28 de febrer 2024

Xavier Garí: Una crida a la reflexió sobre la ferida de la guerra i el camí cap a la pau

Una setantena de persones van escoltar el dilluns 26 de febrer la primera conferència de Quaresma del cicle organitzat conjuntament per l’Associació CIC i la comunitat de Sant Ildefons. El professor Xavier Garí de Barberà, historiador, conlictòleg i irenòleg, va reflexionar sobre la ferida de la guerra.

El professor Garí es dedica a la història de la pau, que és una part de la història que no s’acostuma investigar. La pau, en el fons, és la història majoritària. Sovint només es veu la part fosca, però es tracta de tenir una mirada més completa i compensar la historiografia de la guerra, que és la que predomina, amb els estudis dels camins de la pau que s’han fet durant de les diferents èpoques. L’irenologia, que l’estudi de la pau, dóna sortida a totes les guerres de forma creativa, pacífica i no violenta.

La primera part de la conferència va ser una profunda reflexió sobre les causes de la guerra. Garí sosté que les guerres no són fenòmens espontanis o inevitables, sinó més aviat resultats de decisions humanes concretes, sovint motivades per interessos econòmics. És aquesta perspectiva econòmica la que fa que les guerres s'acabin quan han fet prou mal, quan ja no són lucratives, deixant en el seu rastre una estela de pobresa, destrucció i dolor.

Garí assenyalà com la majoria dels conflictes quotidians es resolen a través de la sortida de l'espiral de violència, una via que, desitjaria ell, es pogués estendre a escala global. No obstant això, adverteix que els interessos pecuniaris sovint impedeixen l'aplicació d'aquestes solucions pacífiques a nivell internacional, mantenint una situació de confrontació mal resolta.

La proposta de l’historiador consisteix en una mirada realista sobre la guerra, basada en dades objectives i allunyada de les percepcions enganyoses. Així, destacà com les guerres són el resultat de processos de preparació, planificació i provocació, més que d'accidents o malentesos. Les guerres neixen de mitjana amb una dècada de preparació. Putin va començar a ser Primer Ministre poc mesos abans de l’any 2000, i cap el 2012, sent ja President de Rússia, va fer diferents rodes de premsa en la que avisava que envairia Ucraïna si l’OTAN s’expandia cap a la zona limítrof amb el seu país.

Les guerres estan molt estudiades i no passen per atzar ni per casualitat, per tant es podrien evitar. Tenim l’exemple de la Guerra Freda, que va ser

la primera guerra de la història de la humanitat, la primera guerra mundial  que acabà en taules, no hi va haver ni vencedors ni vençuts. Va ser una situació de desarmament molt gran. L’any 1991 hi havia una situació extraordinària per poder superar situació bèl·lica permanent existent al món. Només van caldre 10 anys perquè arribés l’atac a les Torres Bessones i s’entrés en una nova etapa de conflictes. Aquests anys es van desaprofitar per fer una bona transició a Rússia per deixar enrere la nostàlgia soviètica. De la mateixa manera que després de la Primera Guerra Mundial,  les democràcies occidentals no van cuidar que la recuperació alemanya servis per confirmar una bona transició a manera la república de Weimar que hauria permès democratitzar el país, i en canvi l’any 1933 va ser l’auge de les forces autoritàries del nazisme, entrant Hitler al poder.

Per Xavier Garí, el món no està bé, però mai havia estat tan bé com ara. Pensem que la violència predomina i que la única forma de fer-li  front és amb més violència, però això és una gran mentida que manté tot aquest sistema. Evidentment hi ha aspectes a millorar, però és rotundament fals que cada vegada anem a pitjor. Si mirem el passat hi ha aspectes que han desaparegut o han disminuït en gran manera com l’esclavatge, la inquisició o moltes discriminacions. De fet la religions apareixen inspirades en els valors de la no-violència. Si algun patrimoni hi ha de la no-violència són les religions.

27 de febrer 2024

Celebració comunitària del sagrament del baptisme

Els batejos es fan en diumenge a les 12 del migdia.

Les famílies que vulguin demanar el bateig per a la seva mainada cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

25 de febrer 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

Disposat per servir?

“Aquí em teniu”. Quina afirmació més senzilla, i que difícil de dir amb el cor ple i sincer, quan som cridats a servir. El relat del Gènesi ens presenta gairebé sense dir-ho, una revolució: el sacrifici humà no té cap sentit davant dels ulls de Déu, ni davant dels ulls de l’home. Abans, però, cal que l’home estigui disposat a tot, per servir.

Aquesta voluntat de servei és precisament l’únic holocaust, l’únic sacrifici que importa. Que fàcil de dir, i que difícil de fer. Quan Déu  demana a Abraham que sacrifiqui el seu fill, l’únic que estima, està posant a prova la capacitat d’Abraham de resistir-se a posar-se a disposició. Cal molta força de voluntat i molta fe per escoltar i obeir. Cal posar-se en presència del Senyor, és a dir, disposat a escoltar, a assumir la crida, a no defugir-la.

És clar que tenim moments d’il·luminació, moments en els quals sentim que res no ens atura, en els quals intuïm la Presència, moments d’eternitat en aquest costat del paradís. I tanmateix, cal baixar a la plana, cal entrar a la ciutat i assumir sense por el servei al qual hem estat cridats. Pau ho diu amb el seu llenguatge radical, tan de blanc o negre que a vegades ens deixa perplexos: Déu donà en holocaust el seu fill a l’home. És gairebé dir que Déu escoltà la crida a servir i es va embolicar tant en la nostra realitat que, finalment, no tingué altra opció que donar el seu fill en sacrifici per mostrar-nos el camí.

Abans, però, ens podem abandonar uns instants al gaudi de la contemplació de la transfiguració, als moments de més profunda comprensió del per què de la Presència, amb els quals carregar de sentit l’acció a què som cridats. Moments de contemplació personal, però també compartida, amb la ingenuïtat del company de Jesús que li demana de construir unes cabanes per quedar-se més temps a la muntanya.

I és que, a qui no li agrada sentir l’aire serè dels cims de les muntanyes més altes? Qui no hi ha sentit alguna mena de Presència, alguna mena de transcendència? Que bé que s’hi està! Jesús, però, que ha sentit la crida i que sap molt bé quin és el camí a prendre, deixa ben clar que han de tornar a la terra.  Perquè servir implica tornar a la ciutat, cercant permanentment la cara de Jesús en totes aquelles persones amb les quals interaccionem. I fent-ho per implicar-nos-hi, per ser fidels a la crida, al camí que Jesús ens indica. “Aquí em teniu”. Fins a quin punt estem disposats a dir-ho?

Família Vives Requena

24 de febrer 2024

La setmana dia a dia

Dilluns, 26  

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Meditació cristiana a la Capella del Santíssim a les 19.15 h

Primera Conferència de Quaresma a les 19,30h a l’Auditori del CIC, Via Augusta, 205. Tema:  La ferida de la guerra”, a càrrec del Prof. Xavier Garí de Barbarà, Doctor en Història i professor d’humanitats a la UIC

 

Dimarts, 27

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

 

Dissabte, 2

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda

23 de febrer 2024

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 25 de febrer:

Diumenge II de  Quaresma

 

Proper diumenge dia 3 de març:

Diumenge III de Quaresma

Dia d'Hispanoamèrica

21 de febrer 2024

Consell pastoral de febrer

El passat dilluns dia 19 es va reunir el Consell pastoral en la seva habitual trobada mensual. Jaume Reguant, membre de la comissió d’economia, es va encarregar d’explicar la situació econòmica de la Comunitat destacant que les despeses de l’any 2023, sense haver cap despesa extraordinària, han estat superior en uns 25.000 euros als ingressos. Les aportacions dels subscriptors cobreixen aproximadament el 50% del pressupost, però les entrades no augmenten al mateix ritme que les sortides. Més o menys la meitat del diners es dediquen a compartir els béns (Càritas, Fons Comú Diocesà, ajuts assistencials ....). Ara per ara, els ingressos ordinàries de la Comunitat no cobreixen les despeses ordinàries. Es van proposar diferents accions per revertir aquesta situació que s'ha anat repetint els darrers anys: intentar augmentar el nombre de subscriptors, augmentar les quotes del qui ja ho són, explicar la situació econòmica a la Comunitat amb transparència per tal que tothom en sigui conscient, potenciar el datàfon i el bizum com a formes de pagament ... Pel que fa a les despeses ja s’han pres algunes decisions per intentar retallar-les parcialment, però qualsevol mesura nova serà complicada.

El següent punt de l’ordre del dia el van ocupar les celebracions del 75è aniversari de Sant Ildefons. Es va valorar molt positivament la missa de la diada de Sant Ildefons, destacant la participació i la presència propera de l’abat de Montserrat. Es va aprofitar l’ocasió per agrair a l’ Ignasi Bonjoch el disseny del logotip per aquesta efemèride i el gran cartell que s’ha penjat a l’atri.

El dia  fixat per anar la comunitat a Montserrat serà el dissabte 13 d’abril. Hi haurà la possibilitat d’anar-hi amb autocar, el qual sortiria cap a les 9 hores del carrer Madrazo per poder arribar a la missa conventual. Es preveu una visita guiada a una dependència del monestir no gaire coneguda, i un dinar conjunt. La tornada a Barcelona seria al voltant de les 6 de la tarda. El preu rondaria els 50 euros per persona. Properament s’obriran les inscripcions per tal de poder reservar l’autocar i el restaurant.

Es comenta que els escrits rebuts per explicar què significa Sant Ildefons per cadascú de nosaltres ja arriba a la vintena. Es farà una nova crida per recordar la possibilitat de compartir les nostres experiències i les nostres vivències de la comunitat i poder editar tot el recull.

Es repassen els actes preparats per Quaresma i Setmana Santa: les tres xerrades al CIC els dilluns 26 de febrer, 4 i 11 d’abril, la vetlla de pregària el dilluns 18 de març, la celebració del Perdó els dies 20 i 22 de març, i les celebracions de  Diumenge de Rams, Dijous i Divendres Sant, la Vetlla Pasqual i Diumenge de Pasqua.

S’acorda sol·licitar a l’Anton Ramon Sastre si el dimarts 16 d’abril pot presentar a les instal·lacions de la parròquia el seu nou llibre “Los sacramentos. Dimensión simbólica de la existencia”, editat pel Centre de Pastoral Litúrgica.

També s’informa que el bisbat de Barcelona ha fet arribar una petició de préstec temporal de la creu de Josep Maria Subirachs que hi ha a la capella per incloure-la en una exposició que s'està preparant sobre art sacre dels anys 60 i 70. També es comunica que s’han deixat en préstec alguns del quadres de Jordi Maragall per a una exposició que ha organitzat la seva família a Terrassa. 

Enguany  es preveu celebrar les confirmacions el dissabte 4 de maig a les 20 hores, amb la presència del bisbe David Abadías.

La reunió finalitzà amb un parenostre i es marcà el dilluns 25 de març per a la propera reunió del Consell.

20 de febrer 2024

Catequesi familiar del 18 de febrer

El passat diumenge 18 va tenir lloc la sessió de Catequesi Familiar d’aquest mes de febrer. Els diferents grups van realitzar un seguit d’activitat que tot seguit es resumeixen.

En el grup de 3er grau es va parlar del desert, les temptacions i el que significa deixar-se guiar. L’Oriol va fer de guia als seus companys que anaven per diversos llocs amb antifaç.

En diferents grups es va reflexionar sobre el camí de la Quaresma, a la vegada que es confeccionà el calendari de Quaresma/Setmana Santa/Pasqua a partir de la primera lluna plena de primavera.

Aquest cops les nenes i els nens de 5è i 6è grau van ser encarregats de preparar la benvinguda per la celebració:

"Hem començat la Quaresma. El camí de la Quaresma comença el dimecres de Cendra.  Com llegirem  en el conte de la primera lectura podem simbolitzar el dimecres de cendra com l´inici d’un camí, abans de començar cremarem allò que ens allunya de Déu, i ens preparem la motxilla amb allò que realment ens fa ser testimonis de l’amor i la pau de Jesús.

Això és el que els nens i nenes de 5è i 6è de catequesi ens emportem a la nostra motxilla, els nostres propòsits de dejuni aquesta Quaresma: saludar amb un somriure, escoltar els altres sense prejudici, recollir i netejar el que utilitzo a casa, estar atent a les necessitats dels altres, seleccionar el que no necessito i donar-ho a qui pugui fer-ne us, no gastar més aigua de la necessària, corregir amb amor, no callar per por, tenir bons detalls amb els que tenim a prop, acompanyar al que està desanimat o trist.

Us animem a tots a fer els vostres propòsits de Quaresma, així segur que la Pasqua serà una festa plena d’alegria i esperança i entre tots farem que el petit tros de món on vivim sigui una mica millor."

La propera sessió de la Catequesi Familiar coincidirà amb el V diumenge de Quaresma, diumenge 17 de març, i els temes a tractar seran el Perdó i la Setmana Santa.

18 de febrer 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

Convertiu-vos i creieu en l'Evangeli

Amb aquestes paraules el dimecres de cendra, després de l'homilia, el celebrant, fent-nos una creu al front, ens imposava la cendra. És important de descobrir el sentit profund de la quaresma.

Un programa de quaresma no es basa tant en obres de penitència, sinó més aviat en esdevenir realment   creients en Jesucrist.

Ha arribat l'hora, "El Regne de Déu és a prop, convertiu-vos i creieu en l'evangeli". Aquest és en resum el missatge de Jesús: la vida no és mai plenitud ni èxit totals, hem d'acceptar l'inacabat, allò que ens humilia, allò en què no reeixim, esmenar el que no fem bé. Déu no ens deixa mai sols amb els nostres problemes, vol construir amb nosaltres una vida més humana i canviar la nostra manera de pensar i actuar, és una bona manera d'entendre la quaresma.

Val la pena d'insistir en la idea de desert. Desert és trobar aquells espais que ens ajudin a desfer-nos de tot el que és superflu per  omplir-nos del que és necessari, aquest terme ens pot quedar una mica lluny tenint present que vivim en un món en moviment constant.

L'evangeli de Marc és el més breu de tots, no entra en el detall del que són les temptacions, però si que ens fa un resum de quin és el pensament de Jesús que, en definitiva, és amb el que ens hem de quedar.

El dimecres de cendra l'evangeli ens donava unes pautes segures per tenir present durant aquest temps de quaresma:  dejuni, treure'ns de sobre tot el que ens fa nosa. almoina, donar-nos nosaltres mateixos i pensar més en les necessitats dels altres.  pregària, és el  que ha de donar sentit a la nostra vida, fer desert sense sortir d'on som i mirar el nostre interior.

L’Església quan parla de la quaresma sempre parla d'un temps saludable, d'un temps de salvació. Que aquesta invitació trobi acollida en tots nosaltres.

 

Lluís Saumell

 

17 de febrer 2024

La setmana dia a dia

Diumenge, 18

Sessió de catequesi familiar mensual a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: la quaresma. S’acaba amb una missa  a les 12,15

 

Dilluns, 19

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Meditació cristiana a la Capella del Santíssim a les 19.15 h

Reunió del consell pastoral, a les 8 del vespre

 

Dimarts, 20

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

 

Dimecres, 21

Trobada del grup de pregària a les 19.00 h

 

Dissabte, 2

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda

16 de febrer 2024

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 18:

diumenge i de  quaresma

 

Dijous dia 22:

festivitat litúrgica de la Càtedra de Sant Pere, apòstol, celebrada a Roma des del s. iv

 

Proper diumenge dia 25:

diumenge ii de quaresma

15 de febrer 2024

Torralba parla sobre la mort del seu fil

El passat mes d’agost, l’Oriol Torralba va patir un accident de muntanya quan feia una excursió amb el seu pare pels Picos de Europa.

El programa "Via lliure" de RAC1 va emetre el passat diumenge 11 de febrer una entrevista en la que el filòsof i teòleg reflexiona sobre la desaparició d’un ésser estimat.

14 de febrer 2024

Quaresma: aprendre a parlar amb Déu i a fer silenci

La mort i la resurrecció de Jesús són per als cristians dos moments inseparables del diàleg que Déu ha intentat tenir sempre amb els homes. L’aparició de Jesús entre els homes ens descobreix que el nostre Déu és un Pare que té neguit per parlar amb els seus fills. Com qualsevol de nosaltres, Jesús, a mesura que els anys passaven, va prendre consciència de que la vida, aquesta fantàstica aventura humana, ha d’afrontar la mort. Jesús pregava, dejunava, fou temptat pel mal, cercava el què era millor per als homes, s’entretenia i parlava amb la gent que trobava, feia amics, va patir incomprensió, va ser perseguit i també va assimilar que havia de morir. Tota la vida de Jesús és la seva resposta al diàleg iniciat pel seu Pare amb ell i la seva mort és la seva darrera paraula en aquest diàleg. La Quaresma ens hauria de fer descobrir que el diàleg, iniciat per Déu en la persona de Jesús, avui continua amb nosaltres.

La Quaresma comença col·locant Jesús en el desert. La seva immensitat se’ns presenta com un espai simbòlic ambivalent. Allí és possible trobar-se amb les forces alliberadores dels déus, però també amb les forces demoníaques del mal, allí és possible tant la vida com la mort, els extrems de tensió més forts que podem experimentar els humans. Durant el temps de quaresma la litúrgia fa una invitació a totes les comunitats cristianes a reproduir l’experiència del desert, és a dir, a allunyar-nos un xic dels problemes quotidians i experimentar el silenci, l’aïllament i la soledat per poder reflexionar, amb serenor i sinceritat, sobre on ens trobem respecte a les exigències de l’evangeli i sobre quin és el camí que hem de seguir en el futur.

A la societat en la que vivim, el temps és una d’aquelles realitats que més s’ha transformat. El temps vola, el temps se’ns escapa, tenim la impressió que el temps existeix per sí mateix, que no és una realitat nostre, que és immaterial i incontrolable com ho pot ser el vent o el fred que sentim en sortir de casa. Però malgrat aquesta acceleració que el rellotge i la societat han imprès a la nostra vida, tots necessitem tenir “el nostre temps” per prendre consciència del què som o del què volem. Hauríem de cercar temps per a nosaltres i per als altres. Al llarg de la nostra vida, tots necessitem dels altres. Som éssers que hem nascut i hem crescut al costat dels altres. Necessitem la proximitat dels altres.

En temps de Quaresma, la preocupació pels altres i la pregària són actituds que ja entenem que no són cosa d’un moment o d’un temps determinat, sinó que han de ser una constant en la nostra vida. El dejuni, que només sembla consistir en un abstenir-se de menjar durant aquest temps, en una dimensió simbòlica és sobre tot una crida a la conversió, a una manera nova d’enfocar la vida. Quan parlem de vida no parlem només de la nostra vida humana, sinó que avui ens cal parlar de la vida de tot el planeta. Ens cal redimensionar el concepte de dejuni cap a un significat que ha de canviar els hàbits de viure als qual estem acostumats, particularment els dels països més rics. A tots ens cal adquirir una voluntat de portar una vida social més austera, més sòbria, més frugal i les comunitats cristianes hauríem de fer una reflexió urgent i compartida, per tal de posar en pràctica una nova manera d’estar en el món i ser testimonis d’una vida compromesa en favor de tota la humanitat.

 

Anton Ramon Sastre


13 de febrer 2024

Quaresma - Pasqua 2024

Febrer

14  dimecres: DIMECRES DE CENDRA Misses a les 12.00 h i a les 20.00h

18  diumenge: 1r diumenge de quaresma

26 dilluns: 19.30h.  1a Conferència de Quaresma*

 

Març

4  dilluns: 19.30h. 2a Conferència de Quaresma*

11 dilluns: 19.30h. 3a Conferència de Quaresma*

18 dilluns: 20.00h. Vetlla de pregària

20 dimecres: 12.00h. Celebració comunitària del Perdó

21 dijous: 20.00h. Celebració comunitària del Perdó

24 diumenge: DIUMENGE DE RAMS: Benedicció a totes les misses

28 dijous: DIJOUS SANT: celebració de la cena del Senyor a les 20.00h

29 divendres: DIVENDRES SANT:

10.00 h Via crucis**

18.00h.  Celebració litúrgica de la passió i mort del Senyor

30 dissabte: 22.00h. Vetlla Pasqual

31 diumenge: PASQUA DE RESURRECCIÓ

 

*Les conferències de Quaresma es faran al CIC (Via Augusta, 205)

** Es farà al Santuari de Sant Antoni de Pàdua (Santaló, 80)

12 de febrer 2024

Conferències quaresmals 2024: Sessions de reflexió i de diàleg organitzades per l'Associació CIC i Sant Ildefons

Les ferides del món

Vivim en un món convuls i ferit. Contemplem atònits esdeveniments que ens colpegen greument. Sentim que els anhels de pau i de bé no es fan realitat. És fàcil sucumbir al desànim i a la moral de derrota. El món està greument ferit: hi ha guerres que no cessen, persisteix la injustícia estructural entre el Nord i el Sud i la ferida ecològica ens dibuixa un futur molt fosc. L’esperança és la virtut que no podem perdre en aquest context. Som cridats a curar ferides, a imaginar mons alternatius, a sembrar esperança on només hi ha llàgrimes.

El papa Francesc ens recorda que l’Església és un hospital de campanya que acull persones ferides i mira de curar-les amb la paraula de Déu.

Conferències presencials a les 19.30 h a l’Auditori del CIC, Via Augusta 205

 

Dia 26 de febrer

La ferida de la guerra

Prof. Xavier Garí de Barbarà. Doctor en Història i professor d’humanitats a la UIC. 






Dia 4 de març

La ferida ecològica

Prof. Maria Bargalló. Vicepresidenta de Justícia i Pau.






Dia 11 de març

La ferida de la injustícia

Prof. Sor Lucia Caram. Dominica contemplativa.



11 de febrer 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

La casa és la llar, el lloc de reunió de la família, on s’hi inviten els amics íntims, on hi tens molts records evocadors de la pròpia història, on els humans ens hi sentim a gust perquè tenim la possibilitat de retrobar-nos i estar junts amb tots els qui estimem, sense que calgui que ens hàgim de dir grans coses. Sovint el silenci és suficient per sentir la presència i la companyia dels qui estimes. El caliu de la llar fa que et sentis acompanyat i segur, fins i tot en aquells moments difícils, físics o anímics, que et poden passar de tant en tant. És un lloc de creixement, de repòs i alhora de refugi.

Dormir al carrer, sigui quina sigui la causa, és una situació denigrant per a la dignitat de tota persona humana, però és un fet freqüent a les grans ciutats. També a la nostra. A vegades, resulta ser el punt d’arribada d’una trajectòria de persones que han vist que no s’acabava d’estructurar la pròpia vida; altres, són circumstàncies sobrevingudes com pot ser la ruïna econòmica familiar que impedeix atendre a necessitats bàsiques; altres perquè hi ha estructures socials i legals que et poden fer fora de casa teva, sense que hi hagi, ara per ara, una resposta que protegeixi els afectats, grans i petits, que arrossegaran per sempre, com una nafra perenne, l’exclusió social.  

L’evangeli d’avui és un exemple de com certes lleis poden arruïnar la vida de les persones. La Llei sacerdotal jueva –llegim- determina qui és pur o impur, qui és digne de viure en societat i qui no, quins són els signes de la impuresa, quines són les conseqüències que haurà d’assumir el que ha estat qualificat d’impur: “Mentre el mal persisteixi, són impurs, i han de viure sols, fora del campament”. Es parla d’un leprós, certament. És una llei primitiva, avui impensable. Però la qüestió és si encara continuem amb moviments socials i disposicions legals que obliguen a molts a “viure sols i fora del campament”, perquè un cop “fora de la comunitat” no hi ha ni sacerdots, ni jutges, ni mans suficients per aixecar-los i donar-los-hi confort.

El leprós de l’evangeli diu a Jesús: “Si voleu, em podeu purificar. Jesús, compadit, el tocà amb la mà i digué: <Sí que ho vull: queda pur>”. La compassió de Jesús va més enllà del perill de contagiar-se Ell mateix i esdevenir impur, però és realista i recomana al leprós guarit que observi les disposicions legals. L’equilibri entre la impugnació de lleis que causen injustícia i, alhora, salvaguardar certes formes arrelades a la societat, és sempre difícil. El que és clar és que per compadir i estendre la mà a qualsevol marginat, s’ha de mirar de cara la injustícia i tenir la ferma voluntat de lluitar per abolir-la.

Anton Ramon Sastre

10 de febrer 2024

La setmana dia a dia

Dilluns, 12  

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Meditació cristiana a la Capella del Santíssim a les 19.15 h

 

Dimarts, 13

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí 

 

Dimecres, 14

Dimecres de Cendra. Inici del Temps de Quaresma. Hi haurà missa a les 12 del migdia i a les 8 del vespre i en ambdues eucaristies es farà el ritu de la imposició de la cendra

 

Dissabte, 17

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda

 

Diumenge, 18

Sessió de catequesi familiar mensual a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S’acaba amb una eucaristia a les 12,15 h

09 de febrer 2024

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 11:

Diumenge vi de durant l'any o del Temps Ordinari que preval davant la commemoració litúrgica de la Mare de Déu de Lourdes

Jornada Mundial del Malalt

Col·lecta de la Campanya contra la Fam al Món

 

Dilluns dia 12:

Solemnitat litúrgica a la ciutat de Barcelona (i commemoració litúrgica a la resta de la diòcesi) de Santa Eulàlia (o Eulària), verge i màrtir, patrona de la ciutat de Barcelona i cotitular de la catedral

 

Dimarts dia 13:

Després de completes s'acaba la primera part del Temps de durant l'any o Temps Ordinari


Dimecres dia 14:

Dimecres de Cendra. Inici del Temps de Quaresma. Hi haurà missa a les 12 del migdia i a les 8 del vespre i en ambdues eucaristies es farà el ritu de la imposició de la cendra

 

Proper diumenge dia 18:

Diumenge I de Quaresma

Missatge del papa Francesc per a la jornada Mundial del Malalt

 «No és bo que l’home estigui sol» (Gn 2,18). Des del principi, Déu, que és amor, va crear l’ésser humà per a la comunió, inscrivint en el seu ésser la dimensió de les relacions. Així, la nostra vida, plasmada a imatge de la Trinitat, està cridada a realitzar-se plenament en el dinamisme de les relacions, de l’amistat i de l’amor mutu. Estem creats per a estar junts, no sols. I precisament perquè aquest projecte de comunió està tan profundament inscrit en el cor humà, l’experiència de l’abandonament i de la solitud ens espanta i ens és dolorosa i fins i tot inhumana. Ho és encara més en moments de fragilitat, incertesa i inseguretat, sovint provocats per l’aparició de qualsevol malaltia greu.

08 de febrer 2024

Homilia del pare Abat de Montserrat de la missa del 75è aniversari de la parròquia Barcelona, 27 de gener de 2024

Estimades germanes i germans,

Atenent els qui som aquí, deixarem la lectura de Sant Pau sobre la superioritat de la vida dels consagrats sobre els casats per un altre  moment.

 A la pàgina web de la parròquia hi ha escrit:

A Sant Ildefons ens reunim creients en Jesucrist formant una comunitat per acollir el seu missatge, escoltant la seva paraula i celebrant l'eucaristia. I a la vegada ens comprometem a fer-lo extensiu a tothom amb el nostre testimoni.

En aquesta eucaristia, aquí a casa, en un diumenge en el qual les lectures ens demanen sobretot que escoltem, jo no he trobat res millor que començar aquestes paraules escoltant què dèieu avui de vosaltres mateixos, o si encara m’ho permeteu després de 27 anys, què dèiem de nosaltres mateixos. Em sembla que els aniversaris tenen aquesta virtut d’incloure en la identitat d’una institució tota la història, una història que, en una parròquia, ha de ser la de les persones, els homes i les dones  que “creients en Jesucrist hem format una comunitat”. 

Per això em sembla bonic i significatiu que les primeres paraules siguin de tots, siguin les que ens defineixen.

I per això mateix la veritable homilia d’avui l’hauríem de fer tots perquè seria l’única que podria fer justícia a la veritat del camí recorregut plegats. He llegit també en el full de la parròquia  que en Josep M. Jubany, el rector,  ens convida d’alguna manera a fer junts aquesta homilia, no ara, però sí durant l’any, explicant “la història” real de cadascú amb la parròquia. Estic segur que en pot sortir un recull que vagi molt més enllà d’allò que podem imaginar.

Serà una veu col·lectiva que inclourà molta gent, tanta com n’ha passat per aquesta casa, que donarà testimoni que la misericòrdia ha prevalgut sempre més que la justícia, que gairebé ningú no hi haurà trobat una paraula dura que l’hagi allunyat de Déu. Una veu que, en el fons, deixa veure que la comunitat de Sant Ildefons ha intentat humilment escoltar la Paraula i celebrar l’eucaristia com a mitjans d’acollir el missatge de Jesucrist.       

07 de febrer 2024

Mans Unides - Col·lecta de la Campanya contra la Fam al Món

De nou, Mans Unides demana el nostre suport. El lema per aquest any 2024 és:  L'única espècie capaç de canviar el planeta: l'efecte ésser humà.

Com cada any la campanya destina tres projectes per als  Arxiprestats de l'Arquebisbat de Barcelona, que són els següents:

Rahshahi, Bangladesh:

 Desenvolupament sostenible de comunitats indígenes.

Karonga, Malawi:

 Modernització del procés d'elaboració del cafè i la macadàmia.

Ciudad Sandino, Managua, Nicaragua:

Reducció de la violència contra les dones i els infants.




06 de febrer 2024

Presentació de Mn. JM. Jubany de l’eucaristia de celebració del 75 aniversari

Benvinguts,

Ens apleguem aquest capvespre al voltant de l'altar, per celebrar l'eucaristia d'acció de gràcies en el setanta-cinquè aniversari de la fundació de la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona.

En nom del consell pastoral, de Mn Lluís SaumellMn Xavier Dou i en nom meu, us agraïm la vostra presència. La vostra assistència a aquesta eucaristia és una mostra, una més, de la vostra estima per tot el que és la comunitat de Sant Ildefons.

Un agraïment molt cordial, al pare Abat de Montserrat, Manel Gasch, per haver acceptat la invitació que li feu el consell pastoral de presidir aquesta eucaristia. Hi ha moltes raons que avalen aquesta invitació. En primer lloc, la vinculació de la vostra família, i de vós mateix, a la comunitat de Sant Ildefons; avui tenim un record entranyable pel vostre pare, Josep Maria, i estem molt contents que la vostra mare, Angelina, estigui entre nosaltres. També perquè la vostra presència, és un signe de comunió amb el Monestir i el santuari de Montserrat, institucions de les quals la nostra comunitat de Sant Ildefons ha rebut molts beneficis al llarg de la seva història; també, i sobretot, ens recorda que al llarg d'aquest setanta-cinc anys, la comunitat de Sant Ildefons ha fet camí tenint com a companya de viatge la Mare de Déu, sota l'advocació de Montserrat. Ella ens ha donat abric dins el seu  mantell blau, en els moments freds  i delicats. Veritablement Montserrat és el nostre Sinaí.

Gràcies als mossens que concelebreu en aquesta eucaristia, el pare Francesc, guardià del convent dels pares franciscans del carrer Santaló, bons veïns i amb qui tenim una bona i fructífera amistat,  al pare Ramon M. Nogués, el qual, tots  ho sabem, forma part de la nostra comunitat i en valorem molt les aportacions.

I benvinguda a les autoritats que ens heu volgut acompanyar, el Sr. Jordi Martí regidor del districte de Sant Gervasi. La vostra presència és un signe, que agraïm,  de la col·laboració de totes les institucions del nostre barri per fer una societat més justa, més solidària i més cívica. La comunitat de Sant Ildefons ha donat moltes mostres, al llarg de la seva història, del seu compromís ciutadà.

En aquests capítols d'agraïments, no podem ni hem d’oblidar les germanes de l'Infant Jesús, conegudes popularment com a Dames Negres, per la seva hospitalitat i generositat. Els primers anys de la nostra història foren a la capella del seu col·legi. Fou allà on la nostra comunitat adquirí una notorietat, quan fou l'origen d'una defensa ciutadana a favor de la llengua, cultura i identitat del nostre país.

Gràcies a Mercè Cano i a tots els cantaires, que esteu aquí dalt, per la vostra disponibilitat, amb el vostres cants ens ajudareu a lloar al Bon Déu i donar-li gràcies.

I, sobretot, moltes gràcies a tots vosaltres, sou la raó de ser de la nostra comunitat. Gràcies a tots vosaltres, els qui sou presents, i els qui no han pogut venir. Tenim molt present el testimoni de tots aquells que ens ha precedit i que ja viuen en la plenitud de l'amor de Déu. Entre tots heu fet que la història de la comunitat de Sant Ildefons, sigui una història de gràcia, per a tots, un do, regal de Déu.

Disposem-nos, doncs, a celebrar l'eucaristia dominical per donar gràcies a Déu, per intercessió de Sant Ildefons, per tots els dons que hem rebut al llarg d'aquests anys. Una eucaristia en la qual tindrem molt presents als qui han mort, i als quals confiem a la bondat de Déu. Impossible esmentar els noms de tots, però els recordem en el nom dels rectors que ja han mort: Mn Narcís Saguer, i Mn Joan Alemany.

El lema d'aquest aniversari és: "Mirada agraïda al passat , per viure el present i projectar-se cap al futur". Que ho sapiguem fer.

05 de febrer 2024

Pastoral de la Salut

Des de grup de pastoral dels malalts i de la gent gran donem la benvinguda a la Carme Pons, que s'incorpora a l'equip. 

La Carme ha realitzat acompanyament com a voluntària en diferents hospitals i s'està formant com a agent pastoral a la Facultat de Filosofia de Catalunya (AUSP) en col·laboració amb el Secretariat interdiocesà de Pastoral de la Salut (CET), l’Institut Borja de Bioètica (URL) i l’Institut Universitari de Salut Mental Vidal i Barraquer (URL).

04 de febrer 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

Jesús pel seu poder diví vencé el mal físicament i espiritualment. A la primera lectura de Job veiem el seu patiment quan diu: “estic neguitós del vespre a la matinada”. I també sant Pau sent la urgència de proclamar la salvació de Déu per l’home i exclama: “pobre de mi si no ho fes”, fent-se ressò del que Jesús diu en l’evangeli d’avui quan respon als seus deixebles que li asseguren que tothom el buscava: “anem a d’altres llocs, als pobles veïns, i també predicaré que aquesta és la meva missió.”  

En aquest evangeli hi ha un detall que no ens pot passar per alt. Jesús, el segon dia després d’haver curat la sogra de Pere i molts d’altres malalts que li portaren cap al tard, quan es llevà de bon matí, encara fosc, se n’anà a un lloc solitari i s’hi quedà pregant. És un fet freqüent en els evangelis que ens revela que l’oració de Jesús era un diàleg constant amb el Pare i que el mantenia amb una fe madura, psicològica, que no li permetia l’estancament ni la regressió.

Arribar a una maduresa és un ideal difícil d’aconseguir, però aquí rau l’esforç, la tenacitat i el no defugir del deure moral de l’ésser humà, i més del cristià, quan veiem que el món està travessat pels sofriments; el nostre compromís s’ha d’imposar de totes a totes. Les guerres, els problemes climàtics, les morts absurdes, la manca de feina i la que ens prendrà, segons diuen, la intel·ligència artificial etc., són sofriments avui i ara i els sofriments han de vigoritzar l’amor i donar-li qualitat. Jesús no va posar la creu en el món, ja se la va trobar. Els creients, com qualsevol home o dona, s’han d’enfrontar al dolor i al mal, sobreposant-se al rebuig amb la força de l’amor.

La gent anava buscant Jesús perquè se sentia estimada. Jesús no sent llàstima de nosaltres, però sí en té compassió. La llàstima és mirar el dolor des de fora. La compassió, mirar-lo des de dintre, que és com fer-se càrrec del patiment dels germans amb tota amalgama de circumstàncies.

Compadint-nos amb el silenci, la companyia afectiva, amb la mirada amorosa de qui no se’n desentén, de qui és capaç de donar-ho tot de forma altruista, pel suport humà de la fe en Crist Jesús que ens manifestà l’amor d’un pare i mare únic.

Francesc Xavier de Dou

03 de febrer 2024

La setmana dia a dia

Dilluns, 5

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Meditació cristiana a la Capella del Santíssim a les 19.15 h

 

Dimarts, 6

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí    

 

Dimecres, 7

Trobada del grup de pregària, a les 7 de la tarda

 

Dissabte, 10

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda