Comencem un nou curs

Redacto aquest escrit el dilluns dia 13, dia en què els infants i adolescents retornen a les activitats escolars, aquest fet comporta la normalització d'horaris i activitats en moltes famílies. També la nostra comunitat de sant Ildefons, a poc a poc va reprenent les activitats pròpies del curs.

Un curs el 2021-22, que es presenta ple d'incerteses, pel fet que no sabem com anirà evolucionant la pandèmia. Han caigut algunes restriccions, però encara n'hi ha. El divendres ens reunirem per primera vegada el Consell pastoral de la Comunitat (quan es publiqui aquest escrit ja s'haurà celebrat la trobada) i fitxarem els objectius pels mesos vinents. Ho farem essent molt realistes, i conscients del moment en què ens trobem. La pandèmia no ens ha portat res de bo. Un any i mig d'excepcionalitat ha comportat que algunes activitats s'afebleixin i que persones molt estimades i valuoses no poguessin participar-hi. Cal reconèixer-ho, ara som més pobres.

Però, ens equivocaríem, si davant de les dificultats només fessin que lamentar-nos, ja que n'estic convençut que en la nostra comunitat hi ha fe, esperança i caritat, les tres virtuts que són el millor bagatge per no caure en el pessimisme.

Amb fe, esperança i caritat, discernirem sobre el moment en què vivim, procurarem ser fidels als signes del temps. Ja d'entrada podem dir que la pandèmia ens ha ajudat a ser més humils, però també més solidaris. Humils, ja que ens hem adonat, que la Covid no feia distincions, el virus ha infectat a forts i febles, a grans i joves. Més solidaris ara, som més que mai, conscients que ens necessitem mútuament. Així un acte de solidaritat és que tots fem cas de les recomanacions sanitàries, fem bon ús de la mascareta, vacunar-nos, mantenir distàncies, etc.

També ens ha fet adonar la pandèmia, que tot té relació i que la propagació del virus és una conseqüència més, del malbaratament que fem del nostre planeta. Cal que ens preguem seriosament l'ecologia, continua tenint vigència , i molt l'encíclica Laudato si.
Sempre, però més ara, en temps d'incerteses i preguntes, cal que els creients sapiguem donar raó de la nostra esperança. Per aquest motiu, haurem de vetllar aquest curs per totes les activitats de formació i catequesi. Activitats com les diferents trobades de reflexió, bíbliques , catequètiques, trobades mensuals de la comunitat. I també en la mesura de les nostres possibilitats participar en conferències i xerrades que organitzen algunes entitats que es troben al redós de la nostra comunitat.

El diumenge passat, l'Apòstol Sant Jaume ens recordava: "si no hi ha obres, la fe tota sola és morta". Tota comunitat que es gloriï de ser cristiana, s'ha de distingir per la caritat, per aquesta raó es reforçarà el grup d'acompanyament a la gent gran i donar suport a totes les ajudes caritatives que ja es fan.

El Papa Francesc, ha convocat un Sínode, i ha convidat per la seva preparació a totes les esglésies a que fessin aportacions. Encara, no s'ha indicat com ho farem en el nostre bisbat i com s'hauran d’organitzar grups per fer propostes des de les parròquies . Serà també, un objectiu per aquest curs.

I com coronació de tot, cal que la nostra comunitat lloï, doni gràcies, demani, al Bon Déu de Jesús que no ens manqui l'escalf i la il·luminació de l'Esperit Sant. La litúrgia, les pregàries trimestrals de la comunitat, han de ser els llocs on hem de trobar, la pau interior, l'ardor espiritual, i la força per continuar, per no defallir, en les nostres vides i en la nostra comunitat, i si és possible, tant de bo que si, que altres, s'hi adhereixin.

Josep m Jubany