Una setantena de persones van escoltar el dilluns 26 de febrer la primera conferència de Quaresma del cicle organitzat conjuntament per l’Associació CIC i la comunitat de Sant Ildefons. El professor Xavier Garí de Barberà, historiador, conlictòleg i irenòleg, va reflexionar sobre la ferida de la guerra.
El professor Garí es dedica a la història de la pau, que
és una part de la història que no s’acostuma investigar. La pau, en el fons, és
la història majoritària. Sovint només es veu la part fosca, però es tracta de
tenir una mirada més completa i compensar la historiografia de la guerra, que
és la que predomina, amb els estudis dels camins de la pau que s’han fet durant
de les diferents èpoques. L’irenologia, que l’estudi de la pau, dóna sortida a
totes les guerres de forma creativa, pacífica i no violenta. La primera part de la conferència va ser una profunda
reflexió sobre les causes de la guerra. Garí sosté que les guerres no són
fenòmens espontanis o inevitables, sinó més aviat resultats de decisions
humanes concretes, sovint motivades per interessos econòmics. És aquesta
perspectiva econòmica la que fa que les guerres s'acabin quan han fet prou mal,
quan ja no són lucratives, deixant en el seu rastre una estela de pobresa,
destrucció i dolor. Garí assenyalà com la majoria dels conflictes quotidians
es resolen a través de la sortida de l'espiral de violència, una via que,
desitjaria ell, es pogués estendre a escala global. No obstant això, adverteix
que els interessos pecuniaris sovint impedeixen l'aplicació d'aquestes
solucions pacífiques a nivell internacional, mantenint una situació de
confrontació mal resolta. La proposta de l’historiador consisteix en una mirada
realista sobre la guerra, basada en dades objectives i allunyada de les percepcions
enganyoses. Així, destacà com les guerres són el resultat de processos de
preparació, planificació i provocació, més que d'accidents o malentesos. Les
guerres neixen de mitjana amb una dècada de preparació. Putin va començar a ser
Primer Ministre poc mesos abans de l’any 2000, i cap el 2012, sent ja President
de Rússia, va fer diferents rodes de premsa en la que avisava que envairia
Ucraïna si l’OTAN s’expandia cap a la zona limítrof amb el seu país. Les guerres estan molt estudiades i no passen per atzar
ni per casualitat, per tant es podrien evitar. Tenim l’exemple de la Guerra
Freda, que va ser la primera guerra de la
història de la humanitat, la primera guerra mundial que acabà en taules, no hi va haver ni
vencedors ni vençuts. Va ser una situació de desarmament molt gran. L’any 1991
hi havia una situació extraordinària per poder superar situació bèl·lica permanent
existent al món. Només van caldre 10 anys perquè arribés l’atac a les Torres
Bessones i s’entrés en una nova etapa de conflictes. Aquests anys es van
desaprofitar per fer una bona transició a Rússia per deixar enrere la nostàlgia
soviètica. De la mateixa manera que després de la Primera Guerra Mundial, les democràcies occidentals no van cuidar que
la recuperació alemanya servis per confirmar una bona transició a manera la
república de Weimar que hauria permès democratitzar el país, i en canvi l’any
1933 va ser l’auge de les forces autoritàries del nazisme, entrant Hitler al
poder. Per Xavier Garí, el món no està bé, però
mai havia estat tan bé com ara. Pensem que la violència predomina i que la
única forma de fer-li front és amb més
violència, però això és una gran mentida que manté tot aquest sistema.
Evidentment hi ha aspectes a millorar, però és rotundament fals que cada vegada
anem a pitjor. Si mirem el passat hi ha aspectes que han desaparegut o han disminuït
en gran manera com l’esclavatge, la inquisició o moltes discriminacions. De fet
la religions apareixen inspirades en els valors de la no-violència. Si algun
patrimoni hi ha de la no-violència són les religions.
