Dijous vinent, dia 2, l'Església celebra la festa de la Presentació del Senyor, festa coneguda popularment amb el nom de "la Candelera".
En aquesta celebració, quaranta dies
després de Nadal, la litúrgia ens convida a contemplar com fou la primera
vegada que Jesús entrà al temple de Jerusalem, portat en braços pels seus pares,
Josep i Maria. És una escena entranyable, ben coneguda de tots, on els
protagonistes, a més dels membres de la Sagrada Família, foren els ancians
Simeó i Anna. Veritables representants dels pobres de Jahvé, aquells que
esperaven el dia que Israel seria consolat. Fou Simeó el qui, inspirat per
l'Esperit Sant, pronuncià un dels càntics que Lluc ens reprodueix en l'Evangeli
de la Infància; l'ancià profetitzarà que aquell nadó, de tot just quaranta dies,
és la llum que es reveli a les nacions.
L'expressió amb la qual Simeó es
refereix a Jesús: Llum que es reveli a les nacions, ens serà recordada a la litúrgia del dia amb
la benedicció de candeles. Aquest és el motiu pel qual aquest dia s’anomena popularment:
"la candelera". La festa de la "candelera" és molt present
en el costumari català; hi ha moltes dites que fan referència a aquest dia, per
exemple "a la Candelera, si el fred no li va al davant li va darrere" (enguany la saviesa
popular, l’ha ben encertada), i també diu la tradició que el 2 de febrer es
guarda el "pessebre" i es retiren les ornamentacions nadalenques.
Tot contemplant els respectables avis, Simeó i Anna, n’hem d'aprendre d'ells.
Els nostres personatges, per edat, estaven en un moment de la vida en què molts
ja van de tornada de tot. Vivien en un poble dominat de feia més d'un segle;
les autoritats religioses predicaven una fe ritual i moral, però gens
profètica, i, en canvi, ells esperaven el dia en què Israel seria
consolat. Ja no tenien edat per fer
revolucions, però conservaven una fe ben viva i això feia que preguessin
insistentment. I també perquè els seus ulls descobrissin que aquell petit que un
jove matrimoni portava en braços, era la llum que es revela a les nacions.
La setmana que deixem enrere, hem
celebrat la Setmana de Pregària per la Unitat dels cristians, la setmana de la
Bíblia, la conversió de Sant Pau. Tots aquests esdeveniments tenen un element
en comú: només tenen sentit si ens deixem il·luminar per la Llum que va indicar
Simeó.
Pau va "caure del cavall"
anant cap a Damasc, perquè va viure una experiència de Llum. La unitat dels
cristians serà possible quan deixem que allò que ens il·lumini sigui la llum de
Crist, aquest Jesús que diu: "Jo soc la llum del món".
Festa de la Candelera, com diu Isaïes: Caminem a la llum del
Senyor ( Is 2, 5), la llum que simbolitza la vida, la
felicitat de les benaurances, (CF evangeli d'avui), la llum de la vida de
Pasqua.
El dia de Nadal i el diumenge passat,
vàrem llegir en la primera lectura d'Isaïes: El poble que avançava a les
fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país
tenebrós.
Anna i Simeó veieren la llum. A la Candelera,
tot sostenint la candela a les nostres mans, preguntem-nos com el salmista: El
Senyor m'il·lumina i em salva, qui em pot fer por? (Sl 26, 1).
Josep M. Jubany
