Instagram WhatsApp YouTube

24 de maig 2026

Reflexions a la Paraula de Déu


La festivitat de la Pentecosta

Amb aquesta festivitat es clou el temps pasqual com a cicle litúrgic. Contemplats els misteris de la Mort i de la Resurrecció de Crist, s’entra en una sèrie de diumenges que ens parlen de les paraules i els fets de Jesús. Aquests evangelis que escoltarem ens arriben en moments diferents de la nostra vida i, per tant, adquireixen una perspectiva diferent per dir-nos coses. Els temps que vivim canviants, però, des del punt de vista cristià i d’aquell esdeveniment que en diem la Pentecosta, el nostre es podria ben bé anomenar l’Era de l’Esperit: el temps en què, en absència física de Jesús, el seu Esperit és present i actua en el món.

Per començar, podríem dir que l’Esperit és la força vital de Déu que dona vida a la creació i a l’ànima de l’home. Subratllem els aspectes més essencials d’aquesta força:

La Pentecosta és l’acompliment de la promesa de Jesús. L’Esperit no va ser enviat als deixebles fins després de la seva Pasqua. Ell havia de marxar perquè això s’esdevingués, i això és el que expressa l’evangeli de Joan quan diu que, dalt de la Creu, Jesús, ja mort, exhalà el seu Esperit. Amb aquestes paraules tan senzilles, Joan expressa el que avui celebrem.

L’Esperit de Déu habita en el cor dels homes: el sagrament del baptisme representa la donació de l’Esperit i la incorporació del batejat a la comunitat dels creients. Els que han estat batejats són els que, en expressió de Sant Pau, han estat despullats de l’home vell i s’han revestit de l’home nou; són, a partir d’ara, temples de l’Esperit de Déu. En realitat, el nou culte a Déu és el que s’ofereix en el cor de cadascú. Com deia Jesús, és el culte en esperit i veritat.

L’Esperit es comunica als homes i és el principi actiu que ens dona la saviesa. És l’Esperit de Déu el que ens fa penetrar en el sentit de les paraules de Jesús (Jn 14,26; 16,13), ens fa llegir els signes dels temps, el que guia i renova el Misteri de Jesús i el que no deixa que la vida dels homes es perdi per sempre (Jn 17,12). Joan diu que l’Esperit és el Paràclit, és a dir, el Defensor.

La Pentecosta, doncs, és la festa de l’inici d’un temps nou, el temps del Regne de Déu. En absència física de Jesús, l’Esperit actua visiblement a través de la comunitat dels creients, sempre al servei del Regne de Déu. Ara bé, els creients sabem que l’Esperit actua també d’una manera invisible en molts llocs i a través de moltes persones. L’Esperit de Déu és lliure i no té fronteres. L’Era de l’Esperit és el temps de la instauració progressiva del Regnat de Déu, el temps de la missió de l’Església.

La missió o mandat que Jesús va donar i confiar als seus deixebles en l’Ascensió només es pot confirmar i dur a terme amb la força de l’Esperit a la Pentecosta. L’Era de l’Esperit és la nostra Pentecosta i, ara com sempre, a la Pentecosta Déu confirma (segella) les paraules de Jesús: és el moment en què Déu actua en els seus deixebles i els fa missatgers de la paraula, comunicadors d’esperança, sembradors de vida i actualitzadors del Misteri.

Anton Ramon Sastre

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)