Ens trobem en ple procés sinodal, el
diumenge dia 29 de maig es va celebrar l'acte conclusiu de l'etapa diocesana a
Barcelona, i diumenge passat l'etapa final en l'àmbit de les diòcesis que
formem part de la Conferència Episcopal Espanyola. Són documents molt rics en
propostes; les de Barcelona les trobareu en
una separata del Full Dominical del dia 22.
Sap greu, que la premsa només hagi
destacat algunes d'aquestes propostes, com la del celibat opcional per als
preveres, l'ordenació presbiteral de les dones, repensar la moral sexual, l’acollida
als divorciats tornats a casar. I no s'ha fet gaire ressò d'altres propostes,
com ara, la preocupació per una litúrgia més participativa i amb llenguatge
entenedor, una catequesi que porti a la conversió i no només a l'adoctrinament,
la preocupació pels joves, la caritat, el testimoni i molt més.
Aquest subratllat de la premsa, fins
i tot una editorial del diari de més tirada a Barcelona, tenen la seva
explicació. Són les propostes més cridaneres i, en principi, les que aparentment
poden fer més trencadissa. Aquests titulars dels diaris han motivat que el
cardenal de Barcelona , Joan Josep
Omella, hagi escrit un article, en què diu que són propostes presentades, però
no han estat ni votades, ni aprovades. Ara bé, molts grups han coincidit en
aquestes qüestions; això significa que les propostes són un anhel de molts
cristians. Són molts els batejats, que demanen que l'Església faci una aposta
pel futur, que sigui menys clerical i que amb la gosadia de l'Esperit, estigui
atenta al que passa i al que viu el món. Això és,
que no giri la mirada, ni les orelles als "signes del temps".
El que és lamentable, és que per a molts,
el sínode només són aquestes propostes. Han aprofitat per desprestigiar el procés
sinodal i, de retruc, la figura del papa Francesc. Són aquells que des del
principi del pontificat de Bergoglio, han vist amb mals ulls els programes de
reformes del bisbe de Roma. Els mateixos que fa deu anys ens deien que no era
lícit posar en qüestió les decisions pontifícies i expressaven una adhesió
sense fissures al successor de Pere, ara no s'estan de criticar-lo i, fins i
tot, de demanar-ne la dimissió.
El Sínode és una aposta valenta del
Papa, que vol que a l'Església caminem plegats, ens proposa somniar junts. Hem
d'agrair que se'ns hagi convidat a parlar i a suggerir. Per a alguns potser és
més còmode estar assegut i escoltar sermons que no pas pensar i
aportar amb sinceritat el propi criteri, encara que aquest criteri, pugui tenir
algun aspecte esbiaixat. Cal recordar les paraules de Sant Pau:
No sufoqueu l'Esperit, no menyspreeu els dons de profecia.
Examineu-ho tot i quedeu-vos amb el que és bo. (2 Te, 5, 19-21).
Fa sis dècades el Papa "bo"
va convocar el Concili Vaticà II. Tot i ser un procés diferent, amb una
metodologia distinta, preguem perquè el Sínode sigui percebut per tots com
aquell alè de l’esperit que fou el Concili.
Josep M. Jubany
