Vídeo
de la segona conferència quaresmal del cicle organitzat per l’Associació CIC i la comunitat de Sant
Ildefons sota el títol “D’on venim?
Cap a on anem?”.
Aquesta segona conferència va anar a càrrec de la teòloga Claustre Solé
el passat dilluns 28 i va aportar la vessant bíblica a les preguntes inicials
de les conferències d’enguany.
Avui, 28 de març, a les 8 del vespre tindrà lloc la segona conferència
quaresmal organitzada per la Fundació CIC i per la comunitat de Sant Ildefons. La xerrada anirà a càrrec de la Dra.Maria Claustre Solé,
doctora en Teologia, especialitzada en Sagrada Escriptura. Donarà resposta a
les preguntes d’aquest cicle de conferències, “D’on venim? Cap a on anem?”, des
la vessant bíblica. Per tenir accés a aquesta trobada només cal prémer aquí.
Segons com i per a qui, rellegir la paràbola del fill pròdig fa mandra. Parlo de nosaltres, els missaires, aquells que gairebé la sabem de cor. M’agradaria saber com reaccionaria a aquest conte de Jesús una persona que mai no l’hagués llegit. Apropar-nos-hi amb el cor nou, pot ajudar-nos a recuperar-ne el sentit.
Començant per la introducció: els
pecadors s’acostaven a Jesús per escoltar-lo. Els pecadors que en tenien
consciència, és clar. Perquè els que no en tenien, o més aviat ho feien veure,
tan sols murmuraven. I si eren conscients dels seus pecats, no en volien ser
dits. Aleshores Jesús, que havia de ser un home amb un gran sentit de l’humor
atès que, és evident que tenia el do de l’oportunitat, els proposa un conte que
té quatre personatges, individuals o col·lectius, on tots ells, i de fet, tots
nosaltres, hi són representats: el fill pròdig, el pare, el germà i els criats.
Del fill pròdig se n’ha parlat
molt. Potser massa. Tant, que nosaltres mateixos hem oblidat que hem estat fill
pròdig molts cops a la vida. No se n’és per sistema, sinó que hom hi cau
gairebé sense adonar-se’n. Cal molta paciència i grans dosis d’amor per
acollir-nos tal com som. Això és el que fa el pare, el segon personatge de la
historieta.
Nosaltres també som el pare, o
n’hem estat, o en serem en algun moment. Per ser pare cal generositat i
capacitat de perdó. Per ser pare cal admetre que hem estat fill pròdig alguna
vegada, perquè acollir el penedit no és senzill. Només caminant amb les seves
sabates podem arribar a sentir-nos com ell, a patir com ell. I, per tant,
comprendrem el do pal·liatiu i guaridor del perdó. Això és el que no
aconsegueix l’altre fill, el que pensa que mai no ha fallat, el que no comprèn per què no ha estat
reconegut, quan, de fet, el reconeixement més important és el que li ofereix el
pare: tu has estat sempre amb mi i tot el que és meu és teu. Potser el
pare trobarà el moment per reconèixer-lo. Potser no. El que caldrà és que el
fill que ha estat fidel, ho sigui fins al final, acceptant el pare com és i acceptant
el germà esgarriat i recuperat.
Ell, doncs, també haurà de fer
l’experiència del retorn. Tot això passa a la vista dels criats, el cor silent,
els testimonis que observen i que prenen nota dels esdeveniments: en parlaran
en veu baixa al magatzem, intercanviaran mirades a la cuina, en pontificaran al
safareig i en quedaran impregnats: si qui ha de donar exemple no en dona, la
societat, el cor silent, es desfà.
Jesús era un home amb un gran
sentit de l’humor, ja ho he dit: s’asseia entre la gent i els parlava d’ells
mateixos, caricaturitzant-los, obrint-los els ulls. Me l’imagino rialler i
alegre, envoltat de gent, burxant en les febleses individuals i col·lectives,
amb intel·ligència entremaliada, conferint una actualitat radical a l’Evangeli
d’avui, al de tots els temps.
Família Vives Requena
Aquesta primera conferència va anar a càrrec del P.Ramon
M.Nogués el passat dilluns 21 i va aportar la vessant científica a les
preguntes inicials de les conferències d’aquest any.
Cridats a donar fruit
Aquest
tercer diumenge de Quaresma posa l’accent en la conversió. Normalment quan
parlem de la conversió acostumem a pensar en aquelles coses que fem malament i
que ens cal corregir, correcte; avui, però, voldria posar en relleu de quina
manera ens cal insistir per convertir-nos en positiu: “cridats a donar fruit”. Som
conscients del bé que deixem de fer i que ens cal fer? Donar fruit, com explica
l’evangeli amb aquesta imatge de la figuera estèril ”Senyor deixeu-la encara aquest any a veure si fa fruit d’ara endavant”.
Déu no la vol tallar vol que doni fruit. Veiem
de quina manera està explicada la paràbola per provocar la nostra reacció.
Per què serveix una figuera que no dona
fruit? Per què serveix un cristianisme sense un seguiment de Crist? Per què
serveix una Església sense dedicació al regne de Déu? Sovint parlem de les
arrels cristianes del nostre poble sense veure’n els fruits; com n’és de fàcil viure
una religió que no canvia els nostres cors, una pràctica religiosa que ens
tranquil·litza; confonem el que és valuós amb el que és útil, el que és bo amb allò
que ens agrada, la felicitat amb el benestar; Déu ens convida a conèixer-lo a
través de l’altre; l’home que està obert a Déu necessàriament es trobarà amb el
germà. Dissortadament
en aquests moments estem vivint una tragèdia insospitada en ple segle XXI, una
guerra que vivim per TV. Si una cosa s’ha posat de manifest, és l’admirable
solidaritat que han desvetllat els sentiments de tantes persones les quals,
d’una manera tan desinteressada s’han abocat a ajudar i han acollit a casa
tants germans nostres que han fugit del desastre a què els han sotmès unes forces
totalment fora de lloc. Que bé encaixen les paraules de
Jesús: “era foraster i em vareu acollir”.
Em remeto al començament d’aquesta reflexió: cridats a donar fruit, cadascú des
del seu lloc. Les paraules de Jesús també són per a nosaltres que, si bé no hem
anat a buscar refugiats, sí que estem compromesos amb el seu missatge. El
profeta Isaïes ens ho diu en començar la Quaresma “el dejuni que jo aprecio és aquest: deixa anar l’empresonat
injustament, deslliga als qui tens sotmesos al jou, parteix el teu pa amb els
qui passen gana, si algú no té roba vesteix-lo, no els defugis que són germans
teus... llavors en la teva vida esclatarà una llum com la del matí”. Que
no ens passi per alt tota aquesta realitat salvadora que tenim tan a prop. Lluís
Saumell
Dilluns, 21
Catequesi
setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre
Meditació
cristiana
a la Capella del Santíssim a les 19.15 h
Primera
Conferència de Quaresma a les 20 hores en forma telemàtica
Dimarts, 22
Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a
11 del matí
Dimecres, 23
Trobada del Grup de pregària de les 19 a les
20.30 h
Dissabte,
26
Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de
l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda
Diumenge,
27
Sessió de catequesi familiar mensual a partir de
3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Perdó
- Setmana Santa. S'acaba participant tots junts de l'eucaristia a 1/4 d'1
del migdia
Diumenge dia 20:
Diumenge III de Quaresma
Dia del Seminari
Dimecres
dia 23:
Commemoració litúrgica de Sant
Josep Oriol (1650-1702), prevere de Barcelona, beneficiat del Pi
Divendres
dia 25:
Solemnitat litúrgica de
l'Anunciació del Senyor, per l'arcàngel Gabriel a Maria de Natzaret; anomenada
també Encarnació
Jornada pro-vida
Proper
diumenge dia 27:
Diumenge IV de Quaresma, anomenat
també Domenica Laetare o diumenge de la rosa
Aquesta setmana fa dos anys que començaren les restriccions i confinaments per l'aparició del coronavirus. Des d'aleshores el món ha viscut un malson. Milions de persones mortes infectades per la Covid-19, empobriment de moltes famílies, negocis tancats, saturació dels serveis sanitaris i molt i molt sofriment. Des de fa unes setmanes a poc a poc, sembla que es va normalitzant la vida, es van aixecant les restriccions, comencem a fer reunions presencials i els nens i nenes omplen de joia, amb els seus jocs, als parcs de la nostra ciutat.
Si és cert que no hi ha mal que duri
cent anys, malauradament, sembla que també la tranquil·litat té una durada ben
curta. Els titulars dels diaris continuen parlant de sofriment i de mort, ara,
ja no és la covid-19 la culpable d'aquestes desgràcies. Allò que motiva el
dolor és la guerra a Ucraïna. Sembla que el nostre món no es pot deslliurar
dels atacs dels quatre genets de l'Apocalipsi.
Hi ha una diferència, important entre
la pandèmia i la guerra. La pandèmia és per causa d'un virus, la guerra l'ha
provocat la megalomania d'un home, amo i senyor del noble poble rus. Tots
coneixem, la premsa n’informa a bastament, les raons esgrimides per Putin per
justificar la invasió a Ucraïna. Per part meva només diré que, segons el meu
parer, cap de les raons esgrimides per declarar la invasió és vàlida.
No n’hi ha cap de motivació vàlida. Es perd la raó, quan per defensar-la
s'origina: sofriment, destrucció, milions de refugiats, fam i, sobretot, la
mort d'innocents. La guerra d'Ucraïna, com totes les guerres que en aquest
moment hi ha en el nostre planeta (Síria, Afganistan, Iran, Àfrica i
moltes més) mai es poden justificar.
Llegia el diumenge passat un article a La Vanguardia de Jordi Évole, on fa una descripció de com era la vida a Kíiv
abans de la invasió russa, una vida totalment semblant a la que gaudim aquí, a
Barcelona, i acaba amb aquestes consideracions:
A Kíiv la vida era meravellosa i no
ho sabien. I passaven totes aquestes coses que s'assemblen massa a les que ens
passen a nosaltres. Per això aquesta guerra ens estremeix. Ens té pendents. Ens
preocupa. Ens provoca contradiccions. Els bombardejos en ciutats del
Iemen o Palestina no són gaire diferents dels de Kíiv, però ens agafen més
lluny, o simplement maten gent diferent a
nosaltres. O això pensem. Som així. Com si les altres guerres fossin un
virus xinès del qual no ens encomanarem mai. No aprenem de la fragilitat en què
vivim.
És cert, la guerra ens estremeix a tots. No podem quedar
impassibles davant les imatges que veiem cada dia al televisor. A la guerra
d'Ucraïna hi ha molt de sofriment i mort, com en totes les altres guerres que
hi ha en aquest món. I també ens ha d'indignar que mentre uns pateixen i han
perdut la normalitat en les seves vides,
d’altres s'enriqueixin amb el negoci de la guerra: el comerç d'armes, la
intendència dels exèrcits, l'espionatge, etc.
El teòleg Sebastià Janeras publicava a Catalunya Cristiana de l'1
de març, un article que us recomano, sobre el paper de l'Església Russa en
aquest conflicte i acabava amb aquestes paraules que em faig meves: Vulgui
la Bogoróditsa (Mare de Déu),
especialment venerada pels cristians greco-catòlics sota
l'advocació de Zarbanitsa, intercedir
per la pau i per la llibertat del poble ucraïnès.
Preguem per la pau.
Josep M. Jubany
La quarta sessió del curs d’Espai Obert organitzat per Cristianisme al Segle XXI està programada pel proper dissabte 19 de març a les 11 del matí.
El tema genèric del curs és “La
utopia de l’Evangeli avui. De quin Déu parlem?”, i en aquesta ocasió
porta per títol: “Anem al col·lapse? El futur incert de les
institucions eclesiàstiques”. Per tractar-lo els convidats són: Marta
López Ballalta, pastora protestant de l’Església del carrer Tallers, i
en Pere Codina, teòleg, sociòleg, director de El Pregó.
Aquesta serà la primera vegada en
el curs que s’obriran les portes de la sala d’actes de Cristianisme i
Justícia, al carrer Roger de Llúria 13, per fer la sessió
presencial. Es manté la connexió telemàtica i clicant aquí es tindrà l’accés.
Heus ací dues qüestions de primer ordre. Volem endinsar-nos en els nostres orígens i reflexionar sobre què ens depara el futur. Ho volem fer des de la virtut de l'esperança, però sense caure en la ingenuïtat ni en la frivolitat. El Gènesi ens presenta els orígens de la humanitat i l'Apocalipsi el futur que podem esperar.
És
legítim, però, esperar-lo? És creïble? ¿Podem creure que el final de la
història serà bell i noble? Hi reflexionarem des de tres vessants: el
científic, el bíblic i l'espiritual. El camí cap a la Pasqua és la
gran ocasió per fer reviscolar el sentit d'esperança que necessitem per viure i
afrontar el nostre present.
Dia 21 de març
Vessant biològic
Professor pare
Ramon M. Nogués, doctor en biologia, prevere escolapi.
Conferència en línia. Per tenir accés cal clicar aquí.
Dia 28 de març
Vessant bíblic
Professora Maria
Claustre Solé, doctora. en teologia,
especialitat Sagrada Escriptura, religiosa de la Companyia de Maria.
Conferència
en línia. Per tenir accés cal clicar aquí.
Dia 4 d’abril
Vessant espiritual
Professor pare Ignasi
Fossas. OSB,
majordom del Monestir de Montserrat
Conferència
en línia. Per tenir accés cal clicar aquí.
El papa Francesc convoca tota l’Església recórrer a el camí sinodal del «caminar
junts» per fer-nos més conscients que
tots formem part de l’Església com a Poble de Déu, siguem on siguem
(parròquies, moviments, associacions o institucions d’Església, congregacions
religioses, serveis diocesans, etc.). La sinodalitat vol ajudar-nos a ser un
millor Poble de Déu en el món concret en què vivim (familiar, professional,
cívic, sociopolític i eclesial). Aquest camí sinodal, que s’està fent per primer cop en l’Església, té tres
fases: la diocesana (octubre 2021-agost 2022), la continental (setembre
2022-març 2023) i la universal (octubre 2023) que finalitzarà a Roma amb el
Sínode dels Bisbes, on es recolliran totes les experiències i els testimonis
d’aquest ampli camí sinodal. Es veurà, així, com una Església més sinodal és una Església de l’escolta,
en què tothom té alguna cosa a aprendre: els Laics/Laiques, els Pastors i el
Bisbe de Roma; unes persones en escolta de les altres i totes en escolta de
l’Esperit Sant per conèixer què diu a les Esglésies. La proposta a l’arxidiòcesi per treballar el Sínode consisteix en fer-ho en
grup, començant sempre amb el silenci i la pregària, contestar les preguntes fonamentals
que se’ns fa, i enviar al bisbat un resum de les reflexions. Les preguntes a respondre són: En aquest sentit, més de cinquanta persones es van reunir el passat dissabte
12 a Sant Ildefons per iniciar aquestes reflexions després del treball previ
del Consell Pastoral. Aquí s’obre un nou espai per poder fer més aportacions i
reflexions que ens ajudin en aquest camí sinodal, clicant més avall on hi ha l'opció de deixar un comentari. Tot seguit s’enllacen una sèrie de material de consulta per facilitar la
comprensió d’aquest procés sinodal: - Església
Arxidiocesana de Barcelona - Presentació
elaborada per la Secretaria General del Sínode dels Bisbes - Proposta
de treball de l’Arquebisbat de Barcelona - Annex
per treballar els 10 nuclis temàtics - Document
preparatori: Per una Església sinodal: comunió, participació i missió - Web de la Secretaria del Sínode - Ponència
del Dr.Andreu Ibaz sobre Què vol dir dinamitzador/a d’un grup sinodal? - Text de Jaume Fontbona sobre Què és la sinodalitat - Conferència del jesuïta Víctor Codina als consiliaris de l'ACO (Acció Catòlica Obrera)
- Quines experiències tinc d’aquest «caminar junts» a la meva comunitat? Com les valoro?
- Quins passos ens convida a fer l’Esperit per créixer en el nostre «caminar junts»? Cap endins les relacions entre les persones i els grups a l’interior de l’Església; i cap
enfora, el camí que el Poble de Déu fa amb tota la família humana.
La Transfiguració
Avui, molt més que en altres temps, ens costa acceptar i comprendre qualsevol cosa o esdeveniment que escapi a la nostra manera de pensar o que superi la nostra raó. Vivim en un moment en què volem que tot sigui transparent, i cada dia és més evident que els “misteris”, siguin de la naturalesa que siguin, no tenen cap cabuda en els nostres ambients. Ens hem fet impermeables al “Misteri”.
El
relat evangèlic de la “Transfiguració de
Jesús” fa referència, justament, al misteri de la seva persona, que pot
afectar seriosament la nostra fe de creients. “Qui diu la gent que sóc jo”: és una pregunta que Jesús va fer als
deixebles dies abans de l’episodi de la transfiguració (9, 18). Hi hagué
respostes per a tots els gustos, però la resposta no seria gaire diferent si
avui ens la féssim també a nosaltres: “I
vosaltres, qui dieu que sóc?”. La resposta més encertada va ser la de Pere:
“El Messies de Déu”. I diu l’evangeli
que, tot seguit, Jesús “els manà
severament que no ho diguessin a ningú”. Jesús els manà callar perquè es
tractava d’un concepte poc transparent, estretament lligat a una falsa idea de
l’alliberament del poble. Jesús sap que, de vegades, és millor optar pel
silenci.
El
fet és que el relat de la
“Transfiguració” es produeix vuit dies després que Jesús anunciés la seva
passió i mort (9, 22). Detalls de l’escena: s’emporta amb Ell a la “muntanya a pregar” els deixebles més
propers; tot pregant, el seu rostre va canviar i el seu vestit es tornà d‘un
blanc resplendent (recordeu Moisés, davallant del Sinaí); apareixen Moisés (la
Llei) i Elies (el profeta de foc) parlant amb Ell; només Lluc ens diu que
parlen de “l’èxode de Jesús, que s’havia d’acomplir a Jerusalem” (mort/resurrecció); els deixebles,
vençuts per la son (com a Getsemaní) es van desvetllar, van veure els homes que
parlaven amb Jesús; un núvol (presència de la divinitat) pren possessió de
l’escena i llavors van sentir una veu que deia: “Aquest és el meu Fill, el meu
Elegit: escolteu-lo”. I ja amb Jesús, tot sol, “no digueren a ningú el què havien vist”.
En
els sinòptics només hi ha tres moments en què es diu que Jesús és el Fill de
Déu: el Baptisme de Jesús; la Transfiguració; la confessió del centurió davant
de Jesús mort a la creu. Només acceptant
la ignominiosa mort de Jesús a la creu es pot arribar a acceptar que Jesús és
Déu. L’acceptació del “Misteri” de la persona de Jesús, inacceptable per a la
nostra societat, és condició per als creients per poder arribar a creure en
Ell. El Misteri transcendeix les nostres opinions, està més enllà de les
nostres raons i maneres de pensar, mai no és transparent, motiu pel qual només
l’albirem entre somnis, en la pregària i enmig del silenci. Nosaltres no
descobrim el “Misteri”, és el “Misteri” el qui envolta la
nostra vida i se’ns manifesta en un rostre transformat i lluminós.
Anton Ramon Sastre
Dilluns, 14
Catequesi
setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre
Meditació
cristiana
a la Capella del Santíssim a les 19.15 h
Dimarts, 15
Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a
11 del matí
Dimecres, 16
Reunió del Consell Pastoral, a les 8 del vespre
Dissabte,
19
Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de
l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda
L’abat de Montserrat, el pare Manel Gasch, va aprofitar l’homilia del Dimecres de Cendra per reflexionar sobre la guerra d’Ucraïna:
"Si ens mirem no només a nosaltres mateixos, sinó amb una mirada col·lectiva a Europa i al món, no ens agrada on estem, no ens agrada gens. Naturalment, no ens agrada la invasió, i tampoc veiem tan clara i tan neta i tan lliure d’interessos algunes de les respostes. Ens queda clar que les persones i les vides són el més important? Aquí és on hauríem d’anar i no és certament on estem (...)
La situació d’Ucraïna pot ser aquest toc d’atenció a tantes altres situacions mundials on les persones no són al centre. Plorar és el fruit de veure on som amb preocupació, però d’aquí ha de venir la força de no conformar-nos en un món tal com està, sinó voler canviar-lo, capgirar-lo, fins i tot. La nostra transformació, individual i col·lectiva, hauria d’anar en aquesta direcció: posar els éssers humans i també la preservació de la terra al centre de tot.”
Tot seguit es pot escoltar tota l’homilia d’aquell dia:
Càritas
ens fa arribar la seva crida per pal·liar la crisi que està patint Ucraïna que
requereix una resposta urgent per evitar una catàstrofe humanitària:
“Davant
l’esclat de l’actual crisi i l’escalada de tensió a Ucraïna, país on Càritas hi
és present des de fa anys, llancem una crida d’emergència per donar suport a
totes les persones afectades pel conflicte.
L’objectiu
és ajudar les persones que més ho necessiten amb aliments, aigua potable,
allotjament segur i kits d’higiene, així com garantir un transport segur perquè
les persones vulnerables puguin reunir-se amb el éssers estimats i accedir a
zones segures.
Des
de Càritas volem expressar la nostra solidaritat i compromís amb el poble
ucraïnès. Per aquest motiu, hem obert aquest número de compte:
ES8221005000590200128131
per
poder ajudar i estar al costat de les persones que estan patint les
conseqüències devastadores d’aquest conflicte bèl·lic. Com ha subratllat el
Papa: “aquesta situació està
desacreditant el dret internacional”.
El papa Francesc convoca tota l’Església a «caminar junts» i a participar activament en la preparació del sínode de Bisbes que tindrà lloc el 2023. El bisbe de Roma ens convida a què intensifiquem la comunió, la participació i la missió, això vol dir sinodalitat. Però, per què? El Papa vol que aquest camí sinodal del «caminar junts» ajudi a fer-nos més conscients que tots formem part de l’Església com a poble de Déu, siguem on siguem (parròquies, moviments, associacions o institucions d’Església, congregacions religioses, serveis diocesans, etc.). En definitiva, la sinodalitat vol ajudar-nos a ser un millor Poble de Déu en el món concret en què vivim (familiar, professional, cívic, sociopolític… i eclesial)!
Aquest
camí sinodal, que es farà per primer cop en l’Església, té tres fases: una
diocesana (octubre 2021-agost 2022), una altra continental (setembre 2022-març
2023) i la darrera universal (octubre 2023) que finalitzarà a Roma amb el
Sínode dels Bisbes, on es recolliran totes les experiències i els testimonis d’aquest
ampli camí sinodal. D’aquí el títol que li ha estat donat: «Per una Església
sinodal: comunió, participació, missió».
Com
a comunitat eclesial de Sant Ildefons no volem, ni podem, quedar al marge
d’aquesta iniciativa,. El Consell pastoral ha tractat la qüestió en algunes de
les seves sessions, també el consell arxiprestal del nostre arxiprestat, i algun grup de la parròquia. La crida de
Francesc no és només per a alguns, sinó
que el bisbe de Roma vol que tots el creients participin en el camí sinodal. Per
aquest motiu el consell Pastoral, convoca a tots i a totes a una primera reunió,
el dissabte dia 12 a les 18 hores (acabarem amb la missa vespertina de les 20
hores). En aquesta trobada se’ns explicarà amb més detall el camí sinodal i
contestarem a aquestes preguntes:
En
una Església sinodal, que anuncia l’Evangeli, tots «caminen junts»:
Quines
experiències tinc d’aquest «caminar junts» a la meva comunitat? Com les valoro?
Quins
passos ens convida a fer l’Esperit per créixer en el nostre «caminar junts»?
“L’home no viu només de pa; viu de tota la paraula que sent de la boca de Déu.”
Jesús
va ser temptat com a home a causa del mal. Els homes cauen en els paranys del
mal. Ell, tot al contrari, els va vèncer reafirmant-se en la filiació divina i
en la fidelitat a l’encàrrec que se li va confiar. En els relats de l’evangeli
descobrim dos interlocutors: Crist i Satanàs, i no és tan important la
temptació que es descriu literalment com la revelació que inclou aquest
episodi. Ell venç les temptacions per la seva identitat messiànica que li fa
mantenir-se fidel a Déu. La primera temptació realça el ser sobre el tenir. No
és doncs estrany que digui al seu interlocutor: “No només de pa viu l’home ...”
La segona apunta que l’home no pot adorar els deus del món, falsos deus que ens
fabriquem, i recorda que només es pot adorar el Senyor, el nostre Déu, i
donar-li culte a Ell i a ningú més. La tercera temptació pressuposa que Déu pot
salvar de qualsevol temeritat, que hom s’hi pot llançar i esperar treure’n un
profit o un èxit personals. La resposta negativa per part del Crist és recordar
que de cap manera s’ha de temptar el Senyor, el nostre Déu.
Tots, durant la vida, tenim múltiples temptacions però, com Ell, i units a Ell, podem sortir-ne vencedors. És una possibilitat real a la qual hem d’aspirar. Col·laborant-hi amb la gràcia rebuda per cadascú en el moment del baptisme. Desprendre’s de les temptacions i no caure-hi és voler revestir-nos de vell nou de la gràcia baptismal i valorar les armes de la llum per sobre de les armes de les tenebres. L’ecologia de la natura està de moda per la necessitat global del nostre planeta i pel temor de les conseqüències que la degradació de la natura pot provocar. Tots, i en major mesura els cristians, hem de valorar l’ecologia del cos i de l’ànima tot vetllant conscientment pel preu que s’ha pagat per la nostra redempció salvadora. El nostre agraïment no té cap més preu que el reconeixement a Aquell a qui devem tot el que som i tenim. Intentem donar un pas ferm cap a la conversió.
F. Xavier de Dou
Dilluns, 7
Catequesi
setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre
Meditació
cristiana
a la Capella del Santíssim a les 19.15 h
Dimarts, 8
Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a
11 del matí
Dimecres, 9
Trobada del Grup de pregària de les 19 a les
20.30 h
Dissabte,
12
Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de
l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda
Donat
que les circumstancies pandèmiques del nostre entorn encara no estan del tot
clares, la Permanent de Cristianisme al Segle XXI ha decidit convocar de forma
telemàtica la tercera sessió d’Espai Obert d’aquest curs que es
desenvolupa amb el títol “La utopia de l’Evangeli avui. De quin Déu
parlem?”
Aquesta
sessió, en què es parlarà de “Ponts entre diferents formes de viure la
fe”, tindrà lloc el proper dissabte 5 de març a les 11 del matí. Hi
participaran Viqui Molins, religiosa teresiana i Jordi Vilà Font,
educador i dinamitzador de grups i comunitats. Per
connectar-vos a la sessió d’Espai Obert podeu utilitzar l’enllaç cal clicar aquí o bé utilitzar aquest enllaç: https://us02web.zoom.us/j/87935253856 Tothom
està convidat a participar telemàticament en aquesta sessió de l’Espai
Obert.
MARÇ
2 dimecres
DIMECRES
DE CENDRA 6 diumenge 1r
diumenge de Quaresma 21 dilluns 20:00 h.
1a conferència de Quaresma* 28 dilluns 20.00 h.
2a conferència de Quaresma* 30 dimecres 20.00 h. Vetlla de pregària ABRIL 4 dilluns 20.00 h.
3a conferència de Quaresma* 6 dimecres 12.00h. celebració comunitària del Perdó 8 divendres 20.00h.
celebració comunitària del Perdó 10 diumenge DIUMENGE
DE RAMS: Benedicció
a totes les misses 14 dijous DIJOUS
SANT: 20.00h.
Celebració de la cena del Senyor 15 divendres DIVENDRES
SANT 10.00h.
Via crucis** 18.00h.
Celebració litúrgica de la passió i mort del Senyor 16 dissabte 22.00h.Vetlla
pasqual 17 diumenge PASQUA
DE RESURRECCIÓ *Les
conferències de quaresma es faran de forma telemàtica
Clicant aquí s'enllança amb l'entrevista.
