30 de juliol 2022

Reflexions a la Paraula de Déu

Diumenge XVIII de Pentacosta

Aquest diumenge, Sant Lluc ens invita a reflexionar sobre la mort com un moment que ens pot ajudar a eixamplar o a canviar la perspectiva amb la qual contemplem i programem la nostra vida. Però succeeix que els nostres no són temps per pensar en la mort, perquè, sense cap horitzó del més enllà, el fet de morir només representa la negativitat de tot allò que, arreu i en tot moment, se’ns està dient i publicitant sobre les nostres possibilitats gairebé il·limitades de creixement personal i de benestar general, un creixement i un benestar fonamentats bàsicament en l’adquisició de bens i de riqueses. Però encara que no hi volem pensar, ni en volem parlar, el cert és que la nostra vida està envoltada de mort: les pandèmies, les guerres, els ofegats en la Mediterrània, els volcans, els terratrèmols, les riuades, la manca d’aigua potable per a milions d’éssers humans, les sequeres inacabables, la descongelació dels pols de la terra i dels glaciars, la creixent contaminació de l’aire que respirem. I per si les desgràcies no fossin prou nombroses, ara, hi ha qui s’ha inventat –i molts ens ho em cregut- que per mantenir la pau i la vida, tots els països “bons” hem de créixer en armament sofisticat i hem d’aixecar fronteres i muralles per tal de no ser envaïts per persones que, precisament, fugen de la fam, de la guerra i de la mort.

Jesús, segons la paràbola que Lluc posa en boca seva, no fa escarni dels bens de la terra, ni en general de les riqueses. L’home al qual Jesús es refereix és ja un home ric, és a dir, es tracte d’un personatge instal·lat en el benestar, que ja té béns suficients per poder viure amb comoditat. Malgrat aquesta situació, aquest home només viu per les seves riqueses i només rumia de com fer-se encara més ric. Fixeu-vos en els possessius que utilitza: “els meus graners”, “el meu gra”, “les altres mercaderies meves”. Tot és seu, tot és d’ell, tot li pertany. Són els seus ídols, els déus que imaginàriament s’ha creat, els qui creu que el salvaran i li donaran la felicitat. Però quina felicitat? Ell mateix ens ho explica: “Tindré reserves per a molts anys: reposa, menja, beu, diverteix-te”. No som gaire lluny del pensament dels qui avui, amb certa freqüència, ens diuen: “passeu-vos-ho bé, que només són quatre dies els que tenim!”. Potser que, implícitament, facin referència a la mort, però sense cap horitzó del més enllà.

La reflexió que fa Jesús és ben diferent: “Vas errat!”. Anem bastant extraviats, si “aquesta mateixa nit”, quan arribi la foscor integral, quan arribi l’hora de retre comptes de com hem viscut, quan haguem de respondre del què hem fet amb la nostra existència, ens adonem que no tenim res, que tot el que havíem guardat per a nosaltres s’ha esvaït. “Així passa amb tothom qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric als ulls de Déu”. Nosaltres sabem per l’evangeli de Jesús que només ens fem rics als ulls de Déu, si ens ocupem i preocupem pels altres. De tant en tant ens convindria pensar en la mort, per tenir perspectiva de vida.

Anton Ramon Sastre


29 de juliol 2022

La litúrgia de la setmana

Diumenge dia 31 de juliol:

Diumenge XVIII de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Dilluns dia 1 d'agost:

Commemoració litúrgica de Sant Alfons-Maria de Liguori (Nàpols 1696-Pagani 1787), bisbe de Goti i doctor de l'Església, fundador dels redemptoristes

 

Dijous dia 4 d'agost:

Commemoració litúrgica de Sant Joan-Maria Vianney (1787-1849), prevere, rector d'Ars (bisbat de Belley), patró dels rectors de parròquia

 

Divendres dia 5 d'agost:

Commemoració litúrgica de la Dedicació de la Basílica Romana de Santa Maria Major, anomenada també Santa Maria de la Neu (Santa Maria Maggiore o delle Neve) (s. V)

 

Dissabte dia 6 d'agost:

Festivitat litúrgica de la Transfiguració del Senyor

 

Proper diumenge dia 7 d'agost:

Diumenge XIX de durant l'any o del Temps Ordinari

27 de juliol 2022

Preguem amb els salms (3)

8. Els salms i el Nou Testament

Permeteu-me una digressió sobre com els cristians hem de llegir l'Antic Testament i, per tant, els salms. La guia de lectura sempre és el Nou Testament, especialment l'Evangeli. Dit d'una altra forma, la plenitud es troba en l'Evangeli. Així hi ha fets i paraules de l'Antic Testament, que han quedat superades pels missatges de Jesús. Això passa també en els salms, especialment aquells que anomenem imprecatoris. En aquests salms hi ha expressions que grinyolen i que fan mal a les orelles. Un exemple és el cèlebre 137, el càntic dels exiliats a Babilònia (vora els rius de Babilònia ...), té un final que ens sorprèn: Babilònia, com seràs devastada! /Feliç el qui et farà / el que tu ens vas fer a nosaltres! / Feliç el qui et prendrà les criatures / per esclafar-les a la roca! Reconec que aquest és un cas molt extrem, tant, que el papa Sant Pau VI va decidir que aquests versets s'ometessin a la Litúrgia de les Hores.


Malgrat petites excepcions, com la del salm 137, els primers cristians valoraren molt pregar a través dels salms i també els ensenyaments que hi ha en ells. Mostra d'això és que el Nou Testament conté unes tres-centes citacions de l’Antic Testament, de les quals, unes dues-centes del llibre dels salms , o sigui que, aquest llibre és citat el doble de vegades que tots els altres plegats. Com afirmava el pare Hilari Raguer, l'Església apostòlica va entendre el Salteri com una immensa profecia de Crist.

9 Jesús i els salms

Els primers cristians no oblidàvem (i tampoc nosaltres ho podem oblidar), que Jesús va pregar amb els salms. Jesús, com a bon israelita, participava en el culte de la sinagoga on el Salteri tenia un lloc preeminent, i també va resar amb aquestes pregàries al llarg de la seva vida. Només per posar un exemple, finalitzat el sopar pasqual abans d'anar a Getsemaní, ens diu l'Evangeli: I després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.( Mt 26, 30)


Els evangelis se serveixen dels salms sobretot per il·luminar els relats de la passió i, també per explicar el sentit de la mort i de la resurrecció. Alguns exemples: a l'Evangeli de Mateu, en el passatge de l'expulsió dels mercaders del Temple, Jesús exclamarà: “I vosaltres, ¿no heu llegit mai en l'Escriptura: Amb la paraula dels infants i dels nadons t'has fet cantar una lloança?”, del Salm 8, 3,. Després de la resurrecció Jesús explicarà a uns deixebles atemorits, que en ell s'ha acomplert l'anunciat a l'Antic Testament, fent menció explícita dels salms: Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: "Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms." (Lc 24, 44)

10. Jesús a la Creu, el salm 22

En el moment més dramàtic de la vida de Jesús. Quan està agonitzant a la Creu, els evangelistes Mateu, i Marc ens diuen que cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força: Elí, Elí, ¿lemà sabactani? —que vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?». És una cita literal del verset 2, del salm 22.

Josep M. Jubany



 

25 de juliol 2022

“Encara donaran fruit a la vellesa” (Sl 92,15)

Benvolguda germana, benvolgut germà,

El verset del salm 92 «encara donaran fruit a la vellesa» (v. 15) és una bona notícia, un veritable “evangeli”, que podem anunciar al món en ocasió de la segona Jornada Mundial dels Avis i dels Grans. Això va a contracorrent respecte al que el món pensa d’aquesta edat de la vida; i també en allò que es refereix a l’actitud resignada d’alguns de nosaltres, ancians, que continuen endavant amb poca esperança i sense esperar res del futur.

L’ancianitat a molts els fa por. La consideren una espècie de malaltia amb la qual és millor no entrar-hi en contacte. Les persones grans no ens concerneixen —pensen— i és millor que estiguin com més lluny millor, potser junts entre ells, en instal·lacions on els cuidin i que ens evitin haver de fer-nos càrrec de les seves preocupacions. És la “cultura del rebuig”, aquella mentalitat que, mentre ens fa sentir diferents dels més dèbils i aliens a les seves fragilitats, autoritza a imaginar camins separats entre “nosaltres” i “ells”. Però, en realitat, una llarga vida —així ho ensenya l’Escriptura— és una benedicció, i els ancians no són pàries dels quals cal prendre distància, sinó signes vivents de la bondat de Déu que concedeix vida en abundància. Beneïda la casa que té cura d’una persona gran! Beneïda la família que honora els seus avis!

Però el mateix salm —que descobreix la presència del Senyor a les diferents estacions de l’existència— ens convida a continuar esperant. Quan arribin la vellesa i els cabells blancs ell continuarà donant-nos vida i no deixarà que siguem derrotats pel mal. Confiant en ell trobarem la força per a lloar-lo cada vegada més (cf. v. 14-20) i descobrirem que envellir no implica només el deteriorament natural del cos o l’ineludible pas del temps, sinó el do d’una llarga vida. Envellir no és una condemna, és una benedicció!

La Jornada Mundial dels Avis i de les Persones Grans és una ocasió per a dir una vegada més, amb alegria, que l’Església vol fer festa amb aquells als quals el Senyor —com diu la Bíblia— ha concedit “una edat avançada”. Celebrem-la junts! Us invito a anunciar aquesta Jornada a les vostres parròquies i comunitats, a anar a visitar les persones grans que estan més soles, a casa seva o a les residències on viuen. Intentem que ningú no visqui aquest dia en soledat. Tenir algú a qui esperar pot canviar el sentit dels dies de qui ja no espera res bo del futur; i d’una primera trobada en pot néixer una nova amistat. La visita a les persones grans que estan soles és una obra de misericòrdia del nostre temps.

Demanem a la Verge, Mare de la Tendresa, que ens faci a tots artífexs de la revolució de la tendresa, per a alliberar junts el món de l’ombra de la soledat i del dimoni de la guerra.

 

Fragments  de Missatge del sant pare Francesc per a la 2a Jornada Mundial dels Avis i de les Persones Grans (24 de juliol de 2022) 

23 de juliol 2022

Reflexions a la Paraula de Déu

Per a un batejat la pregària hauria de ser el motor de la vida cristiana. Per ella es troba sentit a una manera de viure en aquest món sota el guiatge del gran mestre de la fe, Jesús. Ell va ensenyar com pregar als seus deixebles.

El tema central, segons els especialistes, és el regne de Déu. La coneguda paraula de l’amic inoportú és sens dubte el manteniment de la perseverança. Deu és l’amic que escolta des de dins a l’inoportú de fora. Amb la seva bonhomia acaba fent cas a la nostra insistència. La pregària és un compendi de l’evangeli i el parenostre és l’oració cristiana per excel·lència.

Tenim a la vista tres actituds contraposades: menyspreu, oblit i estima fervent. Hi ha qui diu que la pregària no serveix per a res, i és que l’actitud de descreença fa sospitar que l’oració mancada de significat porta a l’alienació pietista. Alguns creuen que és una actitud inútil o improductiva pròpia de mandrosos. L’oblit i l’abandó tenen com excusa aquest “no tinc temps “, o  bé “no sé com fer-ho”.

L’oració no requereix un plus de temps perquè en tota situació es pot elevar l’esperit a Déu. Sí que requereix de l’estima i d’una pràctica habitual tant personal com comunitària, per exemple, l’eucaristia, com a centre de la nostra vida. Hi ha hagut un malentès de raonament inicial perquè l’oració no és només demanar, és donar gràcies del que tenim i som. També és saber lloar Déu i agrair-li tot el que ens ha donat, començant per la vida, d’una manera gratuïta. Les set peticions agrupades tenen dues parts: una de lloança amb aquest santificat sigui el teu nom, vingui el vostre Regne i, finalment, el compliment de la seva voluntat. A la segona part són quatre peticions: per nosaltres i els demés el pa de cada dia, el perdó de les nostres ofenses, victòria sobre les temptacions i el lliurament de tot mal.

Que cada jornada tinguem el pa de la vida material i temporal i també el de la vida eterna en el seu moment. No deixem doncs de pregar per tots i per totes les coses del que ha de ser un regne d’amor i de pau i no de guerres i de tants mals que van desfent la nostra convivència social i cristiana.

 

Francesc Xavier de Dou

22 de juliol 2022

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 24:

Diumenge XVII de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Dilluns dia 25:

Solemnitat litúrgica de Sant Jaume (anomenat el Major), apòstol, (+44 per Pasqua) de Betsaida, germà de Joan (fills de Zebedeu), patró d'Espanya que preval davant el diumenge XVII de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Dimarts dia 26:

Commemoració litúrgica de Sant Joaquim i Santa Anna, pares de la Benaurada Verge Maria (tradició iniciada al s. II)

 

Dimecres dia 27:

A Mataró se celebra solemnement la festa, anomenada popularment “de les Santes”, referint-se a Santa Juliana i Santa Semproniana, verges i màrtirs

 

Divendres dia 29:

Commemoració litúrgica de Santa Marta, germana de Maria i de Llàtzer, amics de Jesús residents a Betània

 

Proper diumenge  31 de juliol:

Commemoració litúrgica de Sant Ignasi de Loiola (1491-1556), prevere basc, fundador de la Companyia de Jesús a Roma (1540)

20 de juliol 2022

Preguem amb els salms (2)

4. Els salms ens evoquen la història d'Israel

Hi ha 150 salms, escrits en diferents circumstàncies al llarg de la història d'Israel. Els salms han brollat d'unes situacions molt concretes i vitals. Aquesta és una de les riqueses d'aquests poemes pregàries. Darrere cada salm, hi ha un autor que, amb profunda llibertat i amb molta confiança, exposa a Déu la seva situació o les circumstàncies que viu el seu poble. Així per exemple, trobem salms per donar gràcies al Senyor, després d'una malaltia. Altres on se'ns mostra un cor penedit, després del pecat. També hi ha salms per cantar la glòria d'Israel després d'un combat. Hi ha poemes que ens conviden a contemplar la grandesa de Déu. No hi manquen les pregàries d'auxili en temps de desgràcies nacionals ni les d'acció de gràcies, quan el Senyor renovà la sort de Sió.

 

5. Els salms pregària comunitària

Els qui resem la Litúrgia de les Hores, és bo que tinguem en compte, "que aquesta pregària, com les altres accions litúrgiques no és una acció privada sinó que pertany a tot el cos de l'Església, el manifesta i hi té una influència" (ordenament núm. 20).Valorarem i estimarem més la pregària amb els salms i tota la Litúrgia de les Hores, si som conscients que no és una oració que hom resa només per al seu profit personal, sinó que hom prega en l'Església i per a tota l'Església. Aquest caràcter comunitari es visualitza molt més quan resem aquesta pregària juntament amb altres creients.

 

6. Significat de pregar els salms amb l'Església

Una de les objeccions que sovint es fa quan resem els salms que la Litúrgia de les Hores estableix per a un dia en concret, és que no sempre el que recitem en el salm es correspon amb el nostre estat d'ànim. Així, per exemple, un dia que tot ens ha anat bé, voldríem resar amb un salm d'acció de gràcies, i aquell que ens indica la litúrgia és un salm, posem per cas, de penediment. Aleshores, cal que recordem que preguem amb l'Església i per a l'Església. Resem per a tots els membres de l'Església i per a tothom que voldria ser perdonat. Encara més, presentem les nostres paraules a persones, que potser no saben o no poden resar i nosaltres ho fem per ells.

 

7. La pregària personal dels salms

Juntament amb la pregària comunitària, és bo també, pregar per les esperances, neguits, joies, tristeses, que vivim personalment en un moment concret. Per trobar el salm apropiat és bo llegir el títol de cada salm, i, encara millor, tenir a l'abast algun comentari adient a cadascun dels salms. Hi ha molts bons comentaris, però en català n'hi ha un que no dubto de recomanar, el del P. Hilari Raguer: Els salms presentats per Hilari Raguer, editat per Publicacions de Montserrat (l'edició que tinc és antiga, em sembla que s'ha reeditat moltes vegades).

No us sembla que en aquests dies de tanta violència i guerra, és bo, al matí, pregar amb el salm 85? Contemplem i meditem sobre el nostre Déu que no es complau en la guerra, sinó que és el Déu de l'amor, tot dient: La fidelitat i l'amor es trobaran, / s'abraçaran la justícia i la pau. / La fidelitat germinarà de la terra / i la justícia guaitarà des del cel. / El Senyor donarà la felicitat / i la nostra terra donarà el seu fruit / La justícia anirà al seu davant / i encaminarà les seves petjades.

Josep M. Jubany

 

17 de juliol 2022

Reflexions a la Paraula de Déu

“Maria ha escollit la millor part”

Bonica casualitat: fa 3 anys em va tocar comentar les mateixes lectures. Dono gràcies, doncs, perquè l’atzar em permet, una vegada més, constatar que Jesús valorava la dona com, malauradament, no fa l’Església jeràrquica. 

Així, en el Llibre del Gènesi, Déu pregunta per una dona, Sara;  no se la veu, és dins de casa treballant, complint les ordres del seu espòs, Abraham, per tal que ell pugui quedar bé acollint i servint el Senyor. I el Senyor, a més de preguntar per ella, li diu a Abraham, el qual ja pensava que Sara no tindria mai fills, que en tindrà un.  

I a l’Evangeli, Lluc ens relata com una dona, Marta, recrimina a la seva germana Maria, que està asseguda escoltant Jesús, que no es preocupi d’ajudar-la en els treballs domèstics per tal de servir a Jesús. Jesús, en canvi, premia l’actitud de Maria i diu: “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa.”  Deixa clar, doncs, ja en el seu temps, que la dona no ha de quedar reduïda a les feines domèstiques, sinó que té dret a una cosa millor que és escoltar la paraula de Déu i viure-la.

La manca de valoració de la dona per part de l’Església jeràrquica és un fet que s’ha constatat recentment en el resum de les contribucions al Sínode en la nostra diòcesi. Així, en el resum que s’ha publicat hi diu que “ha aparegut reiteradament i amb força el clam per la falta d’igualtat entre home i dona a l’Església, que se la percep masclista, que la dona ocupa un lloc secundari encara que és majoria en nombre i presència i que cal que se la valori per ella mateixa i se li atorgui el paper que li correspon donant visibilitat a les que ja exerceixen un paper de responsabilitat.” Confiem que els treballs arribin a lloc,  la jerarquia els llegeixi,  ho tingui en compte i rectifiqui. Superada la visió feminista, que no puc evitar, és evident que les paraules de Jesús a Marta són extensibles a totes les persones, homes i dones. Les activitats, preocupacions i feines del dia a dia modelen la nostra manera de viure, centrada en el neguit de fer i fer, i ens resulta difícil interioritzar i viure l’espiritualitat en el nostre interior.

Podríem aprofitar el proper mes d’agost, un temps generalment de descans, per, en el silenci i la pau interior, reflexionar sobre les paraules de Jesús a Marta. Podríem preguntar-nos quines són les petites coses de la vida a les quals la manca de silenci i de pregària ha fet que hi dediquéssim molt de temps sense que, en canvi, ens hagin proporcionat cap gaudi; i aturar-nos a pensar quines són les coses realment grans a les quals hauríem d’haver dedicat més temps per tal d’enriquir la nostra vida

Maite Cura Grané

 

 

16 de juliol 2022

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 17:

Diumenge XVI de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Divendres dia 22:

Festivitat litúrgica de Santa Magdalena (de Magdala), deixebla de Jesús

 

Dissabte dia 23:

Festivitat litúrgica de Santa Brígida (Suècia 1303-Roma 1373), religiosa vídua, fundadora de l'Institut del Salvador, patrona d'Europa

 

Proper diumenge dia 24:

Diumenge XVII de durant l'any o del Temps Ordinari

Jornada Mundial dels Avis i de la Gent Gran

13 de juliol 2022

Preguem amb els salms (I)

Temps d'estiu, temps de vacances, temps on canviem molts dels hàbits de durant el curs. També els diumenges del mes de juliol, aquesta darrera pàgina del Full informatiu serà un xic diferent. Em proposo presentar-vos aquestes setmanes, algunes reflexions, molt senzilles, sobre la pregària dels salms.


1. Atrevir-nos a descobrir els salms

Als qui ja fa temps que pentinem canes ens era molt familiar, quan érem menuts, la imatge del capellà portant sota el braç un voluminós llibre anomenat "Breviari". Recordo haver vist mossens que aprofitaven qualsevol moment per resar les oracions d'aquell llibre, tant si anaven en transport públic, passejant, o asseguts en un banc de l'església. Era l'oració pròpia del clergat i dels religiosos. Oracions i lectures que naturalment eren en llatí.

Un dels molts fruits de la reforma litúrgica ha estat que el "Breviari" ha canviat de nom, ara li diem "Litúrgia de les hores", i ha deixat de ser un recull d’oracions del clergat, per esdevenir la pregària de l'Església. I, com tots els llibres litúrgics, la Pregària de les Hores es resa en la llengua pròpia.

Encara que hi ha laics que resen algunes de les parts de la Litúrgia de les Hores, són una minoria. És una llàstima, ja que tots els sues textos són d'una gran riquesa espiritual i també literària. Potser alguns s'hi han acostat gràcies als monestirs, on amb una gran bellesa musical, i una bona recitació, els monjos/ges conviden a tots els que ho volen a resar amb ells les diferents "hores del dia".

Permeteu-me que us exhorti a què incloeu els salms en la vostra pregària personal. Llegir i meditar els salms és descobrir una forma de pregar diferent, ja ho explicaré els diumenges vinents. Ara quedem-nos només amb aquesta afirmació: resar amb els salms és resar amb les mateixes paraules que ho va fer Jesús.


2. Una aplicació per al telèfon, que facilita i molt, la pregària de Litúrgia de les Hores
Cal agrair al Centre de Pastoral Litúrgica (CPL) que hagi elaborat una aplicació per as telèfons mòbils. En aquesta aplicació hom hi pot trobar la pregària del dia de la Litúrgia de les Hores i també les lectures bíbliques de la missa. Per baixar l'aplicació, tan sols cal anar a "Play Store", i posar CPL. L'aplicació és gratuïta.

 

3. Els salms són Paraula de Déu. I font de felicitat

Els salms, com tota la Bíblia, és Paraula de Déu.  I és font de felicitat. Pregar amb els salms és resar a Déu, amb les mateixes paraules que Ell ha inspirat.

Com diu un comentarista, el salm és l’únic llibre del món que des de la primera paraula ja diu el que és capaç d’oferir: la felicitat. El salm 1, comença dient: Feliç l’home (salm 1, 

Josep M. Jubany

10 de juliol 2022

Reflexions a la Paraula de Déu

De vegades preguntem no pas per saber, no pas per avançar en el coneixement, sinó per mostrar com d’intel·ligents som i quant en sabem, competint amb el nostre interlocutor a qui volem posar en una situació difícil o desacreditar-lo. Jesús s’hi va trobar amb això.

El mestre de la llei li fa una pregunta, i la fa «per posar-lo a prova». Jesús li contesta fent-li una altra pregunta que l’invita a entrar dins seu, on és la resposta, i que talla el camí a la seva intenció de desacreditar-lo. Llavors, el mestre de la llei vol justificar-se i li fa una segona pregunta: «qui són els altres que haig d’estimar?» Però Jesús tampoc li contesta directament. Li presenta un escenari ben complex: un sacerdot...(que, com sabia bé el mestre de la llei, si toca al ferit, quedarà impur i no podrà celebrar el culte), un levita... (dedicat al servei del Temple)... i un samarità! (un heretge per als jueus, un proscrit, un «pecador»), i de nou l’invita a buscar la resposta dins seu.

El sacerdot i el levita «passen de llarg per l’altra banda». El samarità té cura del ferit. I Jesús vol deixar palès que a Déu, la Vida, el trobem en l’amor, la compassió, i la cura dels altres. Aquest és el nucli del camí vers Ell. Més important que el culte (d’acord amb les creences sinceres que hom té), que també té el seu lloc en aquest camí. I el mestre de la llei va encertar la resposta dient: «el qui el va tractar amb amor». No va poder dir «el samarità», la paraula que designava un proscrit? Era massa fort per a ell? No ho sabem. Però, com ens costa acceptar que Déu està moltes vegades justament en aquells que considerem allunyats d’ell, «pecadors» en el llenguatge religiós tradicional! I és que, en el nostre orgull inconscient, sovint ens creiem millors que els altres, els judiquem i els «condemnem», no sabent veure com estimen i com Déu és present en el seu cor!

No cal ser mestre de la llei per esbrinar i endevinar la resposta. Cal entrar dins nostre, amb sinceritat, amb honestedat, i mirar què hi ha en el nostre cor perquè:  «Aquesta Llei  que avui et dono ..., la tens al cor...»  No és la llei d’un ésser poderós que mana coses capriciosament per satisfer el seu desig narcisístic de glòria, de domini i control. Això és una projecció nostra, antropomòrfica, sobre Déu. La «Llei de Déu», és la llei de l’Ésser, i del nostre ésser, que ens construeix com a persones. Llavors s’entenen les paraules: «El Senyor tindrà, altra vegada el goig de fer-te feliç...» perquè la felicitat rau en ser plenament allò que som: éssers humans... vulnerables, en evolució, amb capacitat d’estimar i amb desig d’infinit.

Santiago Quijano

09 de juliol 2022

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 10:

Diumenge XV de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Dilluns dia 11:

Festivitat litúrgica de Sant Benet (+547), abat, patriarca dels monjos d'Occident, patró d'Europa (1964)

 

Divendres dia 15:

Commemoració litúrgica de Sant Bonaventura, (1218-1274), bisbe d'Albano i doctor de l'Església, cardenal (franciscà)

 

Dissabte dia 16:

Commemoració litúrgica de la Mare de Déu del Carme o del Carmel (s. XIII), patrona de la gent de la mar

 

Proper diumenge dia 17:

Diumenge XVI de durant l'any o del Temps Ordinari

07 de juliol 2022

Adhesió per a l’atorgament de la Creu de Sant Jordi a Mn. Josep Rius Camps

L’Associació TEXT ha iniciat la recollida d’adhesions per a l’atorgament de la Creu de Sant Jordi a Mn. Josep Rius-Camps, que, com sabeu, manté un vincle estret amb la parròquia des que Mn. Joan Alemany li va confiar les sessions de Reflexió Bíblica, que continuen encara avui.

Aquesta associació, que recull, edita i dona suport al treball de Mn. Rius-Camps, presentarà  la sol·licitud al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Us convidem a signar el full d’adhesió, que trobareu a la secretaria de la comunitat on la Neus Palet o l’Esther Bochita el recolliran.

El text del  full d’adhesió el reproduïm  a continuació:

Full d’adhesió

 DEPARTAMENT DE CULTURA GENERALITAT DE CATALUNYA

 Jo,....................................................................................

M’adhereixo a la sol·licitud presentada per l’Associació TEXT de concessió de la CREU DE SANT JORDI pel Dr. JOSEP RIUS I CAMPS (Esparreguera 1933), teòleg i biblista, doctor en ciències eclesiàstiques orientals, com a distinció d´una llarga i fructífera carrera d´investigació, estudi i docència, exercida a Münster (Alemanya), a Roma i a la Facultat de Teologia de Catalunya (Ateneu Universitari Sant Pacià).

Té nombrosos treballs publicats en diversos idiomes i ha estat director de la Revista Catalana de Teologia (1975-2008) que ell mateix va posar en marxa. Per la seva traducció de la Demostració a Teòfil. Evangeli i Fets dels Apòstols segons el Còdex Beza, en edició bilingüe grec-català (editat conjuntament amb la Dra. Jenny Read-Heimerdinger), fou Premi Ciutat de Barcelona 2009 de traducció al català.

De les seves publicacions en la nostra llengua cal destacar, a més d’un gran nombre d’articles científics, el primer Comentari als Fets dels Apòstols en català (4 vols.). També han estat rellevants les seves col·laboracions amb la Fundació Bernat Metge, estant al càrrec de l’edició i traducció de l’obra d’Orígenes (Tractat dels Principis, 2 vols.) i d’Ignasi d’Antioquia (Cartes, 2 vols.).

Actualment és professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya, on continua essent el director del Seminari de Teologia dels escriptors prenicens.

Tot esperant que vulgueu considerar el nostre suport, rebeu una cordial salutació.

Signatura:

Nom i títol o càrrec:

Lloc i data:

05 de juliol 2022

Document que ha fet públic Santiago Agrelo, bisbe emèrit de Tànger, sobre els fets tràgics que es van produir el passat 24 de juny a la frontera entre Espanya i el Marroc

2022-06-25 Melilla. Santiago Agrelo. Bisbe Emèrit de Tànger

No preguntes cuántos son los que murieron, tampoco cuántos han sido los heridos. “Centenares”, dicen. Cien arriba, cien abajo, ¿a quién importa?

No preguntes cómo murieron. No preguntes si esas muertes fueron evitables. No preguntes por responsabilidades en ese crimen contra unos jóvenes africanos sin derechos y sin pan.

No preguntes. La culpa es de los muertos. Los violentos son los muertos. Los responsables son los muertos. Las autoridades de los pueblos sólo pueden felicitarse de haber conseguido que los violentos estén muertos, que los sin derechos estén muertos, que los sin pan estén muertos.

Y se felicitan, y se aplauden, y se animan a continuar matando a jóvenes africanos sin derechos y sin pan.

Y el periodismo calla: no denuncia; ni siquiera informa.

Y la conciencia calla: como si Alá bendijese a quienes matan pobres; como si a Dios no importasen los pobres que asesinamos; como si los dueños del poder que nos oprime fuesen también los dueños de nuestros derechos, de nuestro pan, de nuestras vidas.

Yo no puedo decir que los responsables de esas muertes son los gobiernos de España y Marruecos; yo no puedo decir que los gobiernos de España y Marruecos tienen las manos manchadas de sangre; yo no puedo decir que los gobiernos de España y Marruecos llenan de víctimas un frío, cruel, prolongado e inicuo corredor de la muerte. No lo puedo decir, pero lo puedo pensar, y es lo que pienso.

Adoradores del dinero a un lado y otro de la frontera. Adoradores del poder a un lado y otro de la frontera. Adoradores de la mentira a un lado y otro de la frontera. Violadores de pobres a un lado y otro de la frontera. Herodes y Pilato se han puesto de acuerdo para matar a Jesús. A un lado y otro de la frontera Herodes y Pilato se han puesto de acuerdo para matar a ese “Dios para Dios”, que son los pobres.

03 de juliol 2022

Reflexions a la Paraula de Déu

La pau i l’estimació

Les tres lectures d’avui ens parlen de la pau. Isaïes ens diu: “Això diu el Senyor: Jo decantaré cap a ella, com un riu, la pau i el benestar, la riquesa de les nacions com un torrent desbordant”. Sant Pau als gàlates, en la seva cloenda, exposa: “Que la pau i la misericòrdia davallin sobre tots els qui segueixen aquesta norma i sobre l’Israel de Déu”. A l’Evangeli de Lluc, Jesús diu: “Quan entreu en una casa digueu primer: pau als habitants d’aquesta casa”.

Si escoltem el clam del món que ens envolta, amb tota seguretat el que demana és la pau. No serveix de res indignar-se (amb raó), dels poderosos i de les empreses que menystenen la persona, provocant guerres, acumulant habitatges buits de gent desnonada per vendre’ls a preus desorbitats; de les empreses de serveis essencials que deixen morir de fred els més febles i també provoquen guerres. Hem de tenir consciència plena que “el Regne de Déu és a prop”. Tot el món és el Regne de Déu.

“Tots coneixeran que sou els meus deixebles, si us teniu amor entre vosaltres.” Aquest manament nou Jesús el desenvoluparà més endavant: «Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he estimat. Un amor més gran que aquest ningú no el té, que doni la seva vida pels seus amics... Això us mano: estimeu-vos els uns als altres» (Jn 15,12-13.17). Fins aquell moment no havia parlat mai d’aquest «nou manament» i, en canvi, a partir d’aleshores hi insistirà obsessionat. Del Còdex Beza: Als setanta-dos deixebles que envià, els deia: “La collita és abundant, però pocs són els treballadors”. En el nostre entorn del Regne de Déu, el que ens cal és que siguem responsables; la nostra estimació ha d’arribar a tots els qui tractem en el nostre quefer quotidià: al si de la família, a la feina, entre les nostres amistats, promovent la pau i l’estimació. Que puguin dir: “aquest és un veritable cristià”. L’Esperit de Déu arriba a tots els homes d’aquest món, de totes les religions, de totes les ètnies i cultures, si de debò estimen.

L’estimat Frederic Bassó avui hagués dit als nens i nenes de la catequesi que llegissin detingudament la frase final de la primera lectura, la qual subratlla tot aquest sentit d’estimació, referint-se a Déu com a mare. Parlem de Déu com a pare, però en dir pare volem dir “amor de paternitat”, que tant és del pare com de la mare. Hi ha un aspecte de l'amor de Déu que es manifesta en la tendresa de l’amor de la mare.

Pere Rius

                                                                         

 

02 de juliol 2022

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 3:

Diumenge XIV de durant l'any o del Temps Ordinari que preval davant la festivitat de Sant Tomàs, apòstol, anomenat Dídim (el Bessó)

Jornada de responsabilitat en el Trànsit

 

Proper diumenge dia 10:

Diumenge XV de durant l'any o del Temps Ordinari