"Estima als altres com a tu mateix”
Les lectures d’avui ens ho posen ben clar: Estimar
és la norma.
La nostra obligació, el nostre deure, ens recorda
Sant Pau a la Carta als Romans, és estimar-nos els uns als altres.
També ens ho diu el llibre d’Ezequiel, si be no
utilitza la paraula estimar, però sense estimar, com es podria estar atent al
proïsme i advertir-lo quan s’aparta del mal camí? Sense amor, el més fàcil és
deixar-ho córrer, apartar-nos d’Ell i
això sí, criticar-lo, parlar-ne malament.
A l’evangeli de Mateu, Jesús, també, sense
utilitzar la paraula estimar, ens diu que estimem als altres. Així, si el teu
germà et fa una ofensa, ves a parlar amb ell i fes-li veure, si no t’escolta,
ves-hi amb algú altre i parleu-ne, si tampoc t’escolta parleu-ne a la comunitat.
L’ensenyament de Jesús és què mirem d’ajudar, corregint, dialogant, que és
clarament una expressió d’amor, respectant, sempre, la llibertat de l’altre.
Comportant-nos així serà Jesús mateix qui ajudarà
a través nostre. Ell ens assegura que, tot el que demanem des d’aquesta
dimensió de l’amor que ens obre a la unitat, ens ho concedirà perquè és present
en tot grup o comunitat unida i reconciliada.
I que difícil és afrontar les coses, parlar de
les diferències entre uns i altres, dialogar-ne, posar-nos d’acord. És més
fàcil tancar-nos en els nostres interessos personals, en la nostra voluntat, la
nostra veritat, per sobre dels altres, i si algú ens ha ofès, o creiem que ens
ha ofès, apartar-lo, menysprear-lo.
Estiguem atents a les lectures d’avui, no sigui que canviem allò que deia a l’inici: “Estimar és la
norma” per “Estimar-me a mi mateixa és la norma” que certament és diferent i
està lluny del que ens diu Jesús.
Maite Cura Grané
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada