El dia 22 de febrer en una reunió del consell episcopal de Barcelona i arxiprestos, es va donar a conèixer una document amb el títol: “Proposta de remodelació d’arxiprestats i unitats de pastoral en comunitats pastorals”, en aquest escrit es presentava un estudi per remodelar el mapa pastoral del bisbat que per encàrrec del Sr. Cardenal i del Consell episcopal havia fet una comissió, formada per Mn Antoni Matabosch, Mn Josep M. Romaguera i el Sr. Eduard Sala.
No és la primera vegada que es fan estudis per fer un nou mapa pastoral en el nostre bisbat. Personalment recordo haver format part de dues comissions que es van constituir en temps del cardenal Ricard M. Carles; uns plans que per diferents motius no van arribar a bon port. Arreu d’Europa són molts els bisbats que han fet profundes transformacions en el seu mapa pastoral. La proposta que comentem s’ha inspirat en la que es porta a terme a Milà.
Ningú que estigui atent a la realitat negarà la necessitat d’un nou mapa pastoral. Els motius són molts, però ara per resumir, en diré només un: Vivim en una societat secularitzada i tenim una estructura de cristiandat. Ni pel nombre de preveres, ni pel nombre de cristians que practiquen regularment, ni per economia, és sostenible l’actual situació. També hi ha un motiu evangèlic, l’Església no pot ser present en el món des de la prepotència, ho ha de ser des de la senzillesa.
La proposta que fou presentada primer als arxiprestos i ara a les parròquies, és precisament una proposta. A l’arquebisbe li agrada dir que e tracta d’un projecte “màrtir”, i que s’enriquirà i canviarà amb les aportacions que es facin arribar.
La proposta és ambiciosa i canvia moltes coses. Resumint, es volen fer 48 comunitats pastorals de les 208 parròquies de l’Arxidiòcesi. Entorn d’una parròquia central, matriu, de referència, s’hi agruparien altres parròquies, centres de culte i/o pastorals i altres realitats eclesials (comunitats religioses, moviments diocesans...), que actuarien conjuntades, segons el carisma de cadascú, a fi de revitalitzar veritables comunitats cristianes.
Els ponents han fet un gran treball i ja han fet propostes molt concretes, malgrat que des del principi es van considerar una mera hipòtesi de treball, i es va decidir no fer-les públiques. Com era de preveure, aquestes propostes s’han conegut i, cal dir-ho, les concrecions no han agradat a tothom. Algunes parròquies s’han sentit menystingudes per no ser triades com a parròquia de referència, i això sap molt de greu. Alguns grups i publicacions han aprofitat l’ocasió per criticar i també per combatre línies de pastoral i espiritualitats que no estan d’acord amb el seu pensament.
Durant les properes setmanes, continuaré exposant alguns aspectes d’aquesta remodelació. Ara bé, ja avanço que res es podrà fer, si tots - i quan dic tots, vull dir tots- no posem la nostra millor disponibilitat, i, sense deixar de defensar els nostres criteris, busquem per damunt de tot el bé diocesà i eclesial.
Josep M. Jubany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada