Reflexions a la paraula de Déu

Sabem que sou el Sant de Déu

Sabem i acceptem que la Fe és un do gratuït de Déu. Tot seguit, però, ens vénen a la ment moltes preguntes. És que Déu no ofereix la Fe a tothom? Per què hi ha persones que creuen i d’altres que no? Penso que el do és per a tots els homes i dones de bona voluntat. Ens trobem davant de situacions i de institucions que dificulten la transmissió de la fe. Aquí rau part de fet de la incredulitat, especialment en el món dels joves i no tan joves i del món cultural i científic.

Melons i sermons

En un agost de molts anys enrere, quan un encara era jove, abans del Concili, vaig rebre sense previ avís ni consulta, un sobret blau que contenia el meu primer nomenament: vicari d’un petit poble proper a Barcelona. Un servidor mai no havia viscut en un poble, era home de ciutat, i vaig haver d’aprendre prou del diferent tarannà i costums, no sé si amb èxit. A més, venia de llargs anys d’estudi eclesiàstic, a Barcelona i Salamanca, i ingènuament pensava que ara podria comunicar el que havia après.

Reflexions a la Paraula de Déu

"Els temps que vivim són dolents"

Avui les lectures requereixen un comentari de matrícula d’honor. No creiem que ens en sortim. Farem, però, el que podrem.“Els temps que vivim són dolents” deia Sant Pau als seus companys d’Efes ara fa dos mil anys. Què en diríem dels d’ara? Que la crisi econòmica és dura? Que hi ha molt d’atur? Que hi ha molta necessitat entre nosaltres? ... Potser sí, però potser la Paraula de Déu avui no ens parla d’aquestes crisis. La saviesa crida als indigents i als que no tenen enteniment (Proverbis), no pas als benestants o als savis. Sant Pau ens diu que hem de ser gent de seny, que no hem de ser com la gent que no sap el que fa. Finalment, Sant Joan ens introdueix en un difícil text amb matisos que segur que els jueus no van entendre i que nosaltres creiem que entenem això de menjar la carn i beure la sang de Jesús només després de segles d’anar-ho ficant – una mica amb calçador – dins de la nostra cultura.

El descans

“El descans pertany al treball com les parpelles als ulls” ens diu Tagore.
Observant el perfil humà de Jesús veiem que era un ésser que, enmig de la seva intensa activitat, habitualment anava a la muntanya, a un lloc tranquil per pregar, i la seva mateixa activitat era contemplativa. No se li escapava cap detall, s’adonava del que passava al seu entorn per petit que fos. Això vol dir que era algú en harmonia amb Déu, amb la creació, amb els altres i amb si mateix.

Mn. Xavier de Dou celebra l’aniversari de la seva ordenació de diaca

El proper dissabte dia 15 d’agost, festivitat de la Mare de Déu, Mn. Xavier de Dou celebrarà el 37è aniversari de la seva ordenació com a diaca que va tenir lloc a Mèxic.

El felicitem ben de cor tot unint-nos a la seva pregària d’acció de gràcies i demanem al Senyor que per molts anys pugui seguir assistint la litúrgia de la nostra comunitat i dirigint la Pastoral de malalts i l’equip de Càritas parroquial.

Celebració Comunitària de la celebració del Baptisme

Durant el temps d'estiu no hi ha celebracions comunitàries del Sagrament del Baptisme. La propera celebració serà el dia 27 de setembre.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills/filles cal que facin la inscripció a la secretaria de la comunitat.

Reflexions a la Paraula de Déu

“Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa viurà per sempre”

El pa de blat i llevat simbolitza els diferents aliments que el cos necessita per a la vida terrenal; per això demanem en el Parenostre: “El nostre pa de cada dia, doneu-nos Senyor en el dia d’avui”. I no és pas en va que ho demanem, perquè de cap manera podem considerar que tenim l’aliment garantit per més que l’abundància del nostre benestar ens pugui fer creure que sí. Només cal mirar el nostre entorn proper i llunyà per adonar-nos que no tothom gaudeix d’aquesta abundància, i no solament no en gaudeix sinó que se’n veu privat fins a límits insostenibles i intolerables.

Pregària musical

Toni Torrelles, germà marista fundador del grup musical Kairoi, en el seu primer disc en solitari (Silencis interiors) recull vuit cançons composades per ell mateix. Música creada, recreada i interpretada per a una pregària profunda, sentida i viscuda. Les seves paraules donen raó del seu treball: “Voldria que les cançons convidessin a la calma, a la degustació de cada frase, de cada sentiment."

Aquí podem escoltar "Vine Esperit d'amor i pau"

Paraules d’una testimoni de la comunitat

M’encanta oir i seguir la missa que diu el mossèn a 2/4 de 9 del vespre cada diumenge. Crec que hi ha algú que no hi va perquè no comparteix la meva opinió, però jo penso que molta gent jove que no és practicant, potser si sentissin la seva homilia, hi anirien.

Mn. Joan Alemany em deia sempre que escrivís, que fes versos, que no deixés de fer-ho, i pensant amb ell, m'he decidit avui a escriure aquestes quatre ratlles.

Desitjo un bon estiu a tothom i que puguem descansar força, però que no deixem descansar la nostra consciència i pensem en els que no tenen el que nosaltres tenim, començant pels polítics (no en sé gaire de parlar de política), que parlen molt i ara haurien de passar de la paraula a l'acció i ajudar tothom, fent palès el nostre ”amor per a tots”, tal com ell predicava.
Maria Lluïsa Esquís

Reflexions a la Paraula de Déu

Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no
tindrà mai set.” (Jn 6, 35).

Crist és el nou mannà, que ens alimenta en el desert que sovint, si no sempre, ha d’anar travessant la humanitat. Déu el donà als israelites, en el seu èxode ple de dificultats, veient-ne el grau de desesperació i desil·lusió que fins i tot els feia enyorar Egipte malgrat fos per a ells una terra de submissió. El Senyor, compassiu amb el seu poble, queixós perquè patia fam, els féu ploure pa del cel com a aliment. I és també des l’experiència del desert, de la desil·lusió davant d’unes esperances que sempre de nou semblen esvair-se, que nosaltres igualment podrem comprendre i, sobretot, viure el do reconstituent i refrescant del pa de vida que és Jesús, que se’ns dóna a cadascú i a tota la col·lectivitat, com Déu donà cada matí el mannà a tot el poble afamat, perquè així mai més no tinguem fam ni set.