyor ens mostra a les Benaurances?
b) Amb motiu de la guerra d'Ucraïna i de les altres
guerres que hi ha en el nostre món, prego a Déu per la pau? Per la reconciliació
entre tots els homes? Perquè Jo sigui persona de pau?
c) Davant de les ofenses, perdono? Busco la
reconciliació ? O soc venjatiu?
4. Li feien
aquesta pregunta per parar-li una trampa i tenir de què acusar-lo. Però Jesús
es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. Ells continuaven
insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué: Aquell de
vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra.
Jesús respon a les acusacions amb una aparent
indiferència, silenci, no els mira a la cara, escrivint a terra, per acabar
fent-los, a ells i a nosaltres, la gran pregunta: Qui de nosaltres és lliure de
pecat? “Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra”.
a) Soc
conscient de tot el que significa aquesta afirmació de Jesús?
b) Jutjo als altres amb la mateixa mesura que em jutjo
a mi mateix? o no veig la biga al meu ull?
c) Soc capaç d'adonar-me de les meves faltes de fe,
esperança i caritat?
5. Jesús es
posà dret i li digué: Dona, on són? ¿Ningú no t'ha condemnat? Ella va
respondre: Ningú, Senyor. Jesús digué: Jo tampoc no et condemno. Ves-te'n, i
d'ara endavant no pequis més.
Els mestres de la llei i els fariseus, amb el cap cot,
han deixat sola la dona amb Jesús. Ara Jesús, sí que mira als ulls a la dona,
la perdona i li diu no pequis més.
a) Soc conscient que en rebre el perdó de Déu, estic
també, pregant a Déu perquè m'ajudi a no pecar més?
b) Aquella dona passà de la por de morir apedregada, a
la joia de ser perdonada i poder gaudir de la vida. Hem considerat el que
significa que amb Jesús hem passat de mort a vida?
c) Per últim, intensifico aquest darrers dies de
Quaresma, la pregària, la caritat i l'amabilitat envers els altres, per poder
celebrar amb profunda alegria, la Pasqua de Jesús?
Clicant aquí s'enllança amb l'entrevista.
