31 de desembre 2010

Col·lecta de Càritas Diocesana

El resultat de la col·lecta de Càritas del diumenge dia 19 de desembre va ser de 6.770 euros. Agraïm ben sincerament aquesta generositat que fa possible que Càritas estigui sempre a prop dels més necessitats de la nostra societat.

30 de desembre 2010

Joan Maragall a Sant Ildefons

Per al proper mes de gener el Consell Pastoral està preparant dos actes que desitjaríem que fossin molt participats, amb els quals la nostra comunitat vol dedicar un petit espai per recordar la figura del poeta dins de l’Any Maragall.

Concretament l'assemblea del dilluns dia 10 a les 21.00, serà un acte que inclourà la ponència d'Ignasi Moreta, expert coneixedor del poeta i de la seva obra, amb el títol "Joan Maragall, pensador religiós" i una lectura de poemes a càrrec de M. Teresa Quintana.

I posteriorment, el dia 29 de gener a la 1 del migdia hi haurà una visita guiada, d'aproximadament una hora de durada, a l’Arxiu Maragall.


29 de desembre 2010

Justícia i Pau: Comerç Just

Les jornades sobre el Comerç Just que vam celebrar els dies 18 i 19 de desembre han donat com a resultat la venda de la major part dels productes que ens havien subministrat des d'Intermon. El valor total de la venda ha estat de 1.175 €. Si tenim en compte que el cost que ens havia notificat Intermon és de 1.068 €, vol dir que tenim un superàvit de 107 € que hem decidit lliurar a la parròquia de Sant Ildefons per què els faci arribar a Caritas parroquial. La diferència és deguda als pagaments en excés que han fet molts dels compradors.

Volem agrair molt sincerament la bona predisposició de la comunitat de Sant Ildefons vers aquestes jornades així com la molt bona resposta del tots el feligresos. Penseu que aquestes jornades no tenen un interès crematístic sinó que les organitzem per conscienciar a la gent sobre la necessitat d'adquirir preferentment aquells productes provinents d'un sistema productiu i d'un comerç més justos i solidaris.

Lamentem profundament la pèrdua d’en Josep Maria Artés, company i amic, que ens va deixar el passat 21 de desembre. En Josep Maria era el responsable de gestionar el subministrament dels productes de Comerç Just, al principi amb Setem i els dos darrers anys amb Intermon. Volem deixar constància del dinamisme i la disponibilitat incondicional i desinteressada amb la que ha actuat des de la creació d’aquest grup. El seu record estarà sempre present en totes les actuacions del grup de Justícia i Pau de Sant Ildefons

28 de desembre 2010

30.000 joves a Rotterdam per cinc dies d'oració

Aquest any la 33era trobada europea de joves, organitzada per la comunitat de Taizé, s'efectuarà del 28 de desembre de 2010 al dia 1 de gener de 2011 a Rotterdam, per invitació de la Conferència de Bisbes dels Països Baixos, del Consell General de l'Església protestant holandesa (PKN) i del Consell de les Esglésies dels Països Baixos. S'esperen a Rotterdam prop de 30.000 joves de tot el continent per a cinc dies de compartir i de pregària.

Amb aquesta nova etapa de la «peregrinació de confiança a través de la terra», la comunitat de Taizé continua el camí que el seu fundador, el germà Roger, va obrir per donar suport als joves en una recerca de reconciliació i de pau, no només entre cristians sinó que també entre pobles.

En l'esperit d'aquesta trobada europeu, Rotterdam retroba el pensament d'un dels seus ciutadans il·lustres, precursor de l'Europa actual, Erasme, nascut en aquesta ciutat al 1467. Va ser un partidari ardent de la «pau de la cristiandat", de la «concòrdia de l'Església» i de la reconciliació entre els pobles.

Els joves seran acollits per les comunitats i les famílies de tota la regió.. Al matí estaran a les 150 esglésies d'acollida i a la tarda es trobaran al parc d'exposicions de la ciutat (Ahoy), per als menjars i les oracions comunes. Els tallers vespertins ajudaran als joves a reflexionar sobre les fonts de la fe i sobre el seu compromís al servei de Crist en l'Església i en la societat.

27 de desembre 2010

Pregària a l'ISCREB Virtual

Si tens una estona de tranquilitat pots veure aquest vídeo de la pregària amb música, poesia, pintura i cançons realitzada el dia 27 de  novembre en el marc de la trobada presencial de l' ISCREB Virtual (Institut de Ciències Religioses de Barcelona) en motiu del seu 10è aniversari. Antoni Matabosch fa la presentació, Toni Torrelles canta i és autor de la música de les cançons, Mar Galceran recita, Raül Benéitez toca  la flauta, i Goretti Pomé és l'autora dels textos i les pintures.

26 de desembre 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

Festa de la Sagrada Família

La Litúrgia de la Paraula ens presenta, al meu entendre, una evolució des de la família nuclear de l’antic testament fins a la família universal. I així a Siràcida se’ns parla de les relacions entre els fills i filles i el pare i la mare, per continuar en la carta als Colossencs escoltant la recomanació de Sant Pau de revestir-nos dels sentiments de bondat, humilitat, dolcesa, paciència, perdó, i per damunt de tot, de l’amor que tot ho lliga i perfecciona.

Aquesta recomanació està clar que no sols va dirigida a la família nuclear sinó a tota la família humana i per tant a qualsevol model de família. Com deia el Manifest del III Congrés de Cristianisme al Segle XXI, dedicat a la família “D’un model tradicional basat fonamentalment en el patriarcat i la reproducció, s’està passant a un model relacional, que privilegia la qualitat de les relacions internes en el si de la unitat familiar. És per això que voldríem que com Església la nostra mirada no fos inquisidora, sinó acollidora; que les nostres mans no assenyalessin amb el dit, sinó que encoratgessin; que els nostres peus no servissin per trepitjar, sinó per caminar al costat” I acaba el manifest “perquè només l’amor defineix la família. Un amor en comunió que es fa lliurament, do, gest, fidelitat, compromís, paraula, llibertat, felicitat”.

Està clar que aquest amor que tot ho lliga i perfecciona i que es fa lliurament, ens ha de motivar a dialogar, entendre, acompanyar i estimar no sols a qualsevol persona del planeta, sinó també i en especial a aquelles persones, que per les causes que siguin, no responen al model únic de família que es vol presentar com l’únic religiosament correcte.

Per acabar recordem que la mare i els germans de Jesús, són els qui escolten la Paraula de Déu i la compleixen. Intentem construir i formar part d’aquesta família, primícia del Regne que ens espera.

Angelina i Josep M.

25 de desembre 2010

És Nadal: Déu s'ha fet Home ! ! !

Un grup de 6è grau de Catequesi, nens i nenes de 12 anys,ens diuen què és per ells el Nadal en poques i encertades paraules:

Per Nadal no celebrem l’aniversari de Jesús. Per Nadal celebrem que Déu es fa nen, es fa nena, es fa persona com nosaltres a través de Jesús.

Per Nadal celebrem que Déu és present en mi, que és present en tu, que és present en ell, en ella, en nosaltres, en vosaltres i que és present en ells.

Per tant, si el Regne de Déu ja és aquí, què esperem nosaltres per canviar el món?

Com diu la cançó: “A l’establia bé el recordem, però és entre els homes on Jesús el trobarem.” I això celebrem per Nadal, que Jesús és en i amb nosaltres.

Que tinguem tots un Bon Nadal ... durant tot l’any !

23 de desembre 2010

Campanya de recollida d’aliments per a Sant Paulí de Nola

La campanya d’aquest Nadal de recollida d’aliments per a Sant Paulí ha estat un èxit de participació, sens dubte gràcies a l’alt grau de sensibilització de la comunitat davant les greus necessitats que la crisi econòmica en la que estem submergits genera a moltes persones de la nostra comunitat germana de Sant Paulí de Nola. S’han recollit 1.108 kg de menjar que van omplir 72 caixes i que els vam fer arribar el divendres 17 a la tarda, i també 3.645 euros en donatius.
És una resposta generosa que agraïm ben de cor.

22 de desembre 2010

6è Grau Catequesi Familiar: Què celebrem de veritat per Nadal?

Per Nadal, Déu es fa home i viu en nosaltres i això és tot el que celebrem, el motiu de la nostra alegria i la única raó de la nostra festa. La nostra celebració es basa en l’alegria del nou nascut i no té res a veure amb els carrers il·luminats ni amb els regals que ens veiem gairebé obligats a comprar.

Déu no va voler fer-se present entre els homes d’una manera abstracta. Es va fer present en un home de carn i ossos des que va ser concebut i gràcies a la fe de la seva mare, Maria. Va assumir un tipus de raça i religió jueves; va formar-se en la tradició estricta d’un país insignificant, d’un poblet miserable; va viure en un medi humà de baix nivell social, econòmic i cultural, que desconeixia el grec i el llatí, els símbols de la cultura i del poder d’aquella època; va parlar un dialecte de l’arameu amb una mala entonació galilea; va sentir la humiliació de les forces d’ocupació estrangeres que dominaven el país; va experimentar la fam, la set, la tristesa; les llàgrimes vessades per la mort d’un amic; l’alegria de l’amor; l’enyorament, el temor i la temptació; l’enuig, la por a la mort, la nit fosca, sentir-se sol i abandonat...

Tot això és el que Déu va voler assumir en Jesús, tota la tristor i alegria, tots els diversos sentiments que els homes sentim per fer-nos entendre que era un home com nosaltres i que podia sofrir com nosaltres. Ens venia a alliberar del dolor i de tots els sentiments negatius que podem tenir per donar-nos un senyal d’esperança en el gemec i el somriure del petit infant que neix cada Nadal.

Nadal ens mostra allò que Déu és capaç de fer per nosaltres. La seva omnipotència no és altra cosa que la seva capacitat de fer-se home, un home qualsevol.


Leonardo Boff


A l'acabar la sessió, els nois i noies de 6è grau de Catequesi van veure aquest vídeo amb la cançó d'U2 Pau a la Terra.

21 de desembre 2010

54è aniversari d'ordanació de Mn.Lluís Saumell

El dia 22 de desembre de 1956, el bisbe Modrego va ordenar Mn. Lluís Saumell com a prevere de l’Església. El felicitem molt sincerament tot donant gràcies a Déu per la seva dedicació al llarg de tants anys a la nostra Comunitat. Que el Senyor el beneeixi amb els seus dons i li doni molts anys de vida.

Josep Maria Artés ens ha deixat

Josep Maria Artés, membre actiu de la nostra Comunitat en la que participava en diferents grups i en la preparació activa de diferents Eucaristies, i espós de Núria Bosch, responsable del grup A de la Catequesi Familiar, ha mort aquesta nit després de tres setmanes ingressat a l'Hospital Clínic.

L'enterrament serà el proper dijous dia 23 al Tanatori de les Corts a les 10:30 hores. A partir de demà dimecres 22, a les 17.00 hores, estarà a la sala 4 del Tanatori. El dijous 30, a la missa del 8 del vespre, preguerem especialment per ell.

En aquests moments de dolor preguem pel Josep Maria, i per la seva família perquè sàpiguen trobar en Déu la força i el sentit per conviure amb la nova situació, i en la Comunitat on lloc de suport i estimació.

20 de desembre 2010

Catequesi Familiar de desembre, el mural de Nadal


En el mural, expressem amb dibuixos realistes els fets esdevinguts històricament en el naixement de Jesús (la part esquerra i la part baixa del dibuix), i amb dibuixos simbòlics la realitat i les intervencions divines (el Misteri) que, segons el missatge de la fe, es realitza i es comunica en i per mitjà dels esdeveniments (la part central i la dreta alta del gravat).

A dalt a l’esquerra, es representa l’Emperador romà, proclamant des del seu poder absolut, l’edicte de l’empadronament universal. A sota, un soldat anunciant l’ordre imperial a tots els habitants del petit poblet de Natzaret, remarcant l’obligatorietat que imposava l’autoritat. Natzaret és el poblet on Jesús va viure la seva infància, jovenesa i maduresa fins als 30 anys.

A sota, Josep i Maria que surten, de pressa, per complir l’ordre. Van cap a Betlem perquè Josep era descendent de la família del rei David, que era de Betlem. En el dibuix es mostra com Maria està prenyada i emprenen un viatge problemàtic.

Al centre, es representa dalt d’un cim, el petit poble de Betlem. A sota, en una cova de pastors, Josep i Maria troben refugi per acollir-se i passar la nit. Allà Maria dóna a llum l’infant Jesús i el posa sobre la palla d’una menjadora, després de embolicar-lo amb els bolquers que portava preparats. A prop de la cova es representa un grup de pastors que guarden els ramats durant la nit.

Per sobre d’aquests dibuixos realistes, al centre i a la dreta de la part de dalt, hi ha els dibuixos simbòlics.

La mà gran i oberta, símbol de Déu Pare. La Llum Resplendent que surt de la mà, símbol de Déu Fill. El núvol de llum i foc, símbol de Déu Esperit Sant.

El Pare per la força de l’Esperit, envia el Fill fent que es faci home en el ventre de Maria i neixi a Betlem, buidant-se de la seva condició divina, com un nen qualsevol emigrant i pobre. Li posen el nom de Jesús, que vol dir Salvador.

L’Àngel, símbol de la voluntat de Déu: Pare, Fill, Esperit Sant, que vol que el naixement de Jesús sigui anunciat en primer lloc als més pobres i marginats. L’Àngel anuncia que Jesús és el Salvador i el Crist, Senyor!!!

18 de desembre 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

En Mohamed, intern de la presó de Quatre Camins, és amic meu. L’altre dia em diu:

- Em podries portar targetes de felicitació per poder desitjar un Bon Nadal als meus familiars?

- Escolta Moha -li dic- ets musulmà i per tu el naixement de Jesucrist no té cap sentit.

- Sí -em contesta- tens tota la raó, però el Nadal és una festa molt gran; haig de felicitar la meva família.

Això m’ha fet pensar i ha desfermat la meva imaginació: El Sant Pare i els seus bisbes, davant el volum impressionant que té aquesta festa que omple llars i ciutats, prenen una decisió valenta. Declaren que la celebració més important del cristianisme és la resurrecció de Jesuscrist, moment en què demostra que venç la mort perquè és el Fill de Déu. És més transcendental que el seu naixement per molt que es produís gràcies a l’Esperit Sant i a la mare Verge. Proclama el Papa que desapareix la Festa del dia vint-i-cinc de desembre i la celebració litúrgica es trasllada a l’últim diumenge de l’any.

El trauma mundial seria d’autèntica catàstrofe. La disbauxa consumista d’aquests dies desapareixeria. El comerç de tot ordre trontollaria i la crisi s’agreujaria sense aturador. Això no és possible. He tingut un mal pensament. La realitat és que encara que milions de persones ignorin la Missa del gall, la festa hi és i, malgrat tot, té grans valors. És un goig veure les famílies celebrar-la amb regals i àpats. També és un goig veure les esglésies que s’omplen com mai a la Missa del pollet o del gall i això és molt bo. El Sant Pare mai no tindria aquella mala idea.

Aniré a la Missa del gall i m’ho passaré bé. Aniré també a les restolines de després de la Missa i compartiré amb molt de goig el dinar familiar. Desitjaré el Bon Nadal a tothom i ho faré afegint-hi sempre el Bon Any i, si sé que algú té un problema o projecte, hi posaré interès especial. El bon desig no ha de quedar reduït al vint-i-cinc de desembre.

He portat targetes de felicitació amb sobres i segells a en Moha.

“La Verge tindrà un fill i li posaran Emmanuel, Déu és amb nosaltres.”


Àngel Oliva

17 de desembre 2010

El Cant de la Sibi·la a Sant Ildefons

Aquest any que el Cant de la Sibil·la ha estat declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco, Laura Castellet l'interpretarà a Sant Ildefons puntualment a les 12 de la nit del dia 24, just abans de començar la Missa del Gall.

Des dels primers segles del cristianisme i durant tota l’època medieval la missa de la Nit de Nadal començava a les 12 de la nit i durava fins que cantava el Gall; d’aquí que en diem la missa del Gall. Durant la llarga celebració s’escenificaven les profecies d’una sèrie de personatges de l’Antiguitat (Nabucodonosor, Ezequiel, la sibil·la Eritrea…), que cantant, i disfressats, proclamaven l’adveniment de Crist. Sant Agustí havia recollit els versos sibil·lins profètics: iudicii signum, tellus sudore madescet (“aquests són els senyals del Judici: la terra suarà”), que, de tota aquesta litúrgia ha perdurat com a el Cant de la Sibil·la o Iudici signum, en forma de profecia apocalíptica cantada.

La primera versió musical de la qual se’n té coneixement ve del monestir de Ripoll i data de l’any 975, en ple auge de popularitat del llibre de l’Apocalipsi i dels seus comentaris. Al llarg de l’edat mitjana van anar apareixent noves versions tant en llatí com sobretot en occità i català (Limoges, Montpeller, Girona, Vic, Barcelona) i també posteriorment es van estendre cap a França, Navarra, Castella (en versions en castellà) o Nàpols.

Al segle XVI El Concili de Trento va prohibir les celebracions populars cantades dins l’església, i es va voler eliminar tot aquest teatre previ a la Celebració de la Nit de Nadal. La prohibició es manté durant anys, de manera que deuria costar de ser eliminada. I com a tradició es va mantenir viva i ininterrompudament en dos indrets prou apartats com són Mallorca i l’Alguer, on encara avui dia, cada nit de Nadal, es canta la Sibil·la a totes les parròquies i on és un viu símbol d’identitat col·lectiva.

Ja fa anys que a Catalunya s’ha anat recuperant com a tradició cultural, religiosa i històrica i són moltes les esglésies on es canta abans de començar la missa del Gall: Santa Maria del Mar, Vic, Girona, la Bonanova (on canta la mallorquina Maria del Mar Bonet) o, recentment, la catedral de Barcelona.

Lo jorn del Judici parrà qui haurà fet servici.

(El jorn del Judici morirà qui haurà pecat)


Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cadascú lo just darà.
Lo jorn del Judici ...

Ans que el Judici nos serà
un gran senyal se mostrarà
la terra gitarà suor
i tremirà de gran paor.
Lo jorn del Judici ....

Terra trèmol amb gran esclat
que les torres derrocaran
les pedres pel mig se rompran
i les muntanyes se fondran.
Lo jorn del Judici ....

Gran foc del cel davallarà;
mars, fonts i rius, tot cremarà.
los peixos donaran grans crits
perdent los naturals delits.
Lo jorn del Judici ....

Lo sol perdrà claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Lo jorn del Judici ....

Los puigs i plans seran iguals
allà seran bons i mals
Reis, Ducs, Comtes i Barons
que de sos fets retran raons.
Lo jorn del Judici ....

Oh, humil Verge! Vós qui haveu parit
Jesús Infant aquesta nit
vullau vòstron fill pregar
que de l’Infern vulla’ns lliurar!

16 de desembre 2010

Batec, trobada de desembre

Batec@ires!!!!!
Això ja comença a funcionar… però necessitem més TEMPS plegats per aconseguir muntar un bon Lip dub i passar-ho bé.
POSEM-NOS LES PILES!!!!
Aquest diumenge 19 de desembre ens trobarem com sempre a les 10.45 a St. Ildefons però la proposta seria allargar-ho fins les 13.15.
Recordareu també que des del grup de Justícia i Pau ens demanaven col.laboració amb la venda de productes de Comerç Just… doncs necessitem VOLUNTARIS BATEC@IRES disposats a ajudar .
 Si vols un món més JUST…
 IMPLICA’T … MOU-TE!!!! No et quedis a casa i PARTICIPA.

Els dies i hores de la paradeta són:
-          Dissabte 18 de desembre abans de la missa de 20h
-          Diumenge 19 de desembre abans de la missa de 20.30

Jornada de Comerç Just

El proper cap de setmana, dissabte 18 i diumenge 19 tindrem com cada any la Jornada de Comerç Just. A l’atri del temple desprès de les misses se’ns oferiran aliments produïts respectant els drets i salaris de les persones que els elaboren.

15 de desembre 2010

Col·lecta de Nadal de Càritas Diocesana - Un petit gest d’amor

Càritas diocesana, des de fa molt temps, ha manifestat públicament i clarament la seva voluntat de col·laborar amb les institucions públiques i privades per lluitar contra la pobresa a fi de fer una societat més justa i solidària. Aquesta institució té avui un reconeixement d’alt nivell. Sense escatimar esforços humans i materials, més aviat incrementant-los, veu, però, augmentar els desequilibris existents en una societat globalitzada i amb ells el risc d’una pobresa que pateixen famílies i/o persones, abocades a una exclusió social i/o econòmica alarmants. És tota una societat que passa del benestar al malestar d’una manera directa o indirecta.

Són moltes les sumes de motius que enquadren aquesta situació present i no totes tenen una solució “de facto”. Ara no és el moment de carregar culpes, que segur que n’hi ha, és el moment de fer un petit gest que faci millorar la societat a favor dels pobres i conseqüentment de les seves necessitats per a viure amb dignitat.

Càritas parroquial rep de la comunitat el mandat de treballar de manera organitzada a favor dels més pobres fent possible una bona comunicació de béns a favor d’ells. Ho fa, com bé sabeu, des de la borsa de treball, la col·laboració a l’escola bressol de l’Infant Jesús, amb els ajuts a la parròquia agermanada de Sant Paulí de Nola. Igualment amb diferents persones de la demarcació parroquial ajudant-les a pagar lloguers, llum, aigua i altres. A més aquest any s’ha posat en marxa el Banc d’Aliments, anomenat Adrià Trescents.

Per a tot això, com a responsable de Càritas Parroquial animo a tots els de la comunitat de Sant Ildefons a fer aquest petit gest d’amor en la col·lecta de Nadal d’enguany, i segellar amb la vostra generositat la fe que celebrem setmana rere setmana.

Dins d’aquesta demarcació parroquial i més enllà d’aquesta frontera hi ha situacions insostenibles que fan perillar la coexistència social i ciutadana. En nom de Càritas us demano un ajut i un esforç extraordinari perquè extraordinari és el moment més dolorós i perniciós que ens toca viure.

Que sigui per l’amor i per la caritat aquest petit gest i que sigui el bon Déu que ho tingui en compte. Agraeixo aquesta resposta com també la tasca de totes les persones que dia a dia sense fer soroll col·laboren amb Càritas parroquial.

Francesc Xavier de Dou, diaca

14 de desembre 2010

Catequesi Familiar de desembre: el Nadal

Farem una lectura reflexionada de tots els textos que es refereixen directament o indirecta a l'esdeveniment del naixement de Jesús, en el Nou Testament, i assajarem de copsar el Missatge que ens proclamen, i el Misteri que ens comuniquen. Els textos que en parlen són realment molt pocs, però cal llegir-los amb atenció. Els llegirem amb ordre cronològic, segons l'antiguitat de l'escrit en relació a l'esdeveniment, per copsar millor la concepció i la progressiva valoració que la primera comunitat cristiana va assolir del fet.

1.- Els escrits més antics sobre el naixement de Jesús són els testimonis que Pau ens en dóna en les cartes als Gàlates i als Filipecs (anys 55- 57). Les Esglésies vivien la fe dintre la transmissió oral.

Carta als Gàlates, 4, 4-7

... Però quan va arribar la plenitud del temps. Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona, nascut sota la Llei, perquè rescatés els qui vivíem sota la Llei i rebéssim la condició de fills. I la prova que som fills és que Déu ha enviat als nostres cors l'Esperit del seu Fill, que crida " Abba, Pare..."

Per Pau, Jesús neix veritablement com a home, i com a jueu, però és també un ENVIAT . Pau proclama la realitat i la intervenció divina (Misteri) que es realitza en el naixement de Jesús. Neix un home, Ple de l'Esperit ( ungit, Messies, Crist).

Carta als Filipencs, 2, 5-9

... Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist: Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició d'esclau i es feu semblant als homes. Tingut per un home qualsevol s'abaixà i es feu obedient fins a la mort, i una mort de creu. Per això Déu l'ha exaltat...

Segons el criteri de la majoria d'entesos, aquest text, no seria original de Pau, sinó un himne litúrgic de les primeres comunitats. Pau el cita per expressar el seu pensament i ens el tramet com a testimoni de la fe de la més primitiva Església.

Pau remarca la seva visió del naixement de Jesús com la vinguda d'un ENVIAT. A més veu el naixement de Jesús com una auto-humiliació (buidament és la paraula exacte) de la seva condició divina, al fer-se, en néixer, com un home qualsevol fent-se obedient a Aquell que l'envia. Pau, no ens proclama un simple esdeveniment sinó un Misteri. Una intervenció divina.

13 de desembre 2010

Revisió de vida, Advent 2010

“Zaqueu intentava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia, perquè era petit d’estatura.” Només la tafaneria, segons l’evangelista, ha incitat Zaqueu, l’home ric i menut alhora. Volia veure Jesús i s’enfilà al sicòmor, encuriosit, sense vacil·lar. Només havia sentit parlar de Jesús i ara el vol veure. I el veié, malgrat ser petit, malgrat ser ric.

- Sé reconèixer amb humilitat i en veritat allò que sóc -som- o bé, pel fet de viure i de celebrar el misteri de Déu ja em considero millor, o diferent, de la resta dels humans? Penso que només creient en Ell ja deixo de ser petit i fràgil i no necessito la seva mirada per convertir-me, segons la meva fe em demana? Com em sento quan, en silenci, busco la presència de Déu: insegur, avergonyit, tranquil, serè, més generós, més alegre...? Què faig cada dia per ‘veure Déu’, en qui crec, en qui confio? La ‘gentada’ no em deixa ‘veure Déu’, o he aprés de superar aquells obstacles que massa sovint m’ho impedeixen? Contemplo o només demano?

"Baixa de pressa, que avui m’haig d’hostatjar a casa teva.” Zaqueu ha vist Jesús i Jesús l’ha mirat. ‘Avui vindré a casa teva’, li ha dit. Avui mateix, ara: un altre dia podria ser massa tard. I, davant la presència de Jesús, Zaqueu el reconeix ‘Senyor’, això és: Déu meu! Només s’han mirat i, en el seu món interior, hi ha sentit una forta sotragada. La presència del Senyor l’ha encisat i ara ho vol donar quasi bé tot perquè se sent més feliç i més segur, i també més generós. La seva riquesa mai no li ha donat ni aquella alegria ni aquella immensa pau que ara té. Benvinguda curiositat, i benvinguda decisió!

- El que és la Paraula, Jesús de Natzaret, és el meu hoste o només és un conegut? Si és el meu hoste, el deixo parlar o sóc jo només qui parla? Si el vull a casa meva, això és, que habiti en el meu interior, hi ocupa un lloc prou important o bé jo segueixo anant a la meva? Busco sentir la seva veu en la lectura personal de l’evangeli o ja en tinc prou escoltant el lector en les celebracions? No em sembla un xic estrany que els cristians no tinguem a casa el llibre de l’Evangeli per llegir-lo habitualment? La ‘conversió del cor’ és obra de Déu o fruit només del meu esforç? Crec possible l’acció de Déu en la meva vida espiritual sense la meva disponibilitat i col·laboració? Espero de Déu un miracle per estalviar-me la col·laboració?

“Avui ha entrat la salvació en aquesta casa...” Senyor, no sóc digne que entreu a casa meva, haurem dit moltes vegades i, malgrat la nostra indignitat, sabem i creiem que ell hi entra sempre que, ni que sigui només un xic, com Zaqueu, amb alegria li obrim la porta. ‘De pressa, sentirem també que ens diu, avui m’haig d’hostatjar a casa teva’. I quina serà la meva resposta?

- Canviaré la meva manera d’estimar? El meu amor serà selectiu o generós? Obriré les portes de casa meva als qui m’han ofès o perjudicat? Seré compassiu i misericordiós amb els qui m’envolten? Deixaré d’enganyar-me creient que sóc millor que els altres? Creuré que la majoria de les vegades voler tenir la raó només serveix per trencar l’harmonia de la nostra convivència? La celebració de l’Eucaristia serà per a mi el centre de la meva espiritualitat?

Tot això serà possible si, en el silenci, els meus ulls descobreixen la mirada d’aquell qui “ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut”. I també avui entrarà la salvació en la meva -en la nostra- casa!

“Per això mateix el silenci és la millor lloança” (J. Ll.)

11 de desembre 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

No esperem ningú més que Jesús

A les societats occidentals, en crisi econòmica avui, però encara opulentes si les comparem amb les de molts altres indrets del món, fa la sensació que tenim poques esperances relacionades amb la vida de l’esperit. Per això no acabem, potser, de comprendre la pregunta dels deixebles de Joan Baptista a Jesús: ¿sou Vós el qui ha de venir o hem d’esperar-ne un altre? La pregunta, però, si la pensem, ens implica també a nosaltres, cristians del segle XXI. I si contestem que ja no esperem ningú més que Jesús per donar-nos un model a què atenir-nos en la nostra aventura vital, cadascú la seva, original i irrepetible, aleshores experimentem la necessitat d’aprofundir més en el seu missatge, i sentim la urgència de posar en pràctica la seva regla suprema: estimar els altres com Ell ens ha estimat.

Això, tanmateix, no és fàcil en els temps que ens toca viure. Domina al nostre entorn, als mitjans de comunicació més potents, a les manifestacions cinematogràfiques i teatrals més exitoses i a l’estil personal de la gent que en diem famosa una certa absència d’inquietuds que vagin més enllà del triomf, de l’amor interessat i caduc, del benefici econòmic o de la visió purament terrenal dels esdeveniments. Hi ha, en general, poques apel·lacions serioses a la transcendència i a l’estimació incondicional de l’altre.

No és que els oracles de la cultura hagin tornat a decretar la mort de Déu perquè la seva existència enmig de la humanitat sembli baldera, no és que aquests oracles hagin pres partit per l’ateisme militant perquè se’l consideri més racional, més agosarat o sincer. És que s’ha estès arreu una inapetència manifesta de Déu. La impressió general és que s’ha anat perdent el gust del contacte amb Déu a través de l’oració, de la meditació, del recolliment sobre un mateix o de moltes altres maneres. De tant en tant, però, sorgeix un esdeveniment que trenca la gelor, i la gent queda captivada per una litúrgia que fa pujar per les columnes d’una basílica com la de la Sagrada Família, esperances profundes, ànsies latents, sentiments oblidats. ¿Tot això és la prova que no esperem cap altre líder més que Jesús de Natzaret i que el cristianisme, si n’adaptem el llenguatge a la mentalitat actual, té enormes possibilitats de cara el futur de la humanitat?

Josep-Maria Puigjaner

La setmana dia a dia

Diumenge, 12
Sessió de la Catequesi Familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: El Nadal. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1.

Dilluns 13

Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió del Grup Cultura i Fe a 2/4 de 8 del vespre.

Vetlla de pregària d'Advent a les 9 del vespre.

Dimarts, 14
Casal Sant Ildefons: Parlarem de l’Advent i Nadal amb Mossèn Lluís Saumell i cantarà la Coral del Casal.

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

Dimecres, 15
A les 12 del migdia i a les 8 del vespre, celebracions comunitàries del Sagrament del Perdó

Divendres, 17

A 2/4 de 10 del vespre, celebració comunitària del Sagrament del Perdó.

Dissabte, 18
Activitats de l'Esplai i dels Escoltes de la Parròquia

Diumenge,19
Sessió de la Catequesi Familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: El Nadal. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1.

Activitats del grup de joves de Batec a partir de 3/4 d’11 del matí.

Estació d'Enllaç: 17 de desembre Nadales pels carrers

Divendres vinent nova trobada d'Estació d'Enllaç, aquest cop per cantar nadales pels carrers de Ciutat Vella amb la Llum de la Pau de Betlem. El lloc de trobada serà a la Capella del Palau (carrer Ataülf, 4) a les 22:00 hores.

Per aquesta Estació es necessita que es crein noves cançons de Nadal, amb música inventada o amb una música d'una nadala tradicional, però amb lletra nova. Podeu enviar la lletra a roman.toni@gmail.com, així la podrem cantar tots els assistents.

Podeu portar instruments musicals per acompanyar les nadales, i també un retolador gruixut, per esciure idees.....

Ah, i convideu tants amics com volgueu!

09 de desembre 2010

Dos anys sense Mn. Joan Alemany

El proper dissabte dia 11 de desembre s’acompleixen dos anys del traspàs de Mn. Joan; dos anys durant els quals, de la mà de Mn. Lluís Saumell, la Comunitat s’ha mantingut fidel al seu llegat i ha honorat la seva memòria com es mereixia.

Mn. Joan sempre estarà present en els nostres cors, i el seu record, lluny d’entristir-nos, ens esperona a seguir i aprofundir el sentit d’una comunitat oberta en la línia del Concili Vaticà II, que era el seu anhel més pregon.

Des del cel ens beneeix i vetlla per la nostra comunitat que durant tants anys va ser la seva. Que la nostra pregària agraïda al Senyor sigui exponent de la bondat de Mn. Joan.

08 de desembre 2010

Trentè aniversari de la inauguració de la Llar del jubilat Sant Ildefons

“El dia 10 de desembre s’acompleixen 30 anys de la inauguració de la Llar del Jubilat Sant Ildefons, al carrer de Marià Cubí 11, després que “la Caixa” signés el 2 de maig de 1979 el primer conveni de 5 anys amb Immobiliària Camí, S.A, comprometent-se a realitzar les obres d’adequació i millores del local i una subvenció anual a la “Llar del Jubilat Sant Ildefons”, amb el subtítol “Esplai Aribau-Laforja”.

Amb posterioritat, l’any 1981 l’Arquebisbat de Barcelona donà el vistiplau a uns Estatuts de la Llar del Jubilat Sant Ildefons com una entitat de serveis integrada en el conjunt de les activitats de la comunitat parroquial. I més tard, per tal de poder renovar els convenis amb “la Caixa”, fou necessari redactar uns estatuts amb personalitat jurídico-civil, amb el corresponent número d’identificació fiscal. Aquests estatuts en nom de la “Llar del Jubilat Sant Ildefons” foren aprovats per la Generalitat de Catalunya el dia 11 de gener de 1989.”

Amb aquestes paraules Mn. Ignasi Cases descriu i recorda tot el procés de creació de la Llar del Jubilat, avui Casal Sant Ildefons.

Cal recordar també que el mes de juny de 1977, Immobiliària Camí, S.A. a instàncies de “la Caixa”, que posà com a condició indispensable que el local fos propietat de la Parròquia de Sant Ildefons, acordà vendre a la Parròquia de Sant Ildefons el local amb un capital nominal que va ser repartit en 500 accions. Inicialment la Parròquia en posseïa 271, i la resta foren venudes a socis de la immobiliària.

Amb paciència benedictina al llarg de dos anys Mn. Ignasi va convèncer, visitant un a un els propietaris de les accions, perquè accedissin a donar-les gratuïtament a la parròquia. Així fou com Mn. Ignasi Cases aconseguí que la titularitat de la propietat del Casal fos integrament de la Parròquia. Aquest és un mèrit que mai li agrairem prou. Mn. Cases des dels inicis del Casal fins ara n’ha estat l’ànima i d’això la comunitat se’n sent molt orgullosa.

El felicitem ben de cor tot celebrant amb goig aquest aniversari i desitjant-li que el Casal tingui la prosperitat que ell sempre ha volgut.

07 de desembre 2010

Dilluns 13 de desembre, Vetlla de Pregària

Com venim fent aquests darrers anys en temps d’Advent, hem preparat una VETLLA DE PREGÀRIA. Aquestes setmanes prèvies a Nadal són molt aptes per a la reflexió i la pregària i us convidem a fer un petit parèntesi en la nostra vida quotidiana per compartir amb la comunitat una estona de silenci i meditació que ens podrà ajudar a sentir més viu el nostre compromís cristià. Així doncs, us esperem el proper dilluns 13 de desembre a les 9 del vespre, a la capella del Santíssim.

06 de desembre 2010

Assemblea de novembre: debat sobre democràcia i compromís cristià

Com a continuació de l’assemblea del mes d’octubre, el Consell Pastoral va proposar continuar la reflexió que vàrem començar a l’octubre sobre la Democràcia i el compromís cristià, treballant en aquesta segona sessió tots aquells aspectes referits al COMPROMÍS CRISTIÀ: com contribuir a la regeneració de la democràcia, com aportar des de l’Església noves visions constructives i més participatives i com fer que la pròpia Església sigui més democràtica i participativa.

Per ajudar a la reflexió, Claustre Besora, Jordi Cors i Josep M. Puigjaner, van proposar un esquema amb preguntes concretes basades en els tres punts mencionats així com algunes primeres opinions de cara a centrar la reflexió en cada aspecte mencionat.


1. La regeneració de la democràcia


• Com a ciutadans, com podem defensar i regenerar la democràcia?

• Com a cristians, què ens exigeix el nostre compromís amb la democràcia?

Hem de ser ciutadans informats, responsables i amb voluntat de participació, buscant totes les possibles formes de participació des de la base i de donar la nostra opinió amb llibertat i sense deixar-nos portar per visions poc crítiques o poc autònomes. Hem de respectar la diversitat com a valor central del sistema democràtic, valorar l’aportació dels altres i ser tolerants.

Hem d’encomanar les ganes de votar, especialment al joves que sempre han viscut en democràcia i, per tant, amb menys perspectiva del que vol dir viure en una dictadura. Hem de mirar d’afavorir les ‘vocacions polítiques’, clares vocacions de servei a la societat i per tant molt importants per tots els ciutadans.

No podem ignorar ni menysprear els partits polítics : són la nostra representació legítima i no els podem menysprear ni tampoc sobrevalorar : no hem de confondre la democràcia amb la partitocràcia.


2. Quina pot ser l’aportació de l’Església a la democràcia ?

04 de desembre 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

Tenim tantes coses de què convertir-nos!

En la carta als romans se’ns diu: acolliu-vos els uns als altres, tal com el Crist us ha acollit, per a glòria de Déu. Caldria aturar-nos una mica a pensar quina mena d’acolliment ens fa Jesús. És un acolliment total, sense miraments, sense judicis a priori, tal com som cada u i cada una, amb la plena personalitat que tinguem, amb defectes i virtuts. A l’Evangeli tenim models de tota mena de gent acollida per Jesús.

Jesús arriba on està Joan a la vora del riu Jordà. Joan vesteix com un profeta, amb allò que té a mà, una pell de camell, i per menjar té llagostes del desert. Joan, en el nostre llenguatge i la nostra visió, és simplement un pelacanyes que, això sí, té la capacitat de crear al seu voltant un grup que el segueix convençut. Entre aquests fans s’hi troba Jesús. Tots dos s’acullen i es reconeixen. Cada un té la seva missió.

Jesús tria Joan, que ja l’esperava, i el riu per al seu bateig. Lluny del Temple i de la sinagoga. Lluny de tota mena de rituals carregosos i de vestits enfarfegats. Lluny dels oripells, les músiques i les lloances. Com un pobre anawin, un pobre d’Israel.

A fe que ens costa molt això de baixar arran de terra. Encara més acollir tothom tant més si van bruts i espellifats, o són d’una altra ètnia o cultura. Sembla molt fàcil i és realment difícil, sobretot quan es tracta persones que arriben per quedar-se sense saber res de nosaltres ni nosaltres d’elles.

Convertiu-vos, deia Joan. Tenim tantes coses de què convertir-nos! Hem de deixar el llast del nostre sarró ple de superficialitat, d’enveja, d’incomprensió, d’immaduresa... Però tenim a prop el Regne del cel!

Sefa Amell

02 de desembre 2010

Col·lecta de Càritas Diocesana

El resultat de la col·lecta de Càritas del diumenge dia 19 de desembre va ser de 6.770 euros. Agraïm ben sincerament aquesta generositat que fa possible que Càritas estigui sempre a prop dels més necessitats de la nostra societat.

Catequesi Familiar 6è grau: Tens un Amic

En la darrera sessió de Catequesi, els nois i nois de sisè grau van reflexionar sobre la pregària: com parlar amb Déu, com escoltar els que ens diu Déu, què vol Déu de nosaltres ...

Al final de la sessió van veure aquest vídeo: