Al voltant del Sínode

Ens trobem en ple procés sinodal, el diumenge dia 29 de maig es va celebrar l'acte conclusiu de l'etapa diocesana a Barcelona, i diumenge passat l'etapa final en l'àmbit de les diòcesis que formem part de la Conferència Episcopal Espanyola. Són documents molt rics en propostes; les de Barcelona les trobareu en una separata del Full Dominical del dia 22.

Sap greu, que la premsa només hagi destacat algunes d'aquestes propostes, com la del celibat opcional per als preveres, l'ordenació presbiteral de les dones, repensar la moral sexual, l’acollida als divorciats tornats a casar. I no s'ha fet gaire ressò d'altres propostes, com ara, la preocupació per una litúrgia més participativa i amb llenguatge entenedor, una catequesi que porti a la conversió i no només a l'adoctrinament, la preocupació pels joves, la caritat, el testimoni  i molt més.

Aquest subratllat de la premsa, fins i tot una editorial del diari de més tirada a Barcelona, tenen la seva explicació. Són les propostes més cridaneres i, en principi, les que aparentment poden fer més trencadissa. Aquests titulars dels diaris han motivat que el cardenal de Barcelona , Joan Josep Omella, hagi escrit un article, en què diu que són propostes presentades, però no han estat ni votades, ni aprovades. Ara bé, molts grups han coincidit en aquestes qüestions; això significa que les propostes són un anhel de molts cristians. Són molts els batejats, que demanen que l'Església faci una aposta pel futur, que sigui menys clerical i que amb la gosadia de l'Esperit, estigui atenta al que passa i al que viu el món. Això és, que no giri la mirada, ni les orelles als "signes del temps".

El que és lamentable, és que per a molts, el sínode només són aquestes propostes. Han aprofitat per desprestigiar el procés sinodal i, de retruc, la figura del papa Francesc. Són aquells que des del principi del pontificat de Bergoglio, han vist amb mals ulls els programes de reformes del bisbe de Roma. Els mateixos que fa deu anys ens deien que no era lícit posar en qüestió les decisions pontifícies i expressaven una adhesió sense fissures al successor de Pere, ara no s'estan de criticar-lo i, fins i tot, de demanar-ne la dimissió.

El Sínode és una aposta valenta del Papa, que vol que a l'Església caminem plegats, ens proposa somniar junts. Hem d'agrair que se'ns hagi convidat a parlar i a suggerir. Per a alguns potser és més còmode estar assegut i escoltar sermons que no pas pensar i aportar amb sinceritat el propi criteri, encara que aquest criteri, pugui tenir algun aspecte esbiaixat. Cal recordar les paraules de Sant Pau:

No sufoqueu l'Esperit, no menyspreeu els dons de profecia. Examineu-ho tot i quedeu-vos amb el que és bo. (2 Te, 5, 19-21).

Fa sis dècades el Papa "bo" va convocar el Concili Vaticà II. Tot i ser un procés diferent, amb una metodologia distinta, preguem perquè el Sínode sigui percebut per tots com aquell alè de l’esperit que fou el Concili.

 

Josep M. Jubany