Trobada especial pels 75 anys de Sant Ildefons

Aquest dissabte 19 d'octubre, es va celebrar una trobada especial a la Parròquia de Sant Ildefons per recordar i homenatjar la seva història, en el marc de les celebracions del seu 75è aniversari. Sota el lema "De temple a comunitat", més de 80 persones es van reunir per compartir documents gràfics (fotografies i vídeos) que van evocar records col·lectius, mentre es comentaven i recordaven moments clau de la vida de la comunitat.

L'acte va començar amb un recorregut històric, des de la fundació de la parròquia al gener de 1949, amb el seu primer rector, Mn. Narcís Saguer, fins a esdeveniments com l' "afer Galinsoga", la construcció del nou temple al carrer Madrazo i el període de Mn. Joan Alemany, que va marcar un punt d'inflexió amb la creació del Consell Pastoral i les assemblees mensuals.

També es va destacar l'etapa de Mn. Lluís Saumell, en què es va impulsar la catequesi familiar i es va celebrar el 50è aniversari de la parròquia amb un simposi commemoratiu. Finalment, es va recordar el període de Mn. Josep Maria Jubany, marcat per la pandèmia, la consolidació de la catequesi familiar i les celebracions recents del 75è aniversari.

La sessió, conduïda magistralment per l'Ignasi Bonjoch, va incloure nombroses intervencions dels participants, que van compartir històries i anècdotes personals, destacant la importància de la comunitat de Sant Ildefons al llarg d'aquests 75 anys. Es va posar de manifest que aquesta comunitat és la que ha configurat la vida de la parròquia, amb el suport dels diferents rectors i mossens, com Mn. Xavier Dou, però sobretot gràcies a les moltes persones que han estimat i estimen Sant Ildefons.

Després d'aquesta trobada, es va celebrar una missa d'acció de gràcies per aquests 75 anys de comunitat i de vida parroquial, i la jornada va concloure amb un refrigeri. Amb el lema de les celebracions del 75è aniversari, "Mirada agraïda al passat, per viure el present i projectar-se cap al futur", l'acte va servir com a moment de reflexió i renovació del compromís per enfortir la comunitat de Sant Ildefons en el present i de cara al futur.

Reflexions a la Paraula de Déu

Àngel de cada dia

“El meu servent, després del que ha sofert la seva ànima, veurà la llum i se’n saciarà; ell que és just, farà justos tots els altres, perquè ha pres damunt seu les culpes d’ells.” (Isaïes 53 :11). És un àngel de cada dia: ofereix la vida per expiar les culpes dels altres i s’anticipa i dona la mà als qui ho necessiten.

Diu el Salm: “Perquè la paraula del Senyor és sincera, es manté fidel en tot el que fa. Estima el dret i la justícia, la terra és plena del seu amor.” (Salms 33, 4-6). Com l’àngel de cada dia, el Senyor dona a totes les persones de la Terra el seu gran amor.

“Acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu perquè es compadeixi de nosaltres, ens mostri el seu favor i ens concedeixi, quan sigui l’hora, l’ajuda que necessitem.” (Hebreus 4, 16). Com l’àngel de cada dia, la gràcia de Déu és totalment generosa i gratuïta i s’anticipa sempre a nosaltres, tan sols li hem d’obrir la nostra ànima.

“Jesús , havent-los convocat, els diu: «Sabeu que els qui són tinguts com a dirigents de les nacions les sotmetran, i els seus gran homes les tiranitzen. No ha de ser així entre vosaltres, sinó que qui vulgui ser gran entre vosaltres, que es faci el vostre servidor; i qui vulgui ser el primer de vosaltres, que es faci el vostre esclau, i és que el Fill de l’home no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la vida en rescat per tothom»” (Mc 10, 42).

Els àngels de cada dia existeixen: els veiem com treballen sense que ningú els demani ajuda i s’anticipen a donar la mà a qui ho necessita: monitors d’esplais, caps dels escoltes, mestres d’ensenyament especial, voluntaris de les ONG, el veí que ajuda a pujar el pesat cistell de la compra sense esperar que li demanin, el qui corre a donar la mà al cec perquè travessi amb tranquil·litat el carrer ple de trànsit. Aquestes persones, de qui mai sabrem el nom, fan el món més habitable pel seu servei d’amor al pròxim. Han entès que el Regne de Déu és, des de sempre, en aquest món, i que hem de deixar-nos de rivalitats. Jesús ens els posa com a persones a imitar, perquè viuen al servei dels altres. Proposem-nos fer un servei cada dia!

Pere Rius

La setmana dia a dia

Diumenge, 20

Trobada de la Catequesi Familiar de Tots Sants a Valldonzella

Dilluns, 21

Catequesi setmanal d’infants, de les 18.00 a les 19.15 h

Meditació cristiana a la Capella del Santíssim a les 19.15 h

Dimarts, 22

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

Dissabte, 26

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l’Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 20:

Diumenge xxix de durant l'any o del Temps Ordinari

Jornada Mundial per l'evangelització dels pobles (coneguda popularment com Diada del Domund)

Dijous dia 24:

Commemoració litúrgica de Sant Antoni Maria Claret i Clarà (Sallent 1807-Fontfreda 1870), bisbe a Santiago de Cuba, fundador dels Missioners del Cor de Maria (a Vic, 1849) i de les Religioses de Maria Immaculada (a Cuba, 1855)

Proper diumenge dia 27:

Diumenge xxx de durant l'any o del Temps Ordinari

Estem de celebració

Avui 16 d’octubre de 2024 fa 70 anys de la col·locació de la primera pedra del temple al carrer Madrazo de la parròquia de Sant Ildefons.

Si vols veure i recordar més històries, vine aquest dissabte a les 5 de la tarda a la parròquia.

No t'ho pots perdre !

Trobada especial pels 75 anys de la comunitat de Sant Ildefons

Al gener de 1949, el Dr. Gregorio Modrego signava el document de fundació de la parròquia de Sant Ildefons, al barri de Sant Gervasi-Galvany. La seva primera seu fou la capella de les R.R. de l'Infant Jesús, conegudes popularment com "Dames Negres", a la Travessera de Gràcia.

Aquest aniversari és un motiu per donar gràcies al Bon Déu per tots els dons que la nostra comunitat ha rebut d'Ell, i també de reconeixement a les moltes persones que al llarg d'aquest 75 anys han estat, i molts encara són, membres de la gran família parroquial. Gràcies a elles i a vosaltres, la història de la Comunitat de Sant Ildefons és una història de gràcia.

El dissabte dia 19 d’octubre a les 5 de la tarda, en el temple parroquial, es farà una presentació de documents gràfics de la història parroquial amb comentaris d'alguns del seus protagonistes.

Recordarem amb agraïment vivències i anècdotes viscudes a la comunitat durant tots aquest anys i també se’ns faran presents amics i amigues que malauradament ja no estan entre nosaltres. Són els nostres testimonis de gràcies. Després de l’eucaristia de les 8 del vespres, acabarem amb un petit refrigeri.

Tots hi som convocats.

Us hi esperem!!!!

Homilia de Mn. Jubany amb motiu del comiat de Josep M. Lari

En la mort d'en Josep M Lari

El dimecres dia 2 d’octubre moria, amb molta pau i envoltat dels seus familiars i amics, en Josep M. Lari. En Josep Maria ha estat durant gairebé quaranta anys el responsable de la confecció i la redacció del Full informatiu que teniu a les mans; ho va ser fins al mes de juny, moment en què es veié obligat a deixar-ho per raons de salut. En Josep Maria, juntament amb la seva esposa Montserrat, ha estat un dels molts obrers que han treballat per anar construint la nostra comunitat de Sant Ildefons, que enguany celebra el 75è aniversari. Reitero l'agraïment de la comunitat de Sant Ildefons i el meu propi, que ja vaig expressar en aquestes mateixes pàgines, quan en Josep Maria es va veure obligat a deixar les responsabilitats que el lligaven al Full.

El divendres dia 4, en una emotiva eucaristia, en vàrem celebrar les exèquies a l'església de la comunitat de Sant Ildefons. A continuació trobareu l'homilia que vaig pronunciar en aquella celebració.

Josep Maria, gràcies per tot. El teu testimoni perdurarà en nosaltres, és el millor llegat que ens podies deixar. Frueix de l'estança eterna que el Senyor té preparada per a les persones bones.

Homilia

Amics. Avui, quatre d'octubre, l'Església celebra la festa de Sant Francesc d'Assis. Segons diuen les cròniques, uns dies abans de morir, Francesc d'Assis va deixar acabat el famós poema Càntic de les Criatures. Es tracta d'un cant a Déu per mitjà de les criatures: el Sol, la lluna i les estrelles, el vent, l'aigua, el foc i la mare Terra. En totes aquestes criatures, per ser creació de Déu, el Poverello hi trobava Déu i s'extasiava. Al final del poema, que és un cant a la vida, també dona les gràcies per la germana mort corporal. La mort, segons el sant d'Assís, és com el Sol o l'aigua, una germana. Va aparellada a la vida.

En aquesta celebració emotiva per la mort del bon amic Josep Maria Lari, he volgut començar recordant la mort del pobrissó d'Assís, i el seu Càntic de les criatures, perquè salvant les distàncies, hi he trobat moltes similituds amb la mort d'en Josep Maria.

Permeteu-me que us les expliqui. En Josep Maria, ho sabem tots els que l'hem conegut i apreciat, era una persona que estimava la vida. Una prova del seu amor per la vida va ser la seva professió de pediatre; com em recordava ahir la família, ell va ajudar moltes persones a viure i també les va acompanyar en el moment de morir.

Reflexions a la Paraula de Déu

Ves a vendre tot el que tens i vine amb mi

Nosaltres també ens preguntem què cal fer per aconseguir la Vida. Jesús va més enllà dels manaments i ens demana una total donació de nosaltres mateixos.

L’Evangeli d’avui és certament radical. Ens podríem desanimar pensant que estem lluny d’arribar a la proposta de deixar-ho tot per viure com Jesús ens ensenyà. El cert és que podem estar cofois els que des de petits hem seguit els manaments i, de fet, és bo ser fidels al missatge complint tot el que està escrit, però se’ns demana més. Cal posar el cor en tot el nostre viure. El més important no és tant el compliment del decàleg en sí mateix, com el fet d’aconseguir no posar el nostre desig en les riqueses que ens poden enterbolir la vista, i, en canvi, ser capaços de servir i estimar, segons Sant Ignasi de Loiola.

La Vida que tots desitgem viure es comença a construir des de la senzillesa, el despreniment i la capacitat d’estar pendent de les persones que ens poden necessitar, és a dir, estimant. Cal actuar amb decisió per construir un entorn que no valori les riqueses com un absolut.

Deixem-nos interrogar per Jesús i responem sincerament si cadascú de nosaltres no ens retiraríem com l’home que en l’Evangeli d’avui, quan Jesús li diu que renunciï a tot el material i el segueixi, se’n va entristit.

El nostre camí de creixement i canvi, sense fer-nos retrets i culpabilitats, ha de ser el de progressar. Déu sap prou bé com som i coneix la nostra debilitat. El més important és que intentem que res no deturi la concreció de la nostra fe en el servei generós i l’atenció a les persones que estan prop nostre.

Quedem-nos amb la resposta que Jesús donà als deixebles i és que Déu ho pot tot. Des de l’esperança, desitgem la vida plena en el misteri de Déu.

Vull tenir un record des de l’afecte i la pregària pel qui fou durant anys l’ànima del Full informatiu.

Gràcies Josep Maria! Que ens puguem retrobar!

Ignasi Garcia Clavel

La setmana dia a dia

Dilluns, 14

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Meditació cristiana a la Capella del Santíssim a les 19.15 h

Reunió del Consell Arxiprestal a les 21.00 h

Dimarts, 15

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

Dissabte, 19

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda

Trobada especial de la Comunitat per recordar els 75 anys de Sant Ildefons a les 5 de la tarda

Diumenge, 20

Sessió de catequesi familiar mensual a partir de ¾ d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. La trobada es farà al Monestir de Valldonzella 

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 13:

Diumenge xxviii de durant l'any o del Temps Ordinari

Dimarts dia 15:

festivitat litúrgica de Santa Teresa de Jesús (Àvila, 1515 - Alba de Tormes 1582), carmelitana i doctora de l'Església, reformadora

Dijous dia 17:

Commemoració litúrgica de Sant Ignasi d'Antioquia, bisbe successor de Pere i màrtir a Roma (+107)

Divendres dia 18:

Festivitat litúrgica de Sant Lluc, evangelista, deixeble i company de Pau, cronista dels Fets dels Apòstols

Proper diumenge dia 20:

Diumenge xxix de durant l'any o del Temps Ordinari

Resum del Consell Pastoral d'octubre

El passat dilluns 7, el Consell Pastoral es va reunir en la seva trobada mensual. La sessió es va iniciar aprovant l’acta de la reunió de setembre. Posteriorment, es va llegir i comentar l’evangeli del diumenge següent, destacant la necessitat de posar la riquesa material i immaterial que té cadascú de nosaltres al servei dels altres. També es va assenyalar que l’evangeli posa en paraules de Jesús que seguir-lo pot comportar persecucions.

El següent punt de l’ordre del dia que es va tractar va ser els actes de celebració del 75^è aniversari de Sant Ildefons. Es va fixar l’horari de la trobada especial del dissabte 19 d’octubre a les 5 de la tarda, al temple parroquial, on es compartiran alguns documents gràfics de la història parroquial, amb comentaris d'alguns del seus protagonistes. Després de l'acte, es celebrarà una missa d’acció de gràcies a les 8 del vespre, i s’acabarà amb un petit pica-pica. Pel que fa al llibre de testimonis sobre la parròquia, es continuen recollint escrits amb la voluntat de tenir-lo preparat per a finals de gener del 2025, coincidint amb la festivitat del patró de la parròquia.

Es valora positivament el manteniment del nombre d’infants que aquests curs fan catequesi respecte al curs passat. Es comenta la notícia apareguda aquests dies, segons la qual el número de primeres comunions ha baixat d’un 44% a Catalunya entre els anys 2017 i 2022, segons dades de la Conferència Episcopal Tarraconense.

A la reunió del Consell es va informar de la creació d’una comissió per tal de continuar endavant amb el Full Informatiu, tasca que durant molts anys va estar fent l’estimat i ben recordat Josep Maria Lari.

La part que més debat i intercanvi d’opinions generà va ser la reflexió sobre les comunitats parroquials. Es va parlar de diferents aspectes, entre els quals destaquen: copsar què aporten les reestructuracions pastorals i parroquials, quins reptes comporten, els obstacles que poden dificultar el seu avanç i consolidació, i el que poden fer els laics per contribuir al desplegament d’aquest procés. Totes les intervencions van tenir en comú la necessitat de humilitat, respecte i escolta sincera en tot aquest desenvolupament.

Per finalitzar la reunió, es va resar un parenostre tots plegats, i es va fixar el dilluns 4 de novembre per a la propera trobada del Consell Pastoral.

La crisi de les promeses

Avui són molts els pensadors que sostenen que tota la història i la cultura d’allò que en diem Occident s’ha construït sobre una sèrie, mai interrompuda, de promeses; això fa que les persones, en lloc d’ocupar-se adequadament del present, sempre experimentat com un moment insuficient, esquerp i feixuc, dirigeixen la mirada i dipositen l’esperança en un futur millor i possible. La promesa no és només una paraula, sinó que implica la interacció entre diferents persones que, d’alguna manera, se sentiran vinculades a partir d’aquest moment per un llaç, que bascularà sempre entre l’obligació de qui fa la promesa i la confiança del receptor. La filòsofa Marina Garcés, en un curt però interessant assaig, diu al respecte: “Prometre és l’estranya mania que l’Occident judeocristià posà en boca de Déu... La paraula que promet travessa d’extrem a extrem la cultura occidental, des dels primers textos bíblics fins als ideals revolucionaris o les novel·les i poemes d’amor, des dels vincles més íntims fins a la tecnologia més innovadora” (El temps de la promesa, Editorial Anagrama, Barcelona 2023).

El problema sorgeix quan la promesa s’esvaeix pel motiu que sigui, però que normalment s’atribueix a circumstàncies alienes al transcurs habitual del temps o a l’aparició de noves condicions. De sobte, les coses ja no són com eren en el moment de fer-se la promesa i aquesta s’afebleix fins a fer desaparèixer el vincle entre qui va prometre i qui es refià del contingut de la promesa, però sobretot el que s’ensorra brutalment és la desitjada possibilitat d’un futur millor. Així s’inicia una crisi que genera frustracions i malalties de tota mena, personals i socials. El repetit incompliment de les promeses és una de les causes més importants de la degradació de la paraula en els nostres dies. Paraules buides que no diuen res.

Amb el títol que encapçala aquesta breu reflexió, el dia 14 d’octubre, un acte obert donarà inici a una sèrie de conferències al Centre de Cristianisme i Justícia (carrer Roger de Llúria, 13) a partir de los 19.00 h i a càrrec de diferents pensadors. Alguns dels títols del programa de sis sessions són: “La promesa del progrés”, “La promesa escatològica” o “La promesa democràtica”. Pot ser una bona ocasió per reflexionar sobre un tema que avui ens toca molt de prop a totes les societats, però cal inscriure-s’hi (Telèfon 933172338 o correu electrònic cursos@fespinal.com).

Anton Ramon Sastre

Josep Maria Lari. Amic per sempre

Ens ha deixat el capvespre del 2 d’octubre de 2024. M’ho ha comunicat Mn. Josep Maria Jubany a través d’un correu que no vaig obrir fins molt tard, abans d’anar-me’n a dormir, raó per la qual m’ha costat molt aixoplugar-me en una son que fos reparadora malgrat tingués els ulls aclucats.

No puc dir exactament els anys que fa que vaig conèixer en Josep Maria i a la seva esposa Montse. Em venen a la memòria llunyans records que va ser en unes sessions de catequesi d’adults (impossible dir de quin any) essent rector de Sant Ildefons Mn. Joan Alemany. El que sí puc dir és que, els darrers quinze anys, en Josep Maria ha estat un dels més fidels assistents a les reunions de reflexió per a adults que faig any rere any, durant els temps litúrgics d’Advent i de Pasqua.

La seva actitud, franca i oberta, ha estat la falca que connectés molt aviat amb ell. Eren les seves preguntes, les seves objeccions, els seus comentaris en públic dirigits a tots els reunits, l’exposició senzilla però clara del que creia allò que més ens va apropar des d’un començament. Si he de dir la veritat és que en Josep Maria em tenia una estima molt gran, a la qual jo hi vaig correspondre de seguit. Aquest ha estat sempre un dels motius que ha fet que ell valorés exageradament les meves exposicions i comentaris de l’evangeli i dels temps litúrgics, però al mateix temps ha estat una de les persones que, amb la seva tossuderia i insistència, ha fet que em decidís a publicar l’assaig “Els sagraments. Dimensió simbòlica de l’existència”. Un dia li vaig confessar que si no hagués estat per ell, aquesta publicació mai no hagués vist la llum, perquè, al cap i a la fi, era un resum i una condensació del que jo havia anat desgranant durant molts anys en les reunions parroquials i també perquè sempre m’ha resultat més senzill parlar en públic que no pas escriure. Veure el rostre de les persones és molt important, perquè pots veure si et segueixen o no.

Jo he perdut un gran amic, però la comunitat parroquial de Sant Ildefons ha perdut un membre importantíssim i compromès per la seva generosa col·laboració a l’eucaristia dominical del capvespre; per l’esforç fidel, mantingut, però feixuc, a l’hora d’elaborar el Full Informatiu, cosa que l’obligava sovint a perseguir als comentaristes voluntaris de les lectures dominicals; per la redacció de les pregàries i advertiments que es llegien a totes les celebracions dels diumenges; per moltes reflexions que durant l’any han sortit a la contraportada del Full; per la seva participació, repetida més d’una vegada, en el Consell Pastoral, com a òrgan impulsor de les activitats comunitàries, etc.

El Regne de Déu, centre de la predicació de Jesús, no és una realitat abstracta, ni una promesa per un incert demà, sinó que és una realitat que tots estem cridats a construir-la dia a dia en aquest món. En Josep Maria això sempre ho va tenir clar i en va donar testimoni tant en el seu treball com a metge, com sobre tot amb la seva humanitat que desplegà amb qualsevol persona que se li acostava. Com a cristians, que constantment estem abocats a confrontar-nos amb el Misteri de la mort i resurrecció de Jesús, de la mort gustosament en diem “traspàs”. Avui, nosaltres amb dolor, però també amb la confiança que ens uneix la fe que compartim, podem escoltar a en Josep Maria dir-nos que no tinguem por, que ell, voluntàriament com va fer Jesús, ha volgut “traspassar”, donar una passa més cap a aquella dimensió en la que l’abraçada del Pare fa possible que la seva nova vida continuï unida a la nostra.

Anton Ramon Sastre

Treball decent

Dilluns dia 7, l’Església celebra la Jornada pel Treball decent. Amb motiu d’aquesta jornada diferents entitats aplegades en la Plataforma Església pel Treball Decent han publicat un manifest. Aquest any la Jornada i el manifest posen el focus en les Polítiques actives d’ocupació (PAO). Tot seguit transcrivim alguns fragments del manifest.

Per tu, per mi, treball decent!

En aquesta Jornada Mundial pel Treball Decent volem posar el focus de la nostra reflexió, denúncia i propostes en les Polítiques actives d’ocupació (PAO), adreçades a les persones que estan a l’atur i que volen tornar a treballar, que es veuen obligades a canviar sovint de feina o que treballen en condicions precàries. [...] Com a Plataforma Església pel Treball Decent reivindiquem:

1.- Les Polítiques actives d’ocupació han de ser prioritàries. Unes PAO adequades faciliten l’accés al treball i contribueixen a millorar les condicions laborals de tothom. Dol que encara avui són molt insuficients al nostre país. Cal optimitzar la col·laboració institucional i aprofitar el nou marc legal per a implementar des de la Generalitat i els ajuntaments, les administracions més properes a la ciutadania, polítiques actives d’ocupació enèrgiques i eficients. En aquest sentit, denunciem la manca de priorització i la no concreció de mesures relatives a les polítiques actives d’ocupació als programes electorals dels partits.

2.- Les Polítiques actives d’ocupació han de pivotar sobre l’acompanyament de les persones aturades. En aquest sentit, cal implementar de manera decidida un model basat en la tutorització, els plans personalitzats i els itineraris personals, model que ja ha quedat recollit parcialment a la nova Llei d'ocupació (3/2023). Caldrà dedicar importants recursos per aplicar aquest model al nostre país...

3.- Creiem que la formació ocupacional dels joves és fonamental. De manera complementària, se’ls ha d’oferir una formació per a l’autoocupació. També hi ha d’haver un fort suport a l’activitat dels treballadors autònoms en les seves primeres etapes.

4.- Les persones nouvingudes que encara no han pogut regularitzar la seva situació han de rebre un ampli suport de les polítiques actives d’ocupació per superar amb la major celeritat possible les dificultats que pateixen quan arriben i poder incorporar-se a la societat amb dignitat.

5.- Cal aprofitar millor els fons de la Unió Europea destinats a les polítiques actives. S’ha d’evitar que aquests recursos siguin acaparats pels agents socials o acabin bonificant els contractes fets per les grans empreses. Cal fer una avaluació adequada i permanent dels resultats de les polítiques actives implementades.

6.- S’han d’impulsar acords entre el sector públic, el màxim responsable, i el sector privat, sovint encarregat de la gestió, amb un control públic transparent de les actuacions. Creiem que les entitats del Tercer Sector i de l’economia social poden tenir un paper destacat en la implementació d’aquestes polítiques. En aquest sentit, els excel·lents resultats dels programes especialitzats, com els de Càritas o Acció Solidària Contra l’Atur , són un exemple destacat.

Reflexions a la Paraula de Déu

L'evangeli de Jesús ens convida a actuar cada dia cercant la voluntat de Déu en tot allò que fem, evitant ser homes i dones de cor dur en les nostres relacions personals o socials, en la vida laboral o política. Per això, et demanem la teva manera de tractar les persones, essent imatge viva de l'amor del Pare.

Aquesta actitud volem que es manifesti sobretot en la relació amb els infants. El món està ple de nens i nenes sense escola, sense llar, sense alimentació ni perspectives de futur. Aquestes situacions no ens han de deixar indiferents, sinó que ens han d'animar a treballar per una bona educació, tant a l’escola com en la vida familiar i la catequesi.

Donem el nostre suport a les institucions que actuen per la defensa dels drets dels infants arreu del món.

Demanem a Jesús que beneeixi les famílies que volem viure el projecte de Déu, creant comunió i vida en l’amor i la fidelitat.

Dona'ns, Jesús, la capacitat d’escoltar i d’acompanyar les parelles que passen dificultats o que estan vivint fracassos en la vida familiar.

Fes de la nostra comunitat eclesial, i més enllà, una família de germans i germanes que viuen una vida fraterna, capaç de demanar perdó i superar les diferències, perquè tota la vida dels creients sigui un testimoni viu de l'evangeli.

Mireia Galobart

La setmana dia a dia

Dilluns, 7

Inici catequesi setmanal d’infants, de les 18.00 a les 19.15 h

Meditació cristiana a la Capella del Santíssim a les 19.15 h

Reunió del Consell Pastoral a les 20.00 h

Dimarts, 8

Trobada del grup de celebració i pregària, de 10 a 11 del matí

Trobada telemàtica del grup de reflexió bíblica a les 19.15 h

Dissabte, 12

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 6:

Diumenge XXVII de durant l'any o del Temps Ordinari.

Dissabte dia 12:

Festivitat litúrgica de la Mare de Déu del Pilar, apareguda a Saragossa, segons la tradició (s. XII). És dia festiu a tot Espanya; l'horari de la missa serà el propi dels dies feiners, és a dir, a les 12 del migdia

Proper diumenge dia 13:

Diumenge XXVIII de durant l'any o del Temps Ordinari

Ha mort Josep Maria Lari

Ahir dimecres 2 d’octubre, amb molta pau i envoltat de la seva família, va morir Josep Maria Lari i Reig. Gran col·laborador des de fa 50 anys de la comunitat de Sant Ildefons, juntament amb la seva esposa Montserrat, havia participat en la pastoral del baptisme, en el Consell Pastoral, en la preparació de l’eucaristia de diumenge al vespre, era assidu en les assembles, i s’havia encarregat durant més de 40 anys de l’aparició setmanal del Full Informatiu fins que la salut li ho va permetre, el passat mes de juny.

La capella ardent serà avui a la tarda al tanatori de Sant Gervasi, i la missa exequial tindrà lloc demà divendres a les 11 hores a la comunitat de Sant Ildefons (Madrazo, 92).

Déu l’ha acollit en la plenitud de l’amor.

Pregària per la Terra

Aquest dilluns dia 30 de setembre, una cinquantena de persones es van aplegar a la capella del Santíssim per dedicar tres quarts d’hora per fer una pregària per la Terra sota el títol «Esperar i actuar amb la Creació».

El títol escollit és el lema que proposa el papa Francesc pel Temps de la Creació, que començà el dia 1 de setembre i s’estén fins el 4 d’octubre, festivitat de Sant Francesc d’Assís, patró de l’ecologia. Fa referència a la carta de Sant Pau als Romans (8, 19-25), on l’apòstol aclareix què significa viure segons l’Esperit i es concentra en l’esperança certa de la salvació per mitjà de la fe, que és la vida nova en Crist.

La pregària es va fer seguint l’estil de Taizé, compartit lectures de textos, espais de silencis i cants.

Una de les lectures realitzades va ser un text del papa Francesc d’aquest mateix mes de setembre titulat «Pel Clam de la Terra» i que diu així:

Preguem pel clam de la Terra.

Si prenem la temperatura al planeta, ens dirà que la Terra té febre. I està malament, com qualsevol malalt.

Però nosaltres, escoltem aquest dolor?

Escoltem el dolor dels milions de víctimes de les catàstrofes ambientals?

Els que pateixen més les conseqüències d'aquests desastres són els pobres, els que es veuen forçats a deixar casa seva per inundacions, onades de calor o sequeres.

Fer front a les crisis ambientals causades per l'home, com ara el canvi climàtic, la contaminació o la pèrdua de la biodiversitat, demana respostes no només ecològiques, sinó també socials, econòmiques i polítiques.

Hem de comprometre'ns en la lluita contra la pobresa i la protecció de la natura, canviant els nostres hàbits personals i els de la nostra comunitat.

Preguem perquè cadascú de nosaltres escolti amb el cor el clam de la Terra i el clam de les víctimes de les catàstrofes ambientals i del canvi climàtic, comprometent-nos personalment a cuidar el món que habitem.

Missatge del Papa Francesc amb motiu de la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat 2024

Molts migrants fan l’experiència del Déu company de viatge, guia i àncora de salvació. S’encomanen a Ell abans de marxar i acudeixen a Ell en situacions de necessitat. Hi busquen consol en els moments de desesperació. Gràcies a Ell, hi ha bons samaritans en el camí. A Ell, en la pregària, li confien les seves esperances. Imaginem quantes bíblies, evangelis, llibres de pregàries i rosaris acompanyen els migrants en els seus viatges a través dels deserts, els rius i els mars, i de les fronteres de tots els continents!

Déu no només camina amb el seu poble, sinó també en el seu poble, en el sentit que s’identifica amb els homes i les dones en el seu caminar per la història ―especialment amb els últims, els pobres, els marginats―, com a prolongació del misteri de l’Encarnació.

Per això, l’encontre amb el migrant, com amb cada germà i germana necessitats, «és també trobada amb Crist. Ens ho va dir Ell mateix. És Ell qui truca a la nostra porta afamat, assedegat, foraster, despullat, malalt i empresonat, demanant que el trobem i l’ajudem» (Homilia de la missa per als participants en la trobada “Lliures de la por”, Sacrofano, 15 de febrer de 2019). El judici final narrat per Mateu en el capítol 25 del seu Evangeli no deixa cap dubte: «era foraster, em vau acollir» (v. 35); i de nou, «us ho dic amb tota veritat: tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi» (v. 40). Per això, cada encontre, al llarg del camí, és una oportunitat per trobar el Senyor; i és una oportunitat carregada de salvació, perquè en la germana o en el germà que necessita la nostra ajuda, és present Jesús. En aquest sentit, els pobres ens salven, perquè ens permeten trobar-nos amb el rostre del Senyor (cf. Missatge per a la III Jornada Mundial dels Pobres, 17 de novembre de 2019).

Benvolguts germans i germanes, en aquesta Jornada dedicada als migrants i els refugiats, unim-nos en pregària per tots aquells que han hagut d’abandonar la seva terra a la recerca de condicions de vida dignes. Sentim-nos en camí juntament amb ells, fem junts “sínode” i encomanem-los a tots, així com a la propera assemblea sinodal, «a la intercessió de la Benaurada Verge Maria, signe de segura esperança i de consol en el camí del Poble fidel de Déu» (Informe de Síntesi, Per a continuar el camí).

(Fragment del Missatge del Papa Francesc: Déu camina amb el seu poble, amb motiu de la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat 2024)