Celebració comunitària del sagrament del baptisme

Els batejos es fan en diumenge, a les 12 del migdia.

Les famílies que vulguin demanar el bateig per a les seves criatures, cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

Ha mort Josep Maria Lari

Ahir dimecres 2 d’octubre, amb molta pau i envoltat de la seva família, va morir Josep Maria Lari i Reig. Gran col·laborador des de fa 50 anys de la comunitat de Sant Ildefons, juntament amb la seva esposa Montserrat, havia participat en la pastoral del baptisme, en el Consell Pastoral, en la preparació de l’eucaristia de diumenge al vespre, era assidu en les assembles, i s’havia encarregat durant més de 40 anys de l’aparició setmanal del Full Informatiu fins que la salut li ho va permetre, el passat mes de juny.

La capella ardent serà avui a la tarda al tanatori de Sant Gervasi, i la missa exequial tindrà lloc demà divendres a les 11 hores a la comunitat de Sant Ildefons (Madrazo, 92).

Déu l’ha acollit en la plenitud de l’amor.

Pregària per la Terra

Aquest dilluns dia 30 de setembre, una cinquantena de persones es van aplegar a la capella del Santíssim per dedicar tres quarts d’hora per fer una pregària per la Terra sota el títol «Esperar i actuar amb la Creació».

El títol escollit es el lema que proposa el papa Francesc pel Temps de la Creació, que començà el dia 1 de setembre i s’estén fins el 4 d’octubre, festivitat de Sant Francesc d’Assís, patró de l’ecologia. Fa referència a la carta de Sant Pau als Romans (8, 19-25), on l’apòstol aclareix què significa viure segons l’Esperit i es concentra en l’esperança certa de la salvació per mitjà de la fe, que és la vida nova en Crist.

La pregària es va fer seguint l’estil de Taizé, compartit lectures de textos, espais de silencis i cants.

Una de les lectures realitzades va ser un text del papa Francesc d’aquest mateix mes de setembre titulat «Pel Clam de la Terra» i que diu així:

Preguem pel clam de la Terra.

Si prenem la temperatura al planeta, ens dirà que la Terra té febre. I està malament, com qualsevol malalt.

Però nosaltres, escoltem aquest dolor?

Escoltem el dolor dels milions de víctimes de les catàstrofes ambientals?

Els que pateixen més les conseqüències d'aquests desastres són els pobres, els que es veuen forçats a deixar casa seva per inundacions, onades de calor o sequeres.

Fer front a les crisis ambientals causades per l'home, com ara el canvi climàtic, la contaminació o la pèrdua de la biodiversitat, demana respostes no només ecològiques, sinó també socials, econòmiques i polítiques.

Hem de comprometre'ns en la lluita contra la pobresa i la protecció de la natura, canviant els nostres hàbits personals i els de la nostra comunitat.

Preguem perquè cadascú de nosaltres escolti amb el cor el clam de la Terra i el clam de les víctimes de les catàstrofes ambientals i del canvi climàtic, comprometent-nos personalment a cuidar el món que habitem.

Missatge del Papa Francesc amb motiu de la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat 2024

Molts migrants fan l’experiència del Déu company de viatge, guia i àncora de salvació. S’encomanen a Ell abans de marxar i acudeixen a Ell en situacions de necessitat. Hi busquen consol en els moments de desesperació. Gràcies a Ell, hi ha bons samaritans en el camí. A Ell, en la pregària, li confien les seves esperances. Imaginem quantes bíblies, evangelis, llibres de pregàries i rosaris acompanyen els migrants en els seus viatges a través dels deserts, els rius i els mars, i de les fronteres de tots els continents!

Déu no només camina amb el seu poble, sinó també en el seu poble, en el sentit que s’identifica amb els homes i les dones en el seu caminar per la història ―especialment amb els últims, els pobres, els marginats―, com a prolongació del misteri de l’Encarnació.

Per això, l’encontre amb el migrant, com amb cada germà i germana necessitats, «és també trobada amb Crist. Ens ho va dir Ell mateix. És Ell qui truca a la nostra porta afamat, assedegat, foraster, despullat, malalt i empresonat, demanant que el trobem i l’ajudem» (Homilia de la missa per als participants en la trobada “Lliures de la por”, Sacrofano, 15 de febrer de 2019). El judici final narrat per Mateu en el capítol 25 del seu Evangeli no deixa cap dubte: «era foraster, em vau acollir» (v. 35); i de nou, «us ho dic amb tota veritat: tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi» (v. 40). Per això, cada encontre, al llarg del camí, és una oportunitat per trobar el Senyor; i és una oportunitat carregada de salvació, perquè en la germana o en el germà que necessita la nostra ajuda, és present Jesús. En aquest sentit, els pobres ens salven, perquè ens permeten trobar-nos amb el rostre del Senyor (cf. Missatge per a la III Jornada Mundial dels Pobres, 17 de novembre de 2019).

Benvolguts germans i germanes, en aquesta Jornada dedicada als migrants i els refugiats, unim-nos en pregària per tots aquells que han hagut d’abandonar la seva terra a la recerca de condicions de vida dignes. Sentim-nos en camí juntament amb ells, fem junts “sínode” i encomanem-los a tots, així com a la propera assemblea sinodal, «a la intercessió de la Benaurada Verge Maria, signe de segura esperança i de consol en el camí del Poble fidel de Déu» (Informe de Síntesi, Per a continuar el camí).

(Fragment del Missatge del Papa Francesc: Déu camina amb el seu poble, amb motiu de la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat 2024)

Reflexions a la Paraula de Déu

A l’Evangeli de Marc llegim: “Qui no és contra nosaltres, és amb nosaltres”. És una norma dura. Va en contra del que de forma natural ens diu el cor: “Mestre, n’hem vist un que es valia del vostre nom per treure dimonis i li dèiem que no ho fes més, perquè no és dels qui venen amb nosaltres”. Incloure, atraure, acollir ha estat sempre el tarannà de la nostra estimada comunitat eclesial de Sant Ilde. No ha estat fàcil, fa 75 anys que Narcís Saguer va iniciar aquest projecte. Ho han fet possible les enormes figures de Joan Alemany, de Lluís Saumell i, ara, de Josep M. Jubany, acompanyats sempre, des de fa 50 anys, de l’estimat Xavier Dou i amb l’escalf d’altres preveres i, sobretot, de tota la comunitat

Per què no ha estat fàcil? Creieu que la cultura del segle XX i l’actual afavoreixen acollir l’altre com demana l’Evangeli d’avui? Segur que no. Ho veiem cada dia. Mentides o veritats a mitges per propiciar la pròpia posició, construcció de la pròpia imatge, real o idealitzada, impúdics abusos de poder, corrupció a gran escala ... són el nostre pa de cada dia.

A Sant Ilde ens sentim, però, persones alliberades. Hem lluitat, lluitem i lluitarem per ser-ho. Escriu un barceloní arrelat a El Salvador, en Jon Sobrino SJ (Jesucristo Liberador, 1991), que “aquesta persona alliberada és la que té fe en Jesucrist; l’arrel és la seva fe, que li fa possible viure realment oberta a aquest món i, a l’hora, alliberada d’aquest món”. Continua la citació: “El mitjancer, Jesucrist, és en veritat el mitjancer ja que allibera i salva”. “Jesús esperava que el Regne de Déu com a tal es faria realment present”. Nosaltres som els actors que ho hem de fer possible. O, al menys, intentar apropar-ho al present.

Cristina Inogués (CJ 238) ens recorda que “a la Jornada Mundial de la Joventut de Lisboa, a l’agost de 2023, Francesc va insistir que a l’Església hi cap tothom, tothom, tothom!”. Tornem finalment a les paraules de l’Evangeli d’avui: “Tothom qui us doni un vas d’aigua pel meu nom, perquè sou de Crist, us dic amb tota veritat que no quedarà sense recompensa”. Aquesta tossuda, nostra, comunitat ildefonsiana se’n sortirà!

Julià i Rosa 

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 29:

Diumenge XXVI de durant l'any o del Temps Ordinari que preval davant la commemoració litúrgica dels sants arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael (o Rafel)

Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat

Dimarts dia 1 d’octubre:

Commemoració litúrgica de santa Teresa de l'Infant Jesús (1873-1897), carmelitana a Lisieux i doctora de l'Església

Dimecres dia 2:

Commemoració litúrgica dels sants Àngels de la Guarda

Divendres dia 4:

Commemoració litúrgica de Sant Francesc d'Assís (1182-1226), iniciador del franciscanisme i defensor dels llocs sants

Dissabte dia 5:

Commemoració litúrgica de les Tèmpores d'acció de gràcies i de petició

Proper diumenge dia 6:

Diumenge XXVII de durant l’any o del Temps Ordinari

75 anys de la fundació de la comunitat de Sant Ildefons

Reserveu-vos una data: el dissabte 19 d’octubre, a les 17 hores, hi haurà un acte de presentació de fotografies i comentaris amb motiu dels 75 anys de la parròquia.

També, recordem que s'editarà un llibret amb testimonis. Volem que sigui al màxim representatiu. Fins al 15 d'octubre sou a temps a lliurar el vostre a 75aniversarisantildefons@gmail.com.

Vetlla de pregària

Ens trobem en el Temps de la Creació. Des de l'1 de setembre i fins al 4 d'octubre, festa de sant Francesc, se'ns convida a pregar i a sensibilitzar-nos sobre el greu problema del deteriorament del nostre planeta.

Amb el lema esperançar i actuar amb la creació, el dilluns dia 30, a les 20.15 h  celebrarem comunitàriament una vetlla de pregària.

La Mare de Déu de la Mercè – festa major de Barcelona

La solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè va unida al record històric de la fundació de l'Orde Mercedari, instituït per al rescat dels captius i inspirada per la mateixa Mare de Déu i sant Pere Nolasc.

L'advocació mariana de la Mercè ens evoca la figura de Maria cantant la llibertat dels fills de Déu al Magnificat i estant al costat de tots els qui treballen per trencar les cadenes que tenallen aquells que viuen sense dignitat, per les raons que sigui. Des de l'any 1868 és la patrona de la ciutat de Barcelona.

Que tinguem tots un bon dia de festa major!

Reflexions a la Paraula de Déu

Aquests dies d'inici de curs reprenem moltes activitats, entre elles la catequesi, i l'evangeli d'avui, ens ve com anell al dit. Ens mostra a Jesús catequitzant els seus deixebles.

Recordem l'evangeli de diumenge passat, Jesús després de preguntar als seus deixebles, qui era ell, anunciava per primera vegada la seva passió, mort i resurrecció. Aquest anunci inquietà els deixebles que no el van acabar d'entendre. Jesús sabent el desconcert que havia provocat en ells, els portà dalt d'una muntanya, es transfigurà i guarí un noi posseït (escenes, que no llegim en el leccionari dominical). Malgrat tot el que els deixebles veieren i escoltaren, es resistien a admetre que la passió de Jesús era necessària per arribar a la glòria de la resurrecció (si el gra de blat no mor no dona fruit).

En l'evangeli d'avui, Jesús renuncia a predicar a les multituds i esmerça el temps a catequitzar els deixebles. I és que, ells seran els qui en un temps ja molt proper (després de la resurrecció), hauran d'anunciar l'evangeli. El Senyor sap, com nosaltres sabem, que la predicació només és eficaç si el predicador viu i creu el missatge que vol transmetre. L'evangelista subratlla: Instruïa els seus deixebles.

Com en una sessió de catequesi, Jesús comença per tornar a recordar-los el que és el nucli del missatge : la seva passió, mort i resurrecció. El Senyor, bon coneixedor de les persones i gran pedagog, s'adona que les seves paraules no són ben rebudes ni compreses. Davant la incomprensió, Jesús, com un bon catequista, canvia la metodologia de la sessió i no alliçona, sinó que pregunta què és el que els interessa en el seu camí de la vida. I així, Jesús identifica quin és el veritable obstacle que impedeix que l'entenguin. Ell els parla de donar la pròpia vida i que el servei i la humiliat són la llavor del veritable amor, ells estan preocupats per manar i ser els primers.

La sessió catequètica d'aquest evangeli dominical, acaba amb una imatge, (una imatge val més que mil paraules) i un missatge. El gest i el missatge són: «Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots». Després va fer venir un noi, el posà al mig, el prengué en braços i els digué: «Qui acull un d'aquests nois perquè porta el meu nom, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó al qui m'ha enviat».

Tal com demanarem als infants i adolescents de la catequesi, estiguem nosaltres també atents al que Jesús ens diu i ens mostra a la catequesi d'aquest diumenge. Siguem servidors, tant al nivell personal com eclesial. Com deia una autor: “una església que no serveix, no serveix per a res”.

Josep M. Jubany

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 22:

Diumenge XXV de durant l'any o del Temps Ordinari

Dilluns dia 23:

Commemoració litúrgica de Sant Pius de Pietrelcina, conegut com Pare Pius, prevere

Dimarts dia 24:

Solemnitat litúrgica de la Mare de Déu de la Mercè, patrona principal de l'arxidiòcesi i de la província eclesiàstica de Barcelona. Festiu a la ciutat de Barcelona. L’horari de

Divendres dia 27:

Commemoració litúrgica de Sant Vicenç de Paül (1581-1660), prevere a París, fundador dels Paüls (1625) i cofundador de les Filles de la Caritat (Paüles, 1633)

Proper diumenge dia 29:

Diumenge xxvi de durant l'any o del Temps Ordinari que preval davant la commemoració litúrgica dels Sants Arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael (o Rafel)

Jornada Mundial del Migrant i del Refugiatles misses serà el propi dels diumenges

Afirmació de fe

Creiem en un sol Déu, única Font de tota vida.

Únic Sol de tota la Terra, que va crear totes les coses bones.

I creiem en Crist, en qui se'ns ha mostrat

el paper especial de la humanitat per mostrar

la semblança de Déu en la tasca i la cura de la Creació,

buscant comprendre els seus misteris i poders,

obrant amb aquests poders pel benestar de la vida a la Terra.

I creiem en l'Esperit de Déu que ens condueix

a un estil de vida humil, altruista i compassiu.

Perquè la Terra s'hereti en pau,

la seva vida es transformi per a totes les criatures

i la seva generositat es comparteixi amb justícia.

Que així sigui. Amén.

(Adaptat de l'Índia. Font: Sinfonia Oecumenica, Gütersloher Verlagshaus,Gütersloh 1998. Reproduït per ECEN per a Creation Time 2003)

Esperançar i actuar amb la Creació

Enmig de la triple crisi planetària del canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la contaminació, molts comencen a desesperar-se i a patir ansietat ecològica. 

Com a persones de fe, estem cridats a proclamar l’esperança que inspira la nostra fe, l’esperança de la resurrecció. 

No es tracta d’una esperança sense acció, sinó d’una esperança encarnada a accions concretes de pregària i predicació, servei i solidaritat.

Temps de la Creació

Cada any, de l’1 de setembre al 4 d’octubre, la família cristiana s’uneix en aquesta celebració global de pregària i acció per protegir la nostra casa comuna. 

És un temps especial en què celebrem Déu com a Creador i reconeixem la Creació com l’acte diví continu que ens convoca com a col·laboradors per estimar i cuidar el do de tot allò creat. 

Com a seguidors de Crist de tot el món, compartim una crida comuna a tenir cura de la Creació.

Primera reunió del curs del Consell Pastoral

El Consell Pastoral va inaugurar el curs amb una llarga i profitosa reunió de quatre hores el passat divendres 13 de setembre per marcar els punts estratègics dels propers mesos.

Després d’aprovar l’acta de la reunió de juny, es va llegir i comentar l’evangeli del diumenge següent. Aquesta activitat, que es duu a terme en cada reunió del Consell, és molt enriquidora. Aquest cop, l’evangeli de Marc («Qui diu la gent que soc?» i «I vosaltres, qui dieu que soc?») es va aplicar al paper del Consell Pastoral dins la comunitat.

En el següent punt de l’ordre del dia, els participants de la reunió van proposar els objectius per al nou curs, entre els quals destaquen les activitats restants de la celebració del 75è aniversari de Sant Ildefons. Es va fixar a les 5 de la tarda del dissabte 19 d’octubre l’hora d’inici de la Trobada Mensual especial per recordar i valorar plegats tots aquests anys de la parròquia, amb alguna sorpresa inclosa. L’inici d’Advent serà el moment d’inaugurar l’exposició fotogràfica commemorativa d’aquesta efemèride, que durarà fins a la festivitat de Sant Ildefons. Durant el mes de gener de 2025 està previst que vegi la llum el llibre amb els diferents testimonis personals que tothom pot fer arribar a 75aniversarisantildefons@gmail.com per explicar la seva vivència de la parròquia. L’acte final de totes aquestes celebracions serà l’eucaristia del dissabte 25 de gener.

Mn. Josep Maria Jubany va informar sobre l’estat de la parròquia, recordant la recent defunció de Bartomeu Palau, que abans de la seva tasca com a diaca havia estat molt present en la vida de la nostra comunitat.

A la reunió també es van assenyalar les dates de les trobades mensuals i de les pregàries d’aquest primer trimestre. El dilluns 30 de setembre tindrà lloc una pregària a l’estil de Taizé, aprofitant el Temps de la Creació; el dissabte 19 d’octubre serà la trobada especial dels 75 anys; el dilluns 11 de novembre es farà una trobada de la comunitat per comentar els resultats del Sínode que haurà tingut lloc durant el mes d’octubre; i el dilluns 16 de desembre, la pregària d’Advent.

Davant el període de descans que en Josep Maria Lari ha de fer, es va valorar com encarar el Full Informatiu les properes setmanes per tal de mantenir la mateixa periodicitat i qualitat que en Josep Maria ha garantit durant més de 40 anys.

També es van donar a conèixer les novetats de la catequesi infantil, tant la setmanal com la familiar, i l’inici del període d’inscripció, que aquest any serà exclusivament en línia.

Abans de tancar la reunió amb un parenostre, hi va haver un interessant torn de paraules en què, entre altres temes, es va parlar de les unitats pastorals de la diòcesi.

La propera reunió del Consell Pastoral tindrà lloc el dilluns 7 d’octubre.

Reflexions a la Paraula de Déu

El cant del Servent de Jahvé que ens presenta el llibre del profeta Isaïas a la primera lectura, sobretot al principi (Is 50,6: “Heu parat l’esquena als qui m’assotaven, i les galtes als qui m’arrencaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades”), ens introdueix en el que Jesús, a l’Evangeli d’avui, anuncia als seus deixebles sobre la seva passió: “Cal que el Fill de l’home pateix molt”(Mc 8,31). I el salm responsorial acompanya Jesús en l’agonia pel seu patiment: “M’envoltaven els llaços de la mort... venien a trobar-me l’angoixa i el neguit/... «Ah, Senyor, salva’m la vida! »/ El Senyor és just i compassiu.../ jo era feble i m’ha salvat” (Sl 114,3-6)

Però els textos ens ofereixen dos temes més, que aquest diumenge la litúrgia ens destaca com a preferents: d’entrada, la fe i les obres, després, Jesús Messias i la creu. La fe i les obres. La segona lectura, de la carta de Jaume, comença fent-nos una pregunta fonamental com a cristians: “De què servirà, germans meus, que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres?” (Jm 2, 14). Tots recordem velles discussions teològiques sobre si la fe sola és suficient per a la salvació. Aquí Jaume és molt precís i clar. No parla de les obres de la Llei antiga, que Jesús ha superat, sinó de les obres com a conseqüència inevitable d’una autèntica fe en Jesucrist. Jaume insisteix: “la fe si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta ... I jo, amb les obres, et mostraré la meva fe” (Jm 2, 17-18). I en la part de la seva carta que segueix a la lectura d’avui (Jm 2, 20-26) continua insistint-hi amb més exemples, subratllant que mai la fe i les obres no es poden separar. Siguem, doncs, coherents amb la nostra fe: compassius i solidaris.

L’evangeli ens presenta la gran pregunta de Jesús als deixebles: “I vosaltres, qui dieu que soc? (Mc 8, 29). Pere li respon:"Tu ets el Messias”. (El text paral·lel de l’evangeli de Mateu ens dona una resposta més àmplia, una afirmació de fe completa: "Tu ets el Messias, el Fill del Déu vivent" –Mt, 16, 16–). Aquesta rotunda confessió de Pere, seguida de l’exigència de Jesús de no dir-ho a ningú, continua amb la primera predicció de Jesús de la seva passió (que al principi hem esmentat), l’oposició de Pere i la resposta contundent de Jesús (Mc 8, 30-33). Aleshores Jesús es dirigeix a la multitud i als deixebles, i ens convida a assumir la nostra creu i seguir-lo, car “qui perdi la vida per mi i per l’evangeli, la salvarà” (Mc 8, 34 i 35). Un clar programa salvador: prendre, assumir cada dia la nostra creu, amb amor compassiu i solidari, expressió viva de la fe.

Jordi Cors

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 15:

Diumenge XXIV de durant l'any o del Temps Ordinari que preval davant la festivitat litúrgica de la Mare de Déu dels Dolors

Dilluns dia 16:

Commemoració litúrgica de Sant Corneli, papa (251-253) i Sant Cebrià, bisbe de Cartago (249-258), màrtirs

Dijous dia 19:

A Barcelona, commemoració litúrgica de Santa Maria de Cervelló o del Socós, verge mercedària barcelonina (s. xiii)

Divendres dia 20:

Commemoració litúrgica de Sant Andreu Kim Taegon, prevere, Pau Chong Hasang i altres companys, màrtirs a Corea (1839, 1846 i 1866)

Dissabte dia 21:

Festivitat litúrgica de Sant Mateu o Leví, apòstol i evangelista, de Cafarnaüm, fill d'Alfeu i excobrador d'impostos

Proper diumenge dia 22:

Diumenge XXV de durant l'any o del Temps Ordinari

A Barcelona, aniversari de l'ordenació episcopal de l'arquebisbe Joan Josep Omella (1996)

Inscripció Catequesi curs 2024-2025

Comença un curs nou i la Comunitat de Sant Ildefons convida els pares i mares a compartir la Fe amb els seus fills a través de la Catequesi.

Aquest curs continuen havent-hi dues modalitats de catequesi d'infants: la setmanal i la familiar.

*Catequesi setmanal: cada dilluns de 18:00 a 19:15 h. es reuneixen els infants en petits grups segons l'edat amb un/una catequista. 

*Catequesi familiar: té lloc un matí de diumenge al mes. Es caracteritza per la participació activa dels pares. El seu format habitual està caracteritzat per una sessió mensual per a tots (pares i fills) a les 10:45 h. Mentre els pares reben formació catequètica, els fills es reuneixen en grups per edat amb un/una catequista per treballar el que durant el mes els pares han explicat sobre els continguts catequètics. S'acaba amb la participació de tots plegats a l'eucaristia de les 12:15 h.

El calendari de la Catequesi Familiar per aquest nou curs és el següent:

Inscripcions on-line (de dimecres 12 a dissabte 30 de setembre): omplint el següent formulari. Són obertes a tothom. 

El dimecres 2 d'octubre a les 20h. es farà la trobada de presentació del curs als pares i mares, a la que tots sereu molt benvinguts.

La quantitat recomanada per fer front a les despeses del Servei de Catequesi és de 70 euros per infant, que s’ha d’ingressar al compte de Caixabank ES96 2100 3017 0823 0014 2273, indicant el nom i els dos cognoms de l’infant.

La nativitat de Maria

Encara que vàrem celebrar la litúrgia del diumenge, no oblidem que el 8 de setembre és també la festa de la Nativitat de Maria, coneguda popularment com la festa de les “Marededeus trobades”. Felicitem totes les persones, que celebre el seu sant. I reproduïm fragments de l’homilia que el P. Manel Gasch i Huriós, Abat de Montserrat, pronuncià al Monestir en ocasió de la festa d’avui, l’any 2022

Avui celebrem la nativitat de la Mare de Déu. Celebrar un naixement és una qüestió molt humana. El naixement ens col·loca en una família, en una tradició, portem un nom que ens posen quan naixem i que ens identifica. I que normalment no el canviem i, si ho fem, com alguns monjos, és per significar, precisament, un gran canvi en la vida. En el cas de Santa Maria el seu naixement la identifica com una filla d’Israel, el seu poble, una fidel senzilla, amb cap aparença exterior de ser destinada a la missió que va acomplir. Tenim doncs en la solemnitat d’avui, una primera realitat molt concreta. La memòria de la dona, de Maria de Natzaret. 

Totes les festes litúrgiques de la Mare de Déu que commemoren la seva Nativitat durant l’any: avui, vuit de setembre; la Immaculada Concepció, el vuit de desembre; la seva Maternitat sobre tota l’Església, el primer de gener; i, finalment, la seva assumpció al cel, que celebràvem fa tres setmanes el quinze d’agost, són totes elles festes que només es comprenen si les posem amb relació a Jesucrist. 

Aquesta mateixa festa de la Nativitat de la Mare de Déu, també ens en revela una altra realitat. Del dia d’avui també en diem, almenys a casa nostra, la festa de les marededeus trobades. Avui és la festa d’aquelles advocacions en les quals la tradició parla d’una imatge trobada com Núria,  Meritxell, Queralt,  Claustre, Cinta i moltes de les que trobareu al nostre camí dels Degotalls. També era la festa de la Mare de Déu de Montserrat, fins que el 1881 es va instituir la solemnitat pròpia del 27 d’abril.  

De la filla d’Israel, de Maria de Natzaret passem doncs a la Mare que cada terra es fa seva, que tants i tants llocs acullen. Gairebé diria que la terra s’ofereix a Déu per acollir Santa Maria. Fixeu-vos que la mare de Déu porta el nom del lloc. És realment la geografia concreta que queda presa per Déu, per recordar l’encarnació del seu Fill. Recordo que una vegada per Nadal quan fèiem el pessebre, no vam posar cap cova i un monjo em va dir, falta la cova perquè és el signe de la terra que com Maria, acull la paraula de Déu i fa néixer el Salvador. L’explicació que Santa Maria prengui un nom en cada lloc és precisament el de la fe cristiana estesa i arrelada en cada racó de la terra. Però, no és ella que es multiplica. És el Crist únic de la qual és mare que la fa tan universal i tan catòlica, que essent sempre l’única Mare de Déu, esdevé un fruit de cada lloc, per l’evangelització que  ha portat el nom de Déu a tot arreu. Aquesta dinàmica és doble. No només oferim nosaltres a Déu la terra i el lloc, que, de fet, ja hem rebut d’ell, sinó que Déu també ve per aquesta presència de Santa Maria a voler ser en tota cultura, en tota llengua i a donar-los-hi el valor més gran que puguin tenir. Potser els catalans i les catalanes podríem tenir molt present i donar gràcies pel do de la presència de Déu en tants i tants santuaris, que des del punt de vista de la fe, són signe del seu amor per nosaltres.

Reflexions a la Paraula de Déu

En aquest fragment veiem que les autoritats jueves li estan trepitjant els talons a Jesús. Ell ha hagut d’exiliar-se en territori pagà, passant un llarg periple.

Durant el ministeri/ servei de Jesús hi havia molts deixebles, persones anònimes que feien una gran feina sense ser protagonistes de res, eren les que feien possible que tot es posés en funcionament. Serien tots aquells que s’adonen del que passa en el si de la comunitat i busquen solucions. Avui podrien ser els nostres voluntaris, tota la gent que fa el bé, practica la justícia, sense mirar a qui.

Doncs, aquells deixebles, s’adonen del que passa al seu voltant, veuen que hi ha algú que és sord i tartamut i el porten a Jesús. Son persones lliures, amb consciència, amb el cap obert, veuen les dificultats i s’esmercen per trobar solucions; saben que només Jesús pot donar una resposta definitiva i radical a tot el que ens inquieta.

Qui pot ser aquest sord-mut? Pel context anterior, podria ser un deixeble que s’ha enredat en la vida? Aquí veiem que Jesús segueix tot un procés d’acompanyament amb el sord-mut. El pren a banda, en privat, personalitza el seu camí i fa servir uns gestos concrets, significatius, encara que són estranys per a nosaltres.

Amb el gest de les orelles, treballa la seva capacitat d’entendre les seves ensenyances, afinar la seva oïda. Pel que fa a la llengua, la destrava per fer entenedores les seves prèdiques.

En la cultura jueva es té la creença que la saliva conté l’alè, és a dir, l’Esperit; per tant, amb aquest gest, Jesús li està infonent l’Esperit. No només li imposa les mans, com era la petició dels voluntaris, “fica els seus dits a les seves orelles” així treu els taps que l’impedien parar atenció al seu missatge.

El sospir de Jesús indica el seu dolor i la seva tristesa davant de tanta incomprensió, dispersió i obstinació dels deixebles. De fet, ells diu que prenguin el seu temps per interioritzar, assimilar el que estan aprenent, ja parlaran quan puguin “comunicar- transmetre alguna cosa”; però, ells no en fan cas i es posen a parlar; aleshores, tergiversen el missatge de Jesús i la seva prèdica és una “verborrea”, o verbositat, que no ha passat per la seves vides. Jesús mana callar els seus oients quan encara no han entès a fons el missatge. És a dir, quan aquests fan cas omís del seu advertiment ratificant la seva incomprensió.

Esther Bochita