Mor l'Àngel Oliva

Al matí d’ahir va morir als 94 anys l’Àngel Oliva, un pilar de la comunitat de Sant Ildefons des de la seva fundació. Ell i la seva esposa Elisa li han dedicat a la nostra comunitat, no sols temps, sinó afecte i saviesa.

Només podem agrair la seva presència entre nosaltres tots aquests anys compartint la seva fe i la seva amistat des de diferents serveis (catequesi, escrivint comentaris sobre l’evangeli al Full i al blog, membre del Consell Pastoral, participant a assemblees, component de la comissió d’economia ...).

Rescatem el comentari que va fer el 20 de maig de 1990 pel Full Informatiu i que fa quatre anys en Josep Maria Lari va recuperar. Es una mostra del seu estil a l'hora d'escriure i de transmetre la fe.

"Qui m’estima farà cas de les meves paraules, diu el Senyor, el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell” (de l’Al·leluia d’avui).

L’andana de l’estació és ben plena de gent. Un pare s’acomiada dels seus fills des de la finestra del tren i els diu: “Porteu-vos bé, feu tot allò que jo us he ensenyat”.

Podem llegir a l’Evangeli d’avui les paraules de Jesús quan també s’acomiada dels seus deixebles: “Si m’estimeu, guardareu els meus manaments” (Jo 14,15)

Els fills, ben a prop del tren, estiren els braços fins agafar les mans del pare i ell els diu somrient: “Ja sabeu que vaig a casa de l’avi; quan hi arribi us escriuré de seguida i també ho faré molt sovint; l’estimació que vindrà amb les meves lletres us donarà força per esperar el meu retorn”.

Jesús ens diu per la ploma de Sant Joan: “Jo pregaré al Pare que us donarà un altre defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre”, i més endavant: “No us deixaré orfes, tornaré a venir”.

El pare agafa fort les mans dels fills i els diu: “Ara ja no em veureu, però em mantindré viu i present al vostre pensament, perquè des de la casa del meu pare sempre estaré vivint i pensant en vosaltres”

L’Evangeli ens diu: D’aquí poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu perquè jo visc i vosaltres també viureu. Aquell dia sabreu que jo estic amb el meu Pare i vosaltres en mi, i jo en vosaltres”.

La màquina fa un xiulet i el tren comença a moure’s lentament. Els fill no volen deixar les mans del pare i ell els diu: “Sé que m’estimeu i per això crec que us portareu bé. Jo us estimaré sempre i l’avi també”.

Jesús diu: “El qui m’estima és aquell que té els meus manaments i els compleix, i el meu Pare l’estimarà”.

El tren ja camina; les mans es deslliguen; hi ha també llàgrimes als ulls del pare quan diu: el meu pare desitja molt estar amb vosaltres i ara no pot fer-ho, i a mi em costa tant deixar-vos”.

Podem llegir avui: “El meu Pare l’estimarà i jo també l’estimaré.”

El tren s’allunya i amb veu forta el pare diu: “Us estimo fills meus. Aviat tornaré”.

Al fons del nostre cor, si ens aturem a escoltar-lo, podem sentir també la veu de Jesús que ens diu el mateix: “I me li faré conèixer clarament.”

La capella ja pintada

Aquest mes de juliol s’han acabat els treballs de pintura de la capella, finançats amb la col·lecta extraordinària d’autoregal que la Comunitat s’ha fet per celebrar el 75^è aniversari de la parròquia.

L’empresa escollida per realitzar aquesta tasca ha estat La Calaixera, centre especial de treball de l’Associació Arep per a la Salut Mental, que des de 1999 generen oportunitats laborals per a persones amb alt risc d’exclusió per a la seva discapacitat per problemes de salut mental.

Ara la capella torna a lluir com es mereix. Aquí podeu veure com ha quedat.

El testimoni dels sants

En aquestes darreres setmanes, a causa de la malaltia del bon amic i col·laborador Josep M. Lari, m'he hagut de fer càrrec de la darrera pàgina del Full. I m'ha semblat que podia interessar divulgar la història d'algunes persones singulars de la història de l'Església. He dedicat els escrits a glossar la dona sirofenícia de l'Evangeli, la Mare de Déu del Carme i Sant Benet. Ara El santoral ens recorda persones que van conviure amb Jesús i que tingueren una relació molt especial amb ell. El dimarts 22, santa Maria Magdalena, qualificada pels pares de l'Església com “l'apòstol dels apòstols”; el dia 25, sant Jaume, apòstol del Senyor; el dia 27, sant Joaquim i Santa Anna, amb aquests noms, segons tradició venerable, es coneixen el pares de Maria de Natzaret; el dia 29, santa Marta, germana de Maria i Llàtzer.

També celebrem la festa d'una santa, que si bé és desconeguda per molts, el papa Joan Pau II li encomanà el co-patronatge d'Europa: el dia 23, celebrem Santa Brígida , nascuda a Suècia, tingué grans experiències místiques.

Igualment, trobem en el calendari la commemoració dels primers testimonis "màrtirs” a casa nostra:  el dia 27, santes Juliana i Semproniana, conegudes com les "santes de Mataró" i també, el mateix dia 27, és la festa de sant Cugat, màrtir.

El mes acaba amb les festes de dos sants , el dia 30, un bisbe pare i doctor de l'església: sant Pere Crisòleg i el darrer dia del mes, el 31, sant Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús.

No hi ha espai, per glossar la vida de tots aquests sants i el missatge que ens aporten. Com podeu comprovar, les seves biografies són diferents, però hi ha un denominador comú, la seva santedat, o dit d'altra manera, persones que van voler viure, fent cas de l'exhortació de Jesús."Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte". Els sants són un gran tresor de l'Església. Ens ho recorden les paraules de la carta als hebreus . "Així, doncs, també nosaltres, envoltats d'un núvol tan gran de testimonis, traguem-nos tot impediment, i el pecat que tan fàcilment ens subjecta, i llancem-nos a córrer sense defallir * en la prova que ens és proposada. *Tinguem la mirada fixa en Jesús, el capdavanter de la fe i el qui la porta a la plenitud. (Hb12, 1-2)

Els sants no només són testimonis de la fe, sinó que també són els nostres intercessors davant de Déu, ho expressa amb paraules encertades, la litúrgia en un dels prefacis de la missa dels sants: el testimoni admirable dels vostres sants, que són per a nosaltres signes certíssims del vostre amor. Ells ens encoratgen amb el seu exemple i, amb la seva intercessió, ens ajuden perquè arribem al terme de la salvació

Més d'una vegada he considerat que una bona catequesi per als adolescents és fer-los conèixer les biografies dels sants més significatius de cada època. Com diu l'adagi, les paraules mouen, els exemples arrosseguen. Ja Pau VI , en el seu important escrit, “L'anunci de l'Evangeli", ens recordava que el món d'avui més que paraules el que necessita són testimonis.

El perill dels llibres de la vida de sants és que el seu plantejament i redacció siguin molt hagiogràfics i que se'ns presentin personatges que no semblen del nostre món. Persones que són dignes de ser admirades, però no imitades. Calen biografies de sants on, amb rigor històric i sense "ensucrades", es presenti el biografiat com el qui fou, un home o una dona de carn i ossos amb les seves qualitats i defectes, vivint les vicissituds del seu temps. Persones que, enmig del món en què van viure, s'esforcen, amb l'ajut de Déu i la pregària, a ser fidels a l'evangeli.

Josep Maria Jubany

Provisions de nomenaments per a l’arxiprestat de Sant Gervasi del curs 2024-2025

Aquest dilluns passat, dia 15 de juliol, l’Arquebisbat de Barcelona ha publicat els nomenaments parroquials per al curs 24-25. Al nostre arxiprestat, el de Sant Gervasi, els canvis són els següents:

A la parròquia de la Mare de Déu de Núria:

- El rector és Mn. Vicent Benedito Morant, fins ara rector “in solidum”

- Com a adscrit, Mn. Santiago Bueno Salinas, fins ara rector “in solidum”

A la parròquia de Santa Agnès:

- El rector és Mn. Albert Sols Lladó, fins ara vicari de la parròquia. Al fins ara rector, Mn. Josep Ramón Pérez Sánchez, se li ha acceptat la jubilació canònica.

- Com a adscrit, han nomenat un prevere extradiocesà en etapa d’estudis.

Desitgem tota mena d’encerts als rectors i agraïm la feina feta a Mn. Josep Ramón i a Mn. Santiago.

Reflexions a la Paraula de Déu

A l'evangelista Marc li agrada subratllar la humanitat de Jesús. En molts passatges del seu evangeli ens mostra un Jesús, que menja i beu, es cansa i dorm, es gira per veure qui l'ha tocat, sent compassió, s'indigna i s'entristeix. En les hores difícils de Getsemaní sent esglai, abatiment i una tristor de mort.

Tot el text d'avui és una manifestació dels sentiments humans de Jesús. El diumenge passat, sant Marc ens explicava que Jesús va enviar els deixebles a predicar; a continuació, no ho recull el leccionari dominical, l'evangelista ens explica un fet esgarrifós: l'execució de Joan Baptista, víctima d'un complot de palau. Immediatament després, ve el text d'aquest diumenge en què l'evangelista ens diu que els deixebles tornen i expliquen tot el bé que han fet en la seva predicació.

Segur que Jesús viu un aiguabarreig d'emocions. Per una banda, està commogut i molt trist per la mort del Baptista i, per l’altra, s'alegra de "l'èxit" dels deixebles. Són moltes emocions. I és ben humà que Jesús necessiti pair-ho tot. Per aquest motiu busca un lloc tranquil, fora del brogit de la gent, un lloc despoblat, per descansar.

Desconeixem les converses que mantingueren Jesús i els seus deixebles. Ens és lícit pensar que l'escalf dels deixebles fou important per a Jesús. És una experiència que alguna vegada tots hem passat: quan algú estimat ens ha deixat, agraïm la companyia dels amics. Enmig de la tristesa, les notícies sobre com s'havia desenvolupat la missió dels deixebles, feia més suportable la situació.

Ara bé, la gent se li acostà, i aquí l'evangelista Marc ens mostra una vegada més la humanitat de Jesús. Ens ho diu d'una forma ben clara: Jesús desembarcà i una gran gentada i se'n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor. I es posà a instruir-los llargament.

Es verifica amb aquesta compassió que Jesús és l'home pels altres. Estava cansat, desitjava tranquil·litat, no només en tenia tot el dret, sinó que ho necessitava. Tanmateix, Ell s'oblida de tot allò que li convé i atén a les multituds. Jesús es desviu, o millor dit, dona la vida pels altres.

L'escena següent és la multiplicació dels pans i els peixos. No llegirem la versió de sant Marc a la litúrgia dominical. La litúrgia ha optat perquè durant alguns diumenges d'estiu llegim tot el capítol 6 de sant Joan, en el qual l'evangelista Joan també ens explica la multiplicació de pans i els peixos i la llarga i densa catequesi sobre l'eucaristia, allò que es coneix com el sermó del pa de vida.

Josep M. Jubany

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 21 de juliol: 

Diumenge XVI de durant l'any o del Temps Ordinari

Dilluns dia 22: 

Festivitat litúrgica de santa Maria Magdalena, de Magdala, deixebla de Jesús

Dimarts dia 23: 

Festivitat litúrgica de santa Brígida (Suècia 1303- Roma 1373), religiosa, vídua, fundadora de l’Institut del Salvador, patrona d'Europa

Dijous dia 25: 

Solemnitat litúrgica de Sant Jaume o Santiago (anomenat el Major), apòstol (+44, per Pasqua), de Betsaida, germà de Joan (fills de Zebedeu), patró d'Espanya

Divendres dia 26: 

Commemoració litúrgica de sant Joaquim i santa Anna, pares de la benaurada Verge Maria (tradició iniciada al s. II)

Dissabte dia 27: 

A Barcelona, commemoració litúrgica de sant Cugat, màrtir barceloní (s.IV), d'origen africà, venerat al monestir de Sant Pere d'Octavià a Sant Cugat del Vallès

Diumenge dia 28 de juliol: 

Diumenge XVII de durant l'any o del Temps Ordinari

Horari d’estiu

Encara falten uns dies, però ja anunciem que durant els diumenges d’agost i els dos primers de setembre, fins al dia 8 inclòs, hi ha un canvi d’horari de les misses.

Els diumenges i dies festius, la missa de les 10.15 passa a les 11 i se suprimeix la missa de les 13.15.

Se suprimeix la missa exequial dels dijous feiners a les 8 del vespre. Es reprendrà el dijous 12 de setembre.

Els dissabtes d'agost hi haurà la missa anticipada a les 8 del vespre, així com la vigília de l’Assumpció de la Verge Maria.

La missa dels dies laborables es manté a les 12 del migdia.

Fuit Vir, una vegada hi havia un home que es deia Benet...

Així comença la primera biografia de Sant Benet, (Núrsia, Úmbria, 480 -Montecassino, Laci, 547), escrita l'any 594 pel papa Sant Gregori, anomenat el Gran. Dijous passat celebràvem la festa d'aquest gran prohom, Sant Benet, "pare de monjos", autor de la "Regla de Sant Benet", "patró d'Europa".

Amb motiu de la festa de Sant Benet he tornat a rellegir la biografia que en va escriure Sant Gregori a la seva obra "Diàlegs, llibre II". Una delícia, encara que el contingut històric de la vida del sant caldria matisar-la críticament. Amb un llenguatge que no és el dels nostres dies, hi ha pàgines memorables que ens mostren la gran petjada que el nostre sant deixà en els seus contemporanis. El difunt pare Miquel Estradé escriu a propòsit de l'obra: "Una vegada hi havia un home... al llarg dels trenta-vuit capítols del llibre la història no es mou d'aquí; l'home Benet deia això i això altre, feia aquestes i aquestes coses... Home de Déu, dirà Sant Gregori, però, tanmateix, home. Home pels altres, ens ho mostra la vida i ens ho confirma la Regla, home, però, al cap i a la fi".

Benet, com escriu Sant Gregori a la introducció de la seva biografia, "Nasqué a Nursia de nissaga il·lustre, fou enviat a Roma a fer l'estudi noble de les lletres" i, en veure els vicis i els afalacs del món, es va fer enrere. A partir d'aquest moment, començà una vida eremítica i, després de diverses vicissituds, va ser abat d'un monestir prop de Subiaco, del qual ha de marxar per raó de les enveges i oposicions que hi troba (fins i tot un intent d'emmetzinar-lo); finalment, funda el monestir de Montecassino. Aquí va ser on Sant Benet, entre els anys 530-550, redactà la cèlebre Regla que encara avui regula la vida comunitària de tots els monestirs d'espiritualitat benedictina.

Com diu el papa Gregori al capítol XXXVI: "Escrigué per als monjos una regla, la més prudent i de preclara doctrina... en aquesta regla podrà llegir-hi tots els actes del seu magisteri, puix el sant baró no volgué viure diferent del que ensenyava".

Em sembla que no exagero, si afirmo que tots els creients occidentals som hereus i deutors de la rica saviesa i espiritualitat benedictina. L'any 1985, els bisbes de Catalunya, al valuós document Arrels cristianes de Catalunya, afirmen; "Mentre la societat catalana comença a estructurar-se, rep dels monestirs i de les catedrals l'impuls de l'esperit cristià que es manifesta en institucions tan noves i decisives com la de "la pau i la treva". És un moment singular en el qual la fundació del país i l'establiment de l'Església van plegats". En la configuració de Catalunya la influència dels monestirs, des del punt de vista espiritual, cultural i educador de la gent, fou enorme.

L'espiritualitat benedictina és com una gran font, de la qual hem begut la majoria de catòlics catalans. Els monestirs catalans que es regeixen per la Regla de Sant Benet, tant masculins com femenins, els benedictins i els cistercencs, ens ajuden a valorar una espiritualitat centrada en la litúrgia, en la Bíblia.

Enguany celebrarem el mil·lenari del Monestir de Montserrat, farà mil anys que l'Abat Oliva, un dels grans prohoms de la nostra història, fundà el Monestir de Montserrat. Montserrat, juntament amb tots els altres monestirs catalans, han estat, són i continuaran essent, un dels signes d'identitat de la nostra Església catalana.

Sant Pau VI proclamà Benet sant patró protector d'Europa, el 24 d'octubre de 1964. El 1958, havia estat declarat pare d'Europa i patró d'Occident, pel papa Pius XII. Encara que amb retard, he volgut recordar-lo, en aquests dies, convulsos per al Vell Continent: Eleccions a Gran Bretanya, segona volta electoral a França, guerra a Ucraïna, polítiques discriminatòries aplicades als immigrants, i molt més. Preguem al patró d’Europa perquè vetlli per les societats europees i doni vigor i força a les esglésies que fan camí a Europa.

Josep M. Jubany

Avui dimarts dia 16, festa de la Mare de Déu del Carme.

En la festa de la Mare de Déu del Carme, celebrem i agraïm els nombrosos favors que rebem per intercessió de la Mare de Déu sota l'advocació del Carme.

La festa del dia 16 ens recorda el Mont Carmel, muntanya que s'estén des del golf d’Haifa, al Mediterrani, fins a l'esplanada d'Esdrerlon. A la Bíblia és recordada per la seva bellesa. "Li són donades la glòria del Líban, l'esplendor del Carmel i de Saron" Is 52, 2 i la tradició bíblica la relaciona amb el profeta Elies.

En temps de croades (s.xiii) s'instal·len en aquella muntanya  un grup d'ermitans i, al voltant d'aquest grup, sorgeixen tot un seguit de llegendes. L’ordre s'estengué aviat per Europa.

La festa de la Mare de Déu del Carme ens recorda l'escapulari que fou, segons la tradició, un regal de la Mare de Déu a Simon Stock. Pius xii l’any 1950 va escriure sobre l'escapulari: "memorial de la Verge, mirall d'humilitat i castedat, breviari de modèstia i senzillesa, eloqüent expressió simbòlica de la pregària d'invocació divina". Durant molts segles, molts hem portat, a prop del nostre cos l'escapulari:
Teresa de Jesús, Sant Joan de la Creu, Santa Teresa de Lisieux, Edith Stein i molts altres formem part del santoral carmelità.

A casa nostra, són nombroses les  ordres religioses que sorgeixen el s.xix sota la inspiració de l'espiritualitat carmelitana.

La Mare de Déu del Carme és també la patrona de la gent del mar. Amb motiu d'aquesta festa, al nostre país hi ha moltes processons i benediccions de barques.

Reflexions a la Paraula de Déu

Arriba un moment en la vida de Jesús en què se sent fort i ple; convençut que pot canviar les coses, que pot convertir, que pot guarir. Ell és un home avesat a l’acció i, per això, ha sortit al carrer per buscar companys amb qui desenvolupar el pla que segurament ha anat pastant en solitari i amb l’ajut dels seus durant molts mesos. Jesús és un home jove, intel·ligent, seductor. Sap que té el do de convèncer i de fer veure la vida d’una manera diferent: des del més quotidià fins al món més profundament espiritual. 

Quan arriba el moment, envia els seus amics a fer-ne de nous, però, sobretot, a demostrar amb els fets que allò que explica i que fa a petita escala pot ser multiplicat, si són molts els que s’hi posen. Està tan convençut que se’n sortirà que els diu que marxin sense gairebé res, perquè ja hi haurà qui els acollirà. 

És la mateixa crida que sent el profeta Amós, tan ancorada en l’acció i en la prèdica d’una societat més justa, quan, com diu Pau, sent que els temps són madurs. Ara, qui determina quan són madurs els temps? Qui decideix el moment en el qual ens sentim plens per sortir al carrer sense por, per fer allò que pensem que cal fer? Déu? Les escriptures? Una premonició? Un senyal? No ho crec. Penso que qui ho determina és cadascú de nosaltres: Jesús mateix, el profeta mateix, el deixeble mateix, quan arrepleguen el coratge suficient per sortir, plens d’ells mateixos, és a dir plens d’allò que els cristians anomenem l’Esperit. També podem dir amb el salmista, plens de l’Amor de Déu, és a dir, d’Ell actuant en el més íntim de tots nosaltres. 

Els dotze predicaven a la gent que es convertissin, diu l’evangelista. Diu que treien dimonis i ungien amb oli molts malalts, els quals es posaven bons. Marc no ens diu si la gent es convertia, és a dir, si es feien seguidors d’una fe, o d’una idea. Només ens diu que quedaven guarits. 

Quantes vegades hem sentit que la sola presència d’una persona ens ha donat pau, ens ha guarit? Què no serà, doncs, sentir la presència de Jesús?

Família Vives Requena

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 14 de juliol:

Diumenge XIV de durant l'any o del Temps Ordinari

Dimarts 16:

Mare de Déu del Carme o del Carmel (s.XIII), patrona de la gent de mar

Proper diumenge dia 21:

Diumenge XVI de durant l'any o del Temps Ordinari

Campaments de l’Esplai Sant Ildefons

Aquest any els campaments dels nois i noies de l’Esplai seran del 13 al 24 de juliol.

Bufes, Trenques i Mowglis aniran a un terreny a Maçanet de Cabrenys on després s’hi sumaran els Xerpes, que hauran estat fent ruta per la zona de Figueres.

Apos, el grup dels més grans, marxaran un dia abans que la resta per anar a Menorca.

“Al temps de la vellesa no em rebutgis” (cf. Sl 71,9)

Benvolguts

El passat diumenge 30 de juny, a la nostra comunitat es va celebrar el sagrament de la Unció dels malalts. Segons llegeixo en el Full dominical , el Papa demana als catòlics que, durant aquest mes de juliol, preguin pels qui han rebut aquest sagrament, i ho fa amb paraules molt encertades:"Preguem perquè el sagrament de la unció dels malalts doni a les persones que el reben i als seus éssers estimats la força del Senyor, i es converteixi cada vegada més per a tots un signe visible de compassió i esperança". També, com ja vàrem recordar, el dia 28 de juny se celebrà la IV Jornada mundial dels Avis i de les Persones grans. Amb motiu d'aquesta jornada el papa Francesc ha publicat un missatge amb el títol: «al temps de la vellesa no em rebutgis» (cf. Sl 71,9).  La celebració de la unció dels malalts és un signe d'acolliment, estima i valoració de les persones grans de la nostra comunitat.

Quan s'escriu sobre la gent gran hi ha el perill de fer literatura grandiloqüent incloent-hi tots els tòpics sobre la vellesa. Ara bé, els elogis que es fan dels avis i de l'estimació que els hem de tenir no sempre es tradueixen en accions eficaces que ajudin a viure amb dignitat a la gent gran.

Tots els que visiteu residencies geriàtriques sou testimonis que hi ha residents que són visitats amb molta regularitat pels seus familiars i que els mostren afecte sincer. Però, i aquesta és la gran creu de les residències, molts dels internats passen hores i hores en soledat, enyorant les persones que havien format part del seu entorn i recordant un temps que fou, però ja sense futur i, gairebé, sense present.

Segons estadístiques municipals, són nombrosos els avis que viuen sols en habitatges sense condicions: manca d'ascensor, amb un  deteriorament agut de les estructures, etc. I podríem multiplicar els exemples, que tots ja coneixeu. La soledat dels avis i la manca de mitjans per gaudir d'una vida digna, és un dels pecats socials més grans dels nostres dies. I aquí la responsabilitat és de tots. Responsabilitat de familiars i amics, i també d’aquells que tenen la missió de planificar polítiques per a la gent gran.

Com ja he apuntat en introduir el tema, no podem obviar que els avis aporten molt a les nostres vides, però no tot són flors i violes. La senectut comporta sovint una atenció especial. Hi ha malalties que demanen una presència constant al costat del malalt. No sempre és senzill i reconfortant tenir cura d'una persona d'edat. Cal denunciar les dificultats amb què moltes famílies es troben per beneficiar-se de la llei de la dependència.

He descrit algunes situacions, però com ja sabeu n'hi ha moltes més. Ara bé, la “prova del nou” per saber si tractem bé o malament els vells, és que ens preguntem, si estimem la gratuïtat, o, en canvi, ens regim per valors com: eficàcia, utilitat, rendibilitat i altres semblants. Els avis, i més quan la seva salut física o mental està deteriorada, no serveixen (no ens poden donar cap cop de mà en les nostres feines habituals) i és aleshores quan els hem d'estimar, perquè ens donen la possibilitat de ser servidors, a canvi de res. És aleshores quan sabem que som capaços d'estimar pel que "és" i no pel que "té" o pel que "fa".

Tornant al diumenge passat, en una cerimònia senzilla i emotiva, la comunitat de Sant Ildefons, va visualitzar, que la gran família parroquial no pot oblidar la gent gran. Els vells són la nostra memòria històrica.

Josep M. Jubany

Reflexions a la Paraula de Déu

No és el fuster, el fill de Maria?

Hem encetat el mes de juliol que fa olor de vacances i tots, més o menys, ja tenim previst què és el que volem fer aquest estiu. És normal després d’uns mesos en què hem estat molt atrafegats.

Deixeu-me dir, però, que les lectures d’avui no són precisament refrescants ni de vacances... Fixeu-vos què diu el profeta Ezequiel: “t’envio al poble d’Israel que s’ha alçat contra mi”, i el mateix sant Pau es troba  en lluita amb ell mateix amb unes paraules molt dures "Déu ha permès que em clavessin una espasa en  la carn" i a l’evangeli els mateixos covilatants de Jesús parlen en to despectiu i diuen d'ell "d'on li ve tot això, no és el fill de Maria?

Mai no ha estat fàcil ni planer l'anunci del regne; de vegades pot haver-ho semblat quan en comptes d'anunciar-ho en tota claredat hem buscat succedanis que han aigualit el missatge.  “Ha vingut a casa seva i els seus no l`han acollit”, dirà sant Joan, i avui qui son els seus? ens hauríem de preguntar. Sens dubte, la resposta és fàcil de deduir: som nosaltres.

Què fer davant les contradiccions que ens depara la vida? Tots veiem avui l’ambient que respira la nostra societat. Fins i tot nosaltres mateixos hi quedem sotmesos. Fàcilment tenim la coartada de mirar cap un altre costat quan les coses no ens surten com nosaltres voldríem. No voler veure la realitat és enganyar-nos nosaltres mateixos. Som ciutadans d’un temps i d’un país i ens cal ser responsables d’aquestes realitats. Les situacions que vivim no ajuden massa a l’optimisme. Vivim en una societat malaltissa, sotmesa a la violència, mancada d’uns valors ètics i això no facilita una convivència sana. Aquestes darreres setmanes hem estat testimonis de com la violència s’ha manifestat pels nostres pobles. Com a ciutadans ens ha d’esperonar a buscar aquells camins que ajudin a una bona entesa entre tots.

Unes darreres reflexions: el missatge de Jesús no s'imposa per la força sinó per un convenciment íntim arrelat al nostre cor. Aprofitem aquest dies de lleure per pensar-hi i dedicar-li unes estones. Ell mateix ens ho diu:" heu amagat als  savis i als entesos i ho heu revelat als senzills. I una segona reflexió. Aprofiteu també aquests dies de vacances per fruir de la natura, del mar o de la muntanya, d’una bona lectura, d’una bona música i per a cultivar les bones amistats. Un molt bon estiu!

Lluís Saumell

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 7 de juliol:

Diumenge xiv de durant l'any o del Temps Ordinari

Jornada de responsabilitat en el Trànsit

 

Dijous dia 11:

Festivitat litúrgica de Sant Benet (+547), abat, patriarca dels monjos d'Occident i patró d'Europa

 

Proper diumenge dia 14 de juliol

Diumenge xv de durant l'any o del Temps Ordinari

Escrits pel 75è aniversari de la Comunitat de Sant Ildefons

Una de les activitats programada per a la celebració d'aquest aniversari és la publicació d'escrits de membres de la nostra comunitat on expressin el que ha significat per a ells formar part  de la Comunitat de Sant Ildefons.

Ja ens han arribat uns quants testimonis, però ens sembla que podrien ser molts més.

Si us plau, animeu-vos, i aquest estiu escriviu.

Hi ha temps fins a principis de setembre.

Els podeu enviar al correu electrònic: 75aniversarisantildefons@gmail.com

Testimoni de la dona siriofenícia

Redacto aquest escrit el dia de Sant Joan. En aquest dia, com recorden els diaris, fa dos anys de la tragèdia o massacre de Melilla. El 24 de juny de 2022 unes 2.000 persones van intentar saltar la tanca de la ciutat autònoma espanyola pel pas del Barrio Chino, que fa frontera amb la ciutat marroquina de Nador. La majoria d'aquests immigrants irregulars eren d'origen sudanès i s'estima que, després de la intervenció de les forces policials a les dues bandes de la frontera, hi va haver 37 morts i un nombre de desapareguts que supera els 70. Malgrat que tot és molt fosc, no tinc intenció de fer cap comentari crític a les diverses actuacions polítiques. El que vull subratllar, una vegada més, és el tracte cruel al qual se sotmet els immigrants que cerquen la vida digna, que els és negada al seu país d'origen.

El dimarts dia 16, el bisbe emèrit de Tànger, el franciscà Mons Santiago Agrelo, convidat per la tribuna Joan Carrera, va pronunciar una conferència sobre la immigració. Entre altres consideracions digué: "Les fronteres maten i només hi són per impedir l'entrada dels pobres". I afegí: "És increïble i sorprenent que hi pugui haver centenars i milers de morts cada any a les nostres fronteres sense que això suposi a la consciència comuna un xoc d'atenció". Recordà que els immigrants són pobres i que no ajudar els immigrants és oblidar-se dels pobres.

Acabà amb aquestes paraules que no ens poden deixar indiferents: “Els immigrants són l'evidència d'un món injust, cruel, pervers, travessat per una violència institucionalitzada contra els pobres. Ells són les víctimes d'una manera d'entendre la vida, les relacions, el treball, la dignitat de les persones... Hem omplert de pobres els camins de la terra. Hem matat el nostre germà. I fingim haver trobat la felicitat”.
Considerant aquests fets, he llegit a l'Evangeli el testimoni de la dona siriofenícia (Mc. 7, 24-30 i  Mt. 15, 21-28). Aquesta dona, estrangera, a qui personalment admiro, podria exemplificar perfectament els immigrants, pateixen i ens demanen ajut, com ella va fer amb Jesús.

En aquest relat, Jesús surt de Galilea i s'endinsa a Tir, l'antiga Fenícia. Als evangelis se'ns diu que la terra de missió del Jesús històric només és Israel; l'evangeli en sortirà després de la resurrecció. Per aquest motiu, Jesús vol passar desapercebut i és en terra estrangera que una dona cananea, plena d'angoixa i patiment, li demana que guareixi la seva filla.
Jesús es mostra reticent i amb una frase molt dura li respon: Deixa que primer s'alimentin els fills. No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets. Malgrat aquesta resposta, ella respon:  Senyor, també els gossets, sota la taula, mengen les engrunes que els fills deixen caure. Fou aleshores, que el Senyor després d'elogiar la fe d'aquella dona, se la mira, es compadeix d’ella i guareix la noia.

Els que vivim al Primer Món busquem raons per dir no als immigrants. Els grups populistes ens els recorden contínuament. Però, cap raó és equiparable al dolor dels qui arrisquen la vida travessant el mar. Jesús mira la dona i canvia d'opinió. També nosaltres hem de mirar-los als ulls als immigrants, hem de conèixer el seu sofriment.  Hem de canviar d’opinió. Hem d'acollir-los.

Josep M. Jubany

Reflexions a la Paraula de Déu

Por, confiança i silenci

L’evangeli de Marc té una singularitat que cal tenir present, perquè no és menor. Marc no ens presenta mai un Jesús fent grans discursos, sinó que més aviat l’exhibeix com qui dona testimoni de la presència de Déu a través dels seus fets. Els fets de Jesús són fets extraordinaris, és cert, però els fa sense fer soroll, sense fer escarafalls, sense donar-hi importància. De l’evangeli de Marc els estudiosos en diuen que és l’evangeli del “secret messiànic”, perquè Jesús després d’haver manifestat, de manera ben visible a tots els qui estan al seu voltant, la misericòrdia del seu Pare, fa guardar silenci als qui han estat beneficiaris dels fets o mana callar als mateixos dimonis, si són ells els qui han estat expulsats d’un malalt. Aquesta singularitat de Marc ensenya a tots aquells que volem seguir Jesús, que el testimoni de la nostra fe enmig de la nostra societat s’ha de donar envoltat de silenci.

La dona que tenia pèrdues de sang, de la qual no en sabem el nom, i Jaire, el cap de la sinagoga, a qui li diuen que la seva filla ja és morta, tenen en comú una mateixa actitud: inicialment, ambdós tenien por de Jesús, però confiaven cegament en Ell. La dona “es prosternà davant d’Ell”; Jaire “se li llençà als peus”. Són gestos que van molt més enllà d’una demostració de respecte. En el seu cor, en un moment o altre de la seva vida, han descobert que en Jesús hi ha una força que pot superar la inèrcia dels esdeveniments ordinaris de cada dia.

Aquesta és la sort que està reservada a tots els que de veritat descobreixen Jesús i decideixen seguir-lo; és com la caiguda del cavall de Sant Pau. Pot semblar contradictori, però aquesta situació a molts els causa vertigen. La dona, espontàniament, abans que Jesús la descobrís, “se li acostà tremolant de por”, i el mateix Jesús li diu al cap de la sinagoga: “Tingues fe i no tinguis por”. Tenir por i tenir confiança, no són actituds contradictòries en el camí de la fe, sinó que són el signe de maduresa, de prudència i de respecte que ens cal tenir quan ens despullem davant Déu.

En el món en què vivim, estem acostumats a les exhibicions personals. No importa gens el mitjà que es faci servir. Arribar a ser un influencer és el somni de moltes persones per poder tenir molts seguidors i guanyar molts diners. Jesús dona vida, però en silenci. “Al·leluia. Jesucrist amb la Bona Nova de l’Evangeli ha fet resplendir la llum de la vida. Al·leluia”.

Anton Ramon Sastre

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 30 de juny:

Diumenge xiii de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Dimecres dia 3 de juliol:

Festivitat litúrgica de Sant Tomàs, anomenat Dídim (el Bessó), apòstol

 

Proper diumenge dia 7 de juliol:

Diumenge xiv de durant l'any o del Temps Ordinari

Jornada de responsabilitat en el trànsit

Unció dels malalts i Jornada mundial dels avis i de les persones grans

Aquest diumenge, a l’eucaristia de les 13:15  s’administrà el sagrament de la unció dels malalts. Els sagraments són per a la vida i no per a la mort. El sagrament de la unció no és el passaport a la mort, sinó al contrari, és per poder gaudir de la vida, una vida que volem viscuda amb santedat.

L’administració d’aquest sagrament és una bona ocasió per manifestar la nostra solidaritat i comunió amb les persones grans de la nostra comunitat.

El divendres dia 28, tindrà lloc la IV Jornada mundial dels avis i de les persones grans, jornada instituïda pel papa Francesc. El lema d’enguany és: al temps de la vellesa no em rebutgis (cf. Sl 71,9), amb aquest motiu el bisbe de Roma ha publicat un missatge, Reproduïm un fragment de l’escrit papal:

En aquesta IV Jornada Mundial dedicada a ells, no deixem de mostrar la nostra tendresa als avis i a les persones grans de les nostres famílies, visitem els qui estan desanimats o els qui ja no esperen que un futur diferent pugui ser possible. A l’actitud egoista que porta a l’exclusió i a la soledat, contraposem-hi el cor obert i el rostre alegre de qui té la valentia de dir “no et deixaré” i d’emprendre un camí diferent. Que a tots vosaltres, estimats avis i persones grans, i a tots aquells que us acompanyen, arribi la meva benedicció juntament amb la meva pregària. També a vosaltres us demano, si us plau, que no us oblideu de resar per mi.