Comentari de les lectures d'avui, diumenge 30 d'agost

Mn.Josep Maria Jubany comenta les lectures del Diumenge XXII de durant l'any.

Reflexions a la Paraula de Déu

Els portadors de les veritats sovint són rebutjats i escarnits, però són un model per a tots nosaltres perquè s’han deixat seduir pel Crist.

Aquesta seducció els fa forts per no doblegar-s’hi i callar tot allò que han conegut i entès de l’amor que és Déu i que ens narra el profeta Jeremies.

Sant Pau semblantment diu: “no puc deixar de fer-ho. Estic obligat i pobre de mi sinó ho fes”.

A la lectura segona se’ns fa una suplica: “Germans, per l’amor que Déu ens té, us demano que l’hi oferiu tot el que sou, com una víctima santa i agradable”.

En quant a l’evangeli veiem que hi ha dues parts diferenciades:

Primer, Jesús anuncia al seus deixebles la seva passió, mort i resurrecció. Segon, es posen les condicions del seu seguiment que és el que ara i avui ens toca reflexionar.

L’estimat apòstol Pere s’oposa enèrgicament a l’anunci fet pel mestre sobre aquesta passió i mort però aquest li diu: “si algú vol venir amb mi que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la vida la perdrà però qui la perdi per mi la retrobarà.”

El qui està enamorat passa per damunt de tot i fa allò que creu perquè ningú l’ha seduït ni l’ha cridat ni l’ha estimat com Ell. I aquest opta per seguir-lo perquè veu que és el centre de tota la seva vida com a deixeble i amb matisos propis de cada vocació dins de l’església i dins d’una vocació plenament cristiana de santedat. Aquest és el raonament d’un sacrifici ofert a Déu. Acompanyar sempre a Crist a l’ara i aquí del nostre temps és una missió i una vocació urgent de la comunitat cristiana. Portar l’evangeli de l’alliberació als homes i dones marginats, de tot i de tots, és un gest de solidaritat d’amor indispensable. Ho declarà Jesús a la sinagoga de Natzaret en els començaments de la seva missió missionera. Entès ara i avui per nosaltres és un compromís efectiu d’un seguiment autèntic i l’hem de portar a la pràctica amb l’esperit de les benaurances. Mai tinguem por de mirar endavant.

 

     Francesc Xavier de Dou

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 30 d'agost:

Diumenge XXII de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Dijous dia 3 de setembre:

Commemoració litúrgica de Sant Gregori el Gran fou un monjo romà de l'Orde Benedictí, Papa (590 - 604), doctor de l'Església i Pare de l'Església d'Occident

 

Diumenge dia 6 de setembre:

Diumenge XXIII de durant l'any o del Temps Ordinari

Reflexions a la Paraula de Déu

Qui és per mi Jesús?

Mateu, a l'Evangeli, ens presenta a Jesús preguntant als deixebles ¿Què diu la gent del Fill de l'home?; i vosaltres, ¿qui dieu que sóc? I ells li responen el que diuen uns i altres i concretament Simó Pere li contesta que Jesús és el Messies, el Fill de Déu viu.

 Si em preguntéssim avui ¿què diu la gent de Jesús? respondria que crec que molts no saben qui és Jesús, per altres potser és un personatge històric, un home bo, un incomprès, un revolucionari, un activista, que no se'n va sortir i el van matar, però que està allà en la història, passat de moda, que els és indiferent. Per moltes de les persones que conec és això, però per les del meu cercle familiar i d'amics, pels que ens diem cristians, qui és Jesús? i més concretament, si m'interpel·lo a mi mateixa i em pregunto: qui és per mi Jesús? Que responc?

 A cercar resposta m'ajuda el Salm: "Enalteixo el vostre nom, perquè estimeu i sou fidel, sempre que us invocava m'heu escoltat; el vostre amor perdura sempre" i em  venen a la ment  unes paraules que diu sovint mossèn Josep Maria Jubany i que, amb el seu permís, me les he fet meves: "Déu és bo i ens estima". Doncs per mi Jesús és això és bo i ens estima, m'estima, estima a tota la humanitat.

 Jesús és un germà, un amic, que el tinc amb mi sempre, en els moments bons i en els moments difícils, camina amb mi, amb nosaltres, ens va marcant el camí, tot i que moltes vegades resulti incòmode,  seguir-lo sigui anar a contracorrent i fem com si no hi fos.  

 A Jesús no el preocupen la litúrgia, les doctrines ni els dogmes. Per Jesús allò que és veritablement important és la felicitat de tots i que tothom tingui una vida digna, perquè ens estima a tots i vol el millor per a tots.

 Massa sovint, els cristians ens entrebanquem en el camí precisament per voler seguir doctrines, dogmes i litúrgia i oblidem l'important: la persona, la que pateix, la que volen desnonar, la que passa gana, la que no té un sostre, la que ha patit o està patint la pandèmia, personalment o d’una persona estimada, la qual a causa de pandèmia s'ha quedat sense feina o sense el seu negoci, la que necessita que l'escoltin.....

 Deixem-nos guiar per Jesús, seguim-lo sempre, no el defugim i preocupem- nos, com Ell, de totes les persones que d'una manera o altre pateixen. 

                      Maite Cura

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 23: 

Diumenge XXI de durant l'any o del Temps Ordinari

Dilluns dia 24: 

Festivitat litúrgica de Sant Bartomeu (o Natanael), apòstol, de Canà de Galilea

Dimecres dia 26:

 Commemoració litúrgica de Santa Teresa de Jesús Jornet i Ibars (Aitona - Lleida 1843 - Llíria - València 1897) verge, fundadora de la congregació religiosa de les Germanes dels Ancians Desemparats ( Barbastre 1872), patrona de la gent gran

Dijous dia 27:

Commemoració litúrgica de Santa Mònica (Tagaste - Algèria 331 - Òstia - Itàlia 387), mare de sant Agustí d'Hipona

Divendres dia 28: 

Commemoració litúrgica de Sant Agustí d'Hipona (Tagaste 354 - Hipona 430), algerià, filòsof, teòleg, bisbe d'Hipona i doctor de l'Església

Dissabte dia 29: 

Commemoració litúrgica del martiri de sant Joan Baptista, decapitat (segle I)

Diumenge dia 30:

Diumenge XXII de durant l'any o del Temps Ordinari

Comentari de les lectures d'avui diumenge 16 d'agost

Mn.Josep Maria Jubany comenta les lectures del Diumenge XX de durant l'any.

Reflexions a la Paraula de Déu

Les lectures d’avui em susciten dues coses: 1. A Déu el troba tothom que busca la justícia i obra el  bé. 2. La fe, és a dir, la confiança, és poderosa, i ho canvia tot. Fins i tot la voluntat del Crist, i el designi de Déu.

 1. La crida de Déu és per a tothom que el busca sincerament, encara que sigui «estranger», que no sigui del «poble escollit». L’important és fer allò que diu el Senyor per boca del profeta Isaïes, i que està gravat al nostre cor: «Respecteu el que és just, obreu el bé» (Isaïes, 56, 1). Després, les pràctiques religioses que alimenten i expressen la fe, podran ser diverses. Per exemple, el poble d’Israel guardarà el dissabte, els cristians el diumenge, els musulmans el divendres, i per altres persones, creients o no creients, potser no serà cap dia en concret, però l’important per a tots serà parar les nostres activitats ordinàries, intentar mirar-les com des de fora, abraçar les preocupacions quotidianes, i descansar, entrar dins el nostre cor, en contacte amb la nostra veritat i la nostra mentida. Llavors sorgirà en nosaltres referir-nos al Senyor, (altres, potser li diran Univers, Vida, Energia. Els cristians creiem que es un Déu personal). Llavors, sorgirà en nosaltres comunicar amb ell, parlar-li, agrair-li, estimar-lo, confiar-hi. Llavors no caurem en la temptació de posar el repòs del dissabte (o cap altra pràctica religiosa) per damunt de les persones. Crist no ho va fer. Per això el criticaven dient que no guardava el dissabte. I és clar que el guardava!

 2. La fe -la confiança-, ho pot tot. Em sorprèn com Jesús tracta a la dona cananea. Com si a Jesús, educat en el seu poble i la seva Llei,  se li hagués enganxat una mirada etnocèntrica, supremacista, despectiva, fins i tot mal educada  «Jesús no li va tornar contesta.  ...Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes d’Israel» (Mt. 15, 23-24). Una estratègia? Un posar a prova? Un estar convençut de què havia vingut només per al poble escollit?

 Però Jesús surt d’aquesta manera de mirar mogut per la fe de la cananea. Es com superior a ell. Davant d’una fe sincera, profunda, senzilla, Jesús, per dir-ho d’alguna manera, es rendeix. I la fe és confiança. La dona, davant el seu silenci, la no resposta, el «passar d’ella», no s’ho pren com una ofensa, com  un menyspreu, com una qüestió personal. És assertiva, és respectuosa amb sí mateixa i amb Jesús. I demana, afirma, confia...i obté allò que vol i demana. I a l’inrevés: quan no hi ha fe, quan hi ha crítica, judici, desconfiança, desqualificació..., llavors cap de  nosaltres no pot fer res. Tampoc el Crist, com li va succeir al seu poble, a Natzaret, on no pogué fer cap miracle perquè no creien en ell (Mc. 6, 5). 

                                                                                   Santiago Quijano

La festivitat de la Mare de Déu d'Agost per Mn.Josep Maria Jubany

 

Mn.Josep Maria Jubany comenta la festivitat de la Mare de Déu

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 16: 

Diumenge XX de durant l'any o del Temps Ordinari

Dijous dia 20: 

Commemoració litúrgica de Sant Bernat (Dijon 1090 - abadia de Claravall 1153), impulsor de l'Orde del Cister, abat de Claravall i doctor de l'Església

 

Divendres dia 21: 

Commemoració litúrgica de Sant Pius X, papa (1903 - 1914) nascut a Riese - Itàlia (1835), nom adoptat quan va ser escollit papa el cardenal Giuseppe Melchiore Sarto

 

Dissabte dia 22: 

Commemoració litúrgica de la Benaurada Verge Maria Reina i d'altres advocacions marianes

 

Diumenge dia 23: 

Diumenge XXI de durant l'any o del Temps Ordinari

 

 

Mn.Xavier de Dou celebra el 48è aniversari de la seva ordenació

El proper dissabte dia 15 d’agost, festivitat de la Mare de Déu, Mn. Xavier de Dou celebrarà el 48è aniversari de la seva ordenació com a diaca que va tenir lloc a Mèxic.

El felicitem molt sincerament, ens unim a la seva pregària d’acció de gràcies, i demanem al Senyor que pugui seguir assistint la litúrgia de la nostra comunitat i dirigint la Pastoral de Salut i l’equip de Càritas Parroquial durant molts anys més.

Mn.Josep Maria Jubany comenta les lectures del diumenge 9 d'agost

Mn.Josep Maria Jubany comenta les lectures del Diumenge XIX de durant l'any.

Reflexions ala Paraula de Déu

Tingueu fe

La primera lectura dels llibre dels Reis, ens diu:

En aquells dies, Elies arribà a l’Horeb, la muntanya de Déu, i passà la nit en una cova. El Senyor li va fer sentir la seva paraula, i li digué: “Surt fora i estigue’t a la muntanya, i espera la presència del Senyor, que ara mateix passarà”. Llavors vingué una ventada tan forta que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques, però el Senyor no hi era. Tot seguit vingué un terratrèmol, però el Senyor tampoc no hi era. Després vingué foc, i el Senyor tampoc no hi era. Finalment vingué el so d’un aire suau. Així que Elies el sentí, és cobrí la cara amb el mantell, sortí fora i es quedà a l’entrada de la cova. 

Llavors una veu li digué:

 - Que hi fas, aquí, Elies?

 Ell respongué:

 - Estic encès de zel per tu, Senyor.

 Estiguem atents, en el món en què vivim, per sentir la paraula de Déu. Les ventades que esberlen les muntanyes, els terratrèmols, el foc: tot el que Elies contemplava  a fora  de la seva cova per veure passar el Senyor. En els nostres dies, a l’entrada de la nostra cova, contemplem les guerres que esberlen els pobles, els grans capitals que deixen milers de pobles en la misèria, pandèmies mai esperades que deixen tot el planeta infectat, i no veiem el Senyor.

En el bell mig de tot, sentim l’aire suau de les persones que transformen les parets de la cèntrica església en cenacle dels que tenen fam; milers de sanitaris que no dubten en posar-se a guarir totes les persones que es presenten malaltes per la infecció de la Covid-19; persones que netegen i desinfecten hospitals i residències de gent gran; voluntaris bombers que traslladen malalts; gent jove que fa colònies amb els infants i tants i tants voluntaris totalment desinteressats que aporten els seu gra de sorra per fer més suportable el confinament. El Senyor sí que hi és.

 Jesús envia els seus deixebles a tots els pobles perquè posin en pràctica les seves ensenyances: treballar per la pau, per als pobres, per als que ploren, per la justícia, pels que estan sols. Perdonar sempre, ajudar els més necessitats que ens trobem en el camí de les nostra vida. Ara els deixebles de Jesús som nosaltres, la seva Església. Jesús sempre està atent al que li està passant. El vent de la cobdícia dels poderosos assota gran part de la humanitat  i a l’Església, ens acovardeix, i cridem Senyor: salveu-nos! S’apropa a nosaltres i ens diu: tingueu Fe.

 Deixem que la nostra consciència sigui guiada pel so d’un aire suau, per l’Esperit Sant.

   Pere Rius

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 9: 

Diumenge XIX de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Dilluns dia 10:

Festivitat litúrgica de Sant Llorenç, diaca hispànic i màrtir a Roma (segle III)

 

Dimarts dia 11: 

Commemoració litúrgica de Santa Clara (Assís 1193 - 1253), verge, fundadora de l'Orde de Germanes Pobres de Santa Clara o clarisses (1212)

 

Divendres dia 14: 

Commemoració litúrgica de Sant Maximilià Maria Kolbe,  polonès (Zdunska Wola 1894 - Auschwitz 1941), prevere franciscà conventual i mârtir a Auschwitz, patró dels presoners polítics i dels moviments pro-vida

Dissabte dia 15: 

Solemnitat litúrgica de l'Assumpció de la Benaurada Verge Maria (inicialment i a l'Orient: La Dormició)

 

Diumenge dia 16: 

Diumenge XX de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Mn.Josep Maria Jubany comenta les lectures del diumenge 2 d'agost

Mn.Josep Maria Jubany comenta les lectures del Diumenge XVIII de durant l'any

Reflexions a la Paraula de Déu

Doneu-los de menjar

En una societat fonamentada sobre l’economia de mercat el fet de donar se’ns fa estrany. No som experts en economia com a Església. És cert que entre els cristians tenim persones que hi entenen i treballen per trobar sistemes més justos que reparteixin millor la riquesa, seguint lluitant sempre per tal d’eradicar la pobresa. La Doctrina Social de l’Església és plena d’anàlisi i orientacions dels papes a partir de Lleó XIII, amb la seva encíclica Rerum Novarum, però la veritat és que la influencia global d’aquesta doctrina social és insuficient. La conversió que hem de fer els cristians per complir el mandat de Jesús, ....doneu-los menjar vosaltres mateixos... ha de ser decidida i valenta.

La paraula d’avui és generosa en suggeriments. Jesús en rebre la notícia de la mort de Joan Baptista, busca un lloc despoblat per trobar tranquil·litat, però la gent, assedegada i amb gana de moltes coses que siguin autèntiques, busca l’acció del mestre. Jesús deixa el descans que anava a realitzar per servir. Dóna confort als malalts, escolta les dificultats de tothom i ajuda tant com pot. Finalment els alimentarà compartint el poc que tenien però fent-t’ho créixer fins a saciar a tots els que eren allí.

Tenim necessitat de la Paraula que transformi el nostre viure, i que ens urgeixi el compromís de canviar les coses del nostre món. Paraula i atenció als pobres i desheretats són dues coses que estan entrellaçades. Però no podem quedar tranquils perquè Càrites ja se’n ocupa. L’acció de Càrites dels catòlics o l’acció caritativa dels germans evangèlics i ortodoxos, de l’Islam ens demanen atenció als febles i és indispensable el seu servei i actuació. Tanmateix, cal seguir treballant per capgirar els nostres sistemes productius i de consum, en definitiva tocar l’economia, posant-la al servei de tothom.

L’Encíclica Laudato Si del papa Francesc, de la qual hem celebrat el cinquè aniversari, ens hi urgeix. Cal respectar el planeta en el que vivim, però per fer-ho ens cal un canvi molt profund de la nostra economia. 

Estem immersos en una pandèmia que no saben com ens en sortirem. Hem experimentat moltes virtuts solidàries. Ens hem preguntat moltes coses i encara ens les preguntem. El misteri del mal l’estem tocant cada dia. Jesús s’hi va enfrontar i el va patir. Siguem-ne conscients.

Isaïes ens ho profetitza...estigueu atents veniu a mi, i us saciareu de vida... Sant Pau ens diu: ...res de l’univers creat serà capaç d’allunyar-nos de Déu que, en Jesucrist ha demostrat com ens estima.

Ignasi Garcia i Clavel