Vetlla de pregària de Pentecosta: Esperit, feu-me instrument de pau

Avui dilluns dia 31, a les 20.00 hores, la comunitat de sant Ildefons ens convoca a una vetlla de pregària. Amb el suggestiu títol, “Esperit, feu-me instrument de Pau”, invocarem l’Esperit Sant, perquè ens doni força, coratge i ànims per ser instruments de pau.

Una de les aspiracions que més compartim els homes i dones, és l’anhel de la pau.  Aquí, a casa nostra i arreu, s’escolten clams per la pau. Ara bé, la pau, do del Senyor ressuscitat, només serà possible quan deixem que l’esperit de Pentecosta  renovi el nostres cors, i ens faci obrers i instruments de la veritable pau.

El desig de pau, només serà  sincer, i també eficaç, quan passem de l’exclamació i el clam, a posar-nos a  treballar perquè cessin les lluites fraternes, quan en el nostre cor prevalgui el perdó i la reconciliació a la rancúnia i la venjança. No hi haurà pau si, davant de les grans desigualtats del nostre món, l’únic que fem és denunciar i malparlar dels dirigents; no hi haurà pau mentre nosaltres no practiquem la solidaritat, mentre tanquem els ulls davant les injustícies i no posem  les nostres mans per construir un món més just. La pau només serà un eslògan bonic, buit de contingut, si els nostres treballs i fatigues només tenen com a objectiu el propi profit. En canvi la paraula pau serà estàndard d’esperança, quan tots, persones i institucions exercim la misericòrdia i la compassió. A la pau li calen orelles que escoltin, ment que raoni, ja que la pau mai és monòleg, sinó conversa. Només des del diàleg, deixant-nos instruir per tots i escoltant els consells i peticions de tots, també, i sobretot, dels més febles i petits, construirem la pau.

És molt agosarat anomenar-se instrument de pau, car nosaltres ens reconeixem febles, porucs, i conformats en la monotonia de l’anar fent; és per aquest motiu que hem de demanar insistentment que l’Esperit de Pentecosta davalli damunt nostre. L’Esperit és foc, llum, vent que ens ha de fer canviar. Demanem el foc que ens purifiqui, la llum que ens il·lumini i el vent que ens empenyi. Preguem doncs, per ser instruments eficaços de pau, i no només pronunciadors de boniques paraules sobre la pau.

La pregària a la qual som convocats el proper dilluns, s’inspira en la bella oració de sant Francesc d’Assis. Nosaltres ens volem emmirallar amb el joglar de Déu, i  demanem a l’Esperit del Senyor ressuscitat que ens faci instruments de pau. Així com el “pobrissó”  va posar amor, allà on hi havia odi, i la seva vida fou, i encara és en els nostres dies, una alenada d’esperança i de joia, també nosaltres demanarem que, malgrat les nostres limitacions,  siguem constructors de pau.

Esperit del Senyor, fes de nosaltres instruments de pau. I també porta la pau als qui en són privats. Porta pau als habitants de la terra de Jesús. Porta pau als immigrats que han vist com interessos espurnis han manipulat i instrumentalitzat el seu desig d’una vida més digna. Porta pau als qui no tenen accés a la sanitat, ni a les vacunes.

Esperit Sant, pare dels pobres, fes de nosaltres instruments de pau.

Comentari de les lectures del diumenge 30 de maig

Mn.Josep Maria Jubany comenta la festivitat de la Santíssima Trinitat.

Reflexions a la Paraula de Déu

Santíssima Trinitat

Celebrem el misteri de la Fe que és la Santíssima Trinitat i ens venen al pensament preguntes com aquesta: qui és Déu? o, quina imatge tenim d’Ell? o, què suposa per al món i més per al món cristià aquest misteri?

És veritat que Crist ens va fer una síntesi reveladora progressiva i dinàmica del misteri de Déu que és u i tri. Gràcies a aquest misteri podem creure que som realment fills de Déu Pare, vivificats pel seu mateix esperit i del Fill. No és només un misteri de tres persones divines, és un misteri clarificador fonamentalment de la nostra esperança. I més, és la força del nostre caminar en aquest món assumint tot el que confessem en l’oració del Crec en un Déu.

El text d’avui fa menció expressa de la Trinitat en la fórmula del baptisme que reflecteix, sens dubte, la praxis baptismal des de l’inici de l’Església Apostòlica. “Aneu i feu deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyeu-los a guardar tot allò que us he manat”.

Quan Jesús parla del seu Pare i de l’Esperit Sant no pretén altra cosa que manifestar-se com una família. Un Déu, per tant, que és un ser viu i ho expressa clarament en una vida de relació familiar, d’amor entre persones. Podríem dir que l’amor i la caritat es troben en Déu.

Ens confessem monoteistes de principis però, de fet, tenim molts altres deus o succedanis, ídols en definitiva, als quals donem culte més d’un cop. Per exemple, el poder, l’ambició, el diner, són una temptació politeista.

Si de veritat creiem en el Déu de Jesucrist, l’hem de reconèixer com l’absolut, sense altres deus competidors. Si és Jesús de Natzaret qui ens mereix la total confiança, estiguem segurs que Ell habitarà en nosaltres, mantinguem-nos sempre amatents de no posar-lo en dubte o de no oblidar-lo mentre recorrem a d’altres deus, els dels nostres interessos purament materials, humans, però que no es corresponen amb el nostre esperit de cristians, que és tal com ens professem.

 

Francesc Xavier de Dou

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 30 de maig:

Solemnitat litúrgica de la Santíssima Trinitat que preval davant la setmana IX de durant l'any

 

Dia pro Orantibus

 

Dilluns dia 31 de maig:

Festivitat litúrgica de la Visitació de la Benaurada Verge Maria

 

Dimarts dia 1 de juny:

Commemoració litúrgica de Sant Justí (s. II), màrtir samarità, escriptor eclesiàstic

 

Dijous dia 3 de juny:

Commemoració litúrgica dels Sants Carles Luanga i companys, màrtirs a Uganda (1885-1887)

 

Dissabte dia 5 de juny:

Commemoració litúrgica de Sant Bonifaci, bisbe de Magúncia i màrtir (+754), d'origen anglès i evangelitzador d'Alemanya

 

Proper diumenge dia 6 de juny:

Solemnitat litúrgica del Santíssim Cos i Sang de Crist, coneguda popularment com Festa del Corpus Christi que preval davant la setmana X de durant l'any

 

Dia de la Caritat

Sagrament de la unció dels malalts

Diumenge 6 de juny, a  la missa de les 13,15 h, es celebrarà el sagrament  de la unció dels malalts per a totes aquelles persones amb malalties greus o més grans de 65 anys que vulguin rebre’l.

Cal fer una inscripció prèvia a la secretaria de la comunitat en hores de despatx. Inscripció que no és necessari que sigui presencial de la persona interessada, qualsevol de nosaltres pot fer la inscripció en el seu nom.

El fet que aquesta celebració la fem cada any per Pasqua no significa que sigui necessari repetir-la cada any; només si la persona interessada ho creu convenient.

Dilluns 31, vetlla de pregària

El proper dilluns 31 de maig a les 20.00 hi haurà una vetlla de pregària de Pentecosta, estil Taizé, com ja va sent habitual en aquestes pregàries trimestrals.  

El lema de la vetlla serà: "Esperit, fes-nos instruments de pau".

Dissabte vinent, “Debats a Sant Ildefons” de l’Associació Cristianisme al Segle XXI

El dissabte 29 de maig a les 11 h., a la parròquia de Sant Ildefons hi haurà  una nova sessió telemàtica d’aquests  debats periòdics, amb la presència de Josep Busquets i Martí Olivella que  parlaran del Segon Manifest Convivialista del qual n’han fet la traducció i n’han publicat la versió catalana. 

El llibret Convivialisme. Per un món postneoliberal el podeu trobar a la Claret o a la Cooperativa Rocaguinarda al preu de 8€. 

Per accedir a aquesta sessió cal clicar aquí o entrar en aquest enllaç:  https://us02web.zoom.us/j/89869485313.

Fratelli tutti (58)

262. Les normes tampoc seran suficients si es pensa que la solució als problemes actuals està en dissuadir els altres a través de la por, amenaçant amb l'ús d'armes nuclears, químiques o biològiques. Perquè «si es tenen en compte les principals amenaces a la pau i a la seguretat amb les seves múltiples dimensions en aquest món multipolar de segle XXI, com ara, per exemple, el terrorisme, els conflictes asimètrics, la seguretat informàtica, els problemes ambientals, la pobresa, sorgeixen no pocs dubtes sobre la inadequació de la dissuasió nuclear per respondre eficaçment a aquests reptes. Aquestes preocupacions són encara més consistents si tenim en compte les catastròfiques conseqüències humanitàries i ambientals derivades de qualsevol ús de les armes nuclears amb devastadors efectes indiscriminats i incontrolables en el temps i l'espai. [...] Ens hem de preguntar quant sigui sostenible un equilibri basat en la por, quan en realitat tendeix a augmentar-la i a soscavar les relacions de confiança entre els pobles. La pau i l'estabilitat internacional no poden basar-se en una falsa sensació de seguretat, en l'amenaça de la destrucció mútua o de l'aniquilació total, en el simple manteniment d'un equilibri de poder. [...] En aquest context, l'objectiu últim de l'eliminació total de les armes nuclears es converteix tant en un desafiament com en un imperatiu moral i humanitari. [...] L'augment de la interdependència i la globalització comporten que qualsevol resposta que donem a l'amenaça de les armes nuclears, hagi de ser col·lectiva i concertada, basada en la confiança mútua. Aquesta última es pot construir només a través d'un diàleg que estigui sincerament orientat cap al bé comú i no cap a la protecció d'interessos encoberts o particulars ». I amb els diners que es destinen a armes i a altres despeses militars, constituïm un Fons mundial, per acabar d'una vegada amb la fam i per al desenvolupament dels països més pobres, de manera que els seus habitants no acudeixin a solucions violentes o enganyoses ni necessitin abandonar els seus països per buscar una vida més digna.

Comentari de les lectures de Pentecosta

Mn.Josep Maria Jubany comenta les lectures de la festivitat de Pentecosta.

Reflexions a la Paraula de Déu

Déu ha vessat en els nostres cors el seu amor, gràcies al seu Esperit que habita en nosaltres, Al·leluia!

Les tres lectures d’avui: els Fets del Apòstols, la carta de Sant Pau als cristians de Corint i el fragment de l’Evangeli de  Sant Joan, ens parlen de l’Esperit Sant. Esperit que és unitat, amor, pau, perdó.

Als Fets dels Apòstols, es relata que tots quedaren plens de l’Esperit Sant, hi havia residents de diversos llocs i de diferents territoris..., medes, elamites..., parlaven diverses llengües i tots ells sentien proclamar les grandeses de Déu en les seves pròpies llengües.

Sant Pau a la carta als cristians de Corint, ens diu: els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis, però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu, que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. 

I Sant Joan, a l’Evangeli explica que Jesús per dues vegades digué als deixebles “Pau a vosaltres”, com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres i alenà damunt els deixebles i els digué “Rebeu l’Esperit Sant, a tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó”.

Nosaltres  també som diversos, tenim diverses creences, diverses maneres de fer, de pensar, però Déu ens estima a tots igual, ens acull i ens perdona.

Per això, estem obligats a estimar, a acollir, a ser portadors de pau i a perdonar, deixant de banda les nostres diferències, sense imposar les nostres ideologies i creences. Com diu el papa Francesc, la humanitat dins les seves diferències, troba la unitat per l’Esperit Sant, perquè l’Esperit Sant ens recorda que per sobre de tot som fills estimats de Deu.

Maite Cura Grané

 

 

 

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 23:

Solemnitat litúrgica del Diumenge de Pentecosta que preval davant el diumenge de la setmana VIII de durant l'any. Després de Completes s'acaba el temps de Pasqua

Dia de l'Acció Catòlica i l'Apostolat Seglar

 

Dilluns dia 24:

Commemoració litúrgica de la Benaurada Verge Maria, Mare de l'Església

 

Celebració del dilluns de Pasqua de Pentecosta, popularment conegut com el Dilluns de Pasqua Granada

 

Dimecres dia 26:

Commemoració litúrgica de Sant Felip Neri (Florència 1515-Roma 1595), prevere, fundador de la Congregació de l'Oratori

 

Dijous dia 27:

Festivitat litúrgica de Jesucrist, Gran Sacerdot per sempre

 

Proper diumenge dia 30:

Solemnitat litúrgica de la Santíssima Trinitat que preval davant la setmana IX de durant l'any

 

Dia pro Orantibus 

La missa de diumenge al vespre es mantindrà a les 20 hores

Un cop finalitzat l'estat d'alarma i havent fet una consulta sobre l’horari preferent dels qui hi assisteixen habitualment, l'hora de la missa de diumenge al vespre es mantindrà definitivament a les 20 h i no tornarà a l'horari anterior.

Fratelli tutti (57)

257. Com que s'estan creant novament les condicions per a la proliferació de guerres, recordo que «la guerra és la negació de tots els drets i una dramàtica agressió a l'ambient. Si es vol un veritable desenvolupament humà integral per a tothom, s'ha de continuar incansablement amb la tasca d'evitar la guerra entre les nacions i els pobles. Per a tal fi cal assegurar l'imperi incontestat del dret i l'infatigable recurs a la negociació, als bons oficis i a l'arbitratge, com proposa la Carta de les Nacions Unides, veritable norma jurídica fonamental ». Vull destacar que els 75 anys de les Nacions Unides i l'experiència dels primers 20 anys d'aquest mil·lenni, mostren que la plena aplicació de les normes internacionals és realment eficaç, i que el seu incompliment és nociu. La Carta de les Nacions Unides, respectada i aplicada amb transparència i sinceritat, és un punt de referència obligatori de justícia i un camí de pau. Però això suposa no disfressar intencions espúries ni col·locar els interessos particulars d'un país o grup per sobre del bé comú mundial. Si la norma és considerada un instrument a què s'acudeix quan resulta favorable i que s’ eludeix quan no ho és, es deslliguen forces incontrolables que fan un gran mal a les societats, als més febles, a la fraternitat, a l'entorn i als béns culturals, amb pèrdues irrecuperables per a la comunitat global.

La catequesi i la pandèmia

La pandèmia ho complica  tot. Entre les realitats que s’han vist afectades hi ha la catequesi d’iniciació cristiana. Degut a les mesures sanitàries no s’han pogut realitzar trobades catequètiques de forma presencial . En alguns casos, les trobades presencials s’han suplert amb trobades de forma telemàtica.  Han estat moltes les famílies que han facilitat la participació del seus fills en les reunions on-line. També molts pares i mares han participat juntament amb els seus fills a trobades telemàtiques de pregària, de reflexió. Personalment agraeixo, el treball i la creativitat dels responsables de la catequesi, així com de la bona resposta que ha rebut per part de les famílies. 

Ara bé, tots som conscients que s’ha fet tot el que s’ha pogut degut a les circumstàncies, però la nostra catequesi, enguany ha tingut un gran dèficit: la no presencialitat. La catequesi no és només una transmissió de continguts sobre el credo cristià, la catequesi és per damunt de tot una escola d’iniciació a la vida cristiana. Aquesta iniciació a la vida cristiana, vol dir iniciar els infants a la vida de pregària, a la vida sagramental, fer-los adonar, en la seva vida concreta què significa, el manament nou: estimar-vos els uns ala altres. I per damunt de tot, com a coronament de tot, que coneguin, estimin i segueixin Jesús. I per aconseguir aquests objectius, no n’hi ha prou amb  la pantalla de l’ordinador. La catequesi, cal recordar-ho, és una missió de la família, però també de la comunitat. En temps de pandèmia hem assegurat el testimoni de la família, però no el de la comunitat, representada pel catequista. Cal que el catequista  transmeti amb la seva forma d’actuar, la profunda vivència de la seva fe. Cal que el qui s’inicia, pugui compartir els coneixements que adquireix i les seves preguntes amb altres nens i nenes de la seva edat; el grup és important. 

També, encara que sembli anecdòtic, ajuda que els nens i nens de la catequesi es familiaritzin amb els locals parroquials, ja que això facilitarà que vegin la parròquia com un lloc familiar propi, i així, mentre que és  normal que els nens parlin del “seu col·legi”, també han de poder dir “la meva parròquia”. 

Però, allà on la no presencialitat ha estat més greu, és en la impossibilitat d’assistir a les eucaristies familiars. Per a un infant la litúrgia eucarística no és de senzilla comprensió, i cal tota una pedagogia, on el més important no és tant que el nen o nena ho entengui tot, sinó que acompanyat per la família i altres infants amics, s’adoni que la missa és un moment important de trobada amb Jesús. I aquí és indispensable l’acompanyament dels pares, el trobar-se amb altres nens i nenes.  Aquesta pedagogia de cap manera  pot ser suplerta per cap missa transmesa per la televisió. 

Aquest mes de maig, hi hauran primeres comunions a la nostra comunitat, no gaires. Les famílies, degut a les circumstàncies, han optat per ajornar-les. Pares i mares, tant si els vostres fills fan la primera comunió ara, com si la fan d’aquí uns mesos, aprofitem que s’han suavitzat les mesures sanitàries, feu un esforç per ajudar els vostres fills a viure l’eucaristia. 

Josep M. Jubany 

Carta d’agraïment de Mans Unides a la nostra parròquia

Després de la campanya de Mans Unides, celebrada el febrer passat, volem donar-vos les gràcies per la vostra col·laboració, especialment enguany que la situació a nivell mundial per culpa del COVID-19, és molt difícil i complicada per a tothom. 

Aquest any 2021 estem finançant tres projectes amb l’ajuda de totes les parròquies de l’Arquebisbat de Barcelona. 

El primer és a Mbarara a Uganda; es tracta d’un projecte formatiu i d’equipaments en seguretat alimentària per a unes 600 famílies que viuen en vint petites localitats.  

L’import d’aquest projecte és de 30.000€. 

El segon  és al Líban, per a un projecte de formació de més de 600 joves, entre 15 i 24 anys, refugiats sirians  que actualment “sobreviuen” a la regió de Remileh. 

L’import d’aquest projecte és de 90.000€. 

I el tercer, és a Odisha a l’Índia,  és un programa de desenvolupament agrícola i seguretat alimentària, per a uns 2.300 agricultors que viuen en aquesta zona al nord-est del país. L’import d’aquest projecte és de 93.036€. 

Vosaltres hi heu participat! 

Ben cordialment, 

Joan Martí, Departament de Parròquies

Jornada Mundial de les Comunicacions Socials

El Missatge del papa Francesc per a aquest dia es publica tradicionalment coincidint amb la festivitat de Sant Francesc de Sales, patró dels periodistes, cada 24 de gener, i la Jornada se celebra sempre el diumenge abans de Pentecosta. 

El tema per al 55è Missatge per a la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials és «Vine i ho veuràs» ( Jn 1,46). Comunicar trobant a les persones on són i com són. 

En el període històric que estem vivint, en un temps que ens obliga a la distància social a causa de la pandèmia, la comunicació pot fer possible la proximitat necessària per reconèixer l'essencial i comprendre veritablement el significat de les coses. No coneixem la veritat si no l'experimentem, si no trobem les persones, si no participem de les seves alegries i de les seves penes. "Déu et troba on estàs". Pot ser una guia per als qui treballen en els mitjans d'informació o en la comunicació a l'Església.

Comentari de les lectures del diumenge 16 demaig

Mn.Josep Maria Jubany comenta les lectures de la festivitat de l’Ascensió del Senyor.

Reflexions a la Paraula de Déu

«...i el deixaren de veure.» Tenir al costat una persona en la qual confiar, que ens guiï i ens marqui el camí, sembla que és i ha estat sovint el desig i el consol de molts éssers humans. Això també els passava als deixebles de Jesús, que se sentien segurs i contents amb la seva presència.

Pocs humans són o han estat capaços d’assumir per sí mateixos la seva vida, sense mirar cap a d’altres que els diguin què han de pensar o de fer. Sobretot en moments d’incertesa i de crisi, quan ens sentim insegurs i amenaçats i no sabem cap on hem d’anar, llavors se’ns fa més viva la necessitat de «líders» o «directors» en qui confiar, i la temptació de seguir líders totalitaris es fa més gran. 

Les circumstàncies que vivim actualment activen en molts la consciència de vulnerabilitat i la nostra necessitat d’estabilitat i de seguretat. I, en aquest temps de pandèmia, a la incertesa sobre la vida i la mort física, se n’hi ha afegit una altra de més subtil, però no menys important: la crisi dels referents habituals que donaven confiança, (il·lusòria), seguretat i estabilitat a la nostra vida. 

Creences, sistemes i institucions (polítiques, econòmiques, judicials, eclesials, “mass media”, etc.) han perdut per a moltes persones, la seva credibilitat. Ens veiem com forçats a «reinventar-nos», a «caminar sols», o millor, a caminar junts «amb altres persones iguals que nosaltres», amb «lideratges distribuïts» i humils, cercant i ajudant-nos mútuament a assumir la nostra vida i el seu risc, sense el consol de saber-nos guiats i protegits per un altre que sí que en sap, i que sí que pot conduir-nos per camins certs. 

No podem quedar embadalits i inactius. Hem de sentir que s’adrecen a nosaltres aquelles paraules: «Perquè us esteu mirant al cel?».  Convé que ens preguntem de nou: Què vol dir creure en Crist avui? Què significa fer present l’anomenat «Regne de Déu» a la terra? Quines implicacions i concrecions polítiques, econòmiques i socials té?  ¿Com construir un món que funcioni promovent i defensant els drets humans de tothom, respectant la terra, generant vida en totes les persones? 

El Crist no és físicament entre nosaltres. I l’antiga confiança en les esglésies (i en el nostre entorn, sobretot en l’Església catòlica) s’ha anat esmicolant per a molts, i més encara en els últims temps. Necessitem trobar llum i energia dins nostre. I tots som fonts potencials de llum i de força. Crist invita els seus deixebles (abans de desaparèixer de la seva mirada), a romandre a Jerusalem perquè «...quan l’Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus... fins a l’extrem de la terra.» 

Aquesta és la promesa del Crist. Sembla poc, però és molt, és tot el que necessitem. En la festa de l’Ascensió, preparem-nos doncs a rebre l’Esperit de Jesús.

 

Santiago Quijano

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 16:

Solemnitat litúrgica de l'Ascensió del Senyor, que preval davant la setmana que correspondria a la VII de durant l'any

 

Jornada Mundial de les Comunicacions Socials

 

Dissabte dia 22:

Commemoració litúrgica de Santa Joaquima de Vedruna i Vidal (1783-1854), religiosa vídua, de Barcelona, fundadora de les carmelites de la Caritat a Vic

 

Proper diumenge dia 23:

Solemnitat litúrgica del Diumenge de Pentecosta que preval davant el diumenge de la setmana VIII de durant l'any. Després de Completes s'acaba el temps de Pasqua

 

Dia de l'Acció Catòlica i l'Apostolat Seglar

El Santuari de Santa Maria de Montserrat ha estat triat com un dels 30 santuaris més representatius del món que durant el mes de maig, mes de la Mare de Déu, s’uniran per invocar la fi de la pandèmia

La iniciativa, que neix del Sant Pare, està organitzada pel Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització i proposa una “marató” d’oració per la represa de les activitats socials i laborals. D’aquesta manera, els santuaris es converteixen en instruments d’oració de tota l’Església cada dia del mes de maig.

 

L’oració en cadascun d’aquests santuaris serà transmesa pels canals oficials de la Santa Seu, a les 18 hores de cada dia, en directe pel portal oficial i pels comptes oficials del Vaticà a Facebook i Youtube.

 

En el comunicat vaticà es recorda, d’altra banda, que “cada santuari del món està convidat a resar en la forma i el llenguatge en què s’expressa la tradició local, per a invocar la represa de la vida social, del treball i de les nombroses activitats humanes que es van suspendre durant la pandèmia. Aquesta convocatòria en comú pretén ser una oració contínua, distribuïda pels meridians del món, que tota l’Església eleva incessantment al Pare per la intercessió de la Mare de Déu”. Per aquest motiu els santuaris “estan cridats a promoure i sol·licitar, en la mesura que sigui possible, la participació del poble, perquè, gràcies a les tecnologies de la comunicació, tots puguin dedicar un moment a l’oració diària, al cotxe, al carrer, amb el telèfon mòbil… per la fi de la pandèmia i la represa de les activitats socials i laborals”.

 

El Papa obre i tanca aquest mes d’oració, juntament amb els fidels de tot el món, des de dos llocs significatius dins de l’Estat de la Ciutat del Vaticà.

L’1 de maig, el Papa Francesc va resar davant la Verge del Socors. El 31 de maig, el Papa Francesc conclourà l’oració des d’un lloc significatiu als Jardins Vaticans. Tots dos moments estaran accessibles per a les persones sordes i amb problemes d’audició a través de la traducció al llenguatge de signes LIS.

 

El dia assignat al Santuari de Montserrat és el proper dissabte 22 de maig, a les 18h. Es podrà seguir per Montserrat TV que oferirà el senyal que es podrà seguir arreu del món.

 

Abadia de Montserrat

 

Espai Obert: Globalització i migracions després del coronavirus

Cristianisme al Segle XXI ens convida aquest dissabte, 15 de maig, a les 11 del matí, a una nova sessió telemàtica d’Espai Obert que aquest curs s’està dedicant a cercar respostes a la pregunta que ens inquieta a tots, “Com serà el món després del  coronavirus?”.

En aquesta recerca de respostes s’ha demanat a Salvador Busquets, economista i Director de Càritas Diocesana de Barcelona, que, en el context de la pandèmia en la qual estem immersos, parli de com afecten a casa nostra la Globalització i les migracions i quines seqüeles es poden preveure.

Es pot participar en aquesta sessió utilitzant aquest enllaç:  https://us02web.zoom.us/j/88455372802 o bé clicant aquí.

Fratelli tutti (56)

249. És fàcil avui caure en la temptació de  girar full dient que ja fa molt de temps que va succeir i que cal mirar cap endavant. No, per Déu! Mai s'avança sense memòria, no s’evoluciona sense una memòria íntegra i lluminosa. Necessitem mantenir «viva la flama de la consciència col·lectiva, donant testimoniatge a les generacions venidores de l'horror del que va passar» que «desperta i preserva d'aquesta manera el record de les víctimes, perquè la consciència humana s'enforteixi cada vegada més contra tot desig de dominació i destrucció ». Ho necessiten les mateixes víctimes -persones, grups socials o nacions- per no cedir a la lògica que porta a justificar les represàlies i qualsevol tipus de violència en nom de l'enorme mal que han patit. Per això, no em refereixo només a la memòria dels horrors, sinó també al record dels qui, enmig d'un context enverinat i corrupte van ser capaços de recuperar la dignitat i amb petits o grans gestos van optar per la solidaritat, el perdó, la fraternitat. És molt sa fer memòria del bé.

Oriol Quintana a la Trobada Mensual de maig

 

Oriol Quintana, doctor en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i professor a la càtedra d’Ètica i Pensament de l’IQS (Universitat Ramon Llull), ha participat en la Trobada Mensual de Sant Ildefons del dia 10 de maig per parlar de com els creients hem de viure l’Evangeli. El títol de la seva xerrada ha estat “Buscadors i residents. Sobre la incomoditat de ser cristià avui".

Sagrament de la confirmació

Dissabte vinent, dia 15, el bisbe Sergi Gordo presidirà la celebració de la missa de les 8 del vespre en la qual rebran el sagrament de la confirmació un grup de nois i noies de la nostra catequesi. Esteu convidats a participar-hi.

Fratelli tutti (55)

240. No obstant això, quan reflexionem sobre el perdó,  la pau i  la concòrdia social, ens trobem amb una expressió de Jesucrist que ens sorprèn: «No penseu que vaig venir a portar pau a la terra. No vaig venir a portar pau, sinó espasa! Vaig venir a enfrontar el fill contra el pare, la filla contra la seva mare, a la nora contra la sogra i així, els enemics de cada un seran els de la seva família »(Mt 10,34-36). És important situar-la en el context del capítol on està inserida. Allà queda clar que el tema de què s'està parlant és el de la fidelitat a la pròpia opció, sense avergonyir-se, encara que això comporti contrarietats, i encara que els éssers estimats que s'oposen a aquesta opció. Per tant, aquestes paraules no conviden a cercar conflictes, sinó simplement a suportar el conflicte inevitable, perquè el respecte humà no porti a faltar a la fidelitat a favor d'una suposada pau familiar o social. Sant Joan Pau II ha dit que l'Església «no pretén condemnar totes i cadascuna de les formes de conflictivitat social. L'Església sap molt bé que, al llarg de la història, sorgeixen inevitablement els conflictes d'interessos entre diversos grups socials i que enfront d'ells el cristià no poques vegades s'ha de pronunciar amb coherència i decisió ».

Comentari de les lectures del diumenge 9 de maig

Mn.Josep Maria Jubany comenta les lectures del Diumenge VI de Pasqua.

Reflexions a la Paraula de Déu

Tothom que estima és fill de Déu 

Llavors Pere prengué la paraula i digué: “Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o d’altres. Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui”. 

Homes i dones de bon seny ho van explicitar en la Declaració Universal dels Drets Humans. L'any 2009, el text de la Declaració va ser traduït a 370 idiomes. 

L’Esperit de Déu omple l’univers. Per accedir-hi i rebre’l, únicament cal estimar Déu i tota la seva creació,  i estimar totes les persones d’aquest món. No exclou ningú. 

Déu és sempre present i estima tota la humanitat. S’ha fet present en Jesús que ens  dona a conèixer l’amor del Pare. 

Avui hem d’actuar nosaltres. Són les nostres mans les que cada dia, juntament amb les nostres paraules de concòrdia i amb el nostre testimoni, poden  treure l’odi del nostre costat  i transmetre una alegria plena  de goig al nostre entorn. Les notícies de cada dia (comerços tancats, expedients de regulació d’ocupació, tragèdies provocades per accidents que deixen famílies trencades, violències de gènere, persones injustament  empresonades per haver defensat drets, la Covid-19...) han sembrat por, incerteses, patiments i morts. Tots tenim un do, pot ser més petit o més gran: reflexionem i en la nostra interioritat el trobarem. Potser serà un do de paciència, consell, hospitalitat, esperança, generositat, consol, fortalesa, optimisme, acompanyament, equanimitat, prudència, o mil més. Si ens ho proposem, el trobarem, i podrem  ajudar molta gent del nostre costat. Ens diu el papa Francesc: “Hem d’involucrar el país en un projecte comú que beneficiï no sols un grup de persones, sinó totes les persones que viuen en la misèria. No podem ser-hi indiferents”. 

Diu l’Evangeli d’avui: “Manteniu-vos en l’amor que us tinc. Si observeu els meus manaments, us mantindreu en l’amor que us tinc, com jo també observo els manaments del meu Pare i em mantinc en l’amor que em té. Us he dit tot això perquè tingueu l’alegria que jo tinc, una alegria ben plena. El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.” 

Totes les lectures d’avui ens parlen de l’estimació i l’amor que hem de donar. Aquesta  és la transcendència de la Bona Nova.

Pere Rius 

Litúrgia de la Setmana

Diumenge dia 9:

Diumenge VI de Pasqua

 

Dilluns dia 10:

Commemoració litúrgica de Sant  Joan d'Àvila, (1499-1569), prevere, apòstol d'Andalusia, patró del clergat secular espanyol i doctor de l'Església

 

Divendres dia 14:

Festivitat litúrgica de Sant Maties o Macià, apòstol afegit (vegeu Fets 1, 15-26)

 

Dissabte dia 15:

Commemoració litúrgica de Sant Isidre, (s. XI-XII), llaurador, de Madrid

 

Proper diumenge dia 16:

Solemnitat litúrgica de l'Ascensió del Senyor, que preval davant la setmana que correspondria a la VII de durant l'any

 

 Jornada Mundial de les Comunicacions Socials

Fratelli tutti (54)

236. Alguns prefereixen no parlar de reconciliació perquè entenen que el conflicte, la violència i les ruptures són part del funcionament normal d'una societat. De fet, en qualsevol grup humà hi ha lluites de poder més o menys subtils entre diferents sectors. Altres sostenen que donar lloc al perdó és cedir el propi espai perquè altres dominin la situació. Per això, consideren que és millor mantenir un joc de poder que permeti sostenir un equilibri de forces entre els diferents grups. Altres creuen que la reconciliació és cosa de febles, que no són capaços d'un diàleg fins al fons, i per això opten per escapar dels problemes dissimulant les injustícies. Incapaços d'enfrontar els problemes, trien una pau aparent.

Càritas Barcelona convida la ciutadania a “Obrir els ulls” amb una exposició sobre la crisi social i econòmica de la COVID-19

Amb motiu del primer aniversari de l’inici de la pandèmia, Càritas Barcelona ha inaugurat una exposició al Museu Diocesà de Barcelona, que porta per títol “COVID- 19: Obre els ulls. Una lectura social i ecològica de la pandèmia”. L’exposició, que es pot visitar gratuïtament fins al 30 de juny del 2021, és un recorregut per aquest primer any de crisi sanitària, econòmica i social, on es posa de manifest la vulnerabilitat de l’ésser humà.

Fa un parell de setmanes, ell director del Museu Diocesà de Barcelona, Mn. Robert Baró, va ser l’encarregat de donar la benvinguda al museu, afirmant que l’exposició és una mostra de la tasca social que duu a terme l’Església. “L’edifici on es troba el Museu Diocesà de Barcelona fou construït al segle XV, i s’anomenava Casa de la Pia Almoina. Era una institució de beneficència, que acollia i oferia dinar a 288 pobres. Que avui siguem aquí reafirma que el compromís de l’Església cap als més febles ve de lluny”, ha indicat el director del Museu Diocesà de Barcelona. Mossèn Baró ha volgut fer un agraïment especial a la parròquia de Sant Josep Oriol de Santa Coloma, i a Ester Grau, filla de l’artista Josep Grau-Garriga, ja que han posat totes les facilitats per poder exposar el tapís “Màrtir”. Procedent d’Austràlia, el tapís fou exposat en el marc de la Biennal de Sidney.

A continuació, el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, va agrair al Museu Diocesà la possibilitat d’acollir l’exposició, i recordà que tota la feina que s’hi mostra no seria possible sense el suport de tantes persones que col·laboren amb l’entitat. “Gairebé tres de cada deu donants físics i jurídics no havien col·laborat abans amb Càritas i aquest any ens ha ensenyat que la ciutadania s’implica en els moments de més necessitat”.

Busquets va explicar que l’exposició està formada per 40 fotografies de fotoperiodistes com Sandra Balcells, Dani Codina, Javier González, Pepe Navarro o Mingo Venero, i que mostren la diòcesi de Barcelona en un context desconegut de pandèmia, on el patiment, l’angoixa, la solitud o la desesperança es fan presents. Les imatges també són l’exemple de la solidaritat de la ciutadania, i de com, malgrat el context, hi ha esperança. El director de Càritas recalcà la presència de dos elements centrals de l’exposició: un dels més destacables és l’habitació de 10m2, on han passat el confinament el 40% de les persones ateses per Càritas. També va donar especial rellevància a la targeta moneder, ja que entre els mesos d’abril i desembre de 2020, un total de 10.017 persones (3.865 llars) van rebre una ajuda per a aliments, al 35% d’ se’ls va facilitar la targeta moneder.

El director de Càritas es preguntà si serem capaços d’entendre allò que la pandèmia ens està explicant, i ha afirmat que “Obre els ulls” vol ser una resposta a les múltiples preguntes que ens fem al voltant de la COVID-19. “D’aquesta crisi ens en sortim tots junts o no ens en sortim. La crisi del 2008 van pagar-la les persones més febles, i no volem que es repeteixi amb la crisi de la COVID-19. L’exposició vol fer reflexionar a la societat, i els demanem que s’aturin i es donin un minut de lucidesa per pensar en allò que podem fer de manera individual i col·lectiva per revertir la situació”.

Trobada Mensual del mes de maig

El dilluns dia 10 de maig , a les 8 del vespre,  tindrà lloc la reunió mensual de la comunitat de Sant Ildefons. En aquesta sessió el ponent serà Dr. Oriol Quintana i el tema de la seva dissertació serà: Buscadors i residents. Sobre la incomoditat de ser cristià avui.

Desprès d’haver dedicat algunes trobades a parlar de com hem d’afrontar la pandèmia i les conseqüències de la Covid-19 en les nostres vides, el Consell Pastoral ha cregut convenient dedicar una sessió a reflexionar de com hem de viure el seguiment de Jesús en el nostre dia a dia en aquest segle XXI.

En un món secularitzat com el nostre, on la majoria dels nostres amics i familiars viuen com si Déu no existís, els creients sovint tenim la impressió que formem part d’una minoria que està a punt d’extingir-se.  Les nostres creences, la nostra mateixa ètica han deixat de ser significatives en la nostra societat, i sovint són ignorades,  a vegades ridiculitzades o també atacades. El Dr. Oriol Quintana ens parlarà de com nosaltres, creients, hem de viure l’Evangeli enmig d’aquesta societat.

El Dr. Oriol Quintana és doctor en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i professor a la càtedra d'Ètica i Pensament Cristià de l'IQS (Universitat Ramon Llull). També ha estat docent a Batxillerat. És autor de Filosofía para una vida peor (2016) i de Cent preguntes filosòfiques (2017), i el seu llibre Vostè i George Orwell va guanyar el 26è Premi Joan Maragall d'assaig. La darrera obra publicada ha estat La mandra (2019), a Fragmenta, dins de la sèrie Pecats capitals. És Delegat d'Identitat i Missió a la Universitat Ramón Llull 

Com en les altres edicions , la trobada serà de forma telemàtica. L'enllaç per connectar-se és: https://us02web.zoom.us/j/89954591891 o bé es pot accedir clicant aquí.

El parenostre de la pau

Pare i Mare que mireu per igual tots el fills vostres per més que els veieu enfrontats.

nostre, de tots, dels mils de milions de persones que poblem la terra, sense distingir ningú per la seva edat, el seu color, les seves creences o el lloc de naixença.

que esteu en el cel, i també a la terra, i en el cor de cada home i de cada dona, en els més humils i sobretot en els que sofreixen.

sigui santificat el vostre nom, no pas, però, amb la fressa de les armes, sinó amb el murmuri dels cors.

vingui a nosaltres el vostre regne de pau i d’amor i allunyeu de nosaltres els regnes de la tirania i de l’explotació.

faci’s la vostra voluntat, que ens estimem els uns als altres com Vós ens estimeu.

així a la terra com es fa en el cel i que els vostres designis no trobin obstacles en els fils del poder.

El nostre pa de cada dia que volem pastat amb la pau, la justícia i l’amor.

doneu-nos, senyor, el dia d’avui, perquè demà pot ser massa tard, les armes apunten contínuament i potser la bogeria les pot disparar.

i perdoneu les nostres culpes, que són tantes, Senyor! que només la vostra misericòrdia pot perdonar.

així com nosaltres perdonem als nostres deutors.

Si ha de ser així, Senyor, estem perduts, perquè no sabem perdonar com Vós ho féreu sense lloc per a l’odi ni la rancúnia.

i no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació d’emmagatzemar el que no ens heu donat, d’acumular el que els altres necessiten o de mirar amb recel els qui tenim davant nostre.

ans deslliureu-nos de qualsevol mal que ens amenaci, de les metralladores, dels míssils, dels milions de tones d’armes, perquè som molts, Pare, els qui volem viure en la pau.     

Comentari de les lectures del diumenge 2 de maig

Mn.Josep Maria Jubany comenta les lectures del Diumenge V de Pasqua.

Reflexions a la Paraula de Déu

Amor de fets i de veritat

El temps passa. Ja ens trobem a la cinquena setmana després de la celebració de la vetlla pasqual.

Ens costa obrir les nostres comunitats de fe i també de vida ciutadana als de fora, als que no són coneguts. Ens incomoda i ens fa por. És l’experiència que tingué Saule. Volia acostar-se a la comunitat de creients i no es fiaven d’ell. Bernabé el presenta als apòstols i els fa entendre que Saule ha cregut en el Senyor.

Quina lliçó d’obertura. Saber-te no acceptat i trobar la persona que t’acull i es refia de tu per avalar-te. Podria ser una vivència que a nosaltres com a creients ens podria haver passat en les comunitats d’església i en la vida.

Estem tan bé en la nostra zona de confort que els nouvinguts ens poden destorbar. No pensem solament en els nostres grups eclesials. No voldria caure en la culpabilització fàcil de pensar solament en els de fora que no acollim prou bé, sinó també en les actituds de tancament que tenim entre nosaltres.

Tanmateix per dificultós que sigui, cal tenir una actitud molt més oberta de la que solem tenir. No podem permetre que s’ofeguin tantes persones als mars. El gest que el papa Francesc féu en iniciar la seva responsabilitat de bisbe de Roma visitant l’illa de Lampedusa, no ha estat prou acollit per part de les autoritats europees. Cal que revisem quin és el nostre pensament i actitud sobre aquesta qüestió.

La segona lectura de Joan ens convida a estimar. “Que el nostre amor no sigui només de frases“. És veritat, estem avesats a parlar de l’amor fratern, però costa molt concretar-lo. Hem des ser capaços d’avançar en el nostre compromís.

“ Déu és més gran que la consciència “  Sort, perquè podríem veure’ns incapaços de progressar per desànim. Déu, que és pare i mare de bondat i sap com som, desplega la seva misericòrdia damunt nostre i salva tothom que vol fer camí al costat de Jesús de Natzaret.

Per aquesta raó cal que sapiguem romandre en Ell com a sarments units a l’entorn seu. Ell és el cep i nosaltres els sarments. L’evangelista deixa clar que per donar fruit, és a dir, perquè la nostra vida de compromís cristià progressi, cal mantenir-nos units al seu projecte de vida, el que ens va ensenyar durant la seva vida. L’Evangeli d’avui ens convida a pensar-hi.

Ignasi Garcia i Clavel