El proper Sínode dels bisbes, convocat per al 2023, començarà a les diòcesis

(Tarraconense) El proper mes d’octubre començarà un camí sinodal de tres anys de durada que s’articularà en tres fases —la diocesana, la continental i la universal—. Aquest treball,  —una proposta inèdita fins ara— conduirà a la celebració de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels bisbes, l’octubre del 2023, amb el tema "Per a una Església sinodal: comunió, participació i missió". Segons l’Oficina de Premsa de la Santa Seu, "no es tracta només d’un esdeveniment, sinó d’un procés que involucra en sinergia tot el Poble de Déu, el Col·legi episcopal i el bisbe de Roma, cadascú segons la seva pròpia funció".

Aquest nou itinerari sinodal, aprovat pel papa Francesc, s’inaugurarà al Vaticà els dies 9 i 10 d’octubre, mentre que a les diòcesis l’obertura del Sínode, presidit pel respectiu bisbe, tindrà lloc el diumenge dia 17 d’octubre.

La fase diocesana (octubre 2021-abril 2022)

La fase diocesana començarà el mes d’octubre d’aquest any fins a l’abril del 2022. "L’objectiu d’aquesta fase és la consulta del Poble de Déu amb la finalitat que el procés sinodal es realitzi en l’escola de la totalitat dels batejats". "La Secretaria General del Sínode enviarà un document preparatori, acompanyat d’un qüestionari i un Vademecum amb propostes per a fer la consulta a cada diòcesi. També s’enviarà aquest document als dicasteris de la Cúria romana, a les Unions de superiors i superiores i altres unions, a les federacions per a la vida consagrada, als moviments internacionals de laics, a les universitats i facultats de teologia", explica l’Oficina de Premsa de la Santa Seu en un comunicat.

Cada bisbe haurà de nomenar, abans de l’obertura del Sínode, un responsable —o equip— diocesà per a la consulta sinodal, que serà el contacte amb la Conferència episcopal. Un cop es clausuri la fase diocesana, cada diòcesi haurà d’enviar les seves contribucions a la pròpia Conferència Episcopal.

Amb tota la informació que es recopili, la Secretaria General del Sínode redactarà un primer Instrumentum Laboris, que es publicarà abans del mes de setembre del 2022. Serà aleshores quan s’iniciï la fase continental (des del setembre del 2022 fins al març del 2023). «La finalitat d’aquesta fase és dialogar a nivell continental sobre el text del primer Instrumentum Laboris, realitzant un ulterior acte de discerniment a la llum de les particularitats culturals específiques de cada continent», segons apunta el comunicat. Les assemblees continentals es conclouran amb la redacció d’un document final que haurà de ser enviat el mes de març del 2023 a Roma. Amb tota aquesta informació, la Secretaria General del Sínode redactarà el segon Instrumentum Laboris abans del juny del 2023.

 

Primeres paraules del pare abat de Montserrat, Manel Gasch, en l’acte d’instal·lació del nou abat a l’ofici de vespres a Montserrat el passat 16 de setembre

Quina alegria quan em van dir 

“Anem a la casa del Senyor”

Ja han arribat els nostres peus 

al teu llindar Jerusalem...

 

El primer salm que hem cantat ens fa pensar que  a Montserrat celebrem sempre  la presència de pelegrins i estem contents de tenir-vos avui aquí, els qui casualment us hi heu trobat, en aquestes vespres una mica diferents, els qui passàveu uns dies a Montserrat o els qui heu vingut a acompanyar la comunitat. I estem contents també d’aquesta realitat nova que ens fa acollir a tantes persones que des de casa seguiu la nostra pregària gràcies als mitjans de comunicació...

Moltes maneres diverses de creuar els llindars de la casa del Senyor, de la casa de Santa Maria de Montserrat que Déu ens ha confiat a la comunitat de monjos benedictins, des de la qual voldríem acollir tothom, perquè la casa de Déu ha de ser la casa de tots.

En el servei com a Abat de Montserrat que els meus germans m’han confiat avui treballaré per tal que el monestir i el santuari de Montserrat continuïn fidels a la seva missió de presentar Jesucrist i el seu evangeli a la societat i al món, perquè creiem que en ell hi ha la font de la vida i de felicitat. Sé que aquesta tasca necessita la pregària i el recolzament de tots els qui estimeu, visiteu i col·laboreu amb Montserrat, especialment els nostres escolans, també  pels treballadors, pels oblats i pels confrares.

Vull dir una paraula d’agraïment a l’Abat Josep M. Soler per tot el seu abadiat. Li demano que ell que porta Montserrat al cor i al cap, no deixi de pregar per nosaltres.

Posem-ho tot confiadament, al peus de la Moreneta, per poder dir aquí i arreu: “Que hi hagi pau dintre teu”

P. Manel Gasch i Hurios, abat de Montserrat

Montserrat. Retorn a l'essència

TV3 ha estrenat aquest documental,  dirigit per Carles Prats, que ofereix una visió íntima de la comunitat de Montserrat en un moment de reflexió sobre el seu futur. L'any 2025 el monestir celebrarà els mil anys d'història.

El monestir, a més a més, acaba de canviar d'abat i també s'enfronta a una significativa davallada de visites, arran de la Covid, que ha afectat la seva economia.

El documental es va començar a gestar la tardor del 2019, quan l'equip de televisió va iniciar una recerca sobre el seu funcionament, realitzant gran nombre de visites i gravacions dins el monestir, amb entrevistes a una part significativa dels monjos.

La seva realització  va coincidir amb l'esclat de la pandèmia, el 2020. Aquesta ha significat una caiguda sense precedents del ritme de turistes i peregrins.  La situació, especialment greu des del punt de vista econòmic i de llocs de treball, va comportar que la comunitat tornés en molts aspectes als orígens de la vida monàstica, a la seva essència. Al mateix temps, però, els avanços tecnològics han fet possible que milions d'espectadors poguessin seguir els actes celebrats al santuari a través de retransmissions en streaming.

Mentre es gravava el documental se sabia que el pare Josep Maria Soler, molt probablement, es jubilaria a l'agost, als 75 anys. La comunitat, doncs, hauria d'escollir el seu substitut.  Aquest relleu es va fer efectiu fa uns dies. La congregació va escollir el nou abat, Manel Gasch i Hurios, de 51 anys, llicenciat en Dret i Teologia, que fins ara era majordom administrador, càrrec clau en la governança de l'abadia benedictina, tal com ja vàrem informar. 

Clicant aquí es té accés al documental.

Comentari de les lectures del diumenge 26 de setembre

Mn.Josep Maria Jubany comenta les lectures del Diumenge XXVI de durant l’any.

Reflexions a la Paraula de Déu

Del Llibre dels Nombres: “El Senyor va baixar enmig d'un núvol, parlà amb Moisès i infongué als setanta ancians una part de l'esperit que Moisès tenia”. Déu infon el seu Esperit a totes les persones i ens dona els dos manaments més importants: “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tota la força i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix” (Lc 10.25-2). Jesús ens diu que estimem els altres , com el bon samarità.

Avui, qui són els bons samaritans? Els qui ajuden a salvar vides i fan possible, en l’interminable crisi de refugiats, que es pugui distribuir aigua potable i aliment als qui dormen al carrer i als qui han marxat perseguits del seu país. Els qui fan que es pugui distribuir roba d’abric als refugiats que esperen a les fronteres. Aquells que ajuden als qui sofreixen violència institucional. Nosaltres hem d’exigir als polítics que es respectin els drets de les persones migrades i refugiades, que s’ajudi els que pateixen les calamitats de la crisi climàtica, tal com ho preveu el Salm: “L’envoltava un pavelló de fosca, aigua tenebrosa i espessa nuvolada; els núvols, davant el seu esclat, es tornaven brases roents i calamarsa” (Salms, 18, 12-13).

Ho podem fer a la nostra ciutat, i també a distància, a través d’ONG. “En aquell temps, Joan digué a Jesús: ‘Mestre, n’hem vist un que es valia del vostre nom per treure dimonis i li dèiem que no ho fes més, perquè no és dels qui venen amb nosaltres’. Jesús respongué: ‘Deixeu-lo fer. Ningú que en nom meu faci miracles, no podrà després malparlar de mi. Qui no és contra nosaltres, és amb nosaltres. Tothom que us doni un vas d’aigua pel meu nom, perquè sou de Crist, us dic amb tota veritat que no quedarà sense recompensa.’” (Mc 9, 38-43.45.47-48).

Tenim Jesús entre nosaltres, però li fem gaire cas? Jesús és el Fill de Déu fet home que ha ressuscitat d’entre els morts. Els dons de l’Esperit es manifesten a persones de totes les creences i d’institucions de tota mena quan duen a terme a consciència el seu treball de cada dia, de manera que l’objectiu últim d’allò que fan és el bé de la humanitat sencera. L’únic que perviu en aquest món és el bé que som capaços de fer-hi. Recordem-ho: qui no és contra nosaltres, és amb nosaltres.

Obrim-nos al seu Esperit: que l’Esperit de Déu ens ompli, i que les nostres mans ajudin les persones del nostre entorn de vida i de més lluny, si és possible.

Pere Rius

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 26 de setembre:

Diumenge XXVI de durant l'any o del Temps Ordinari. Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat (amb permís de l'Ordinari del lloc es pot celebrar la Missa dels Pròfugs i els Exiliats)

 

Dilluns dia 27 de setembre:

Commemoració litúrgica de Sant Vicenç de Paül (1581 - 1660), prevere a París, fundador dels Paüls (1625) i cofundador de les Germanes de la Caritat (Paüles, 1633)

 

Dimecres dia 29 de setembre:

Festivitat litúrgica dels Sants Arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael (o Rafel)

 

Dijous dia 30 de setembre:

Commemoració litúrgica de Sant Jeroni, prevere i doctor de l'Església, dàlmata, mort a Betlem (+420)

 

Divendres dia 1 d'octubre:

 Commemoració litúrgica de Santa Teresa de l'Infant Jesús, (1873 - 1897), verge carmelitana a Lisieux i doctora de l'Església

 

Dissabte dia 2 d'octubre:

Commemoració litúrgica dels Sants Àngels de la Guarda

 

Proper diumenge dia 3 d'octubre:

Diumenge XXVII de durant l'any o del Temps Ordinari

La Mare de Déu de la Mercè una festa genuïna de Barcelona

La Mare de Déu de la Mercè és invocada pels barcelonins, i cada any la ciutat de Barcelona celebra la seva festa major aquesta setmana.

La solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè va unida al record històric de la fundació de l'Orde Mercedari, instituït per al rescats dels captius, i inspirada, segons la tradició, per la mateixa Mare de Déu a sant Pere Nolasc, a sant Ramon de Penyafort i al rei Jaume I, el Conqueridor.

Era el segle XIII, molts cristians eren captius dels musulmans, i ells invocaven la Verge pel seu alliberament, i la Verge els va escoltar  fundant l'orde dels mercedaris, els quals, a més a més dels vots de pobresa, obediència i castedat, hi afegien un quart vot, el de quedar-se en lloc dels captius, si la seva fe trontollava i en tenien una greu necessitat.

El seu primer temple a Barcelona va ésser edificat pels mercedaris, prop del mar, i l'actual imatge és del segle XIV, i el temple és del segle XVIII. Aquesta imatge fou solemnement coronada pel bisbe de Barcelona Jaume Català l'any 1888.

Obertes les inscripcions per a la II edició de #CorrePorElDomund

Obertes les inscripcions per a la II edició de #CorrePorElDomund

Després de l'èxit de l'any passat, la cursa pels missioners torna amb més força per donar visibilitat al Domund -que es celebrarà el proper 24 d'octubre- als més de 10.000 missioners espanyols.

Per segon any i amb novetats importants, Obres Missionals Pontifícies llança la carrera pel Domund. En format virtual i amb diferents distàncies, l'usuari podrà practicar esport mentre col·labora amb el treball que realitzen els missioners en els llocs més desfavorits de la planeta. Aquest any, i com a principal novetat, l'organització ha comptat amb l'ajuda de patrocinadors que han volgut relacionar la seva imatge a la del Domund. Això ha permès, oferir samarretes commemoratives per als participants que ho desitgin.

És una ocasió única per col·laborar de dues maneres amb el Domund" - declara José María Calderón, director de les Obres Missionals Pontifícies a Espanya - "a més del donatiu realitzat amb la inscripció, cada vegada que et posis la samarreta estaràs mostrant als altres que tu dones suport al Domund, que estàs amb els missioners".

A través del web www.correporeldomund.es us podeu inscriure a la cursa, que tindrà lloc del 20 al 24 d’octubre. 

Comencem un nou curs

Redacto aquest escrit el dilluns dia 13, dia en què els infants i adolescents retornen a les activitats escolars, aquest fet comporta la normalització d'horaris i activitats en moltes famílies. També la nostra comunitat de sant Ildefons, a poc a poc va reprenent les activitats pròpies del curs.

Un curs el 2021-22, que es presenta ple d'incerteses, pel fet que no sabem com anirà evolucionant la pandèmia. Han caigut algunes restriccions, però encara n'hi ha. El divendres ens reunirem per primera vegada el Consell pastoral de la Comunitat (quan es publiqui aquest escrit ja s'haurà celebrat la trobada) i fitxarem els objectius pels mesos vinents. Ho farem essent molt realistes, i conscients del moment en què ens trobem. La pandèmia no ens ha portat res de bo. Un any i mig d'excepcionalitat ha comportat que algunes activitats s'afebleixin i que persones molt estimades i valuoses no poguessin participar-hi. Cal reconèixer-ho, ara som més pobres.

Però, ens equivocaríem, si davant de les dificultats només fessin que lamentar-nos, ja que n'estic convençut que en la nostra comunitat hi ha fe, esperança i caritat, les tres virtuts que són el millor bagatge per no caure en el pessimisme.

Amb fe, esperança i caritat, discernirem sobre el moment en què vivim, procurarem ser fidels als signes del temps. Ja d'entrada podem dir que la pandèmia ens ha ajudat a ser més humils, però també més solidaris. Humils, ja que ens hem adonat, que la Covid no feia distincions, el virus ha infectat a forts i febles, a grans i joves. Més solidaris ara, som més que mai, conscients que ens necessitem mútuament. Així un acte de solidaritat és que tots fem cas de les recomanacions sanitàries, fem bon ús de la mascareta, vacunar-nos, mantenir distàncies, etc.

També ens ha fet adonar la pandèmia, que tot té relació i que la propagació del virus és una conseqüència més, del malbaratament que fem del nostre planeta. Cal que ens preguem seriosament l'ecologia, continua tenint vigència , i molt l'encíclica Laudato si.
Sempre, però més ara, en temps d'incerteses i preguntes, cal que els creients sapiguem donar raó de la nostra esperança. Per aquest motiu, haurem de vetllar aquest curs per totes les activitats de formació i catequesi. Activitats com les diferents trobades de reflexió, bíbliques , catequètiques, trobades mensuals de la comunitat. I també en la mesura de les nostres possibilitats participar en conferències i xerrades que organitzen algunes entitats que es troben al redós de la nostra comunitat.

El diumenge passat, l'Apòstol Sant Jaume ens recordava: "si no hi ha obres, la fe tota sola és morta". Tota comunitat que es gloriï de ser cristiana, s'ha de distingir per la caritat, per aquesta raó es reforçarà el grup d'acompanyament a la gent gran i donar suport a totes les ajudes caritatives que ja es fan.

El Papa Francesc, ha convocat un Sínode, i ha convidat per la seva preparació a totes les esglésies a que fessin aportacions. Encara, no s'ha indicat com ho farem en el nostre bisbat i com s'hauran d’organitzar grups per fer propostes des de les parròquies . Serà també, un objectiu per aquest curs.

I com coronació de tot, cal que la nostra comunitat lloï, doni gràcies, demani, al Bon Déu de Jesús que no ens manqui l'escalf i la il·luminació de l'Esperit Sant. La litúrgia, les pregàries trimestrals de la comunitat, han de ser els llocs on hem de trobar, la pau interior, l'ardor espiritual, i la força per continuar, per no defallir, en les nostres vides i en la nostra comunitat, i si és possible, tant de bo que si, que altres, s'hi adhereixin.

Josep m Jubany

Reflexions a la Paraula de Déu

Ser servidor de tots

Les lectures d’aquest Diumenge ens posen al davant la condició humana. Tenim capacitat per actuar bé i ben cert que ho fem moltes vegades, però també som capaços de fer grans barbaritats.

El passat onze de setembre recordàvem els vint anys de l’esfondrament de les Torres Bessones a Manhattan. Fou un desastre  perpetrat per l’home i els fanatismes. Les conseqüències van ser funestes pel que va succeir i per les decisions que alguns estats varen prendre després: guerra, empresonaments, tortures en presons especials....

L’apòstol Jaume ens parla de “on hi ha gelosies i rivalitats, hi ha pertorbacions i maldats de tota mena“. Efectivament l’espècia humana és capaç de tot i la història ens ho demostra. I no solament això sinó que vol sempre tenir raó i ser sempre els primers, encara que això suposi perjudicar i xafar els germans.

L’Evangeli de sant Marc ho deixar clar. Jesús els parla de que li succeirà i els deixebles debatien estèrilment qui havia de ser el primer. A casa, en la intimitat, Jesús els deixa ben clar que “ Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i servidor de tots “ Imagino que no devien entendre gran cosa. El dijous sant, Jesús els dona exemple concret del que volia dir.

Per tal de convertir-nos cal que siguem valents per anar contra corrent. Primer hem de posar ordre en la nostra pròpia casa. Vull dir que hem de fer una feina d’introspecció, per avançar en el procés de conversió personal.

El cardenal de Brussel·les, ja traspassat Godfried Danneels, deia que els cristians tenim vocació d’anar contra corrent, com fan les truites de riu. Trobo que és un pensament molt curiós inspirat en la natura.

Certament no és còmode fer-ho, però per arribar a canviar la manera de veure i de viure els grans temes mundials, cal que tots nosaltres allunyem les rivalitats, enveges, baralles i maldats personals, del nostre capteniment.

I encara més, per fer cas a l’encíclica Fratelli Tutti del papa Francesc hem de pensar en la casa comuna, és a dir el món global on tot som germans, cal que obrim els nostres horitzons més enllà de les petites coses que envaeixen el nostre ser més íntim i siguem capaços d’anar molt més enllà. Tan de bo que la Saviesa que ve de Déu ens hi ajudi, resistint la maldat i els paranys que ens posem nosaltres mateixos.

Ignasi Garcia i Clavel

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 19:

Diumenge XXV de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Dilluns dia 20:

Commemoració litúrgica dels Sants Andreu Kim Taegon, prevere, Pau Chong Hasang i companys, màrtirs a Corea (s. XIX)

 

Dimarts dia 21:

Festivitat litúrgica de Sant Mateu o Leví, apòstol i evangelista, de Cafarnaüm, fill d'Àlfeu i excobrador d'impostos

 

Dijous dia 23:

Commemoració litúrgica de Sant Pius de Pietrelcina, prevere

 

Divendres dia 24:

Solemnitat litúrgica de la Mare de Déu de la Mercè, (segle XIII) patrona principal de l'arxidiòcesi (1868) i de la província eclesiàstica de Barcelona i patrona de la ciutat

 

Proper diumenge dia 26:

Diumenge XXVI de durant l'any o del Temps Ordinari. Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat (amb permís de l'Ordinari del lloc es pot celebrar la Missa dels Pròfugs i els Exiliats)

Manel Gasch, nou abat de Montserrat

El P. Manel Gasch i Hurios és el nou abat del Monestir de Santa Maria de Montserrat.

Felicitem al nou Pare Abad, tenim un record i pregària pel seu pare Josep M, i una felicitació entranyable per la seva mare Angelina.

La comunitat de Sant Ildefons  se n’alegra, i prega pel nou Abad, que des de la seva infantesa ha esta vinculat a la nostra parròquia, juntament amb la seva família.

Reunió extraordinària del Consell pastoral d’inici de curs

El proper divendres 17 de setembre el Consell Pastoral tindrà, com cada any, la reunió extraordinària d’inici de curs per valorar les prioritats del curs que comença.

Recuperem l’aforament als espais de culte

El Govern de la Generalitat ha decidit que a partir del divendres 17 de setembre s’aixeca la restricció de l’aforament als espais de culte. Així, doncs, recuperem plenament l’espai, la qual cosa permetrà tornar a fer les misses que normalment es feien a la Capella petita. Cal entendre que és una mesura provisional perquè la restricció  pot tornar a ser necessària, la pandèmia encara no ha acabat.

Reflexions a la Paraula de Déu

Senyor, en tant que deixebles teus, confessem que ets el messies, el Déu viu, però també ens costa entendre que, tot i ser molt poderós, hagis de partir la condemna  d’aquest món.

La nostra mentalitat triomfalista no accepta una feblesa que no trenqui el sofriment.

Que el teu esperit ens faci humils per no caure en la temptació de pensar que si les coses no són com esperàvem, és perquè t'has equivocat en el designis.

Gràcies per ensenyar-nos a afrontar les contrarietats de l’existència, confiant en la bondat de Déu que ens acompanya i defensa dels enemics.

Malgrat saber que no ho acabarem d'entendre, ens has obert el teu cor i ens has parlat clar per tal que, quan vinguin les dificultats, tirem endavant.

Confiem en un Déu que ens vol rescatar i ens ofereix una nova vida. Una vida que implica renunciar als nostres interessos i obrir-nos a la seva salvació. Et donem gràcies per totes les persones que acullen la teva paraula i perden la seva vida per l'evangeli.

Escolteu senyor les nostres pregàries i accepteu els dons dels vostres fidels, que la salvació de Déu en cadascú de nosaltres es produeixi en honor del vostre nom.

Mireu-nos senyor creador de totes les coses, feu que us lloem i us servim de tot cor i experimentem la vostra acció salvadora.

Jesús ens convida a l’evangeli de la seva Passió, tal com els va succeir als seus deixebles. Davant del desencert que ens provoquen les contrarietats, ens pensem que Déu s’equivoca.

Jesús ens convida a no resistir-nos ni fer-nos enrere. Hem de veure les circumstàncies adverses com una oportunitat per confiar en Déu, tots ho sabem.

I no quedarem mai avergonyits. Si renunciem  a escoltar les veus interiors i exteriors descobrirem que ningú ens pot condemnar. I podrem estar amb pau.

 

Mireia Galobart

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 12:

Diumenge XXIV de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Dilluns dia 13:

Commemoració litúrgica de Sant Joan Crisòstom (+ 407), bisbe de Constantinoble i doctor de l'Església

 

Dimarts dia 14:

Festivitat litúrgica de l'Exaltació de la Santa Creu, titular de la Catedral de Barcelona

 

Dimecres dia 15:

Commemoració litúrgica de la Mare de Déu dels Dolors

 

Dijous dia 16:

Commemoració litúrgica de Sant Corneli, papa (251 - 253) i Sant Cebrià, bisbe de Cartago (249 - 258)

 

Proper diumenge dia 19:

Diumenge XXV de durant l'any o del Temps Ordinari que preval davant la commemoració litúrgica de Santa Maria de Cervelló o dels Socós, verge mercedària de Barcelona (s. XIII)

Inscripció Catequesi curs 2021-2022

Comença un curs nou i la Comunitat de Sant Ildefons convida els pares i mares a compartir la Fe amb els seus fills a través de la Catequesi.

Tot i que les circumstàncies actuals ens fan encara continuar d'una manera una mica diferent, aquest curs continuen havent-hi dues modalitats de catequesi d'infants: la setmanal i la familiar.

*Catequesi setmanal: cada dilluns de 18:00 a 19:15 h. es reuneixen els infants en petits grups segons l'edat amb un/una catequista. 

*Catequesi familiar: té lloc un matí de diumenge al mes. Es caracteritza per la participació activa dels pares. El seu format habitual està caracteritzat per una sessió mensual per a tots (pares i fills) a les 10.45 h. Mentre els pares reben formació catequètica, els fills es reuneixen en grups per edat amb un/una catequista per treballar el que durant el mes els pares han explicat sobre els continguts catequètics. S'acaba amb la participació de tots plegats a l'eucaristia de les 12.15 h.

Actualment, però, mentre es mantinguin les restriccions sanitàries, per qüestions de seguretat, les formacions catequètiques dels infants tindran un format semipresencial, en el que alternaran les trobades presencials amb les virtuals, en base a la disponibilitat d’espais a la Parròquia. I només serà possible fer de forma presencial les celebracions mensuals de l´Eucaristia familiar a les 12:15. Les sessions de formació de pares es faran en format on line trimestral

El calendari de la Catequesi Familiar per aquest nou curs és el següent:

Inscripcions:

Inscripcions on-line (fins el 30 de setembre) clicant AQUÍ. Són obertes a tothom. Aquest any no està previst fer inscripcions presencials.

El 13 d'octubre, a les 20:00, es farà la trobada de presentació del curs als pares i mares, a la que tots sereu molt benvinguts. Davant les noves mesures de contenció i per evitar riscos, la reunió es farà telemàticament, via Zoom.

 

La quantitat recomanada per fer front a les despeses del Servei de Catequesi és de 60 euros per infant, que s’ha d’ingressar al compte de Caixabank ES96 2100 3017 0823 0014 2273, indicant el nom i els dos cognoms de l’infant.

Nadia Ghulam, amb la col·laboració d'Helena Cots, mostra les conseqüències de la guerra i la crisi dels refugiats a "El país dels ocells sense ales"

L’escriptora i activista afgana, Nadia Ghulam,  tenia uns vuit anys quan un bomba va caure  sobre la seva casa a Kabul i li va provocar  cremades per tot el cos. Ara, quan els talibans  han aconseguit el poder de nou, Ghulam publica  amb La Galera l’àlbum il·lustrat "El país dels ocells sense ales", una bella metàfora per explicar als  més petits les conseqüències de la guerra i de la  crisi dels refugiats.  

 

Un àlbum per a nens i adults que compta amb la col·laboració de l’Helena Cots, membre de la nostra comunitat,  en la redacció del text i  amb les il·lustracions de Mona Brunet, amb la qual Ghulam col·labora des de 2019.  

 

La petita Bibí i la seva família viuen feliços al  país dels ocells sense ales, però un dia apareixen  al cel centenars d’aus diferents, i la vida canviarà  per a tots aquells ocells que fins aleshores vivien  tranquils. El foc i la por comencen a arrasar ho tot i no els queda altre remei que fugir per  sobreviure. Amb qui podrà comptar la petita  Bibí per superar les seves pors i fer aquest llarg  viatge? 

 

La Bibí és l’alter ego de la Nadia en aquest  país sense ales que és Afganistan. A partir de les  vivències de la petita au, Ghulam relata el dolor de  la guerra i la pèrdua dels seus estimats, però també  parla de la solidaritat i de l’amor al sentir-se acollida.  «Aquest conte tan particular parla de les persones que  fugen per tenir una llar i un lloc a resguard», explica  l’autora. 

 

Nadia Ghulam va començar a escriure "El país dels  ocells sense ales" a Lesbos l’any 2019 i el dedica «als  seus refugiats, al meu país, als infants més vulnerables i  a totes les persones que, una vegada i una altra, han de  lluitar perquè creixin les seves ales, per volar i trobar un  niu.» 

 

«Jo no vaig poder gaudir dels meravellosos  paisatges del meu país, ni dels seus gorgs i llacs. Fa  anys va arribar un monstre terrible anomenat guerra  que ho va cremar tot. Els arbres, les flors, les cases.  Però també el cor i l’ànima de les persones. Des de  petita que persegueixo un somni: aprendre moltes  coses per combatre el foc de la guerra i aconseguir  que el meu país i tot el món visquin en pau.» 

 

L’activista i escriptora convida a tots els lectors,  petits i grans, a lluitar per la pau: «La pau és fràgil,  l’hem de cuidar i protegir. Cadascú de nosaltres, cada  dia, té l’oportunitat de sembrar llavors de pau. A casa,  a l’escola, quan juguem al carrer... Malauradament,  moltes persones han oblidat per què és tan important  la pau.» 

 

Amb "El país dels ocells sense ales", Ghulam vol conscienciar els més petits respecte a la situació de  perill i inseguretat dels nens en països en guerra:  «Milers d’infants, no coneixen la pau i tampoc el que  vol dir viure en un lloc segur. Quan arriba la guerra també arriba la fam, la pobresa, el dolor, la mort. Per  això, l’única opció que els queda és fugir i buscar  refugi.» 

 

Nadia Ghulam va néixer a  Kabul, Afganistan, el 1985, on va  passar la major part de la seva  infància i adolescència fins que  va abandonar el país el 2006.  En aquell temps va sofrir moltes  penúries i adversitats i va ser  capaç de superar-les gràcies a  la seva valentia. Actualment viu  com a refugiada a Catalunya.  Treballa com a educadora social  i és activista pels drets humans i  la pau. Ha fundat l’associació Ponts per la Pau amb la qual  ajuda els infants de Kabul perquè  puguin tenir una oportunitat a  la vida a través de l’educació,  malgrat la situació del país.  

El dissabte onze de setembre, Catalunya celebra la" Diada Nacional"

Aquest dia recordem la jornada funesta en què Barcelona, després d'una sagnant i heroica resistència queia vençuda. Era la fi de l'anomenada Guerra de Successió, i també el final de les institucions catalanes. No és el moment de recordar una història de tots coneguda, però potser sí de posar l'èmfasi en un fet que ha meravellat a molts historiadors, el dia onze Barcelona i Catalunya eren vençudes, el dotze, enmig de la gran repressió que els vencedors organitzaren, els barcelonins i els catalans, tornaren a la feina. S'havia de reconstruir un país, fortament castigat pels anys de guerra. Els nostres avantpassats no volgueren que les forces de les armes els fes desaparèixer. Catalunya havia de romandre.

L'Onze de Setembre d'enguany, el celebrem enmig d'una pandèmia, també en un moment que augmenten les desigualtats econòmiques, i de greus crisis migratòries. No pretenem fer una valoració política; per sort, a la nostra Comunitat hi ha diferents sensibilitats polítiques. Totes les postures són legítimes, sempre que cerqui, el bé comú, la pau, i la fidelitat a l'esperit de Catalunya; això és fidelitat a la seva cultura, a la seva llengua, a les seves tradicions, a les seves institucions, i sobretot a les persones que viuen, treballen, estimen o odien aquí a Catalunya.

Una de les paraules que més es pronuncien aquests dies és: "diàleg". Ara nosaltres també invoquem el diàleg, i no ens referim a la taula política del diàleg, sinó a un diàleg més extens, i també profund. Diàleg entre tots i totes. Diàleg al si de les famílies, a les trobades d'amics, a la feina, a l'Església, i per què no?, als bars, etc. Un diàleg en què, sense desqualificacions, ens escoltem, en què hi hagi la voluntat d'arribar a acords, i no es busqui la imposició per la força d'una ideologia. Sobre el diàleg, també n'han parlat els bisbes en un comunicat de la Conferència Episcopal Tarraconense de 17 de juny del 2021.

Catalunya és plural, hi conviuen diferents ètnies, religions, pensaments, i tota aquesta pluralitat és la riquesa del país. Catalunya, país de marca i d'acollida, ha d'ajudar que es pugui aconseguir el que sempre ha estat la seva gran vocació: la llibertat, l'anhel de pau, i el desig de ser solidària amb tothom, amb els més desafavorits de casa nostra, i amb tots els perseguits d’arreu del món. Enguany hem de tenir present Afganistan.

Algunes dates sembla que tinguin com un imant per atreure fets dramàtics, fou l'onze de setembre del 1973, Xile patia un tràgic cop d'estat, inici d'una terrible dictadura, i fou també un onze de setembre del 2001, el dia en què el món va veure per televisió els greus atemptats a les Torres bessones de Nova York.

Aquestes coincidències ens recorden a nosaltres catalans, que les nostres legítimes reivindicacions no ens poden fer oblidar els anhels de llibertat i de justícia que hi ha en moltes parts del món. L'Onze de Setembre, ens evoca la història de Catalunya, una història amb moltes etapes obscures, durant les quals institucions, llengua, cultura han estat fortament perseguides, però també, etapes brillants en què catalans i catalanes han treballat per la prosperitat de la nostra nació. Perquè sabem el que és la repressió, sempre hem estat solidaris amb les persones i països que per la força de les armes, s'han vist sotmesos a qualsevol tirania.

Preguem, com a creients que som, perquè aquest Onze de Setembre, sigui una ocasió més de mostrar el nostre amor a la nostra nació, Catalunya, i a tots els qui hi viuen. Preguem per una Catalunya lliure, pròspera i justa. Com els nostres avantpassats, malgrat els problemes, no ens donem per vençuts i continuem treballant.

 

Misses pels difunts

Mentre no s'anunciï el contrari, les misses del dijous a les 8 del vespre, segons les normatives vigents, se celebraran en sufragi d'un sol difunt, mort recentment.

A les misses del diumenge i dels dies feiners, a les 12 del migdia, es resarà per les intencions d'aniversari.

Celebració comunitària del sagrament del baptisme

Es fa en diumenge a les 12 del migdia, quan els pares ho demanen.

Els pares que vulguin demanar el bateig per a les seves criatures cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

Comentari de les lectures del 5 de setembre

Mn.Josep Maria Jubany comenta les lectures del Diumenge XXIII de durant l'any.

Reflexions a la Paraula de Déu

Com és habitual a l’Evangeli de Marc, Jesús passa. És ell qui se’ns apropa i és Ell qui ens convida a seguir-lo. La imatge del sord i mut que Jesús es troba ens retrata. Recordem totes les vegades que no hem volgut escoltar? Som sords! Quantes vegades hem preferit callar i mirar cap a un altra banda? Som muts! Els diaris, la televisió, la ràdio, les xarxes, ens bombardegen constantment amb injustícies, violència de tota mena, misèria, ... Ens han fet tornar quasi bé insensibles. El mitjans han aconseguit fer-nos sords i muts. Us n’heu adonat com han fet que mirem sense veure-les les cares angoixades de tota aquella gent que ho deixa tot i fuig de casa seva només per salvar la pell a l’Afganistan? Pensem, potser, que no va amb nosaltres?

 Jesús, però, passa constantment a prop nostre. S’assembla al vianant amb qui ens creuem, a aquella amiga nostra que ens saluda per WhatsApp, al venedor del mercat, a l’indigent que dorm a l’entrada de la botiga de sota de casa, a la companya de feina, ... No hi fa res. Jesús passa, ens mira i ens parla. Ens obre l’oïda. Ja no podrem quedar callats. De la nostra boca fluiran dolls de paraules per parlar d’Ell.

 Malauradament per a aquells que ostenten el poder, els cristians quan ens decidim a parlar no som gens còmodes. Denunciem desigualtats, reclamem justícia i exigim un món més humà, més proper al missatge de Jesús. Si no, com aconseguirem que, com promet Isaïes, les terres xardoroses siguin estanys i que el país de la set sigui ple de fonts d'aigua. Déu fa, actua a través nostre. Fer justícia als oprimits, donar pa als qui tenen fam, deslliurar els presos i tot el que promet el salm d’avui és cosa nostra. Deixem que obri les nostres oïdes, que deslligui la nostra llengua!

Julià i Rosa

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 5:

Diumenge XXIII de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Dimecres dia 8:

Festivitat litúrgica del Naixement de la Benaurada Verge Maria, festa de la Tradició Oriental (s. V) i de nombroses advocacions, de les maresdedéu trobades: Núria, Meritxell, Queralt i d'altres

 

Dijous dia 9:

Commemoració litúrgica de Sant Pere Claver (Verdú 1580        -Cartagena d'Índies 1654), prevere jesuïta, apòstol dels esclaus a Colòmbia

 

Dissabte dia 11:

Festa laboral a tot Catalunya: Celebració de La Diada. Les misses seran les pròpies d'un dissabte feiner

 

Proper diumenge dia 12:

Diumenge XXIV de durant l'any o del Temps Ordinari

 

És molt raonable ser creient en la racionalitat del segle XXI

El passat dissabte dia 28 d’agost, El Punt Avui va publicar una entrevista de Mireia Rourera a Mercè Izquierdo, presidenta de Cristianisme al Segle XXI, que tot seguit es reprodueix.

 La professora Mercè Izquierdo és la presidenta de Cristianisme al Segle XXI, una entitat que coneix des del principi i que sent molt seva perquè la seva mare, Maria Aymerich, i per tant ella de retruc, va viure en primera persona la seva creació “com a amiga que era de la Maria Rosa Farré, fundadora del CIC”. Cristianisme al Segle XXI, efectivament, va néixer el 1997 impulsada per Maria Rosa Farré (CIC), Jordi Porta (Espai Obert) i Roser Bofill (El Ciervo i El Pregó) “amb la percepció que el cristianisme en el segle XXI havia de ser diferent i s’hi havia de pensar”, explica ara Izquierdo. Al principi, doncs, va ser un paraigua on es van aixoplugar amb la finalitat de debatre el futur del cristianisme entitats com Intermón, Justícia i Pau, Mans Unides, ASCA, F. Eiximenis, el CIC, el Col·lectiu de Dones en l’Església, Cristianisme i Justícia, Foc Nou, Espai Obert, el Centre Ecumènic, Cristians pel Socialisme i El Pregó, però amb els anys es va transformar en el que és ara: una associació amb entitat pròpia.

Aquestes entitats que primer s’aixoplugaven sota Cristianisme al Segle XXI, quin pes tenen? Els moviments cristians de base avui són petits?

Algunes d’aquelles entitats, com el Centre d’Estudis Francesc Eiximenis, del qual jo era sòcia, ja no existeixen i els que n’érem membres vam integrar-nos a Cristianisme al Segle XXI. Moltes altres entitats sí que existeixen, algunes, és veritat, amb poca visibilitat. Crec que els moviments cristians de base estem en hores baixes perquè si bé hi ha entitats consolidades i d’altres que estan naixent i que radicalment intenten fer les coses d’una manera diferent, les has d’anar a buscar una mica amb lupa.

Què fa avui Cristianisme al Segle XXI?

Nosaltres som una associació civil, per tant no depenem ni de cap parròquia ni de ningú. Ens considerem cristians, però la nostra finalitat no és combatre res, sinó que és viure la possibilitat de ser creients, amb Déu i amb Jesús, en aquesta societat en què estem vivint, que és científica i tecnològica. En una societat laica nosaltres pensem que la veu de la creença és molt important i s’ha de poder manifestar sense complexos. És absolutament raonable ser creient dintre de la racionalitat del segle XXI. Això molta gent no s’ho pensa.

Ho diu vostè, que és doctora en química.

També he estudiat història de la química i filosofia de la ciència i t’adones que la ciència no és tan diferent de les religions. Per què? Perquè són construccions que neixen de la pregunta de com funcionen les coses i del respecte per aquest món. La religió parteix de l’amor pel món i la voluntat de viure’l i millorar-lo, i això es veu a la Bíblia i els Evangelis. Igualment de l’estimació del món han nascut les ciències. Les nostres ciències, les occidentals, parteixen del supòsit que el món està creat per Déu i, per tant, és quelcom digne de ser estudiat.