Dilluns, 2
Inici
de curs de la catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre
Dimarts, 3
Trobada del grup de Celebració i pregària de 10 a
11 del matí
Dimecres,
4
Trobada
del grup de pregària, a les 19.30 h.
Dissabte,
7
Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de
l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda
Diumenge dia 1:
Diumenge XXVI de durant l'any o
del Temps Ordinari que preval davant la
commemoració litúrgica de santa Teresa de l'Infant Jesús (1873-1897),
carmelitana a Lisieux i doctora de l'Església
Dilluns dia 2:
Commemoració litúrgica dels Sants
Àngels de la Guarda
Dimecres dia 4:
Commemoració litúrgica de Sant Francesc
d'Assís (1182-1226), iniciador del franciscanisme i defensor dels Llocs sants
Dijous dia 5:
Commemoració litúrgica de les
Tèmpores d'acció de gràcies i de petició
Dissabte dia 7:
Commemoració litúrgica de la Mare
de Déu del Roser (anomenat de tot el món)
Proper diumenge dia 8:
Diumenge XXVII de durant l'any o
del Temps Ordinari
Festivitat de la Mare de Déu de la Mercé
A l’any 1218, Pere Nolasc juntament amb Ramon de
Penyafort fundaren a Barcelona l’Ordre de
la Benaurada Santa Maria de la Mercè, dedicada al rescat dels captius que,
amb certa freqüència, feien els musulmans en les seves incursions pirates pel
Mediterrani. Aquesta tasca d’alliberament dels cristians de l’esclavitud, ja
l’havia iniciada en Pere Nolasc, anys abans, a València, sent mercader i posant
en joc tots els seus béns i, quan se li van acabar, demanant ajuda i donatius a
les persones sensibilitzades amb la seva causa. Alliberar les persones de qualsevol esclavitud és una manera de fer present el que els
cristians anomenem Regne de Déu i això és el que
demanem a Maria en la celebració d’aquesta festa: “Senyor Déu nostre... per la intercessió de Maria, consol d’afligits i
alliberadora de captius, concedeix als qui pateixen qualsevol tipus
d’esclavitud, la vertadera llibertat dels fills de Déu”. Si només ens fixem
en la institució d’aquesta festa podríem dir que els temps de l’esclavatge
agressiu i violent de persones ha desaparegut en el món occidental, el que en
diem civilitzat. Fins i tot, podríem dir que només són escenes de pel·lícules.
Però realment ha desaparegut l’esclavitud entre nosaltres? Som realment lliures
avui? El llenguatge que fem servir per comunicar-nos, amb molta
freqüència, és també un termòmetre per afinar conceptes. Nosaltres, sovint, fem servir la paraula “esclavitud” per referir-nos a situacions personals que ens
angoixen. Ens sentim esclaus de la feina, de l’alcohol, de les drogues, del
temps, de les nostres paraules, de l’ambició, de les passions, de... Són moltes
les situacions en les que els homes i dones de les nostres societats es veuen
privats de llibertat. Tot i que aquestes situacions sorgeixen tot sovint en les
converses que mantenim amb els altres, no ens adonem que gairebé totes fan
referència a un sistema econòmic i social, que ja l’exhortació apostòlica “Evangelii Gaudium”, publicada pel Papa
Francesc fa deu anys, la definia com “una
economia que mata”. A la litúrgia eucarística d’aquesta festivitat hi ha
textos plens de joia, de gratitud i de súplica cap a Maria: “Aplaudiu tots, perquè per Maria se’ns ha
retornat la llibertat. Al·leluia!” i al final de l’eucaristia preguem al Senyor
que “havent participat de la seva taula,
els que hem celebrat aquesta festa en honor de Maria, mare de captius, ens
vegem sempre lliures de tota esclavitud i de tot mal”. Em pregunto: Per què s’escull l’evangeli
de les noces de Canà (Jo 2, 1-11) per aquesta festivitat? La intercessió de
Maria, ahir i avui, fa possibles els miracles. Per a construir el Regne els
cristians ens hem de posicionar sempre on hi ha forces que alliberen del mal i
de l’angoixa. Anton - Ramon
Sastre
Diumenge dia 24 de setembre:
Solemnitat litúrgica de la Mare de
Déu de la Mercè, patrona principal de l'arxidiòcesi i de la província
eclesiàstica de Barcelona, que preval davant el diumenge XXV de durant l'any o
del Temps Ordinari
Jornada Mundial del Migrant i del
Refugiat
Dilluns dia 25 de setembre:
És festa laboral (de caràcter local)
a la ciutat de Barcelona. La missa serà a les 12 del migdia
Dimecres dia 27 de setembre:
Commemoració litúrgica de Sant
Vicenç de Paül (1581-1660), prevere a Paris, fundador dels Paüls (1625) i
cofundador de les Filles de la Caritat (Paüles, 1633)
Divendres dia 29 de setembre:
Festivitat litúrgica dels Sants
Arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael (o Rafel)
Dissabte dia 30 de setembre:
Commemoració litúrgica de Sant Jeroni, prevere
i doctor de l'Església, dàlmata, mort a Betlem (+420)
Proper diumenge dia 1 d'octubre:
Diumenge XXVI de durant l'any o
del Temps Ordinari que preval davant la
commemoració litúrgica de Santa Teresa de l'Infant Jesús (1873-1897), verge
carmelitana a Lisieux i doctora de l'Església
Cada any l’Església celebra aquesta Jornada l’últim diumenge de setembre, que enguany coincideix amb la festa de la Mercè. El tema triat pel Sant Pare per a aquest any és: Lliures per elegir si migrar o quedar-se.
És una ocasió per expressar la
nostra preocupació per les persones vulnerables que es desplacen, per resar per
elles perquè puguin enfrontar-se als nombrosos problemes que els esperen. Només
cal fixar-nos en el que està passant ara mateix a l’illa de Lampedusa, que
desborda totes les expectatives.
28 nois i noies del cor mixt de Montserrat, Schola Cantorum, han cantat per primera vegada a Montserrat aquest dilluns 11 de setembre. L'estrena del cor s'ha fet cantant el Magnificat, del P. Guzmán. L'inici ha coincidit amb l'acte de vestició dels escolans tradicionals i dels nous escolans i escolanes del cor de cambra. Un acte presidit excepcionalment per l'abat de Montserrat, Manel Gasch.
El cor mixt, dirigit per Pau Jorquera,
sotsdirector musical de l’Escolania, es tracta d’un cor no-professional i els
seus membres tenen entre 17 i 24 anys. Són considerats igualment escolans i
escolanes, i van vestits amb saia i roquet, i han quedat inscrits en el llibre
oficial de vesticions.
L’Schola Cantorum de l’Escolania de Montserrat començarà
el seu servei regular el cap de setmana del 23 i 24 de setembre. Cantarà un cop
al mes i, sempre que aquest nou cor canti a Montserrat, els escolans actuals
descansaran i podran passar més temps amb les seves famílies. El nou cor
cantarà la Salve Regina i el Virolai, i a l’ofici de Vespres de dissabte, i a
la Missa Conventual de diumenge. Les noies i els nois que en formen part
gaudiran de l'oportunitat de cantar a la litúrgia de Montserrat i de formar-se
en diversos aspectes relacionats amb la tècnica vocal, la vivència espiritual,
l’entorn natural o la cultura, a través d’activitats organitzades per persones
vinculades a l’Escolania i a la comunitat benedictina.
L’Escolania de Montserrat inicia un curs que estarà
marcat pels tres concerts que farà per Europa –el 7 d’octubre a Roma, el 14 de
desembre a Luxemburg i el 9 de maig a Montpeller- i pels tres enregistraments:
de motets de Johan Duijck, de les peces del Llibre Vermell i una col·laboració
amb el grup Els Catarres. L’Escolania 2023-2024 estarà integrada per 44 alumnes,
7 dels quals són nous: 5 entren a 4rt de Primària i 2 més s’incorporen a 6è de
Primària-.
El primer dels tres concerts a l’estranger serà a Roma,
el dissabte 7 d’octubre, en motiu del pelegrinatge que organitza Montserrat al
Vaticà per celebrar el 800 aniversari de la fundació de la Confraria de la Mare
de Déu de Montserrat. El segon serà el dijous 14 de desembre a Luxemburg, com a
cloenda de la presidència espanyola de la Unió Europea. I el tercer serà el 9
de maig a Montpeller, a la catedral d’aquesta ciutat francesa, on ha estat
convidada per l’arquebisbat. Els 11 concerts previstos a Catalunya son: El
Masnou (29 de setembre), Sant Pere de Ribes (20 d’octubre), Barcelona
(Parròquia Sant Pius X, 17 de novembre), Barcelona (Hotel Palace, 20 de desembre),
Lleida (Auditori Enric Granados, 22 de desembre), Barcelona (Palau de la
Música, 1 de febrer), Bellpuig d’Urgell (1 de març), Sant Cugat del Vallès (19
d’abril), Ascó (3 de maig), Tivenys (7 de juny) i Sant Feliu de Llobregat (21
de juny). Cada curs l’Escolania compta amb voluntaris –que conviuen amb els
nois per tal que millorin el seu nivell d’anglès- provinents del Monestir de
St. John’s, institució amb la qual Montserrat hi té una bona relació. Aquest
curs en seran tres, els voluntaris de St. John’s.
L’estada a la residència, de dilluns a divendres, també
és optativa, a petició dels pares o dels propis nois; i el cap de setmana –de
divendres a la tarda a diumenge al matí– el passen a casa, amb les seves
famílies. Diumenge al matí, els escolans prenen part a la Missa Conventual del
Monestir, i a la tarda participen a l’ofici de Vespres amb la comunitat
benedictina. Fora d’aquests dos moments, els escolans poden estar al costat
dels seus pares, mares i germans.
Abadia de Montserrat
Des del 2003, cada 10 de setembre, l’Associació Internacional per a la Prevenció del Suïcidi, en col·laboració amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS), promou el Dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi. Cada any se suïciden prop de 700.000 persones i moltes més ho intenten. El lema per al trienni 2021-2023 és: “Crear esperança a través de l’acció”. Dins de les recomanacions de la OMS per a la prevenció del suïcidi hi ha la de comptar amb un servei d’atenció telefònica específic. Per això, la Generalitat de Catalunya va posar en marxa, el 20 de juny del 2022, un servei especialitzat en l’atenció telefònica a través del 061.
Dos
anys abans, l’agost del 2020, la Fundació Ajuda i Esperança, gràcies a un
conveni amb l’Ajuntament de Barcelona, va activar el Telèfon de Prevenció al
Suïcidi, un servei d’atenció 24/7 confidencial i pioner a tot l’Estat. Pren la
torxa del històric Telèfon de l’Esperança, que continua molt amatent a la gent
que es troba sola. Al llarg dels primers dos anys el telèfon 900 925 555 ha
atès 12.870 trucades de persones amb conducta suïcida o amistats, familiars o
persones del seu entorn, i ha intervingut activament en el rescat de 245
persones.
Pensant
en els joves des de fa un any també funciona el Xat de Suport Emocional per a
joves (679 33 33 63), que ja ha atès 672 converses, en la seva gran majoria
noies (71,78%). Com expliquen els experts, aquest servei d’escolta i atenció fa
de contenció d’un malestar emocional que moltes vegades les persones no saben
com, on ni amb qui expressar o canalitzar. D’una banda, ens cal desenvolupar
aptituds socioemocionals per a la vida. De l’altra, tenir espais, moments i
persones per expressar el nostre malestar. Expressar el malestar ajuda a
guarir-lo, alhora que parla del suïcidi fa que a poc a poc vagi deixant de ser
un tabú.
“Si
Déu, que és Pare, es compadeix dels pobres, la pobresa més gran és la malaltia,
i la més difícil és la ventafocs de les malalties, la mental”. Així ho expressa
Mn. Alfons Gea, rector de Sant Vicenç de Jonqueres, psicopedagog i terapeuta.
Des de la seva experiència acompanyant en el dol, Gea explica que “quan la
persona se sent acompanyada i desculpabilitzada, el 50% de la teràpia està
feta. En realitat, no ha de ser gaire diferent de la tasca d’estimar. Quan
estimes la persona, en guareixes les ferides i estàs al seu costat.”
Editorial de Catalunya Cristiana (10/9/2023)
Ens ocupa avui un tema prou important pels creients en Jesucrist, és el perdó que sempre hem de practicar, per complir amb el manament nou rebut de Déu “us dono un manament nou, diu el Senyor. Que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat”.
El
perdó rebut sacramentalment per l’acte penitencial no serà efectiu sense que
nosaltres perdonem al germà que ens ha ofès. La reconciliació, però, no és
només amb Déu sinó també amb la comunitat eclesial. Si Déu ens perdona, sempre també
nosaltres hem de perdonar, no per guanyar-nos un premi extra sinó per continuar
sent fills de Déu. Un perdó que no serà mai fruit de la indiferència sinó fruit
de la pròpia transformació personal i aliena. En el més profund dels nostres
cors rauen indistintament el mal i el bé. Prou sabem que el mal ha de ser
eliminat perquè creixi de forma exuberant el bé i domini. Deu no s’ha encarnat
per condemnar sinó per salvar i ho ha fet en la persona del seu Fill, Jesús.
La
primera lectura de l’Èxode (Ex 27,30-28,7) a l’acabar diu: “ pensa amb l’aliança de
l’altíssim i no tindràs en compte l’ofensa rebuda”. El Salm 102, recitat
sovint a la litúrgia, invita a valorar que: “el
Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig i ric en l’amor”. I sant
Pau ens fa una advertència que és: “que
ningú viu o mor per si mateix sinó per el Senyor”.
L’evangeli
és una paraula que ens endinsa a la més sublim generositat de l’AMOR, que està
disposat a perdonar-nos sempre. Pere rep una resposta sense ambigüitats de
Jesús: “no et dic set vegades, set, sinó
setanta vegades set, és a dir sempre”.
La
nostra mentalitat humana i mercantil de drets i deures no sempre encaixa en la
mentalitat de Déu. El seu do i la seva gràcia ens precedeixen i ens superen en
escreix, encara que esperi la nostra resposta agraïda, la nostra col·laboració
responsable. L’amor de Déu és sempre gratuït i mai injust i el nostre no pot
ser d’altra manera, del contrari perdem la filiació divina i la germanor amb el
Fill que ens ha salvat donant la seva vida per a nosaltres. No ens exigeix res
de pagaments, tributs, repeteixo, ho fa gratuïtament, perquè l’amor no té preu
quan de fet el té però d’un valor incalculable.
Francesc Xavier
de Dou
Diumenge dia 17:
Diumenge XXIV de durant l'any o
del Temps Ordinari
Dimarts dia 19:
A Barcelona, commemoració
litúrgica de Santa Maria de Cervelló o del Socós, verge mercedària barcelonina
(s. XIII)
Dimecres dia 20:
Commemoració litúrgica de Sant
Andreu Kim Taegon, prevere, Pau Chong Hasang i altres companys, màrtirs a Corea
(1839, 1846 i 1866)
Dijous dia 21:
Festivitat litúrgica de Sant Mateu
o Leví, apòstol i evangelista, de Cafarnaüm, fill d'Alfeu i excobrador
d'impostos
Divendres dia 22:
A Barcelona, aniversari de
l'ordenació episcopal de l'arquebisbe Joan Josep Omella (1996)
Dissabte dia 23:
Commemoració litúrgica de Sant
Pius de Pietrelcina, conegut com Pare Pius, prevere
Nota:
La Missa anticipada de les 8 del vespre, serà de la solemnitat de la Mare de
Déu de la Mercè
Proper diumenge dia 24:
Solemnitat litúrgica de la Mare de
Déu de la Mercè, patrona principal de l'arxidiòcesi i de la província
eclesiàstica de Barcelona, que preval davant el diumenge XXV de durant l'any o
del Temps Ordinari
Jornada Mundial del Migrant i del
Refugiat
“Volem que nens i nenes se sentin acollits i estimats i que coneguin a Jesús”
“Un espai on els infants puguin anar creixent en la fe cristiana i les famílies puguin compartir les pròpies experiències de fe”
“Volem fer
de la parròquia una família”
“Un lloc on tothom hi aporta i on tothom rep alguna
cosa”
Amb
el començament del nou curs, la Comunitat de
Sant Ildefons convida les famílies a compartir la Fe amb els seus fills a
través de la Catequesi, en una de les seves dues modalitats: A-) Catequesi setmanal d'infants:
Cada dilluns de 18:00 a 19:15 h. es reuneixen els infants en petits
grups segons l'edat amb un/una catequista. B-) Catequesi Familiar:
Les trobades tenen lloc un matí de diumenge al mes (10:45 h – 13:00 h): 1.- A les 10:45
els nens i les nenes fan trobada de grup amb els catequistes, i les mares i els pares fan formació
amb Mn. Josep Maria Jubany i Mireia Galobart. Mentre els grans reben formació catequètica, els petits es reuneixen en grups per edat amb un/una catequista per treballar el que
durant el mes els pares han explicat sobre els continguts catequètics.
La catequesi familiar de Sant
Ildefons es caracteritza per la PARTICIPACIÓ ACTIVA DELS PARES.
A què ens comprometem els pares i les mares de la Catequesi Familiar?
Pares i mares ens comprometem a treballar plegats amb els fills a casa els temes del llibre que corresponen al mes, per tal que els nen puguis després acabar-ho de compartir en el grup de diumenge.
CICLE A 1r GRAU 7-8 ANYS (SEGON
PRIMÀRIA) 2n GRAU 8-9 ANYS
(TERCER PRIMÀRIA) CICLE B 3r GRAU 9-10 ANYS (QUART PRIMÀRIA) 4rt GRAU 10-11 ANYS
(CINQUÈ PRIMÀRIA) CICLE C 5è GRAU 11-12 ANYS (SISÈ DE PRIMÀRIA) 6è GRAU 12-13 ANYS (1
ESO)
Pares i mares ens comprometema assistir a les 9 trobades de diumenge, tant a les trobades de formació -que fa el mossèn a les 11 hores mentre les criatures eant en el seu grup-, com a les celebracions de les 12:15 h.
DATA ACTIVITATS SETEMBRE
2023 Dimecres 13/9/2023 Comencen les inscripcions on-line OCTUBRE
2023 – TOTS
SANTS Dimarts 17/10/2023 Reunió pares i mares/ presentació del curs Diumenge 22/10/2023 Trobada familiar Tots Sants a Valldonzella NOVEMBRE
2023 – ADVENT Diumenge 19/11/2022 Trobada familiar Advent DESEMBRE
2023 – NADAL Diumenge 17/12/2022 Trobada familiar Nadal GENER
2024 – EPIFANIA Diumenge 21/01/2023 Trobada familiar Epifania FEBRER
2024 – QUARESMA Diumenge 18/02/2023 Trobada familiar Quaresma MARÇ
2024– PERDO-SETMANA
SANTA Diumenge 17/03/2023 Trobada familiar Setmana Santa 24 MARÇ- DIUMENGE DE RAMS / 1 ABRIL - DILLUNS PASQUA ABRIL
2024– PASQUA Diumenge 21/04/2023 Trobada familiar Pasqua a Valldonzella MAIG
2024– PENTECOSTA Diumenge 26/05/2023 Trobada familiar Pentecosta JUNY
2024- TRINITAT Diumenge 16/06/2023 Trobada familiar final de curs Inscripcions
on-line per totes
dues modalitats de catequesi: de dimecres 13 a dissabte 30 de setembre clicant aquí. El dimarts 17
d'octubre es farà la trobada de presentació del curs als pares i mares, a
la que tots sereu molt benvinguts. La quantitat recomanada per fer front a les despeses
del Servei de Catequesi és de 60 euros per
infant, que s’ha d’ingressar al compte de Caixabank ES96
2100 3017 0823 0014 2273, indicant el nom i els dos cognoms de la criatura. Us esperem a la Catequesi
de Sant Ildefons!!!!
2.- A les 12:15 celebrem TOTS plegats la EUCARISTIA FAMILIAR
Us entregarem 2 llibres, un per llegir i treballar amb els infants i l'altre com a guia pels pares. El contingut dels llibres està adaptat a cada grau i està organitzat en temes
mensuals seguint l'esquema de l'any litúrgic
, de manera que el curs catequètic
és per els infants una vivència de les grans festivitats cristianes
i una vivència d'acolliment i
seguiment personal de la persona de Jesús com a Crist, fill de Déu.
Tenim 6 llibres, un
per cada grau de catequesi. L’itinerari catequètic per als nostres infants està
distribuït en 3 cicles, de 2 graus cada
cicle:
Pares i mares ens comprometem a estar oberts a col·laborar en la preparació de les celebracions (lectures, música, pregàries ...) per tal que siguin celebracions participatives de tota la família.
Pares i mares ens comprometem a com a mínim un cop l'any a participar com a ajudants de catequista en els caus amb els petits. El mes corresponent tarticipem també en la reunió de preparació de la trobada que es fa dimarts o dimecres.
Pares i mares ens comprometema un ínim de participació durant dos anys (al menys 7 sessions per curs) peracompanyar la seva criatura que es prepara per a la Primera Comunió.
Hola a tots/es
"Estima als altres com a tu mateix”
Les lectures d’avui ens ho posen ben clar: Estimar
és la norma.
La nostra obligació, el nostre deure, ens recorda
Sant Pau a la Carta als Romans, és estimar-nos els uns als altres.
També ens ho diu el llibre d’Ezequiel, si be no
utilitza la paraula estimar, però sense estimar, com es podria estar atent al
proïsme i advertir-lo quan s’aparta del mal camí? Sense amor, el més fàcil és
deixar-ho córrer, apartar-nos d’Ell i
això sí, criticar-lo, parlar-ne malament.
A l’evangeli de Mateu, Jesús, també, sense
utilitzar la paraula estimar, ens diu que estimem als altres. Així, si el teu
germà et fa una ofensa, ves a parlar amb ell i fes-li veure, si no t’escolta,
ves-hi amb algú altre i parleu-ne, si tampoc t’escolta parleu-ne a la comunitat.
L’ensenyament de Jesús és què mirem d’ajudar, corregint, dialogant, que és
clarament una expressió d’amor, respectant, sempre, la llibertat de l’altre.
Comportant-nos així serà Jesús mateix qui ajudarà
a través nostre. Ell ens assegura que, tot el que demanem des d’aquesta
dimensió de l’amor que ens obre a la unitat, ens ho concedirà perquè és present
en tot grup o comunitat unida i reconciliada.
I que difícil és afrontar les coses, parlar de
les diferències entre uns i altres, dialogar-ne, posar-nos d’acord. És més
fàcil tancar-nos en els nostres interessos personals, en la nostra voluntat, la
nostra veritat, per sobre dels altres, i si algú ens ha ofès, o creiem que ens
ha ofès, apartar-lo, menysprear-lo.
Estiguem atents a les lectures d’avui, no sigui que canviem allò que deia a l’inici: “Estimar és la
norma” per “Estimar-me a mi mateixa és la norma” que certament és diferent i
està lluny del que ens diu Jesús.
Maite Cura Grané
Diumenge dia 10:
Diumenge XXIII de
durant l'any o del Temps Ordinari
Dilluns dia 11:
Diada de
Catalunya. És dia festiu dins el calendari laboral de la Generalitat de Catalunya.
Hi haurà missa a les 12 del migdia
Dimecres dia 13:
Commemoració
litúrgica de Sant Joan Crisòstom (+407), bisbe de Constantinoble i doctor de
l'Església
Dijous dia 14:
Festivitat
litúrgica de l'Exaltació de la Santa Creu, titular de la catedral de Barcelona
Divendres dia 15:
Commemoració
litúrgica de la Mare de Déu dels Dolors
Dissabte dia 16:
Commemoració
litúrgica de Sant Corneli, papa (251-253) i Sant Cebrià, bisbe de Cartago
(249-258), màrtirs
Proper diumenge
dia 17:
Diumenge XXIV de
durant l'any o del Temps Ordinari
“Hem volgut copsar amb aquest llibre quina ha estat la vida de la nostra comunitat de Sant Ildefons al llarg dels últims 50 anys. N’hem parlat molt durant aquest darrer curs en les assemblees, en el simposi del maig de l’any passat i en moltes altres ocasions i circumstàncies.
Som
ben conscients que els esdeveniments de la vida al llarg dels anys acaben
esvaint-se, i la noblesa d’aquest llibre no ha de ser altre que mantenir viva
la memòria històrica de la nostra comunitat.
L’heretatge
que hem rebut ens compromet a mantenir-lo i actualitzar-lo fins on calgui per a
ser fidels a l’expressió prou coneguda dels “signes dels temps”. Aquest
compromís ens mena també a preguntar-nos quins trets han de configurar la
nostra comunitat avui, i a vetllar per un testimoni clar i convincent de qui
som i de què fem.
En
un temps com el present, fent que els esdeveniments i les coses circulin
mitjançant xarxes prou sofisticades a una gran velocitat, caldria preguntar-nos
també quin paper està cridada a representar la parròquia de cara al futur. Els
infants que ara són a la catequesi, ja podeu donar per fet que esperen una
resposta clara en aquest sentit. La vida de fe a l’avenir ha de ser ben
diferent de la que vam conèixer quan érem petits, potser també diferent de la
que hi ha ara a la comunitat.
Trobo,
però, irrenunciable un manament com ara estimar. Pot semblar un tòpic, però
estimar serà sempre essencial... Com diu Sant Joan de la Creu: “Finalment serem
examinats en l’amor”. Fora d’això, no em veig gens amb cor de dibuixar un
perfil de futur de la parròquia si no és amb l’esforç de caminar al capdavant
del món que avança, esdevenint referents clars. Aquesta vocació capdavantera,
en el fons, arranca amb Jesucrist, quan plantejava situacions noves i fins a un
cert punt revolucionàries a la gent instal·lada d’aquella època. Potser va sent
hora que l’Església, acostumada a anar a remolc dels esdeveniments, prengui una
iniciativa que la faci motivadora de comunitats futures.”
Aquest va ser el pròleg del llibre La Parròquia oberta al futur, que va escriure Mn. Lluís Saumell i que va ser editat amb motiu de la celebració del cinquantenari de la nostra parròquia.
D’això
ja fa 24 anys, l’any que ve s’acompliran 75 anys. Llegint aquestes paraules de
Mn. Lluís pot semblar que el temps s’ha aturat perquè, paraula per paraula,
avui, malgrat el temps transcorregut, aquest text es podria escriure exactament
igual.
I
no pas perquè Mn. Lluís fos un visionari, sinó perquè l’anhel que transmeten les
seves paraules no ha canviat gens i són igualment vàlides en l’actualitat.
En
el seu moment, la celebració del cinquantenari va ocupar el quefer de la
comunitat al llarg de tot un curs, potser més i tot, perquè va ser considerada una
efemèride molt important. I certament que ho va ser i l’enrenou que va
comportar va ser considerable.
El
Simposi del qual parla Mn. Lluís va ser llargament preparat i participat,
perquè en aquell moment més que valorar el present de la comunitat, tot volent
defugir el cofoisme, es va posar el centre d’interès en com havia de ser el
futur, amb la intenció clara de que no solament no es perdés el llegat
adquirit, sinó que es potenciés la vida de la parròquia.
No
em correspon a mi analitzar si aquell anhel s’ha acomplert o no, només he
volgut deixar constància de les sentides paraules de Mn. Lluís en aquell
moment.
Josep Maria Lari
Les lectures d’avui son plenes de missatges pregons, bonics, i al mateix temps, perillosos i potencialment destructius, segons com els llegim i interpretem. Les dues primeres ens parlen d’un Déu que afalaga, sedueix, ens enamora, i s’apodera de nosaltres. «M’heu afalagat, Senyor, i m’he deixat seduir» (Jr 20). «La meva ànima s’ha enamorat de vós» (Salm 62).
L’enamorament no depèn de la nostra voluntat. Fins i tot, pot arribar a anul·lar-la. I aquesta frase de Jeremies: «...us heu apoderat de mi i m’heu dominat, ...» podria ser dita de la relació d’algú amb alguna secta. I Pau ens diu: «... per l’amor entranyable que Déu ens té, us demano que li oferiu tot el que sou, com una víctima viva...» Però, qui estima entranyablement, pot voler «víctimes»? Vol iguals en la dignitat, malgrat la infinita diferència.
A l’evangeli Jesús ens diu: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que pregui la seva creu i m’acompanyi» Com diu Marie Balmary: «Acompanyar: aquest verb escau als subjectes. Evoca la igualtat en dignitat, en llibertat». La nostra relació amb Déu no té res a veure amb el seguidisme d’un guru o d’una secta. És una relació d’amor. I l’amor (també l’amor de Déu vers nosaltres) és presència, és cura amatent perquè la persona estimada (cadascú de nosaltres) visqui, i arribi a ser allò que pot arribar a ser. Però, com podem pensar això (i creure-ho), si veiem tantes persones «abandonades», de Déu?
Entenc que Crist, a ulls humans, va ser (i, de fet, es va sentir) abandonat pel Pare. L’amor és comunió (comú-unió), en mirades, en desitjos, en decisions..., però no «fusió» (cadascú manté la seva identitat i llibertat). En aquesta línia, Pau ens diu que el culte veritable a Déu rau en que transformem la nostra manera de veure les coses, segons la mirada de Déu. Això pot portar-nos molts problemes, com li va passar a Jeremies.
Pere no ho entenia això de mirar com Déu mira i renyava al Crist quan deia als deixebles que ell «...havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots ...»; a la renyada, Jesús replica: «no veus les coses com Déu, sinó com els homes.» (Mt. 16). L’amor és comunicació franca i oberta, mirant als ulls (això és l’oració); l’amor és una decisió lliure, no solament un sentiment.
El Déu en el qual creiem no ens demana -per ser, i viure en plenitud- l’anul·lació i el buidament del nostre «jo», sinó del nostre «ego». El «jo» és el centre del nostre ésser, de la nostra consciència, de la nostra identitat, de la nostra llibertat, i l’origen del nostre amor. L’«ego» és un jo idolatrat, inflat, fals, egoista, tancat en ell mateix, orgullós, dominador i menyspreador dels altres.
Santiago Quijano
Clicant aquí s'enllança amb l'entrevista.
