SANT ILDEFONS

El passat dijous 5 de juny, l’auditori de l’ONCE de Barcelona va acollir una nova sessió dels Foros de Vanguardia, dedicada aquest cop al mil·lenari de l’Abadia de Montserrat, que es celebra durant aquest any 2025. L’acte, que va reunir representants destacats de l’àmbit religiós, cultural, polític i empresarial, va comptar amb la participació del pare Manel Gasch i Hurios, actual abat de Montserrat.

Per a la nostra comunitat parroquial, la presència del pare Manel en un esdeveniment d’aquesta rellevància no és només motiu d’interès, sinó d’emoció i orgull profund. El pare Manel va viure la seva joventut plenament arrelat a la parròquia de Sant Ildefons, on es va formar espiritualment i va col·laborar activament en diverses activitats pastorals i comunitàries. La seva vocació va germinar entre nosaltres, i això fa que el seu camí —ara al capdavant d’una de les institucions més emblemàtiques de l’Església catalana— sigui també, en part, el fruit de l’esperit viu de la nostra parròquia.

A més, els seus pares, Josep Maria i Angelina, han estat un referent de compromís, proximitat i servei. La seva presència constant els ha convertit en persones molt estimades dins la nostra comunitat. La vocació del seu fill és també testimoni del clima de fe, diàleg i humanitat que ells han sembrat amb paciència al llarg dels anys.

Durant el col·loqui, moderat pels periodistes Ramon Rovira, Enric Juliana i Joan Maria Morros, l’abat Gasch va abordar els grans reptes que avui afronta l’Església. En una societat accelerada, digital i sovint desorientada, va afirmar que “l’Església ha de presentar una proposta autèntica i que entusiasmi”, una proposta capaç de donar sentit i de fer possible el retrobament amb allò més essencial. “En aquest món tan tecnològic i de certa deshumanització —va dir—, la fe cristiana pot ser un nínxol de sentit, un espai on la societat es retrobi amb ella mateixa”.

També va expressar la seva preocupació per la pèrdua progressiva de vocacions i per la secularització creixent. En aquest context, la missió de l’Església —va dir— no pot ser de nostàlgia ni de renúncia, sinó d’escolta, proposta i acompanyament.

L’abat de Montserrat no va esquivar qüestions delicades. Sobre els casos de pederàstia que han afectat el monestir, va parlar de dol profund, però també de responsabilitat i d’una reacció ràpida per part de la comunitat benedictina. Va remarcar la voluntat d’escoltar sempre les víctimes i d’haver impulsat protocols estrictes per evitar qualsevol nova situació de dolor.

Sobre el debat entorn del sacerdoci femení, va reconèixer la complexitat de la qüestió i va subratllar que qualsevol pas en aquest sentit requeriria un consens profund per no posar en risc la unitat de l’Església universal. Tot i això, va valorar molt positivament els avenços fets pel papa Francesc en el reconeixement del paper de la dona, especialment en el món monàstic i en òrgans de govern de l’Església.

En relació amb el paper de Montserrat dins la societat catalana, l’abat va afirmar amb claredat que el temps de la protecció política o cultural, tan necessària en dècades passades, ha donat pas a una nova etapa centrada en el diàleg, la cultura i la fe. “Montserrat ha de continuar sent una veu moral, però des de la serenor, la reflexió i el servei”, va dir. Va destacar, a més, la importància de mantenir una actitud de comunió amb tothom, especialment en contextos socials i polítics marcats per la polarització.

També va fer una valoració positiva del nou Papa Lleó XIV, de qui va dir que “té el perfil perfecte per ser Papa”, capaç de connectar amb les diverses sensibilitats dins l’Església, des de les més reformadores fins a les més tradicionals.

El testimoni del pare Manel Gasch és, per a Sant Ildefons, una font d’esperança i una crida a viure amb plenitud la fe en el món d’avui. La seva trajectòria ens recorda que de la vida quotidiana, de la comunitat discreta i fidel, poden néixer camins de gran servei i transcendència. Ens anima, també, a continuar sent una parròquia viva, acollidora i compromesa, capaç de generar esperances per al futur de l’Església.