Amor de fets i de veritat
El temps passa. Ja ens trobem a la cinquena setmana després de la celebració de la vetlla pasqual.
Ens costa obrir les nostres comunitats de fe i també de vida ciutadana als de fora, als que no són coneguts. Ens incomoda i ens fa por. És l’experiència que tingué Saule. Volia acostar-se a la comunitat de creients i no es fiaven d’ell. Bernabé el presenta als apòstols i els fa entendre que Saule ha cregut en el Senyor.
Quina lliçó d’obertura. Saber-te no acceptat i trobar la persona que t’acull i es refia de tu per avalar-te. Podria ser una vivència que a nosaltres com a creients ens podria haver passat en les comunitats d’església i en la vida.
Estem tan bé en
la nostra zona de confort que els nouvinguts ens poden destorbar. No pensem
solament en els nostres grups eclesials. No voldria caure en la culpabilització
fàcil de pensar solament en els de fora que no acollim prou bé, sinó també en
les actituds de tancament que tenim entre nosaltres.
Tanmateix per dificultós que sigui, cal tenir una actitud molt més oberta de la que solem tenir. No podem permetre que s’ofeguin tantes persones als mars. El gest que el papa Francesc féu en iniciar la seva responsabilitat de bisbe de Roma visitant l’illa de Lampedusa, no ha estat prou acollit per part de les autoritats europees. Cal que revisem quin és el nostre pensament i actitud sobre aquesta qüestió.
La segona lectura de Joan ens convida a estimar. “Que el nostre amor no sigui només de frases“. És veritat, estem avesats a parlar de l’amor fratern, però costa molt concretar-lo. Hem des ser capaços d’avançar en el nostre compromís.
“ Déu és més gran que la consciència “ Sort, perquè podríem veure’ns incapaços de progressar per desànim. Déu, que és pare i mare de bondat i sap com som, desplega la seva misericòrdia damunt nostre i salva tothom que vol fer camí al costat de Jesús de Natzaret.
Per aquesta raó cal que sapiguem romandre en Ell com a sarments units a l’entorn seu. Ell és el cep i nosaltres els sarments. L’evangelista deixa clar que per donar fruit, és a dir, perquè la nostra vida de compromís cristià progressi, cal mantenir-nos units al seu projecte de vida, el que ens va ensenyar durant la seva vida. L’Evangeli d’avui ens convida a pensar-hi.
Ignasi Garcia i Clavel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada