Quan redacto aquest escrit (dilluns a la tarda) estem pendents de les restriccions que decretarà el govern amb motiu de la nova escalada de la pandèmia. És important que aquestes normes, per antipàtiques i molestes que siguin, les complim tots, i ho fem, no sols perquè ens evitarem sancions, sinó com una mostra de veritable caritat i solidaritat envers els nostres veïns i companys.
A
l’evangeli de Lluc, Simeó diu a Maria: “i a tu mateixa una espasa et
traspassarà l’ànima. Així es revelaran els pensaments amagats al cor
de molts”. (Lc. 2), doncs bé, parafrasejant les paraules del venerable
ancià, em sembla que podem dir que la pandèmia ha ferit greument la nostra
societat i ha posat al descobert les actituds
que inspiren les actuacions de
molts. L’eradicació, o almenys la no
propagació del virus, és responsabilitat de tots, ningú en queda al marge.
Això significa que segons com actuem ens
mostrarem caritatius i solidaris, o
egoistes i insolidaris. És contrari a la caritat no ser estricte amb el seguiment no sols de les normes establertes, sinó de les
recomanacions, que ens fan les autoritats i els professionals de la sanitat.
És
per aquest motiu que goso qualificar d’obres
de misericòrdia les pràctiques següents:
1.
Rentar-se les mans sovint, guardar les distàncies, dur la mascareta (ben posada) en el llocs
recomanats.
2.
No parlar ni menjar als transports públics.
3.
Rebre la vacuna, seguint les pautes establertes
segons les edats. Hi ha persones que són contràries a tot tipus de
vacunes, bé per ideologia, bé desconfiança en aquest tipus de medicina. Cal que,
amb honestedat, revisin les seves conviccions i siguin conscients que fins al
moment no s’ha trobat cap altre remei que la vacuna per frenar els contagis.
4.
Prendre les precaucions establertes en el cas de contagi, o d’haver estat en
contacte amb algun infectat. És molt pesat, i més ara en temps de calor i
vacances, quedar-se aïllat i fer la quarantena, però és una mostra d’afecte per
les persones que conviuen amb nosaltres.
5.
No participar en cap acte multitudinari on no sigui possible complir les normes
de distància, i també on hi hagi part dels assistents que no porten mascaretes.
6.
Col·laborar, personalment o bé amb diners, amb institucions com Càritas
diocesana, Creu Roja, o d’altres que ajuden les persones que per culpa de la
pandèmia pateixen dificultats econòmiques.
7.
Interessar-se per les persones malaltes i/o grans, que degut a la pandèmia
pateixen més la soledat. Si no és possible visitar-les, telefonar-les, fer-los
arribar l’afecte.
8.
Reflexionar sobre tot el que representa la pandèmia. Discernir sobre la pròpia
vida i les nostres conductes. I que d’aquest mal, en traguem un bé, com per
exemple ser més respectuosos amb la natura, retrobar el valor de la
solidaritat, adonar-nos de la nostra vulnerabilitat.
9.
Pregar, demanar a Déu que ens doni ànims i encert per vèncer la pandèmia, que
ens il·lumini i ens ajudi en aquests moments, que els pobres i malalts, trobin
en nosaltres ajuda i en el Bon Déu
esperança.
10.
I, per acabar aquest decàleg, un consell, que no és pròpiament una obra de
misericòrdia, però que la seva pràctica ens ajudarà a donar-hi sentit: aprofitar
aquest temps per llegir l’Evangeli i conèixer més, tant espiritualment, com
intel·lectualment a Jesús de Nazaret, Déu amb nosaltres.
Josep M. Jubany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada