Disposat per servir?
“Aquí em teniu”. Quina afirmació més senzilla, i que difícil de dir amb el cor ple i sincer, quan som cridats a servir. El relat del Gènesi ens presenta gairebé sense dir-ho, una revolució: el sacrifici humà no té cap sentit davant dels ulls de Déu, ni davant dels ulls de l’home. Abans, però, cal que l’home estigui disposat a tot, per servir.
Aquesta voluntat de servei és
precisament l’únic holocaust, l’únic sacrifici que importa. Que fàcil de dir, i
que difícil de fer. Quan Déu demana a Abraham que sacrifiqui el seu fill,
l’únic que estima, està posant a prova la capacitat d’Abraham de resistir-se a
posar-se a disposició. Cal molta força de voluntat i molta fe per escoltar i
obeir. Cal posar-se en presència del Senyor, és a dir, disposat a escoltar, a
assumir la crida, a no defugir-la.
És clar que tenim moments
d’il·luminació, moments en els quals sentim que res no ens atura, en els quals
intuïm la Presència, moments d’eternitat en aquest costat del paradís. I
tanmateix, cal baixar a la plana, cal entrar a la ciutat i assumir sense por el
servei al qual hem estat cridats. Pau ho diu amb el seu llenguatge radical, tan
de blanc o negre que a vegades ens deixa perplexos: Déu donà en holocaust el
seu fill a l’home. És gairebé dir que Déu escoltà la crida a servir i es va
embolicar tant en la nostra realitat que, finalment, no tingué altra opció que
donar el seu fill en sacrifici per mostrar-nos el camí.
Abans, però, ens podem abandonar uns
instants al gaudi de la contemplació de la transfiguració, als moments de més
profunda comprensió del per què de la Presència, amb els quals carregar de
sentit l’acció a què som cridats. Moments de contemplació personal, però també
compartida, amb la ingenuïtat del company de Jesús que li demana de construir
unes cabanes per quedar-se més temps a la muntanya.
I és que, a qui no li agrada sentir
l’aire serè dels cims de les muntanyes més altes? Qui no hi ha sentit alguna
mena de Presència, alguna mena de transcendència? Que bé que s’hi està! Jesús,
però, que ha sentit la crida i que sap molt bé quin és el camí a prendre, deixa
ben clar que han de tornar a la terra.
Perquè servir implica tornar a la ciutat, cercant permanentment la cara
de Jesús en totes aquelles persones amb les quals interaccionem. I fent-ho per
implicar-nos-hi, per ser fidels a la crida, al camí que Jesús ens indica. “Aquí
em teniu”. Fins a quin punt estem disposats a dir-ho?
Família Vives Requena
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada