El més llegit del mes
27 de maig 2026
Lleó XIV publica la seva primera encíclica sobre intel·ligència artificial i dignitat humana
El text vol orientar l’Església davant els grans canvis tecnològics del nostre temps.
De manera molt abreujada, i en una primera lectura, us presento alguns punts que m’han semblat significatius de l’escrit del Papa. Ja hi haurà temps d’aprofundir en el seu contingut.
El Papa afirma que la humanitat viu una “cruïlla històrica” entre construir una nova Babel o una societat més humana.
Defensa que el progrés tecnològic només és positiu si protegeix la persona i el bé comú.
Adverteix que la IA pot convertir les persones en simples dades o instruments de rendiment.
Considera la doctrina social de l’Església com un pensament viu capaç d’interpretar els reptes actuals.
L’Església és presentada com una veu de diàleg, discerniment i responsabilitat compartida.
El document situa la dignitat humana com a valor central i incondicional.
Els drets humans no depenen del poder polític, sinó de la naturalesa mateixa de la persona.
El bé comú és definit com el conjunt de condicions que permeten el desenvolupament de tothom.
El Papa critica el paradigma tecnocràtic que redueix la realitat al càlcul i l’eficiència.
Recorda que la IA no té experiència humana, cos, emocions ni responsabilitat moral. Adverteix del perill de deixar decisions importants en mans d’algoritmes sense control humà.
També rebutja les visions transhumanistes que volen superar els límits humans.
L’encíclica analitza els riscos de manipulació informativa i de pèrdua de veritat en l’era digital.
Denuncia que l’automatització pot precaritzar el treball i augmentar les desigualtats.
La llibertat humana es veu amenaçada pel control de dades i les addiccions digitals.
El Papa condemna l’ús militar de la IA i afirma que cap algoritme pot fer moral una guerra.
Proposa com a alternativa una “civilització de l’amor” basada en la justícia, la fraternitat i la pau.
El document acaba cridant la humanitat a ser “constructors de comunió” i no “arquitectes de Babel”.
Josep m Jubany
1 comentari
L’encíclica, posant-se en línia amb la que anomena “Doctrina social de l’Església”, posa en el centre de la reflexió, que hauria d’emprendre l’Església avui, la “magnífica dignitat de la persona humana”, en diàleg obert i sincer amb totes les persones que vulguin construir una “nova ciutat” (societat), enfrontant-se obertament a totes les forces que atemptin a la pau i a la llibertat de consciència de persones i de pobles. Entre aquestes forces hi ha els “post-humanistes”, els “trans-humanistes”, els que justifiquen i normalitzen les guerres preventives, els que ostenten el poder tecnològic privat (també la IA), i tots aquells avenços tecnològics que cerquen només l’enriquiment propi menystenint el bé comú. La recerca i la comprensió de la veritat no és només un afer de l’Església, sinó que és una tasca que ha de ser compartida amb tots els pobles en la concreta situació en la que es trobin. Després de dedicar uns apartats a la IA (97-111), en la que es reconeix que pot ser un instrument d’un gran i “valuós ajut”, adverteix també dels riscos, de la responsabilitat i prudència que s’ha de tenir en el seu ús, sense mai equiparar-la a la intel·ligència humana. El tema central de l’encíclica és el de “custodiar tot allò que és humà” amb l’objectiu de transformar la societat amb la veritat com a bé comú, amb el treball que valori la dignitat de les persones i amb la llibertat enfront de la dependència i la mercantilització. Per la fe en Crist, el cristià sap que està cridat a col·laborar en l’obra de la creació “i a no resignar-se a ser espectador dels processos tecnològics que limiten la seva llibertat i la seva responsabilitat” (233).
Publica un comentari a l'entrada