Comentari de les lectures del diumenge 28 de febrer

 

Mn.Josep Maria Jubany comenta les lectures del Diumenge II de Quaresma.

Reflexions a la Paraula de Déu

Transfiguració de Jesús

Tota la vida de Jesús està plena de fets extraordinaris i avui l’evangelista, a Marc 9: 2-10,  ens en relata un de molt important, la transfiguració.

Veiem com Jesús crida a Pere, Joan i Jaume perquè l’acompanyin al cim d’una muntanya, allà els mostrarà la seva glòria i veuran que ell és el fill de Déu; allà els  prepararà per a l’experiència difícil de comprendre allò que l’espera, la seva passió, mort i posterior resurrecció. També veuran la glòria que els espera al cel.

L’Evangeli sempre ens ensenya una manera diferent d’entendre la vida i en el d’avui, a banda del gran misteri que ja han estudiat els teòlegs, hi podem veure tres idees per meditar: esforç, oració i llum.

Esforç: nosaltres com els tres deixebles estem pujant la nostra muntanya que en aquest moments és la pandèmia i no podem oblidar que, malgrat tots els patiments, pors, dolor i angoixa, sempre tenim a Jesús al nostre costat: -Estaré amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món (Mt. 28:20).

Oració: a l’Evangeli de la transfiguració, segons Lluc, 9:28 -Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar.

A Jesús el veiem orar moltes vegades i pujar a la muntanya on troba el silenci i el recolliment per pregar, entre d’altres, recordem el Sermó de la Muntanya, on ens proposa donar un sentit a les actituds cristianes: d’amor, de no violència, de confiança... que són font de veritable felicitat.

Llum: Jesús ens deixà la llum de la seva paraula a l’Evangeli.

A Joan 8: 12 Jesús els tornà a adreçar la paraula. Els digué: – Jo sóc la llum del món. El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida.

Potser quan acabi aquest temps de pandèmia, veurem que el caos, les desforestacions, el tràfic de persones, les injustícies i els esclavatges de tota mena... els produïm nosaltres i, que malgrat tot, Jesús camina entre nosaltres i la humanitat pren el camí que diu el Papa Francesc a Fratelli tutti: «(8) Anhelo que en aquesta època que ens toca de viure, reconeixent la dignitat humana de cada persona, puguem fer renéixer entre tots un desig mundial de germanor. Entre tots: Heus ací un bonic secret per a somiar i fer de la nostra vida una bella aventura.»

Rosa Maria Olivella Prats

La litúrgia de la setmana

Diumenge dia 28 de febrer:

Diumenge II de Quaresma

 

Proper diumenge dia 7 de març:

Diumenge III de Quaresma

Dia d'Hispanoamèrica

Fratelli tutti (41)

179. La societat mundial té serioses tares estructurals que no es resolen amb pegats o solucions ràpides merament ocasionals. Hi ha coses que han de ser canviades amb replantejaments de fons i transformacions importants. Només una sana política podria liderar-ho, convocant els més diversos sectors i els sabers més variats. D'aquesta manera, una economia integrada en un projecte polític, social, cultural i popular que busqui el bé comú pot «obrir camí a oportunitats diferents, que no impliquen aturar la creativitat humana i el seu somni de progrés, sinó orientar aquesta energia amb camins nous ».

Pregària de la Catequesi Familiar

Estimades famílies de la Catequesi, 

un cop començada la Quaresma, i encara amb la necessitat de mantenir les nostres trobades de forma telemàtica, us convoquem a totes les famílies de la Catequesi Familiar a una trobada-pregària online el proper diumenge 28/02/21 a les 19:00h, en la que intentarem trobar una estona en la que aturar-nos i preparar el nostre camí cap a la Pasqua. 

Les pautes per gaudir d'un moment tranquil de pregària són:

- La trobada la farem mitjançant ZOOM, mitjançant el següent link: https://us02web.zoom.us/j/85465739746?pwd=dVFHTjhEZ1RNR3gybEtrd0ZBRVB2QT09 Meeting ID: 854 6573 9746 Passcode: 492167 

- 5 minuts abans de les 19:00 començarà la connexió amb una mica de música per donar temps a tothom que vulgui a afegir-s'hi i començarem a les 19:00 en punt. Tindrà una durada d'uns 30 minuts. 

- Llegirem l'Evangeli i mossèn Josep Maria ens en farà un breu comentari, compartirem pregàries, resarem plegats el Parenostre i cantarem. Per fer-ho ja sabeu que caldrà que tots tinguem els micròfons tancats, sobretot quan cantem i, per tant, tots deixarem que només tingui el micro obert la persona que llegeixi, faci alguna pregària o intervenció i qui dirigeixi els cants. 

Per fer-la més participativa, els catequistes us faran unes propostes d'una activitat que compartirem.

Us volíem demanar també les vostres pregàries preparades en família. Us esperem doncs per retrobar-nos el proper diumenge. 

Una abraçada,

Equip de catequistes de Sant Ildefons

Quaresma 2021

El dia de les votacions ha quedat enrere i ara, amb els resultats del vot dels ciutadans, als partits se’ls gira feina per formar un govern possible. Les condicions per anar a votar no han estat les més adients, perquè, deixant de banda els malalts que no ho han pogut fer, el Covid19 ens ha fet agafar por a tots, sobretot als qui figuren al grup que en diuen “persones de risc”. A més, com ja ens hi tenen habituats, els mitjans de comunicació no ens han ajudat gaire a asserenar les ments i els esperits. Ahir era absolutament necessari, no dilatar més la data de la votació degut a la llarga durada de la provisionalitat del govern; en canvi, avui a tothom li sembla lògic que hi hagi hagut tantes reticències a l’hora de formar les taules de votació o tant d’encongiment a l’hora d’anar a exercir els nostres drets. I tot, justament, per la por que s’ha estès a tota la societat, per raó de tants comentaris contradictoris abocats a través de totes les xarxes socials, sense un mínim exercici de discriminació entre allò que és important i el que és circumstancial. Al llarg d’aquest temps de Quaresma de 2021, se’ns brinda l’ocasió per poder reflexionar sobre aquesta nostra vida social i política, sobre els tensos moments viscuts, posant en relleu les seves llums i les seves ombres. Cal fer aquesta reflexió en les nostres circumstàncies, perquè, tots i sense cap mena de distinció, formem part d’una mateixa societat en la qual convivim i a la qual ens agradaria contribuir fent-la créixer.

Hi ha certes actituds que hauríem de desterrar per poder avançar com a persones i com a societat. La primera, allunyar el to negatiu davant de qualsevol notícia que ens vol donar esperança; deixar de banda el dubte sistemàtic quan algú proposa un camí de solució als nostres problemes, sobretot quan no tenim res millor a proposar; esborrar en les nostres interlocucions el caràcter de superioritat que donem a les nostres opinions; evitar fer comparacions intempestives, quan només es pretén denigrar el pensament i les actituds dels altres; deixar d’aparèixer com els únics tenidors i defensors de la veritat, quan aquesta defensa es fa amb paraules despectives i plenes de rancúnia. Són actituds a descartar, si volem bastir un inici de diàleg, tant d’ordre personal com  social.

L’ètica de l’evangeli consisteix bàsicament a sembrar una petita llavor de confiança en el cor dels altres. Això només és possible des d’una proximitat que exclou la cridòria, una proximitat que vol escoltar, que s’interessa pels altres, per la seva vida; una proximitat que sap que els nostres dubtes també són els dubtes dels qui tenim al costat; una proximitat que lluita per esbandir les pors que ens hem fabricat; una proximitat que ens obra a maneres de ser i de pensar diferents a la nostra; una proximitat basada en el convenciment que els altres ens són necessaris, perquè ells són la pedra de toc que mesura la nostra maduresa individual i col·lectiva. Potser, si durant aquesta Quaresma aconseguim fer silenci al nostre voltant i podem pregar, descobrirem que la vida és construir ponts, fer comunitat, construir el Regne de Déu.

Tots sabem que el temps de Quaresma és preparació a la celebració de la festivitat de la Pasqua del Crist, però tots hauríem de recordar també que construir el Regne de Déu no és una teoria abstracta, sinó una praxis concreta que es fa dia a dia, caminant colze a colze amb els altres. Aquest camí dugué a Jesús a la seva Pasqua. Si assumim l’ètica de l’evangeli també podrem celebrar la nostra Pasqua, que és Crist Ressuscitat.

Anton Ramon Sastre   

Vetlla de pregària, divendres 26

Divendres dia 26 de febrer, a les 8 del vespre, novament ens reunirem per compartir una estona de pregària i reflexió en aquest temps de Quaresma que iniciem amb el lema:  “És ara quan la nostra força és el Senyor”.

En temps de Quaresma l’Església ens convida a intensificar la pregària. En les circumstàncies actuals en què vivim, cal que demanem intensament al Senyor que ens acompanyi, que ens ajudi, que no ens deixi caure en el desànim i,  com diu la carta als cristians hebreus: ”que  enforteixi  les mans que defalleixen i els genolls vacil·lants.” (Heb 12, 12).

El papa Francesc amb motiu de la Quaresma ha escrit un missatge en el qual llegim:“En l’actual context de preocupació en el qual vivim i en el qual tot sembla fràgil i incert, parlar d’esperança podria semblar una provocació. El temps de Quaresma està fet per a esperar, per a tornar a dirigir la mirada a la paciència de Déu, que continua tenint cura de la seva Creació, mentre que nosaltres sovint la maltractem” (cf. Carta enc. Laudato si’, 32-33; 43-44).

Divendres, comunitàriament, demanarem al Senyor, que és el nostre castell de refugi i en qui en l’adversitat hi trobem un gran refugi (Salm 46), que les nostres forces no defalleixin i que ens mantinguem ferms per la fe, alegres per l’esperança i eficaços per la caritat.

La pregària, en anteriors ocasions, seguirà la pauta de les pregàries de Taizé.

Tots hi som convidats.

Comentari de les lectures del diumenge 21 de febrer

Mn.Josep Maria Jubany comenta les lectures del Diumenge I de Quaresma.

Reflexions a la Paraula de Déu

“Convertiu - vos i creieu en la Bona Nova”

Amb aquestes paraules del Dimecres de Cendra, hem començat la Quaresma,  temps de preparació per la gran festa de la Pasqua de Resurrecció. Litúrgica i tradicionalment, la Quaresma, és període de penitència i conversió.

Penitencia vol dir penediment, vol dir  que ens sap greu, que reconeixem que hi ha coses que no hem fet bé, o que les podíem haver fet millor. La conseqüència del penediment és la conversió. Conversió significa transformació i canvi, vol dir reinventar-se per superar-se i ser millors. Per canviar alguna cosa  de la nostra vida,  ens cal reflexionar i examinar el que fem, com ho fem i per què ho fem.  Desprès,  rumiar el que podríem modificar per ser millors, més honestos, més solidaris, més ecològics i més bones persones. Un canvi sempre comporta un sotragueig i una petita revolució;  enfrontar-nos a nosaltres mateixos sempre és un repte difícil que val la pena abordar, si de veritat volem progressar.

Avui 1er diumenge de Quaresma, Marc en l’evangeli ens diu que Jesús va ser temptat en el desert; però en realitat aquest “posar-lo a prova” va ser una constant durant tota la seva vida. Ho feia el maligne per mitjà dels escribes i fariseus, els sacerdots, els  deixebles, la família, i fins i tot el lladre al costat de la creu. Amb això Jesús  ens vol dir que Ell també va ser un home com nosaltres. Jesús sempre en sortia victoriós amb l’ajuda del Pare.

I nosaltres tenim temptacions? I tant que si!  Igual que Jesús tota la nostra vida és un “banc de proves”. Creure que no cal penedir-nos ni convertir-nos perquè tot va bé i tot ho fem bé, és la gran temptació que ens persegueix constantment. Per això quan preguem el Parenostre, demanem humilment: “no permeteu que caiguem en la temptació”.

Les lectures d’avui, ens parlen del vincle entre Déu i els homes. En la 1a del Gènesi, Déu fa aquest pacte amb Noè: “Mireu, jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els éssers vius que us envolten,...” Aquesta és la primera aliança que Déu fa amb el seu poble, que som tots. Pere en la seva carta, ens aclareix el que Déu espera de nosaltres. Fa un símil amb les aigües del diluvi  i diu que rebre les aigües del baptisme implica  “un compromís amb Déu, de viure amb rectitud de consciència”. Però és en l’evangeli de Marc, on Jesús ens diu amb contundència: “Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova”  Aquest és el nostre gran repte!

 Àngels Vilaró   

La litúrgia de la setmana

Diumenge dia 21:

Diumenge  I de Quaresma

 

Dilluns dia 22:

Festivitat litúrgica de la Càtedra de Sant Pere, apòstol

 

Proper diumenge dia 28:

Diumenge II de Quaresma

Fratelli tutti (40)

177. Em permeto tornar a insistir que «la política no s'ha de sotmetre a l'economia i aquesta no ha de sotmetre als dictàmens i al paradigma eficientista de la tecnocràcia». Encara que s' hagi de rebutjar el mal ús del poder, la corrupció, la manca de respecte a les lleis i la ineficiència, «no es pot justificar una economia sense política, que seria incapaç de propiciar una altra lògica que regeixi els diversos aspectes de la crisi actual ». A canvi, «necessitem una política que pensi amb visió àmplia, i que porti endavant un replantejament integral, incorporant en un diàleg interdisciplinari els diversos aspectes de la crisi». Penso en «una sana política, capaç de reformar les institucions, coordinar-les i dotar-les de millors pràctiques, que permetin superar pressions i inèrcies vicioses». No es pot demanar això a l'economia, ni es pot acceptar que aquesta assumeixi el poder real de l'Estat.

Fratelli tutti (39)

176. Per a molts la política avui és una mala paraula, i no es pot ignorar que darrere d'aquest fet estan sovint els errors, la corrupció, la ineficiència d'alguns polítics. A això s'afegeixen les estratègies que busquen afeblir-la, reemplaçar-la per l'economia o dominar-la amb alguna ideologia. Però, ¿pot funcionar el món sense política? ¿Hi pot haver un camí eficaç cap a la fraternitat universal i la pau social sense una bona política? 

Espai Obert, dissabte 20

En la segona trobada d’Espai Obert d’aquest curs amb el tema “Economia i societat. L’economia front una nova època”, ens  parlarà Xavier Ferrer, doctor en Economia i president del Consell Català pel Moviment Europeu.

La seva visió, en el moment en què estem esperant la distribució dels fons europeus “Next Generation”, pot ser molt clarificadora.

Aquesta sessió se celebrarà el proper dissabte 20 de febrer a les 11 del matí i serà per via telemàtica.

Cal connectar-se a aquest enllaç https://us02web.zoom.us/j/86193078386 o bé clicant aquí.

Quaresma

Dimecres vinent iniciem el temps de Quaresma. Les circumstàncies que vivim, fa que la Quaresma del 2021, tingui unes característiques especials. La pandèmia ens  ha fet adonar de la nostra feblesa.  Em sembla que tots ens podem identificar en la pregària del Salm 129: ”Des de l'abisme us crido, Senyor. Escolteu el meu clam. Estigueu atent, escolteu aquest clam que us suplica”. El salmista prega “des de l’abisme”. També nosaltres vivim en l’abisme de la malaltia, de la soledat, del desconcert, de la pobresa per a molts, i sobretot vivim l’abisme produït per la tristesa i la commoció per la mort de persones estimades víctimes de la Covid-19.

La quaresma ens ha de fer adonar  que, malgrat els avenços de la ciència i la tècnica, tots som vulnerables.  Ara bé, ser conscients de la nostra feblesa no significa que  haguem de caure en el pessimisme, ans el contrari, és el moment que alcem la nostra mirada, i l’alcem contemplant el Déu de Nostre Senyor Jesucrist. Ara i aquí també ens podem fer nostres les paraules del Salm 120 que diu: “Alço els ulls a les muntanyes: ¿d'on em vindrà l'ajuda? L'ajuda em vindrà del Senyor, del Senyor, que ha fet cel i terra.”

Les tres pràctiques que l’Església ens proposa per aquest temps de Quaresma són: la pregària, el dejuni i l’almoina. Jesús en el Sermó de la Muntanya ens ensenya com portar-les a terme amb autenticitat. Pregar, dejunar, donar almoina són tres bons camins per ser ben conscients, que malgrat tot el que estem vivint, el Déu d’Israel no ens abandona,  ja que sabem que: “El guardià d'Israel mai no s'adorm, sempre vigila”. (Salm 120).

En la pregària , contemplem Déu que ens ha creat, deixem que la paraula de Jesús en l’Evangeli ens ajudi a discernir, i tot resant,  l’Esperit omple el nostre cor i plens de l’Esperit donem gràcies per la salvació.  El dejuni ens ensenya a valorar el que som per damunt del que tenim, tot dejunant alimentem el nostre esperit, i ens ajuda a no deixar-nos portar per les nostres sensualitats. L’almoina, entesa no tan sols en sentit dinerari, sinó com la donació de nosaltres mateixos en l’ajuda i l’acompanyament dels pobres i malalts, és un camí eficaç per ser solidaris i també per ser conscients que el que fem pels altres, és ben poc en comparació al que Déu fa per nosaltres.

Us proposo, que durant aquesta Quaresma del 2021, marcada per la pandèmia, alcem els ulls vers Déu i contemplem la Creu de Nostre Senyor Jesucrist, i aleshores fem  nostres les paraules del salmista: “El Senyor et guarda de tota desgràcia, et guarda la vida. El Senyor guarda tots els teus passos ara i per tots els segles.” (Salm 120).

Pregant, dejunant i donant almoina posem la nostra veritable esperança en el Crist, el qual amb la seva resurrecció porta a la plenitud la promesa que ja cantava a l’Antic Testament el salmista: “El Senyor m’il·lumina i em salva, ¿qui em pot fer por? el Senyor és el mur que protegeix la meva vida, ¿qui em pot esfereir?“ (Salm 26).

Dimecres ens imposaran la cendra i ens exhortaran a què ens convertim i creiem en l’Evangeli. Tot un bon programa.

 Josep M. Jubany

Comentari de les lectures del diumenge 14 de febrer

Mn.Josep Maria Jubany comenta les lectures del Diumenge VI de durant l'any.

Reflexions a la Paraula de Déu

La lepra desaparegué i quedà pur  (Mc 1,40-45)   

Una narració curta per a uns fets simples: un leprós –un empestat- pren la iniciativa i demana a Jesús la sanació. Jesús no dubta, el toca i el purifica. I li demana discreció absoluta, que el leprós no respecta.

Qui i què eren els leprosos? Els impurs, els estigmatitzats, els condemnats a estar sols. Era prohibit tocar-los, era obligatori mantenir-se’n allunyat. El leprós, que s’hauria pogut resignar per sempre a la seva situació, troba la força per dir: “Si voleu, em podeu purificar”.

Jesús connecta amb el seu  desig més pregon de pal·liar el sofriment humà, la seva profunda compassió. No dubta ni un segon a trencar les prohibicions ancestrals: els leprosos no es toquen. El toca i el purifica. En aquesta aparent simplicitat rau tota la força de la narració: com la compassió pot trencar les convencions, les tradicions...per esdevenir alliberadora. Com, per a Jesús, cada persona i el seu patiment són el centre, el nucli, i això dona legitimitat per trencar normes i prohibicions.

Jesús demana al leprós que no expliqui com ha estat purificat:  no es vol vantar dels seus actes, vol discreció. S’acaba trobant tot el contrari: la notícia s’escampa i la seva anomenada creix. De nou aquesta simplicitat preciosa: sap que té poder per guarir l’inguarible, però no vol que ningú, ni ell mateix,  instrumentalitzi els seus actes.

Se m’obren molts interrogants. Qui són els nostres leprosos, els nostres empestats, els nostres estigmatitzats?  Som capaços de preguntar-nos, quan veiem necessitats al nostre voltant, si hi  podem fer alguna cosa, encara que impliqui trencar certes normes? Ho fem? Busquem la difusió i el reconeixement pel que hem fet? Som també capaços de demanar ajuda per ser alliberats de les nostres mesquineses?

Fa uns dies ens ha deixat la Mercè Guilemany: casada amb en Josep Vaquer (que va morir per la covid a la primavera), tots dos professors de matemàtiques i units en totes les causes, van ser persones d’una fe molt profunda. Van dur a terme una intensa tasca eclesial en diferents àmbits, però van  tenir molt clar tota la vida qui eren els nostres  leprosos: els delinqüents, les prostitutes, tota mena de marginats, a qui van acompanyar durant molts anys. La Mercè no va deixar mai de visitar-los,  fins poques setmanes abans de la seva mort, sempre discreta, sempre tendra, sempre somrient.  De ben segur que, com deia Casaldàliga, haurà  mostrat uns cors plens de noms. Descansi en pau.

Griselda Gasulla i Pascual

La litúrgia de la setmana

Diumenge dia 14:

Diumenge VI de durant l'any o del Temps Ordinari

Col·lecta de la Campanya contra la Fam al Món

 

Dimarts dia 16:

Després de Completes s'acaba la primera part del Temps de durant l'any o Temps Ordinari

 

Dimecres dia 17: 

Dimecres de Cendra. Inici del Temps de Quaresma. En totes les eucaristies del dia, a les 12.00 i a les 20.00, es farà el ritu de la imposició de la cendra

 

Proper diumenge dia 21:

Diumenge I de Quaresma

Fratelli tutti (38)

169. En certes visions economicistes tancades i monocromàtiques, no semblen tenir lloc, per exemple, els moviments populars que aglutinen desocupats, treballadors precaris i informals i a tants d’altres que no entren fàcilment en les vies ja establertes. En realitat, aquests gesten variades formes d'economia popular i de producció comunitària. Cal pensar en la participació social, política i econòmica de tal manera «que inclogui els moviments populars i animi les estructures de govern locals, nacionals i internacionals amb aquest torrent d'energia moral que sorgeix de la incorporació dels exclosos en la construcció de l' destí comú »i al seu torn és bo promoure que« aquests moviments, aquestes experiències de solidaritat que creixen des de baix, des del subsòl de la planeta, conflueixin, estiguin més coordinades, es vagin trobant ». Però sense trair el seu estil característic, perquè ells «són sembradors de canvi, promotors d'un procés en el qual conflueixen milions d'accions grans i petites encadenades creativament, com en una poesia». En aquest sentit són "poetes socials", que treballen, proposen, promouen i alliberen a la seva manera. Amb ells serà possible un desenvolupament humà integral, que implica superar «aquesta idea de les polítiques socials concebudes com una política cap als pobres però mai amb els pobres, mai dels pobres i molt menys s'insereix en un projecte que reunifiqui els pobles». Encara que molestin, encara que alguns "pensadors" no sàpiguen com classificar-los, cal tenir la valentia de reconèixer que sense ells «la democràcia s'atrofia, es converteix en un nominalisme, una formalitat, perd representativitat, es va descarnant perquè deixa fora a el poble en la seva lluita quotidiana per la dignitat, en la construcció del seu destí ».

29a Jornada mundial del malalt

El dijous dia 11 l’Església celebra la Jornada Mundial del Malalt. Es va instaurar aquest dia coincidint amb la memòria litúrgica de la Verge de Lourdes. La celebració té com a objectiu sensibilitzar el poble de Déu i les diverses institucions sanitàries catòliques i la mateixa societat civil, davant la necessitat d’assegurar l’assistència més gran possible als malalts.

També busca expressar la gratitud al personal de salut compromès amb l’atenció dels que, per diferents circumstàncies, pateixen d’alguna malaltia, i que dedica els seus millors esforços a restablir-los la salut.

Enguany la pandèmia de la Covid 19 dona  una especial transcendència a la jornada. Les nombroses morts que ja ha causat, la saturació dels hospitals, l’assistència als malats, amb un personal sanitari extenuat fins al límit de la pròpia resistència i el desastre econòmic consegüent, són el rastre i el llast que suportem des de fa prop d’un any. La recerca i la investigació exhaustives arreu del món han donat el seu fruit en el vaccí que s’està aplicant a la població des de finals del desembre passat, i en el qual tenim posada tota la nostra esperança.

Mans Unides

Els dies de campanya d’enguany de Mans Unides seran el proper cap de setmana: dissabte 13 i diumenge 14 de febrer. Col·laborant solidàriament des d’aquí Mans Unides ajuda els pobles del Sud.

El lema d’aquest any és: “Contagia solidaritat per acabar amb la fam”.

Els arxiprestats de Barcelona, l’Hospitalet i Cornellà tenim aquest any 2 projectes: per a l’Índia i per al Líban.

Pregària recomanada per Mn. Josep Ma. Jubany en el seu recent escrit sobre la Candelera

Gastar la vida

El Senyor Jesús ha dit: “Qui vulgui reservar la seva vida, la perdrà; i, qui la gasti per mi, la retrobarà en la vida eterna”. 

Però, a nosaltres ens fa por gastar la vida, entregar-la sense reserves.

Un terrible instint de conservació ens reclou en l’egoisme, i ens tenalla, quan volem jugar-nos la vida.

A tot arreu, ens fem assegurances, per tal d’estalviar-nos els riscos... 

I, sobretot, som covards... 

Senyor Jesús, ens fa por gastar la vida.

Però, Tu, la vida ens la dones perquè la gastem; i no ens la podem reservar en un egoisme estèril.

Gastar la vida és treballar pels altres, encara que no paguin; fer un favor a aquell que no ens el retorna.

Gastar la vida és llançar-se al fracàs, si cal, sense falses prudències.

És cremar les naus pel bé del proïsme.

Som torxes que només tenim sentit quan cremem; únicament aleshores serem llum.

Allibera’ns de la prudència covarda, que ens fa estalviar el sacrifici i que cerca la seguretat.

Gastar la vida no es fa amb gestos ampul·losos ni amb falsa teatralitat.

La vida es dona senzillament, sense publicitat, com l’aigua que vessa, com la mare que alleta l’infant, com la suor humil del sembrador.

Entrena’ns, Senyor, a llançar-nos a l’impossible, perquè, darrere l’impossible, hi ha la teva gràcia i la teva presència.

No podem caure en el buit. El futur és un enigma.

El nostre camí s’endinsa en la boira.

Tanmateix, volem donar-nos, perquè tu estàs esperant, en la nit, amb mil ulls plens de llàgrimes.

Pregària de Cristianisme i Justícia

Comentari de les lectures del diumenge 7 de febrer

Mn.Josep Maria Jubany comenta les lectures del Diumenge V de durant l'any.

Reflexions a la Paraula de Déu

En la primera lectura d’avui hi trobem Job, el pobre Job, el just aclaparat miserablement per la dissort; personifica l’angoixa humana, la seva herència és passar els mesos en va i la paga que rep són les nits en blanc, està neguitós del vespre a la matinada; creu que la vida no és sinó un respir i que els seus ulls no tornaran a veure la felicitat. Les proves a què fou sotmès són esfereïdores, però la seva fe es va mantenir íntegra i això feu que Déu finalment el premiés fent-li recuperar la felicitat.

Déu no ens castiga en aquesta vida; per més que puguem pensar:  ¿si Job, home just entre els justos, va haver de sofrir així, què no ens pot deparar la vida a cadascun de nosaltres? Les calamitats que potser haurem d’afrontar no han de fer trontollar la nostra fe, ben al contrari, l’hem de refermar com va fer Job i donar glòria a Déu.

L’abnegació de Pau en el fragment de la primera carta als corintis demostra una donació total de la seva vida per la causa de l’Evangeli; ell no ha triat ni buscat d’anunciar l’Evangeli, ho veu com un encàrrec que ha rebut de Déu; i ell que no ha estat mai esclau de ningú, lliurement es converteix en esclau de tots, feble entre els més febles, ho dona tot en tots. I a sobre, no se’n glorieja, ni n’espera cap recompensa.

A Sant Pau, a través de les seves cartes i els seus viatges, el coneixem prou bé, però aquesta abnegació que queda palesa en aquesta lectura el situa a un nivell altíssim, al llindar de l’excel·lència, convençut que la seva missió és la seva vida. Aquesta exemplaritat per força ens ha d’interpel·lar profundament i fer-nos adonar que l’Evangeli ho és tot, i que proclamar-lo és també la nostra missió sense gloriar-nos-en ni esperar recompensa.

A l’Evangeli veiem com després de curar la febre de la sogra de Simó i de molts malalts i endimoniats de tota la ciutat aplegats davant la porta, Jesús es lleva de matí, quan encara és fosc, i cerca un lloc solitari per pregar i s’hi queda. Sembla que els deixebles el busquen angoixats i quan el troben li diuen: “Tothom us està buscant”. El busquen perquè han vist els prodigis que ha fet i estan impacients, però Ell s’allunya i segueix el seu camí. Nosaltres també el busquem amb aquest delit? Coneixem els seus prodigis i miracles, però sobretot coneixem la seva paraula que ens hauria d’esperonar a buscar-lo contínuament.

Recordem què diu Isaïes: “Busqueu el Senyor, ara que es deixa trobar” (Is 55,6). Es deixa trobar ara i sempre, només cal prendre consciència que Ell és el centre de tot.

 

Josep Maria Lari

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 7:

Diumenge V de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Dimecres dia 10:

Commemoració litúrgica de Santa Escolàstica (s. V-VI), verge, germana de Sant Benet

 

Dijous dia 11:

Es commemora la Jornada Mundial dels Malalts per la Mare de Déu de Lourdes

 

Divendres dia 12:

Solemnitat litúrgica (a la ciutat de Barcelona) de Santa Eulàlia (o Eulària), verge i màrtir, patrona de la ciutat de Barcelona i cotitular de la catedral

 

Proper diumenge dia 14:

Diumenge VI de durant l'any o del Temps Ordinari. Col·lecta de la Campanya contra la Fam al Món

Fratelli tutti (37)

168. El mercat sol no ho resol tot, encara que una altra vegada ens vulguin fer creure aquest dogma de fe neoliberal. Es tracta d'un pensament pobre, repetitiu, que proposa sempre les mateixes receptes davant de qualsevol repte que es presenti. El neoliberalisme es reprodueix a si mateix sense més, acudint al màgic "vessament" o "degoteig" -sense anomenar-lo- com a únic camí per resoldre els problemes socials. No s'adverteix que el suposat vessament no resol la iniquitat, que és font de noves formes de violència que amenacen el teixit social. D'una banda, és imperiosa una política econòmica activa orientada a «promoure una economia que afavoreixi la diversitat productiva i la creativitat empresarial», perquè sigui possible augmentar els llocs de treball en lloc de reduir-los. L'especulació financera amb el guany fàcil com a fi fonamental segueix causant estralls. D'altra banda, «sense formes internes de solidaritat i de confiança recíproca, el mercat no pot complir plenament la seva pròpia funció econòmica. Avui, precisament aquesta confiança ha fallat ». La fi de la història no va ser tal, i les receptes dogmàtiques de la teoria econòmica imperant van mostrar no ser infal·libles. La fragilitat dels sistemes mundials enfront de les pandèmies ha evidenciat que no tot es resol amb la llibertat de mercat i que, a més de rehabilitar una sana política que no estigui sotmesa a el dictat de les finances, «hem de tornar a portar la dignitat humana a el centre i que sobre aquest pilar es construeixin les estructures socials alternatives que necessitem ».

 

Fratelli tutti (36)

162. El gran tema és el treball. El veritablement popular -perquè promou el bé del poble- és assegurar a tothom la possibilitat de fer brollar les llavors que Déu ha posat en cadascú, les seves capacitats, la seva iniciativa, les seves forces. Aquesta és la millor ajuda per a un pobre, el millor camí cap a una existència digna. Per això insisteixo que «ajudar els pobres amb diners ha de ser sempre una solució provisòria per resoldre urgències. El gran objectiu hauria de ser sempre permetre'ls una vida digna a través de la feina». Per més que canviïn els mecanismes de producció, la política no pot renunciar a l'objectiu d'aconseguir que l'organització d'una societat asseguri a cada persona alguna manera d'aportar les seves capacitats i el seu esforç. Perquè «no hi ha pitjor pobresa que la que priva de la feina i de la dignitat de la feina». En una societat realment desenvolupada el treball és una dimensió irrenunciable de la vida social, ja que no només és una manera de guanyar-se el pa, sinó també una via per al creixement personal, per establir relacions sanes, per expressar-se a si mateix, per compartir dons, per sentir-se corresponsable en el perfeccionament del món, i en definitiva per viure com a poble. 

Testimonis d’esperança de la vida religiosa

A la web de l’ Unió de Religiosos de Catalunya han publicat recentment aquest testimoni de l’abadessa de Sant Benet que tot seguit es reprodueix:

Entre els testimonis d’esperança de la vida religiosa, arriba el de l‘abadessa del monestir de Sant Benet de Montserrat, Maria del Mar Albajar, llicenciada en ciències econòmiques i en teologia i abadessa del Monestir des del 2015.  L’abadessa explica, com en ple moment de pandèmia, “l’esperança ens ajuda a veure’ns i a viure’ns com podem ser, com Déu ens mira i ens vol. I és des d’aquí personalment i com a comunitat que volem respondre a aquest moment concret de la nostra història”, afegeix.

 Esperança i realitat

A més de la plena dedicació a la pregària, des del Monestir, les germanes benedictines elaboren ceràmica, imparteixen cursos i comparteixen espais de pregària. En el seu testimoni, l’abadessa de Sant Benet exposa que, des de la seva mirada, “l’esperança té molt a veure amb el contacte amb la realitat”. “Una realitat viscuda des de la trobada, l’acceptació del que passa, la mirada amorosa, amb totes les dificultats i tot el dolor que està passant en cada moment”.

L’abadessa destaca que l’esperança suposa per a la congregació “una convidada a la nostra vida”. “Convidada perquè no la fabriquem, no és fruit de les nostres ganes, sinó que ens neix quan som capaces de mirar i veure amb tot el cor allò que estem vivint”, explica.

 Entre les persones i la natura

Aquesta mirada esperançadora la troba a través de les seves relacions amb les germanes més joves i les més veteranes. “Per a mi és esperança cada vegada que parlo amb dones joves que es plantegen la vida i estan disposades a posar present i futur en el seguiment de Jesús i en el Déu que les crida”, explica l’abadessa. “També, les meves germanes grans, el seu somriure la seva mirada i disponibilitat, generositat d’estar tants anys en companyia amb el silenci, la vida comunitària i la paraula de Déu”, afegeix.

La mateixa natura és també un motiu d’esperança per a les benedictines. Així ho expressa Maria del Mar Albajar, quan destaca com es troba en l’entorn que envolta el monestir. “El silenci de la natura morint i renaixent constantment, en el sol que no es cansa de sortir cada matí, en la recerca compartida de sentit i futur en aquesta situació global tan dura”.

 Vida interior

D’altra banda, a més del món exterior, l’abadessa ressalta la importància del món interior. Concretament exposa l’esperança que li aporta “la trobada diària amb el propi interior i amb mi mateixa en el silenci del cor i amb l’Evangeli”. “De vegades l’esperança és una gran energia que em dóna força per tirar endavant els projectes i d’altres vegades aquella espurna petita que em diu tornem a començar.”

 La M. del Mar exposa com en la pregària, “l’esperança és la força que neix més enllà de mi, dins meu, i que em permet reconèixer la Vida ja enmig de la fosca quan ens llevem per anar a matines.  L’esperança és la vida que batega en la Paraula de Déu que preguem i escoltem reunides a l’església sota l’abraçada del Crist que ens presideix”.

Esperit, cap on guies les nostres Esglésies?

El Concili Provincial Tarraconense es va celebrar el 1995 amb una àmplia representació de laics, religiosos i clergat dels bisbats catalans. L’aparició de la pandèmia de coronavirus va obligar a ajornar la commemoració del 25è aniversari. 

El passat 21 de gener, els bisbes catalans van poder celebrar finalment aquesta efemèride amb una eucaristia a la catedral de Tarragona i amb la publicació del document “Esperit, cap on guies les nostres Esglésies?”, que té 5 grans capítols: 1.- El Concili Provincial Tarraconense, un esdeveniment sinodal i de comunió 2.- L’Església, poble de Déu que surt a anunciar l’Evangeli 3.- La Paraula de Déu i els Sagraments, centre de la vida de l’Església 4.- Una Església per als pobres i els qui viuen a les perifèries 5.- El camí conjunt de les esglésies amb seu a Catalunya. 

Amb aquest text els bisbes conviden els cristians a tenir una mirada agraïda al passat, un viu desig de compromís amb el present que ens toca viure i una mirada esperançada al futur. 

L’escrit té molt present la pandèmia i els seus efectes en tots els àmbits de la societat. Els prelats manifesten que aquesta crisi no fa més que aprofundir una altra de prèvia i no tan evident: la buidor espiritual. 

Els bisbes catalans constaten la profunda i ràpida transformació del món aquests últims anys, i la repercussió que això ha provocat en la fe cristiana. El text planteja com l’Església hi respon i en fa autocrítica. 

El nou document enllaça amb el programa del papa Francesc i recull les aportacions dels quatre temes en els que es van agrupar les resolucions del Concili Tarraconense, aprofundint especialment en la centralitat de la Paraula de Déu en la vida de l’Església i en compromís amb els pobres i marginats. 

Els responsables de les diòcesis catalanes indiquen que l’Església ha de ser missionera, i que això implica a tot el poble de Déu i només als preveres. L’escrit exposa que l’Església ha de passar per una conversió pastoral, que ha de beure de la Paraula de Déu i dels sagraments, i que ha de dur els cristians a concretar l’amor de Déu en l’atenció als pobres. 

El primer objectiu actual és la renovació del llenguatge teològic, espiritual i pastoral per tal que sigui entès i acollit per les persones del nostre temps. 

El segon objectiu és la necessitat de viure una coresponsabilitat eclesial autèntica, mitjançant un ple desenvolupament de la participació real de tots els batejats, membres del Poble de Déu. La participació del laïcat és bàsica per escrutar els signes dels temps, i donar aire fresc a la pastoral familiar, a la pastoral juvenil, a la pastoral social, a la pastoral de la cultura, al diàleg interreligiós, al repte de l’ecologia, de les noves tecnologies i a la immersió real dels cristians dins dels grans temes ètics candents del nostre món secular i, especialment, dels que estem vivint a Casa Nostra. 

El nou document fa una crida a la comunió eclesial, a enfortir el sentit de comunitat de fe, i anima tots els creients a ser sal de la terra i llum del món. 

Clicant aquí es té accés a "Esperit, cap on guies les nostres Esglésies?".