El passat dimecres 6 d'abril, Mns.Sebastià Taltavull, Bisbe Auxiliar de Barcelona, va pronuncià la segona de les quatre conferències de Quaresma organitzades conjuntament pel CIC i per Sant Ildefons.
Tot seguit es pot llegir el resum:
Celebrar i anunciar la resurrecció: esclat de vida.
Crist ressuscitat és llum i esclat de vida. No es pot anunciar sense celebrar, ni tampoc celebrar sense anunciar. Si ho féssim així, seriem un gueto de persones que es contemplen entre si.
Crist viu, i la vida és celebració i anunci en mig de la vida. On anunciem Jesucrist? Ell ens crida a fer-ho en mig del carrer. Però nosaltres no sortim dels nostres caus. Us adoneu de la set de Déu que hi ha en mig de la ciutat?
Pere no fa el primer discurs de Resurrecció en un lloc amagat, sinó en mig del carrer, en mig de la ciutat, del poble, en una festa. La primera predicació apostòlica es fa dins l’àmbit laic, secular.
Si hi ha una dimensió original en el cristianisme, és que Crist és viu, ha ressuscitat. És un anunci fet amb la qualitat del testimoniatge. Sense testimoniatge no hi ha credibilitat. Crist i nosaltres, amb l’Esperit Sant, som testimonis creïbles: “Però vosaltres, quan l’Esperit Sant vindrà, rebreu una força que us farà testimonis meus, a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria, i fins a l’extrem de la terra” (Fets, 1,8).
En el primer anunci de Pere amb els 11 a Jerusalem, Pere predica remetent-se a allò que la gent coneix i valora, i anuncia com “a aquest Jesús, Déu l’ha ressuscitat”. I afegeix: “tots nosaltres en som testimonis”. I explicita com Jesús ha rebut del Pare l’Esperit Sant promès, “i ara l’ha donat amb abundància” (Fets, 2, 32-33). Pere els diu que han de creure en tot això, i l’auditori queda interpel•lat i implicat.
Amb Pau succeeix el mateix. A Atenes, a l’Aeropag, davant l’anunci de la Resurrecció, hi ha, però, reaccions diverses: hi ha gent que hi creu i gent que no hi creu. Uns es van posar a riure. Altres li van dir “t’escoltarem un altre dia”. Altres, pocs, van creure. De fet va ser un fracàs pastoral. Però davant l’anunci, Déu crida a l’obediència de la fe, que no és una obediència cega, sinó una actitud humil d’escolta a Déu.
Pere diu en el seu discurs quan li pregunten “què hem de fer?”: “Convertiu-vos i que cada un de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesucrist per obtenir el perdó dels pecats”. L’esdeveniment fonamental per respondre a l’anunci és creure en Crist ressuscitat, i rebre el baptisme en el seu sentit profund.
Creure. No te sentit fer com aquella dona que, davant la pregunta sobre si creia en la Resurrecció, deia: “No, però vaig a missa cada diumenge”. Creiem realment en Crist? Ens hem de fer aquesta pregunta sovint. Si creiem, la nostra vida transcorrerà per camins diferents, serà com la d’Ell, serà semblant a la seva. Ell mor perquè matem. Ell carrega la injustícia de la mort que és resultat de injustícies al món. Ell carrega tot sobre si, la nostra existència. Per això la mort i la resurrecció del Crist és explosió d’amor. Viure com Ell, és viure una nova dimensió de l’ésser, de la vida, és viure una realitat nova que es descobreix amb els ulls de la fe. La seva resurrecció no és un retorn a la vida, com la de Llàtzer, sinó una existència nova, en una nova dimensió. Ho diem amb les nostres pobres paraules, però la Resurrecció del Crist significa un salt qualitatiu a una nova forma d’existència.
.jpeg)
.jpeg)
