Reunió del Consell pastoral del mes de gener

El dilluns 13 de gener es va reunir el primer Consell pastoral de l’any 2025. Com és habitual en aquestes sessions, i després d’aprovar l’acta de la darrera trobada, es va llegir i comentar l’evangeli del diumenge següent. En aquesta ocasió va ser el relat de Sant Joan sobre les noces de Canà. Es va remarcar el simbolisme d’aquest fragment, en què Jesús proposa una nova manera d’entendre i viure la tradició. En un casament, símbol de l'aliança entre Déu i la humanitat, Jesús introdueix un pas endavant en les pràctiques tradicionals entre els jueus per fomentar una vida més plena. També es va subratllar la figura de Maria com a imatge de l’Església, atenta a les necessitats dels altres i amb una gran capacitat d’intercessió, tot recordant la frase: «Feu tot el que ell us digui». Finalment, es va suggerir que la traducció de la paraula «miracles» podria ser més precisa i comprensible si es fes servir «senyals».

El punt següent de l’ordre del dia va ser l’avaluació de les celebracions de Nadal. Es va elogiar especialment les reflexions per a l’examen de consciència de les celebracions del Perdó, inspirades en la carta de Sant Pau als cristians de Filips (segona lectura del tercer diumenge d’Advent). També es va posar en relleu la pregària a l’estil Taizé del dia 16 de desembre. Aquestes pregàries, que tenen lloc un cop cada trimestre, es distingeixen pels seus textos, la seva música i els silencis, que imprimeixen un ritme pausat i afavoreixen la meditació. Pel que fa a la missa familiar de la vetlla de Nadal, es va constatar una nombrosa assistència de fidels. S’observa, a més, un canvi en la tendència dels darrers anys: les famílies solen reunir-se per sopar aquella nit, i la participació a la missa familiar de les 8 del vespre supera àmpliament la de la Missa del Gall, que enguany es va celebrar a dos quarts d’onze.

Posteriorment, es va fixar el dilluns 24 de febrer per a la pròxima trobada de la comunitat, que adoptarà un format més assembleari. D’acord amb les reflexions del Sínode de la Sinodalitat, es pretén organitzar una reunió participativa amb els membres de la comunitat per donar a conèixer les activitats dels diferents grups de Sant Ildefons, valorar-les i proposar noves iniciatives.

Com en els mesos anteriors, el seguiment de les activitats per commemorar els 75 anys de la comunitat va ocupar un espai destacat de la reunió. El dissabte 25 d’aquest mes de gener, a dos quarts de vuit del vespre, s’iniciaran els actes finals de la celebració d’aquesta efemèride. L’acte començarà amb la presentació del llibre de testimonis sobre la vida de la comunitat, on una trentena de persones comparteixen què representa Sant Ildefons per a elles. Aquesta intervenció anirà a càrrec del llibreter Josep Maria Alentà, àmpliament conegut pels seus anys de dedicació a la Llibreria Claret. El llibre inclou també una selecció de fotografies que il·lustren aquests setanta-cinc anys. Tot seguit, els Castellers de Sarrià aixecaran un pilar com a símbol de la fortalesa i de la importància de la comunitat. A les vuit, es celebrarà la missa presidida per l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella. Al final de l’eucaristia es farà un sentit homenatge a la Núria Puget, que, juntament amb el seu marit Josep Guiu, va tenir cura de Sant Ildefons durant més de tres dècades. Per concloure, s’oferirà un refrigeri als locals parroquials per clausurar plegats aquest any de celebracions.

Abans d’acabar la reunió, es va acordar que la pròxima sessió del Consell pastoral se celebrarà el dilluns 17 de febrer, i es va cloure amb la pregària conjunta d’un parenostre.

Homilia de Nadal de Mn. Josep M. Jubany

Amics,

Molt bon Nadal!

Hem escoltat a l’evangeli: Mentre eren allà es van complir els dies i va néixer el seu fill, el primogènit. Ella l'embolcallà i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat lloc a l'hostal. Impressiona l’austeritat de paraules i la senzillesa de la narració amb què rebem notícia del naixement del Messies. Impressiona, perquè en un relat tan senzill se’ns diuen fets tan sorprenents com que L’Emmanuel, Déu amb nosaltres, neix enmig de la indiferència de tothom, és reclinat en una menjadora, allà on posa el farratge per als animals, i això passa a l’extraradi del poble de Betlem, segurament una cova, perquè no havien trobat lloc a l’hostal.

Diguem-ho ja d’entrada, aquesta narració només la podrem entendre si la rebem amb un cor net, amb la senzillesa dels petits, amb una mirada que s’emociona davant del gran miracle de la vida que significa el naixement d’un infant, i revifant la petita, i a la vegada gran, virtut de l’esperança. Als savis i poderosos els és amagat el missatge, només és revelat als petits i senzills.

Poderosos ho eren els governants, Cèsar August, Quirini, governador de Síria, el tetrarca Herodes; savis ho eren els escribes i mestres de la llei; rics, els grans terratinents i els que s’enriquien amb el cobrament d’impostos, explotant els més febles. A aquests savis, poderosos, rics, els va ser amagat tot el que succeí en una cova de Betlem, i, en canvi, va ser revelat als petits, senzills i feréstecs pastors que vetllaven guardant de nit el seu ramat. Foren ells els qui entengueren allò que els anunciaven uns àngels, essent capaços de descobrir en la petitesa i fragilitat d’un infant en bolquers, el que era, i és, ni més, ni menys, que el Déu amb nosaltres, el Messies, el fill de David.

Reflexió del papa Francesc sobre la festa del baptisme de Jesús

L'Evangeli de la Litúrgia d'ahir ens mostra l'escena amb la qual comença la vida pública de Jesús: Ell, que és el Fill de Déu i el Messies, va a les ribes del riu Jordà i es fa batejar per Joan Baptista. Després de gairebé trenta anys de vida amagada, Jesús no es presenta amb algun miracle o pujant a la càtedra per a ensenyar. Es posa a la fila amb el poble que anava a rebre el baptisme de Joan. L’evangeli d'avui diu que el poble anava a fer-se batejar amb l'ànima i els peus nus, humilment. Bella actitud, amb l'ànima nua i els peus nus. I Jesús comparteix la nostra sort, la dels pecadors, descendeix cap a nosaltres: baixa al riu com en la història ferida de la humanitat, se submergeix en les nostres aigües per a sanar-les i se submergeix amb nosaltres, entre nosaltres. No s'eleva per sobre de nosaltres amb l'ànima nua, amb els peus nus, com el poble. No va sol, ni amb un grup d’escollits privilegiats. No, va amb el poble. Pertany a aquell poble i va amb el poble a fer-se batejar amb aquell poble humil.

Aturem-nos en un punt important: en el moment en què Jesús rep el Baptisme, el text diu que “estava orant” (Lc 3, 21). Ens fa bé contemplar això: Jesús prega. Però, com? Ell, que és el Senyor, el Fill de Déu, resa com nosaltres? Sí, Jesús – ho repeteixen moltes vegades els evangelis – passa molt de temps en oració: a l'inici de cada dia, sovint de nit, abans de prendre decisions importants... La seva oració és un diàleg, una relació amb el Pare. Així, a l'Evangeli d'avui podem veure els “dos moments” de la vida de Jesús: d'una banda, descendeix cap a nosaltres a les aigües del Jordà; per una altra, eleva la seva mirada i el seu cor orant al Pare.

És un gran ensenyament per a nosaltres: tots estem immersos en els problemes de la vida i en moltes situacions intricades, cridats a afrontar moments i eleccions difícils que ens abaten. Però, si no volem romandre aixafats, tenim la necessitat d'elevar-ho tot cap amunt. I això, precisament, ho fa l'oració, que no és una via de fugida; l'oració no és un ritu màgic ni una repetició de cantarelles apreses de memòria. No. Resar és el mode de deixar que Déu actuï en nosaltres, per captar el que Ell vol comunicar-nos fins i tot en les situacions més difícils, resar és trobar la força d'anar endavant. Molta gent sent que no pot més i prega: “Senyor, dona'm la força per anar endavant”. També nosaltres, moltes vegades ho hem fet. L'oració ens ajuda perquè ens uneix a Déu, ens obre a la trobada amb Ell. Sí, l'oració és la clau que obre el nostre cor al Senyor. És dialogar amb Déu, és escoltar la seva Paraula, és adorar: estar en silenci encomanant-li allò que vivim. I a vegades també és cridar amb Ell, com Job, d’altres és esplaiar-se amb Ell. Cridar com Job; Ell és pare, Ell ens comprèn bé. Ell mai s'enutja amb nosaltres. I Jesús prega.

Papa Francesc

Reflexions a la Paraula de Déu

Ara que fa pocs dies que hem començat un nou any, és un bon moment per mirar cap enrere, veure el nostre recorregut i adonar-nos que tot el que som en l’actualitat, i també la nostra forma de pensar i d’actuar, no és per pur atzar, és a causa de tot un seguit de vivències al llarg de la nostra vida. Tots sabem, i suposo que agraïm, l’educació i estimació dels nostres familiars, alguns ja morts; segur que ha deixat empremta en nosaltres, l’educació rebuda, les relacions amicals o amoroses de la nostra joventut i tot un seguit d’experiències viscudes. Sense potser ser-ne conscients, res important del que fem i de les decisions que prenem són improvisacions. Al seu darrere hi ha la nostra pròpia història.

També en Jesús de Natzaret, en el seu vessant humà i en la seva forma de ser,  hi tingué una influència molt gran tot allò que visqué a la casa de Natzaret, al costat de Maria i Josep. Els dies de Nadal hem llegit, com l’evangelista Lluc, escriu:” Jesús creixia en edat i saviesa, i tenia el favor de Déu i dels homes”. I també :” L’infant creixia i s’enfortia, ple de saviesa; i Déu li havia donat el seu favor”. Malgrat que els evangelis canònics (a diferència dels apòcrifs, que fantasiegen molt sobre la infantesa de Jesús) no ens diuen res del que va fer Jesús fins l’edat de trenta anys aproximadament, ens és lícit pensar que foren anys de maduresa, d’aprenentatge, de pregar per saber realment qui era ell i quina era la missió que li havia confiat Déu.

Lluc, després de no donar-nos dades biogràfiques del Jesús adolescent i jove, ens el presenta avui al costat dels qui després d’haver escoltat Joan Baptista es feien batejar. Ignorem quins sentiments tenia Jesús en el moment que es va posar a la cua dels pecadors, com un pecador més. El que sí que sabem és la gran vivència que experimenta Jesús en el moment de davallar a les aigües del Jordà. El baptisme de Jesús per Joan no fou un acte qualsevol, sinó que Ell, allà, fou proclamat per Déu, el seu Pare, com el Fill de Déu i tothom veié que l’Esperit reposava sobre Ell.

Es discuteix molt si fou al riu Jordà on Jesús prengué consciència de ser el Fill de Déu. Honestament hem de dir que els evangelis no ho expliciten, el que sí sabem és que després del baptisme Jesús es manifestà com a Fill de Déu.

No hi ha trencament amb els anys de vida oculta de Natzaret, tot al contrari, gràcies a aquests anys, Jesús coneix qui és Ell i quina és la voluntat del Pare.

Josep M. Jubany 

La setmana dia a dia

Dilluns, 13

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Meditació cristiana a la Capella del Santíssim a les 19.15 h

Reunió del Consell pastoral a les 20.00 h

Dimarts, 14

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

Trobada telemàtica del grup de reflexió bíblica a les 19.15 h

Dimecres, 15

Trobada del grup de pregària a les 19.00 h

Dissabte, 18

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 12:

Diumenge ii del Temps de durant l'any o Temps Ordinari

Divendres dia 17:

Commemoració litúrgica de sant Antoni el Gran (+356), abat d'Egipte, patró de Menorca

Des del dissabte 18 al dissabte dia 25:

Dies dins l'Octavari de Pregària per la Unitat dels Cristians

Proper diumenge dia 19:

Diumenge iii de durant l'any o del Temps Ordinari que preval sobre la commemoració litúrgica de santa Agnès (s. iii-iv), verge i màrtir

Diumenge dins l'Octavari de Pregària per la Unitat dels Cristia

Concert Contrapunto Vocale

La Coral Contrapunto Vocale farà el seu concert de Nadal el proper diumenge 19 de gener, a les 18.00 h a l'església de Sant Ildefons.

Conviden tota la comunitat a acompanyar-los en aquest concert.

75 anys de la fundació de la comunitat de Sant Ildefons

Reserveu-vos una data: el dissabte dia a 25 de gener a la tarda. Aquest dia organitzem l’acte de cloenda del 75è aniversari amb la presentació del llibret amb alguns testimonis de feligresos de la comunitat i la celebració de l’eucaristia presidida pel Sr. Cardenal, arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella.

Des de fa uns dies podeu trobar una exposició de fotografies d’aquests 75 anys al peu de la Mare de Déu de la Pau, a l’església gran.

Carta al Reis

Estimats Reis d’Orient,

Em dic Jacob i tinc un mes de vida. Com soc el més petit de la comunitat eclesial de Sant Ildefons, enguany m’han encarregat escriure-us aquesta carta.

Vaig néixer just abans de l’advent, un temps en què la comunitat dels meus pares i l’Església universal espera l’arribada de l’Infant Jesús que vàreu adorar a Betlem ara fa més de dos mil anys. Hi ha qui pensa que jo he vingut a un món en què els cristians cada vegada seran menys i on ja no sentiré a parlar d’aquest nen. Hi ha qui tot ho veu negre, però jo us vull demanar una mica de la fe que vau tenir vosaltres quan vau visitar-lo, guiats per la llum d’un estel enmig de la foscor. Com cantem en l’himne número 28 del flamant nou cantoral de Sant Ildefons, Deu-me la fe dels meus pares, va ser bona pel meu pare, va ser bona per la mare. I ha estat bona també pels fidels que, al llarg dels 75 anys de la comunitat, han volgut seguir el camí que feu Jesús (cants 30 i 37).

Majestats, porteu-nos esperança per avançar en aquest camí, malgrat les dificultats. De la mateixa manera que jo confio en els meus pares, avis i tiets i m’adormo en pau en els seus braços, feu que totes les persones que integren la comunitat visquin confiats que som filles i fills del Bon Déu que ens estima i ens bressola amb tendresa, especialment quan més dolorosos ens resulten els còlics o més fam i set tenim del seu Amor.

Regaleu-nos finalment que, saciats d’aquest Amor, sapiguem espargir-lo. Mireu-los com s’estimen, tothom pugui dir. Que la caritat presideixi no només el nostre dia a dia en el si de la comunitat sinó també la nostra comunió dins l’Església.

Fa pocs dies vaig rebre el regal més preuat, el baptisme, i tothom qui hi fou present va cantar un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare. Jo tot just estic descobrint el meu cos, però, des de la meva petitesa, soc molt observador i m’adono que som membres d’un sol cos. Cada membre té la seva idiosincràsia i ha d’aprendre a estimar els altres membres i a valorar el que cadascú aporta. Us demano que així sia en la nostra església de Barcelona.

I parlant de parts del cos: els meus peus són molt petits i encara no faig servir sabatilles. No passeu de llarg! No descuideu tampoc els infants més necessitats, els que van descalços i nuets, els més oblidats de la societat. Són els preferits del nen Jesús. No en va vingué al món com ells, en una humil establia. Què us he d’explicar? Vosaltres vau ser-hi.

Reflexions a la Paraula de Déu

Continuem en el temps de Nadal en el qual celebrem dues grans festivitats: la vinguda de Déu al món i la seva manifestació a tota la humanitat. Jesús és el Crist (que comunica l’Esperit Sant) i és el Salvador (amb aquest Esperit dona vida plena a tothom, sense exclusió).

Quan l’evangeli de Joan ens parla del principi, està rememorant el llibre del Gènesi. Aquest pròleg, segons els entesos, és un himne que presenta Jesucrist en relació de plena intimitat amb Déu i en el marc de l’univers creat “Al principi Déu va crear el cel i la terra”. Joan ens diu: “Al principi, existia el qui és la Paraula”. Aquest és el gran fet: la Déu-Paraula ja existia des de sempre. Paraula ja és comunicació, relació. Déu es fa home i se’ns comunica: “Tenia en Ell la Vida” la vida eterna que se’ns dona gratuïtament, “I la Vida era la Llum”, la llum per sortir de la foscor, la llum que se’ns ofereix a tots els homes. El regal més gran que Déu ens podia fer: el seu fill, Jesucrist, que ens il·lumina i acompanya en el nostre camí fins a una vida en plenitud.

Quan anem d’acampada tenim relació molt estreta amb els companys i amics. D’aquesta manera, quan l’evangeli d’avui diu que Jesús ve a plantar la seva tenda entre nosaltres, podem copsar el sentit tan proper de l’escriptura: “... els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu”.

Els mags són savis que estudien els senyals del cel, i posant-se en marxa per adorar un rei (signe de prostració estès a Orient davant d’un monarca) ens ensenyen que cal ser somiadors (“perseguidors d’estrelles”) i portadors d’esperança. Els mags van creure, van seguir la llum de l’estel. La llum no brilla només per a Israel, fins i tot resulta que els pagans (mags) la descobreixen abans que els mateixos jueus.

Jesús, l’Emmanuel (Déu en nosaltres), és l’encarnació de Déu que va venir a revelar el seu Regne al món. L’Esperit de Déu s’ha manifestat a tots el homes, creients i no creients, i nosaltres vivim i experimentem aquest Regne quan estimem de cor i compartim la vida amb els altres.

Marisa i Josep M. 

La setmana dia a dia

Dimarts, 7

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

Trobada telemàtica del grup de reflexió bíblica a les 19,15 h

Dimecres, 8

Trobada del grup de pregària a les 19.00 h

Dissabte, 11

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 5:

Celebració de la vigília de la solemnitat de l'Epifania del Senyor, a les 8 del vespre

Dilluns dia 6:

Solemnitat de l'Epifania del Senyor. Diada dels Sants Reis o Mags d'Orient: Melcior, Gaspar i Baltasar i també Adoració (dels Reis o Dora)

Dimarts dia 7:

Commemoració litúrgica de sant Ramon de Penyafort, (+1275), prevere dominicà del Penedès

Proper diumenge dia 12:

Festivitat litúrgica del baptisme del Senyor que també correspon al diumenge II després de Nadal i el diumenge de la Setmana I de durant l’any o del Temps Ordinari. Després de Completes s'acaba el Temps de Nadal i s'inicia la primera part del Temps de durant l'any o Temps Ordinari

De dilluns dia 13 a dissabte dia 18:

Setmana I de durant l'any o del Temps Ordinari 

Any jubilar, 2025 : l’esperança no defrauda (I)

El dia 11 de febrer, festa de la Mare de Déu de Lourdes, el bisbe de Roma Francesc, publicava la butlla de convocatòria d’un Any jubilar, també, conegut com a Any sant. La butlla porta el nom de Spes non confundit, l’esperança no defrauda. Una expressió que trobem a la carta de Pau als cristians de Roma (Rm.5,5). Com ja indica el títol del document de convocatòria  (l’esperança no defrauda), el desig del Papa és que sigui el missatge central de l’any jubilar. A la butlla el Papa hi explica que “la vida cristiana és un camí, que també necessita moments forts per a alimentar i enrobustir l'esperança, companya insubstituïble que permet albirar la meta: la trobada amb el Senyor Jesús”.

L’any jubilar, va començar el dimecres dia 24 amb l’obertura per part del Papa de la “Porta santa” de la basílica de Sant Pere de Roma i finalitzarà el dia 6 de gener del 2026, amb el tancament de la Porta. Segons les instruccions de la butlla, a cada església particular també es procedirà a l’obertura d’una Porta santa. A l’arxidiòcesi de Barcelona, la missa d’obertura de l’any jubilar va ser aquest diumenge el 29 de desembre, a les 19.15 h, a la Catedral  i presidida per l’arquebisbe de Barcelona,

Més enllà dels aspectes externs, que de vegades poden semblar una mica folklòrics, la butlla és una invitació a tots els creients per tal que revifem la virtut de l’esperança. Per aquest motiu em sembla important dedicar algunes setmanes durant l’any aquesta quarta pàgina del Full a parlar de l’any jubilar.

Què és un any jubilar?

Transcric l’explicació que trobem en la web de l’Arquebisbat de Barcelona.

En trobem una primera referència a la Bíblia (cfr. Lv 25,8-13): havia de ser convocat cada 50 anys i es proposava com l’ocasió per restablir la correcta relació amb Déu, amb les persones i amb la creació, i comportava proclamar l’alliberament de tots els homes i dones,  el perdó dels deutes, la restitució de terrenys alienats i el descans de la terra. Així doncs, un any jubilar és una nova oportunitat per alliberar-nos de tot allò que ens encadena i no ens permet avançar en el nostre camí al costat d’Aquell que va ser enviat a proclamar la llibertat als captius i la vista als cecs; a alliberar els oprimits i a proclamar l’any de gràcia del Senyor (cfr. Lc 4,18-19).

Per això, en l’any jubilar ens valem de diferents signes com són la peregrinació a la Porta santa: fem camí físicament i espiritualment cap a un espai on relacionar-nos millor amb Déu, amb la humanitat i amb la creació, i creuar el llindar, Jesucrist, veritable porta que ens acosta al Pare mitjançant el perdó que se’ns ofereix i que hem d’oferir als altres.

Història dels anys jubilars.

L'Església catòlica va iniciar la tradició de l'Any sant el 1300, amb el Papa Bonifaci VIII, el qual havia previst un Jubileu cada segle. Posteriorment, els intervals es va reduir a 33 anys (com la durada de la vida terrenal de Jesús) i a partir del 1450, la cadència del Jubileu es va reduir encara més, i des de llavors se celebra cada 25 anys per permetre que cada generació visqui almenys un any sant.

1 de gener. Jornada mundial per la Pau. Preguem i treballem per la Pau

El dia primer de l’any se celebra la 58ena Jornada mundial per la Pau. Amb motiu d’aquesta Jornada el papa Francesc ha publicat una exhortació, amb el títol: Perdoneu les nostres culpes, concediu-nos la vostra pau.  

En aquest escrit, el bisbe de Roma “s’atreveix a demanar” a les organitzacions governamentals tres accions: 

1, una notable reducció, sinó una total condonació, del deute internacional que grava el destí de moltes nacions;  

2. un compromís ferm per a promoure el respecte de la dignitat de la vida humana, des de la concepció fins a la mort natural, perquè tota persona pugui estimar la pròpia vida i mirar el futur amb esperança, desitjant el desenvolupament i la felicitat per a si mateixa i per als seus fills; 

3. en aquest temps marcat per les guerres: utilitzem almenys un percentatge fix dels diners emprats en els armaments per a la constitució d’un Fons mundial que elimini definitivament la fam i faciliti en els països més pobres activitats educatives també adreçades a promoure el desenvolupament sostenible, contrastant el canvi climàtic.

Preguem i treballem per la Pau.

Reflexions a la Paraula de Déu

La Sagrada Família

Fa pocs dies hem celebrat el naixement de Crist, i avui l'Església ens recorda la Sagrada Família.

Maria i Josep, malgrat totes les incerteses que es presentaven, varen confiar en el pla que Déu tenia per a ells i aquí comença la nostra redempció.

La primera vegada que els veiem a tots junts és a l'establia. El camí cap a Betlem no devia ser fàcil; en arribar no troben lloc on hostatjar-se, tant és així que el Fill de Déu neix entre la palla. No va triar fer-ho a cap palau ni ser fill de rics i poderosos: la seva família era una família jueva normal que vivia humilment. Josep era descendent de la casa de David, era fuster d'ofici i així es guanyava el pa.

Ben aviat els veiem marxar cap a Egipte, fugint d'Herodes que volia fer matar aquell que els Reis d'Orient havien descrit com "El rei dels jueus". Recordem la matança dels innocents: "A Ramà se sent un crit, plors i planys: és Raquel que plora els seus fills, i no vol que la consolin, perquè ja no hi són" (Mt 2:18)... Mai tant dolor s'ha descrit més bellament i en tan poques paraules.

La vida dels jueus sota el regne despòtic d'Herodes no era fàcil; a Egipte hi havia una colònia de jueus que, com ells, hi havien anat a buscar refugi. Ara, com la Sagrada Família, dos mil anys més tard, veiem famílies a l'exili fugint dels Herodes actuals, de guerres, de fam o tantes calamitats que tots coneixem.

Mort Herodes, tornen i viuen a Natzaret; passen els anys "Entretant, l'infant creixia i s'enfortia, esdevenint ple d'enteniment, i la gràcia de Déu era en Ell" (Lluc 2:34). El veiem assistir al Temple amb els seus pares, allà Jesús hi és reconegut per Simeó i Anna el dia de la seva presentació.

Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava (Lluc 2:19).

La vida pública de Jesús comença a les noces de Canà, on ja no hi veiem Josep, la seva missió de protector havia culminat.

El papa Benet XVI a la façana del Naixement del temple de la Sagrada Família de Barcelona va afirmar que sant Josep Manyanet havia difós la devoció a la Sagrada Família entre el poble català.

Rosa Maria Olivella

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 29 de desembre de 2024:

diumenge dins l'octava de Nadal. Festivitat litúrgica de la Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep, que preval davant la commemoració litúrgica de sant Tomàs Becket (1118 - 1170), bisbe de Canterbury i màrtir

Jornada per la Família i la Vida

El dilluns dia 30 i el dimarts dia 31 de desembre de 2024:

són dies dins l'Octava de Nadal

Dimarts dia 31 de desembre de 2024:

commemoració litúrgica de sant Silvestre I, papa (romà, 314 - 335) i màrtir

Dimecres dia 1 de gener de 2025:

octava de Nadal. Solemnitat litúrgica de santa Maria, Mare de Déu. Imposició de nom de Jesús, també Emmanuel o Manuel (Manel). Jornada Mundial (pontifícia) per la Pau

Dijous dia 2 de gener de 2025:

commemoració litúrgica de Sant Basili el Gran (330 - 379), bisbe de Cesarea de la Capadòcia i sant Gregori Nazianzè (330 - 390), bisbe de Constantinoble, doctors de l'Església.

Proper diumenge dia 5 de gener de 2025:

diumenge segon després de Nadal

Campanya de recollida de llibres, jocs i joguines

Fins el dia 5 de gener podeu portar a la comunitat joguines noves i usades amb bon estat, i llibres.

Tot el que es reculli anirà destinat a l’entitat Solidança.

Col·lecta per a l'Esplai Chanut

Com és costum els darrers any, a les misses de la nit de Nadal és fa una col·lecta especial per a col·laborar amb alguna entitat. Aquest any l’organització escollida ha estat el Centre d’Esplai Lluís Maria Chanut.

Aquest Esplai, actiu des de 1978, va néixer a proposta de Càritas Diocesana de Barcelona per oferir activitats de lleure a infants desfavorits. Inicialment va organitzar colònies d’estiu, impulsades per monitors de la Comunitat Cristiana Sant Pere Claver del Clot. El nom del centre homenatja un jesuïta apassionat per la muntanya i la infància, que va morir tràgicament aquell mateix any.

A partir de 1986, el centre va ampliar la seva activitat amb sessions setmanals en diferents barris de Barcelona i Badalona, adaptant-se a les necessitats dels infants de cada zona. Aquest projecte, amb una clara vocació social, és un dels pocs esplais itinerants del país, compromès amb l’educació i la inclusió dels més vulnerables.

Si algú no va poder col·laborar en la col·lecta, pot fer un ingrés al compte al compte de l’Esplai Chanut: ES60 0081 0137 2300 0201 7704.

Felicitació de Nadal

Benvolguts,

A les portes de Nadal, em plau, i molt, felicitar-vos. Ho faig en nom de la Comunitat de Sant Ildefons i en el meu propi.

Per a la parròquia de Sant Ildefons, aquest Nadal té una peculiaritat especial, serà la setanta-cinquena vegada que celebrarà la festa de la Nativitat del Senyor com a comunitat. És una bona ocasió per recordar de forma molt agraïda tantes i tantes persones que, al llarg d’aquests anys, han participat a les misses del Gall i han cantat nadales entre nosaltres. Molts ens han deixat; segur que ara ells contemplen Jesús, Maria i Josep, des de la plenitud de l’amor de Déu. Ells gaudeixen dalt del cel, participant de la glòria que els àngels cantaren profèticament, el dia del primer Nadal, anunciant als pastors el naixement del Messies. Ara, nosaltres, en aquest Nadal del 2024, els tenim molt presents i els demanem, amb humilitat i senzillesa, que al cel hi repeteixin el gest que van fer fa 2024 anys els pastors i els mags: que s’acostin a Déu i li portin els presents de les nostres bones obres −els fruits, molts o pocs, que la nostra comunitat ha produït durant aquests 75 anys−, i també que intercedeixin per cadascun dels membres de la nostra parròquia. En aquestes festes de Nadal, quan més trobarem a faltar persones molt estimades a les nostres celebracions, ens adonem que la nostra parròquia s’ha vist agraciada per una gran multitud de testimonis al llarg de la seva història. Són els nostres sants.

El passat diumenge, quart d’Advent, vàrem llegir a l’evangeli l’escena entranyable de la trobada d’Elisabet i Maria a la muntanya. Segons diu la tradició, fou a Ai-Karim, −nom que significa “font de la vinya”−, que Maria rebé la salutació entusiasta de la seva parenta. La mare del Baptista, felicità Maria de Natzaret perquè havia cregut i la proclamà la primera benaurada, tot profetitzant que en ella es compliria tot allò que el Senyor li havia fet saber. Fou allà, enmig de les muntanyes de Judea, que Maria proclamà, plena de goig, el Magnificat.

La contemplació de l’abraçada entre les dues dones embarassades que aviat seran mares, una de Joan i l’altra de Jesús, irradia bellesa, tendresa, emotivitat. Tot sembla una gran obra d’art de la qual el mateix Senyor n’és l’artista. Jugant amb el significat de la paraula Ai Karim (font de la vinya), podem dir que la vinya del poble d’Israel ha donat un bon fruit, de la seva font raja el vi messiànic que beuran els convidats a les noces de Canà de Galilea.

Bon Nadal. Us desitjo que visqueu amb profunda alegria aquestes festes. Ens ajudarà a viure el goig de Nadal, contagiar-nos de l’alegria que van viure Maria i Elisabet a la muntanya. Elles, amb el seu exemple, ens mostren que és veritat el lema del ja imminent any jubila:, l’esperança no defrauda. Repeteixo, Bon Nadal.

Josep M. Jubany

Obertura de l’Any Sant Jubilar

L’Església universal iniciarà el camí jubilar demà 24 de desembre, quan el papa Francesc obrirà la Porta Santa de la Basílica de Sant Pere al Vaticà.

El diumenge vinent, el 29 de desembre, a la catedral de cada diòcesi del món se celebrarà l’eucaristia amb l’obertura solemne de l’Any Jubilar.

Som convidats a participar a l’eucaristia de la nostra diòcesi que se celebrarà a la catedral, el diumenge 29 de desembre, a les 19.15 h.

Reflexions a la Paraula de Déu

Estem a les vigílies de Nadal i les lectures d’avui ens porten un aire renovador i un canvi d’òptica en la nostra vida de fe.

A la primera lectura, el profeta Miquees porta un missatge d’esperança; “anuncia que serà de Betlem d’on sortirà aquell que regnarà sobre el poble d’Israel.” D’acord amb la mentalitat de l’Antic Testament, presenta el messies com el Salvador que ha de portar el seu poble a la grandesa i a la pau que aturi la guerra amb els seus veïns.

Han passat quasi 3.000 anys, el Messies ja ha arribat, però les guerres continuen i la pau no arriba. Què està passant? El que passa és que amb l’arribada de Jesús les coses han canviat. Déu ja no ens tracta com a infants a qui mana el que han de fer i el que no, com en l’Antic Testament; ara ens tracta com a adults. Jesús, amb el seu missatge i el testimoni de la seva vida i la seva mort, ens ha mostrat el camí de la salvació i ens ha donat les eines per construir el regne de Déu. Ara ha arribat el nostre torn, som nosaltres els qui hem de treballar i lluitar per fer un món millor, més just i en pau. Això és el que Déu espera de nosaltres i que, malauradament, nosaltres no fem.

La carta als hebreus també parla d’aquest canvi de paradigma. En l’Antic Testament Israel oferia a Jahvé sacrificis, víctimes i holocausts per purgar els seus pecats, però després de la vinguda del Messies tot això ja no val. Ara Déu demana al seu poble, i també a nosaltres, una cosa tan senzilla i tan difícil com és “fer la seva voluntat”.

L’evangeli narra l’episodi tendre i entranyable de la visita de Maria a la seva cosina Elisabet. Maria, que ja havia concebut Jesús, va decidir compartir el seu secret i la seva joia amb Elisabet, perquè sabia que ella també creia en Jahvé i en la vinguda del Messies.

Maria, diligent, se’n va anar, a través de la muntanya, a casa d’Elisabet que també esperava un fill; Maria volia estar al seu costat per ajudar-la a preparar les coses per al naixement. Elisabet, que segurament no l’esperava, va quedar sorpresa, emocionada i plena de l’Esperit Sant, i va saludar Maria amb unes paraules plenes de joia i complicitat. Al final li va dir :”I benaurada la qui ha cregut que es complirà tot allò que li ha estat dit en nom del Senyor”. Maria, amb senzillesa, va respondre amb les paraules del Magníficat; un cant ple de fe, d’esperança i d’amor.

Àngels Vilaró

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 22 de desembre:

Diumenge IV d'Advent

Dimarts dia 24:

Darrer dia de les Fèries privilegiades de l'Advent. Com a dia feiner, hi haurà la missa de les 12 del migdia. Després de l'hora menor (Nona) s'acaba el temps d'Advent i s'inicia el temps de Nadal

Dimecres dia 25:

Solemnitat litúrgica del Nadal de Nostre Senyor Jesucrist, a Betlem de Judà (6 aC). L'horari de les Misses serà a 1/4 de 12 del matí, a 1/4 de 2 del migdia i a les 8 del vespre

Del dijous dia 26 al diumenge dia 29:

Dies dins l'Octava de Nadal

Dijous dia 26:

Festivitat litúrgica de Sant Esteve, diaca a Jerusalem i primer màrtir (+35). És dia festiu a Catalunya. Solament se celebrarà la missa de les 12 del migdia

Divendres dia 27:

Festivitat litúrgica de Sant Joan, apòstol i evangelista, fill de Zebedeu, vident de Patmos

Dissabte dia 28:

Festivitat litúrgica dels Sants Innocents, màrtirs a Betlem i rodalia.

Proper diumenge dia 29 de desembre:

Diumenge dins l'Octava de Nadal. Festivitat litúrgica de la Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep. Jornada de la Sagrada Família

La fundació Solidança, distingida amb la Creu de Sant Jordi

Un dels serveis que la parròquia ofereix és la recollida de roba i de tot tipus d’estris que puguin ser reutilitzables. Són moltes les famílies que utilitzen aquest servei. Cada divendres amb tot els materials que s’han portat a les nostres dependències durant la setmana s’omple una camioneta.

Sovint se’ns pregunta, quin destí té tot aquest material? i per què serveix? La fundació que gestiona tot el que es rep és Solidança, una fundació que enguany ha rebut la Creu de Sant Jordi. Com diu el decret de concessió:  “Fundació Solidança. pel seu cabdal esforç en favor d’una societat més igualitària i justa, gràcies a la seva excel·lent labor d’inserció sociolaboral. Des de la seva creació, el 1997, desenvolupen programes d’inserció laboral i accions formatives dirigides a persones en situació de vulnerabilitat social, a través d’activitats vinculades a la gestió integral de residus i a l’economia circular.”

La comunitat de Sant Ildefons felicita la Fundació Solidança; estem contents de contribuir a la seva bona feina.

Pregària d'Advent

Prop d’una seixantena de persones es van reunir a la capella de la comunitat, el vespre del dilluns 16, per fer-hi una estona de pregària. Amb la lectura pausada de textos, silencis i cants a l’estil de Taizé, la pregària d’aquest trimestre portava per títol «Pregària pel moment actual».

La intenció era fer-ho en comunió amb les persones d’arreu del món que pateixen, víctimes de les injustícies i de les catàstrofes climàtiques, especialment en aquests dies d’Advent, en què l’amor de Déu es manifesta de manera singular.

Un dels textos llegits va ser aquest poema de David Jou:

I si no calgués que haguessis vingut?
Si, finits com som, ja fóssim prou essent així,
resignadament mortals,
afamats de poder, incendiats de desig,
superbs, irats, descoratjats, envejosos,
i ho acceptéssim com un fet que no demana
redempció ni revolta?

El Teu fred al pessebre, en va,
la Teva mort a la creu, en va,
el teu haver-te lliurat tan plenament a la Paraula,
també en va ...
O sembla que així sigui:
tants pensaments per als regals i les vacances
i tan pocs per a Tu? que no ho veus?
i tan pocs per als Límits, per al Misteri,
per a la Incògnita, per al Sentit.

Pressa, soroll, imatges,
naufragi en un excés de veus que ho arrasa tot,
que asseca la tendresa amb una ventada
i ofega les cançons de Nadal
en un oceà de cançons que t'ignoren:
això podem oferir-Te, avui.

Però vine, vine si vols, una altra vegada:
hi ha tantes coves dintre nostre encara
que estarien felices d'allotjar un Naixement,
tanta buidor atapeïda de runa
que acolliria de cor un bou i una mula
per poder-hi sentir un nou infantament.