285. En aquella trobada fraterna que recordo
joiosament, amb el Gran Imam Ahmad Al-Tayyeb «declarem -fermament- que les
religions no inciten mai a la guerra i no insten sentiments d'odi, hostilitat,
extremisme, ni conviden a la violència o al vessament de sang. Aquestes
desgràcies són fruit de la desviació dels ensenyaments religiosos, de l'ús
polític de les religions i també de les interpretacions de grups religiosos que
han abusat -en algunes fases de la història- de la influència del sentiment
religiós en els cors dels homes. [...] En efecte, Déu, l'Omnipotent, no
necessita ser defensat per ningú i no desitja que el seu nom sigui utilitzat
per terroritzar la gent ». Per això vull
reprendre aquí la crida de pau, justícia i fraternitat que vàrem fer junts:
«En el nom de Déu que ha creat tots els éssers
humans iguals en els drets, en els deures i en la dignitat, i els ha cridat a
conviure com a germans entre ells, per a poblar la terra i difondre-hi els
valors de el bé, la caritat i la pau.
En el nom de la innocent ànima humana que Déu ha
prohibit matar, afirmant que qui mata una persona és com si hagués matat a tota
la humanitat i qui salva una és com si hagués salvat la humanitat sencera.
En el nom dels pobres, dels desgraciats, dels
necessitats i dels marginats que Déu ha ordenat socórrer com un deure requerit
a tots els homes i de manera particular a cada home acabalat i acomodat.
En el nom dels orfes, de les vídues, dels
refugiats i dels exiliats de les seves cases i dels seus pobles; de totes les
víctimes de les guerres, les persecucions i les injustícies; dels febles, de
quants viuen en la por, dels presoners de guerra i dels torturats arreu de món,
sense cap distinció.
En el nom dels pobles que han perdut la
seguretat, la pau i la convivència comuna, sent víctimes de la destrucció, de
la ruïna i de les guerres.
En nom de la fraternitat humana que abraça a tots
els homes, els uneix i els fa iguals.
En el nom d'aquesta fraternitat colpejada per les
polítiques d'integrisme i divisió i pels sistemes de guany insaciable i les
tendències ideològiques odioses, que manipulen les accions i les destinacions
dels homes.
En el nom de la llibertat, que Déu ha donat a
tots els éssers humans, creant-los lliures i distingint-los amb ella.
En el nom de la justícia i de la misericòrdia,
fonaments de la prosperitat i pilars de la fe.
En el nom de totes les persones de bona voluntat,
presents a cada racó de la terra.
En el nom de Déu i de tot això [...]
"assumim" la cultura del diàleg com a camí; la col·laboració comuna
com a conducta; el coneixement recíproc com a mètode i criteri ».
