Comunitat Cristiana Sant Ildefons | Barcelona

La reflexió de Lluc en el Llibre dels Fets és una escenificació literària de l’exaltació de Jesús en la seva pujada al cel. Se’ns transmet la plena glorificació de Crist vora el Pare, i que Jesús retorna després d’haver acabat la seva cursa i la seva tasca a la terra.

Alguns entesos diuen amb raó que és preferible el terme Exaltació al d’Ascensió, perquè Jesús no va pujar amunt com un míssil, un astronauta o Superman, que es perden de vista a l’estratosfera. No pujà perquè no viu en cap espai més enllà dels núvols, sinó que va ser exaltat com a Senyor a la glòria del Pare.

Definir el cel que confessem per la fe, i que tot cristià anhela per l’esperança cristiana, no equival a un espai, perquè més que un lloc és un estat: és estar amb Déu, veure’l, gaudir-lo i posseir-lo per tota l’eternitat, gaudint amb Ell i per Ell, per sempre més. El cel, primordialment, és Déu mateix: les tres divines persones, de les quals, pel seu amor, podem participar, tot gràcies a Crist, que ens ha donat el seu amor sublim i incansable malgrat la nostra limitació humana.

És allò que se’ns diu a la Primera Carta als Corintis (9): «Ni l’ull no ho ha vist, ni l’oïda no ho ha sentit, ni l’home pot pensar el que Déu ha preparat per als qui l’estimen».

La revelació transmesa pels àngels és la tornada gloriosa del Senyor Jesús al final dels temps. Però no hem d’especular sobre el moment ni el quan. A l’evangeli d’avui, sant Mateu ens desvetlla el testament del Senyor ressuscitat. Sense mencionar explícitament l’Ascensió, deixa clar que la glorificació de Crist li ha donat autoritat al cel i a la terra.

Jesús va dir: «Aneu a convertir tots els pobles i bategeu-los en nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món».

Francesc Xavier de Dou