30 de març 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

El cec

S’adreçaren al cec altra vegada i li digueren: Ja que és a tu que ell t’ha obert els ulls, ¿tu, què en dius, d’ell? Ell contestà: que és un profeta. Jn. 9.1

El cec d’aquest evangeli, ple d’agraïment i d’admiració, va considerar que Jesús tenia la màxima categoria imaginable, era un profeta, que vol dir un home savi amb una intuïció inexplicable, un home molt bo.

Avui quan parlem seriosament de profetes immediatament pensem només en els de la bíblia. Existeixen, però, persones que asseguren conèixer el que passarà en un futur més o menys proper i algunes d’aquestes persones, en paraules del Papa Joan XXIII, són profetes de calamitats i de vegades insisteixen tant que al final fan riure, i tenen un desprestigi propi de la manca de saviesa.

El cec, més endavant, quan pregunta a Jesús si és el Senyor, Ell li respon: Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu. Li diu ell: hi crec, Senyor, i l’adorà. Pensem amb la impressió d’aquell pidolaire cec de naixement quan un home desconegut, amb unes petites maniobres i després de rentar-se se li obren els ulls i pot veure la llum, la gent, el cel blau, que mai no havia vist. No li costa gaire adonar-se que és el mateix Fill de Déu que li dóna la vista i és per això que l’adora. No li feia falta la fe per a creure en Jesucrist perquè el tenia al davant i el veia.

Alguns de nosaltres també ho tenim molt més difícil el fet de creure en Jesucrist. Seria molt més fàcil fruint d’un miracle. Ja sé que això no és vàlid perquè sembla una negociació amb Déu: Si em fas un favor, si m’ajudes ara que passo un mal moment, és a dir, si em dediques un miracle, creuré en tu. Amb el Senyor no es negocia però Ell sense que li demanem ens dóna la llibertat per pensar i fer el que vulguem, creure en Ell o no. Si algú ens força a creure o a fer alguna cosa, aquest no és el Senyor. És millor que pensi que sóc un pecador i si vull fer mèrits davant Jesús, més val que faci les coses estimant. Si un dia vull traspassar la porta de la glòria celestial només dependré de la misericòrdia de Déu, que em coneix bé. He de procurar confiar en Jesús malgrat les meves limitacions i Ell farà que potser un dia hi vegi com el cec pidolaire.

El salm d’avui és el que més m’agrada. Acaba així: Oh sí! La vostra bondat i el vostre amor m’acompanyen tota la vida i viuré anys i més anys a la casa del Senyor.

Àngel Oliva

29 de març 2014

La setmana dia a dia

Dilluns, 31  
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda.
             
3a Conferència Quaresmal dins les sessions de Reflexió i de Diàleg organitzades per l'Associació CIC i la Comunitat de Sant Ildefons sota el tema general de: Quina Església anhelem: El futur és obert. Tindrà lloc a la Institució Cultural del CIC, Via Augusta 205 a les 8 del vespre. El conferenciant serà el Professor Carles Torner, escriptor i professor de la Universitat Blanquerna i el tema serà: “L'Església de Rut i Noemí"

Dimarts, 1
Casal Sant Ildefons: Tarda de cinema.

Trobada del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

Dimecres, 2
Trobada del Grup de Pregària a les 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària.

Dissabte, 5
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 6

Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Setmana Santa i Pasqua. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

28 de març 2014

Editorial de l’Associació Cristianisme al Segle XXI, publicat el 27 de febrer passat

Poca gent posa en dubte que el cristianisme viu una crisi profunda amb tendència al declivi. Sovint s’addueixen com a proves les esglésies buides, l’escassetat de vocacions religioses o el qüestionament de dogmes emblemàtics.

Jo també estic convençut de la gravetat i de l’extensió d’aquesta crisi. Però no crec que aquests fenòmens sociològics en siguin els autèntics símptomes ni les manifestacions més significatives. Em sembla que el mal supura per un altre costat.

M’ho han fet pensar diversos comentaris de petits emprenedors i professionals autònoms. Tot debatent el vigor dels valors més genuïnament cristians (la solidaritat, la generositat, la destinació comuna de la propietat privada, la renúncia a la competència i a la rivalitat, la primacia de la misericòrdia sobre la justícia…), acaben concloent que, en aquest marc, qualsevol negoci o empresa estan condemnats a la ruïna, que són impracticables dins les coordenades vigents al món econòmic i financer.

Tot mirant enrere, no puc entendre com dos mil anys de civilització pretesament cristiana han acabat bastint un univers en què no solament han desaparegut els valors bàsics proclamats per Jesús, sinó que s’ha neutralitzat tota possibilitat de reacció. Quan, fa pocs diumenges, llegia la paràbola de la sal, em preguntava amb angoixa si el cristianisme ha perdut la salabror i ja no serveix per a res més que per ser llençat i que tothom el trepitgi.

No m’oblido pas ni menystinc les experiències positives individuals ni dels petits grups, que són objectivament nombroses però relativament minoritàries. Ben al contrari, penso que, ateses les dificultats, són autèntiques heroïcitats, del tot admirables. Crec, però, que els manca el vigor i la tendència que proposa la paràbola. Són salades, però no prou per servar de la corrupció.

Ja sé que ho deixo a mig fer, però ara no m’abelleix de continuar; quasi diria que no m’hi veig amb cor. És que voldria encetar un altre front que també m’inquieta i em porta a una reflexió semblant.

He llegit i escoltat molts discursos en què s’anuncia una sortida més o menys propera de la crisi. S’hi remarca l’aparició dels anomenats brots verds: xifres macroeconòmiques positives, puixança de les exportacions, augment de les inversions estrangeres, reanimació de la indústria automobilística i constructora… Quan sento tot això, se’m regira l’estómac, perquè no solament crec que són brots bords, sinó que presagien un aprofundiment de la crisi i una ruptura social encara més fonda.

Llavors torno a pensar en la veu i el testimoni dels cristians. No hem sabut explicar ni ajudar a entendre que els únics brots verds vàlids per anunciar la sortida de la crisi són els que tendeixen a reduir les escandaloses desigualtats socials. Com ho podem fer per entendre i fer entendre que l’únic moviment que ens acostarà a la sortida de la crisi és el que aconsegueixi d’escurçar les distàncies? Només començarem a sortir de la crisi quan els pobres comencin a ser menys pobres i els rics comencin a ser menys rics. I, per a això, encara hem de recórrer molt de camí. I més, si el fem com els crancs, que és com caminem ara.

Lluís Costa Bofill

27 de març 2014

Exposició de Càritas al Palau Robert

Dins els actes de celebració dels 70 anys de Càritas Diocesana, està en marxa des del passat dia 3 de març i fins el 27 d’abril una exposició amb el títol: Acció social, sensibilització, denúncia, que es pot visitar de dilluns a dissabte de 10 a 20h, i diumenges i festius de 10 a 14,30h

25 de març 2014

Conferències de Quaresma: Mons.Sebastià Taltavull

Hem iniciat ja el cicle de quatre conferències de Quaresma que, com venim fent els darrers anys, organitzen conjuntament la nostra comunitat i la Institució Cultural del CIC.

Davant d’un nombrós auditori, dilluns passat dia 17, Mons. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona, va fer una magistral conferència plena de matisos espirituals, definint la Quaresma com un temps sagrat durant el qual preparem la vivència del misteri pasqual, i que va iniciar amb la pregària del primer diumenge de Quaresma, “Déu omnipotent, feu que les pràctiques quaresmals ens siguin profitoses per a conèixer més i més el misteri de Crist i per a viure’l d’acord amb les seves exigències”.

Van ser abundants les referències als gestos i paraules del Papa Francesc en diferents àmbits i en l’homilia de l’eucaristia de cada dia a la capella de Santa Marta, que durant aquest primer any del seu Pontificat ens ha omplert d’esperança.

Especial referència a les primeres visites després de la seva elecció, sobretot la que va fer a la illa de Lampedusa on es va reunir amb els immigrants després de la tragèdia viscuda. Es va referir també el gest del dia en què va ser elegit demanat la benedicció del poble de Déu abans d’impartir la seva benedicció i va explicar el detall, que els mitjans de comunicació van obviar, com és que es va poder veure com tots els sacerdots presents a la plaça de Sant Pere van fer el senyal de la creu per beneir-lo, i com moltes de les persones presents van alçar la mà amb la mateixa intenció. I per sobre de tot el regal que ha representat per a tots els cristians l’Exhortació Apostòlica “Evangelii Gaudium”, de la qual va recomanar la lectura.

23 de març 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

Per superar una situació de tebiesa cristiana

Aquest episodi evangèlic de la samaritana en diàleg amb Jesús és un dels més seductors que ens trobem a la lectura de Sant Joan. Perquè s’estableix una curiositat inicial que va “in crescendo”, en una dona que va a buscar aigua al pou. Ella va experimentant un afecte progressiu per l’home –per a ella només és això, un home jueu desconegut-, que l’interroga, que li explica coses que l’interessen, i que li fa una misteriosa revelació que la corprèn i l’exalta. Ho veiem clarament en el transcurs del diàleg. La samaritana és una estrangera, religiosament rival del jueu amb qui s’ha trobat, però que està al cas de les promeses fetes per Jahvé als antics creients d’Israel, segons les quals un dia vindria un Messies salvador del poble. I aleshores, sobtadament, impensadament, és ella, una dona samaritana, una dona no jueva, la que és objecte d’un anunci inesperat, directe: el Messies, el Crist, “Sóc jo, el qui et parla”.

L’efecte psicològic que provocà en ella l’afirmació de Jesús va ser tan contundent, que la dona deixà la gerra de l’aigua i se n’anà al poble a escampar la notícia d’aquella trobada singular, increïble. Gràcies a les explicacions d’aquell testimoni enardit de la dona, molts samaritans es feren seguidors de Jesús –diu l’evangelista.

Nosaltres, cristians d’avui, sovint no ens prenem seriosament la nostra fe en Jesús. No entrem, o entrem poc, en diàleg amb Jesús que ens parla als Evangelis. Per això, no anem corrents a explicar el que hem vist i sentit al nostre interior. Més aviat ens limitem a anar fent, a anar passant la vida sense pensar a fons en la persona en qui creiem, a qui teòricament seguim, però que coneixem poc, vull dir, que coneixem interiorment massa poc. I per això mateix, en som testimonis molt poc convincents, poc engrescadors de cara als altres.

Per superar aquesta situació de tebiesa i de manca de testimoniatge com a creients, hi ha un revulsiu infal·lible: el contacte sovintejat amb la paraula de Jesús. Ho diu el Papa Francesc: “Cada vegada que intentem tornar a la font i recuperar la frescor original de l’Evangeli, broten nous camins, mètodes creatius, altres formes d’expressió, signes més eloqüents, paraules carregades de significat renovat per al món actual. En realitat, qualsevol autèntica acció evangelitzadora és sempre nova”.

Josep-Maria Puigjaner

22 de març 2014

La setmana dia a dia

Dilluns, 24
Catequesi
parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda.

2a Conferència Quaresmal dins les sessions de Reflexió i de Diàleg organitzades per l'Associació CIC i la Comunitat de Sant Ildefons sota el tema general de: Quina Església anhelem: El futur és obert. Tindrà lloc a la Institució Cultural del CIC, Via Augusta 205 a les 8 del vespre. La conferenciant serà Sor Lucía Caram, monja contemplativa, i el tema serà: “Marcats per la vida"

Dimarts, 25
Casal Sant Ildefons: Conferència a càrrec del Sr. Joan Casanovas. Parlarà de Barcelona el 1714.

Dissabte, 29
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

18 de març 2014

Jo Crec: un documental sobre la bellesa de la fe

El Documental “Jo Crec” està produït totalment a Catalunya, amb testimonis catalans, i amb una innovadora tecnologia 3D, que compta amb el patrocini del Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització, i fou finalista l’any passat al Festival Internacional de Cinema Catòlic de Roma, el més important del món d’aquesta temàtica.

S’estrenarà a les sales comercials de Barcelona el 21 de març, concretament a les sales del Cinema Comèdia i Cinesa Diagonal, i tracta de la bellesa de la fe, la força emotiva dels testimonis, la bellesa de la natura, la puresa de la Paraula de Déu i l’art religiós. Una sensacional banda sonora original complementa aquesta obra, que pren el credo catòlic com a recorregut argumental i que intenta mostrar la bellesa de la fe per convidar a l’espectador a l’encontre personal amb Jesucrist.

“Jo crec” serà al cinema durant una setmana com a mínim, depèn de l’assistència. A partir de la següent setmana, si continua en cartellera, l’horari pot variar.

Al Cinema Comèdia hi haurà un passi cada dia a les 20:30h.

A Cinesa Diagonal seguiran aquest horari:
Divendres a les 18h.
Dissabte i diumenge a les 16h.
Resta de dies de la setmana a les 20h.

Divendres, dissabte, dilluns i dimecres el passi serà en català.

Diumenge, dimarts i dijous serà en castellà.

A la web www.jocrec.net hi podeu trobar més informació.


16 de març 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

Avui tenim un fragment per mi dels més difícils d’interpretar. Feia pocs dies que Jesús havia anunciat la seva mort i que ressuscitaria al cap de tres dies. Ni Pere ni els altres no ho entengueren. Pensem-hi una mica.

El quadre representa uns deixebles astorats davant d’una realitat que a la vegada que els espanta de fet s’hi troben bé. S’hi troben tan bé que volen construir unes tendes per quedar-s’hi.

Jesús conversa amb dos homes que han mort fa temps: Elies i Moisès, dos patriarques que els deixebles reconeixen a l’instant. No sabem què van dir perquè potser les paraules no les van sentir. Potser no calien perquè ja s’entenien entre ells. La seva aparença els meravella. La lluminositat dels vestits els enlluerna. Però identifiquen la veu del mateix Déu que diu: és el meu fill estimat, escolteu-lo!

Per Déu tot és present. Els vius i els morts estan presents en la ment de Déu. I els morts són éssers vius que viuen la vida nova. L’Evangeli ens diu que van establir una relació insospitada i es van posar en contacte. Aquesta vegada el contacte va ser visible per alguns deixebles. Es tracta de la Comunió dels Sants, una relació autèntica encara que els nostres sentits no puguin percebre-la. Tots els presents eren sants, uns vivents i altres, també vivents en un altre estadi desconegut per nosaltres, tenien el beneplàcit de Déu que els va cobrir amb el núvol.

No tingueu por, va dir Jesús a aquells homes trasbalsats, desconcertats i sorpresos, però no ho digueu fins que jo hagi ressuscitat. És amb els ulls de la fe, només, que es pot intuir la profunditat d’aquesta escena en què Jesús avança la seva vida plena en Déu i amb la companyia dels sants i les santes del cel. I penso que, com els homes que acompanyaven Jesús aquella vegada, hem de tenir presents aquelles persones santes, conegudes nostres, que ens han precedit, i recordar-nos del seu capteniment, dels seus ensenyaments i de la seva companyia. Recordar i fer presents aquestes persones ens ajuda a apropar-nos a Déu. Segur que en tenim en la memòria.

Sefa Amell

15 de març 2014

La setmana dia a dia



Diumenge, 16           
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: La Quaresma II. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Trobada del Grup Batec durant el matí.

Dilluns, 17
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda.  

1a Conferència Quaresmal dins les sessions de Reflexió i de Diàleg organitzades per l'Associació CIC i la Comunitat de Sant Ildefons sota el tema general de: Quina Església anhelem: El futur és obert. Tindrà lloc a la Institució Cultural del CIC, Via Augusta 205, a les 8 del vespre. El conferenciant serà el Professor Sebastià Taltavull, Bisbe Auxiliar de Barcelona i el tema serà: “Ser creient en la nostra Església"

Dimarts, 18
Casal Sant Ildefons: Celebració de Sant Josep. Hi haurà crema amb melindros i ballada de sardanes.

Dimecres, 19  
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària.

Dissabte, 22     
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

14 de març 2014

Dia del Seminari 2014 – L’alegria d’anunciar l’Evangeli

Per Sant Josep celebrem cada any el “Dia del Seminari”. Aquest diumenge dia 16 ha estat l’elegit per a la col·lecta i la pregària, per més que els actes de celebració s’allargaran fins al dia 19, el mateix dia de Sant Josep, patró del Seminari i per extensió dels seminaristes. El lema d’enguany: L’alegria d’anunciar l’Evangeli” està en la línia de l’Exhortació Apostòlica del Papa Francesc, Evangelii Gaudium.

Pregària

Esperit Sant, que vau ungir Jesús
i el vau omplir dels vostres dons
perquè anunciés l’Evangeli
i fos el nostre Salvador,

us demanem, units a Maria,
que ompliu de gràcia els seminaristes,
i els il·lumineu amb la vostra llum i alegria,
i els doneu la vostra fortalesa

perquè siguin fidels a la crida
i ofereixin la seva vida
com a testimonis del vostre amor,
i, plens d’alegria, anunciïn l’Evangeli.

Us ho demanem per Crist, Senyor nostre.
Amén.

“Que cada u doni, tal com hagi decidit en el seu cor, no pas per força
o compromís. Déu estima el qui dóna amb alegria”.
(2 Corintis 9, 7)


12 de març 2014

Extracte de la conferència pronunciada per Josep-Maria Puigjaner a l’Assemblea del proppasssat 10 de febrer.

HOME, TERRA, UNIVERS SEGONS TEILHARD DE CHARDIN

A mitjan segle XX irrompé a l’espai intel·lectual i espiritual europeu la figura i el pensament impressionants de Pierre Teilhard de Chardin, un home de ciència nascut a l’Alvèrnia francesa. La totalitat de l’obra de Teilhard està presidida per la idea de l’evolució. A partir dels seus coneixements científics del passat, per mor de la seva dedicació a la paleontologia, arriba a una concepció evolucionista total com explicació coherent i global de la vida de l’Home sobre la Terra. L’evolució afecta tot el que existeix, tota la realitat que coneixem i que desconeixem.

En primer lloc, l’home es troba situat en un Univers evolutiu. I no solament s’hi troba, sinó que hi està plenament integrat. “Ens quedaríem corglaçats -escriu- si constatéssim l’extensió i la intimitat de les nostres relacions amb l’Univers”. I això de tal manera que “l’ànima humana, per molt creada a part que la imagini la nostra filosofia, és inseparable, tant en el seu naixement com en la seva maduració, de l’Univers on és nascuda”.

Assentada la base que l’Univers és evolutiu, el Món, paral·lelament, està sotmès a l’evolució. El Món ha estat marxant sempre cap endavant des de les formes més primitives de l’ésser viu fins a l’aparició de la consciència, de l’ésser conscient, és a dir, de l’Home. Ha estat, cabalment, el Món el que ha desenrotllat una dinàmica evolutiva que ha donat com a conseqüència l’aparició de l’Home sobre la Terra. I en el si d’aquest Món, l’Home o, més ben dit, la Humanitat també camina cap endavant. Malgrat els horrors i les crueltats escampats arreu, que la persona humana no és capaç d’evitar, el Món cerca sempre nous i millors horitzons. Aquesta és la tasca primordial de la Consciència, l’energia més poderosa de l’Univers, que ha anat incrementant amb el pas de les generacions.

Tractant-se de la reflexió d’un científic cristià i, per tant, d’un creient en la transcendència, Pierre Teilhard col·loca Déu com a eix del seu pensament. Així com l’Home es troba integrat en el Cosmos, Déu està compenetrat amb el Món en el seu procés evolutiu. Déu, en allò que té de més vivent, no està gens lluny de nosaltres, els homes, ni fora de l’esfera tangible per l’esperit. Com a conseqüència de l’absoluta vinculació entre l’evolució del Món i la dinàmica desencadenada des de la creació de l’Univers, el cristià no ha de defugir en cap moment el compromís amb el Món. En qualsevol dels àmbits humans -el pensament, les arts, la política, la investigació, l’economia, la indústria, etc.-, la contribució de cada creient cristià és absolutament indispensable per a l’evolució de la Humanitat en la direcció que la condueix vers la seva plenitud.

Cal considerar que, publicada a mitjan segle XX, quan encara una bona part de la intel•lectualitat catòlica europea no s’havia desprès de la mentalitat neoscolàstica, l’obra de Teilhard de Chardin va ser qualificada de revolucionària i fou sospitosa d’heterodòxia. No va ser fins al 1981 que la persona i l’obra del pensador francès quedaren rehabilitades per les autoritats eclesiàstiques de Roma. Estem a cinc dècades lluny del foc encès del debat teilhardià. En l’actualitat està fora de dubte el fort impacte que el pensament de Teilhard ha causat sobre les directrius de l’humanisme modern. La seva és una obra que tracta de donar una resposta a les inquietuds de la societat contemporània i d’esbandir certs neguits de les persones creients.

Pel que respecta a la vivència del cristianisme, Teilhard de Chardin, obeint a les exigències de l’evolució, també el projecta cap al futur. Conseqüent amb la seva concepció de l’Univers, de la Terra i de l’Home -tres substantius que sempre escrivia en majúscula- anuncia un cristianisme també tributari de l’evolució i del devenir de la Història. I així escriu: “Adorar Déu era en altres temps preferir Déu a les coses, sacrificant-les a Ell”. Ara, que som conscients del fenomen de l’Evolució, “Adorar Déu comporta la dedicació en cos i ànima a l’acte creador associant-nos a Ell, per tal de fer el Món més perfecte amb l’esforç i la recerca. Avui, la caritat, a més de ser compassiva, consisteix en dedicar la vida a l’avenç comú de la Humanitat”.

11 de març 2014

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

Durant el Temps de Quaresma no hi haurà Celebracions Comunitàries del Baptisme. La propera celebració serà el dia 4 de maig, ja en Temps de Pasqua.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills/filles cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

09 de març 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

Vés-te’n d’aquí Satanàs!

Així de categòrica és la resposta de Jesús i així de contundent hauria de ser també la nostra resposta quan som temptats. La temptació, tant si és interna com externa, té una força tan poderosa que en situacions límit de la flaquesa humana pot ser molt difícil lluitar-hi en contra, però mai no l’hem de considerar invencible, sinó tenir la convicció que estem capacitats per superar-la.

Ho demanem en el Parenostre, “no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació”. Acceptem que som pecadors i la nostra diferència amb Jesús que, a més d’home, és el fill estimat de Déu, tal com es manifesta en rebre el baptisme de Joan.

Que Jesús després de ser batejat s’enfronti a quaranta dies al desert i s’exposi a la temptació, és un exemple clar de la seva humanitat. En tot es comporta com un home, treballa amb les mans, menja i beu, parla i escolta, camina i reposa, plora i riu..., però a diferència de la resta de la humanitat no coneix el pecat, i malgrat això, com a home, no està lliure de ser temptat.

El maligne, sempre a l’aguait, veu la situació de feblesa que el desert provoca en Jesús i no perd l’oportunitat de temptar-lo, perquè creu que en aquest moment de debilitat extrema no sabrà renunciar a tot el que li ofereix.

S’equivoca i en surt malparat, Jesús venç la temptació i amb ella el pecat, de la mateixa manera que no massa temps després vencerà també la mort. Vet aquí, doncs, la gran victòria que per a nosaltres significa la vinguda de Jesús al món, vèncer el pecat, vèncer la mort i convertir-les en la nostra gran esperança de vèncer també, com Ell, el pecat per mitjà del perdó i la mort a través de la resurrecció.

Amb el pas del temps, però, el concepte de pecat se subestima i paral·lelament es qüestiona que hi hagi vida després de la mort. Aleshores, on queda l’esperança? Alguna cosa no acabem de fer prou bé? L’alegria de la bona nova de l’Evangeli hauria de ser més creïble per part de tots.

Dilluns passat, en la visita “ad limina” de 83 bisbes espanyols al Vaticà, el Papa Francesc els va instar a “obrir nous camins i a acostar-se també als no practicants i als no creients, i es va doldre de la indiferència de molts batejats i de la cultura mundana, que arracona Déu a la vida privada i l’exclou de l’àmbit públic”.

La Quaresma és temps de conversió i cadascú ha de fer el seu propi camí. La pregària i la reflexió ens hi poden ajudar.

Josep Maria Lari

08 de març 2014

La setmana dia a dia

Diumenge, 9
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: La Quaresma II. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Dilluns, 10
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda.

Dimarts, 11
Casal
: Visita a la Torre Bellesguard i dinar al Cafè Blau.

Dissabte, 15

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 16
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: La Quaresma II. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Trobada del Grup Batec durant el matí.

06 de març 2014

Catequesi Familiar: Quaresma

La paraula Quaresma significa quarantena, i és la manera bíblica d’expressar el sentit i el valor de les èpoques en que el poble d’Israel va viure experiències d’especial significat en la seva relació amb Déu.

En la simbologia bíblica, en sintonia amb la cultura semita, els nombres  tenien una especial significació. El número quaranta  tenia un sentit de plenitud, i implicava l’esforç que calia per assolir-la. En la Bíblia, tot esforç per assolir una situació millor comportava una quarantena de dies, setmanes o anys. La quarantena, o Quaresma, doncs, és un concepte, més que no pas una duració de temps.

Ja en la mitologia bíblica de les narracions del Gènesi, l’acció salvadora de Déu en favor dels justos, per mitjà del Diluvi, dura quaranta dies i quaranta nits. La narració de la salvació d’Israel a Egipte dura diverses quarantenes de dies i d’anys. Jesús comença la seva acció missionera amb quaranta dies i quaranta nits de reflexió i de lluita espiritual en el desert. Tota la vida humana de Jesús és com una quarantena de fidelitat a l’Esperit, per revelar-nos i comunicar-nos el misteri de Déu.

Amb la Quaresma l’Església ens convoca a viure, cada any, una petita experiència quaresmal, per alimentar i animar la vivència quaresmal que ha de ser tota la nostra vida, seguint l’exemple de Jesús.

04 de març 2014

L’ANY LITÚRGIC - Temps de Quaresma: Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli

Dimecres vinent comença el temps de quaresma, temps de preparació per a la celebració de la festivitat de la Pasqua. És important tenir present que aquest és un “temps funcional”, que vol disposar-nos un cop més a celebrar amb plenitud la nostra participació en el Misteri de la Mort i Resurrecció de Jesucrist. Tancat en sí mateix el temps de quaresma tindria un sentit que, com a molt, es podria confondre amb tants altres moviments ascètics que procuren la pau i la quietud de l’ànima, atansar una saviesa espiritual superior, superar lligams que ens subjecten a allò que és terrenal, és a dir, uns exercicis que ens inviten a un creixement interior i a un alliberament personal, que no és poca cosa. Però el temps de quaresma no es pot prendre només con un exercici de perfecció personal, perquè el punt de referència final no som nosaltres, sinó que ho és la Pasqua del Crist i la seva actualització en el nostre temps.

Sant Mateu ens guia durant tot aquest any i hem de referir-nos al seu evangeli. La principal missió de Jesús és la instauració del Regne de Déu: “Busqueu per damunt de tot el Regne de Déu i sigueu justos com ell vol” (Diumenge 8è de durant l’any). La referència per a Jesús és sempre la bondat i la providència del Pare del cel vers l’home i vers tota la creació. És una referència utòpica que marca un camí inacabable, un programa davant del qual tots ens sentim petits, limitats, pecadors, però “no us neguitegeu pensant en el demà”, perquè l’excel·lència de l’anunci és que Déu ens estima i vol la salvació per a tots, com la volgué per a Jesús arrabassant-lo de la mort i donant-li la seva plenitud de vida.

Quan se’ns imposi la cendra damunt el cap, sentirem que som petits (pols), però serem exhortats a convertir-nos. Durant els diumenges passats hem escoltat el discurs de la muntanya i Mateu –amb un llenguatge duríssim- posa en boca de Jesús la radical exigència del Regne: és el nostre cor el que ha de canviar, són els nostres pensaments els que hem de transformar, són els nostres prejudicis els que hem de desterrar, és el nostre comportament el que ha d’anar més enllà de les lleis. Creure en la bona notícia implica ser honestos, ser autèntics, no tenir plecs ni amagatalls dintre el cor, ser sincers amb nosaltres i amb els que tenim a la vora i, sobretot, ser oberts i estar amatents a Jesús i a la seva paraula cada vegada que prenguem una decisió o encetem una acció.

Anton Ramon Sastre

02 de març 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

Aquest diumenge -en el calendari litúrgic, el vuitè de durant l’any- amb paraules i imatges delicadament escrites, l’evangeli (Mt 6, 25-34), a les envistes del temps quaresmal, sembla que vulgui disposar els nostres cors i les nostres ments a desvetllar la necessitat de conversió i de renovació pasqual. Qui sap si ens proposa una profunda reflexió que ens ensenyi a viure confiadament i que, alhora, ens encoratgi a bandejar qualsevol neguit poc o gens saludable al cos i a l’esperit. Seria, doncs, una sàvia decisió si volíem compartir amb Jesús, el mestre, la seva experiència de quaranta dies i de quaranta nits al desert.

En el gran silenci, amb nuesa de vestits sovint ridículs i d’imatges que amaguen allò que hom hauria de saber agrair i contemplar; amb la sobrietat que dignifica el nostre aliment de cada dia i ens apropa a l’humil germà, bandejaríem, segur, el neguit que ara ens roba la imprescindible pau. No seria, potser, aquesta la terra promesa en la qual milers de flors de milers colors tornarien a brostar?

“Vosaltres busqueu primer el regne de Déu i la seva justícia i totes les altres coses les sabreu viure i compartir amb el conhort i l’alegria dels humils i dels nets de cor”, sembla que vulgui dir l’evangelista en el verset 33 d’aquest capítol sisè, tan inspirat.
Amb quina dolcesa ens fa contemplar imatges humils per obrir els nostres ulls a misteris profunds i alhora també definitius! Parla del nostre vestit i d’ocells del cel i de flors del camp, i podem entreveure-hi, abastament, allò que ni els millors teòlegs mai no ens farien entendre ni, menys encara, practicar. Descobriu el misteri de Déu, ens diu, i no us preocupeu pensant què fareu. Només els pagans creuen que ho poden tot sense el misteri en el cor, en la ment i en l’esperit. El nostre món interior s’ha d’assemblar més a un desert que no pas a un món fet de mitges banalitats en el qual abunda la competència o el desig de ser escoltat o, sobretot, de ser envejat. Seguir el primer camí seria la decisió més raonable, de menys neguit. Com en Jesús, més plena de divina humanitat.

Aturem-nos i contemplem novament les imatges que l’evangelista ha dibuixat en el nostre magí. Fruïm-ne abastament i, decidits, apressem-nos: Algú, molt a prop nostre, amb dolç somriure, ens crida i espera en el desert.

Ferran Aguiló

01 de març 2014

La setmana dia a dia

Dilluns, 3
Catequesi
parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda.

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 de la tarda.

Dimarts, 4
Casal
Sant Ildefons: Carnestoltes. Ball Country. Concurs de disfresses i berenar.

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 de la tarda.

Dimecres, 5
Dimecres de Cendra
.

Grup de Pregària. Faran la pregària a 2/4 de 7 de la tarda.

Dissabte, 8
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 9
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: La Quaresma II. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.