“El reconeixement de les persones LGTBI+ a l’Església no és l’últim horitzó”

Aquest article publicat a Catalunya Religió per Lucía Montobbio, manlleva el títol d’un Quadern de Cristianisme i Justícia recent, en el qual s’analitza el tema d’una manera acurada i del qual l’autora n’extreu les seves reflexions.

El tema és prou interessant en un moment en què el Sínode de bisbes ha d’elaborar les seves conclusions sobre aquesta qüestió i moltes altres de cara a l’any vinent. Aleshores seran presentades al papa Francesc i serà ell el qui tingui la darrera paraula sobre nous plantejaments o eventuals canvis en l’Església.

Tot seguit es reprodueix aquest article:

Com deia Paul Ricoeur, "reconèixer pot ser la base del que ens va deixar dit el Senyor: estimeu-vos els uns als altres". Aquest és el paradigma del reconeixement que s'ha iniciat avui dia, segons el teòleg i membre del Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia Enric Vilà. Precisament, en aquest "reconèixer-nos" es troba la clau de lectura que Vilà dona per seguir el nou quadern El reconeixement de les persones LGTBIQ+ en l'Església, publicat per Cristianisme i Justícia i escrit per ell mateix.

L’autor del quadern, que es va presentar fa uns dies al Casal Loiola, subratlla la importància de recordar que "estem parlant de persones, de vides". “Amb l’etiqueta de gais o d'homosexuals es perd de vista que estem parlant d’una part de la identitat de l’individu, no de la seva totalitat". "Si considerem només l’adjectiu podríem incórrer en l’errada de separar un part del grup, en considerar-la diferent de la resta”, diu Vilà.

"El reconeixement no és suficient". Així ho puntualitza Montse Escribano, professora de la Facultat de Teologia San Vicente Ferrer. Escribano també va participar en l’acte mitjançant un vídeo. Per a ella, quan es parla d'acollir a persones que són tant heterosexuals com homosexuals, "s'està deixant de banda que ja són Església". "Així doncs, no és necessari que ningú les aculli, el reconeixement no és l'horitzó últim", assegura la professora. 

Segons Escribano, "podríem atrevir-nos a pensar que aquestes persones són com la llum d'oli de la qual parla l'evangelista Lluc". Una llum que serveix a tothom dins l'Església per veure, observar i orientar-se.

Condemnes compartides. Vides d'entrega, lluita i superació en un món hostil i invisible

Aquest és el títol del llibre de Núria Ortín Martínez recentment publicat, editat per Ed. Claret, que descriu el món hostil de les presons.

Núria Ortín, filla del diaca Mn. Aureli Ortín i de la seva esposa Montserrat Martínez, tan estimats a la nostra comunitat, fa sis anys que és la directora de la Fundació Obra Mercedària (la Càritas dels PP. Mercedaris de la Província d'Aragó, que comprenen, a Espanya, els antics territoris de la Corona d'Aragó, a l'Àfrica, Moçambic, i a Amèrica, El Salvador, Guatemala, Panamà i Veneçuela). A través de trenta-tres entrevistes a mercedaris presents a diferents presons i a interns i internes d’aquestes mateixes presons, ens acosta a una realitat dura i moltes vegades ignorada, on la gràcia de Déu es fa també present.

En un món tan meravellós, on l'ésser humà ha acabat sent tan miserable, costa apostar per les segones oportunitats. I encara més, en el cas d’aquella gent que ha passat per la presó. Però, els mercedaris sempre han cregut, per damunt de tot, en la llibertat i en la dignitat de les persones.

El llibre serà presentat el mes vinent, el dia de santa Llúcia, 13 de desembre, a les 7 del vespre, a les antigues instal·lacions de la presó Model de Barcelona.

Catequesi d'Advent

Demà dimarts 29 s’inicien les sessions presencials de catequesi d’adults sobre l’Advent. El tema que es proposa aquest any és reflexionar sobre com el Misteri de l’Encarnació esdevé el fonament i la raó d’existir dels sagraments de l’església.

Totes les trobades seran a les 19:00 hores, als locals de Sant Ildefons, ila durada de cada trobada serà al voltant d’una hora. Les sessions estaran dirigides per Anton Ramon Sastre.

Els dies de les trobades i el desenvolupament del tema seran els següents:

Dimarts 29 novembre

·         Sagrament, símbol i misteri

·         Estructures sagramentals a l’Antic Testament

o   Déu i les imatges

o   L’home/dona imatge de Déu

o   El símbol de l’Aliança de salvació

Dimarts 13 desembre

·         El Misteri de l’Encarnació

·         Jesús, el sagrament de Déu

Dimarts 20 desembre

·         Els sagraments de l’església

·         L’Esperit de Déu

·         Baptisme i eucaristia

Reflexions a la Paraula de Déu

Quin desig tan profundament humà el de la pau! Ens n’adonem del que val, quan la perdem!. A Ucraïna, molts dels seus habitants tenien una vida alegre, podríem dir «normal» en el món occidental. I, de sobte, s’han trobat amb una guerra que els ha destruït llars, comoditats, éssers estimats, i la pròpia vida física, mental, i, potser, espiritual. Com cuidar i mantenir la pau?

Isaïes ens indica un camí: «...pugem a la muntanya del Senyor... que ens ensenyi els seus camins i seguim les seves rutes». Llavors «Ell posarà pau entre les nacions i apaivagarà tots els pobles...» (Isaïes 2, 1-15). No sembla que li fem gaire cas. Considerem aquesta proposta una creença obsoleta, poc pràctica, a la qual no cal parar atenció. De fet, augmentem el pressupost de  l’OTAN, i cada país, arreu del món, fa el mateix per fer la guerra. I, és clar: si preparem la guerra, lògicament tenim guerra. I com més va, més sofisticada i més destructiva és. I pensem que no podem fer altra cosa perquè el món en què vivim és així; no és el paradís. Però potser, si «seguíssim els camins del Senyor, i les seves rutes», ens n’adonaríem que és més eficient, per aconseguir la pau, invertir en fer un món més just, conscients que la pau no és possible sense la justícia.

En l’àmbit individual, Sant Pau, amb el seu llenguatge, ens invita a fer créixer la consciència de nosaltres mateixos i del món que vivim, i a actuar amb decisió ferma: «...siguem conscients dels moments que vivim. Prou de dormir.». En el nostre món estem immersos en «obres pròpies de la fosca»: «fakes», post-veritat, destrucció del planeta, provocació i negació de la crisi climàtica, explotació de moltes persones, violència sexual i de gènere, acumulació de riqueses en mans de molt pocs i misèria de molts, etc. Pau ens convida a despullar-nos d’aquestes obres i a revestir-nos amb «l’armadura del combat a plena llum». La seva mirada, com és lògic, no té la perspectiva que tenim avui, però no està exempta de significat per a nosaltres.

Ens diu de tenir una alimentació humana i humanitzadora «fora l’abús de menjar i beure». I ens diu que la nostra sexualitat construeixi vida en nosaltres i en els altres «fora els plaers i les impureses». Aquesta frase, però, de forma errònia ha fet que durant segles els cristians identifiquessin «plaer» amb «pecat», ignorant que el plaer, com el menjar, pot matar, però també vivificar; és necessari i bo per a construir la persona, i la vida humana; «fora les renyines i les enveges», què actual!. «Que el vostre vestit (mirada, i decisió) sigui Jesucrist, el Senyor.» (Rm 13, 11-14).

 

Santiago Quijano

La setmana dia a dia

Diumenge, 27

Primer diumenge d’Advent

 

Dilluns, 28

Catequesi setmanal d'infants de 18 a 19.15 h

Meditació Cristiana a la capella del santíssim, a les 19.15 h

 

Dimarts, 29

Trobada del grup de celebració i pregària, de 10 a 11 del matí

Primera sessió de catequesi d’Advent a les 19.00 h

 

Dissabte, 3

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 16 a 19:00 h

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 27 de novembre:

Diumenge I d'Advent. Inici del nou any litúrgic 2022-2023. Inici del Temps d'Advent. En aquest any litúrgic el Leccionari dominical i festiu serà el del cicle A i serà, dels evangelis sinòptics, el de l’apòstol i evangelista Mateu. En la iconografia tetramòrfica el seu símbol és l'àngel

 

Dimecres dia 30 de novembre:

Festivitat litúrgica de Sant Andreu, apòstol, de Betsaida, deixeble del Baptista i germà de Pere

 

Dissabte dia 3 de desembre:

Commemoració litúrgica de Sant Francesc Xavier (1505-1552), prevere, jesuïta navarrès, apòstol de l'Índia

 

Proper diumenge dia 4 de desembre:

Diumenge II d'Advent

Temps d'Advent i de Nadal

Els nostres són dies agitats que ens deixen poc espai per a la reflexió. Són moments d’una certa foscor en els que a tots ens costa saber on som i com trobar elements que ens ajudin a orientar-nos. És una foscor estranya, no habitual, emboirada, lluny de les nits serenes en les que es poden veure les estrelles, és una foscor freda que neguiteja, una foscor de durada imprevisible, plena de crits, sovint acompanyats d’amenaces, que sembren angoixa i que allunyen l’esperança, en especial dels més febles Malauradament, entre tots hem acabat perdent el sentit d’una paraula que hauria de ser sempre present i sustentar qualsevol tipus de relació humana: el diàleg. “I la Paraula s’ha fet carn”.

El diàleg implica una actitud humana, una actitud que s’obre als altres per aprofundir-ne el coneixement, una actitud que ens disposa, al mateix temps, a ser interpel·lats pels que no són com nosaltres, i que reposa en la convicció de que la realitat, qualsevol realitat, té moltes arestes i vessants que nosaltres tot sols no podem abraçar. Els qui ho saben tot, els prepotents, els qui no toleren que se’ls doni cap lliçó, no podran dialogar mai, com tampoc ho podran fer els que imposen condicions prèvies per poder diàleg. Usen la paraula diàleg, però en realitat la seva actitud és la d’un mercader qualsevol, que  negocia confiant en poder treure’n profit en benefici propi. Però dialogar no és negociar.   

La comunitat cristiana en aquest temps celebrem el Misteri del Naixement de Jesús. Una festivitat que ens recorda la ferma voluntat de Déu d’apropar-se a la humanitat, de parlar-li, de dialogar, d’obrir-se a qualsevol persona de bona voluntat, d’anunciar arreu que ens podem alliberar de la foscor en la que ens trobem. El Nou Testament ens presenta Jesús com la Paraula de Déu feta humanitat, fent-se com un de nosaltres, oblidant-se de la seva condició divina, habitant entre nosaltres per fer comprensible Déu. El naixement de Jesús es produí de nit, quan era fosc, recordant-nos que aquesta és la nostra condició humana, la de caminar sempre a palpentes, la de cercar poc a poc el sentit de la vida, la de viure amb l’esperança i amb la il·lusió de trobar la llum, si encara és possible.

Catequesi d’Advent

Amb el tema: “El misteri de l’Encarnació  i els sagraments”, recuperem la catequesi d’Advent interrompuda per la pandèmia. 

L’Anton Ramon Sastre dirigirà i presentarà les tres sessions que tindran lloc els dies: dimarts 29 de novembre, dimarts 13 de desembre i dimarts 20 de desembre, a les 7 de la tarda.

Calendari Advent 202

Novembre

27  diumenge

1er diumenge d’Advent

 

29  dimarts

19.00 h Primera sessió de catequesi d’Advent

                   

Desembre

8  dijous                                   

Festa de la Immaculada

 

12  dilluns

20.00 h Vetlla de pregària estil Taizé

 

13  dimarts

19.00 h Segona sessió de catequesi d’Advent

 

14  dimecres

12.00 h Celebració comunitària del Perdó (en el marc  de l’Eucaristia) 

 

16  divendres

20.00 h Celebració comunitària  del Perdó

 

20  dimarts

19.00 h Tercera sessió de catequesi d’Advent

 

24 dissabte

20.00h  Vetlla de Nadal (Missa familiar)

22.30h  Missa del Gall

 

25  diumenge

NADAL

Eucaristies: 11.15, 13.15 i 20.00 h

Com abordem els problemes que es presenten al final de la vida"

El passat dilluns dia 14 de novembre va tenir lloc la Trobada Mensual d’Octubre de manera presencial. La Dra. Victòria Cusí Sànchez (doctora en Medicina i Cirurgia, especialista en Anatomia Patològica i en patologia fetal i pediàtrica, màster en Bioètica, membre del Institut de bioètica Borja, metge de l'Hospital de Sant Joan de Déu i membre del comitè de bioètica d'aquest hospital) va ser la convidada per parlar sobre “Com abordem els problemes que es presenten al final de la vida”, per ajudar a distingir entre el que és eutanàsia, aferrissament terapèutic, suïcidi assistit i també la importància de les cures pal·liatives, etc.

Aquí es pot veure el vídeo de la conferència.

Reflexions a la Paraula de Déu

Esperança, estimació, joia i fe

Pilat va preguntar a Jesús: “Tu ets rei?” Jesús li va respondre: “Sí, jo soc rei, però no com els reis d’aquí”. Els reis manen, Jesús rei mana damunt de totes les persones que posen el seu cor en la sintonia de les seves paraules, i en tot el que ens diu Jesús a través de la seva bona nova, l’Evangeli. El seu és un regne universal de pau, d’amor i de justícia.

Totes les persones d’aquest món, sigui quina sigui la seva religió, la seva manera de pensar, la seva manera de viure cada dia, si estimen de debò, tenen sense saber-ho a Jesús Rei i estaran amb Ell al paradís, tal com li va demanar un dels seus companys de crucifixió,  mentre l’altre company l’hi retreia: “¿És que no tens tu temor de Déu, tu que et trobes en la mateixa condemna en què estem involucrats també nosaltres? I nosaltres per cert justament, car estem rebent el càstig merescut pel que havíem fet; aquest, en canvi, no ha fet res de dolent”. I girant-se cap al Senyor, li digué: “Recorda’t de mi, el dia de la teva vinguda”.  Jesús, en resposta, digué al qui feia precisament el retret:  “¡Coratge! Avui estaràs amb mi en el paradís”. (Lc 23,35-43 Còdex Beza).

I els cristians, a més, hem de ser homes i dones d’esperança, estimació, joia i fe.

Pere Rius

La setmana dia a dia

Diumenge, 20

Sessió de catequesi familiar mensual a partir de 10.45 h. El tema a tractar serà: Nadal. S'acaba participant tots junts de l'eucaristia a les 12.15 h

 

Dilluns, 21

Catequesi setmanal d'infants de 18 a 19.15 h

 

Meditació Cristiana a la capella del santíssim, a les 19.15 h

 

Dimarts, 22

Trobada del grup de celebració i pregària, de 10 a 11 del matí

 

Dissabte, 26

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 16 a 19 h de la tarda

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 20:

Solemnitat litúrgica de Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el Món, que es correspon al diumenge XXXIV de durant l'any o del Temps Ordinari (últim diumenge de l'actual any litúrgic)

 

Setmana del 21 al 26 de novembre:

Darrera setmana de l'actual any litúrgic, corresponent a la setmana XXXIV de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Dilluns dia 21:

Commemoració litúrgica de la Presentació de la Benaurada Verge Maria

 

Dimarts dia 22:

Commemoració litúrgica de Santa Cecília (o Cília), verge i màrtir romana (s.III)

 

Dijous dia 24:

Commemoració litúrgica dels Sants Andreu Dung-Lac, prevere, i dels seus companys, màrtirs a Tonquín (Vietnam, s. XVII-XIX)

 

Dissabte dia 26:

Darrer dia de l'any litúrgic 2021-2022. Després de l'Hora menor (Nona) s'acaba el Temps de durant l'any

 

Proper diumenge dia 27:

Diumenge I d'Advent. Inici del nou any litúrgic 2022-2023. Inici del Temps d'Advent

Nota de l’Esplai Sant Ildefons

El cap de setmana del 5 al 6 de novembre, monitores, infants i famílies de l'Esplai Sant Ildefons vam anar a una casa a prop de Vic per celebrar la castanyada.

El dissabte vam fer diferents activitats i jocs, vam menjar castanyes i moniatos i vam cantar i tocar la guitarra.

Diumenge al matí vam fer una excursió molt bonica pel bosc del voltant de la casa i vam dinar tots junts botifarra amb bolets.

Va ser un cap de setmana molt divertit!

La humilitat de Pau VI , el Papa del Concili

Recordo haver-vos explicat l’acte en què el papa Pau VI va fer donació de la seva tiara, com una ofrena als pobres; ho feu per mitja d’un gest molt significatiu: simplement va deixar la tiara damunt l’altar conciliar de la Basílica de Sant Pere, sense pronunciar cap paraula. Aquell acte fou tot un signe, i en aquest signe es verificava la dita: una imatge val més que mil paraules.

No fou l’únic gest d’aquest estil que feu el  papa Montini. Un dels assistents a la celebració dels deu anys de l’aixecament de les excomunions entre Roma i Constantinoble, que va tenir lloc el 14 de desembre del 1975, el metropolità Melitó de Calcedonia, va escriure respecte a aquest acte: Desprès de la Missa, hi hagué intercanvi de discursos i abraçades. Abans de deixar la capella Sixtina, vaig veure com el Papa baixava del tron i ordenava que li traguessin la mitra. No sabia  què pensar d’aquell gest. Feixugament el Papa es dirigia cap on m’estava jo i, abans que pogués adonar-me de res, amb la més gran estupefacció, vaig veure com se’m llançava meus peus, alçava la meva capa i em besava els peus. Els membres del cos diplomàtic testimonis de l’escena, m’han dit més tard que vaig emblanquir com un llençol... Em volia precipitar per impedir que el Sant Pare fes aquest gest, i li vaig dir: Per favor, Santedat. Però ell insistia. Girant-se vers el seu seguici i els cardenals que l’acompanyaven, digué:  Vosaltres també  heu de rentar-vos els peus els uns als altres, perquè us n’he donat exemple”.

Aquesta escena la va presenciar el qui fou arquebisbe de Tarragona, Monsenyor Ramon Torrella, aleshores vicepresident del Secretariat per la unitat dels cristians.

Mons. Torrella ens va deixar escrit el seu testimoni i la seva valoració d’aquest fet a la revista del Centre d’Estudis Pastorals de Barcelona, Quaderns de pastoral, núm. 142-143, pàg. 50.

“Amb motiu de la visita a Roma d’una delegació ortodoxa del Patriarcat de Bucarest, durant el sopar a l’hotel Columbus, un bisbe romanès es va referir al fet que Pau VI hagués besat els peus al metropolità Melitó en acabar la celebració ecumènica a la capella Sixtina, i em preguntà  si va ser un gest espontani i quin era el seu significat, quina era la teologia d’aquella acció.

Li vaig contestar que personalment creia que es tractava d’un gest espontani i que desconeixia quin era el seu significat, però que li ho preguntaria al Papa en una propera ocasió. Així ho vaig fer al cap de poc temps. Al final d’una audiència privada vaig referir al Papa les dues preguntes del bisbe ortodox i la meva resposta. Pau VI em va dir: "Mons. Torrella, Vostè es va equivocar. No va ser un gest espontani, sinó molt meditat, i, quant a la teologia o significat del gest, és la teologia de l’Evangeli, Jesús va fer el mateix”.

Aquest gest del papa Pau VI tal com ens l’expliquen el Metropolità Melitó i Mons. Ramon Torrella, il·lustra molt bé la seva profunda espiritualitat, amarada de senzillesa i humilitat.

Humilitat que es traspuava en tot l’exercici del seu ministeri. Mons. Torrella, també ens aporta en aquest escrit, el testimoni del professor Oscar Cullman, teòleg protestant, amic personal de Pau VI, persona d’una gran vàlua tant espiritual com intel·lectual. Cullman li va confiar al Dr. Torrella que parlar amb el Papa li feia un gran bé espiritual, i desprès d’elogiar la humilitat de Pau VI va dir: "em sembla que Pau VI, a més de ser el successor de Pere, és un cristià contemporani de primera classe”.

Josep M. Jubany

Reflexions a la Paraula de Déu

Estigueu alerta

De coses que ens enlluernen i de veritats aparents que envolten el nostre món, n’hi ha moltes. L’Evangeli de Lluc ens posa en alerta i ens adverteix dels falsos profetes que es fan passar per gent de credibilitat i vàlua. La veritat és que vivim uns temps homologables als que avui se’ns descriuen. Guerres i revoltes, diu el text bíblic. Una nació prendrà les armes contra una altra... Certament que això esta succeint avui i no solament avui sinó que en tota  la història humana. La pau no s’acaba d’instal·lar en la Humanitat.

Viure la vida de seguiment de Jesús comporta dificultats.  Contra nosaltres mateixos i les nostres pors i comoditats. També socialment, ja que en un món secularitzat com el nostre, el fet de testimoniar el compromís viscut des de la nostra fe, no resulta còmode.

Hi ha llocs del món on els cristians són perseguits i fins i tot han lliurat la seva vida. No és la nostra realitat occidental, però sí la de comunitats que estan en països més allunyats.

Hem de fer camí vers una vida coherent en tots els àmbits en els quals ens movem. Donar sentit a l’existència personal i col·lectiva des de l’Evangeli ha de ser el nostre compromís.

Jesús ens demana que tinguem confiança per aguantar les dificultats, si procurem viure d’acord amb l’Evangeli. Rebla el clau dient que no es perdrà ni un dels nostres cabells. Amb aquesta expressió Jesús deixa clar que, si el seguim, ell estarà amb nosaltres.

Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida. Una afirmació dura. Sembla que Jesús vol que sofrim. Jesús no fa una proclama a favor de patir. Coneixedor de com de complicats som els humans, ens diu que si per ser valents, per estar compromesos donant testimoni seu, això ens porta sofriment, tinguem la certesa que, a la fi, la nostra vida serà alliberada de mals.

Sant Pau ens exhorta a la feina responsable i a ser agents pacificadors i responsables, lluny de tota conversa malsana per posar-nos allà on no se’ns demana. Pensem-hi !

Ignasi Garcia i Clavel

La setmana dia a dia

Dilluns, 14  

Catequesi setmanal d'infants de 18 a 19.15 h

Meditació Cristiana a la capella del santíssim, a les 19.15 h

 

Dimarts, 15

Trobada del grup de celebració i pregària, de 10 a 11 del matí

 

Dimecres, 16

Trobada del grup de pregària, de les 19 a les 20.30 h

 

Dissabte, 19

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 18 a 19 h

 

Diumenge, 20

Sessió de catequesi familiar mensual a partir de 10.45 h. El tema a tractar serà: Quaresma. S'acaba participant tots junts de l'eucaristia a 13.15 h

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 13:

Diumenge XXXIII de durant l'any o del Temps Ordinari

Jornada Mundial dels Pobres

 

Dijous dia 17:

Commemoració litúrgica de Santa Isabel d'Hongria (1207-1231), religiosa, serventa dels malalts

 

Divendres dia 18:

Solemnitat litúrgica a la Catedral de Barcelona de la dedicació de la catedral (1058), sent festivitat litúrgica a la resta de l'arxidiòcesi

 

Proper diumenge dia 20:

Solemnitat litúrgica de Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el Món, que es correspon al diumenge XXXIV de durant l'any o del Temps Ordinari (últim diumenge de l'actual any litúrgic)