31 de juliol 2021

Reflexions a la Paraula de Déu

Lectura del Llibre de l’Èxode

Punt de reflexió:

“Tota la comunitat del poble d’Israel murmurà en el desert contra Moisès i Aharaon”

Van arribar a dir que estaven millor quan eren esclaus a Egipte.

Que fem nosaltres? Murmurar contra el Govern de la Generalitat……Murmurar contra el Govern de l’Estat…..Murmurar contra el Govern de la Comunitat Europea, murmurar contra tothom. Tenim prou dades per fer crítiques i donar solucions? O sols busquem satisfer el nostre ego, pensant “tots aquests i aquestes són burros, jo, o nosaltres ho faríem molt millor”. Afortunadament també tenim persones que saben criticar i aportar idees.

 

Salm Responsorial 77, 3-4. 23-24.25 i 54

Punt de reflexió:

Bé voldríem ensenyar als nostres fills tot el que hem après del Senyor,

però els nostres fills i nets es passen hores penjats del mòbil i de l’ordinador, absorbint coses interessants i també immundícies de buidor.

Crec que no ens hem de deprimir, nosaltres amb el nostre exemple, amb les nostres mínimes paraules, també hem d’intentar que puguin arribar a tastar el blat celestial.

 

Punt de reflexió:

Fa més de 2000 anys que Pau deia aquestes paraules, i, que en són d’actuals¡¡¡¡¡¡¡¡¡

“No us han ensenyat la veritat sobre Jesús?” I tant que ens l’han ensenyat, però com vivim? Enganxats a les sèries, als esports, a qualsevol cosa que ens faci oblidar la cascada de notícies negatives, truculentes, que omplen la majoria de diaris i televisions.

Quan arribarem a entendre que la felicitat sols la trobarem revestint-nos d’aquesta nova naturalesa que Déu ha creat a imatge seva: portant una vida justa, BONA I SANTA DE VERITAT.

 

EVANGELI - Jo 6,24-35

Punt de reflexió:

Els qui venen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set.

Anem a Ell?  Creiem en Ell?

O passem la vida esporuguits per la covid19?

O pel terrible problema climàtic que ens fa témer que acabarà amb la humanitat?

O ens fan por les pateres que arriben plenes de persones quan aquí tenim aquesta taxa tan alta d’atur?

O tenim por de la extrema dreta, malgrat que ells diuen que són autèntics cristians?

Crec que hem d’ocupar-nos de tots els problemas que ens afecten i que afecten totes les persones, però intentant anar a Ell i creure en Ell, o no?

 

  Angelina Hurios

29 de juliol 2021

Chagall. Els estats de l'ànima

Exposició al Museu Diocesà de Barcelona, del 16 de juliol al 28 d'octubre. 

Mostra de l’espiritualitat de la pintura de Chagall en les obres exposades al Museu Diocesà i la Catedral de Barcelona. 

Chagall considerava que l’art tenia el poder de transmetre un missatge de pau entre nacions i religions. L’artista, que va viure en primera persona els horrors de dues guerres mundials i la persecució religiosa, veia en l’art una manera de transmetre l’amor universal entre els homes i una manera d’apropar-se a Déu. 

Aquesta espiritualitat és el punt de partida de l’exposició ‘Chagall. Els estats de l’ànima’, que aglutina 39 obres en dos eixos temàtics: una sèrie sobre la Bíblia, on la dona és la protagonista, i “Els set pecats capitals”, una de les primeres sèries de gravats de Chagall creats el 1926. 

L’exposició és una mostra del diàleg intercultural entre les dues religions monoteistes que constitueixen els pilars de la cultura occidental contemporània, la religió jueva i la religió cristiana. A més, l’exposició ofereix una 'playlist' que permet acostar-se a Chagall a través de la música! 

27 de juliol 2021

I Jornada mundial dels avis i de la gent gran

Aquest passat diumenge dia 25, l'Església ha celebrat la festa de sant Jaume apòstol, vigília de la festa  de sant Joaquim i santa  Anna,  i també, per iniciativa del Papa Francesc, la primera Jornada mundial dels avis i de la gent gran.

Us soc sincer, quan em vaig assabentar que el bisbe de Roma promovia una Jornada amb aquesta intenció, no em va acabar de convèncer, ja que em va recordar aquells homenatges que organitzava la “Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros”, o el “Monte de Piedad”, on s’exhibia els avis recitant poesies que lloaven la gent gran i a canvi l’entitat bancària els posava quatre diners a la llibreta d'estalvi L’endemà, però continuaven vivint en la misèria.

Tanmateix, com es diu,  és propi de savis canviar d'opinió. Me l'he llegit i el missatge que Francesc ha publicat amb motiu d'aquesta jornada m’ha agradat . Un missatge on no hi ha paternalisme,  sinó que més aviat és una invitació a que els que ja som grans no abdiquem de la vida, mantinguem l'esperança i sapiguem trobar el nostre lloc en la societat. (El trobareu fotocopiat al costat de les bústies).

Avui, doncs,  és un dia apropiat perquè siguem conscients de la precarietat en què viuen molts dels nostres avis i àvies. Segons estadístiques de l'Ajuntament de Barcelona, cada vegada són més les persones grans que viuen soles, i amb greus problemes de subsistència. I a la soledat i  a l’economia precària  de vegades, cal afegir-hi, la vergonya que representa veure's en la vellesa en una situació de vulnerabilitat.  Una situació totalment nova per a molts.

En una societat on les proclames i tota la publicitat van dirigides a la gent jove, on un dels missatges més potents és que ens convencem que no som vells, i que una de les ridiculeses més comunes és amagar-se els anys que es tenen, o enganyar-se, dient que se’n tenen menys; és encoratjador, llegir en el Missatge del Papa, que no oblidem que el Senyor, "no margina a la gent gran, al contrari està sempre a prop nostre -sempre- amb noves invitacions, amb noves paraules, amb el seu consol, però sempre està a prop nostre. Vosaltres sabeu que el Senyor és etern i que mai no es jubila. Mai".
Amb motiu d'aquesta Jornada, cal reconèixer el gran testimoni que ens han donat moltes persones grans durant aquest any i mig de pandèmia. Els que llegiu el Full des d'una residència de gent gran, ho sabeu per experiència. La pandèmia ha estat molt cruel amb els ancians i ancianes, que s’han hagut de passar llargues temporades sense poder rebre la visita de familiars; sovint aïllats en les seves habitacions. Amb l'ai al cos perquè companys o companyes morien per culpa de la Covid-19.

El Papa en el seu missatge diu : "El profeta Joel va pronunciar en una ocasió aquesta promesa: «Els vostres vells tindran somnis, i els vostres joves, visions» (3,1). El futur del món resideix en aquesta aliança entre els joves i la gent gran. Qui, si no els joves, pot prendre els somnis de la gent gran i dur-los a terme? Però per això és necessari seguir somniant: en els nostres somnis de justícia, de pau i de solidaritat hi ha la possibilitat que els nostres joves tinguin noves visions, i junts puguem construir el futur. En el llibre del Cohelet hi ha la cèlebre expressió: Tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa. Doncs bé, acollim amb estimació i esperança  la vellesa, com deia el títol d'un cèlebre llibre d'espiritualitat dels anys 1970, visquem “la joia d'envellir”. Amb realisme, acceptem  les limitacions, però conscients que les persones s'estimen pel que són, no per la seva eficiència.

 

 Josep M. Jubany


24 de juliol 2021

Reflexions a la Paraula de Déu

 Qui mana? 

Maneu que en el vostre regne aquests dos fills meus seguin

l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra

 

És comprensible que la mare d’en Jaume i d’en Joan, com diu l’evangeli d’avui, desitgi el millor per als seus fills sense tenir en compte el bé dels altres deu companys. Jesús posa condicions a en Jaume i en Joan i els pregunta si són capaços de beure el calze que ha de beure el Mestre. La resposta és afirmativa, però queda clar que és el pare qui defineix el lloc per a cadascú. És evident que ningú té idea de com està organitzat el Regne de Déu.

Crec que al cel no hi deu haver categories perquè, al llarg de la història, hi ha hagut infinitat de persones que d’una forma o una altra han begut el calze com va beure Jesús. És possible que al cel hi hagi preferències, però això és un pensament amb visió humana. Del que estic segur és que la porta celestial, si és que n’hi ha, és oberta a tothom que sigui digne d’entrar-hi, sense cues ni empentes perquè hi ha lloc per a milions d’ànimes.

En la segona part de l’evangeli d’avui és comprensible també la indignació dels altres deu companys; no els agrada que en Jaume i en Joan passin al davant. Jesús compara la situació amb el que passava en aquell temps quan els governants feien i desfeien el que volien amb els seus súbdits. El Mestre els diu que qui vulgui ser el primer haurà de ser el servidor de tots.

Avui dia, els governants encara tenen alguna similitud amb el que passava en temps de Jesús. És cert que al nostre país s’han acabat les condemnes a mort perquè diuen “tenim una democràcia plena”, plena, però, d’incongruències. En teoria, democràcia vol dir que qui mana és el poble i, a la pràctica, qui mana és aquell jutge parcial que envia a presó un innocent. Aquest acusat injustament també és un súbdit com descriu Jesús.

Avui em sento pessimista, només faltava llegir el final de la primera lectura dels fets dels apòstols perquè acaba molt malament: Més tard el rei Herodes feu matar amb l’espasa el Jaume, el germà del Joan.

Malgrat la meva moral sota mínims intentaré felicitar els Jaumes.

 Àngel Oliva

 

 

23 de juliol 2021

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 25 de juliol:

Solemnitat litúrgica de Sant Jaume (anomenat el Major), apòstol, (+44 per Pasqua) de Betsaida, germà de Joan (fills de Zebedeu), patró d'Espanya que preval davant el diumenge XVII de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Dilluns dia 26 de juliol:

Commemoració litúrgica de Sant Joaquim i Santa Anna, pares de la Benaurada Verge Maria (tradició iniciada al s. II)

 

Dimarts dia 27 de juliol:

Commemoració litúrgica (a la diòcesi de Barcelona) de Sant Cugat, màrtir barceloní (s. IV), d'origen africà, benerat al monestir de Sant Pere d'Octavià de Sant Cugat del Vallès

 

Dijous dia 29 de juliol:

Commemoració litúrgica de Santa Marta, germana de Maria i de Llàtzer, amics de Jesús residents a Betània

 

Dissabte dia 31 de juliol:

Commemoració litúrgica de Sant Ignasi de Loiola (1491-1556), prevere basc, fundador de la Companyia de Jesús a Roma (1540)

 

Proper diumenge dia 1 d'agost:

Diumenge XVIII de durant l'any o del Temps Ordinari que preval davant la commemoració litúrgica de Sant Alfons-Maria de Liguori (Nàpols 1696-Pagani 1787), bisbe, fundador dels Redemptoristes i doctor de l'Església

22 de juliol 2021

Les noves obres de misericòrdia

Quan redacto aquest escrit (dilluns a la tarda) estem pendents de les restriccions que decretarà el govern amb motiu de la nova escalada de la pandèmia. És important que aquestes normes, per antipàtiques i molestes que siguin, les complim tots, i ho fem, no sols perquè ens evitarem sancions, sinó com una mostra de veritable caritat i solidaritat envers els nostres veïns  i companys.

A l’evangeli de Lluc, Simeó diu a Maria: “i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima.  Així es revelaran els pensaments amagats al cor de molts”. (Lc. 2), doncs bé, parafrasejant les paraules del venerable ancià, em sembla que podem dir que la pandèmia ha ferit greument la nostra societat i ha posat al descobert les actituds  que  inspiren les actuacions de molts.  L’eradicació, o almenys la no propagació del virus, és responsabilitat de tots, ningú en queda al marge. Això  significa que segons com actuem ens mostrarem caritatius i  solidaris, o egoistes i insolidaris. És contrari a la caritat no ser  estricte amb el seguiment no sols  de les normes establertes, sinó de les recomanacions, que ens fan les autoritats i els professionals de la sanitat.

És per aquest motiu que goso qualificar d’obres de misericòrdia les pràctiques següents:

1. Rentar-se les mans sovint, guardar les distàncies, dur  la mascareta (ben posada) en el llocs recomanats.  

2. No parlar ni menjar als transports públics.

3. Rebre la vacuna, seguint les pautes establertes  segons les edats. Hi ha persones que són contràries a tot tipus de vacunes, bé per ideologia, bé desconfiança en aquest tipus de medicina. Cal que, amb honestedat, revisin les seves conviccions i siguin conscients que fins al moment no s’ha trobat cap altre remei que la vacuna per frenar els contagis.

4. Prendre les precaucions establertes en el cas de contagi, o d’haver estat en contacte amb algun infectat. És molt pesat, i més ara en temps de calor i vacances, quedar-se aïllat i fer la quarantena, però és una mostra d’afecte per les persones que conviuen amb nosaltres.

5. No participar en cap acte multitudinari on no sigui possible complir les normes de distància, i també on hi hagi part dels assistents que no porten mascaretes.

6. Col·laborar, personalment o bé amb diners, amb institucions com Càritas diocesana, Creu Roja, o d’altres que ajuden les persones que per culpa de la pandèmia pateixen dificultats econòmiques.                  

7. Interessar-se per les persones malaltes i/o grans, que degut a la pandèmia pateixen més la soledat. Si no és possible visitar-les, telefonar-les, fer-los arribar l’afecte.

8. Reflexionar sobre tot el que representa la pandèmia. Discernir sobre la pròpia vida i les nostres conductes. I que d’aquest mal, en traguem un bé, com per exemple ser més respectuosos amb la natura, retrobar el valor de la solidaritat, adonar-nos de la nostra vulnerabilitat.

9. Pregar, demanar a Déu que ens doni ànims i encert per vèncer la pandèmia, que ens il·lumini i ens ajudi en aquests moments, que els pobres i malalts, trobin en nosaltres ajuda i en  el Bon Déu esperança.        

10. I, per acabar aquest decàleg, un consell, que no és pròpiament una obra de misericòrdia, però que la seva pràctica ens ajudarà a donar-hi sentit: aprofitar aquest temps per llegir l’Evangeli i conèixer més, tant espiritualment, com intel·lectualment a Jesús de Nazaret, Déu amb nosaltres.

Josep M. Jubany

20 de juliol 2021

Agraïment als caps i als monitors de l’Esplai i de l’Escoltisme

L’Esplai Sant Ildefons i l’Agrupació Escolta Joan Maragall tenen una tradició de molts anys a casa nostra; any rere any  molts nois i noies joves de la comunitat han pres la responsabilitat no solament d’ocupar-se del lleure dels més petits, i dels no tan petits, tots els caps de setmana al llarg del curs, sinó que, a més, en arribar aquest temps planegen sortides de campaments i colònies d’estiu per a tots els infants separant-los en funció de la seva edat. Amb aquestes sortides pretenen que els infants gaudeixin de la natura i aprenguin a conviure solidàriament conreant els valors cristians.

Fa pocs dies informàvem de les sortides que han preparat els dos grups per a aquest any i que ja estan en marxa. Per als més petits cerquen llocs a prop del país, i amb els més grans s’atreveixen a anar més lluny. Deixem constància del nostre agraïment, més encara davant les dificultats afegides aquest any per raó de la pandèmia.

Són tants els anys que duen a terme aquesta activitat que és lògic que, tant a un grup com a l’altre, n’hagin estat responsables  molts nois i noies que més tard o més d’hora, en funció de l’edat, hagin estat rellevats per d’altres que han continuat la tasca; la majoria d’ells i elles han sortit dels mateixos infants que n’han gaudit de petits i que en fer-se grans s’han sentit atrets a continuar.

La comunitat se sent orgullosa de donar aixopluc sota el nostre nom, no només de la bona feina que duen a terme, sinó també de la responsabilitat que recau sobre les seves espatlles per mantenir aquesta continuïtat ininterrompuda de tants anys.

Compartim els seus valors i el seu esforç d’educar en el lleure els infants, i els desitgem tots els èxits possibles, que assoleixin els seus objectius i que tornin a casa sans i estalvis havent “carregat piles”, com és costum de dir, amb afany renovat per emprendre el nou curs que no tardarà a començar.

17 de juliol 2021

Reflexions a la Paraula de Déu

Els va ensenyar la necessitat de compartir

Avui l’evangelista Marc, ens deixa el seu testimoni descrivint un dels miracles més grans que podem llegir als evangelis: un miracle al mar de Galilea on es concentra l’activitat inicial de Jesús. Un mar que és com un mirall de la nostra vida: a voltes tranquil i a voltes violent, quan bufa el vent que baixa de la muntanya. La nostra vida és tranquil·la de vegades i en altres ocasions plena de neguits, però sempre tenim a Jesús al nostre costat.

Avui és diferent; les aigües eren calmades i els seus deixebles tornaven d’ensenyar el que  havien après d’Ell. Sabien la terrible notícia de l’assassinat de Joan Baptista, cosí de Jesús, un home bo, auster, que demanava el penediment dels pecats i anunciava la justícia de Déu. Va ser màrtir de la veritat.

Podem imaginar com se sentia Jesús, i la necessitat que tenia de compartir un espai de pau i calma amb els seus deixebles: per això se n’anà en una barca a l’altra banda del llac, però una gran gentada el seguia per la riba. Ell els veié com ovelles sense pastor i es commogué. Jesús ens mostra un cop més la seva misericòrdia i compassió, veu la necessitat dels que anaven a trobar-lo, àvids no sols de la seva paraula, sinó també de nodriment.

A l’Antic Testament veiem com en temps de Moisès, Déu envia el manà al desert per alimentar el poble famolenc, i ara Jesús, amb cinc pans i dos peixos, aconsegueix donar de menjar a tothom; i és aleshores quan es produeix el miracle. Varen menjar cinc mil homes, sense comptar les dones i les criatures. I encara sobraren dotze cistelles plenes. Aquell dia, els va ensenyar la necessitat de compartir. El miracle és aquest, haver aconseguit que la gent compartís el pa que tenien; no existeix doncs una salvació individual, ni ara ni mai. Dos mil anys més tard, multituds famolenques van pels nostres mars fugint de guerres i misèries.

Preguem al Creador amb el papa Francesc:

«Senyor i Pare de la humanitat, que creàreu tots els éssers humans amb la mateixa dignitat, infoneu en els nostres cors un esperit fraternal. Inspireu-nos un somni de retrobament, de diàleg, de justícia i de pau. Impulseu-nos a crear societats més sanes i un món més digne, sense fam, sense pobresa, sense violència, sense guerres».

Rosa Maria Olivella

16 de juliol 2021

La litúrgia de la setmana

Diumenge dia 18:

Diumenge XVI de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Dijous dia 22:

Festivitat litúrgica de Santa Maria Magdalena (de Magdala), deixebla de Jesús

 

Divendres dia 23:

Festivitat litúrgica de Santa Brígida (Suècia 1303-Roma 1373), religiosa vídua, fundadora de l’Institut del Salvador, patrona d'Europa

 

Proper diumenge dia 25:

Solemnitat litúrgica de Sant Jaume (anomenat el Major), apòstol, (+44 per Pasqua) de Betsaida, germà de Joan (fills de Zebedeu), patró d'Espanya que preval davant el diumenge XVII de durant l'any o del Temps Ordinari

 

15 de juliol 2021

Espai de lectura: El camino abierto por Jesús. Marcos (Grupo SM)

Un llibre que ajuda a descobrir a Jesús seguint l’evangeli de sant Marc.

Aquesta obra pretén ajudar a entrar en el camí que va obrir Jesús, centrant la nostra fe en el seguiment de la seva persona. Un llibre que neix de la voluntat de recuperar la Bona Noticia de Jesús per als homes i dones del nostre temps.

Amb els seus disset capítols, l’evangeli de Marc és el més breu de tots. Potser per això va ocupar durant molt temps un discret segon pla. Avui, però, ha adquirit gran interès, perquè és el relat més antic sobre Jesús que ha arribat fins a nosaltres. A més a més, Mateu i Lluc el van assumir com a base dels seus respectius evangelis.

Autor: José Antonio Pagola Elorza

 

 

14 de juliol 2021

Espai de lectura: El company de camí (Centre de Pastoral Litúrgica)

Obrir la gana de pregar. Aquest és l’objectiu del llibre. Per assolir- lo, s’han triat 560 versets dels salms, que es distribueixen en quatre setmanes i cada setmana en els seus dies corresponents. De manera que la seva lectura continuada i sense presses permet crear l’hàbit de la pregària i configurar una mirada esperançada, agraïda i compromesa sobre allò que vivim. Els versets dels salms vénen acompanyats d’una guia pràctica per fer pregària i d’alguns textos de pregària rellevants en la tradició cristiana.

Autor: Josep Perich

13 de juliol 2021

Espai de lectura: 300 missatges del papa Francesc (Emaus book 137)

Des de l’inici del seu pontificat, el papa Francesc s’ha caracteritzat per utilitzar un llenguatge profund, senzill i assequible alhora. Molts tenim la sensació que ens parla a cadascú personalment i que, com un rector sol·lícit, arriba al cor de la gent amb les seves paraules valentes i compromeses.

Aquí s’han seleccionat 300 missatges oferts pel Papa al llarg dels seus tres primers anys de pontificat.

Luis Benavides, autor de la selecció, ens els presenta dividits en tres parts de 100 missatges, amb els títols següents:

a) L’Evangeli de la misericòrdia;

b) L’Evangeli del perdó;

c) Missatges als bisbes, preveres, religiosos, religioses, seminaristes, novicis i novícies.

12 de juliol 2021

Ahir, festa de sant Benet

Encara que litúrgicament, ahir, celebràvem el diumenge, no podem obviar que l’onze de juliol, l’Església celebra la festa de Sant Benet. Benet ha estat nomenat, i amb raó, “pare de monjos”, “mestre de vida espiritual”, i és patró d’Europa. Com va dir Pau VI: “Amb la creu, el llibre i l’arada, Sant Benet i els seus fills transmeteren la civilització cristiana a totes les poblacions, del Mediterrani a Escandinàvia, d’Irlanda a les planes de Polònia“.

Tots els historiadors estan d’acord que els monestirs benedictins han estat al llarg de la història promotors de cultura, i no s’entén la civilització europea sense ells. El lema “ora et labora”(prega i treballa), ha traspassat els murs dels monestirs, i són moltes les generacions de creients que han vist en aquestes paraules tot un programa de vida.

Sant Benet "continua oferint la seva saviesa, no sols als monjos, sinó a tots els homes  i dones d’avui ", com ha dit el P. Abat Josep M. Soler. I és que malgrat que Sant Benet va deixar aquest món fa més de 1500 anys, el seu ensenyament continua viu a través de la seva Regla, que "sintetitza tot el seu esperit d´home de Déu, de deixeble de Jesús i de servidor de l´Església".

La primera biografia que tenim de sant Benet, la devem al papa Sant Gregori, que hi dedicà el llibre II de la seva obra “Diàlegs“. L’estil del llibre ens recorda el de les floretes de sant Francesc. El papa Gregori dedica tot el llibre segon a Benet de Núrsia, «un home de vida venerable, beneït per la gràcia i Benet de nom. Des del temps de la infantesa, tingué cor d’ancià». En 38 capítols, el nostre autor descriu els inicis de la vida monàstica de sant Benet, com a ermità a Subiaco; n’explica el progressiu aprofundiment espiritual fins arribar a la culminació de la seva vida espiritual a Montecassino, on va acabar d’escriure «una Regla dels monjos, remarcable per la seva discreció i molt clara de llenguatge” (el P Bernabé Dalmau , ha traduït al català aquesta obra, publicada per Edicions de Montserrat).

Aquest recordatori  de Sant Benet en el dia de la seva festa, vol ser una mostra de reconeixement i agraïment a tot el que l’Església catalana deu als monestirs, tant masculins com femenins, en les seves dues branques: benedictins i del Cister. 

Tots els que teniu la bona voluntat de llegir-me, sabeu com d’important ha estat per a la vostra, i per a la meva, vida espiritual la influència benedictina.  Els monestirs catalans continuen essent lloc de cultura, d’espiritualitat, d’acollida i de testimoniatge d’amor al país. Hi ha multitud de fets que avalen aquesta afirmació. En posaré un exemple ben recent: durant els dies més durs de la pandèmia, quan estàvem confinats i no podíem anar a l’Església, molts de nosaltres hem seguit la celebracions litúrgiques que transmetien per les xarxes socials des de Montserrat. Ens hem sentit acompanyats seguint amb els monjos les pregàries de laudes i especialment les vespres.

Els monestirs benedictins cistercencs de Catalunya són estimats per tots nosaltres i ho són perquè la seva litúrgia ens ajuda a pregar; el seus cants ens emocionen i afinen el nostre esperit; les seves prèdiques, escrits i publicacions són motiu de reflexió i d’aprofundiment. I també, perquè quan esmentem els diferents monestirs catalans, ho fem amb la naturalitat del qui parla d’una realitat ben nostra. Cap creient català se sent estrany enmig dels fils o filles de sant Benet.

 

Josep M. Jubany

 

 

10 de juliol 2021

Reflexions a la Paraula de Déu

Ens cal estar oberts a l'imprevist!

De les lectures d’aquest diumenge, em colpeixen dues idees: la crida de Déu i la missió que ens encomana.

A la primera lectura  Amos es defensa de les paraules d’Amassià, dient-li que  és el Senyor qui l’ha cridat per ser profeta del poble d’Israel. Ell era pastor, tenia la  seva vida muntada, la crida va ser un imprevist, ell no hi comptava, però va acceptar-la i va deixar la seva vida de confort per acollir el nou projecte i el seu nou destí. Amos ens dona  una bona lliçó; ens  cal estar atents, oberts al imprevist, a la crida... com va fer ell.

En la carta als efesis Pau ens remarca la gratuïtat d’haver estat escollits per Déu. Ell ens ha omplert de tota saviesa i intel·ligència. I nosaltres, què hem de fer a canvi? Què és el que Ell espera de nosaltres? Segurament ens vol fer participar en la seva obra creadora, ens vol col·laboradors seus, segurament espera que siguem els instruments a les seves mans, que fem arribar el seu missatge arreu, i siguem testimonis de la nostra fe.

L’evangeli de Marc, ens diu que Jesús va cridar als Dotze i els va enviar de dos en dos, a proclamar la Bona Nova de l’evangeli. Perquè puguin fer bé la seva feina, els dona un consell: que vagin lleugers, que deixin totes les coses innecessàries que els poden destorbar, que prenguin tan sols el més imprescindible. També nosaltres, per poder apropar-nos als altres, cal que  deixem tot allò que ens pot distreure i que ens pot destorbar: els nostres prejudicis, les nostres seguretats, el nostre egoisme, l’autosuficiència, el nostre confort, el consumisme,.... i tantes i tantes coses que ens barren el pas a una relació fraternal i acollidora amb els altres.

Jesús quan va enviar els Dotze els va donar uns dons perquè la seva tasca fos més planera. Els hi donar el poder de curar i el de treure dimonis. A nosaltres Jesús també ens envia a difondre la Bona Nova de l’evangeli i ens dona uns poders que hem de saber utilitzar. Quan ajudem, quan escoltem, quan fem companyia, ....curem una mica els altres; quan ajudem a rebaixar angoixes, depressions, soledats,... contribuïm a treure dimonis....

Senyor feu que estiguem atents per entendre què espereu de nosaltres i seguir dòcilment la vostra crida.

 Àngels Vilaró

09 de juliol 2021

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 11:

Diumenge XV de durant l'any o del Temps Ordinari que preval davant la festivitat litúrgica de Sant Benet (+547), abat, patriarca dels monjos d'Occident, patró d'Europa

 

Dijous dia 15:

Commemoració litúrgica de Sant Bonaventura (1218-1274), bisbe d'Albano, cardenal (franciscà) i doctor de l'Església

 

Divendres dia 16:

Commemoració litúrgica de la Mare de Déu del Carme o del Carmel (s. XIII), patrona de la gent de la mar

 

Proper diumenge dia 18:

Diumenge XVI de durant l'any o del Temps Ordinari

08 de juliol 2021

Comiat de l'any, AEIG Joan Maragall

Escrivim en nom de l’agrupament escolta Joan Maragall per desitjar-vos un bon final de curs i un bon estiu! 

Aquest curs 2020-21 no ha estat fàcil per a ningú, especialment per a les persones que hem treballat en el lleure. Això ha fet que haguem dedicat molt de temps a fer funcionar el cau el millor possible, la qual cosa ens ha  allunyat de mantenir una relació més propera/continuada amb vosaltres. Una situació que estem segurs que hauria estat molt millor en unes circumstàncies de més normalitat. 

Creiem que és una bona ocasió per recordar que per a nosaltres és tot un privilegi poder comptar amb la parròquia, com a espai on dur a terme les nostres tasques pedagògiques.

Esperem que estigueu bé i que de cara l’any que ve ens puguem veure més les cares! 

Moltes gràcies, 

Equip de caps de l’AEiG Joan Maragall

07 de juliol 2021

Temps de vacances

N’és el temps i tots els qui estan en condicions de fer-ne podran gaudir de l’alleujament de les restriccions sanitàries imposades  per la Covid-19. Ha estat un any dur amb moltes tensions i és lògic que vulguem treure’ns de sobre tots els maldecaps acumulats. Des d’aquí desitgem unes bones vacances a tots.

No ens oblidem, però, dels qui no solament no en poden fer, sinó que per a ells és un temps en què no canvia res, perquè han de continuar malvivint amb la seva situació de pobresa, de malaltia, de solitud, de marginació, o de privació de llibertat. 

La parròquia seguirà oberta, l’horari de misses serà el mateix, només hi haurà  canvis en els horaris de despatx, dels quals informarem oportunament.

06 de juliol 2021

Jornada de responsabilitat en el Trànsit

El trànsit ens implica a tots. Tots omplim carrers i carreteres exposats a perills de tota mena, més encara si tenim en compte que avui hi circulen vehicles lleugers, com els patinets i les bicicletes, que per la seva fragilitat hem de tenir molt presents, tant si caminem com si conduïm un cotxe o una moto. Convé exigir que ni patinets ni bicicletes circulin per les voreres. 

Als problemes de circulació, cal afegir-hi, les distraccions que provoquen els telèfons mòbils mentre conduïm, i el risc que comporta conduir sota els efectes de l’alcohol o les drogues.

Aquesta Jornada és un toc d’atenció sobre la nostra responsabilitat davant la gran quantitat d’accidents que es produeixen cada any, amb morts i lesionats ben sovint de forma permanent.

05 de juliol 2021

Proposta de remodelació d’arxiprestats i unitats de pastoral en comunitats pastorals (III)

Continuo i acabo aquestes senzilles reflexions sobre la “Proposta de remodelació d’arxiprestats i unitats de pastoral en comunitats pastorals”

Com ja vaig comentar en els dos darrers escrits, aquesta proposta ha rebut moltes crítiques. No és estrany, fins i tot era d’esperar.  Les crítiques que ha rebut i continua rebent la proposta són de tot tipus, n’hi ha de constructives, la intenció de les quals és corregir i millorar alguns aspectes del projecte, però també n’hi ha  hagut de molt corrosives. I aquí, cal distingir. Alguns han rebutjat la proposta perquè estan en contra de qualsevol canvi, i el que és pitjor, han aprofitat l’ocasió per manifestar el seu malestar amb els bisbes i la pastoral diocesana barcelonina. D’altres, malgrat que han fet crítiques, fins i tot a la totalitat, no les han fet en contra  que es proposés una remodelació del bisbat, sinó que pensen que la proposta presentada no és la més apropiada.

La primera reflexió que em suggereixen aquestes reaccions és que, malgrat que algunes manifestacions han estat molt agres, fins i tot ratllant el mal gust, totes elles palesen una gran estima pel paper que fan les parròquies en la pastoral diocesana. Les parròquies són apreciades, i són molts els creients -alguns de forma molt activa, d’altres anant només a missa-, per als quals la parròquia és una comunitat i un lloc molt estimat. No és estrany escoltar expression,s com ara, ”la meva  parròquia” per referir-se a la parròquia on normalment hom participa.

La segona reflexió que em faig davant d’aquesta proposta, i aquí “em mullo”, és que Mn. Josep M. Romaguera, rector de Santa Eulàlia de Mèrida de l’Hospitalet, Mn. Antoni Matabosch, membre del Consell presbiteral i durant molts anys delegat d’economia del Bisbat de Barcelona, i el Sr. Eduard Sala, cap d’acció social de Càritas Diocesana, són persones que coneixen molt el terreny; tots ells han tingut grans responsabilitats diocesanes i s’han esforçat per fer una bona feina, però, a parer meu, han anat massa de pressa. Han presentat un pla, que tot i que es diu que només és una proposta que pot ser canviada, molts l’han vist com definitiva.

Ja ho vaig manifestar en el primer escrit, un nou mapa pastoral és inevitable, ja que l’actual és inviable. Ara bé, cal que es faci amb pedagogia, que ajudi a tots a una veritable conversió.  I aquí cal que es dialogui i es discuteixi amb el laïcat. Cal que es  donin directrius per al diàleg als consells i pastorals: parroquials, arxiprestals, diocesans. Que els consells  puguin fer propostes al Consell episcopal. Sé, perquè conec el tarannà, que no hi ha cap voluntat de menystenir ni ofendre ningú per part del bisbes i vicaris episcopals, ara bé, no n’hi ha prou que l’únic que es demani als consells pastorals parroquials sigui la resposta d’una enquesta en la qual es pregunta només quines són les activitats que es porten a terme a cada parròquia.

Sóc conscient que és més fàcil criticar que construir, i que tot és molt difícil; ara bé, no oblidem que les parròquies les han construït els laics; durant segles els laics les han mantingut, els rectors, vicaris hi estem de pas. No es pot fer cap canvi significatiu sense comptar amb el laïcat. El papa Francesc ens ha sorprès amb un sínode al qual vol que hi participin tots els creients d’arreu de món; és una aposta per la sinodalitat. Aquí, a casa nostra, tenim una gran ocasió per realitzar-la.

 

Josep M. Jubany

04 de juliol 2021

03 de juliol 2021

Reflexions a la Paraula de Déu

Mc 6,1-6  Els profetes només són mal rebuts al seu poble

Recordeu el conte d’Andersen El vestit nou de l’emperador? Aquell en què tothom creia que l’emperador portava uns vestits preciosos fins que un nen va fer veure a tothom que anava despullat? Aquest conte admet diverses lectures, però em vull centrar en la mirada neta del nen, l’únic sense prejudicis, l’únic que és capaç de veure i de fer veure la veritat.

Els veïns  de Natzaret, els parents de Jesús tampoc no eren capaços de reconèixer els seus miracles -les seves accions-  i se n’escandalitzaven.  Alguns tenien una mirada miop, no eren capaços de veure i entendre el que tenien just al davant. D’altres, per orgull o per mesquinesa, no van admetre que Jesús, un dels seus, podia ser diferent i aportar una nova saviesa.

No em costa gaire de trobar en nosaltres aquestes actituds. Que fàcil que és adonar-se sempre dels problemes i els defectes dels altres sense mai ser conscient dels propis o dels del nostre entorn més immediat. I que difícil que és de reconèixer que entre “els nostres” hi pugui haver personalitats diferents, creatives, innovadores. O que ens diguin coses que no ens agrada sentir perquè posen en qüestió les nostres comoditats i inèrcies. No, no som tan diferents dels veïns de Natzaret...

Es preguntaven també d’on li venia a Jesús el do de saviesa i l’autoritat amb què parlava. No procedia de cap títol ni tampoc de cap reconeixement extern, sinó que provenia de l’interior, de la seva connexió profunda amb Déu Pare.

Sorprès que no el volguessin creure, es va veure obligat a marxar de Natzaret per ser  fidel a aquesta profunda connexió amb el Pare i poder ser el que estava destinat a ser. I així, recorrent viles i pobles, es va anar mostrant com aquell qui treu vels de mediocritat i mentida, com aquell qui desvela la veritat, com aquell qui genera camins de plenitud.

I nosaltres? En aquest temps de pandèmia en què hem sentit tantes, tantíssimes paraules, i tan contradictòries, serem capaços de reconèixer qui “parla amb autoritat”? Haurem pogut netejar la nostra mirada i fer-nos com infants? Haurem après a diferenciar el que és essencial del que és superflu? Haurem estat capaços d’escoltar el clam de la natura? I el clam dels qui més han patit?

Tant de bo els profetes d’avui, els qui ens proposen aprendre del que hem viscut i convertir el patiment en esperança, no hagin de marxar mai del seu poble.

 

Griselda Gasulla

02 de juliol 2021

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 4:

Diumenge XIV de durant l'any o del Temps Ordinari que preval davant la commemoració litúrgica de Santa Isabel de Portugal (1271-1336), princesa catalano-aragonesa, néta de Jaume I

 

Jornada de responsabilitat en el Trànsit

 

Proper diumenge dia 11:

Diumenge XV de durant l'any o del Temps Ordinari que preval davant la festivitat litúrgica de Sant Benet (+547), abat, patriarca dels monjos d'Occident, patró d'Europa

01 de juliol 2021

Fratelli tutti (i 66)

Després de 65 entrades al blog amb alguns dels punts destacats de l’encíclica del papa Francesc publicats durant els darrers 9 mesos, finalitzem aquest seguit de posts amb les oracions que tanquen Fratelli tutti:

Oració al Creador

Senyor i Pare de la humanitat,

que vas crear a tots els éssers humans amb la mateixa dignitat,

infon en els nostres cors un esperit fraternal.

Inspira'ns un somni de retrobament, de diàleg, de justícia i de pau.

Impulsa’ns a crear societats més sanes

i un món més digne,

sense fam, sense pobresa, sense violència, sense guerres.

 

Que el nostre cor s'obri

a tots els pobles i nacions de la terra,

per reconèixer el bé i la bellesa

que vas sembrar en cada un,

per estrènyer llaços d'unitat, de projectes comuns,

d'esperances compartides. Amén.

 

Pregària cristiana ecumènica

Déu nostre, Trinitat d'amor,

des de la força comunitària de la teva intimitat divina

vessa en nosaltres el riu de l'amor fratern.

Doneu-nos aquest amor que es reflectia en els gestos de Jesús,

en la seva família de Natzaret i en la primera comunitat cristiana.

 

Concedeix als cristians que visquem l'Evangeli

i puguem reconèixer el Crist en cada ésser humà,

per veure-ho crucificat en les angoixes dels abandonats

i oblidats d'aquest món

i ressuscitat en cada germà que s'aixeca.

 

Vine, Esperit Sant, mostreu-nos la teva bellesa

reflectida en tots els pobles de la terra,

per descobrir que tots són importants,

que tots són necessaris, que són cares diferents

de la mateixa humanitat que estimes. Amén.