Invitació al silenci

Si ens prenem la quaresma com un temps per fer una mica de silenci al nostre voltant, potser podrem fer l’experiència d’escoltar en el nostre interior la veu de Déu. En el fons, pels qui seguim Jesús es tracta sempre de reflexionar sobre la seva paraula, de retrobar el sentit de la vida a la llum dels valors de l’evangeli, de preguntar-nos, en definitiva, per la nostra fidelitat al nou missatge. L’evangeli de Marc té l’avantatge que fuig de les grans escenificacions, no fa dibuixos extres, va directe al gra, en aquest diumenge, per exemple, no s’entreté en descriure la naturalesa de les temptacions de Jesús.

Un cop l’Esperit l’ha portat al desert, un cop s’ha decidit a acceptar aquesta empenta de Déu, la vida a Jesús se li presenta amb tot realisme i tal com és: farcida d’obstacles que te la poden torçar (Satanàs es multiplica en mil formes), però també plena d’oportunitats per fer-la créixer (els àngels també són arreu), per actuar en positiu, per estimular la creativitat. També per nosaltres és així, perquè està a les nostres mans escollir el camí a seguir, malgrat totes les dificultats.

Un crit d’optimisme: “el Regne de Déu és a prop”. Traduït voldria dir que un nou món és possible, que és possible construir una nova societat humana amb altres valors i principis i, a més a més, que això comença ja ara, que “és a prop”, si nosaltres volem. “Convertiu-vos i creieu en aquesta bona notícia”: el que ens cal a tots és canviar de mentalitat, canviar la manera d’enfocar la vida, la manera de valorar els esdeveniments, la manera de transmetre els nostres sentiments.

Però per aconseguir això, durant aquest temps de quaresma hauríem de procurar fer espai al silenci, robar temps al nostre temps desassossegat de cada dia, per pensar en la nostra vida i en la dels altres. Ens cal deixar-nos portar per l’Esperit al desert.

Anton Ramon Sastre