31 d’octubre 2022

Les festivitats de Tots Sants i dels Fidels Difunts

Són celebracions de l’Església que es remunten al segle VII quan ja se celebrava en record de tots els màrtirs, fins que el papa Gregori III va dedicar una capella a Tots els Sants a la basílica de Sant Pere i, l’any 835, la festa de Tots els Màrtirs va passar a ser la de Tots els Sants o, com se la coneix actualment, Tots Sants.

Es tracta d’unes festes molt arrelades al poble. La coneguda cançó Quan els sants vagin marxant en la qual manifestem “Oh Senyor també vull ser-hi”, expressa el nostre anhel de salvació, però, una cosa són els sants i una altra més humana són els difunts, festa que ens agermana definitivament a tots.

En els llibres litúrgics de l'Església Catòlica occidental s'anomena Commemoració de Tots els Fidels Difunts i se celebra anualment el 2 de novembre.

En aquests dies hi ha la tradició popular de visitar els cementiris per retre homenatge als nostres difunts. És un dia per recordar-los i per pregar per a ells

La nostra pregària comunitària anual que celebrem pels difunts de la nostra comunitat que ens han deixat al llarg de l’any, la farem l’endemà dijous dia 3 en l’habitual Missa exequial de les 8 del vespre.

Tots hi som convidats, però molt especialment els familiars de totes les persones que ens han deixat per anar a la casa del Pare.


30 d’octubre 2022

Reflexions a la Paraula de Déu

Quines lectures tan contundents les d’avui! “Com persistiria res si vos no ho volguéssiu?” o “Què continuaria existint si no rebés la vostra aprovació?”, ens diu el llibre de la Saviesa. El salm proclama que Ell és “lent per al càstig, gran en l’amor”. Malgrat tot, castiga. La segona lectura, de sant Pau, ens demana seny, que no ens rendim als cants de sirena dels catastrofistes, d’aquells que volen la fi del món. Finalment, la metàfora de Zaqueu ens orienta en el nostre camí. La lliçó: Ell sempre perdona.

Tot i els cants magnífics, molt antics però, de l’Antic Testament, el que preval és el perdó, l’acceptació de l’altre que proclama l’evangeli de Lluc. El tema de la conversió és una constant a l’evangeli de Lluc. Recordeu els darrers diumenges! Avui, és el torn de Zaqueu, un home bandejat pels altres jueus. Cobrava impostos. Quin pecat! Se n’havia enriquit, també. Potser fins i tot era amic dels romans que dominaven i oprimien el poble jueu. Tot i així, Zaqueu està fascinat per la figura de Jesús. Qui és aquest galileu de qui tothom parla? Jo el vull veure! Es diu. És Jesús, però, qui el veu a ell. Jesús el mira als ulls, somriu, diu el seu nom i li demana si el vol a sopar. Zaqueu ha passat de la fascinació a l’entrega total. Ho donarà tot!

Als evangelis de Marc i de Lluc, Jesús passa. Ens troba on siguem. A la feina, pescant o barallant-nos amb l’ordinador; pel camí, després d’un mal moment; a les converses amb amics... Cada vegada que ens troba, ens convida a seguir-lo. Potser, com Zaqueu, ens hi hauríem de lliurar, si més no seguir-lo sense preguntar. Sense voler saber més. Sense preguntar-nos ni tan sols si hi pot haver alguna recompensa immediata.

Julià i Rosa

29 d’octubre 2022

La setmana dia a dia

Dimecres, 2

Trobada del grup de pregària, de les 19.00 a les 20.30 h

 

Dissabte, 29

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 16 a 19 h

28 d’octubre 2022

Litúrgia de la setmana

Dilluns dia 31 d'octubre:

Se celebrarà a les 8 del vespre la missa vespertina de la solemnitat de Tots Sants

 

Dimarts dia 1 de novembre:

Solemnitat litúrgica de Tots Sants

 

Dimecres dia 2 de novembre:

Commemoració litúrgica de Tots els Fidels difunts

 

Divendres dia 4 de novembre:

Commemoració litúrgica de Sant Carles Borromeu (1538-1584), bisbe de Milà i cardenal

 

Proper diumenge dia 6 de novembre:

Diumenge XXXII de durant l'any o del Temps Ordinari que preval davant la commemoració litúrgica de Sant Sever, bisbe de Barcelona, màrtir (+633), patró secundari de l'arxidiòcesi de Barcelona

 

Dia de l'Església diocesana i Diada de Germanor

25 d’octubre 2022

Celebració comunitària del sagrament del baptisme

Es fa en diumenge a les 12 del migdia, quan les mares i els pares ho demanen.

Qui  vulgui demanar el bateig per a les seves criatures cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

23 d’octubre 2022

Reflexions a la Paraula de Déu

En un temps en què sembla que només es valori l’eficàcia i el fer, i on no hi tingui cabuda la gratuïtat, és important que considerem la catequesi sobre la pregària que llegim a l’evangeli. Jesús durant dos diumenges ens ha parlat de la confiança i paciència amb les quals hem de pregar. Diumenge passat, a través de la paràbola del jutge mesquí i la viuda que li demana justícia; la d’aquest diumenge ens recorda que per pregar cal l’actitud humil i sincera.

Com bé sabem, Jesús a les seves paràboles ens presenta dues persones antagòniques que es troben en un mateix lloc, o són protagonistes d’una mateixa situació (per exemple, el ric i Llàtzer, els dos germans de la paràbola del pare que perdona, etc.). Ara l’escenari és el Temple. Tots dos personatges hi han pujat per pregar. Tanmateix, el concepte de pregària de cadascun d’ells és diferent. Per al fariseu (segons ens diu l’evangelista Lluc, els fariseus  es refiaven que eren justos i tenien per no res a tots els altres), pregar és presentar comptes davant de Déu i vanagloriar-se que ha complert amb escreix la llei. El cobrador d’impostos, en canvi, prega d’una forma totalment diferent: ni gosa aixecar els ulls al cel, es dona cops al pit i diu: «Déu meu, sigueu-me propici, que sóc un pecador.» El mateix Jesús en conclou: Us asseguro que aquest tornà perdonat a casa seva i l’altre no; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.

Què fa que el fariseu sigui perdonat i el cobrador d’impostos no? Les paraules del fariseu són les d’un narcisista, s’ha mirat al mirall i s’ha agradat  En ell tot és perfecte. No tan sols en ell no hi ha tara moral, sinó que es pot presentar com un model de virtuts. La seva excel·lència moral fa que ocupi un lloc preeminent al temple i tothom el reconegui com un home bo. Ara bé, com ja ho té tot, no demana res, no necessita res  i per aquest motiu Déu no el pot perdonar. (Seria com anar al metge per dir-li que estem bé de salut, que no tenim cap mal. L’únic que podria fer el metge seria donar-nos la mà desitjant-nos sort; sortirem sense cap medecina).

En canvi, el cobrador d’impostos se sent feble, reconeix els seus pecats i la seva feblesa per sortir de la vida fosca que porta. Conscient del seu pecat, demana auxili.

Siguem sincers, a tots ens costa reconèixer les nostres faltes, les nostres febleses. És cert que genèricament tots ens reconeixem pecadors, però quan hem de concretar en quines actituds, accions, o omissions som pecadors, ens costa més. Sempre trobem explicacions o  excuses per justificar els nostres actes. Per aquest motiu ens costa convertir-nos, perquè no hem trobat el motiu de la conversió

Breument: pregar, entre altres coses, significa presentar-se humilment davant de Déu, reconèixer que és Ell el qui té cura de nosaltres. És ben cert el que proclamem aquest diumenge en el salm 33: Quan els pobres invoquen el Senyor, ell els escolta.

Josep M. Jubany

22 d’octubre 2022

La setmana dia a dia

Diumenge, 23

Trobada de Tots Sants de la catequesi familiar a Valldonzella

 

Dilluns, 24

Catequesi setmanal d'infants de 18 a 19.15 h

 

Meditació Cristiana a la capella del santíssim, a les 19.15 h

 

Dimarts, 25

Trobada del grup de celebració i pregària, de 10 a 11 del matí

      

Dissabte, 29

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 16 a 19 h

21 d’octubre 2022

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 23:

Diumenge XXX de durant l'any o del Temps Ordinari

Jornada Mundial per l'evangelització dels pobles, popularment coneguda com a Diada del Domund

 

Dilluns dia 24:

Commemoració litúrgica de Sant Antoni Maria Claret i Clarà (Sallent 1807 - Fontfreda 1870), bisbe de Santiago de Cuba, fundador dels Missioners del Cor de Maria, a Vic (1849), i Religioses de Maria Immaculada, a Cuba (1855)

 

Divendres dia 28:

Festivitat litúrgica de Sant Simó (el Zelador), de Canà de Galilea i Judes (anomenat també Tadeu), apòstols

 

Proper diumenge dia 30:

Diumenge XXXI de durant l'any o del Temps Ordinari

20 d’octubre 2022

Trobada a Valldozella de la catequesi familiar

Benvolgudes famílies, 

Ens fa molta il·lusió començar el nou curs de la catequesi familiar compartint plegats la primera sessió d'aquest curs al Monestir de Santa Maria de Valldonzella.

Serà aquest diumenge, 23 d'octubre a les 10.30; seguint el calendari litúrgic, tractarem el tema de la festivitat de Tots Sants

Per ajudar a no destorbar l'organització del Monestir, us demanem puntualitat. 

L'adreça del MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLDONZELLA (http://www.valldonzella.cat/): C/ Cister,  41, Barcelona. 

Agenda de la trobada:

10.45 Arribada

11.00-11.30 Benvinguda, cants

11.30-13.00 Activitats

13.00  Celebració de l´eucaristia 

14.00 Dinar (cada família es porta el seu)

15:00 Comiat

Ens trobem doncs aquest diumenge, 23 d'octubre, a Valldonzella.

Una abraçada.

                                                           Equip de catequistes

18 d’octubre 2022

La vigència del Concili al nostres dies

El passat dilluns dia 10 va tenir lloc la Trobada Mensual d’Octubre de manera presencial. Mn.Josep Maria Domingo, vicari general del bisbat de Sant Feliu, va ser el convidat per parlar sobre “La vigència del Concili Vaticà II als nostres dies, coincident amb el 60è aniversari de l’ inici del Concili per Joan XXIII.

 Aquí es pot veure el vídeo de la conferència.

17 d’octubre 2022

Debats a Sant Ildefons de Cristianisme al Segle XXI

Una vegada acabat l’estiu, des de Cristianisme al Segle XXI han convocat la primera activitat programada per aquest curs 2022-2023. Serà el dissabte 22 d’octubre quan hi haurà la inauguració d’aquest curs amb una sessió dels Debats a Sant Ildefons,

En aquesta sessió dels Debats es vol dedicar un reconeixement al que fou membre de la Junta de l’ associació i Secretari de la mateixa, Josep Maria Gasch i Riudor que ens va deixar ja fa gairebé dos anys. Per aquest reconeixement s’ha demanat la col·laboració d’en Miquel Verdaguer i Montes, que va coincidir amb el Josep Maria a la Junta de Cristianisme al Segle XXI,

A la segona part de l’acte es recorda els 25 anys d’Espai Obert i es per això que s’ha convidat Felix Marti i Ambel, filòsof i sociòleg, que llavors va participar activament en els inicis d’Espai Obert.  Dedicarà la seva intervenció a parlar sobre  “Cristianisme i Cultura: Quin futur?”.

La presentació de l’acte anirà a càrrec d’en Ramon Maria Nogués que també va coincidir amb en Josep Maria a la Junta de Cristianisme al Segle XXI i va formar part del grup iniciador d’Espai Obert.

Aquesta sessió de Debats se celebrarà presencialment el dissabte, 22 d’octubre, a les 11 del matí a la sala d’actes de la parròquia de Sant Ildefons, carrer Madrazo, 92.

16 d’octubre 2022

Reflexions a la Paraula de Déu

Però el Fill de l’home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?” (Lc 18, 8). Aquesta pregunta colpidora al final de l’evangeli d’avui és una invitació de Jesús al manteniment de la fe (que vol dir de fet confiança a fons) en la pregària, tal com ell mateix ens exigeix al principi del fragment evangèlic: “cal pregar sempre sense defallir” (Lc 18, 1). I ens ho il·lustra amb la paràbola del jutge injust, que Jesús acaba tot assegurant que Déu farà justícia molt aviat als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia (Lc 18, 7-8).

Abans, la primera lectura, ens dona el marc, basat en l’experiència viscuda des d’Egipte, de la confiança del poble elegit en el Déu que el salva. És una confiança sòlida, com fa avinent l’Èxode presentant-la fonamentada en l’acció constant del Senyor al costat del deu poble. El relat de Moisès aixecant els braços, com a signe de la intervenció de Déu que dona la victòria al seu poble elegit (Ex 17, 11-13), és un símbol del que podem aconseguir, també com a elegits seus que som, elevant amb confiança ferma la nostra pregària al Déu salvador. És un símbol que ens pot quedar llunyà, però que manté per a nosaltres una imatge clara de l’ajut de Déu.

Darrere ve el cant responsorial, que té com a tornada “L’ajuda em vindrà del Senyor, que ha fet el cel i la terra” (Sl 120, 2). Un salm relativament curt, que avui es recita sencer. En els seus vuit versos, hi surt repetidament, fins a sis vegades, el verb ‘guardar’: arriba l’ajut salvador de Déu, que ens guarda la vida, de tota desgràcia, sense defallir, de nit i de dia. Aquest salm remarca la determinació salvadora de Déu que l’Èxode ens ha mostrat. I alhora, doncs, ens el fa amatent a la nostra pregària, de nit i de dia, sense defallir, que exigeix Jesús a l’evangeli.

La segona lectura és part de la segona carta, de comiat, adreçada a Timoteu. Se li recorda el que ha après i acceptat fermament des de petit: les Sagrades Escriptures, que donen la saviesa que salva per la fe en Jesucrist (2Tm 3, 14-15). Sagrades Escriptures, útils per a ensenyar, convèncer i educar en la justícia per tal d’arribar a ser, l’home de Déu, madur de debò (2Tm 3, 16-17). Se’l conjura finalment a proclamar la Paraula, interpel·lar i exhortar, amb molta paciència (2Tm 4, 1-2). També aquí la fe en Jesucrist és, doncs, la font que ho promou tot. Això mateix ho hem vist a l’evangeli amb la paràbola del jutge injust, on Jesús ens proposa, moguts per la fe, pregar sempre sense defallir.

I així ara i aquí, per perseverar en la fe, febles com som, demanen amb els apòstols a Jesús “augmenta’ns la fe” (Lc 17, 5 –llegit fa dos diumenges–). I, com el pare del noi posseït, diguem-li sense descoratjar-nos “crec, però ajuda’m en la meva incredulitat” (Mc 9, 24).

Jordi Cors

15 d’octubre 2022

La setmana dia a dia

Dilluns, 17  

Catequesi setmanal d'infants de 18 a 19.15 h

Meditació Cristiana a la capella del santíssim, a les 19.15 h

Reunió del Consell pastoral  a les 20 h

 

Dimarts, 18

Trobada del grup de celebració i pregària, de 10 a 11 del matí

      

Dimecres, 19

Trobada del grup de pregària de les 19 a les 20.30 h

 

Dissabte, 22

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 16 a 19 h

 

Diumenge, 23

Trobada de Tots Sants de la catequesi familiar a Valldonzella


14 d’octubre 2022

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 16:

Diumenge XXIX de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Dilluns dia 17:

Commemoració litúrgica de Sant Ignasi d'Antioquia, bisbe successor de Pere i màrtir a Roma (+107)

 

Dimarts dia 18:

Festivitat litúrgica de Sant Lluc, evangelista, deixeble i company de Pau, cronista dels Fets dels Apòstols

 

Proper diumenge dia 23:

Diumenge XXX de durant l'any o del Temps Ordinari

Jornada Mundial per l'evangelització dels pobles, popularment coneguda com a Dia del Domund

12 d’octubre 2022

Paraules de Josep Maria Lari per Xavier de Dou

El passat dissabte dia 8 d’octubre vàrem celebrar el 50è aniversari del diaconat de Mn.Xavier de Dou. En representació de la comunitat va dir unes sentides paraules Josep Maria Lari, que tot seguit es reprodueixen:

Amb Mn. Xavier de Dou ens coneixem des del 1977, l’any que amb la meva família ens vam incorporar a la comunitat de Sant Ildefons arran de la primera comunió de la nostra filla gran, fa, doncs, 45 anys que ens coneixem, més de la meitat de la nostra vida. Tota una vida en podríem dir.

Aquesta coneixença ben aviat es convertí en amistat, i només aquesta amistat, i no pas altra cosa, és la que em faculta per fer ara una petita semblança del que significa per tots nosaltres la presència de tants anys de Mn. Xavier a la nostra comunitat.

No he trobat millor manera de parlar aquí davant de tots vosaltres per fer aquesta semblança, que no sigui dirigint-me directament a ell. Permeteu-me, doncs, que ho faci així.

Estimat Xavier: no és possible resumir aquí la gran quantitat de vivències i anècdotes que em compartit al llarg de tot aquest  temps, tant a nivell de comunitat com a nivell de família, dos aspectes de la teva vida que has sabut conciliar plenament.

D’una banda el lliurament incondicional a la teva família; primer tenint cura dels teus pares fins al final de la seva vida, i ara de les teves germanes que tant necessiten del teu suport i ajuda.

Pel que fa a la amistat, tots els qui la gaudim, sabem prou bé com n’és de sincera. Personalment, i amb el cor a la mà, et vull dir que la nostra amistat va més enllà d’allò que considerem estrictament un amic, perquè per a mi Xavier tu ets un germà, sense llaços de sang, però amb els llaços de l’Esperit que són els que uneixen de veritat.

10 d’octubre 2022

Reflexió bíblica - Curs 2022-2023

El proper dimarts dia 11, com sempre a les 19.15 h. tindrem la primera sessió del curs per videoconferència.

La pandèmia conti­nua present, larvada, si bé la vacunació ha permès relacionar-nos. L’enginy humà ens ha facilitat veure’ns per videoconferència i anar descobrint noves facetes de la persona de Jesús. Aquest nou curs, tenint en compte que la majoria dels participants ja és d’edat avançada, ho continuarem fent per videoconferència el primer dimarts de cada mes a les 19,15h (un quart de vuit de la tarda), amb dues excepcions: les dues primeres sessions tindran lloc el segon dimarts.

09 d’octubre 2022

Reflexions a la Paraula de Déu

En el primer verset d’aquest fragment se’ns presenta a Jesús fent camí cap a Jerusalem. Després se’ns parla de deu leprosos en conjunt i, seguidament, de la reacció i actitud d’un d’ells.

Jesús ha pres una decisió molt compromesa que li comportarà conseqüències greus. Pel camí veu tot i tots els qui l’envolten, els convida a prendre les seves vides entre les mans i a construir-les personalment. En la seva proposta alliberadora i en les seves actituds mostra que el món no es pot dividir en sagrat i profà, pur i impur, bons i dolents, justos i pecadors.

Ens podem preguntar:  què és un leprós? Es tracta només d’una malaltia física de la pell o també d’un marginat i menyspreat per la societat? Amb quina mentalitat llegim aquests textos? Hi veiem només una curació física? Certament, Jesús sanava, però, si anem a fons en aquest passatges “miraculosos”, més enllà de la mera “literalitat” podrem entendre que la  curació devia ser integral i que Jesús continua actuant avui en nosaltres. De lluny estant “els leprosos” demanen ajuda a Jesús i Ell els dóna una indicació: que busquin els sacerdots, que compleixin la llei.

Tant Jesús com els leprosos van a Jerusalem, però, no coincideixen en la intencionalitat. Mentre Jesús hi va a desemmascarar  l’status quo del temple i a brindar a tots la llibertat, els leprosos van a acomplir un ritual.  I nosaltres, quin camí fem? Cap a on anem?

Veiem que mentre hi anaven, sense haver acomplert el ritual, troben la curació. Curiosament,  el que era doblement marginat per la religió i tractat d’heretge per la seva condició de samarità és qui pren consciència que aquell que realment l’ha curat és Jesús i torna cap a Ell i el segueix. Surt de l’immobilisme, de la subjugació, de la mentalitat tancada, i interioritza l’experiència, té sentiments i actituds humans de gratitud, reconeixement; decideix  donar la seva total adhesió a Jesús i així es torna una persona plena, cordial i lliure. Els altres s’integren de nou al sistema, accepten sotmetre’s a les regles de joc de la institució que els feia viure postrats i exclosos, així senten que se’ls obren les portes, i és que, els ritus donen  seguretat. Però, què ens farà viure en tant que fills lliures de Déu?

En el camí de la vida, en les nostres dificultats, quan ens apropem a Jesús amb una fe gran o petita, sempre el seu amor ens sorprèn,  ens allibera i ens renova. Adrecem-nos a Ell, car seguir-lo és alliberar-se de qualsevol tipus de “lepra”.

Esther Bochita

08 d’octubre 2022

La setmana dia a dia

Dilluns, 10  

Catequesi setmanal d'infants de 18 a 19.15 h

Meditació Cristiana a la capella del santíssim, a les 19.15 h

 

Dimarts, 11

Trobada del Grup de celebració i pregària, de 10 a 11 del matí

Reunió del Grup de reflexió bíblica, a les 19.15 h

 

Dijous, 13

Reunió de pares de la Catequesi familiar a les 20 h

 

Dissabte, 15

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 16 a 19 h   

07 d’octubre 2022

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 9:

Diumenge XXVIII de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Dimecres dia 12:

Festivitat litúrgica de la Mare de Déu del Pilar, apareguda a Saragossa segons la tradició (s. VII), patrona d'Aragó. És festa de caire laboral i l'horari de les misses serà el propi dels dies feiners

 

Dissabte dia 15:

Festivitat litúrgica de Santa Teresa de Jesús (Àvila 1515, Alba de Tormes 1582), verge carmelitana, doctora de l'Església, reformadora

 

Proper diumenge dia 16:

Diumenge XXIX de durant l'any o del Temps Ordinari

06 d’octubre 2022

Conferència amb motiu del 60 aniversari del Concili Vaticà II

El dia 11 d’octubre farà 60 anys que el Papa, Sant Joan XXIII, inaugurà el Concili Vaticà II. Amb motiu d’aquest aniversari, el Consell pastoral acordà que la primera de les trobades de la comunitat d’aquest curs fos dedicada a aquest aniversari i a la vigència en el nostres dies d’aquest Concili.

Per aquest motiu el dilluns vinent, dia 10  a les 8 del vespre, hem convidat a Mn Josep M. Domingo, vicari general de la Diòcesi de Sant Feliu, rector de la parròquia de Sant Feliu del Llobregat  i antic director del Centre d’Estudis Pastorals, a dissertar sobre la vigència i l’actualitat del Concili Vaticà II en els nostres dies.

Aquesta vegada serà en forma presencial, i es durà a terme als locals de la parròquia, al carrer Madrazo, 92. Després de tant temps fent les trobades telemàtiques intentarem recuperar el ritme de sempre, si pot ser de manera continuada; tot dependrà del marge que la covid-19 ens doni.

05 d’octubre 2022

La Mare de Déu del Roser

La Mare de Déu del Roser és una de les diverses advocacions de la Mare de Déu. El seu nom prové del mot roser, que tant fa referència a la planta (el roser) com al rosari en català medieval. Cal dir que els rosaris primitius eren corones de roses, com a oferiment a la Mare de Déu. D'altra banda, a Pompeia (Nàpols) hi ha un santuari de la Mare de Déu del Roser que assolí tanta importància que donà lloc a l'advocació de la Mare de Déu del Roser de Pompeia o simplement la Mare de Déu de Pompeia. Aquesta advocació dona nom a totes aquelles persones que es diuen Maria del Roser o Roser.

Antigament la Festa del Roser se celebrava sobretot el primer i segon diumenge de maig i també per Pentecosta, el Roser de Maig. A molts llocs hi havia confraries del Roser, comandades per dones, encarregades d'organitzar les celebracions, caracteritzades pel cant dels goigs. Els goigs del Roser són dels més antics i d'abast més general i conegut.

Tradicionalment, s'invocava «Verge Santa del Roser, feu que en aquesta casa no hi hagi ni poc ni massa, però sí el just per viure bé». Posteriorment, el papa Gregori XIII, amb la finalitat de commemorar i donar gràcies per la batalla de Lepant, el dia 7 d'octubre del 1571, la victòria de la qual fou atribuïda a l'ajut de la Mare de Déu del Roser, va traslladar la festa del Roser al dia set d'octubre, que és quan se celebra actualment. En alguns llocs no va agradar aquest canvi de celebració i optaren per celebrar una Festa del Roser o altra, però molt sovint s'optà per celebra-les totes dues, el 8 de maig el Roser de maig i el 7 d'octubre el Roser de tot el Món.

04 d’octubre 2022

Celebració d’acció de gràcies pels 50 anys d’ordenació de Mn. Xavier de Dou


Dissabte vinent, 8 d’octubre, en la missa de les 8 del vespre celebrarem els 50 anys de l’ordenació de diaca de

Mn. Xavier de Dou.

La data de l’ordenació va ser el 15 d’agost, festivitat de la Mare de Déu, quan Mn. Xavier estava a Mèxic.

Per coincidir amb temps de vacances no ho vam poder celebrar aquest estiu i per això la celebració comunitària ha estat ajornada fins ara.

Esperem ser molts els qui l’acompanyem en la seva pregària d’acció de gràcies.

03 d’octubre 2022

Londres crema... se’ns ha acabat l’aigua

Molts recordem que, quan érem jovenets, cantàvem a l’escoltisme un cànon senzill que començava i acabava amb les paraules que encapçalen aquest editorial. Aquest estiu comprovem que no és Londres el que crema: crema tot i se’ns acaba l’aigua.

Fa anys que els especialistes en ecologia global ens adverteixen que la humanitat no va per bon camí en l’aspecte ecològic. Consumim productes i energia en quantitats creixents i això es tradueix en un escalfament i una degradació probablement en gran part deguts a aquests consums energètics desproporcionats. L’aigua dolça comença a ser també un problema preocupant quan veiem que les glaceres fòssils se’ns fonen. Si, a més, tenim presents uns mínims d’exigència de justícia distributiva universal, cal admetre que som en un moment delicat. Comprometem la viabilitat de la humanitat.

El papa Francesc va alertar sobre el tema espiritualment i tècnicament el maig del 2015 en l’encíclica Laudato si, en la qual convocava la bona voluntat humana, especialment dels cristians, a respectar les estructures que ens permeten viure a la terra, evocant l’actitud de Francesc d’Assís, el gran enamorat de la naturalesa.

Quan es va iniciar l’episodi de la COVID-19, hi va haver una reacció en favor d’una ‘nova normalitat’ de respecte a la naturalesa, semblava que tots finalment adquiríem consciència que calia enfocar de noves maneres la nostra presència a la terra. Quan ens hem començat a ‘veure les orelles’ en el moment en què la COVID-19 ha afluixat la gravetat, és ben clar que la ‘nova normalitat’ no era una voluntat de canvi sinó una pura vel·leïtat retòrica.

Ara l’episodi de la brutal invasió d’Ucraïna replanteja el tema energètic, un dels que són clau en tot el tema ecològic. La resposta de moment és declarar ‘verdes’ les energies nuclears i tornar al carbó i al petroli. És a dir, que no ens en sortim, i ningú sembla disposat a enfrontar-se seriosament amb el problema central: replantejar d’una altra manera la presència humana a la terra; nova presència en la qual caldria segurament acabar amb coses tan ‘habituals’ entre els països rics com son les segones residències, les vacances amb mobilitats excessives o els consums superflus (per esmentar-ne algun exemple).

“Londres crema, correm-hi, foc, foc, se’ns ha acabat l’aigua”. Si s’acaba l’aigua, en aquesta Terra s’acaba la vida.

 Ramon M. Nogués

 Editorial de El Pregó del mes de setembre

02 d’octubre 2022

Reflexions a la Paraula de Déu

El gra de mostassa

El món en què vivim no ens ajuda gaire a ser persones de fe, més aviat al contrari: tenim pocs estímuls que ens moguin a veure el futur amb esperança i a fonamentar-hi la nostra fe. Sovint ens movem entre l’ambigüitat d’una quotidianitat  més aviat grisa i un desig de transcendència i de confiança en Déu que no sol tenir base en els nostres fets de cada dia. Arribats a aquest punt el més habitual és mantenir-nos peresosament atents als senyals de Déu en la nostra vida, però poca cosa més. Tanmateix, a aquestes alçades, ¿no us sembla que la fe no hauria de ser alguna cosa més gran i significativa per a tots nosaltres que el moure muntanyes, tal com ens diu l’Evangeli d’avui? Cadascú, des de la seva realitat podria formular una lletania individual del que creiem que la fe vol dir:

Potser és aquell principi, l’amor, que ens fa prendre partit per la no violència, en favor d’una societat menys en mans del diner o el poder, per una societat ambientalment el més equilibrada possible o, simplement, on la justícia sigui realitat per a tothom.

Potser és la confiança d’aquelles famílies d’origen cristià que es troben que l’Església no els acompanya gens en l’educació viva i actual en la fe dels fills però que mantenen la convicció que, malgrat tots els seus defectes, l’Església segueix essent una comunitat sincera, oberta, lliure, honesta i que mira amb humor els seus propis pecats.

Potser és la inquietud dels joves que no han pogut descobrir encara el misteri de Déu que l’Evangeli ens explica, però que segueixen creient que val la pena construir una societat justa de forma seriosa i en col·laboració amb molts altres sectors, creients o no.

Cadascú de nosaltres podríem fer aquesta demanda des de la nostra pròpia realitat, podria ser la nostra pregària d’aquest diumenge de tardor: ‘Dóna'ns Fe!’.

Parafrasejant el nostre estimat Josep M. Belloso: ‘I si intentem, doncs, viure en pau en la pressa; viure amb solidaritat i amor en un món de travetes, enveges, ambicions, temors i opressió? I si intentem que la Fe sigui realment la sal de la nostra vida?’.  

Només des de l’amor i la confiança podem tenir aquesta visió, aconseguir que la llavor de mostassa no només tingui potència sinó gust, atractiu, i que impregni fins al fons la nostra forma de viure.

Lluís Rissech