El Concili Provincial Tarraconense es va celebrar el 1995 amb una àmplia representació de laics, religiosos i clergat dels bisbats catalans. L’aparició de la pandèmia de coronavirus va obligar a ajornar la commemoració del 25è aniversari.
El passat 21 de gener, els bisbes catalans van poder celebrar finalment aquesta efemèride amb una eucaristia a la catedral de Tarragona i amb la publicació del document “Esperit, cap on guies les nostres Esglésies?”, que té 5 grans capítols: 1.- El Concili Provincial Tarraconense, un esdeveniment sinodal i de comunió 2.- L’Església, poble de Déu que surt a anunciar l’Evangeli 3.- La Paraula de Déu i els Sagraments, centre de la vida de l’Església 4.- Una Església per als pobres i els qui viuen a les perifèries 5.- El camí conjunt de les esglésies amb seu a Catalunya.
Amb aquest text els bisbes conviden els cristians a tenir una mirada agraïda al passat, un viu desig de compromís amb el present que ens toca viure i una mirada esperançada al futur.
L’escrit té molt present la pandèmia i els seus efectes en tots els àmbits de la societat. Els prelats manifesten que aquesta crisi no fa més que aprofundir una altra de prèvia i no tan evident: la buidor espiritual.
Els bisbes catalans constaten la profunda i ràpida transformació del món aquests últims anys, i la repercussió que això ha provocat en la fe cristiana. El text planteja com l’Església hi respon i en fa autocrítica.
El nou document enllaça amb el programa del papa Francesc i recull les aportacions dels quatre temes en els que es van agrupar les resolucions del Concili Tarraconense, aprofundint especialment en la centralitat de la Paraula de Déu en la vida de l’Església i en compromís amb els pobres i marginats.
Els responsables de les diòcesis catalanes indiquen que l’Església ha de ser missionera, i que això implica a tot el poble de Déu i només als preveres. L’escrit exposa que l’Església ha de passar per una conversió pastoral, que ha de beure de la Paraula de Déu i dels sagraments, i que ha de dur els cristians a concretar l’amor de Déu en l’atenció als pobres.
El primer objectiu actual és la renovació del llenguatge teològic, espiritual i pastoral per tal que sigui entès i acollit per les persones del nostre temps.
El segon objectiu és la necessitat de viure una coresponsabilitat eclesial autèntica, mitjançant un ple desenvolupament de la participació real de tots els batejats, membres del Poble de Déu. La participació del laïcat és bàsica per escrutar els signes dels temps, i donar aire fresc a la pastoral familiar, a la pastoral juvenil, a la pastoral social, a la pastoral de la cultura, al diàleg interreligiós, al repte de l’ecologia, de les noves tecnologies i a la immersió real dels cristians dins dels grans temes ètics candents del nostre món secular i, especialment, dels que estem vivint a Casa Nostra.
El nou document fa una crida a la comunió eclesial, a enfortir el sentit de comunitat de fe, i anima tots els creients a ser sal de la terra i llum del món.
Clicant aquí es té accés a "Esperit, cap on guies les nostres Esglésies?".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada