Diumenges del cicle C: Evangeli de Sant Lluc

Durant aquest any, l’evangeli principal que guiarà la comunitat cristiana serà el de sant Lluc. Les notes característiques per fer-lo més entenedor:

1.- L’Evangeli és la gran notícia: Jesús és el Salvador. Ell ens allibera de tot mal i sovint de nosaltres mateixos. Per això aquest evangeli està ple d’escenes d’alegria i d’esperança. Només cal recordar els evangelis proclamats durant el temps de Nadal. Un cel ple d’àngels que canten i donen gràcies a Déu, com també fa Maria, pel regal que Déu fa a la humanitat.

2.- La salvació que Déu ens ofereix en la persona de Jesús, és fruit del seu amor. Jesús ens diu que Déu estima els homes, sense fer cap distinció ni de gènere, ni de classe social, ni de situació moral. Les paraules i els fets de Jesús són revelació de la misericòrdia de Déu, de la seva comprensió de les nostres febleses, de la seva voluntat de donar vida nova.

3.- Aquesta manifestació de l’amor salvador de Déu ens arriba per la força del seu Esperit. L’Esperit de Déu és present en Jesús; és clau per comprendre el misteri que envoltà Maria; és present en el Baptista; en el bateig de Jesús; en el cor de Jesús quan es retira al desert; les seves paraules i fets donen testimoni de la presència de l’Esperit de Déu.

4.- L’evangeli de Lluc és l’evangeli dels pobres. Així ho canta Maria i així també ho proclama Jesús a la sinagoga de Natzaret. Jesús és pobre com tants profetes, no té on poder reposar el cap i, a través de les seves paràboles, adverteix de la sort que espera als qui només són rics en diners i poder; en canvi, té paraules d’aprovació per als qui saben compartir amb solidaritat el seu benestar (Zaqueu).

5.- Com cap altre, l’evangeli de Lluc és sensible al paper social i eclesial de les dones. Els trets amb què les dibuixa totes elles estan plens de força, de tendresa i de caràcter. Elles són les que no l’abandonaran en el moment de la seva passió i, sobretot, elles seran les primeres a donar testimoni de la seva resurrecció.

6.- El Jesús que ens presenta Lluc no és només el de la història, sinó que és el Ressuscitat present en la comunitat. Això ens ho narra amb una escena pròpia i exclusiva d’ell: els deixebles d’Emmaús. Un episodi que ens diu que continua viu en la comunitat dels qui creuen en Ell.

Anton Ramon Sastre

Reflexions a la Paraula de Déu

Presentació del Senyor

Avui, festa de la Candelera, és a dir, celebració de la presentació del Senyor i la purificació de Maria, la litúrgia l’avantposa a la celebració del 4t diumenge de durant l’any. Significatiu per la importància litúrgica que té la festa, com a final popular del cicle de Nadal, als quaranta dies del naixement de Jesús, com prescrivia la llei jueva.

La primera lectura, com és habitual, ens prepara per al text evangèlic. El profeta Malaquias, nom que etimològicament significa “el meu missatger” i que ens ha deixat una obra profètica breu, escrita a mitjan segle V aC, ens anuncia l’entrada al temple del Senyor, el Sobirà, envoltant l’anunci d’un marc ple d’esperança: “Jo envio el meu missatger perquè obri un camí davant meu, i tot seguit entrarà al seu temple el Sobirà que vosaltres cerqueu. El missatger de l’aliança, que vosaltres desitgeu, ja ve”(Ml 3,1).

La segona lectura, de la carta als hebreus, ens fa present que Jesús “ha vingut a tenir cura ... dels descendents d’Abraham. Per això calia que es fes en tot semblant als germans...” (He 2, 16-17). I continua amb la primera afirmació del sacerdoci de Jesús que fa la carta: “... i així fos davant de Déu un gran sacerdot compassiu i digne de confiança que expiés els pecats del poble” (He 2, 17). Abans ha destacat que Jesús ha compartit la condició humana “per destituir amb la seva mort el diable, que tenia el domini de la mort” (He 2, 14). És, doncs, Jesús el Sobirà, germà nostre, qui entra al temple assumint la seva condició humana, però per esdevenir-ne el Gran Sacerdot.

L’evangeli de Lluc ens narra la presentació de Jesús al temple: “Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor” (Lc 2, 23). Hi troben Simeó, home just i pietós, guiat per l’Esperit Sant, que li havia fet saber que “no veuria la mort sense haver vist el Messias del Senyor” (Lc 2, 26). Simeó pren l’infant en braços i beneeíx Déu proclamant aquest Jesús Messias com a Salvador de tots els pobles (primer esment de la salvació universal en Lluc) (Lc 2, 31-32). Després diu a Maria, que ha vingut a purificar-se: “Aquest infant ... serà una senyera que trobarà contradicció, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima” (Lc 2, 34-35). Hi troben també la profetessa Anna, que “donava gràcies a Déu i parlava de l’infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada” (Lc 2, 38). Tot acomplert, se’n tornaren a Galilea, a Natzaret. “L’infant creixia i s’enfortia, ple de saviesa; i Déu li havia donat el seu favor”(Lc 2, 40). Maria, ajuda’ns a difondre la salvació del nostre germà, el Senyor!

Jordi Cors

La setmana dia a dia

Dilluns, 3

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Meditació cristiana a la capella del santíssim, a les 19.15 h

Dimarts, 4

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

Dissabte, 8

Activitats de l’Agrupament escolta Joan Maragall i de l’Esplai de Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 2:

Diumenge iv de durant l’any que preval davant la festivitat litúrgica de la Presentació del Senyor, antigament Festa de la Purificació de Maria i popularment coneguda com la festa de la Candelera (pel ritu de la llum) i d'altres advocacions marianes: Candela (Valls), Candelària (Tenerife), Ajuda (Barcelona)

Jornada de la Vida Consagrada

Dijous dia 6:

Commemoració litúrgica dels sants Pau Miki, prevere jesuïta japonés, i companys (jesuïtes, franciscans i laics), màrtirs a Nagasaki (Japó, 1597)

Proper diumenge dia 9:

Diumenge V de durant l'any o del Temps Ordinari

Imatges de la cloenda de la celebració del 75è aniversari de Sant Ildefons

Paraules d’en Josep Maria Alentà, antic llibreter de la llibreria Claret, en l’acte de cloenda dels 75 anys de la Parròquia de Sant Ildefons (vespre, 25 de gener 2025)

1/ MOLT CONTENT

Tinc a les mans un altre llibre d’una parròquia de Barcelona que celebra, a més, els 75 anys de la seva creació.

N’estic molt content, que hagi sortit un nou llibre d’una parròquia.

A la llibreria Claret, quan arribava algun llibre d’una parròquia, o fins i tot, alguna monografia de qualsevol poblet, em posava molt content.

Demanava informació al rector o al qui l’havia portat i el posava a primera fila perquè els clients els coneguessin.

2/ LA PARRÒQUIA, MOLT IMPORTANT

I és que la parròquia és molt important.

La institució de la parròquia -institució pròpia de l’Església Catòlica, ja des del segle IV-, és tan important que un llibre sobre qualsevol parròquia el podríem posar tant a la secció religiosa, com a la històrica, cultural i fins i tot política.

El 75è aniversari de Sant Ildefons es tanca amb gratitud i esperança pel futur

Més de dues-centes persones van omplir, el passat dissabte 25 de gener, l’església de Sant Ildefons per celebrar la cloenda dels actes commemoratius del 75è aniversari de la parròquia. La primera part de l’esdeveniment, conduït per Ignasi Bonjoch, va servir per presentar el llibre de testimonis confeccionat expressament per aquesta efemèride, i per donar a conèixer la Memòria corresponent a l’any 2024.

Bonjoch va iniciar la seva intervenció recordant els actes realitzats durant els darrers dotze mesos sota el lema «Mirada agraïda al passat per viure el present i projectar-se cap al futur»: l’eucaristia del gener de l’any passat, presidida per l’abat de Montserrat, Manel Gasch; la visita a Montserrat a la primavera; l’autoregal de la pintura de la capella a l’estiu; la trobada especial de la tardor, titulada «De temple a comunitat», que va incloure imatges i testimonis sobre la història i el present de Sant Ildefons; i, finalment, la inauguració d’una exposició fotogràfica a l’Advent, pensada per poder esdevenir permanent.

La presentació del llibre va anar a càrrec del reconegut llibreter Josep Maria Alentà, durant molts anys vinculat a la llibreria Claret. Alentà va destacar que, llegint el llibre, apareix sovint la idea que a la parròquia moltes persones es troben com a casa seva. Ho va relacionar amb l’etimologia grega de la paraula «parròquia», que prové d’oikia, que significa «casa». També va posar en valor la importància de les parròquies en la conformació de la vida comunitària d’un poble o d’un barri. Alentà va subratllar la transcendència de recollir en un llibre les vivències d’una parròquia per tal que el seu testimoni perduri més enllà de la tradició oral.

Durant la presentació del llibre, es va fer un aplaudiment especialment emotiu en record de dos testimonis que han traspassat en els darrers mesos: Àngel Oliva i Josep Maria Lari, persones que van formar part activa de la comunitat i han deixat una profunda empremta a la parròquia.

Des d’un altre punt de vista, Jordi Casacuberta, membre del Consell Pastoral i impressor, va explicar com s’havia fet el llibre que recull la resposta de trenta persones a la pregunta «Què és per a tu Sant Ildefons?». L’obra també inclou un centenar de fotografies que documenten la història de Sant Ildefons i del barri de Galvany. Casacuberta va afegir que en la confecció del llibre hi han participat una cinquantena de persones.

IX Setmana de la Bíblia

Iniciem una nova edició de la Setmana de la Bíblia, la novena, que té lloc del 26 de gener (Diumenge de la Paraula de Déu) a l’1 de febrer de 2025. El lema d’aquesta edició, proposat per la Santa Creu, és “Confio en la teva paraula” (Sl 119,74)

Com de costum, des del web de la Setmana de la Bíblia (), ofereixen materials, reflexions i accés en directe o diferit, segons els casos, d’alguns dels actes que s’organitzaran als bisbats.

Que l’Esperit ens acompanyi renovant en nosaltres la fe en el Déu encarnat i amb la força de la Paraula que preguem de nit i de dia.

La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos; discerneix les intencions i els pensaments del cor. En tot el món creat no hi ha res que Déu no vegi clarament: tot és nu i descobert davant els ulls d’aquell a qui hem de donar comptes (He 4, 12-13)

Reflexions a la Paraula de Déu

El text d’avui té dues parts: Lc 1,1-4 és la introducció de tota l’obra de Lluc (Evangeli i Fets dels Apòstols) i Lc 4,14-21 narra el discurs programàtic de la missió de Jesús.

En la primera, Lluc ens descriu la metodologia que va seguir per crear el seu escrit. Va buscar informació, va investigar curosament, i la va ordenar amb delicadesa. Seguidament diu a qui l’adreça: a l’il·lustre Teòfil, gran sacerdot. Per què Lluc s’esforça a fer-li conèixer la solidesa del missatge de Jesús?

A la segona part, l’Esperit és el protagonista de l’acció de Jesús, és qui l’impulsa en tot moment. Per tant, l’Esperit és qui dona vida a la missió, sense Ell la nostra acció es redueix a esquemes, plans més o menys ben muntats, però resulten buits i enganyosos.

Pel context, veiem que Jesús està ple de l’Esperit, per raó de l’experiència viscuda al desert (4, 14-15) té consciència de la seva identitat. Veu que Ell és qui ha de portar a terme el projecte de Déu en la història de la humanitat. Ara bé, ha de discernir com fer-ho, ja que l’expectació messiànica del seu entorn és triomfalista i no lliga amb la comprensió de Déu que Ell té.

Ara retorna al seu poble, Nazaret i, com li era habitual, el dissabte va a pregar amb tota la comunitat. A la sinagoga s’aixeca a fer la lectura i el text del profeta Isaïes que llegeix és tota una declaració d’intensions. Perfila molt bé les línies mestres de la seva missió, s’identifica plenament amb les paraules del profeta, les interioritza i les fa seves (Is 62, 1-2). Després fa l’homilia, és a dir, interpreta i actualitza en el “avui”, aquí i ara, el text que acabava de llegir. En l’explicació deixa veure que Ell és l’acompliment de la profecia, és el missatge i el missatger. Tanmateix, omet el final del text que parla de la venjança de Déu; això vol dir que no participa del nucli dur i fanàtic d’aquells que creuen que Déu castiga. Ben bé es pot dir que només pronuncia paraules plenes de gràcia: misericòrdia, llibertat, llum, tendresa,... envers els desvalguts, captius i cecs.

Qui no se sap algun d’aquests conceptes? Doncs, en aquest any jubilar, en la mesura que deixem que la paraula de Jesús eixampli el nostre cor i sani les nostres ferides, experimentarem el goig de la llibertat que dona l’Esperit de Déu.

Esther Bochita

La setmana dia a dia

Dilluns, 27

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Meditació cristiana a la capella del santíssim, a les 19.15 h

Dimarts, 28

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

Dissabte, 1

Activitats de l’Agrupament escolta Joan Maragall i de l’Esplai de Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 26:

Diumenge III de durant l’any que preval davant la commemoració litúrgica de sant Timoteu, bisbe d'Efes i Titus (o Tet), bisbe de Creta, deixebles i col·laboradors de Pau (s. i)

Diumenge de la Paraula de Déu

Dimarts dia 28:

Commemoració litúrgica de sant Tomàs d'Aquino (+1274), prevere dominicà i doctor de l'Església

Divendres dia 31:

Commemoració litúrgica de Sant Joan Bosco (1815-1888), prevere de Torí, fundador de les congregacions salesianes

Proper diumenge dia 2 de febrer:

Diumenge IV de durant l’any o dels Temps Ordinari que preval davant la festivitat litúrgica de la Presentació del Senyor, antigament la Purificació de Maria i, popularment, la Candelera (pel ritu de la llum), i d'altres advocacions marianes: Candela (Valls), Candelària (Tenerife), Ajuda (Barcelona)

Jornada de la Vida Consagrada

Invitació a la celebració de cloenda dels actes del 75è aniversari: dissabte 25 de gener, a les 19.30

Benvolguts, 

Us desitjo que l’any 2025, que tot just estrenem, sigui per a tots un any que visqueu amb pau personal i també que en l'entorn més immediat i en el món hi hagi pau.

Com hem anunciat repetidament des del 21 de gener (festa de sant Ildefons) de l’any passat, la nostra comunitat de Sant Ildefons celebra el setanta-cinquè aniversari de la seva fundació. Amb motiu d’aquest aniversari a la nostra parròquia s’han organitzat nombrosos actes commemoratius. L’inicial va ser una missa d’acció de gràcies presidida per l’Abat de Montserrat, Dom Manel Gasch, i una visita al Monestir de Montserrat; seguidament, amb el títol “De temple a comunitat”, una presentació de fotos i vídeos d’aquests 75 anys, amb col·loqui i comentaris de molts assistents. Una exposició gràfica permanent amb fotografies de diferents moments de la història de la comunitat s'ha instal·lat a la capella gran.

Aquest aniversari es conclourà dissabte vinent, dia 25 de gener, amb una celebració de l’eucaristia a les 20.00 h, presidida pel cardenal arquebisbe de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella. També es farà un reconeixement públic a Núria Puget, la qual, juntament amb el seu difunt espòs Josep Guiu, foren durant més de trenta anys els “guardians” i cuidadors de la comunitat.

Abans de l’eucaristia, a les 19.30 h, la colla Castellers de Sàrria aixecarà un pilar i, a continuació, hi haurà la presentació d’un llibre que recull diferents testimonis de persones que formem la comunitat de Sant Ildefons. Com ja és costum, en aquesta data també es presentarà la memòria d’activitats del 2024  de la comunitat.   

Amb motiu d’aquest aniversari, volem recordar les diverses generacions de feligresos  que, des dels inicis de la parròquia, sota el patronatge de Sant Ildefons, amb els seus testimonis de fe, amb les seves col·laboracions i aportacions, han anat construint la nostra comunitat. Són moltes persones. La majoria ja es troben en la plenitud de l’amor de Déu. Estem segurs que els seus noms estan inscrits en el llibre de la Vida. Com a representants de tots ells, i en reconeixement de la seva bona feina pastoral, recordem els rectors que m’han precedit, els difunts Mn. Narcís Saguer, Mn. Joan Alemany, i l’entranyable amic, Mn. Lluís Saumell, que amb el títol d’emèrit, continua fent-nos gaudir del seu ministeri.

En nom del Consell pastoral i propi, us convido a participar en aquesta eucaristia d’acció de gràcies.  Al llarg d’aquests setanta-cinc anys d’història, la nostra comunitat ha viscut moments de joia i també de tristesa; tanmateix hem anat fent camí sembrat d’encerts i d’errors, fins ara. Això ha estat possible gràcies a persones molt concretes, entre elles, les que participeu a les celebracions i a l’activitat de la parròquia. Ens agradarà molt a tots, i a mi de forma molt particular, la vostra presència el dia 25. 

Amb el desig de saludar-nos aquell dia, en nom del Consell pastoral i de Mn. Xavier Dou, DP i propi, us saludo cordialment.

Josep M. Jubany, rector

Reflexions a la Paraula de Déu

Feu el que Ell us digui: les noces de Canà

Segons la tradició, el banquet de noces de Canà és el símbol de l’Aliança nova de Déu amb el seu poble. En aquesta nova aliança es revelarà Crist que, en la seva glòria, atraurà els deixebles a la fe. Al banquet hi era present Maria, i Jesús i els deixebles també hi són convidats. És el símbol que també tots nosaltres podem entrar-hi i formar part d’aquesta nova aliança. Hi som convidats i entrem per l’esplanada fins al racó on són els nuvis, la família, fins al centre de la celebració, perquè Jesús ens vol al seu costat.

>La presència de Maria al miracle de les Noces de Canà té un significat especial. És el primer dels anomenats set senyals, els set miracles que a l'Evangeli de Joan expliquen el camí recorregut per Jesús per mostrar als deixebles la seva capacitat, a què està destinat, abans d'arribar a l'últim sopar, la passió i la mort. Llegint les Escriptures és fàcil veure que hi ha més ocasions en què Jesús fa servir el seu poder per curar i alliberar.

Maria estableix un diàleg amb Jesús, un diàleg que la porta a posar-se en el lloc de l’altre: Maria davant la delimitació de la postura del fill, reacciona amb una confiança total, amb una fe incondicional en la força de la Paraula de Jesús. Per això diu: ‘Feu tot el que ell us digui’. És a dir, compliu la seva paraula, feu la seva voluntat. Maria s’ha posat en el lloc de Jesús tot i que Ell fa saber que la seva hora encara no ha arribat: l’hora de la glorificació en la mort i la resurrecció. Maria fa el pas de la fe i de la confiança i Jesús s’atansa als sentiments de Maria. Tot i que no estem en l’hora de la creu i de la glòria, estem en l’hora dels signes que generen confiança i fe en la figura de Jesús.

Jesús es revela en la seva personalitat messiànica i resplendeix tot ell. Aquesta llum del primer miracle arriba als deixebles que van creure en Ell. És cert: les paraules i els signes de Jesús manifesten qui és. En les seves mans cada instant i cada acció tenen sentit, seguretat i llum. I el resultat d’aquesta llum és la fe dels deixebles. També la fe de tots nosaltres, els deixebles d’avui.

Lluís Rissech

La setmana dia a dia

Diumenge 19:

Sessió de catequesi familiar mensual a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Epifania - Missatge de Jesús. S'acaba participant tots junts de l'eucaristia a 1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 20

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Meditació cristiana a la capella del santíssim, a les 19.15 h

Dimarts, 21

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

Trobada telemàtica del grup de reflexió bíblica a les 19.15 h

Dimecres, 22

Trobada del grup de pregària a les 19.00 h

Dijous, 23

Festivitat de Sant Ildefons

Dissabte, 25

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

A les 19:30 h s’inicien els actes de clausura de la celebració del 75^è aniversari de Sant Ildefons

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 19:

Diumenge ii de durant l’any que preval sobre la commemoració litúrgica de santa Agnès (s. iii-iv), verge i màrtir

Dimarts dia 21:

Festivitat litúrgica de sant Fructuós, bisbe, i Auguri i Eulogi, diaques, màrtirs

Dijous dia 23:

Solemnitat litúrgica (a la nostra parròquia) del nostre patró sant Ildefons (+667) bisbe de Toledo

Divendres dia 24:

Commemoració litúrgica de sant Francesc de Sales (Castell de Sales-Thorens a la Savoia 1567 - Lió 1622), bisbe de Ginebra i doctor de l'Església

Dissabte dia 25:

Festivitat litúrgica de la conversió de sant Pau, apòstol, camí de Damasc (vegeu Fets 9, 1-22)

Proper diumenge dia 26:

Diumenge iii de durant l’any o del Temps Ordinari que preval sobre la commemoració litúrgica de sant Timoteu, bisbe d'Efes i Titus (o Tet), bisbe de Creta, deixebles i col·laboradors de Pau (s. i)

Diumenge de la Paraula de Déu

Cristianisme al Segle XXI organitza una nova sessió del cicle “Llavors d'esperança en un món complex”

Aquest dissabte, 18 de gener, Cristianisme al Segle XXI celebra la segona sessió del cicle “Llavors d'esperança en un món complex”, una proposta formativa i reflexiva per abordar els fenòmens que caracteritzen l'actualitat i generen inquietud en la societat.

La sessió, titulada “Confiança personal bàsica en un món canviant”, anirà a càrrec del doctor en psicologia i pastor de l'Església Evangèlica, Víctor Hernández Ramírez. L’acte se celebrarà a les 11:00 h a la Sala d’Actes de Cristianisme i Justícia, però també es podrà seguir en format telemàtic a través de la plataforma Zoom, utilitzant l’enllaç següent:
https://us02web.zoom.us/j/86367908468

Aquest cicle, emmarcat en el programa Espai Obert 2024-2025, pretén generar un espai de reflexió per comprendre millor els reptes del món actual i aportar un missatge d'esperança.

Tant els assistents presencials com els participants en línia són benvinguts. Cristianisme al Segle XXI us anima a participar-hi.

Espais de Silenci. Grup de diàleg interreligiós (GDI-AUDIR) de Sarrià-Sant Gervasi

Es vol constituir un grup de treball obert a totes les tradicions religioses i espirituals de Sarrià i Sant Gervasi, al si d’ AUDIR, amb l’objectiu de promoure la saviesa que incorporen, amb el sentit últim de fomentar la pau i justícia al món des de la seva diversitat.

La voluntat del grup és relacionar-se amb les entitats civils, culturals i educatives, mitjans de comunicació local, administracions, etc. del districte i del territori per assolir aquest objectiu.

La presentació de l’acte serà el dimarts 21 de gener, a les 19.30, a la parròquia amb el programa següent: presentació, a càrrec de Sergi Arévalo, codirector d’AUDIR; introducció al silenci, amb Berta Meneses, directora de la Casa d’Espiritualitat Sant Felip Neri; benvinguda per part de Josep M. Jubany; intervenció de Sara Belbeida, comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa de l’Ajuntament de Barcelona; xerrada de Pere Agustí, coordinador de la WCCM a Catalunya; pregària de silenci, seguint l’antiga tradició cristiana dels Pares i Mares del Desert. L’acte finalitzarà amb un espai per a compartir.

Setmana de pregària per la unitat dels cristians

L'Església celebra la Setmana de pregaria per la Unitat dels Cristians del 18 al 25 de gener «Manteniu-vos en el meu amor i donareu fruit en abundància» (cf. Jn 15, 5-9), aquestes paraules de Jesús als seus deixebles són el lema de la Setmana de pregària per la Unitat dels Cristians d’aquest any 2025.

Una vegada a l'any, es convida els cristians i cristianes a evocar l'oració de Jesús per als seus deixebles: «perquè tots siguin u; [...]; perquè el món cregui [...]» (vegeu Juan 17,21). Els cors es commouen i els cristians es reuneixen per pregar per la seva unitat.

Aquesta setmana de pregària  se celebra tradicionalment del 18 al 25 de gener, entre les festivitats de la confessió de sant Pere i la de la conversió de sant Pau.

En la nostra comunitat es pregarà per la unitat dels cristians en totes les misses, de forma especial, les del diumenge i la del dissabte al matí, festa de la conversió de sant Pau.

Reunió del Consell pastoral del mes de gener

El dilluns 13 de gener es va reunir el primer Consell pastoral de l’any 2025. Com és habitual en aquestes sessions, i després d’aprovar l’acta de la darrera trobada, es va llegir i comentar l’evangeli del diumenge següent. En aquesta ocasió va ser el relat de Sant Joan sobre les noces de Canà. Es va remarcar el simbolisme d’aquest fragment, en què Jesús proposa una nova manera d’entendre i viure la tradició. En un casament, símbol de l'aliança entre Déu i la humanitat, Jesús introdueix un pas endavant en les pràctiques tradicionals entre els jueus per fomentar una vida més plena. També es va subratllar la figura de Maria com a imatge de l’Església, atenta a les necessitats dels altres i amb una gran capacitat d’intercessió, tot recordant la frase: «Feu tot el que ell us digui». Finalment, es va suggerir que la traducció de la paraula «miracles» podria ser més precisa i comprensible si es fes servir «senyals».

El punt següent de l’ordre del dia va ser l’avaluació de les celebracions de Nadal. Es va elogiar especialment les reflexions per a l’examen de consciència de les celebracions del Perdó, inspirades en la carta de Sant Pau als cristians de Filips (segona lectura del tercer diumenge d’Advent). També es va posar en relleu la pregària a l’estil Taizé del dia 16 de desembre. Aquestes pregàries, que tenen lloc un cop cada trimestre, es distingeixen pels seus textos, la seva música i els silencis, que imprimeixen un ritme pausat i afavoreixen la meditació. Pel que fa a la missa familiar de la vetlla de Nadal, es va constatar una nombrosa assistència de fidels. S’observa, a més, un canvi en la tendència dels darrers anys: les famílies solen reunir-se per sopar aquella nit, i la participació a la missa familiar de les 8 del vespre supera àmpliament la de la Missa del Gall, que enguany es va celebrar a dos quarts d’onze.

Posteriorment, es va fixar el dilluns 24 de febrer per a la pròxima trobada de la comunitat, que adoptarà un format més assembleari. D’acord amb les reflexions del Sínode de la Sinodalitat, es pretén organitzar una reunió participativa amb els membres de la comunitat per donar a conèixer les activitats dels diferents grups de Sant Ildefons, valorar-les i proposar noves iniciatives.

Com en els mesos anteriors, el seguiment de les activitats per commemorar els 75 anys de la comunitat va ocupar un espai destacat de la reunió. El dissabte 25 d’aquest mes de gener, a dos quarts de vuit del vespre, s’iniciaran els actes finals de la celebració d’aquesta efemèride. L’acte començarà amb la presentació del llibre de testimonis sobre la vida de la comunitat, on una trentena de persones comparteixen què representa Sant Ildefons per a elles. Aquesta intervenció anirà a càrrec del llibreter Josep Maria Alentà, àmpliament conegut pels seus anys de dedicació a la Llibreria Claret. El llibre inclou també una selecció de fotografies que il·lustren aquests setanta-cinc anys. Tot seguit, els Castellers de Sarrià aixecaran un pilar com a símbol de la fortalesa i de la importància de la comunitat. A les vuit, es celebrarà la missa presidida per l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella. Al final de l’eucaristia es farà un sentit homenatge a la Núria Puget, que, juntament amb el seu marit Josep Guiu, va tenir cura de Sant Ildefons durant més de tres dècades. Per concloure, s’oferirà un refrigeri als locals parroquials per clausurar plegats aquest any de celebracions.

Abans d’acabar la reunió, es va acordar que la pròxima sessió del Consell pastoral se celebrarà el dilluns 17 de febrer, i es va cloure amb la pregària conjunta d’un parenostre.

Homilia de Nadal de Mn. Josep M. Jubany

Amics,

Molt bon Nadal!

Hem escoltat a l’evangeli: Mentre eren allà es van complir els dies i va néixer el seu fill, el primogènit. Ella l'embolcallà i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat lloc a l'hostal. Impressiona l’austeritat de paraules i la senzillesa de la narració amb què rebem notícia del naixement del Messies. Impressiona, perquè en un relat tan senzill se’ns diuen fets tan sorprenents com que L’Emmanuel, Déu amb nosaltres, neix enmig de la indiferència de tothom, és reclinat en una menjadora, allà on posa el farratge per als animals, i això passa a l’extraradi del poble de Betlem, segurament una cova, perquè no havien trobat lloc a l’hostal.

Diguem-ho ja d’entrada, aquesta narració només la podrem entendre si la rebem amb un cor net, amb la senzillesa dels petits, amb una mirada que s’emociona davant del gran miracle de la vida que significa el naixement d’un infant, i revifant la petita, i a la vegada gran, virtut de l’esperança. Als savis i poderosos els és amagat el missatge, només és revelat als petits i senzills.

Poderosos ho eren els governants, Cèsar August, Quirini, governador de Síria, el tetrarca Herodes; savis ho eren els escribes i mestres de la llei; rics, els grans terratinents i els que s’enriquien amb el cobrament d’impostos, explotant els més febles. A aquests savis, poderosos, rics, els va ser amagat tot el que succeí en una cova de Betlem, i, en canvi, va ser revelat als petits, senzills i feréstecs pastors que vetllaven guardant de nit el seu ramat. Foren ells els qui entengueren allò que els anunciaven uns àngels, essent capaços de descobrir en la petitesa i fragilitat d’un infant en bolquers, el que era, i és, ni més, ni menys, que el Déu amb nosaltres, el Messies, el fill de David.

Reflexió del papa Francesc sobre la festa del baptisme de Jesús

L'Evangeli de la Litúrgia d'ahir ens mostra l'escena amb la qual comença la vida pública de Jesús: Ell, que és el Fill de Déu i el Messies, va a les ribes del riu Jordà i es fa batejar per Joan Baptista. Després de gairebé trenta anys de vida amagada, Jesús no es presenta amb algun miracle o pujant a la càtedra per a ensenyar. Es posa a la fila amb el poble que anava a rebre el baptisme de Joan. L’evangeli d'avui diu que el poble anava a fer-se batejar amb l'ànima i els peus nus, humilment. Bella actitud, amb l'ànima nua i els peus nus. I Jesús comparteix la nostra sort, la dels pecadors, descendeix cap a nosaltres: baixa al riu com en la història ferida de la humanitat, se submergeix en les nostres aigües per a sanar-les i se submergeix amb nosaltres, entre nosaltres. No s'eleva per sobre de nosaltres amb l'ànima nua, amb els peus nus, com el poble. No va sol, ni amb un grup d’escollits privilegiats. No, va amb el poble. Pertany a aquell poble i va amb el poble a fer-se batejar amb aquell poble humil.

Aturem-nos en un punt important: en el moment en què Jesús rep el Baptisme, el text diu que “estava orant” (Lc 3, 21). Ens fa bé contemplar això: Jesús prega. Però, com? Ell, que és el Senyor, el Fill de Déu, resa com nosaltres? Sí, Jesús – ho repeteixen moltes vegades els evangelis – passa molt de temps en oració: a l'inici de cada dia, sovint de nit, abans de prendre decisions importants... La seva oració és un diàleg, una relació amb el Pare. Així, a l'Evangeli d'avui podem veure els “dos moments” de la vida de Jesús: d'una banda, descendeix cap a nosaltres a les aigües del Jordà; per una altra, eleva la seva mirada i el seu cor orant al Pare.

És un gran ensenyament per a nosaltres: tots estem immersos en els problemes de la vida i en moltes situacions intricades, cridats a afrontar moments i eleccions difícils que ens abaten. Però, si no volem romandre aixafats, tenim la necessitat d'elevar-ho tot cap amunt. I això, precisament, ho fa l'oració, que no és una via de fugida; l'oració no és un ritu màgic ni una repetició de cantarelles apreses de memòria. No. Resar és el mode de deixar que Déu actuï en nosaltres, per captar el que Ell vol comunicar-nos fins i tot en les situacions més difícils, resar és trobar la força d'anar endavant. Molta gent sent que no pot més i prega: “Senyor, dona'm la força per anar endavant”. També nosaltres, moltes vegades ho hem fet. L'oració ens ajuda perquè ens uneix a Déu, ens obre a la trobada amb Ell. Sí, l'oració és la clau que obre el nostre cor al Senyor. És dialogar amb Déu, és escoltar la seva Paraula, és adorar: estar en silenci encomanant-li allò que vivim. I a vegades també és cridar amb Ell, com Job, d’altres és esplaiar-se amb Ell. Cridar com Job; Ell és pare, Ell ens comprèn bé. Ell mai s'enutja amb nosaltres. I Jesús prega.

Papa Francesc