.jpeg)
.jpeg)
Fa 1 dia
30 de juny 2015
Campaments d'estiu de l'Agrupament Escolta Joan Maragall
Castors i Llúdries: del 12 al 18 de juliol - Terreny la Roureda, Saldes, Berguedà.
Llops i Daines: del 7 al 18 de juliol - Terreny la Roureda, Saldes, Berguedà.
Ràngers i Noies guia: del 6 al 18 de juliol - GR150 de la Seu a Saldes fent la Serralada del Cadí i pujant al Pedraforca.
Pioners i Caravel·les: del 2 al 17 de juliol - Menorca.
Trucs: del 24 de juliol al 7 d'agost - GR11 d'Areu a Puigcerdà i els últims dies a la Costa Brava.
29 de juny 2015
Casal de Sant Ildefons
27 de juny 2015
Reflexions a la Paraula de Déu
Tingues fe i no tinguis por
Patiment, dolor i mort. Heus ací tres experiències que l'espècie humana viu sovint. No sempre es donen alhora, però certament formen part del viure de cada dia. Tanmateix és ben cert que també hi ha altres experiències que formen part de la nostra existència: el benestar, l'alegria de viure i la vida, especialment la que veiem en els infants i joves plens de força i d’il·lusió quan tot comença.
Jesús, que coneix prou bé la nostra intimitat, sempre està amatent a compartir i acompanyar les situacions de dificultat i fracàs pròpies dels homes i dones. Sap molt bé el que ens passa per dins i quin és el grau d'angoixa i patiment que ens toca suportar al llarg de la vida. Els seus seguidors que patien necessitats de guarició de retorn a la vida, posaven l'esperança en la força que els donarà Jesús per seguir avançant.
Jaire ho tenia clar, la solidaritat de Jesús el faria sortir de la situació de patiment que vivia" La meva filleta s'està morint. Veniu a imposar-li les mans perquè es posi bé i no es mori". Quan li anuncien la mort de la filla Jesús no s'immuta. Solament li demana "Tingues fe i no tinguis por".
Nosaltres sempre acostumem a tenir por, una por que ens fa ser prudents. Jesús no ens diu que siguem forassenyats, però sí que espera de nosaltres que creguem en el que ha viscut i ha anunciat Ell, per tal de viure-ho també nosaltres, acompanyats per Ell mateix. Així davant la por i les incerteses serem capaços de viure amb coratge i esperança, tot el que la vida ens va presentant.
Se'ns demana, doncs, que des dels llocs que la vida ens ha col·locat siguem capaços de respondre amb valentia, estant oberts a atendre als nostres, familiars, veïns, companys, en especial a aquells i aquelles que estan en situació de necessitar la nostra ajuda.
La fe d'un dels caps de la sinagoga i de la dona que vol tocar la túnica de Jesús és la que ens cal per dur a terme el progrés i la guarició del nostre món seguint el camí que Jesús ens assenyala.
Ignasi Garcia i Clavel
Patiment, dolor i mort. Heus ací tres experiències que l'espècie humana viu sovint. No sempre es donen alhora, però certament formen part del viure de cada dia. Tanmateix és ben cert que també hi ha altres experiències que formen part de la nostra existència: el benestar, l'alegria de viure i la vida, especialment la que veiem en els infants i joves plens de força i d’il·lusió quan tot comença.
Jesús, que coneix prou bé la nostra intimitat, sempre està amatent a compartir i acompanyar les situacions de dificultat i fracàs pròpies dels homes i dones. Sap molt bé el que ens passa per dins i quin és el grau d'angoixa i patiment que ens toca suportar al llarg de la vida. Els seus seguidors que patien necessitats de guarició de retorn a la vida, posaven l'esperança en la força que els donarà Jesús per seguir avançant.
Jaire ho tenia clar, la solidaritat de Jesús el faria sortir de la situació de patiment que vivia" La meva filleta s'està morint. Veniu a imposar-li les mans perquè es posi bé i no es mori". Quan li anuncien la mort de la filla Jesús no s'immuta. Solament li demana "Tingues fe i no tinguis por".
Nosaltres sempre acostumem a tenir por, una por que ens fa ser prudents. Jesús no ens diu que siguem forassenyats, però sí que espera de nosaltres que creguem en el que ha viscut i ha anunciat Ell, per tal de viure-ho també nosaltres, acompanyats per Ell mateix. Així davant la por i les incerteses serem capaços de viure amb coratge i esperança, tot el que la vida ens va presentant.
Se'ns demana, doncs, que des dels llocs que la vida ens ha col·locat siguem capaços de respondre amb valentia, estant oberts a atendre als nostres, familiars, veïns, companys, en especial a aquells i aquelles que estan en situació de necessitar la nostra ajuda.
La fe d'un dels caps de la sinagoga i de la dona que vol tocar la túnica de Jesús és la que ens cal per dur a terme el progrés i la guarició del nostre món seguint el camí que Jesús ens assenyala.
Ignasi Garcia i Clavel
25 de juny 2015
Darrera trobada Catequesi Familiar 14 de juny: Festa de la Santíssima Trinitat
Què volem dir els cristians quan diem que Déu és la Santíssima Trinitat?
1.- Què vol dir la paraula trinitat? vol dir una cosa feta de tres elements.
2.- Per què fem servir aquesta paraula per parlar de Déu? perquè quan Jesús parlava de Déu sempre deia que Déu és el Pare, que ell és el Fill, i que els dos són moguts sempre per la força de l’Esperit. Per això en diem una trinitat, i com que es tracta de Déu en diem Santíssima Trinitat.
3.- Tots sabem què signifiquen les paraules pare i fill. Sabem que els nostres pares (pare i mare) ens comuniquen la vida i tot el que necessitem per ser, per créixer i ser feliços; Sabem que ens estimen, que decideixen i que fan tot el que ens cal amb generositat i joia.
També sabem que nosaltres som fills, i que això és resultat de tot el que fan els pares. A mesura que els fills es fan grans manifesten la bona manera de ser i de fer dels pares. Els fills són com el resplendor de la manera de ser i de fer dels pares.
4.- Jesús sempre deia que ell és el Fill de Déu, que el Pare l’ha enviat al món i s’ha fet home com nosaltres per fer conèixer la Saviesa, l’Amor i la Bondat de Déu Pare, i per fer conèixer a tothom el que Déu espera de cadascun de nosaltres. Jesús deia que en Déu, tant el Pare com el Fill, es movien i ho feien sempre tot en la Veritat, l’Amor i la Força que els donava constantment l’Esperit. La paraula llatina Esperit, en hebreu (la llengua que parlava Jesús) era Ruah, que vol dir Vent o Ventada. Quan Jesús diu, doncs, que el Pare i el Fill són sempre moguts per l’Esperit, vol dir que són, fan cas, i actuen moguts per la Ventada Impetuosa de la Veritat i l’Amor de Déu. Per això en diem Esperit Sant.
5.- Per tot això creiem, i sabem, que Déu no és un Solitari sinó Una Comunió de Vida i d’Amor entre Tres: Pare, Fill i Esperit Sant. La Santíssima Trinitat.
Els símbols del gravat
1.- Què vol dir la paraula trinitat? vol dir una cosa feta de tres elements.
2.- Per què fem servir aquesta paraula per parlar de Déu? perquè quan Jesús parlava de Déu sempre deia que Déu és el Pare, que ell és el Fill, i que els dos són moguts sempre per la força de l’Esperit. Per això en diem una trinitat, i com que es tracta de Déu en diem Santíssima Trinitat.
3.- Tots sabem què signifiquen les paraules pare i fill. Sabem que els nostres pares (pare i mare) ens comuniquen la vida i tot el que necessitem per ser, per créixer i ser feliços; Sabem que ens estimen, que decideixen i que fan tot el que ens cal amb generositat i joia.
També sabem que nosaltres som fills, i que això és resultat de tot el que fan els pares. A mesura que els fills es fan grans manifesten la bona manera de ser i de fer dels pares. Els fills són com el resplendor de la manera de ser i de fer dels pares.
4.- Jesús sempre deia que ell és el Fill de Déu, que el Pare l’ha enviat al món i s’ha fet home com nosaltres per fer conèixer la Saviesa, l’Amor i la Bondat de Déu Pare, i per fer conèixer a tothom el que Déu espera de cadascun de nosaltres. Jesús deia que en Déu, tant el Pare com el Fill, es movien i ho feien sempre tot en la Veritat, l’Amor i la Força que els donava constantment l’Esperit. La paraula llatina Esperit, en hebreu (la llengua que parlava Jesús) era Ruah, que vol dir Vent o Ventada. Quan Jesús diu, doncs, que el Pare i el Fill són sempre moguts per l’Esperit, vol dir que són, fan cas, i actuen moguts per la Ventada Impetuosa de la Veritat i l’Amor de Déu. Per això en diem Esperit Sant.
5.- Per tot això creiem, i sabem, que Déu no és un Solitari sinó Una Comunió de Vida i d’Amor entre Tres: Pare, Fill i Esperit Sant. La Santíssima Trinitat.
Els símbols del gravat
23 de juny 2015
Respostes de la nostra comunitat a les preguntes del Papa Francesc de cara al proper Sínode de bisbes, en la reunió celebrada el passat mes de març
El mes d’octubre se celebra a Roma el Sínode ordinari dels bisbes, dedicat a la família. Aquest sínode és continuació del Sínode extraordinari que se celebrà l’octubre de 2014. Amb motiu d’aquesta trobada la secretaria del Sínode publicà un seguit de preguntes perquè fossin reflexionades per les comunitats cristianes. La Comunitat de Sant Ildefons convocà el mes de març una trobada per contestar i reflexionar sobre els temes proposats.
Heus ací un resum del ric diàleg que es mantingué :
Davant de les parelles en crisi o que estan trencades, l’Església ha de tenir una actitud d’acolliment, paciència i tolerància. No tots els casos dels divorciats i tornats a casar són iguals. És important formar les consciències i això ajudarà a poder actuar amb la llibertat d’una consciència ben formada.
Donada la pluralitat de situacions, es fa molt difícil que les solucions es puguin dirimir només per les normes del Dret Canònic. Sempre hi haurà casos que no s’hi ajustaran. Més que normes legislatives, cal que hi hagi criteris de discerniment.
El més important és seguir l’Evangeli de Jesús, on, per damunt de tot, hi ha la misericòrdia. És molt important, que les comunitats cristianes ajudin a la formació, així s’evitarà que tothom actuí segons les seves conveniències i es puguin guiar per un criteri evangèlic.
A les comunitats cristianes i als creients en general els correspon acollir i no jutjar.
Es parlà també de la importància dels fills en el matrimoni. Correspon a la comunitat cristiana i als pares donar una formació creient als seus fills.
Les comunitats han de treballar per ajudar a les famílies que siguin una veritable església domèstica, segons l’expressió feliç del Vaticà II.
Cal valorar el matrimoni civil com un veritable matrimoni. Els creients casats civilment han de viure les mateixes actituds dels qui han estan casats per l’Església. Valors com la fidelitat, el respecte, l’educació dels fills, el que sigui un amor obert als altres, etc.
Heus ací un resum del ric diàleg que es mantingué :
Davant de les parelles en crisi o que estan trencades, l’Església ha de tenir una actitud d’acolliment, paciència i tolerància. No tots els casos dels divorciats i tornats a casar són iguals. És important formar les consciències i això ajudarà a poder actuar amb la llibertat d’una consciència ben formada.
Donada la pluralitat de situacions, es fa molt difícil que les solucions es puguin dirimir només per les normes del Dret Canònic. Sempre hi haurà casos que no s’hi ajustaran. Més que normes legislatives, cal que hi hagi criteris de discerniment.
El més important és seguir l’Evangeli de Jesús, on, per damunt de tot, hi ha la misericòrdia. És molt important, que les comunitats cristianes ajudin a la formació, així s’evitarà que tothom actuí segons les seves conveniències i es puguin guiar per un criteri evangèlic.
A les comunitats cristianes i als creients en general els correspon acollir i no jutjar.
Es parlà també de la importància dels fills en el matrimoni. Correspon a la comunitat cristiana i als pares donar una formació creient als seus fills.
Les comunitats han de treballar per ajudar a les famílies que siguin una veritable església domèstica, segons l’expressió feliç del Vaticà II.
Cal valorar el matrimoni civil com un veritable matrimoni. Els creients casats civilment han de viure les mateixes actituds dels qui han estan casats per l’Església. Valors com la fidelitat, el respecte, l’educació dels fills, el que sigui un amor obert als altres, etc.
21 de juny 2015
Reflexions a la Paraula de Déu
L’evangeli narra uns diàlegs força curts entre Jesús i els deixebles, però ben significatius. Jesús té la iniciativa d’anar cap a “l’altra riba” sortint d’un lloc conegut per anar fins a la gent que tractava en aquell moment. El temporal és un bon símbol del trasbals que vivim avui dia en el nostre poble, la nostra comunitat i tota l’església. Als qui anaven amb Jesús, això els suposava viure inseguretats i tenien por d’enfonsar-se.
Jesús els qüestiona què és el que preval en ells, si la por o la confiança. Els deixebles es pregunten els uns als altres quin grau de confiança els mereix Jesús. Se’n poden refiar totalment? Es la pregunta que l’evangeli fa avui a la nostra comunitat: posem en Jesús tota la nostra confiança? O encara ens deixem portar per la por?
Jesús retreu als seus deixebles la seva poca fe. No que no hagin cregut en el seu poder o que no hagin quedat convençuts de la seva categoria divina. Els retreu que no hagin cregut en ells mateixos. Hauríem d’haver lluitar per superar els obstacles del projecte de Jesús i estar convençuts de les seves qualitats i capacitats. Decisió i coratge neutralitzen la lluita dels opositors. Hem de confessar però, que no som molt agosarats i que sovint pensem que tot se’ns enfonsa oblidant que l’església, cada comunitat i cada persona estem en mans de Déu.
En acabar aquest curs i acostar-se les vacances demanem al Senyor que aquest temps sigui una oportunitat per revisar, a la llum de l’evangeli, la nostra vida personal i familiar, el nostre compromís eclesial i social.
Preguem per les famílies, els infants i els joves que puguin gaudir d’unes bones vacances i que si tenen l’oportunitat de passar a ”l’altra riba” tinguin una actitud solidària, coneixent altres persones i altres cultures. Que sigui per a ells una bona ocasió de descobrir el servei als altres al qual tots estem cridats.
Mireia Galobart
Jesús els qüestiona què és el que preval en ells, si la por o la confiança. Els deixebles es pregunten els uns als altres quin grau de confiança els mereix Jesús. Se’n poden refiar totalment? Es la pregunta que l’evangeli fa avui a la nostra comunitat: posem en Jesús tota la nostra confiança? O encara ens deixem portar per la por?
Jesús retreu als seus deixebles la seva poca fe. No que no hagin cregut en el seu poder o que no hagin quedat convençuts de la seva categoria divina. Els retreu que no hagin cregut en ells mateixos. Hauríem d’haver lluitar per superar els obstacles del projecte de Jesús i estar convençuts de les seves qualitats i capacitats. Decisió i coratge neutralitzen la lluita dels opositors. Hem de confessar però, que no som molt agosarats i que sovint pensem que tot se’ns enfonsa oblidant que l’església, cada comunitat i cada persona estem en mans de Déu.
En acabar aquest curs i acostar-se les vacances demanem al Senyor que aquest temps sigui una oportunitat per revisar, a la llum de l’evangeli, la nostra vida personal i familiar, el nostre compromís eclesial i social.
Preguem per les famílies, els infants i els joves que puguin gaudir d’unes bones vacances i que si tenen l’oportunitat de passar a ”l’altra riba” tinguin una actitud solidària, coneixent altres persones i altres cultures. Que sigui per a ells una bona ocasió de descobrir el servei als altres al qual tots estem cridats.
Mireia Galobart
19 de juny 2015
Els nous membres del Consell Pastoral
En la darrera Assemblea del passat dia 15, tal com especifiquen els estatuts de la comunitat, va ser renovat un terç dels membres del Consell Pastoral.
Després de tres anys de pertinença al Consell han cessat Maria Dolors Alcaraz, Francesc Foraster, Pere Rius i Lourdes Ventura, als quals agraïm la seva dedicació i les seves aportacions al llarg d’aquest temps.
Maite Cura, Xavier Font, Mireia Galobart i Josep Maria Trullàs, van ser presentats a l’Assemblea com a nous membres per als propers tres anys.
Després de tres anys de pertinença al Consell han cessat Maria Dolors Alcaraz, Francesc Foraster, Pere Rius i Lourdes Ventura, als quals agraïm la seva dedicació i les seves aportacions al llarg d’aquest temps.
Maite Cura, Xavier Font, Mireia Galobart i Josep Maria Trullàs, van ser presentats a l’Assemblea com a nous membres per als propers tres anys.
18 de juny 2015
Reunió de pares i responsables de l’Agrupament Escolta
17 de juny 2015
Santa Teresa d’Àvila, la meva patrona
Aquest any 2015 se celebra el cinquè centenari del naixement de santa Teresa. S’estan organitzant tota mena d’actes per part de les comunitats carmelites i d’altres institucions, sobretot a Àvila, la seva terra. Ja van començar l’any passat, el 2014, com a preparació. Això fa que molta gent pensem en ella i tornem a llegir les seves obres i refresquem el seu esperit.
S’ha escrit molt sobre santa Teresa i s’han fet grans anàlisis, i això vol dir que jo no seré original, però puc aportar la meva petita experiència de lectures de les seves obres i explicar trets importants d’aquesta santa i la seva gran personalitat. Comentaré una mica els dos llibres que conec millor: Libro de la vida i Castillo interior o Las Moradas.
Com que és la meva patrona, l’he tinguda sempre molt present i vaig començar a llegir-la fa molts anys. Hi ha alguna obra traduïda al català, però a mi m’interessa més llegir-les en versió original, és a dir, en castellà del segle XVI. Et pots trobar amb expressions que no entens i que l’estructura de la frase no es correspon gaire amb l’actual, però acostumen a haver-hi a peu de pàgina notes que ho aclareixen en castellà modern. Té un llenguatge ric i sobretot metafòric per facilitar la comprensió de les coses tan profundes i inefables que ens explica, comparant-les amb coses més comunes, com un hort, el seu regadiu i moltes altres semblances a l’abast de tothom.
S’ha escrit molt sobre santa Teresa i s’han fet grans anàlisis, i això vol dir que jo no seré original, però puc aportar la meva petita experiència de lectures de les seves obres i explicar trets importants d’aquesta santa i la seva gran personalitat. Comentaré una mica els dos llibres que conec millor: Libro de la vida i Castillo interior o Las Moradas.
Com que és la meva patrona, l’he tinguda sempre molt present i vaig començar a llegir-la fa molts anys. Hi ha alguna obra traduïda al català, però a mi m’interessa més llegir-les en versió original, és a dir, en castellà del segle XVI. Et pots trobar amb expressions que no entens i que l’estructura de la frase no es correspon gaire amb l’actual, però acostumen a haver-hi a peu de pàgina notes que ho aclareixen en castellà modern. Té un llenguatge ric i sobretot metafòric per facilitar la comprensió de les coses tan profundes i inefables que ens explica, comparant-les amb coses més comunes, com un hort, el seu regadiu i moltes altres semblances a l’abast de tothom.
14 de juny 2015
Reflexions a la Paraula de Déu
La Paraula de Déu que avui llegim potser grinyola una mica amb la forma de ser actual. Ezequiel, el profeta, parlant en nom de Déu deixa clar que Ell és qui fa créixer a uns i abaixa els altres. No ho podem escollir?, diríem ara. No serà el nostre esforç individual qui ens farà créixer?, exclamarem. Sembla que no, que hi ha quelcom més.
Potser Sant Pau ens en doni una primera clau. “Ens sentim molt coratjosos”, diu. Molt bé!, segur que estem cofois de creure el que creiem i de ser el que som. La resta del seu text, però, és una invitació a gaudir de la mort. Del pas d’aquesta vida plena d’injustícia fins a comparèixer al tribunal del Crist i sortir-ne triomfants. No, tampoc no és una visió massa contemporània. Per la gent d’avui, la que ens envolta per totes bandes, el triomf ha d’estar aquí i, si pot ser, ara. Sí, sí, com els infants més petits, ara i aquí! El trofeu del més enllà, el compte corrent al cel que ens ensenyaven de petits són imatges contingudes en records antics i estimats. No són, però i de cap manera, el que avui esperem.
Llegim, doncs, l’Evangeli. Sant Marc sembla com si comencés parlant d’una tragèdia grega. El destí inexorable fa que la llavor germini i que la planta creixi. Al final, el segador en recollirà el profit i el cicle es repetirà una vegada i una altra. Això sí, nosaltres – tots i cadascun – som com una petita llavor. Com la de mostassa. Si arrelem i ens mantenim fidels, creixerem fins a ser grans. Mai massa per no ser ostentosos. Prou grans per ser exemple. Prou forts per acollir els que ens necessiten. Prou frondosos per donar ombra i ajudar a créixer els que ens envolten.
Julià i Rosa
Potser Sant Pau ens en doni una primera clau. “Ens sentim molt coratjosos”, diu. Molt bé!, segur que estem cofois de creure el que creiem i de ser el que som. La resta del seu text, però, és una invitació a gaudir de la mort. Del pas d’aquesta vida plena d’injustícia fins a comparèixer al tribunal del Crist i sortir-ne triomfants. No, tampoc no és una visió massa contemporània. Per la gent d’avui, la que ens envolta per totes bandes, el triomf ha d’estar aquí i, si pot ser, ara. Sí, sí, com els infants més petits, ara i aquí! El trofeu del més enllà, el compte corrent al cel que ens ensenyaven de petits són imatges contingudes en records antics i estimats. No són, però i de cap manera, el que avui esperem.
Llegim, doncs, l’Evangeli. Sant Marc sembla com si comencés parlant d’una tragèdia grega. El destí inexorable fa que la llavor germini i que la planta creixi. Al final, el segador en recollirà el profit i el cicle es repetirà una vegada i una altra. Això sí, nosaltres – tots i cadascun – som com una petita llavor. Com la de mostassa. Si arrelem i ens mantenim fidels, creixerem fins a ser grans. Mai massa per no ser ostentosos. Prou grans per ser exemple. Prou forts per acollir els que ens necessiten. Prou frondosos per donar ombra i ajudar a créixer els que ens envolten.
Julià i Rosa
13 de juny 2015
La setmana dia a dia
Diumenge, 14
Trobada de fi de curs de la Catequesi Familiar amb la participació d'ambdós grups
Dilluns, 15
Darrera reunió del curs de l'Assemblea de la Comunitat a les 8 del vespre.
Dimarts, 16
Casal Sant Ildefons: Pujada al Tibidabo amb tramvia i funicular. Dinar i anada al Temple Expiatori per fer una pregària
Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre
Dimecres, 17
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària
Dissabte, 20
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda. L’Agrupament Joan Maragall aquest cap de setmana té Consell de caps de l'equip de monitors
Trobada de fi de curs de la Catequesi Familiar amb la participació d'ambdós grups
Dilluns, 15
Darrera reunió del curs de l'Assemblea de la Comunitat a les 8 del vespre.
Dimarts, 16
Casal Sant Ildefons: Pujada al Tibidabo amb tramvia i funicular. Dinar i anada al Temple Expiatori per fer una pregària
Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre
Dimecres, 17
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària
Dissabte, 20
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda. L’Agrupament Joan Maragall aquest cap de setmana té Consell de caps de l'equip de monitors
11 de juny 2015
Convocatòria de l’Assemblea de la Comunitat
Dilluns 15 de juny a les 8 del vespre tindrà lloc la darrera assemblea mensual del curs. Serà la continuació de l’assemblea extraordinària que va tenir lloc el 23 de maig passat.
En aquesta assemblea contestarem les 3 preguntes següents:
1.- Com es van dibuixant o perfilant aquestes noves maneres d’expressar la religiositat? I què és allò que es caracteritza d’aquests catòlics que són el 45% que es confessen creients i que no posen els peus a l’església?
2.- Com hauríem d’aprendre a conviure harmoniosament els nous models de religiositat amb el nostre model?
3.- Ens atrevim a ser creatius i proposar algunes accions concretes a la nostra comunitat?
No cal que us diguem que és una trobada important ja que entre tots buscarem quins han de ser els objectius per al curs 2015-2016.
El Consell Pastoral
En aquesta assemblea contestarem les 3 preguntes següents:
1.- Com es van dibuixant o perfilant aquestes noves maneres d’expressar la religiositat? I què és allò que es caracteritza d’aquests catòlics que són el 45% que es confessen creients i que no posen els peus a l’església?
2.- Com hauríem d’aprendre a conviure harmoniosament els nous models de religiositat amb el nostre model?
3.- Ens atrevim a ser creatius i proposar algunes accions concretes a la nostra comunitat?
No cal que us diguem que és una trobada important ja que entre tots buscarem quins han de ser els objectius per al curs 2015-2016.
El Consell Pastoral
10 de juny 2015
Assemblea extraordinària de maig
Com ja és habitual en els darrers anys, el mes de maig la comunitat celebra una assemblea extraordinària. Enguany tingué lloc el dissabte dia 23 a les sis de la tarda. L’objectiu d’aquesta trobada és posar les bases pel projecte pastoral de la comunitat per al proper curs. En aquesta ocasió el tema fou Com ser creient en la gran ciutat, i ens ajudà el Dr. Joan Estruch, professor emèrit de la Universitat de Barcelona i sociòleg de la religió.
El Dr. Estruch feu una exposició del moment de les religions a casa nostra, en especial la confessió catòlica. La seva reflexió està avalada pels seus estudis sobre la realitat religiosa a casa nostra.
Començà fent un comentari del text de Mateu 25 (el judici final). Al final de la nostra vida no se’ns preguntarà si hem estat batejats, sinó si hem practicat la caritat i la misericòrdia.
Estem al final d’un cicle molt llarg. La forma de viure la religió va canviant. Això, no significa que siguem els últims cristians, sinó el final d’una forma de viure el cristianisme. La religió no s’acaba.
Una societat tan avançada com la dels EEUU d’Amèrica, és molt religiosa. Nosaltres, a Catalunya, som una excepció. Barcelona és una de les ciutats més secularitzades d’Europa. Molts dels nostres conciutadans començaren per “no anar missa”, i s’acaba en la no creença.
Diverses enquestes ens diuen que malgrat tot, el nostre país és majoritàriament catòlic. Encara que decau la religiositat expressada amb els paràmetres tradicionals.
El Dr. Estruch feu una exposició del moment de les religions a casa nostra, en especial la confessió catòlica. La seva reflexió està avalada pels seus estudis sobre la realitat religiosa a casa nostra.
Començà fent un comentari del text de Mateu 25 (el judici final). Al final de la nostra vida no se’ns preguntarà si hem estat batejats, sinó si hem practicat la caritat i la misericòrdia.
Estem al final d’un cicle molt llarg. La forma de viure la religió va canviant. Això, no significa que siguem els últims cristians, sinó el final d’una forma de viure el cristianisme. La religió no s’acaba.
Una societat tan avançada com la dels EEUU d’Amèrica, és molt religiosa. Nosaltres, a Catalunya, som una excepció. Barcelona és una de les ciutats més secularitzades d’Europa. Molts dels nostres conciutadans començaren per “no anar missa”, i s’acaba en la no creença.
Diverses enquestes ens diuen que malgrat tot, el nostre país és majoritàriament catòlic. Encara que decau la religiositat expressada amb els paràmetres tradicionals.
09 de juny 2015
El procés nacional. Debat amb intel·lectuals castellans
Davant les dificultats del procés nacional català, Cristianisme al Segle XXI hem cregut que cal promoure formes de diàleg que obrin possibilitats de comprensió, situant el diàleg no tant a partir de les perspectives des de les que es parla habitualment (aspectes econòmics, polítics, el possible nou model territorial, integració a Europa) sinó des d’aquells aspectes previs que fonamenten el sentiment d’identitat, la perspectiva antropològica de les emocions, les arrels, la història, la tradició, la cultura.
El format serà un diàleg entre persones de Catalunya i de fora de Catalunya que unes veuen i entenen les raons d'aquesta identitat, i altres que no les veuen. La trobada tindrà lloc dissabte 13 de juny de 10 del matí a quarts de dues, a Sant Ildefons, Madrazo 92.
Com a ponents tindrem: Muriel Casals, Presidenta d’Òmnium Cultural, Alfredo Abad, Secretari primer de la Comissió Permanent de l’Església Evangèlica Espanyola (IEE) i Luís Ángel Aguilar, Responsable de l’”Àrea de laïcitat i llibertat de consciència de Podemos Estatal”. Presentarà l’acte, Jaume Botey.
A continuació hi haurà debat obert. Tothom hi és convidat.
El format serà un diàleg entre persones de Catalunya i de fora de Catalunya que unes veuen i entenen les raons d'aquesta identitat, i altres que no les veuen. La trobada tindrà lloc dissabte 13 de juny de 10 del matí a quarts de dues, a Sant Ildefons, Madrazo 92.
Com a ponents tindrem: Muriel Casals, Presidenta d’Òmnium Cultural, Alfredo Abad, Secretari primer de la Comissió Permanent de l’Església Evangèlica Espanyola (IEE) i Luís Ángel Aguilar, Responsable de l’”Àrea de laïcitat i llibertat de consciència de Podemos Estatal”. Presentarà l’acte, Jaume Botey.
A continuació hi haurà debat obert. Tothom hi és convidat.
07 de juny 2015
Reflexions a la Paraula de Déu
Celebrem aquest diumenge la festa del Cos i la Sang de Crist, coneguda popularment com la festa del “Corpus”.
L’origen de la festa es remunta cap el segle XIII, i va sorgir com a reacció a algunes doctrines que negaven la presència real de Jesús en el sagrament.
Els temps han canviat i la festa d’avui és una bona ocasió, més enllà de discussions doctrinals, per valorar l’Eucaristia com a centre de la vida cristiana.
L’Evangeli que avui proclamem és un bon punt de partida. En el context del darrer sopar Jesús institueix l’Eucaristia. Un sopar que se celebra en unes condicions molt peculiars. És una Cena d’entrega de Jesús. Una Cena d’entrega traïdora per part de Judes. Una Cena de fugida i escàndol per part dels Deixebles.
Jesús beneeix, parteix i dóna el pa, i fa el mateix amb el vi. Dos signes messiànics. Amb el Pa i el Vi Jesús ens dóna el que és i el que té. Amb la donació total del Senyor, neix l’Església.
Participar en l’Eucaristia és entrar en comunió amb la vida, mort i resurrecció de Jesús. Ell és el Pa partit, trossejat i donat per a tots nosaltres. Ell se’ns dóna perquè tinguem la veritable Vida. La vida volguda per Déu. El que popularment anomenem vida eterna.
L’origen de la festa es remunta cap el segle XIII, i va sorgir com a reacció a algunes doctrines que negaven la presència real de Jesús en el sagrament.
Els temps han canviat i la festa d’avui és una bona ocasió, més enllà de discussions doctrinals, per valorar l’Eucaristia com a centre de la vida cristiana.
L’Evangeli que avui proclamem és un bon punt de partida. En el context del darrer sopar Jesús institueix l’Eucaristia. Un sopar que se celebra en unes condicions molt peculiars. És una Cena d’entrega de Jesús. Una Cena d’entrega traïdora per part de Judes. Una Cena de fugida i escàndol per part dels Deixebles.
Jesús beneeix, parteix i dóna el pa, i fa el mateix amb el vi. Dos signes messiànics. Amb el Pa i el Vi Jesús ens dóna el que és i el que té. Amb la donació total del Senyor, neix l’Església.
Participar en l’Eucaristia és entrar en comunió amb la vida, mort i resurrecció de Jesús. Ell és el Pa partit, trossejat i donat per a tots nosaltres. Ell se’ns dóna perquè tinguem la veritable Vida. La vida volguda per Déu. El que popularment anomenem vida eterna.
06 de juny 2015
La setmana dia a dia
Dilluns, 8
Reunió del Grup Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre
Dimarts, 9
Casal Sant Ildefons: Assemblea del Casal. Es presentarà la Memòria de les activitats i el balanç econòmic de l'any 2014 i es farà l'elecció dels nous membres de la Junta Directiva
Dissabte, 13
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda
Diumenge, 14
Trobada de fi de curs de la Catequesi Familiar amb la participació d'ambdós grups i celebració de l’Eucarística a 1/4 d'1 del migdia
Reunió del Grup Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre
Dimarts, 9
Casal Sant Ildefons: Assemblea del Casal. Es presentarà la Memòria de les activitats i el balanç econòmic de l'any 2014 i es farà l'elecció dels nous membres de la Junta Directiva
Dissabte, 13
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda
Diumenge, 14
Trobada de fi de curs de la Catequesi Familiar amb la participació d'ambdós grups i celebració de l’Eucarística a 1/4 d'1 del migdia
04 de juny 2015
Si el gra de blat no mor....
Durant el temps de Quaresma he pensat moltes vegades amb aquesta expressió de Jesús. Sovint reduïm el seu significat a una actitud de moral personal. L’entenem, hem de morir a la mentida per néixer a la veritat, hem de morir a l’egoisme per néixer a la generositat i a l’amor, etc. Sense desqualificar aquestes interpretacions, em sembla que tant sols indiquen una part molt minsa del que el Senyor ens vol dir.
Aquest ensenyament de Jesús té tota connotació comunitària. Si desitgem una església més evangèlica, més d’acord a la voluntat del Senyor, i també una Església que sigui capaç de dir paraules significatives a l’home d’avui, cal que accepti que ha de morir en molts aspectes i que ha d’acceptar el fracàs de la Creu.
Ens fixem molt en el nombre de persones que assisteixen a les nostres esglésies, ens preocupa molt l’èxit que tenen les nostres convocatòries, però potser hauríem de tenir present la frase de Martin Buber: “Èxit no és un dels noms de Déu”. En l’Eucaristia ho expressem molt clarament. Primer anunciem la mort per desprès confessar la resurrecció (Anunciem la vostra mort, proclamem la vostra resurrecció, Veniu Senyor Jesús). És el camí que el propi Senyor va recórrer. El fracàs va formar part de la seva vida.
No existirà cap vida nova, ni tampoc vida nova eclesial, sense suportar nits, foscors, sense l’experiència del dolor, i fins i tot de la mort. L’església no pot testimoniar la vida de Pasqua si no accepta el divendres Sant. Hem de morir a formes caduques d’organització, a discursos, encara que molt venerables, que ja no ens diuen res als nostres dies. Per posar algun exemple ben concret, quan hom repassa les guies diocesanes se n’adona que els nostres bisbats tenen un organigrama molt ric. No ens manca de res, abundància de parròquies, d’institucions, entitats, consells, etc. N’estem cofois. Ara bé, si s’examina amb més atenció, ens adonem que no disposem de les persones necessàries per omplir aquestes estructures. No seria millor fer una reestructuració, encara que això signifiqués renunciar a tenir presència a tot arreu?
Aquest ensenyament de Jesús té tota connotació comunitària. Si desitgem una església més evangèlica, més d’acord a la voluntat del Senyor, i també una Església que sigui capaç de dir paraules significatives a l’home d’avui, cal que accepti que ha de morir en molts aspectes i que ha d’acceptar el fracàs de la Creu.
Ens fixem molt en el nombre de persones que assisteixen a les nostres esglésies, ens preocupa molt l’èxit que tenen les nostres convocatòries, però potser hauríem de tenir present la frase de Martin Buber: “Èxit no és un dels noms de Déu”. En l’Eucaristia ho expressem molt clarament. Primer anunciem la mort per desprès confessar la resurrecció (Anunciem la vostra mort, proclamem la vostra resurrecció, Veniu Senyor Jesús). És el camí que el propi Senyor va recórrer. El fracàs va formar part de la seva vida.
No existirà cap vida nova, ni tampoc vida nova eclesial, sense suportar nits, foscors, sense l’experiència del dolor, i fins i tot de la mort. L’església no pot testimoniar la vida de Pasqua si no accepta el divendres Sant. Hem de morir a formes caduques d’organització, a discursos, encara que molt venerables, que ja no ens diuen res als nostres dies. Per posar algun exemple ben concret, quan hom repassa les guies diocesanes se n’adona que els nostres bisbats tenen un organigrama molt ric. No ens manca de res, abundància de parròquies, d’institucions, entitats, consells, etc. N’estem cofois. Ara bé, si s’examina amb més atenció, ens adonem que no disposem de les persones necessàries per omplir aquestes estructures. No seria millor fer una reestructuració, encara que això signifiqués renunciar a tenir presència a tot arreu?
02 de juny 2015
Concert de flautes travesseres de l’Orquestra de Flautes de Barcelona
L’Orquestra de Flautes de Barcelona va nèixer sota la direcció de Vicenç Prats, Flauta Solista de l’Orquestra de París, amb el propòsit de donar a conèixer un tipus de formació musical poc freqüent en el nostre país.
Des de febrer del 2008 el director titular és Joaquim Piqué, director de diverses formacions musicals i cors, que dirigí entre els anys 2000 i 2007 l'escolania de Montserrat i que actualment és cantant i assistent de director del Cor de Cambra del Palau de la Música.
Durant aquests anys l'orquestra ha fet nombrosos concerts amb programes molt variats que inclouen obres des dels grans compositors clàssics fins als més contemporanis, passant per reculls de petites peces o muntatges on música i imatge s'uneixen en una mescla artística molt atractiva.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
