29 de febrer 2012
Jorge Burdman: La visió de Jesús des del Judaisme
Jorge Burdman, rabí de la Comunitat Israelita del carrer Avenir, va ser el primer conferenciant del cicle de sessions quaresmals organitzades conjuntament per l’Associació CIC i per la Comunitat de Sant Ildefons sota el títol “I vosaltres, qui dieu que sóc Jo?”.
Segons Burdman, és important en aquest segle XXI retrobar-nos totes les comunitats, no només la cristiana, amb el que va significar Jesús en el judaisme, en el cristianisme, i el que representa Jesús com a referent religiós de la Humanitat.
Jesús es deia realment Joshua, un nom hebreu que significa ajut. Jesús representa tota la humanitat que hi ha en la Torà (el Pentateuc), que a diferència de Bíblia, que vol dir llibre, deriva d’una paraula hebrea que significa instrucció, educació. Per Burdman, Torà és per tant una forma d’entendre la vida, i no és un llibre històric, sinó un llibre per al futur. No és un antic testament, sinó que és un llibre permanentment viu, i així ho entenia Jesús. Cada paraula de la Torà amaga un concepte que es va entenent a mida que es viu, l’experiència de vida permet entendre-la millor, perquè no és només per ser llegida, sinó per ser viscuda.
El representant del Departament de Diàleg Interreligiós de la Comunitat Israelita de Barcelona va referir-se a Abraham com a la primera persona que diu que tots som fills d’un mateix creador, i així neix el monoteisme. Abraham era hebreu perquè havia nascut a l’altre costat del riu Èufrates , i també a l’altra costat del pensament de l’època. Era un home positiu, un home bo que va fer avançar la seva civilització. Abraham és el patriarca del judaisme, del cristianisme, de l’islamisme, del budisme ... és el patriarca de la Humanitat. Amb Abraham comença un nou model social, s’estableix en un territori, s’abandona el nomadisme, construeix una família, i té un destí per complir.
El ponent va posar l’exemple de la història que explica la Torà del poble hebreu que menyspreà l’esclava egípcia que va donar el primer fill a Abraham. Després dels anys els hebreus van passar a ser un poble esclavitzat pels faraons egipcis. El que s’ha d’entendre és que no és pot menysprear ningú pel seu origen perquè sinó toca pagar amb l’esclavatge per entendre el mal fet. O l’exemple de Moisès, d’origen hebreu, però salvat per la filla del faraó egipci, no per cap hebreu. Tots aquests fets el judaisme els recorda i els celebra, com la festa de Pasqua on rememoren que van ser salvats i per no oblidar la importància de ser lliures. El Torà, no és per tant un llibre d’història, sinó una manera d’entendre la vida.
Segons Burdman, és important en aquest segle XXI retrobar-nos totes les comunitats, no només la cristiana, amb el que va significar Jesús en el judaisme, en el cristianisme, i el que representa Jesús com a referent religiós de la Humanitat.
Jesús es deia realment Joshua, un nom hebreu que significa ajut. Jesús representa tota la humanitat que hi ha en la Torà (el Pentateuc), que a diferència de Bíblia, que vol dir llibre, deriva d’una paraula hebrea que significa instrucció, educació. Per Burdman, Torà és per tant una forma d’entendre la vida, i no és un llibre històric, sinó un llibre per al futur. No és un antic testament, sinó que és un llibre permanentment viu, i així ho entenia Jesús. Cada paraula de la Torà amaga un concepte que es va entenent a mida que es viu, l’experiència de vida permet entendre-la millor, perquè no és només per ser llegida, sinó per ser viscuda.
El representant del Departament de Diàleg Interreligiós de la Comunitat Israelita de Barcelona va referir-se a Abraham com a la primera persona que diu que tots som fills d’un mateix creador, i així neix el monoteisme. Abraham era hebreu perquè havia nascut a l’altre costat del riu Èufrates , i també a l’altra costat del pensament de l’època. Era un home positiu, un home bo que va fer avançar la seva civilització. Abraham és el patriarca del judaisme, del cristianisme, de l’islamisme, del budisme ... és el patriarca de la Humanitat. Amb Abraham comença un nou model social, s’estableix en un territori, s’abandona el nomadisme, construeix una família, i té un destí per complir.
El ponent va posar l’exemple de la història que explica la Torà del poble hebreu que menyspreà l’esclava egípcia que va donar el primer fill a Abraham. Després dels anys els hebreus van passar a ser un poble esclavitzat pels faraons egipcis. El que s’ha d’entendre és que no és pot menysprear ningú pel seu origen perquè sinó toca pagar amb l’esclavatge per entendre el mal fet. O l’exemple de Moisès, d’origen hebreu, però salvat per la filla del faraó egipci, no per cap hebreu. Tots aquests fets el judaisme els recorda i els celebra, com la festa de Pasqua on rememoren que van ser salvats i per no oblidar la importància de ser lliures. El Torà, no és per tant un llibre d’història, sinó una manera d’entendre la vida.
27 de febrer 2012
Entrevista a Mn.Josep Maria Jubany
Aquest diumenge el programa "Signes dels Temps" de TV3 ha entrevistat el nostre rector, Mn.Jubany, en qualitat de delegat de Pastoral Social de Barcelona, per parlar sobre els Centres d'Internament per a Estrangers arran que la Plataforma d'Entitats Cristianes amb els Immigrants ha fet públic un manifest en què demana la reforma o el tancament dels Centres d'Internament per a Estrangers.
26 de febrer 2012
Invitació al silenci
Si ens prenem la quaresma com un temps per fer una mica de silenci al nostre voltant, potser podrem fer l’experiència d’escoltar en el nostre interior la veu de Déu. En el fons, pels qui seguim Jesús es tracta sempre de reflexionar sobre la seva paraula, de retrobar el sentit de la vida a la llum dels valors de l’evangeli, de preguntar-nos, en definitiva, per la nostra fidelitat al nou missatge. L’evangeli de Marc té l’avantatge que fuig de les grans escenificacions, no fa dibuixos extres, va directe al gra, en aquest diumenge, per exemple, no s’entreté en descriure la naturalesa de les temptacions de Jesús.
Un cop l’Esperit l’ha portat al desert, un cop s’ha decidit a acceptar aquesta empenta de Déu, la vida a Jesús se li presenta amb tot realisme i tal com és: farcida d’obstacles que te la poden torçar (Satanàs es multiplica en mil formes), però també plena d’oportunitats per fer-la créixer (els àngels també són arreu), per actuar en positiu, per estimular la creativitat. També per nosaltres és així, perquè està a les nostres mans escollir el camí a seguir, malgrat totes les dificultats.
Un crit d’optimisme: “el Regne de Déu és a prop”. Traduït voldria dir que un nou món és possible, que és possible construir una nova societat humana amb altres valors i principis i, a més a més, que això comença ja ara, que “és a prop”, si nosaltres volem. “Convertiu-vos i creieu en aquesta bona notícia”: el que ens cal a tots és canviar de mentalitat, canviar la manera d’enfocar la vida, la manera de valorar els esdeveniments, la manera de transmetre els nostres sentiments.
Però per aconseguir això, durant aquest temps de quaresma hauríem de procurar fer espai al silenci, robar temps al nostre temps desassossegat de cada dia, per pensar en la nostra vida i en la dels altres. Ens cal deixar-nos portar per l’Esperit al desert.
Anton Ramon Sastre
Un cop l’Esperit l’ha portat al desert, un cop s’ha decidit a acceptar aquesta empenta de Déu, la vida a Jesús se li presenta amb tot realisme i tal com és: farcida d’obstacles que te la poden torçar (Satanàs es multiplica en mil formes), però també plena d’oportunitats per fer-la créixer (els àngels també són arreu), per actuar en positiu, per estimular la creativitat. També per nosaltres és així, perquè està a les nostres mans escollir el camí a seguir, malgrat totes les dificultats.
Un crit d’optimisme: “el Regne de Déu és a prop”. Traduït voldria dir que un nou món és possible, que és possible construir una nova societat humana amb altres valors i principis i, a més a més, que això comença ja ara, que “és a prop”, si nosaltres volem. “Convertiu-vos i creieu en aquesta bona notícia”: el que ens cal a tots és canviar de mentalitat, canviar la manera d’enfocar la vida, la manera de valorar els esdeveniments, la manera de transmetre els nostres sentiments.
Però per aconseguir això, durant aquest temps de quaresma hauríem de procurar fer espai al silenci, robar temps al nostre temps desassossegat de cada dia, per pensar en la nostra vida i en la dels altres. Ens cal deixar-nos portar per l’Esperit al desert.
Anton Ramon Sastre
25 de febrer 2012
La setmana dia a dia
Dilluns, 27
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.
Dimarts, 28
Casal Sant Ildefons: Tarda de cinema.
Dissabte, 3
Activitats de l’Escoltisme.
Diumenge , 4
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: La Quaresma. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.
Dimarts, 28
Casal Sant Ildefons: Tarda de cinema.
Dissabte, 3
Activitats de l’Escoltisme.
Diumenge , 4
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: La Quaresma. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.
24 de febrer 2012
Concert del Cor La Fontana i la Coral Sant Sadurní a Sant Ildefons el 26 de Febrer
El proper diumenge 26 de febrer, a les 18:00 hores, el Cor La Fontana i la Coral Sant Sadurní (de Sant Sadurní d’Anoia ) ens oferiran un concert en ocasió de l’intercanvi que acaben de realitzar.
En el Concert ens oferiran un repertori de cançó popular catalana, cançó americana així com els Nocturns de Mozart i les primeres Cançons a Mahalta, poemes de Màrius Torres musicats per Francesc Vila.
El Cor La Fontana és un dels nostres Cors de Sant Ildefons, habituals en les celebracions, a la Missa del Gall i en les celebracions que vam fer l’any passat en ocasió del canvi de rector a casa nostra.
És un programa variat i atractiu que segur ens ho farà passar bé en aquesta tarda de Diumenge.
23 de febrer 2012
Conferències quaresmals 2012: “I vosaltres, qui diu que sóc Jo?” (Mt. 16,15; Ll. 9, 20)
Sota aquest títol es celebraran les quatre conferències organitzades conjuntament per l’Associació CIC i per la Comunitat de Sant Ildefons que tindran lloc els dilluns 27 de febrer, 5, 12 i 19 de març. L’hora serà a les 8 del vespre i el lloc a l’auditori del CIC, a Via Augusta, 205.
La figura de Jesús ha estat, al llarg de la història, interpretada de maneres molt diferents. No ha deixat ningú indiferent i des de la seva mort ençà sempre ha captivat l’atenció, tant dels cristians coms dels agnòstics. En aquestes conferències quaresmals es proposa aprofundir en la persona i en el missatge de Jesús des de diverses perspectives: la visió que tenen de Jesús les dues grans tradicions abrahàmiques, el Judaisme i l’Islam, la concepció que se’n té en les tradicions espirituals de l’extrem Orient, i des de la mateixa tradició cristiana, posant de relleu la seva realitat paradoxal, la seva humanitat i la seva divinitat.
Si entenem que ser cristià és viure com Ell va viure, fer el que Ell va fer, ens hem de preguntar, de nou, qui creiem que és Ell, per acostar-nos a la seva persona i que el seu Esperit ens transformi integralment.
27 de febrer
La visió de Jesús des del Judaisme
Jorge Burdman. Rabí, representant del Departament de Diàleg Interreligiós de la Comunitat Israelita de Barcelona. Professor de Cultura Hebrea dins la mateixa Comunitat.
5 de març
La comprensió de Jesús des de les tradicions orientalsXavier Melloni. Jesuïta, antropòleg, teòleg i fenomenòleg de la religió. Diverses immersions a l'Índia li han permès posar en contacte elements de la mística hindú amb la cristiana. Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l'Institut de Teologia Fonamental.
12 de març
La percepció de Jesús des de l’IslamXavier Marín. Doctor en Filosofia i expert professional en Cultura, Civilització i Religió Islàmica. Professor a la Universitat Ramon Llull i als Instituts Superiors de Ciències Religioses de Barcelona i de Vic.
19 de març
Repensar de nou Jesús en clau cristianaFrancesc Torralba. Doctor en Filosofia i Teologia per la Universitat de Barcelona. Professor de la Universitat Ramon Llull, vicepresident de la Societat Hispànica d´Amics de Søren Kierkegaard i director de la Càtedra Ethos.
La figura de Jesús ha estat, al llarg de la història, interpretada de maneres molt diferents. No ha deixat ningú indiferent i des de la seva mort ençà sempre ha captivat l’atenció, tant dels cristians coms dels agnòstics. En aquestes conferències quaresmals es proposa aprofundir en la persona i en el missatge de Jesús des de diverses perspectives: la visió que tenen de Jesús les dues grans tradicions abrahàmiques, el Judaisme i l’Islam, la concepció que se’n té en les tradicions espirituals de l’extrem Orient, i des de la mateixa tradició cristiana, posant de relleu la seva realitat paradoxal, la seva humanitat i la seva divinitat.
Si entenem que ser cristià és viure com Ell va viure, fer el que Ell va fer, ens hem de preguntar, de nou, qui creiem que és Ell, per acostar-nos a la seva persona i que el seu Esperit ens transformi integralment.
27 de febrer
La visió de Jesús des del Judaisme
Jorge Burdman. Rabí, representant del Departament de Diàleg Interreligiós de la Comunitat Israelita de Barcelona. Professor de Cultura Hebrea dins la mateixa Comunitat.
5 de març
La comprensió de Jesús des de les tradicions orientalsXavier Melloni. Jesuïta, antropòleg, teòleg i fenomenòleg de la religió. Diverses immersions a l'Índia li han permès posar en contacte elements de la mística hindú amb la cristiana. Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l'Institut de Teologia Fonamental.
12 de març
La percepció de Jesús des de l’IslamXavier Marín. Doctor en Filosofia i expert professional en Cultura, Civilització i Religió Islàmica. Professor a la Universitat Ramon Llull i als Instituts Superiors de Ciències Religioses de Barcelona i de Vic.
19 de març
Repensar de nou Jesús en clau cristianaFrancesc Torralba. Doctor en Filosofia i Teologia per la Universitat de Barcelona. Professor de la Universitat Ramon Llull, vicepresident de la Societat Hispànica d´Amics de Søren Kierkegaard i director de la Càtedra Ethos.
22 de febrer 2012
QUARESMA: INVITACIÓ A CANVIAR D’ACTITUD
No sé si és simplificar molt, però tinc per a mi que l’objectiu fonamental del missatge proposat per Jesús és canviar els paràmetres en la manera de tractar als altres i, en conseqüència, canviar la manera de construir una nova societat. Això seria en paraules nostres, el que els evangelis en diuen anunciar i construir “el Regne de Déu”. Del que es tractava, doncs, és justament de fer això: canviar. Canviar la nostra manera de ser persones i canviar així també la nostra manera de bastir la nostra comunitat humana.
D’una manera voluntària els qui avui formem part de les comunitats cristianes a occident, no hauríem triat mai de trobar-nos en la situació de crisi de fe en la que ens trobem, ni hauríem escollit de tractar tants i tants temes que, al cap i a la fi, ens allunyen del missatge central de Jesús. Diem que ens trobem en crisi, perquè la nostra idea d’una cristiandat gran, unida i forta, amb capacitat per proclamar de manera clara i neta quines són les autèntiques i inconfusibles veritats, i molt especialment per proclamar quines són les incontrastables lleis morals dictades per la llei natural i la raó, que tots els homes haurien de creure i de seguir o, fins i tot, que es podrien imposar per la força, no és que hagi fracassat, és que no ha existit mai. Ara, poc a poc, ens adonem, però no acabem d’assumir-ho.
El tema del desert amb el que iniciem la quaresma cada any és tot un programa. Ens l’hauríem de prendre com una invitació a tornar a començar, però amb una mica més de realisme. Vindria a ser com un toc d’atenció perquè aprenguem a posar els accents allà on han de ser, allà on l’evangeli diu que hi hem de posar el cor. El desert (més enllà de tota poesia, que en té) es un espai humanament desproporcionat, sec, confós, perillós, desorientador. Ningú amb una mica de seny pensa de instal·lar-s’hi voluntàriament sense prendre precaucions, ni tampoc travessar-lo tot sol per veure què passa. Però en realitat, tothom que se sent en crisi, està enmig d’un desert, està travessant un desert.
L’Esperit empenyé Jesús cap el desert, diu Sant Marc. Jesús tampoc hi va voluntàriament al desert, un lloc ple d’animals feréstecs, segons l’imaginari de l’evangelista, sinó que Jesús es “deix empènyer” cap el desert, s’hi deixa portar. El dubte d’aquesta crisi que experimenta avui la comunitat cristiana és també si es troba enmig del desert sense saber perquè, o entén que és l’Esperit de Déu que l’ha portat a fer aquesta experiència. En iniciar aquest temps de quaresma, potser n’hi hauria prou en examinar-nos per veure si ens trobem en disposició de posar-nos a tir de Déu, de si som capaços de no fer volar coloms com sempre o bé si estem disposats a endinsar-nos acompanyats de l’Esperit en la nostra solitud, i reconèixer la nostra finitud. Un programa de conversió podria ser intentar-ho de nou, intentar posar-nos en marxa amb una altra actitud.
Anton Ramon Sastre
D’una manera voluntària els qui avui formem part de les comunitats cristianes a occident, no hauríem triat mai de trobar-nos en la situació de crisi de fe en la que ens trobem, ni hauríem escollit de tractar tants i tants temes que, al cap i a la fi, ens allunyen del missatge central de Jesús. Diem que ens trobem en crisi, perquè la nostra idea d’una cristiandat gran, unida i forta, amb capacitat per proclamar de manera clara i neta quines són les autèntiques i inconfusibles veritats, i molt especialment per proclamar quines són les incontrastables lleis morals dictades per la llei natural i la raó, que tots els homes haurien de creure i de seguir o, fins i tot, que es podrien imposar per la força, no és que hagi fracassat, és que no ha existit mai. Ara, poc a poc, ens adonem, però no acabem d’assumir-ho.
El tema del desert amb el que iniciem la quaresma cada any és tot un programa. Ens l’hauríem de prendre com una invitació a tornar a començar, però amb una mica més de realisme. Vindria a ser com un toc d’atenció perquè aprenguem a posar els accents allà on han de ser, allà on l’evangeli diu que hi hem de posar el cor. El desert (més enllà de tota poesia, que en té) es un espai humanament desproporcionat, sec, confós, perillós, desorientador. Ningú amb una mica de seny pensa de instal·lar-s’hi voluntàriament sense prendre precaucions, ni tampoc travessar-lo tot sol per veure què passa. Però en realitat, tothom que se sent en crisi, està enmig d’un desert, està travessant un desert.
L’Esperit empenyé Jesús cap el desert, diu Sant Marc. Jesús tampoc hi va voluntàriament al desert, un lloc ple d’animals feréstecs, segons l’imaginari de l’evangelista, sinó que Jesús es “deix empènyer” cap el desert, s’hi deixa portar. El dubte d’aquesta crisi que experimenta avui la comunitat cristiana és també si es troba enmig del desert sense saber perquè, o entén que és l’Esperit de Déu que l’ha portat a fer aquesta experiència. En iniciar aquest temps de quaresma, potser n’hi hauria prou en examinar-nos per veure si ens trobem en disposició de posar-nos a tir de Déu, de si som capaços de no fer volar coloms com sempre o bé si estem disposats a endinsar-nos acompanyats de l’Esperit en la nostra solitud, i reconèixer la nostra finitud. Un programa de conversió podria ser intentar-ho de nou, intentar posar-nos en marxa amb una altra actitud.
Anton Ramon Sastre
21 de febrer 2012
Carta d’agraïment de Mn. Salvador Torres en nom de la Comunitat de Sant Paulí de Nola: “Angoixes i esperances”
Des del barri del Besòs volem compartir amb vosaltres les ombres i llums de fa unes setmanes. Vàrem viure a flor de pell el conflicte de col·lectius enfrontats. L’espurna va ser l’assassinat d’un jove senegalès. Les reaccions es van produir immediatament.
Per sort ha predominat la crida a la serenor i a la calma enfront de la venjança.
L’Associació de Veïns i cristians del barri ens hem solidaritzat amb els que més han sofert i hem contribuït a fomentar l’entesa i la concòrdia.
Fins i tot en la concentració massiva del dissabte, 7 de gener, els africans musulmans varen demanar al capellà catòlic que fes una pregària en memòria del difunt. Tots respongueren amb un “Amen” impressionant.
L’altra angoixa és que no para d’augmentar el nombre de famílies necessitades que truquen a les portes de Càritas per sol·licitar aliments.
Com a contrapunt les esperances es manifesten en l’augment de la solidaritat. L’aportació de la parròquia de Sant Ildefons, a les vigílies de Nadal, ha estat extraordinària tant amb aliments com amb ajuda econòmica. Aquestes ratlles volen ser també un profund agraïment a tota la Comunitat.
L’altra esperança ha estat també la vinguda a Sant Paulí de representants pakistanesos musulmans per desitjar un Bon Nadal als cristians i oferir un ram de roses que vàrem col·locar al peu de l’altar. També ens varen manifestar el seu desacord amb els atacs mortals que sofreixen cristians de Nigèria de part de musulmans fanàtics. Enmig de les foscors d’avui, benvinguda llum de la Candelera.
Mn. Salvador Torres, rector
Per sort ha predominat la crida a la serenor i a la calma enfront de la venjança.
L’Associació de Veïns i cristians del barri ens hem solidaritzat amb els que més han sofert i hem contribuït a fomentar l’entesa i la concòrdia.
Fins i tot en la concentració massiva del dissabte, 7 de gener, els africans musulmans varen demanar al capellà catòlic que fes una pregària en memòria del difunt. Tots respongueren amb un “Amen” impressionant.
L’altra angoixa és que no para d’augmentar el nombre de famílies necessitades que truquen a les portes de Càritas per sol·licitar aliments.
Com a contrapunt les esperances es manifesten en l’augment de la solidaritat. L’aportació de la parròquia de Sant Ildefons, a les vigílies de Nadal, ha estat extraordinària tant amb aliments com amb ajuda econòmica. Aquestes ratlles volen ser també un profund agraïment a tota la Comunitat.
L’altra esperança ha estat també la vinguda a Sant Paulí de representants pakistanesos musulmans per desitjar un Bon Nadal als cristians i oferir un ram de roses que vàrem col·locar al peu de l’altar. També ens varen manifestar el seu desacord amb els atacs mortals que sofreixen cristians de Nigèria de part de musulmans fanàtics. Enmig de les foscors d’avui, benvinguda llum de la Candelera.
Mn. Salvador Torres, rector
19 de febrer 2012
Reflexions a la Paraula de Déu
“No us recordeu més d’un altre temps, no penseu més en les coses antigues, estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer ¿no us n’adoneu?" Is. 43, 18
Quin missatge tan adient pels temps d’avui i per tots els que vivim ara!
Són paraules d’esperança que ens presenten un Déu que no es queda fixat en el passat, sinó que ens assegura una promesa de renovació i de salvació, si creiem de veritat en les seves paraules.
Sembla dir a cadascú de nosaltres: mireu tot el que de nou us presento cada dia, doneu resposta. El passat està perdonat, no visqueu d’enyorances, recordeu que sempre sóc amb vosaltres, però necessito que tingueu fe en mi i que sapigueu viure “l’ara i l’aquí”. Crec que tot això, almenys per a mi, és difícil, perquè normalment ens refermem en el passat, tenim por del futur i ens costa acceptar el present.
Hem de demanar avui que ens sentim estimats per Déu que perdona, que fa les coses noves, que oblida les nostres fallades i que ens demana que estiguem atents a la vida de cada dia, al que demanen els germans, solament així podrem descobrir el Déu present en nosaltres.
A través de l’Evangeli se’ns mostra el Déu misericordiós que cura el paralític i li ofereix el perdó i la curació.
Tot això al llarg de l’Evangeli apareix com “avui ens ha nascut un Salvador”, i els que veien la curació del paralític deien: “avui hem vist coses admirables”. Per tant, crec que hem d’estar atents.
Déu no pertany al passat, se’ns manifesta ara, sempre que estiguem atents. Demanem amb el salm d’avui: “Senyor, salveu-me la vida”.
Júlia Tejerina
Quin missatge tan adient pels temps d’avui i per tots els que vivim ara!
Són paraules d’esperança que ens presenten un Déu que no es queda fixat en el passat, sinó que ens assegura una promesa de renovació i de salvació, si creiem de veritat en les seves paraules.
Sembla dir a cadascú de nosaltres: mireu tot el que de nou us presento cada dia, doneu resposta. El passat està perdonat, no visqueu d’enyorances, recordeu que sempre sóc amb vosaltres, però necessito que tingueu fe en mi i que sapigueu viure “l’ara i l’aquí”. Crec que tot això, almenys per a mi, és difícil, perquè normalment ens refermem en el passat, tenim por del futur i ens costa acceptar el present.
Hem de demanar avui que ens sentim estimats per Déu que perdona, que fa les coses noves, que oblida les nostres fallades i que ens demana que estiguem atents a la vida de cada dia, al que demanen els germans, solament així podrem descobrir el Déu present en nosaltres.
A través de l’Evangeli se’ns mostra el Déu misericordiós que cura el paralític i li ofereix el perdó i la curació.
Tot això al llarg de l’Evangeli apareix com “avui ens ha nascut un Salvador”, i els que veien la curació del paralític deien: “avui hem vist coses admirables”. Per tant, crec que hem d’estar atents.
Déu no pertany al passat, se’ns manifesta ara, sempre que estiguem atents. Demanem amb el salm d’avui: “Senyor, salveu-me la vida”.
Júlia Tejerina
18 de febrer 2012
La setmana dia a dia
Dilluns, 20
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.
Dimarts, 21
Casal Sant Ildefons: Carnestoltes. Concurs de disfresses i truites.
Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre.
Dimecres, 22
Dimecres de Cendra. Inici del Temps de Quaresma. Hi haurà Missa vespertina a les 8 del vespre. En totes les Eucaristies, després de la celebració de la Paraula, es beneirà la cendra i s’imposarà a tots els participans a la Missa.
Dissabte, 25
Activitats de l’Escoltisme al Cau. L’Esplai dedica el cap de setmana a fer una excursió de nivell.
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.
Dimarts, 21
Casal Sant Ildefons: Carnestoltes. Concurs de disfresses i truites.
Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre.
Dimecres, 22
Dimecres de Cendra. Inici del Temps de Quaresma. Hi haurà Missa vespertina a les 8 del vespre. En totes les Eucaristies, després de la celebració de la Paraula, es beneirà la cendra i s’imposarà a tots els participans a la Missa.
Dissabte, 25
Activitats de l’Escoltisme al Cau. L’Esplai dedica el cap de setmana a fer una excursió de nivell.
17 de febrer 2012
Una pràctica legal contra els drets humans: els Centres d’Internament per a Estrangers
La nit de Reis, Ibrahim Sissé, moria en el Centre d’Internament per a Estrangers (CIE). Ibrahim era un noi de 21 any, nascut a Guinea Conakry. El 5 de desembre passat, la policia l’havia detingut quan intentava saltar la tanca de Melilla que marca la frontera entre l’Àfrica i Europa. Al cap de dues setmanes, desprès de passar a disposició judicial, el van traslladar al CIE de Barcelona, situat en la Zona Franca, tot esperant que fos expulsat del país.
En el CIE li fou assignada una cel·la, que compartia amb altres cinc subsaharians, a mitjanit començà a trobar-se malament. Quan va arribar l’assistència sanitària, massa tard, res no es va poder fer per salvar-li la vida. Ibrahim ja havia mort, tot sembla que per un infart de miocardi. Una vida jove quedava fatalment trencada. El somni d'una vida millor va acabar en una sòrdida cel·la. La impossibilitat de comunicar-se amb els funcionaris, ja que en el CIE aquella hora no hi havia ningú que parlés el seu idioma, i l’absència de professionals de la medicina, ja que el metge només atén durant el dia, l’impossibilitaren de poder rebre un tractament adequat.
La mort d’Ibrahim Sissé malauradament no és un fet aïllat, és una evidència més de les precàries condicions en què viuen els que han estat privats de llibertat en aquests centres, tot esperant que es porti a terme l’ordre d’expulsió del país. El delicte que han comès i pel que els han reclòs, és no tenir regularitzada la seva estada en l’espai comunitari. Ser un “sense papers”.
“Una pràctica legal contra els drets humans: els Centres d’Internament per a Estrangers (CIE)”. Sota aquest títol la Plataforma d’entitats cristianes publicà, el passat dia 24 de gener, un manifest on es denuncia el buit jurídic que hi ha en aquests centres, i les lamentables i denigrants condicions en què viuen els interns.
Aquest manifest és una proclama més de les moltes que des de fa anys s’han fet per part d’associacions jurídiques, ONGs i entitats que tenen per objectiu la defensa dels drets humans. El desembre, el Síndic de Greuges va denunciar que el CIE de la Zona Franca no complia les condicions adequades, entre altres coses per impedir maltractaments, i va demanar actuacions d’urgència. El gener de 2008, un informe publicat pel Parlament Europeu denunciava els nou CIE que hi ha a l’estat Espanyol, el “sistema de tipus carcerari”, “les condicions degradants de detenció” així com les “violències perpetrades pel personal de seguretat”.
Són moltes les veus autoritzades que discuteixen la necessitat de l’existència del CIES, però en el discutible cas de la seva permanència, aquests no han de ser centres penitenciaris, sinó de “retenció” on estiguin garantits tots els drets. No tenir “papers“, no és un delicte penal, sinó una falta administrativa.
Cal, com diu l’esmentat manifest, que tant en l’opinió pública com en el Parlament s’obri un debat profund sobre el CIE.
Com a ciutadans i com a creients no podem restar insensibles. Com escrivia Xavier Antich a La Vanguardia, el 23 de gener, el CIE és una anomalia que només es pot emparar en la seva invisibilitat. No hi valen excuses. És hora d’obrir els ulls.
Josep M Jubany
En el CIE li fou assignada una cel·la, que compartia amb altres cinc subsaharians, a mitjanit començà a trobar-se malament. Quan va arribar l’assistència sanitària, massa tard, res no es va poder fer per salvar-li la vida. Ibrahim ja havia mort, tot sembla que per un infart de miocardi. Una vida jove quedava fatalment trencada. El somni d'una vida millor va acabar en una sòrdida cel·la. La impossibilitat de comunicar-se amb els funcionaris, ja que en el CIE aquella hora no hi havia ningú que parlés el seu idioma, i l’absència de professionals de la medicina, ja que el metge només atén durant el dia, l’impossibilitaren de poder rebre un tractament adequat.
La mort d’Ibrahim Sissé malauradament no és un fet aïllat, és una evidència més de les precàries condicions en què viuen els que han estat privats de llibertat en aquests centres, tot esperant que es porti a terme l’ordre d’expulsió del país. El delicte que han comès i pel que els han reclòs, és no tenir regularitzada la seva estada en l’espai comunitari. Ser un “sense papers”.
“Una pràctica legal contra els drets humans: els Centres d’Internament per a Estrangers (CIE)”. Sota aquest títol la Plataforma d’entitats cristianes publicà, el passat dia 24 de gener, un manifest on es denuncia el buit jurídic que hi ha en aquests centres, i les lamentables i denigrants condicions en què viuen els interns.
Aquest manifest és una proclama més de les moltes que des de fa anys s’han fet per part d’associacions jurídiques, ONGs i entitats que tenen per objectiu la defensa dels drets humans. El desembre, el Síndic de Greuges va denunciar que el CIE de la Zona Franca no complia les condicions adequades, entre altres coses per impedir maltractaments, i va demanar actuacions d’urgència. El gener de 2008, un informe publicat pel Parlament Europeu denunciava els nou CIE que hi ha a l’estat Espanyol, el “sistema de tipus carcerari”, “les condicions degradants de detenció” així com les “violències perpetrades pel personal de seguretat”.
Són moltes les veus autoritzades que discuteixen la necessitat de l’existència del CIES, però en el discutible cas de la seva permanència, aquests no han de ser centres penitenciaris, sinó de “retenció” on estiguin garantits tots els drets. No tenir “papers“, no és un delicte penal, sinó una falta administrativa.
Cal, com diu l’esmentat manifest, que tant en l’opinió pública com en el Parlament s’obri un debat profund sobre el CIE.
Com a ciutadans i com a creients no podem restar insensibles. Com escrivia Xavier Antich a La Vanguardia, el 23 de gener, el CIE és una anomalia que només es pot emparar en la seva invisibilitat. No hi valen excuses. És hora d’obrir els ulls.
Josep M Jubany
16 de febrer 2012
Assemblea de febrer: què hem de fer davant la crisi?
A l’assemblea del dia 13 de febrer ens va parlar l’Eduard Soler, llicenciat en farmàcia i membre actiu de diverses ONG’s i organitzacions solidàries entre les que destaquen Farmacèutics Mundi i Justícia i Pau. El títol de la conferencia era “La crisi: com afecta als que més pateixen. Què puc i què podem fer”.
En primer lloc ens va plantejar la situació de crisi permanent que viuen en la gran majoria de països del sud, destacant per damunt de tot que nosaltres, tot i la crisi que estem patint, formem part d’una societat privilegiada. Sense anar més lluny va fer un balanç de la desigualtat on destaca que el 30% de la població mundial viu amb menys d’un euro al dia. També va ser molt instructiu l’exemple que va posar sobre les proporcions de la població mundial en quan el nivell educatiu, el consum d’energia, la disponibilitat d’aliments, i l’acumulació de diner. En tots els exemples la proporció afavoreix, de manera aclaparadora, les societats del món occidental.
Va entrar a continuació a parlar de l’acció de les ONG’s vers als grups més necessitats. Donada la seva activitat, va posar l’exemple de la tramesa de medicaments cap a països del Tercer Món o la construcció d’hospitals, accions que, sense ser desaconsellables, representen només una solució puntual ja que no ataquen l’arrel del problema que és la manca de conscienciació de la societat civil d’aquests països per a que exigeixi als seus governs solucions definitives a les mancances que pateixen. Actituds com aquestes han fet que alguns governs hagin aconseguit la transmissió tecnològica per la fabricació de medicaments contra la sida amb uns preus clarament inferiors als que ofereixen les multinacionals farmacèutiques. Encara queda molt per fer en aquest camp però de mica en mica es van aconseguint alguns avenços.
A la tercera part de la xerrada va parlar de com enfocar la nostra acció solidaria des de la perspectiva de creients. En primer lloc hem de mantenir la mà solidària, és a dir, encara que no sigui una solució definitiva, hem de col·laborar amb aquelles organitzacions que lluiten per apaivagar els efectes de la crisi en el nostre entorn i també en els països del Tercer Mon. Però, a més de la solidaritat, hem de mantenir actituds ètiques en el món del treball, en el món dels diners, en el nostre consum i en les nostres responsabilitats cíviques. Un dels elements importants en aquestes accions seria el nostre compromís amb les entitats de finances ètiques que dia rera dia van adquirint més protagonisme en el nostre entorn. En segon lloc hem de ser una veu profètica, fent una anàlisi critica de la crisi, donant la nostra opinió i exigint justícia, destacant sempre la prioritat dels més vulnerables i les responsabilitats dels més afavorits. Finalment va destacar que hem de mantenir viu un signe d’esperança: en un món on sembla que no hi ha res a fer, hi ha raons socials i cristianes per creure que un altre món és necessari i que a nosaltres ens toca fer-lo possible.
L’assemblea es va cloure amb diverses intervencions dels assistents que van mostrar el seu interès pel contingut de la xerrada.
En primer lloc ens va plantejar la situació de crisi permanent que viuen en la gran majoria de països del sud, destacant per damunt de tot que nosaltres, tot i la crisi que estem patint, formem part d’una societat privilegiada. Sense anar més lluny va fer un balanç de la desigualtat on destaca que el 30% de la població mundial viu amb menys d’un euro al dia. També va ser molt instructiu l’exemple que va posar sobre les proporcions de la població mundial en quan el nivell educatiu, el consum d’energia, la disponibilitat d’aliments, i l’acumulació de diner. En tots els exemples la proporció afavoreix, de manera aclaparadora, les societats del món occidental.
Va entrar a continuació a parlar de l’acció de les ONG’s vers als grups més necessitats. Donada la seva activitat, va posar l’exemple de la tramesa de medicaments cap a països del Tercer Món o la construcció d’hospitals, accions que, sense ser desaconsellables, representen només una solució puntual ja que no ataquen l’arrel del problema que és la manca de conscienciació de la societat civil d’aquests països per a que exigeixi als seus governs solucions definitives a les mancances que pateixen. Actituds com aquestes han fet que alguns governs hagin aconseguit la transmissió tecnològica per la fabricació de medicaments contra la sida amb uns preus clarament inferiors als que ofereixen les multinacionals farmacèutiques. Encara queda molt per fer en aquest camp però de mica en mica es van aconseguint alguns avenços.
A la tercera part de la xerrada va parlar de com enfocar la nostra acció solidaria des de la perspectiva de creients. En primer lloc hem de mantenir la mà solidària, és a dir, encara que no sigui una solució definitiva, hem de col·laborar amb aquelles organitzacions que lluiten per apaivagar els efectes de la crisi en el nostre entorn i també en els països del Tercer Mon. Però, a més de la solidaritat, hem de mantenir actituds ètiques en el món del treball, en el món dels diners, en el nostre consum i en les nostres responsabilitats cíviques. Un dels elements importants en aquestes accions seria el nostre compromís amb les entitats de finances ètiques que dia rera dia van adquirint més protagonisme en el nostre entorn. En segon lloc hem de ser una veu profètica, fent una anàlisi critica de la crisi, donant la nostra opinió i exigint justícia, destacant sempre la prioritat dels més vulnerables i les responsabilitats dels més afavorits. Finalment va destacar que hem de mantenir viu un signe d’esperança: en un món on sembla que no hi ha res a fer, hi ha raons socials i cristianes per creure que un altre món és necessari i que a nosaltres ens toca fer-lo possible.
L’assemblea es va cloure amb diverses intervencions dels assistents que van mostrar el seu interès pel contingut de la xerrada.
15 de febrer 2012
Catequesi Familiar de febrer: Quaresma
La paraula Quaresma ve de Quarantena (Quaranta dies) i és una expressió que en el llenguatge de la Fe cristiana significa un temps sagrat que dintre de la tradició bíblica expressa el temps de durada dels gran esdeveniments de la Història d’Israel.
Els narradors bíblics quan confeccionen, per exemple: El relat del gran esdeveniment de l’Èxode (caminada del poble d’Israel alliberat de l’esclavitud d’Egipte), el fa durar quaranta anys, fins que no arriba a la Terra Promesa.
Quan narra la caminada del poble alliberat pel pas del Mar Roig fins el Sinaí, on rep els Manaments o Llei de Déu, la fa durar quaranta dies... Quan l’autor del poema del Diluvi narra la salvació de Noé i tota la seva família i totes les espècies d’esser vivents, el fa durar quaranta dies i quaranta nits.
Tots aquests Èxodes i narracions simbòliques de processos d’alliberament sempre responen a un esquema de Camí, de desplaçament d’una situació, de subjecció i de dificultats a una situació de pau, esperança i joia final. Tots aquests elements formen part del concepte i experiència d’una Quaresma. I tot això perquè en la Bíblia, el número quaranta és símbol de plenitud.
Marc ens diu que immediatament, després del Baptisme, l’esperit empenyé Jesús cap el desert, on va passar quaranta dies, vivint una quaresma: dejunant, pregant, reflexionant...
Allà Jesús es va adonar de les grans dificultats que trobaria durant els anys que dedicaria a formar els seus deixebles, a ensenyar a tots els homes i dones. Jesús va ser temptat a seguir camins que no són els de Déu. Jesús va viure una veritable Quaresma, tal va preveure i anunciar el profeta Joel.
De veritat va ser un Model i un Mestre. I tota la seva vida va ser una veritable Quaresma, lluitant i vencent totes les temptacions.
14 de febrer 2012
«Hi ha ganes de moure coses al Besòs»
El passat 1 de febrer "El Periódico" va publicar una entrevista de Jordi Trenzano a Mn.Salvador Torres, rector de la nostra comunitat germana de Sant Paulí de Nola. Tot seguit tenim la transcripció, i clicant aquí podem accedir a l'entrevista a www.elperiodico.cat.
Salvador Torres (Vilafranca del Penedès, 1939) no entén la fe catòlica sense una tasca social que a ell l'ha portat a treballar amb la immigració. Primer aquella interna que durant el franquisme vivia en barraques. I ara l'arribada de persones de desenes de països que miren de fer del Besòs casa seva, en un moment econòmic i social complicat.
El van ordenar sacerdot el 1961 i de seguida va començar a ajudar.
Vaig començar a la Trinitat i Torre Baró, a principis dels 60. Gairebé tots eren immigrants andalusos. Ara es reprodueixen els pisos pastera que ja existien, n'hi havia amb 18 persones. En recordo un en què dormien per torns. A les dues de la matinada uns es despertaven i anaven al menjador per deixar passar la resta.
¿S'assemblen aquella immigració espanyola i l'estrangera d'ara?
Sí i no. Ara hi ha barraquisme amagat en pisos pastera. Abans es construïen la barraca els caps de setmana, era un urbanisme salvatge.
El 1966 se'n va anar al Camerun.
Vaig estar amb un rector local, es va jubilar i em van posar al capdavant d'un suburbi. Vaig promocionar llocs de trobada i la sanitat. El barri tenia 100.000 habitants i cap dispensari. Vaig fer un esforç per construir un dispensari, que encara es diu Barcelona. Ràdio Barcelona i amistats d'aquí m'hi van ajudar. Tractava malalties, formava mares, tocava temes bàsics. Servia per humanitzar la societat.
Va tornar el 1973 i es va establir a Cornellà.
Era el moment àlgid del Baix Llobregat. El Govern franquista deia: «A Espanya hi ha dos grans problemes. ETA i el Baix Llobregat». L'economia funcionava, però començaven els moviments polítics i sindicals. Els sindicats van néixer allà i les parròquies vam participar en la il·lusió del canvi.
Va estar un any a l'arxidiòcesi de Barcelona.
El 1982 em van encarregar els immigrants. Vaig viure a Ciutat Vella, per veure des de dins la situació. Era una tasca més d'un assistent social, però jo sempre tinc vocació de barri. Hi vaig ser un any.
I després a la Sagrera, fins al 1995, per finalment arribar al Besòs.
Al Besòs hi vaig trobar un barri sense centre, una aglomeració de blocs. Tots expliquen quan eren camps i hi van fer blocs per ficar-hi a qui venia de les barraques. Els edificis són de baixa qualitat. Alguns es van enderrocar per l'aluminosi, d'altres es van reforçar, però sempre seran precaris. Molts no tenen ascensor. Qui va poder va marxar. I aquests pisos els han ocupat després els immigrants.
La mort recent d'un immigrant del Senegal va tensar l'ambient.
Hi va haver risc de problemes seriosos. Però, al marge de casos així, hi ha tolerància. Valoro els esforços de l'administració, encara que costa conviure entre senegalesos, pakistanesos, llatins i veïns de sempre. Des d'entitats com les associacions de veïns hi ha ganes de moure coses al Besòs.
¿Creu que les noves generacions canviaran el Besòs?
Hi ha coses que no canviaran. Pisos amb els quals l'únic que es podria fer seria enderrocar-los. El pla de barris està millorant carrers, l'ajuntament ha fet esforços. L'última millora són els ascensors per a edificis.
Entre tanta experiència, ¿quina l'ha marcat més?
L'última va ser amb una parella del Perú. Es preparaven per casar-se i batejar el seu fill. Feia anys que treballaven aquí. De sobte, ella es va posar malalta. Tenia 32 anys i se li va desenvolupar un càncer, havia de morir al cap de pocs dies. L'última cosa que va dir va ser: «Que el Salvador ens casi». Vaig fer el casament amb ella al llit. Va morir l'endemà al matí.
Trist.
Però la més dramàtica va ser al Camerun, en una suplència del capellà que anava a la presó. Em van despertar uns militars a les dues de la matinada. Anaven a matar dos presos, de 21 i 30 anys. Ens van deixar els tres sols. A la família no els van deixar veure'ls. Jo els vaig haver de donar les últimes abraçades. El seu únic pecat era oposar-se al règim. Els van afusellar. I van exposar els seus caps al mercat durant un dia. Vaig sentir una energia superior. Mai et diran en un seminari com t'has de sentir en un moment així. Encara porto amb mi l'abraçada que ens vam donar tots tres.
La fotografia és de Danny Caminal
Salvador Torres (Vilafranca del Penedès, 1939) no entén la fe catòlica sense una tasca social que a ell l'ha portat a treballar amb la immigració. Primer aquella interna que durant el franquisme vivia en barraques. I ara l'arribada de persones de desenes de països que miren de fer del Besòs casa seva, en un moment econòmic i social complicat.
El van ordenar sacerdot el 1961 i de seguida va començar a ajudar.
Vaig començar a la Trinitat i Torre Baró, a principis dels 60. Gairebé tots eren immigrants andalusos. Ara es reprodueixen els pisos pastera que ja existien, n'hi havia amb 18 persones. En recordo un en què dormien per torns. A les dues de la matinada uns es despertaven i anaven al menjador per deixar passar la resta.
¿S'assemblen aquella immigració espanyola i l'estrangera d'ara?
Sí i no. Ara hi ha barraquisme amagat en pisos pastera. Abans es construïen la barraca els caps de setmana, era un urbanisme salvatge.
El 1966 se'n va anar al Camerun.
Vaig estar amb un rector local, es va jubilar i em van posar al capdavant d'un suburbi. Vaig promocionar llocs de trobada i la sanitat. El barri tenia 100.000 habitants i cap dispensari. Vaig fer un esforç per construir un dispensari, que encara es diu Barcelona. Ràdio Barcelona i amistats d'aquí m'hi van ajudar. Tractava malalties, formava mares, tocava temes bàsics. Servia per humanitzar la societat.
Va tornar el 1973 i es va establir a Cornellà.
Era el moment àlgid del Baix Llobregat. El Govern franquista deia: «A Espanya hi ha dos grans problemes. ETA i el Baix Llobregat». L'economia funcionava, però començaven els moviments polítics i sindicals. Els sindicats van néixer allà i les parròquies vam participar en la il·lusió del canvi.
Va estar un any a l'arxidiòcesi de Barcelona.
El 1982 em van encarregar els immigrants. Vaig viure a Ciutat Vella, per veure des de dins la situació. Era una tasca més d'un assistent social, però jo sempre tinc vocació de barri. Hi vaig ser un any.
I després a la Sagrera, fins al 1995, per finalment arribar al Besòs.
Al Besòs hi vaig trobar un barri sense centre, una aglomeració de blocs. Tots expliquen quan eren camps i hi van fer blocs per ficar-hi a qui venia de les barraques. Els edificis són de baixa qualitat. Alguns es van enderrocar per l'aluminosi, d'altres es van reforçar, però sempre seran precaris. Molts no tenen ascensor. Qui va poder va marxar. I aquests pisos els han ocupat després els immigrants.
La mort recent d'un immigrant del Senegal va tensar l'ambient.
Hi va haver risc de problemes seriosos. Però, al marge de casos així, hi ha tolerància. Valoro els esforços de l'administració, encara que costa conviure entre senegalesos, pakistanesos, llatins i veïns de sempre. Des d'entitats com les associacions de veïns hi ha ganes de moure coses al Besòs.
¿Creu que les noves generacions canviaran el Besòs?
Hi ha coses que no canviaran. Pisos amb els quals l'únic que es podria fer seria enderrocar-los. El pla de barris està millorant carrers, l'ajuntament ha fet esforços. L'última millora són els ascensors per a edificis.
Entre tanta experiència, ¿quina l'ha marcat més?
L'última va ser amb una parella del Perú. Es preparaven per casar-se i batejar el seu fill. Feia anys que treballaven aquí. De sobte, ella es va posar malalta. Tenia 32 anys i se li va desenvolupar un càncer, havia de morir al cap de pocs dies. L'última cosa que va dir va ser: «Que el Salvador ens casi». Vaig fer el casament amb ella al llit. Va morir l'endemà al matí.
Trist.
Però la més dramàtica va ser al Camerun, en una suplència del capellà que anava a la presó. Em van despertar uns militars a les dues de la matinada. Anaven a matar dos presos, de 21 i 30 anys. Ens van deixar els tres sols. A la família no els van deixar veure'ls. Jo els vaig haver de donar les últimes abraçades. El seu únic pecat era oposar-se al règim. Els van afusellar. I van exposar els seus caps al mercat durant un dia. Vaig sentir una energia superior. Mai et diran en un seminari com t'has de sentir en un moment així. Encara porto amb mi l'abraçada que ens vam donar tots tres.
La fotografia és de Danny Caminal
13 de febrer 2012
Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme
El proper diumenge dia 19 a les 5 de la tarda, desprès del parèntesi del temps d'Advent i Nadal, tindrà lloc la Celebració Comunitària del Baptisme.
El dissabte abans, dia 18 a les 5 de la tarda, es reuniran els pares i padrins, junt amb l'equip de la Pastoral de Baptismes per preparar la celebració.
El dissabte abans, dia 18 a les 5 de la tarda, es reuniran els pares i padrins, junt amb l'equip de la Pastoral de Baptismes per preparar la celebració.
12 de febrer 2012
Reflexions a la Paraula de Déu
JESÚS VA MÉS ENLLÀ DE LA LLEI.
UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE SI EL SEGUIM.
Sorprèn que Déu digués a Moisès, com llegim al llibre del Levític, que els qui patien una malaltia contagiosa, com la lepra, eren impurs, havien d’aïllar-se, i autoproclamar-se impurs, perquè ningú no s’hi acostés. Aquesta llei era, però, per una qüestió purament sanitària per evitar que el mal físic s’escampés.
No obstant, avui en dia, la societat de la qual en formem part tots, també els cristians, tendim a excloure i a marginar, a apartar-nos i protegir-nos de persones que considerem “perilloses”, tant per raons de salut com per raons de procedència, cultura, comportament, etc. No és Déu qui els margina sinó nosaltres, malgrat vulguem justificar-nos, a vegades, amb la llei i les institucions.
Jesús, amb la seva actitud amb el leprós, va més enllà de la llei i ens ensenya una nova manera de viure: que ningú no ha de ser exclòs ni marginat, tothom ha de ser acollit i hem d’estendre la mà i ajudar, com va fer ell, als que pateixen per raons de malalties, per diferències socials, amb la pobresa, tan palesa en aquests moments, per abusos de poder, o, fins i tot, a causa de la llei.
Ens ensenya Jesús, en acostar-se i tocar el leprós, malgrat estar prohibit per la llei, que la caritat està per damunt de tota llei.
El leprós, és tanta la fe que té en Jesús que prescindeix de la llei i s’hi acosta, perquè creu fermament en Ell, i sap que el pot purificar.
Ens ensenya el leprós que la fe també està per damunt de la llei.
Amb una fe en Jesús com la del leprós i, com diu Sant Pau als cristians de Corint, procurant adaptar-nos a tothom, no buscant el que ens convé a nosaltres sinó allò que convé als altres i seguint l’exemple de Jesús, farem possible un altre món, el món del regne de Déu.
Maite Cura
UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE SI EL SEGUIM.
Sorprèn que Déu digués a Moisès, com llegim al llibre del Levític, que els qui patien una malaltia contagiosa, com la lepra, eren impurs, havien d’aïllar-se, i autoproclamar-se impurs, perquè ningú no s’hi acostés. Aquesta llei era, però, per una qüestió purament sanitària per evitar que el mal físic s’escampés.
No obstant, avui en dia, la societat de la qual en formem part tots, també els cristians, tendim a excloure i a marginar, a apartar-nos i protegir-nos de persones que considerem “perilloses”, tant per raons de salut com per raons de procedència, cultura, comportament, etc. No és Déu qui els margina sinó nosaltres, malgrat vulguem justificar-nos, a vegades, amb la llei i les institucions.
Jesús, amb la seva actitud amb el leprós, va més enllà de la llei i ens ensenya una nova manera de viure: que ningú no ha de ser exclòs ni marginat, tothom ha de ser acollit i hem d’estendre la mà i ajudar, com va fer ell, als que pateixen per raons de malalties, per diferències socials, amb la pobresa, tan palesa en aquests moments, per abusos de poder, o, fins i tot, a causa de la llei.
Ens ensenya Jesús, en acostar-se i tocar el leprós, malgrat estar prohibit per la llei, que la caritat està per damunt de tota llei.
El leprós, és tanta la fe que té en Jesús que prescindeix de la llei i s’hi acosta, perquè creu fermament en Ell, i sap que el pot purificar.
Ens ensenya el leprós que la fe també està per damunt de la llei.
Amb una fe en Jesús com la del leprós i, com diu Sant Pau als cristians de Corint, procurant adaptar-nos a tothom, no buscant el que ens convé a nosaltres sinó allò que convé als altres i seguint l’exemple de Jesús, farem possible un altre món, el món del regne de Déu.
Maite Cura
11 de febrer 2012
La setmana dia a dia
Diumenge, 12
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: la Quaresma. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.
Activitats del grup Batec a partir de 3/4 d’11 del matí.
Dilluns, 13
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.
Reunió de l’Assemblea de la Comunitat a 2/4 de 10 del vespre.
Dimarts, 14
Casal Sant Ildefons: Conferència sobre “Modernisme” a càrrec de la Sra. Maribel Pendàs.
Dimecres, 15
Trobada del Grup de Pregària a les 8 del vespre
Dissabte, 18
Activitats de l’Escoltisme. Al grup d’Esplai festa de Carnestoltes
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: la Quaresma. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.
Activitats del grup Batec a partir de 3/4 d’11 del matí.
Dilluns, 13
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.
Reunió de l’Assemblea de la Comunitat a 2/4 de 10 del vespre.
Dimarts, 14
Casal Sant Ildefons: Conferència sobre “Modernisme” a càrrec de la Sra. Maribel Pendàs.
Dimecres, 15
Trobada del Grup de Pregària a les 8 del vespre
Dissabte, 18
Activitats de l’Escoltisme. Al grup d’Esplai festa de Carnestoltes
Batec de pel·lícula
BATECAIRES!!!!!!!
Aquest DIUMENGE 12 DE FEBRER a St. Ildefons ... SESSIÓ DE CINEMA… amb crispetes per compartir.
Ens trobarem a les 10h per començar puntuals a les 10.15 la pel·lícula …
• ATENCIÓ: molt important acabarem cap a les 13.15
Després farem una activitat sobre la pel·lícula …
El BATECerca també ens informarà d’una manera de col·laborar amb la campanya de MANS UNIDES que es farà aquest cap de setmana.
Fins diumenge!!!!
Aquest DIUMENGE 12 DE FEBRER a St. Ildefons ... SESSIÓ DE CINEMA… amb crispetes per compartir.
Ens trobarem a les 10h per començar puntuals a les 10.15 la pel·lícula …
• ATENCIÓ: molt important acabarem cap a les 13.15
Després farem una activitat sobre la pel·lícula …
El BATECerca també ens informarà d’una manera de col·laborar amb la campanya de MANS UNIDES que es farà aquest cap de setmana.
Fins diumenge!!!!
10 de febrer 2012
Mn. Lluís Saumell fa 80 anys
Avui dia 10 de febrer és l’aniversari de Mn. Lluís, un aniversari que s’enfila fins a la ratlla dels 80. El felicitem de tot cor i ens complau poder celebrar amb ell aquesta efemèride, sens dubte un regal del Senyor, tot just després d’haver deixat les seves responsabilitats al front de la parròquia.
09 de febrer 2012
Campanya de Mans Unides contra la Fam al Món
El proper cap de setmana, dies 11 i 12 de febrer, una vegada més Mans Unides demana la nostra col·laboració per poder realitzar aquells programes que serviran per minimitzar o eradicar la fam en llocs on les malalties i la misèria hi són presents dia rere dia.
L'acció de Mans Unides s'inspira en l'Evangeli i en la Doctrina Social de l'Església. Les parròquies de tota Espanya col·laboren amb la seva tasca. A Mans Unides porten 50 anys implicats any rere any en campanyes de diferents àmbits.
L'objectiu d'involucrar-nos-hi no només rau en el fet de donar a conèixer les situacions d'injustícies oblidades, les desigualtats cròniques o els conflictes emergents, sinó també en el d'oferir estils de vida, opcions i projectes alternatius dirigits al canvi de les estructures d'injustícia.
Cada any, a Mans Unides aprofundeixen sobre un tema concret que està present en tots els materials i accions que realitzen. Actualment estan immersos en els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, fins el 2015. Concretament els Arxiprestats de Barcelona, L’Hospitalet i Cornellà estem implicats en dos projectes: 1- Rumbek. Sudan del Sud. Suport a una ràdio comunitària: formació de tècnics locals i producció de 52 programes setmanals durant un any dirigits a dones en situació de marginació, amb un pressupost de 97.752 euros.
2- Bhilwara (Rjasthan). Índia. Creació d’un sistema d’abastiment d’aigua que inclourà 30 pobles, gestionat per dones transformadores de l’ecosistema, amb un pressupost de 139.977 euros.
L'acció de Mans Unides s'inspira en l'Evangeli i en la Doctrina Social de l'Església. Les parròquies de tota Espanya col·laboren amb la seva tasca. A Mans Unides porten 50 anys implicats any rere any en campanyes de diferents àmbits.
L'objectiu d'involucrar-nos-hi no només rau en el fet de donar a conèixer les situacions d'injustícies oblidades, les desigualtats cròniques o els conflictes emergents, sinó també en el d'oferir estils de vida, opcions i projectes alternatius dirigits al canvi de les estructures d'injustícia.
Cada any, a Mans Unides aprofundeixen sobre un tema concret que està present en tots els materials i accions que realitzen. Actualment estan immersos en els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, fins el 2015. Concretament els Arxiprestats de Barcelona, L’Hospitalet i Cornellà estem implicats en dos projectes: 1- Rumbek. Sudan del Sud. Suport a una ràdio comunitària: formació de tècnics locals i producció de 52 programes setmanals durant un any dirigits a dones en situació de marginació, amb un pressupost de 97.752 euros.
2- Bhilwara (Rjasthan). Índia. Creació d’un sistema d’abastiment d’aigua que inclourà 30 pobles, gestionat per dones transformadores de l’ecosistema, amb un pressupost de 139.977 euros.
08 de febrer 2012
Assemblea de febrer: Què podem fer?
Us convoquem a l’assemblea del mes de febrer que serà el proper dilluns dia 13 de febrer a les 9 del vespre.
Eduard Soler en serà el ponent. És membre de Justícia i Pau i responsable de projectes de Farmacèutics Mundi, i el tema del que ens parlarà serà el següent :
La crisi, com està afectant als que més pateixen. Què puc i què podem fer? Propostes de Justícia i Pau.
És un tema molt actual en aquests moments difícils i que ens afecta a tots d’una manera o d’una altra. Amb aquesta xerrada volem trobar un espai de reflexió seriosa i cristiana per ajudar-nos a valorar aquest temps en què vivim i buscar algunes solucions amb la finalitat d’intentar, amb el que puguem, millorar aquesta actual situació en la que hi som tots immersos.
Eduard Soler en serà el ponent. És membre de Justícia i Pau i responsable de projectes de Farmacèutics Mundi, i el tema del que ens parlarà serà el següent :
La crisi, com està afectant als que més pateixen. Què puc i què podem fer? Propostes de Justícia i Pau.
És un tema molt actual en aquests moments difícils i que ens afecta a tots d’una manera o d’una altra. Amb aquesta xerrada volem trobar un espai de reflexió seriosa i cristiana per ajudar-nos a valorar aquest temps en què vivim i buscar algunes solucions amb la finalitat d’intentar, amb el que puguem, millorar aquesta actual situació en la que hi som tots immersos.
07 de febrer 2012
Jornada Mundial del Malalt
El proper dissabte dia 11, festa de la Mare de Déu de Lurdes, es celebra a nivell mundial la 20ena Jornada Mundial del Malalt i el lema principal és:“La gràcia especial dels sagraments de sanació” amb el lema que acompanya “Aixeca’t, ves; la teva fe t’ha salvat” (Lc. 17,19).
El tema és central i propi de la Pastoral de la Salut: guarir i curar. La dimensió terapèutica de la pastoral que vol atendre el cor adolorit de l’home necessita “l’oli del consol i el vi de l’esperança”.
Sanació i salvació es donen la mà en la Bona Nova anunciada per Jesús. És evident que l’ésser humà cerca amb delit la salut, encara que del que està més necessitat és de salvació.
L’Eucaristia, distribuida als malalts amb dignitat i amb esperit de pregària, és força vital que els consola i infon en el seu esperit llum interior per viure amb fe i esperança la condició de malaltia i sofriment.
El tema és central i propi de la Pastoral de la Salut: guarir i curar. La dimensió terapèutica de la pastoral que vol atendre el cor adolorit de l’home necessita “l’oli del consol i el vi de l’esperança”.
Sanació i salvació es donen la mà en la Bona Nova anunciada per Jesús. És evident que l’ésser humà cerca amb delit la salut, encara que del que està més necessitat és de salvació.
L’Eucaristia, distribuida als malalts amb dignitat i amb esperit de pregària, és força vital que els consola i infon en el seu esperit llum interior per viure amb fe i esperança la condició de malaltia i sofriment.
06 de febrer 2012
Assemblea del mes de gener: el Banc d'Aliments
En l’assemblea del mes de gener, Antoni Sansalvadó, president del Banc d’Aliments de Barcelona, ens va parlar de la missió d’aquesta organització des que es va crear el 1987 a Barcelona. Ell hi col·labora des de fa 8 anys i en va assumir la direcció fa 4 anys.
El Banc d’aliments de Barcelona és una Fundació independent de qualsevol ideologia o de qualsevol afiliació religiosa que té com a missió lluitar contra la fam evitant el malbaratament d’aliments. Es va crear inspirada en organitzacions similars que ja existien a Europa. El primer banc d’aliments es va crear a Arizona l’any 1966. A l’Estat espanyol hi ha 240 bancs d’aliments, cadascun autònom i amb característiques i recursos propis. Va comentar que el Banc d’aliments és una empresa al revés: els clients vénen sols però cal perseguir i convèncer els proveïdors.
Va comentar les grans dades de la pobresa al món i a Catalunya:
• Al món hi ha més de 1000 M de persones que pateixen fam i desnutrició, però en el mateix món un 25% de la població als països desenvolupats consumeix el 80% dels recursos.
• La pobresa infantil és la que més creix a Europa: a Catalunya és el 24,3% de la població infantil i a Europa és el 16%.
• A Catalunya, més d’1,5 M de persones viu en situacions extremes amb ingressos molt per sota del salari mínim interprofessional i fins i tot de les ajudes mínimes d’inserció. Aquesta mateixa xifra a Barcelona seria de 600 mil persones.
Davant d’aquesta realitat, el Banc d’aliments de Barcelona impulsa els següents principis ètics :
• Lluita contra el malbaratament tot aprofitant tot tipus d’excedents de producció alimentària.
• Primacia de la gratuïtat i del voluntariat.
• Seguretat d’una distribució justa.
• Preservació del medi ambient, evitant la destrucció d’excedents que es converteixen en CO2.
Els estocs d’aliments que el Banc d’aliments distribueix provenen de la indústria agroalimentària, de campanyes a supermercats, escoles i empreses, d’excedents agrícoles que es redistribueixen o transformen per allargar-ne la distribució (per exemple en sucs de fruita) així com d’excedents de producció de la UE que destina entre 300 i 500 M€ anuals als països, proporcionalment al seu índex de pobresa. Aquests excedents es distribueixen a través dels Bancs d’aliments i de la Creu Roja.
Tots els aliments es distribueixen a través de les entitats col·laboradores del Banc d’aliments, actualment 316, de les quals la majoria són parròquies o organitzacions religioses. Sansalvadó va fer un esment especialíssim de la importància de la magnífica tasca social que realitzaven les organitzacions religioses cristianes o d’altres confessions.
Finalment ens va parlar de la campanya del Gran Recapte en el qual van participar nois i noies de BATEC i voluntaris del Centre Adrià Trescents com un magnífic èxit, essent no només un recapte del Banc d’aliments sinó de tots els catalans com a mostra de l’alt nivell de solidaritat i conscienciació social que hi ha al nostre país. En el recapte del 2010 s’havien recollit 400 tones d’aliments, i en el del 2011 se’n van recollir fins a 1.095, amb el doble de voluntaris i punts de col·lecta respecte al 2010. Una gran experiència que volen continuar ampliant de cara el 2012.
La xerrada va acabar amb un col·loqui en què es va agrair la tasca del Banc d’aliments que, sense treure la responsabilitat social de l’administració, pot donar suport a famílies senceres que passen per situacions difícils. La seva aspiració seria quedar-se sense feina perquè l’ajuda alimentària ja no fos necessària al nostre país. Un bon desig per a tots pel 2012.
El Banc d’aliments de Barcelona és una Fundació independent de qualsevol ideologia o de qualsevol afiliació religiosa que té com a missió lluitar contra la fam evitant el malbaratament d’aliments. Es va crear inspirada en organitzacions similars que ja existien a Europa. El primer banc d’aliments es va crear a Arizona l’any 1966. A l’Estat espanyol hi ha 240 bancs d’aliments, cadascun autònom i amb característiques i recursos propis. Va comentar que el Banc d’aliments és una empresa al revés: els clients vénen sols però cal perseguir i convèncer els proveïdors.
Va comentar les grans dades de la pobresa al món i a Catalunya:
• Al món hi ha més de 1000 M de persones que pateixen fam i desnutrició, però en el mateix món un 25% de la població als països desenvolupats consumeix el 80% dels recursos.
• La pobresa infantil és la que més creix a Europa: a Catalunya és el 24,3% de la població infantil i a Europa és el 16%.
• A Catalunya, més d’1,5 M de persones viu en situacions extremes amb ingressos molt per sota del salari mínim interprofessional i fins i tot de les ajudes mínimes d’inserció. Aquesta mateixa xifra a Barcelona seria de 600 mil persones.
Davant d’aquesta realitat, el Banc d’aliments de Barcelona impulsa els següents principis ètics :
• Lluita contra el malbaratament tot aprofitant tot tipus d’excedents de producció alimentària.
• Primacia de la gratuïtat i del voluntariat.
• Seguretat d’una distribució justa.
• Preservació del medi ambient, evitant la destrucció d’excedents que es converteixen en CO2.
Els estocs d’aliments que el Banc d’aliments distribueix provenen de la indústria agroalimentària, de campanyes a supermercats, escoles i empreses, d’excedents agrícoles que es redistribueixen o transformen per allargar-ne la distribució (per exemple en sucs de fruita) així com d’excedents de producció de la UE que destina entre 300 i 500 M€ anuals als països, proporcionalment al seu índex de pobresa. Aquests excedents es distribueixen a través dels Bancs d’aliments i de la Creu Roja.
Tots els aliments es distribueixen a través de les entitats col·laboradores del Banc d’aliments, actualment 316, de les quals la majoria són parròquies o organitzacions religioses. Sansalvadó va fer un esment especialíssim de la importància de la magnífica tasca social que realitzaven les organitzacions religioses cristianes o d’altres confessions.
Finalment ens va parlar de la campanya del Gran Recapte en el qual van participar nois i noies de BATEC i voluntaris del Centre Adrià Trescents com un magnífic èxit, essent no només un recapte del Banc d’aliments sinó de tots els catalans com a mostra de l’alt nivell de solidaritat i conscienciació social que hi ha al nostre país. En el recapte del 2010 s’havien recollit 400 tones d’aliments, i en el del 2011 se’n van recollir fins a 1.095, amb el doble de voluntaris i punts de col·lecta respecte al 2010. Una gran experiència que volen continuar ampliant de cara el 2012.
La xerrada va acabar amb un col·loqui en què es va agrair la tasca del Banc d’aliments que, sense treure la responsabilitat social de l’administració, pot donar suport a famílies senceres que passen per situacions difícils. La seva aspiració seria quedar-se sense feina perquè l’ajuda alimentària ja no fos necessària al nostre país. Un bon desig per a tots pel 2012.
05 de febrer 2012
Reflexions a la Paraula de Déu
A les nostres societats del benestar hem viscut molts anys treballant i millorant econòmicament. Hem gaudit de serveis socials que ja consideràvem drets i hem tingut com habituals. Ara, però, en aquesta època de crisi, ens sentim amenaçats.
Els serveis socials es retallen, moltes persones perden el seu habitatge i la seva feina, i per a moltes d’elles –joves i madures, soles o amb responsabilitats familiars- l’esperança de trobar-ne de nou es va esvaint a mesura que el temps passa.
Moltes persones avui senten com a seves les paraules de Job: “L’home a la terra, no treballa de valent?...També a mi m’ha tocat de passar el temps inútilment; la paga que rebo són les nits en blanc. Me’n vaig al llit i ja em ve la pregunta: Quan em llevaré?La nit es fa llarga, el neguit m’omple fins que neix l’albada…se m’ha acabat l’esperança” (Job, 7,1,3-4,6).
Que difícil és, en aquesta circumstància, mantenir la fe i l’esperança! Podem creure que Déu té cura de nosaltres? No és un ingenu el salmista quan afirma que “Ell guareix els cors desfets, els embena les ferides. Té comptat el nom dels estels, els crida cada un pel seu nom…sosté els desvalguts, però abat els injustos fins a terra” (Salm. 146, 3-4,6)? O és que els creients confonem el desig amb la realitat?
Tal volta l’evangeli d’avui ens dóna llums per caminar. Ens mostra un Crist compromès en guarir els malalts, i en treure els dimonis de moltes persones. I ens explica el secret d’on naixia la seva decisió i la seva força: “De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n’anà en un lloc solitari i s’hi va quedar pregant” (Mc. 1, 35). Aquí rau la clau: en la pregària el Crist es relacionava amb el Pare. Llavors el Pare estava en ell, i ell en el Pare.
Per això feia les obres del Pare que vol que tothom visqui. Potser si enmig de la nostra vida estressada som capaços de fer espais de relació amb ell i, sobretot, si permetem que ell visqui en nosaltres i nosaltres en ell, serem capaços de trobar nous camins per a construir una nova societat. Sabrem fer-nos febles amb els febles, embenar els cors ferits, abatre els injustos, posar nom i cognoms als que omplen les anònimes estadístiques d’aturats, desnonats, o desesperats, i podrem combatre en el nostre món els dimonis de l’avarícia, l’especulació, i el menyspreu per la vida dels altres.
Santiago Quijano
Els serveis socials es retallen, moltes persones perden el seu habitatge i la seva feina, i per a moltes d’elles –joves i madures, soles o amb responsabilitats familiars- l’esperança de trobar-ne de nou es va esvaint a mesura que el temps passa.
Moltes persones avui senten com a seves les paraules de Job: “L’home a la terra, no treballa de valent?...També a mi m’ha tocat de passar el temps inútilment; la paga que rebo són les nits en blanc. Me’n vaig al llit i ja em ve la pregunta: Quan em llevaré?La nit es fa llarga, el neguit m’omple fins que neix l’albada…se m’ha acabat l’esperança” (Job, 7,1,3-4,6).
Que difícil és, en aquesta circumstància, mantenir la fe i l’esperança! Podem creure que Déu té cura de nosaltres? No és un ingenu el salmista quan afirma que “Ell guareix els cors desfets, els embena les ferides. Té comptat el nom dels estels, els crida cada un pel seu nom…sosté els desvalguts, però abat els injustos fins a terra” (Salm. 146, 3-4,6)? O és que els creients confonem el desig amb la realitat?
Tal volta l’evangeli d’avui ens dóna llums per caminar. Ens mostra un Crist compromès en guarir els malalts, i en treure els dimonis de moltes persones. I ens explica el secret d’on naixia la seva decisió i la seva força: “De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n’anà en un lloc solitari i s’hi va quedar pregant” (Mc. 1, 35). Aquí rau la clau: en la pregària el Crist es relacionava amb el Pare. Llavors el Pare estava en ell, i ell en el Pare.
Per això feia les obres del Pare que vol que tothom visqui. Potser si enmig de la nostra vida estressada som capaços de fer espais de relació amb ell i, sobretot, si permetem que ell visqui en nosaltres i nosaltres en ell, serem capaços de trobar nous camins per a construir una nova societat. Sabrem fer-nos febles amb els febles, embenar els cors ferits, abatre els injustos, posar nom i cognoms als que omplen les anònimes estadístiques d’aturats, desnonats, o desesperats, i podrem combatre en el nostre món els dimonis de l’avarícia, l’especulació, i el menyspreu per la vida dels altres.
Santiago Quijano
04 de febrer 2012
La setmana dia a dia
Diumenge, 5
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: la Quaresma. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.
Dilluns, 6
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.
Reunió del Grup Cultura i fe a 2/4 de 8 del vespre.
Dimarts, 7
Reunió del Grup de Reflexió bíblica a 2/4 de 8 del vespre.
Casal Sant Ildefons: Campionat de Rummikub.
Dissabte, 11
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai.
Diumenge, 12
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: la Quaresma. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.
Activitats del grup Batec a partir de 3/4 d’11 del matí.
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: la Quaresma. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.
Dilluns, 6
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.
Reunió del Grup Cultura i fe a 2/4 de 8 del vespre.
Dimarts, 7
Reunió del Grup de Reflexió bíblica a 2/4 de 8 del vespre.
Casal Sant Ildefons: Campionat de Rummikub.
Dissabte, 11
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai.
Diumenge, 12
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: la Quaresma. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.
Activitats del grup Batec a partir de 3/4 d’11 del matí.
03 de febrer 2012
Batec a la Sagrada Família
BATEC@IRES!!!!
Aquest dissabte 4 de febrer hem organitzat a nivell d'arxiprestat una trobada a la SAGRADA FAMÍLIA ...
si teniu ganes de fer d'exploradors i descobrir per vosaltres mateixos els secrets de les façanes, els tresors del seu interior i d'endinsar-vos a la CRIPTA!!!!
No us ho perdeu!!! compartirem visions i dinàmiques ben divertides...
Requisits:
- venir amb molta il.lusió, ganes de passar-ho bé i coneixer gent
- punt de trobada: 2 opcions
a) quedem a la parròquia de St. Ildefons i anem plegats (però hauria de ser bastant d'hora ja q la trobada és a les 10.30)
b) hi aneu pel vostre compte i ens trobem allà (entrada pel carrer provença)
- la trobada és fins després de dinar i es tracta de que cadascú se'l porti (entrepà o qualsevol altre cosa)
- cal que porteu una autorització firmada dels pares
- SUPER IMPORTANT: CONFIRMEU LA VOSTRA ASSISTÈNCIA (per tema organitzatiu)
Aquest dissabte 4 de febrer hem organitzat a nivell d'arxiprestat una trobada a la SAGRADA FAMÍLIA ...
si teniu ganes de fer d'exploradors i descobrir per vosaltres mateixos els secrets de les façanes, els tresors del seu interior i d'endinsar-vos a la CRIPTA!!!!
No us ho perdeu!!! compartirem visions i dinàmiques ben divertides...
Requisits:
- venir amb molta il.lusió, ganes de passar-ho bé i coneixer gent
- punt de trobada: 2 opcions
a) quedem a la parròquia de St. Ildefons i anem plegats (però hauria de ser bastant d'hora ja q la trobada és a les 10.30)
b) hi aneu pel vostre compte i ens trobem allà (entrada pel carrer provença)
- la trobada és fins després de dinar i es tracta de que cadascú se'l porti (entrepà o qualsevol altre cosa)
- cal que porteu una autorització firmada dels pares
- SUPER IMPORTANT: CONFIRMEU LA VOSTRA ASSISTÈNCIA (per tema organitzatiu)
Memòria 2011
Amb motiu de la festivitat de Sant Ildefons, i per tercer any consecutiu, s'ha editat la Memòria de Sant Ildefons, on es recullen les activitats portades a terme durant l'any 2011 a la nostra comunitat.
Clicant aquí es pot accedir a la Memòria 2011.
Clicant aquí es pot accedir a la Memòria 2011.
02 de febrer 2012
Pregàries dels diferents grups de la comunitat a la celebració de Sant Ildefons
● En aquesta festa de Sant Ildefons preguem per la nostra comunitat, pels preveres, pel diaca, pel Consell Pastoral i per tots els responsables en els diferents camps de pastoral, que atents a la realitat del món d’avui trobem els camins adequats per a la nostra tasca evangelitzadora. Que el seu patronatge s’estengui als més necessitats, marginats, malalts, ancians i els qui es troben sols.
● Senyor, els catequistes de Sant Ildefons us donem gràcies per haver-nos donat el regal de dedicar part del nostre temps a tots els nens i nenes que has posat a les nostres mans. Ajudeu les seves famílies perquè siguin testimoni del vostre missatge. Us demanem que tots els catequistes siguem conscients de la responsabilitat de la nostra tasca, i que no ens faltin mai nous catequistes disposats a fer aquest servei que és fonamental per la vida de la comunitat i de l’Església.
● Des de l’Esplai Sant Ildefons volem recordar tots aquells infants d’arreu del món que han de viure un dia a dia difícil al seu voltant. I donem les gràcies perquè els nens i nenes del nostre barri puguin gaudir de l’Esplai i d’una vida plena.
● Senyor, els joves de Batec et demanem que ens ajudis a ser conscients de les necessitats de la nostra societat i que sapiguem ser portadors i testimonis del teu missatge d’amor i d’esperança en el nostre actuar en les nostres activitats de voluntariat i de reflexió.
● Senyor, els catequistes de Sant Ildefons us donem gràcies per haver-nos donat el regal de dedicar part del nostre temps a tots els nens i nenes que has posat a les nostres mans. Ajudeu les seves famílies perquè siguin testimoni del vostre missatge. Us demanem que tots els catequistes siguem conscients de la responsabilitat de la nostra tasca, i que no ens faltin mai nous catequistes disposats a fer aquest servei que és fonamental per la vida de la comunitat i de l’Església.
● Des de l’Esplai Sant Ildefons volem recordar tots aquells infants d’arreu del món que han de viure un dia a dia difícil al seu voltant. I donem les gràcies perquè els nens i nenes del nostre barri puguin gaudir de l’Esplai i d’una vida plena.
● Senyor, els joves de Batec et demanem que ens ajudis a ser conscients de les necessitats de la nostra societat i que sapiguem ser portadors i testimonis del teu missatge d’amor i d’esperança en el nostre actuar en les nostres activitats de voluntariat i de reflexió.
01 de febrer 2012
"El cervell també vibra amb l'experiència religiosa"
Tot seguit es reprodueix l'entrevista de María Paz López al P.Ramon M.Nogués, col·laborador de Sant Ildefons des de fa molts anys, publicada a La Vanguardia el passat dilluns 30 de gener.
Ramon Maria Nogués, biòleg, autor del llibre "Déus, creences i neurones"
L’ escolapi Ramon Maria Nogués, catedràtic emèrit de Biologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha bussejat a fons pels racons neurobiològics de la religió. Autor de diversos llibres, Nogués (Barcelona, 1937) n’acaba de publicar dos més: "Déus, creences i neurones" i "Cervell i transcendència", els dos de l’editorial Fragmenta.
Què passa al cervell en una experiència religiosa?
Encara no ho sabem gaire. Hi ha tres nivells. El més arcaic seria a l’hipotàlem, on hi ha les grans pulsions: gana, set, sexualitat, violència…, i això també intervé en la vivència religiosa. Alguna cosa vibra també en el sistema límbic, referència central de les emocions; l’experiència religiosa té un gran component emocional.
I després hi ha els ingredients racionals; és raonable pensar en les grans preguntes.
Això es cou als lòbuls frontals, com les conductes humanes més elaborades.
I com funciona?
Hi ha estudis bastant tècnics; analitzant amb ressonància magnètica l’activitat cerebral durant una experiència religiosa, s’ha vist que s’activen els mateixos
centres que si es té una experiència humana de qualitat, amorosa o de relació. No sembla que hi hagi estructures cerebrals específiques per a les experiències
religioses; sinó que les estructures normals de la maduresa humana adquireixen perspectiva religiosa.
Resar és beneficiós?
Sí, si es resa bé. Una persona que utilitza la seva religiositat per madurar la seva alteritat, la seva capacitat de relació amb els altres, s’enriqueix de forma humana.
Una persona supersticiosa que la utilitza per a observances ximples, no.
I és saludable per al cos d’alguna manera?
S’han assolit conclusions estudiant actes religiosos amb un punt de vista cientificotècnic. Consta que persones que han après tècniques de meditació d’escoles diferents, i que les practiquen amb normalitat, mantenen constants fisiològiques
favorables. Així, la hipertensió tendeix a controlar-se, i el cortisol en sang, que és un dels índexs d’estrès, sol baixar. Però això no és específic de la vivència religiosa. Un ateu amb capacitat espiritual que faci una bona meditació experimentarà
els mateixos efectes fisiològics que qui ho faci amb contingut religiós; parlem d’una tècnica. La meditació budista, o del zen, se situa com a punt focal en el buit, no en la persona de Déu, però les seves característiques tècniques són excel·lents, de la
mateixa qualitat que les d’una meditació de contingut cristià. En plena cularització, l’experiència religiosa se sol associar a l’èxtasi místic. Karl Rahner deia que el cristianisme del segle XXI seria místic o no seria res. Ell per mística entenia una experiència personalitzada, fins a cert punt independent del que la societat digui
o deixi de dir. Ara la fe tendeix a això; els aspectes institucionals, o de dependència de l’individu respecte a l’exterior, estan perdent pes. El que s’està reivindicant no és la gran mística castellana o holandesa, de personatges excepcionals; Rahner es referia més a una religió molt personalitzada. Però atenció; ara es fa servir la paraula místic per a experiències de perfil baix, les de persones que busquen emocions fàcils, vibracions, energies…
I fins a quin punt també hi influeix la pràctica cultural?
L’experiència religiosa d’un cristià europeu deu ser més continguda que la d’un core
coreligionari d’una altra cultura. Hi ha una distinció entre l’experiència de fe, que és l’actitud interior davant els grans temes religiosos, i les creences, que podríem assimilar a la roba cultural amb què una fe és viscuda. I això sí que varia segons les
èpoques, les geografies, les cultures… Però hi ha una altra distinció: la que hi ha entre religions pròpiament dites i tradicions de saviesa o espirituals, com el budisme, el confucianisme o el taoisme, que en la gent acaben funcionant com a religions. La vivència religiosa en el món catòlic o l’islàmic, confessions monoteistes en les quals Déu té gran importància, és diferent a la que hi ha en tradicions sapiencials. I dins de cada una hi ha experiències de qualitat i experiències degradades.
Què és vivència de qualitat?
La que, des del punt de vista antropològic, no danya l’individu. Perquè n’hi ha que el danyen, com les sectàries, que n’hi ha en totes les tradicions. Una secta és
una estructura que danya l’individu: no el deixa pensar, en limita extraordinàriament la llibertat, el manté submís.
L’experiència religiosa és sempre personal?
Sí, és personal, però les grans experiències de fe es despleguen des del punt de vista social i relacional. Comença el factor grup o comunitat i, més amunt, el factor institució. Aquí també hi ha el risc que les institucions vagin a la seva i es degradin, cosa que ja ha passat. En la història cristiana hem tingut èpoques que ara ens avergonyeixen, com les croades o la Inquisició. Són respostes de tipus institucional que es van allunyar de la primera experiència religiosa cristiana,que és la figura de Jesús i el seu seguiment.
La fotografia és de Jordi Robiralta
Ramon Maria Nogués, biòleg, autor del llibre "Déus, creences i neurones"
L’ escolapi Ramon Maria Nogués, catedràtic emèrit de Biologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha bussejat a fons pels racons neurobiològics de la religió. Autor de diversos llibres, Nogués (Barcelona, 1937) n’acaba de publicar dos més: "Déus, creences i neurones" i "Cervell i transcendència", els dos de l’editorial Fragmenta.
Què passa al cervell en una experiència religiosa?
Encara no ho sabem gaire. Hi ha tres nivells. El més arcaic seria a l’hipotàlem, on hi ha les grans pulsions: gana, set, sexualitat, violència…, i això també intervé en la vivència religiosa. Alguna cosa vibra també en el sistema límbic, referència central de les emocions; l’experiència religiosa té un gran component emocional.
I després hi ha els ingredients racionals; és raonable pensar en les grans preguntes.
Això es cou als lòbuls frontals, com les conductes humanes més elaborades.
I com funciona?
Hi ha estudis bastant tècnics; analitzant amb ressonància magnètica l’activitat cerebral durant una experiència religiosa, s’ha vist que s’activen els mateixos
centres que si es té una experiència humana de qualitat, amorosa o de relació. No sembla que hi hagi estructures cerebrals específiques per a les experiències
religioses; sinó que les estructures normals de la maduresa humana adquireixen perspectiva religiosa.
Resar és beneficiós?
Sí, si es resa bé. Una persona que utilitza la seva religiositat per madurar la seva alteritat, la seva capacitat de relació amb els altres, s’enriqueix de forma humana.
Una persona supersticiosa que la utilitza per a observances ximples, no.
I és saludable per al cos d’alguna manera?
S’han assolit conclusions estudiant actes religiosos amb un punt de vista cientificotècnic. Consta que persones que han après tècniques de meditació d’escoles diferents, i que les practiquen amb normalitat, mantenen constants fisiològiques
favorables. Així, la hipertensió tendeix a controlar-se, i el cortisol en sang, que és un dels índexs d’estrès, sol baixar. Però això no és específic de la vivència religiosa. Un ateu amb capacitat espiritual que faci una bona meditació experimentarà
els mateixos efectes fisiològics que qui ho faci amb contingut religiós; parlem d’una tècnica. La meditació budista, o del zen, se situa com a punt focal en el buit, no en la persona de Déu, però les seves característiques tècniques són excel·lents, de la
mateixa qualitat que les d’una meditació de contingut cristià. En plena cularització, l’experiència religiosa se sol associar a l’èxtasi místic. Karl Rahner deia que el cristianisme del segle XXI seria místic o no seria res. Ell per mística entenia una experiència personalitzada, fins a cert punt independent del que la societat digui
o deixi de dir. Ara la fe tendeix a això; els aspectes institucionals, o de dependència de l’individu respecte a l’exterior, estan perdent pes. El que s’està reivindicant no és la gran mística castellana o holandesa, de personatges excepcionals; Rahner es referia més a una religió molt personalitzada. Però atenció; ara es fa servir la paraula místic per a experiències de perfil baix, les de persones que busquen emocions fàcils, vibracions, energies…
I fins a quin punt també hi influeix la pràctica cultural?
L’experiència religiosa d’un cristià europeu deu ser més continguda que la d’un core
coreligionari d’una altra cultura. Hi ha una distinció entre l’experiència de fe, que és l’actitud interior davant els grans temes religiosos, i les creences, que podríem assimilar a la roba cultural amb què una fe és viscuda. I això sí que varia segons les
èpoques, les geografies, les cultures… Però hi ha una altra distinció: la que hi ha entre religions pròpiament dites i tradicions de saviesa o espirituals, com el budisme, el confucianisme o el taoisme, que en la gent acaben funcionant com a religions. La vivència religiosa en el món catòlic o l’islàmic, confessions monoteistes en les quals Déu té gran importància, és diferent a la que hi ha en tradicions sapiencials. I dins de cada una hi ha experiències de qualitat i experiències degradades.
Què és vivència de qualitat?
La que, des del punt de vista antropològic, no danya l’individu. Perquè n’hi ha que el danyen, com les sectàries, que n’hi ha en totes les tradicions. Una secta és
una estructura que danya l’individu: no el deixa pensar, en limita extraordinàriament la llibertat, el manté submís.
L’experiència religiosa és sempre personal?
Sí, és personal, però les grans experiències de fe es despleguen des del punt de vista social i relacional. Comença el factor grup o comunitat i, més amunt, el factor institució. Aquí també hi ha el risc que les institucions vagin a la seva i es degradin, cosa que ja ha passat. En la història cristiana hem tingut èpoques que ara ens avergonyeixen, com les croades o la Inquisició. Són respostes de tipus institucional que es van allunyar de la primera experiència religiosa cristiana,que és la figura de Jesús i el seu seguiment.
La fotografia és de Jordi Robiralta
Subscriure's a:
Missatges (Atom)