Les noves obres de misericòrdia

Quan redacto aquest escrit (dilluns a la tarda) estem pendents de les restriccions que decretarà el govern amb motiu de la nova escalada de la pandèmia. És important que aquestes normes, per antipàtiques i molestes que siguin, les complim tots, i ho fem, no sols perquè ens evitarem sancions, sinó com una mostra de veritable caritat i solidaritat envers els nostres veïns  i companys.

A l’evangeli de Lluc, Simeó diu a Maria: “i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima.  Així es revelaran els pensaments amagats al cor de molts”. (Lc. 2), doncs bé, parafrasejant les paraules del venerable ancià, em sembla que podem dir que la pandèmia ha ferit greument la nostra societat i ha posat al descobert les actituds  que  inspiren les actuacions de molts.  L’eradicació, o almenys la no propagació del virus, és responsabilitat de tots, ningú en queda al marge. Això  significa que segons com actuem ens mostrarem caritatius i  solidaris, o egoistes i insolidaris. És contrari a la caritat no ser  estricte amb el seguiment no sols  de les normes establertes, sinó de les recomanacions, que ens fan les autoritats i els professionals de la sanitat.

És per aquest motiu que goso qualificar d’obres de misericòrdia les pràctiques següents:

1. Rentar-se les mans sovint, guardar les distàncies, dur  la mascareta (ben posada) en el llocs recomanats.  

2. No parlar ni menjar als transports públics.

3. Rebre la vacuna, seguint les pautes establertes  segons les edats. Hi ha persones que són contràries a tot tipus de vacunes, bé per ideologia, bé desconfiança en aquest tipus de medicina. Cal que, amb honestedat, revisin les seves conviccions i siguin conscients que fins al moment no s’ha trobat cap altre remei que la vacuna per frenar els contagis.

4. Prendre les precaucions establertes en el cas de contagi, o d’haver estat en contacte amb algun infectat. És molt pesat, i més ara en temps de calor i vacances, quedar-se aïllat i fer la quarantena, però és una mostra d’afecte per les persones que conviuen amb nosaltres.

5. No participar en cap acte multitudinari on no sigui possible complir les normes de distància, i també on hi hagi part dels assistents que no porten mascaretes.

6. Col·laborar, personalment o bé amb diners, amb institucions com Càritas diocesana, Creu Roja, o d’altres que ajuden les persones que per culpa de la pandèmia pateixen dificultats econòmiques.                  

7. Interessar-se per les persones malaltes i/o grans, que degut a la pandèmia pateixen més la soledat. Si no és possible visitar-les, telefonar-les, fer-los arribar l’afecte.

8. Reflexionar sobre tot el que representa la pandèmia. Discernir sobre la pròpia vida i les nostres conductes. I que d’aquest mal, en traguem un bé, com per exemple ser més respectuosos amb la natura, retrobar el valor de la solidaritat, adonar-nos de la nostra vulnerabilitat.

9. Pregar, demanar a Déu que ens doni ànims i encert per vèncer la pandèmia, que ens il·lumini i ens ajudi en aquests moments, que els pobres i malalts, trobin en nosaltres ajuda i en  el Bon Déu esperança.        

10. I, per acabar aquest decàleg, un consell, que no és pròpiament una obra de misericòrdia, però que la seva pràctica ens ajudarà a donar-hi sentit: aprofitar aquest temps per llegir l’Evangeli i conèixer més, tant espiritualment, com intel·lectualment a Jesús de Nazaret, Déu amb nosaltres.

Josep M. Jubany