Els grups d’Escoltes i d’Esplai informen dels campaments d’estiu

Agrupament Escolta Joan Maragall

Amb els petits del cau anem de campaments al Berguedà, a Saldes, del 5 al 14 de juliol.

Amb els grans, del 5 al 14 de juliol,  anem a la Vall de Boí.

Tenen moltes ganes d'anar-hi!  

Esplai Sant Ildefons

Aquest any marxem de campaments els 5 grups. Els 4 primers del 17 al 28 de juliol. Els grans, els Apos, marxen del 4 al 14 de juliol. 

- Bufanúvols (6 a 9 anys) marxen al Ripollès
- Trenques (10 a 12 anys) marxen a la Vall de Núria
- Mowglis (12 a 14 anys) marxen al Cap de Creus
- Xerpes (de 14 a 16 anys) marxen a fer el Camino de Santiago

- Apos (de 16 a 18 anys) marxen a Eivissa

Fratelli tutti (65)

285. En aquella trobada fraterna que recordo joiosament, amb el Gran Imam Ahmad Al-Tayyeb «declarem -fermament- que les religions no inciten mai a la guerra i no insten sentiments d'odi, hostilitat, extremisme, ni conviden a la violència o al vessament de sang. Aquestes desgràcies són fruit de la desviació dels ensenyaments religiosos, de l'ús polític de les religions i també de les interpretacions de grups religiosos que han abusat -en algunes fases de la història- de la influència del sentiment religiós en els cors dels homes. [...] En efecte, Déu, l'Omnipotent, no necessita ser defensat per ningú i no desitja que el seu nom sigui utilitzat per terroritzar  la gent ». Per això vull reprendre aquí la crida de pau, justícia i fraternitat que vàrem fer junts: 

«En el nom de Déu que ha creat tots els éssers humans iguals en els drets, en els deures i en la dignitat, i els ha cridat a conviure com a germans entre ells, per a poblar la terra i difondre-hi els valors de el bé, la caritat i la pau. 

En el nom de la innocent ànima humana que Déu ha prohibit matar, afirmant que qui mata una persona és com si hagués matat a tota la humanitat i qui salva una és com si hagués salvat la humanitat sencera. 

En el nom dels pobres, dels desgraciats, dels necessitats i dels marginats que Déu ha ordenat socórrer com un deure requerit a tots els homes i de manera particular a cada home acabalat i acomodat. 

En el nom dels orfes, de les vídues, dels refugiats i dels exiliats de les seves cases i dels seus pobles; de totes les víctimes de les guerres, les persecucions i les injustícies; dels febles, de quants viuen en la por, dels presoners de guerra i dels torturats arreu de món, sense cap distinció. 

En el nom dels pobles que han perdut la seguretat, la pau i la convivència comuna, sent víctimes de la destrucció, de la ruïna i de les guerres. 

En nom de la fraternitat humana que abraça a tots els homes, els uneix i els fa iguals. 

En el nom d'aquesta fraternitat colpejada per les polítiques d'integrisme i divisió i pels sistemes de guany insaciable i les tendències ideològiques odioses, que manipulen les accions i les destinacions dels homes. 

En el nom de la llibertat, que Déu ha donat a tots els éssers humans, creant-los lliures i distingint-los  amb ella. 

En el nom de la justícia i de la misericòrdia, fonaments de la prosperitat i pilars de la fe. 

En el nom de totes les persones de bona voluntat, presents a cada racó de la terra. 

En el nom de Déu i de tot això [...] "assumim" la cultura del diàleg com a camí; la col·laboració comuna com a conducta; el coneixement recíproc com a mètode i criteri ». 

Proposta de remodelació d’arxiprestats i unitats de pastoral en comunitats pastorals (II)

Continuo el tema iniciat la setmana passada: el dijous dia 17 de Juny, el Sr. Cardenal de Barcelona, Joan Josep Omella, feia pública una carta pastoral dedicada a aquesta proposta de remodelació. Cal llegir en la seva totalitat aquest escrit episcopal, el trobareu a la  web de l’Arquebisbat; en destacaré alguns dels aspectes que em semblen més rellevats.

Motiu de la proposta: “Aquest procés respon a la invitació formulada pel papa Francesc en el seu document programàtic Evangelii gaudium (EG). A l’apartat número 27 ens presenta el seu somni que també és el nostre: «Somio una opció missionera capaç de transformar-ho tot, perquè els costums, els estils, els horaris, el llenguatge i tota estructura eclesial esdevingui un camí adequat per a l’evangelització del món actual més que per a l’autopreservació. La reforma d’estructures que exigeix la conversió pastoral només pot entendre’s en aquest sentit: procurar que totes elles esdevinguin més missioneres, que la pastoral ordinària en totes les seves instàncies sigui més expansiva....”; també respon a les demandes que des de diferents instàncies diocesanes han arribat al Papa relatives a la necessitat d’una remodelació, com ja han fet alguns bisbats  d’Europa

Algunes reaccions públiques a aquest projecte: “Hem iniciat aquest procés, necessari i apassionant. No obstant això, sabem que tot procés de reforma genera dubtes, tensions i resistències. Lamentablement, han circulat algunes notícies falses sobre aquest procés de reestructuració pastoral. Podeu accedir a la Nota de l’Arquebisbat on es desmenteixen algunes d’aquestes notícies falses com la que deia que es tancarien 160 parròquies a Barcelona. Aquestes notícies falses han volgut fer soroll, però s’han quedat en un vent passatger que no impedeix descobrir la llavor d’esperança que brolla d’aquest projecte.

Alguns aspectes dels quals cal tenir especial cura: a) La primacia de la caritat pastoral i no d’altres elements externs o personals. Dit d’una altra manera, cal un sensus Ecclesiae (concretae): un cert sentit apostòlic o pastoral i un cert realisme, posant els interessos de conjunt per sobre dels interessos particulars. b)  Estar en comunió amb el tot. Solament en la comunió amb el tot es troba la veritat total. Cal evitar constituir-se en un «tot» creient posseir la veritat sense deixar-se interrogar. Quan alguns comencen a fer campanya en contra, a no informar convenientment o inquietar els feligresos no informant que estem en un procés de diàleg, en un procés de sinodalitat, és a dir, de comunió, estem en el mal camí i impedim que la renovació i la purificació progressin. c)  La paciència. Ni volem anar a velocitat de creuer, ni deixar-ho tot ad calendas graecas..., us convido a treballar amb diligència, però sense aclaparar-nos, en aquest treball de reforma de l’estructura d’evangelització que us hem proposat des del Consell Episcopal. On puguem implantar la reforma, la posarem ja en marxa. On no es pugui, deixarem aprovat el mapa amb els criteris i s’aplicarà quan es pugui. No voldria que de tant en tant se segueixi repetint la cantarella que hem de preparar les estructures per al futur en un món canviant, i que finalment no fem res...

En aquesta carta el Sr. Cardenal afirma:"No hi ha res preconcebut ni es vol imposar res. El que s’ha enviat és senzillament un document de treball perquè, en cada arxiprestat, unitat de base de la pastoral en comunió, pugueu fer les correccions i les propostes que cregueu oportunes."

Continuaré aportant  algunes reflexions personals la setmana vinent.

 

Josep M. Jubany

 

Comentari de les lectures del diumenge 27 de juny

Mn.Josep Maria Jubany comenta les lectures del Diumenge XIII de durant l’any.

Reflexions a la Paraula de Déu

 "Talità cum” - “T’ho mano: noia aixeca’t”

Jesús va fer molts miracles al llarg de la seva vida pública, però descrits individualment en els evangelis, entre els quatre evangelistes, no arriben a trenta, i en el fragment de l’evangeli d’avui, Marc en descriu dos de seguits: la guarició de la dona que tenia pèrdues de sang i la resurrecció de la filla de dotze anys d’un dels caps de la sinagoga que es deia Jaire. ”Talità cum”, li diu... i a l’instant la noia es va aixecar i es va posar a caminar. Pel que fa a la dona que sagnava, Marc assenyala que només tocar la roba de Jesús se li estroncà l’hemorràgia i se sentí curada.

Manllevant paraules de l’Anton Ramon Sastre, en ambdós casos el que permet la immediatesa del miracle és la fe de qui ho demana i ho rep. Sense aquesta fe no hi ha miracle possible, afirma Sastre, és una condició imprescindible perquè Jesús fixi la seva mirada en qui, creient en Ell, està realment necessitat de la seva paraula.   Per més que la fe és un do de Déu, és un misteri insondable, cal creure perquè amb fe tot és possible.

De miracles en va fer Jesús, els seus deixebles predicant arreu la Bona Nova del regne de Déu, i al llarg de la història se n’han fet molts més per mediació dels sants, i així fins als nostres dies. Aleshores, hom es pregunta: com és que avui no hi ha miracles o se’n coneixen tan pocs?

Els miracles són fets prodigiosos que escapen a la comprensió humana perquè defugen les lleis de la naturalesa; pensem que són coses de temps passats quan eren necessaris per proclamar el regne de Déu, com si avui ja estigués tot dit i fet, i no ens adonem que la vida és plena de petits miracles cada dia. Contemplar l’albada o la posta de sol, mirar el cel estrellat, sentir cantar els ocells enmig d’un bosc, despertar-se cada dia, recuperar-se després d’una llarga malaltia, veure el somriure d’un infant, tenir un nadó en braços per primera vegada, el plor emocionat d’una mare pel fill que torna, enamorar-se, compartir, estimar i sentir-se estimat, perdonar i sentir-se perdonat... i tantes altres coses de la nostra quotidianitat,  omplen la nostra vida d’una manera gairebé insensible, però són vivències que ens acompanyen sempre; el seu significat per a cadascun de nosaltres és molt a la vora d’allò que en altres temps van significar els miracles, i ens acosta a la realitat de Déu tot contemplant l’obra de la seva creació.

Josep Maria Lari

 

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 27 de juny:

Diumenge XIII de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Dilluns dia 28 de juny:

Commemoració litúrgica de Sant Irineu (s. II), bisbe de Lió i màrtir, deixeble de Policarp d'Esmirna

 

Dimarts dia 29 de juny:

Solemnitat litúrgica de Sant Pere (o Quefes) de Batsaida i Sant Pau (o Pol) de Tars, apòstols i puntals de l'Església

 

Dissabte dia 3 de juliol:

Festivitat litúrgica de Sant Tomàs, anomenat Dídim (el Bessó), apòstol

 

Proper diumenge dia 4 de juliol:

Diumenge XIV de durant l'any o del Temps Ordinari que preval davant la commemoració litúrgica de Santa Isabel de Portugal (1271-1336), princesa catalano-aragonesa, néta de Jaume I

 

Jornada de responsabilitat en el Trànsit

Fratelli tutti (64)

283. El culte a Déu sincer i humil «no porta a la discriminació, a l'odi i la violència, sinó al respecte de la sacralitat de la vida, al respecte de la dignitat i la llibertat dels altres, i al compromís amorós per tots »[280]. En realitat «el que no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor» (1Jn 4,8). Per això «el terrorisme execrable que amenaça la seguretat de les persones, tant a Orient com a Occident, tant al Nord com al Sud, propagant el pànic, el terror i el pessimisme no és a causa de la religió -tot i que els terroristes la utilitzin, sinó de les interpretacions equivocades dels textos religiosos, polítiques de fam, pobresa, injustícia, opressió, arrogància; per això és necessari interrompre el suport als moviments terroristes a través del subministrament de diners, armes, plans o justificacions i també la cobertura dels mitjans, i considerar això com a crims internacionals que amenacen la seguretat i la pau mundials. Tal terrorisme ha de ser condemnat en totes les seves formes i manifestacions »[281]. Les conviccions religioses sobre el sentit sagrat de la vida humana ens permeten «reconèixer els valors fonamentals de la nostra humanitat comuna, els valors en virtut de les quals podem i hem de col·laborar, construir i dialogar, perdonar i créixer, permetent que el conjunt de les veus formi un noble i harmònic cant, en comptes de la cridòria fanàtic de l'odi »[282].

 

 

Celebració comunitària del sagrament del baptisme

Es fa en diumenge a les 12 del migdia, quan els pares i  mares ho demanen.

Qui vulguin demanar el bateig per a la seva mainada cal que faci la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

Fratelli tutti (63)

281. Entre les religions és possible un camí de pau. El punt de partida ha de ser la mirada de Déu. Perquè «Déu no mira amb els ulls, Déu mira amb el cor. I l'amor de Déu és el mateix per a cada persona sigui de la religió que sigui. I si és ateu és el mateix amor. Quan arribi l'últim dia i existeixi la llum suficient sobre la terra per poder veure les coses com són, ens portarem cada sorpresa! ».

Proposta de remodelació d’arxiprestats i unitats de pastoral en comunitats pastorals (I)

El dia 22 de febrer en una reunió del consell episcopal de Barcelona i arxiprestos, es va donar a conèixer una document amb el títol: “Proposta de remodelació d’arxiprestats i unitats de pastoral en comunitats pastorals”, en aquest escrit es presentava un estudi per remodelar el mapa pastoral del bisbat que per encàrrec del Sr. Cardenal i del Consell episcopal havia fet una comissió,  formada per Mn Antoni Matabosch, Mn Josep M. Romaguera  i el Sr. Eduard Sala.

No és la primera vegada que es fan estudis per fer un nou mapa pastoral en el nostre bisbat. Personalment recordo haver format part de dues comissions que es  van constituir en temps del cardenal Ricard M. Carles;  uns plans que per diferents motius no van arribar a bon port. Arreu d’Europa són molts els bisbats que han fet profundes transformacions en el seu mapa pastoral. La proposta que comentem s’ha inspirat en la que es porta a terme a Milà.

Ningú que estigui atent a la realitat negarà la necessitat d’un nou mapa pastoral. Els motius són molts, però ara per resumir, en diré només un: Vivim en una societat secularitzada i tenim una estructura de cristiandat. Ni pel nombre de preveres, ni pel nombre de cristians que practiquen regularment, ni per economia, és sostenible l’actual situació. També hi ha un motiu evangèlic, l’Església no pot ser present en el món des de la prepotència, ho ha de ser des de la senzillesa.

La proposta que fou presentada primer als arxiprestos i ara a les parròquies, és precisament una proposta. A l’arquebisbe li agrada dir que e tracta d’un projecte “màrtir”, i que  s’enriquirà i canviarà amb les aportacions que es facin arribar.

La proposta és ambiciosa i canvia moltes coses. Resumint, es volen fer 48 comunitats pastorals de les 208 parròquies de l’Arxidiòcesi. Entorn d’una parròquia central, matriu, de referència, s’hi agruparien altres parròquies, centres de culte i/o pastorals i altres realitats eclesials (comunitats religioses, moviments diocesans...), que actuarien conjuntades, segons el carisma de cadascú, a fi de revitalitzar veritables comunitats cristianes.

Els ponents han fet un gran treball i ja han fet propostes molt concretes, malgrat que des del principi es van considerar una mera hipòtesi de treball, i es va decidir no  fer-les públiques. Com era de preveure, aquestes propostes s’han conegut i, cal dir-ho, les concrecions no han agradat a tothom. Algunes parròquies s’han sentit menystingudes per no ser triades com a parròquia de referència, i això sap molt de greu. Alguns grups i publicacions han aprofitat l’ocasió per criticar i també per combatre línies de pastoral i espiritualitats que no estan d’acord amb el seu pensament.

Durant les properes setmanes, continuaré exposant alguns aspectes d’aquesta remodelació. Ara bé, ja avanço que res es podrà fer, si tots - i quan dic tots, vull dir tots- no posem la nostra millor disponibilitat, i, sense deixar de defensar els nostres criteris, busquem per damunt de tot el bé diocesà i eclesial.

 

Josep M. Jubany 

Comentari de les lectures del 20 de juny

Mn.Josep Maria Jubany comenta les lectures del Diumenge XII de durant l’any.

Reflexions a la Paraula de Déu

Comentari a les lectures de la missa d’un diumenge de juny 

La lectura del llibre de Job parla del poder de Déu i del mar, amb un llenguatge curull de ressons verdaguerians: “i jo la vestia de boires, i li donava, per bolquers, la nuvolada”. Si llegiu el capítol sencer, veureu com Déu s’adreça a Job amb un to alliçonador, com si li digués: que no t’adones de la meva grandesa, de la distància que ens separa com a éssers vivents?

Són versos que ens parlen de la natura, i de la naturalesa diferent de Déu i dels homes. Aquesta és la qüestió que Pau ataca a la seva carta als Corintis, la segona lectura d’avui: Jesús fa que passem de viure un Déu que ens és estrany per naturalesa, a viure un Déu que se’ns ha acostat de tal manera que s’ha fet persona, com nosaltres i, fent-ho, ens ha elevat a l’estat de creació nova, de naturalesa nova i idèntica a la seva. És clar que, perquè això passi, no n’hi ha prou amb un toc de vareta màgica.

La condició de creació nova, ha de ser validada per la vida, pel camí que cada dia emprenem per anar canviant de riba, tal i com ens proposa el text de l’Evangeli. Llegim-lo amb atenció: un dia cap al tard Jesús proposa als deixebles, gairebé d’improvís, passar a l’altra banda del llac. No hi ha pla: la crida arriba en qualsevol moment.

Canviar de riba, fer camí, canviar de vida: els cristians som interpel·lats contínuament a aquest canvi de riba: atenent el necessitat, tenint cura del malalt, comprenent qui no ens comprèn, acceptant altres reptes majors, ja siguin personals, familiars, socials o polítics.

Canviar de riba implica assumir situacions difícils, com la tempesta de l’Evangeli de Marc, que ens faran pensar que no serem capaços d’assolir el port segur que ens espera a l’altra banda del mar.

Quan el dubte ens tenalla la voluntat, cal posar el motor de la fe en marxa i viure el pas a l’altra riba, sobre el qual avui ens convida a reflexionar l’Evangeli, fent-nos una composició de lloc i pregant: aleshores veurem Jesús amansint les aigües de les nostres vides, i acompanyant-nos fent camí.

 

Família Vives Requena

 

La litúrgia de la setmana

Diumenge dia 20:

Diumenge XII de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Dilluns dia 21:

Commemoració litúrgica de Sant Lluís Gonzaga (Màntua 1568 - Roma 1591) religiós jesuïta

 

Dimarts dia 22:

Commemoració litúrgica, obligatòria a la diòcesi de Barcelona, de Sant Paulí de Nola (Bordeus 355 - Nola 431), bisbe, ordenat prevere a Barcelona

 

Dijous dia 24:

Solemnitat litúrgica del Naixement de Sant Joan Baptista, fill de Zacaries i Elisabet, parent i precursor del Senyor

 

L'horari de les misses serà el propi dels dies feiners, tanmateix és festa laboral a tot el Principat.

 

Proper diumenge dia 27:

Diumenge XIII de durant l'any o del Temps Ordinari 

Fratelli tutti (62)

276. Per aquestes raons, si bé l'Església respecta l'autonomia de la política, no relega la seva pròpia missió a l'àmbit del privat. Al contrari, no «pot ni ha de quedar-se al marge» en la construcció d'un món millor ni deixar de «despertar les forces espirituals» que fecundin tota la vida en societat. És veritat que els ministres religiosos no han de fer política partidària, pròpia dels laics, però ni tan sols ells poden renunciar a la dimensió política de l'existència que implica una constant atenció al bé comú i a la preocupació pel desenvolupament humà integral. L'Església «té un paper públic que no s'exhaureix en les seves activitats d'assistència i educació» sinó que procura «la promoció de l'home i la fraternitat universal». No pretén disputar poders terrenals, sinó oferir-se com «una llar entre les llars -això és l'Església-, oberta [...] per testimoniar al món actual la fe, l'esperança i l'amor a l Senyor i a aquells que Ell estima amb predilecció. Una casa de portes obertes. L'Església és una casa amb les portes obertes, perquè és mare ». I com Maria, la Mare de Jesús, «volem ser una Església que serveix, que surt de casa, que surt dels seus temples, que surt de les seves sagristies, per acompanyar la vida, sostenir l'esperança, ser signe d'unitat [...] per tendir ponts, trencar murs, sembrar reconciliació ».

Concert coral de Contrapunto Vocale

El proper diumenge 20 de juny, a les 6 de la tarda, Contrapunto Vocale oferirà una mostra del que ha estat el seu treball durant la pandèmia, un temps que els ha obligat a reinventar-se, fent assaigs telemàtics, i malgrat tot, els ha permès preparar un programa prou atractiu.

Es podrà gaudir dels molt populars "Sis Nocturns" de Mozart, i dels menys coneguts "Sis Salms Anglesos" de J. Haydn, sobre textos d'alguns Salms de David, tot plegat amb l'acompanyament instrumental d'un trio de clarinets i corni di bassetto. 

El concert, el primer des de fa més d'un any, es farà amb les mesures sanitàries que corresponen.  

Tothom és cordialment convidat.

03249, per fer donatius a Sant Ildefons per Bizum

Les despeses de la comunitat de Sant Ildefons, tant les pastorals com les socials i les d’infraestructura, es fan front gràcies als donatius de tots nosaltres. Per tal de facilitar les formes de pagament s’ha instal·lat recentment un faristol amb un datàfon que via contacless permet fer donatius amb targetes bancàries.

A partir d’ara també es poden fer aportacions via Bizum, que és un sistema d’enviament instantani de diners mitjançant el telèfon mòbil sense cap despesa, limitat a imports reduïts. El 100% del donatiu arriba a Sant Ildefons sense despeses, sense comissions i sense tarifes de cap mena.

El procediment és molt senzill:

1- Si no es té, cal descarregar-se l’aplicació des de la web del teu banc i activar-la

2 - Anar a l’opció FER UN DONATIU

3- Introduir els cinc dígits que corresponen a Sant Ildefons: 0 3 2 4 9

4 - Indicar la quantitat que es vol aportar

5 - Confirmar l’operació

Un cop fet el donatiu, si es vol el certificat de donacions per poder gaudir dels avantatges fiscals al fer la declaració de la Renda, només cal enviar un mail a santildefons100@arqbcn.org, indicant noms i cognoms, NIF, adreça postal, adreça de correu electrònic i la quantitat donada.

Ampliació de l’aforament a les celebracions litúrgiques

En la mesura que els indicadors de risc de la pandèmia disminueixen i el nombre de vacunats  augmenta a bon ritme, el Departament de Salut ha considerat oportú relaxar algunes mesures restrictives, entre les quals destaca que l’aforament dels espais de culte, fins ara limitats al 50%, s’amplia al 70%.

És una bona notícia, després de més de 15 mesos de confinament i semiconfinament, que desitgem que es mantingui i que ben aviat es reverteixi fins arribar a la total normalitat.

Comentari de les lectures del diumenge 13 de juny

Mn.Josep Maria Jubany comenta les lectures del Diumenge XI de durant l’any.

Reflexions a la Paraula de Déu

La llavor és la paraula de Déu

Reprenem avui el fil de l’Evangeli de Marc que vàrem interrompre per la Quaresma i la Pasqua amb el capítol que ens parla de les paràboles, la llavor sembrada al camp i el gra de mostassa. 

Gairebé sempre s’estableix un paral·lelisme entre l’evangeli i la primera lectura. Que bonica aquesta imatge d’aquest esqueix que corona el cedre! on els ocells de tota mena s’ajocaran a la seva ombra i viuran en el seu brancatge. Aquest esqueix  esdevindrà un cedre magnífic plantat  en una muntanya ben alta. 

Ezequiel exerceix el seu ministeri profètic durant l’exili, entre els jueus deportats a Babilònia. La lliçó és ben clara, malgrat les infidelitats del poble, Ell el mena cap a un final feliç, però per uns camins diferents del traçat humà, serà el Senyor qui anirà conduint la història del seu poble. 

Jesús reprèn el seu magisteri des d’una barca on l’escolta molta gent: “amb el regne de Déu passa com un home que sembra el gra a la terra...”. Poques paràboles poden provocar més refús en la nostra cultura del rendiment, la productivitat i l’eficàcia que aquesta petita paràbola en què Jesús compara el regne de Déu amb aquest creixement misteriós de la llavor. La societat actual ens empeny amb tal força cap a la productivitat que ja no percebem fins a quin punt ens empobrim quan tot es redueix a treballar i ser eficaços. La vida no sols és feina i productivitat, és com un regal de Déu que hem d’acollir i fruir-ne;  ens cal aprendre a viure més atents a tot el que hi ha de regal en l’existència i agrair el favor de tantes persones que alegren i enriqueixen la nostra vida amb la seva amistat d’una manera gratuïta. 

Acostumats com estem a la productivitat, se’ns fa estrany que la llavor creixi per si sola sense que el sembrador li doni la força que la fa germinar, no som prou conscients dels canvis que s’estan produint en la consciència de l’home contemporani. Malgrat tot, Jesús parla d’una sembra misteriosa de la paraula de Déu; Déu continua sembrant dins les consciències inquietuds, esperances i desitjos de vida digna, a través de testimonis que viuen la seva fe i l’encomanen als altres; també a nosaltres ens cal esdevenir portadors d’aquestes  llavors per fer més feliços els qui viuen a prop nostre.

Lluis Saumell

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 13:

Diumenge XI de durant l'any o del Temps Ordinari, que preval davant la commemoració litúrgica de Sant Antoni de Pàdua, (+ 1231), prevere franciscà i doctor de l'Església

 

Proper diumenge dia 20:

Diumenge XII de durant l'any o del Temps Ordinari

Cristianisme al Segle XXI - Espai Obert (dissabte 12 de juny)

S’està arribant al final d’aquest cicle d’Espai Obert que s’ha realitzat telemàticament des del mes de gener. Aquesta darrera sessió del cicle “Com serà el món després del coronavirus” també serà telemàtica, tot esperant que a partir del mes de setembre les trobades ja puguin ser presencials.

El ponent d’aquest dissabte 12 de juny a les 11 hores serà a Joan Manuel del Pozo, doctor en Filosofia i professor de Filosofia Política i Ètica de la Comunicació, que parlarà d’ “Ètica i democràcia després de la pandèmia”.

Per connectar-se a la sessió s’ha d’utilitzar l’enllaç següent:

https://us02web.zoom.us/j/81245061487, o bé clicar aquí.

Celebració comunitària del sagrament del baptisme

Es fa en diumenge, a les 12 del migdia, quan les mares i els pares ho demanen.

Aquelles persones que vulguin demanar el bateig per a les seves criatures cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

Fratelli tutti (61)

266. Les pors i les rancúnies fàcilment porten a entendre les penes d'una manera vindicativa, quan no cruel, en lloc de entendre-les com a part d'un procés de sanació i de reinserció a la societat. Avui, «tant per part d'alguns sectors de la política com per part d'alguns mitjans de comunicació, s'incita algunes vegades a la violència i a la venjança, pública i privada, no només contra els que són responsables d'haver comès delictes, sinó també contra qui cau la sospita, fundada o no, de no haver complert la llei. [...] Hi ha la tendència a construir deliberadament enemics: figures estereotipades, que concentren en si mateixes totes les característiques que la societat percep o interpreta com a perilloses. Els mecanismes de formació d'aquestes imatges són els mateixos que, al seu moment, van permetre l'expansió de les idees racistes ». Això ha tornat particularment arriscat el costum creixent que hi ha en alguns països d'acudir a presons preventives, a reclusions sense judici i especialment a la pena de mort.

Nou sistema per fer donatius a la comunitat

Fins ara els mètodes per fer donatius a la Comunitat de Sant Ildefons consistien en fer-se subscriptor aportant una quantitat periòdica o bé utilitzant les bústies situades al final de temple introduint-t'hi diners en efectiu. 

A partir d'ara, i tal com han fet diverses comunitats de la nostra ciutat, oferim un sistema addicional per fer donatius consistent en la utilització d'un faristol que està instal·lat en un lateral del temple, al costat de la porta que dona accés a la capella.

El faristol té una pantalla tàctil que permet seleccionar la quantitat a donar, i es pot pagar només acostant-hi una targeta bancària o un smartphone. El dispositiu funciona com un datàfon, així que les donacions no són anònimes i queden registrades com un pagament electrònic. Accepta targetes de qualsevol banc i no cal teclejar el número secret de la targeta. El faristol manté també el mètode tradicional i té una cavitat per fer donacions en efectiu. 

El procés per fer el donatiu és molt senzill:
1- triar un dels imports preestablerts en la pantalla tàctil
2-apropar la targeta o el mòbil per fer el pagament via contacless (no cal PIN).

De qualsevol manera, qui vulgui fer-se subscriptor o modificar la seva subscripció actual només cal que ho comuniqui a la secretaria de la comunitat.

Comentari de les lectures del diumenge 6 de juny

Mn.Josep Maria Jubany comenta les lectures de la festivitat de Corpus Christi.

Reflexions a la Paraula de Déu

La festa del Corpus

Aquesta festa va néixer al segle XIII, però va ser durant el segle XVII que el Concili de Trento va voler apaivagar la crisi de la Reforma protestant fent d’aquesta festa la bandera de l’ortodòxia. Davant del clima d’inseguretat creat, l’Església catòlica va difondre un sentiment de triomf que es va expressar i va prendre forma amb la construcció de nous temples i amb la transformació de l’acció litúrgica.

L’art barroc es va posar al servei del dogma amb el luxe dels marbres i de l’or, amb la pintura d’escenes de la glòria a les voltes de les esglésies i, fins i tot, transformant l’espai abans dominat per l’altar, el qual va quedar empetitit a manera de sòcol adherit a monumentals retaules plens d’imatges i quadres, al centre dels quals s’hi col·locà un sagrari i un templet amb una custòdia d’or o plata, tot amb la finalitat de “guardar” de manera permanent i visible l’hòstia consagrada i per “exhibir-la” solemnement a les processons.

La festa del Corpus Christi es convertí així en la festa de l’adoració i glorificació de la presència del cos de Crist en el “Sant Sagrament”, desplaçant el sentit de la celebració eucarística com a acció de gràcies pel Misteri Pasqual del Crist, i desplaçant també la participació de la comunitat en el sant sacrifici mitjançant la comunió.

Del Concili Vaticà II ençà, amb no poques fluctuacions, l’espiritualitat cristiana està intentant reprendre el sentit profund de la celebració eucarística. L’altar torna a ser el centre de les celebracions; la proclamació de les lectures bíbliques són l’anunci profètic de la salvació definitiva promesa per Jesús; l’acció de gràcies al Pare juntament amb l’ofrena del pa i del vi, fan present el sacrifici pasqual del Crist; i amb la comunió del pa i del vi, la comunitat cristiana participa d’aquest “sacrifici de reconciliació” ofert per Jesús al seu Pare.

L’Església sempre ha tingut un gran respecte i veneració pel pa i el vi que, en la celebració eucarística, es posen damunt l’altar, perquè ells mateixos són el signe i el memorial del darrer sopar de Jesús; són el signe i el memorial de l’aliança definitiva de salvació que Déu Pare segellà amb els homes, gràcies al sacrifici de Jesús, el Crist; i cada cop que mengem el pa i bevem del calze fent memòria de Jesús, participem en la seva mort i en la seva resurrecció per la força de l’Esperit.

Avui cal recordar un cop més que la “presència del sacrifici de Jesús” és possible gràcies al pa i al vi, que són “fruit de la terra i del treball dels homes”, d’igual manera que la nostra realitat humana va fer possible que “la Paraula de Déu es fes carn i habités entre nosaltres”. El Misteri de l’Encarnació i el Misteri de l’Eucaristia són fruit de l’acció de l’Esperit de Déu sobre les nostres realitats mundanes.

Lloem el Senyor. Al·leluia!

      

Anton Ramon Sastre        

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 6:

 

Solemnitat litúrgica del Santíssim Cos i Sang de Crist, coneguda popularment com Festa del Corpus Christi que preval davant la setmana X de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Dia de la Caritat

 

Divendres dia 11:

Solemnitat litúrgica del Sagrat Cor de Jesús, que preval davant la commemoració litúrgica de Sant Bernabé, apòstol company de Pau, nat a Xipre

 

Dissabte dia 12:

Commemoració litúrgica del Cor Immaculat de la Benaurada Verge Maria

 

Proper diumenge dia 13:

Diumenge XI de durant l'any o del Temps Ordinari, que preval davant la commemoració litúrgica de Sant Antoni de Pàdua, (+ 1231), prevere franciscà i doctor de l'Església 

Fratelli tutti (60)

264. En el Nou Testament, al temps que es demana als particulars no prendre la justícia per compte propi (cf. Rm 12,17.19), es reconeix la necessitat que les autoritats imposin penes als qui obren el mal (cf. Rm 13,4; 1Pe 2,14). En efecte, «la vida en comú, estructurada al voltant de comunitats organitzades, necessita normes de convivència i la seva la lliure violació requereix una resposta adequada». Això implica que l'autoritat pública legítima pugui i hagi de «comminar penes proporcionades a la gravetat dels delictes» i que es garanteixi al poder judicial «la independència necessària en l'àmbit de la llei».

Sagrament de la unció dels malalts

El proper diumenge 6 de juny a  la missa de les 13,15 h , se celebrarà el sagrament  de la unció dels malalts per a totes aquelles  persones amb malalties greus o més grans de 65 anys que vulguin rebre’l. Cal fer una inscripció prèvia a la secretaria de la comunitat en hores de despatx. Inscripció que no és necessari que sigui presencial de la persona interessada, qualsevol de nosaltres pot fer la inscripció en nom seu.

Fratelli tutti (59)

263. Hi ha una altra manera de fer desaparèixer  l'altre, que no s'adreça a països sinó a persones. És la pena de mort. Sant Joan Pau II va declarar de manera clara i ferma que aquesta és inadequada en l'àmbit moral i ja no és necessària en l'àmbit penal. No és possible pensar en una marxa enrere respecte a aquesta postura. Avui diem amb claredat que «la pena de mort és inadmissible» i l'Església es compromet amb determinació per proposar que sigui abolida a tot el món.