Catequesi Familiar de desembre: el Nadal

Farem una lectura reflexionada de tots els textos que es refereixen directament o indirecta a l'esdeveniment del naixement de Jesús, en el Nou Testament, i assajarem de copsar el Missatge que ens proclamen, i el Misteri que ens comuniquen. Els textos que en parlen són realment molt pocs, però cal llegir-los amb atenció. Els llegirem amb ordre cronològic, segons l'antiguitat de l'escrit en relació a l'esdeveniment, per copsar millor la concepció i la progressiva valoració que la primera comunitat cristiana va assolir del fet.

1.- Els escrits més antics sobre el naixement de Jesús són els testimonis que Pau ens en dóna en les cartes als Gàlates i als Filipecs (anys 55- 57). Les Esglésies vivien la fe dintre la transmissió oral.

Carta als Gàlates, 4, 4-7
... Però quan va arribar la plenitud del temps. Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona, nascut sota la Llei, perquè rescatés els qui vivíem sota la Llei i rebéssim la condició de fills. I la prova que som fills és que Déu ha enviat als nostres cors l'Esperit del seu Fill, que crida " Abba, Pare..."

Per Pau, Jesús neix veritablement com a home, i com a jueu, però és també un ENVIAT . Pau proclama la realitat i la intervenció divina (Misteri) que es realitza en el naixement de Jesús. Neix un home, Ple de l'Esperit ( ungit, Messies, Crist).

Carta als Filipencs, 2, 5-9
... Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist: Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició d'esclau i es feu semblant als homes. Tingut per un home qualsevol s'abaixà i es feu obedient fins a la mort, i una mort de creu. Per això Déu l'ha exaltat...

Segons el criteri de la majoria d'entesos, aquest text, no seria original de Pau, sinó un himne litúrgic de les primeres comunitats. Pau el cita per expressar el seu pensament i ens el tramet com a testimoni de la fe de la més primitiva Església.

Pau remarca la seva visió del naixement de Jesús com la vinguda d'un ENVIAT. A més veu el naixement de Jesús com una auto-humiliació (buidament és la paraula exacte) de la seva condició divina, al fer-se, en néixer, com un home qualsevol fent-se obedient a Aquell que l'envia. Pau, no ens proclama un simple esdeveniment sinó un Misteri. Una intervenció divina.


2.- Evangeli segons Mateu. 1.18-24. 2.1 (Escrit desprès de l'any 70)
El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obre de l'Esperit Sant. Josep el seu espòs, que era home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial. Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué: - Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaran el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble. Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: -La verge concebrà i tindrà un fill,i li posaran el nom d'Emmanuel, que vol dir " Déu amb nosaltres".

Quan Josep es despertà va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa. No hi havia tingut relacions conjugals quan ella tingué el fill, i Josep li va posar el nom de Jesús. Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rel Herodes.... (segueix la narració dels mags)

Mateu escriu el seu Evangeli, en un moment que l'Església viu enfrontada amb els jueus que no admeten que proclamin que Jesús sigui el Messies. També remarca que en el naixement de Jesús el Messies, es compleixen les Profecies sobre aquell que és l'Emmanuel: Déu amb nosaltres. No ens informe simplement del fet.

3.- L'obre de Lluc. Darrerament s'ha conegut i informat que l'Evangeli de Lluc és la primera part d'un Informe que Lluc va rebre la petició de fer per part d'un jueu important anomenat Teòfil. Volia ser informat dels esdeveniments referents a Jesús i la seva vida i doctrina. Lluc va escriure el llibre anomenat Actes dels apòstols, com a segona part del seu Informe. Lluc és un tècnic: escrivà i historiador, segons l'estil d l'època: no és un simple cronista, sinó que narra els esdeveniments de manera que se’n remarqui el sentit, utilitzant la simbologia adequada.

Evangeli segons Lluc 2.1-14. (Escrit desprès de l'any 70)
Per aquells dies sortí un edicte de César August ordenant que es fes el cens de tot
l'imperi. Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria.

Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen. També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, amb qui estava unit per acord matrimonial. Maria esperava un fill.

Mentre eren allà se li van complir els dies, i va néixer el seu fili primogènit: ella el va faixar amb bolquers i ei posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.

A la mateixa contrada hi havia una pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer, i la glòria del Senyor els envoltar de llum. Ells es van espantar molt. Però l'àngel els digué: -No tingueu por: Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut el Salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant amb bolquers i posat en una menjadora.

I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exercits celestials que lloava Déu cantant:- Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.

Jesús neix fora de casa, per causa d'un acte de poder que obliga a tothom a ser emigrant. Jesús plenament situat entre els qualssevol, els pobres. No hi ha lloc per a ells. Àngel = designi de Déu. Els envolta de llum = els comunica la Salvació , el regne de la Llum, els anuncia i comunica el Fill (el Messies-Crist, el Fill). Però s'ha buidat de tot i apareix com un infant qualsevol...Els pastors = Els més pobres de la societat, i els més exclosos de la Sinagoga (ni poden complir les mil prescripcions de puresa legal, ni assistir a les reunions...)

4.- Evangeli segons Joan 1 -18 (escrit als finals de l'any 100)
Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Ell estava amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l'existència, i res no hi ha vingut sense ell. En ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes. La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la.

Déu envià un home que es deia Joan. Vingué com a testimoni a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom cregués. Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni.

Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes. Era present en el món, que per ell ha vingut l'existència, i el món no l'ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l'han acollit. Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu. No han nascut per descendència de sang, ni d'un desig carnal, ni d'un voler humà, sinó de Déu mateix.

El qui és la Paraula s'ha fet carn i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat...

A Déu, ningú no l'ha vist mai: el seu Fill únic, que es Déu i està en el si del Pare, és qui l'ha revelat. Aquell que és la Paraula, la Llum Resplendor del Pare, en el naixement de Jesús, s'ha fet CARN (= home en situació de màxima feblesa i limitació) i ha habitat entre nosaltres com un home qualsevol. Però de la seva plenitud, tots nosaltres en rebem gràcia sobre gràcia.