01 de desembre 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

Què ens passa quan vivim amb l’ai al cor? Què ens passa quan sentim els bramuls de la mar embravida o els de les rieres embogides? Què ens passa quan veiem que hi ha prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles, quan les estacions canvien de personalitat i la pluja s’acovardeix i es retira provocant sequeres i misèria, i, de sobte, retorna i s’enduu tot el que troba pel seu camí? Doncs ens passa que ens tanquem en nosaltres mateixos, que ens acovardim. Ens passa que ens oblidem que ens tenim els uns als altres. Ens en recordem massa tard.

Les lectures d’avui, de la primera lectura a l’Evangeli, són una exhortació a la valentia. Atenció: no es tracta d’una valentia heroica, d’una valentia de cop al pit i puntada de peu a terra, sinó que, com tot a l’Evangeli, és una exhortació a la valentia feble, a la valentia de llarg abast; una actitud més que no pas un cop de geni. La invitació d’avui agafa el to de les prèdiques del profeta Jeremies, un dels grans de l’Antic Testament, el qual, malgrat ser gran, mai no va ser prou escoltat pels seus. Ell, però, va perseverar en la seva tasca profètica, i, com la rosada, va anar xopant el seu temps, que també és el nostre, d’una exigència a veure-hi clar, sense prejudicis, sobretot en temps difícils.

És la perseverança que també demana Pau amb el seu to de sempre, entre l’escalf i la renyina; en un to que a vegades ens molesta i que ens recorda el dels nostres pares quan, des de l’amor, ens empenyien a fer el que calia fer. Afeixugats per la necessitat del dia a dia, ja sigui la necessitat d’arribar a final de mes, l’angoixa causada per una malaltia o per un esdeveniment greu a la família, podem perdre el camí.

També el podem perdre a causa de l’excés, enlluernats per l’èxit i l’abundància, el qual ens pot haver causat una alegria enlluernadora, ben legítima, per altra banda. I tanmateix, si oblidem la natura passatgera de les nostres alegries, si els negocis, la feina, la cerca del respecte per part de tothom a qualsevol preu, ens fan oblidar d’on prové la nostra llibertat, estem perduts. Lluc posa en boca de Jesús paraules boniques, però gruixudes. No creiem que Ell parlés així. Més aviat ens l’imaginem dient-nos: quan més esporuguits esteu, o quan més segurs de vosaltres mateixos us sentiu, mireu ben bé qui sou i de quina pasta esteu fets.

Alceu els ulls al cel per redescobrir que sou part de tot el que us envolta i doneu gràcies, perquè aquestes us seran retornades quan més les necessitareu.

Família Vives Requena

30 de novembre 2024

Calendari d'Advent 2024

1 diumenge

1r diumenge d’advent

3 dimarts

19.00 h Catequesi Advent-Nadal

8 diumenge

Festa de la Immaculada

10 dimarts

19.00 h Catequesi Advent-Nadal

16 dilluns

20.15 h Vetlla de pregària

17 dimarts

19.00 h Catequesi Advent-Nadal

18 dimecres

12.00 h Celebració comunitària del Perdó (en el marc de l’eucaristia)

20 divendres

20.00 h Celebració comunitària del Perdó

24 dimarts

20.00 h Vetlla de Nadal (Missa familiar)

22.30 h Missa del Gall

25 dimecres NADAL

Eucaristies:

10.15 h

13.15 h

20.00 h

La setmana dia a dia

Dilluns, 2

Catequesi setmanal d’infants, de les 18.00 a les 19.15 h

Meditació cristiana a la Capella del Santíssim a les 19.15 h



Dimarts, 3

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

Catequesi Advent- Nadal a les 19.00 h



Dimecres, 4

Trobada del grup de pregària, a les 19.00 h

29 de novembre 2024

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 1 de desembre:

Diumenge I d'Advent

Inici del nou any litúrgic 2024-2025

Inici del Temps d'Advent. En aquest any el leccionari dominical i festiu serà el del cicle C i serà, dels evangelis sinòptics, el de l'evangelista Lluc



Divendres dia 6:

festa de la Constitució. És dia festiu a tot l'Estat espanyol dins el calendari laboral, però l'eucaristia serà a les 12 del migdia, seguint l'horari de dies feiners



Dissabte dia 7:

Commemoració litúrgica de sant Ambrós o Ambrosi (+397), bisbe de Milà i doctor de l'Església



Diumenge dia 8:

Diumenge II d’Advent

Solemnitat litúrgica de la Immaculada Concepció de la Benaurada Verge Maria

27 de novembre 2024

De temple a comunitat

El dia 19 d’octubre es va celebrar una trobada de la comunitat especial en motiu dels 75 anys de la parròquia. Sota el títol «De temple a comunitat» entre tots els assistents i de documents gràfics es va fer una mirada agraïda al passat, per viure i present i projectar-se cap el futur.

Ara ja es pot veure el vídeo d’aquest acte gràcies a la bona feina d'en Manel Artigues, de Maima Vídeo, en la gravació, realització i edició del mateix.


26 de novembre 2024

Celebració comunitària del sagrament del baptisme

Els batejos es fan en diumenge a les 12 del migdia.

Les famílies que vulguin demanar el bateig per a les seves criatures, cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

25 de novembre 2024

Reflexió sobre l'Advent i el Nadal (2024)

Es fa complicat reflexionar en el Misteri de l’Encarnació de Jesús en els nostres dies i treure’n unes conclusions que, a més d’una possible meditació que ens faci créixer humanament, puguin tenir al mateix temps una dimensió pràctica. La nostra societat es mou en aquests moments dintre d’un ambient altament conflictiu, que ens impedeix tenir una visió amplia de les possibilitats del nostre viure quotidià. A més de la gran tragèdia esdevinguda en el País Valencià i de guerres tan cruentes com les protagonitzades per Rússia i Israel, entre les més de cinquanta que hi ha en el món, ens absorbeix la petita i estreta notícia de la baralla partidista, de la notícia d’última hora, de la vida privada airejada d’algun famós, dels escàndols que més poden vendre. Tot això ens allunya d’altres problemes importants que te el nostre món i que queden marginats dels focus mediàtics. Aquests ambients conflictius estrenyen les nostres perspectives i escurcen el nostre camp de visió, però, en canvi, el que sí fan és crear al nostre voltant angoixa, inestabilitat, por, desorientació, foscor.

Potser, aquests dies d’Advent i Nadal, engalanant els carrers i les places de guarniments i de llums, arribem a oblidar-nos d’aquesta situació i, com mínim, podrem atendre millor les expectatives dels nostres infants, la qual cosa no és poc. I no és poc perquè la mirada dels més petits, neta, directe, franca, sense distorsions i argumentacions hipòcrites, ens recorda l’observació amb la que Jesús deia que els adults, només si es feien com a nens, potser, podrien arribar a comprendre el significat del Regne de Déu. Però davant de la mortal devastació que han sofert els nostres germans de València i davant l’assassinat de desenes de milers d’innocents es fa molt difícil mirar el futur amb un bri d’esperança, quan hi ha persones o col·lectius que s’espolsen del damunt les responsabilitats o quan hi ha organitzacions com la ONU, la UE i els USA (això sí, totes amb la ”U” d’unitat) no van més enllà d’alçar paraules de protesta contra una cínica i descarada proclamació d’uns drets, que no respecten el més elemental i fonamental dret humà, que és la vida. Malgrat aquest panorama, la comunitat cristiana durant aquest temps d’Advent i de Nadal no pot fer altra cosa que continuar cantant i proclamant “glòria a Déu a les altures i a la terra pau als homes”, que és el missatge que proclamarem a l’eucaristia de la nit de Nadal i que repetim a l’eucaristia de tots els diumenges quan cantem el glòria.

24 de novembre 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

Festa del Crist Rei

Avui acabem l’any litúrgic durant el qual hem celebrat els misteris de Jesús de qui ens ve la salvació. El papa Pau VI va voler situar la festa de Crist Rei al final de l’any litúrgic com un resum de tot el que hem celebrat durant l’any. Per la sensibilitat d’avui, aquesta festa ens sona una mica desfasada si ens quedem amb el títol que l’encapçala; aquest comentari serà la lectura de l’evangeli de Joan que ens posarà la festa al seu lloc.

El llenguatge de les escriptures és molt expressiu. Amb aquesta visió de l’Apocalipsi veurem venir el Senyor sobre els núvols i tots el veurem amb els nostres propis ulls. Ell és l’alfa i l’omega, el principi i la fi de tot, i per aquesta expressió tots quedem inclosos dins la vinguda del Senyor.

Pel que fa al procés en què es decidirà el futur de Jesús, l’evangeli de Joan ofereix un sorprenent diàleg privat entre Pilat, representant del poder més poderós de la terra, i Jesús, un reu lligat de mans que es presenta com a testimoni de la veritat. Pilat vol saber qui és aquest estrany personatge que té davant del seu tron “Tu ets el Rei dels jueus? He de saber què has fet”. Aquesta seria la pregunta de l’inquisidor. Nosaltres podem fer la pregunta teològica perquè sí que sabem què ha fet. La resposta ens la dona sant Pau “m’ha estimat, s’ha entregat Ell mateix a mi”. Desconcertat Pilat s’adona que entre Jesús i els jueus no solament no hi ha entesa sinó que hi ha un odi visceral. Pilat, però, no fa res per desemmascarar l’actitud dels mestres de la llei i claudica. Vet aquí una actitud freqüent. Davant actituds radicals i compromeses volem contemporitzar i fem com Pilat.

Aprofundim en aquest diàleg. -Tu ets Rei?-, Jesús respondrà exposant la seva veritat en dues afirmacions essencials: “la meva reialesa no és d’aquest món”, no pretén, per tant, ocupar el lloc de Tiberi, el prefecte de Roma; i “Jo soc Rei per això he vingut al món a donar testimoni”, vol exercir la seva reialesa en aquest món introduint l’amor i la justícia de Déu en la història humana. Aquesta veritat que Jesús porta no és una doctrina teòrica, és una crida a transformar la vida de les persones. Aquest és per nosaltres l’autèntic Crist Rei, el que de veritat desitgem i el que volem que visqui en el nostre món. El seguidor de Jesucrist no és un guardià de la veritat sinó un testimoni. La seva tasca no és lluitar per enderrocar l’enemic sinó viure la veritat de l’evangeli. Sigui aquest el missatge amb què acabem l’any litúrgic i la porta que ens obri el proper advent.

Voldria acabar amb un record per a en Josep M. Lari que durant molts anys ha estat qui ha fet possible que el Full sortís puntualment cada setmana. Tot agraint-li el seu treball i, amb la confiança plena que viu amb el Senyor, que es recordi de la nostra comunitat que ell tant ha estimat.

Lluís Saumell

23 de novembre 2024

La setmana dia a dia

Dilluns, 25

Catequesi setmanal d’infants, de les 18.00 a les 19.15 h

Meditació cristiana a la Capella del Santíssim a les 19.15 h



Dimarts, 26

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí



Dissabte, 30

Activitats de l’Agrupament escolta Joan Maragall i de l’Esplai Sant Ildefons de 16.00 a 19.00 h

22 de novembre 2024

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 24:

Diumenge xxxiv de durant l'any o del Temps Ordinari (últim diumenge de l'actual any litúrgic) que preval davant la commemoració litúrgica de Sants Andreu Dung-Lac, prevere, i companys màrtirs, a Tonquín (Vietnam s. xvii-xix)



Setmana del 25 al 30 de novembre:

Darrera setmana de l'actual any litúrgic, corresponent a la setmana xxxiv de durant l'any o del Temps Ordinari



Dimarts 26:

Solemnitat litúrgica de Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el Món



Dissabte dia 30 de novembre:

Festivitat litúrgica de Sant Andreu, apòstol, de Betsaida, deixeble del Baptista i germà de Pere

Darrer dia de l’actual any litúrgic. Després de l'hora menor (nona) s'acaba el Temps de durant l'any o Temps Ordinari



Proper diumenge dia 1 de desembre:

Diumenge I d'Advent. Inici del nou any litúrgic 2024-2025. Inici del Temps d'Advent. En aquest any el leccionari dominical i festiu serà el del cicle C i serà, dels evangelis sinòptics, el de l'evangelista Lluc

21 de novembre 2024

Trobada de novembre de la Catequesi Familiar

Diumenge 17 de Novembre va tenir lloc la segona trobada de la Catequesi Familiar d’aquest curs. La temàtica va ser l’Advent.

Tot agafant com a referent la figura de Maria, dona valenta que amb la seva humilitat ensenya a confiar en Déu sense por, el grup de sisè va preparar la benvinguda que van llegir l’Octavi i el Joan a la celebració:

Benvolgudes famílies,

a la celebració d’avui comencem el temps de preparació per al NAIXEMENT DE JESÚS.

En aquest camí d’Advent us proposem que sortim de les nostres comoditats i pessimisme per vestir-nos de llum i alegria. Volem ser portadors de pau i confiança.

I ens preguntem...

QUÈ ÉS L’ESPERANÇA? i COM LA PODEM TRANSMETRE? En el món d’avui, ple de guerres, conflictes, bullying, desgràcies climàtiques...

OBRIM DONCS UN CAMÍ A L’ESPERANÇA :

Obrint els ulls per descobrir JESÚS en les persones que estimem

Obrint les orelles per escoltar l’amic JESÚS que ens indica el camí que hem de seguir

Obrint les mans per compartir l’AMOR de JESÚS amb els altres

20 de novembre 2024

Catequesi d’Advent

Encara que falten algunes setmanes pel seu inici, us avancem els dies i els temes de les sessions de la catequesi d’adults del temps d’Advent, que com cada any aniran a càrrec d’Anton Ramon Sastre. Apunteu-vos-ho a l’agenda.

Trobades catequesi d’adults. Advent 2024:

1ª trobada: Dimarts, 3 de desembre

EL MISTERI DE L’ENCARNACIÓ

  • Introducció

  • Un Déu que es fa home o un home que és Déu (De-sacralització?)

  • Encarnar-se, fer-se carn, entrar en la història humana

  • Secularisme, el valor del que és humà o mundà

  • La missió de la comunitat cristiana avui

2ª trobada: Dimarts, 10 de desembre

EL MISTERI DE LA PRESÈNCIA

  • Introducció

  • Reafirmar la vida present: una visió de la història

  • El memorial: la presència d’un esdeveniment

  • Presència i absència d’una mateixa realitat

  • La vida present com a col·lapse

3ª trobada: : Dimarts, 17 de desembre

EL MISTERI DE LA PARAULA

  • Introducció

  • Jesús com a Paraula de Déu

  • Jesús és la bona notícia, Salvació: alliberament del Mal

  • La paraula de la promesa escatològica

  • El camí de la història: l’esperança

Totes les sessions es faran a les 19.00 hores als locals de la parròquia de Sant Ildefons i tindran una durada aproximada d’una hora.


19 de novembre 2024

Grup d’acompanyament de la gent gran

La comunitat de Sant Ildefons et ve a veure si no pots venir.

Truca al telèfon: 93 209 73 63.



17 de novembre 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

La lluita per a la construcció del Regne

Pendents del darrer diumenge de l’any litúrgic (festa de la reialesa del Crist), l’evangeli d’aquest penúltim diumenge ens avança una visió apocalíptica de la fi del món, amb una deflagració còsmica que enfosquirà l’univers. Les imatges que utilitza Marc ens poden semblar ingènues i fins i tot infantils, però no ho són més que molts films de ficció que han augurat -i continuen fent-ho avui- un final similar de la nostra terra a mans d’éssers aliens i estranys. Totes aquestes representacions ens poden impactar més o menys, però el que sí és cert és que tenim damunt la humanitat una “crisi ecològica” certa, que posa en perill tot el sistema de vida del planeta, incloent-hi l’home. Per a aquesta situació dramàtica encara no s’ha trobat una resposta eficaç i això sí que és angoixant.

L’evangeli d’aquest diumenge no parla de judici, no parla de separar els bons dels dolents, ni de premiar o castigar. Ens parla de la vinguda del Fill de l’Home d’una manera ben visible, es tracta d’un Home Nou, que és Jesús, el Salvador, el Fill de Déu que, un cop més, “aplega als seus escollits” d’arreu de la terra. La figuera amb els brot de fulles verdes i tendres, diu Jesús, anuncia l’arribada de l’estiu, així “la reunió de tots els que han construït el Regne” serà l’anunci de la salvació plena i definitiva. Jesús és l’Alfa i l’Omega d’un món nou amb plenitud de vida per sempre. Quan serà això? No ho sabem.

Mentrestant, la nostra fe cristiana ens invita a cultivar l’esperança que la Paraula de Déu té la força de crear i renovar totes les coses, sense que es desdigui mai. És una fe que creu i espera que la humanitat camini cap a un termini millor. Però, una esperança que ens ha d’involucrar poc a poc a tots els homes i les dones en una tasca imperiosa per restaurar la creació malmesa, per fer que els nostres pobles es comprometin a cercar la justícia i a construir la pau. Hem d’arribar a comprendre que no ho podem fiar tot als governs, sinó que el que fem en el nostre dia a dia, encara que sembli petit, és molt important.

Anton Ramon Sastre

16 de novembre 2024

La setmana dia a dia

Dilluns, 18

Catequesi setmanal d’infants, de les 18.00 a les 19.15 h

Meditació cristiana a la capella del Santíssim a les 19.15 h



Dimarts, 19

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí



Dissabte, 23

Activitats de l’Agrupament escolta Joan Maragall i de l’Esplai Sant Ildefons de 16.00 a 19.00 h

15 de novembre 2024

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 17:

Diumenge xxxiii de durant l'any que preval davant la celebració litúrgica de Santa Isabel d'Hongria (1207-1231), princesa vídua, religiosa, serventa dels malalts



Dilluns dia 18:

Solemnitat litúrgica (a la catedral de Barcelona) i festivitat litúrgica (a la resta de l'arxidiòcesi) de la Dedicació de l'Església Catedral (1058)

També se celebra la Dedicació de les basíliques romanes de Sant Pere del Vaticà i Sant Pau extramurs (s. iv)



Dijous dia 21:

Commemoració litúrgica de la Presentació de la Benaurada Verge Maria



Divendres dia 22:

Commemoració litúrgica de Santa Cecília (o Cília), verge i màrtir romana (s. iii), patrona de la música



Proper diumenge dia 24:

Diumenge xxxiv de durant l'any o del Temps Ordinari

14 de novembre 2024

La cultura religiosa a l’educació

Des de fa temps a Cristianisme al Segle XXI han detectat la creixent ignorància sobre el fet religiós en el nostre entorn. És per això que en diferents sessions d’Espai Obert i de Debats a Sant Ildefons s’ha incidit en aquest fet que preocupa.

Conjuntament amb la Plataforma de Docents  de Religió de Catalunya, s’ha organitzat una Taula Rodona en la que diversos experts analitzaran el perquè de les mancances que s’observa en el nostre sistema educatiu. D’aquesta anàlisi hauríen de sortir propostes concretes sobre el tractament de la cultura religiosa en el futur.

La taula rodona, que amb el títol “La cultura religiosa a l’educació”, se celebrarà de forma presencial el dissabte 23 de novembre a les 11 del matí a la sala d’actes de Cristianisme i Justícia, carrer Llúria, 13. Tothom hi està convidat.

Aquells que no puguin ser-hi presencialment, es podrà seguir l’acte de forma telemàtica utilitzant l’enllaç: https://us02web.zoom.us/j/81470610525

Presentació i cloenda:

Mercè Izquierdo Aymerich, Presidenta Associació CSXXI i Carme Amorós Basté, pedagoga

Intervinents:

Carles Armengol Siscares: Pedagog i antic director general d'Afers Religiosos de la Generalitat. Farà una introducció sobre l’últim baròmetre de diversitat cultural i religiosa on es posa de manifest que el 74% dels enquestats voldrien una matèria en cultura religiosa.

Francesc Torredeflot Freixes: Doctor en Teologia i membre d’AUDIR. Farà una introducció sobre la diversitat religiosa a Catalunya i els espais de diàleg interreligiós.

Pere Micaló Camps: antic delegat diocesà d’Ensenyament del Bisbat de Girona i de Fundació de l’Escola Cristiana. Explicarà la posició del SIERC davant la LOMLOE i una proposta feta a l’Administració.

Ramon Rial Carbonell: Mestre impulsor del currículum de cultura religiosa que s’imparteix a les escoles Vedrunes: explicarà breument com ha elaborat el currículum de cultura religiosa i quines conseqüències té el poder impartir aquesta matèria

Joan Gómez Segalà: Sociòleg en diversitat religiosa. Farà una introducció sobre la diversitat religiosa a Catalunya i aportarà els seus coneixements sobre la temàtica que ens ocupa, fent referència a la seva publicació: “Laïcitat, religions i prejudicis”

Col·loqui posterior

Moderarà la Taula i el Col·loqui: Jordi Rubies Pujol, Professor de Religió i membre de la Plataforma de Docents de Religió de Catalunya



13 de novembre 2024

Laura Mor explora la sinodalitat en una Església que crida a la participació i la transformació


El passat 11 de novembre, la comunitat va celebrar la seva trobada mensual amb la participació de la periodista Laura Mor, exdirectora de
Catalunya Religió i actual responsable de comunicació de la Fundació Vedruna Catalunya. La trobada, que va aplegar més de cinquanta persones, va girar entorn del document final del Sínode dels Bisbes sobre la Sinodalitat, presentat al papa Francesc a finals d’octubre. Aquest cop, el papa no ha emès una exhortació apostòlica per guiar-ne la interpretació, sinó que ha optat per posar el document a disposició del poble cristià, convidant-lo a reflexionar sobre el contingut i aplicar-lo de manera col·lectiva.

Laura Mor va exposar que la sinodalitat és un model d’Església que aposta per l’organització en assemblea i la corresponsabilitat, trencant amb l’individualisme tan estès en la societat actual. La periodista recordà que l’estil sinodal, practicat amb humilitat, no és només un pas espiritual, sinó també un gest profètic que prioritza valors com la transparència, la igualtat i la inclusió. En un moment de crisi de la participació, és a dir, de sentir-se part i actors d’un destí comú, el document apel·la a una Església més participativa, missionera i representativa, compromesa a escoltar i a donar veu a tots els fidels.

Un punt central del debat sinodal va ser l’actitud d’escolta activa. L’Església sinodal es concep com una comunitat que escolta, medita, dialoga i actua, i que busca establir relacions en què cadascú és valorat i reconegut. Mor va subratllar la necessitat de la contemplació, la pregària i el silenci per fomentar la comprensió profunda de l’altre i va remarcar que l’Església es proposa ser una "família" on tothom trobi el seu espai i sigui escoltat.

Durant la seva intervenció, la comunicadora va aprofundir en temes fonamentals del document, com l’ecumenisme, la diversitat de carismes i la transformació estructural de l’Església cap a una comunitat inclusiva. Va elogiar l’organització del Sínode en taules rodones, destacant-ne la capacitat de generar espais de diàleg on es donà temps per parlar sense interrupcions dels altres, meditar i evitar decisions impulsives. Aquesta metodologia, va explicar, afavoreix una cultura de consens esdevé més que una simple negociació: es tracta de promoure la unitat en la diversitat.

Laura Mor també va fer esment a la crida del Sínode per superar el clericalisme i integrar més laics i laiques en la presa de decisions, amb un rol actiu dins de la comunitat. Va recordar la importància que el Sínode donà a la formació contínua i integral per a tots els membres de l’Església, ja que el camí sinodal exigeix fonaments sòlids per al discerniment i la cooperació comuna.

12 de novembre 2024

Divagacions sobre la mort (II)

Quan el dilluns dia 28 d’octubre redactava l’escrit “Divagacions sobre la mort” que es va publicar la setmana passada, poc em podia imaginar que en els dies següents la mort seria tràgicament present en tots els noticiaris. Les imatges devastadores procedents del País Valencià ens colpeixen, i molt, a tots. Abans de cap altra consideració, vull manifestar la solidaritat de tota la Comunitat de Sant Ildefons amb els damnificats, i, amb la solidaritat, la nostra pregària. Pregària perquè el Senyor aculli els difunts en la plenitud del seu amor i pregària perquè la bondat de Déu acompanyi i doni fortalesa i cònsol a tots els qui sofreixen les conseqüències d’aquestes tempestes. Escric aquest article, al meu despatx, tot contemplant per la finestra nens i nenes jugant al parc Moragues, mentre uns pares tot somrient els vigilen. Una imatge que contrasta amb les que ens ofereix el televisor. Aquestes escenes més pròximes són un cant a la vida, i també a l’esperança. Quina diferència! amb els gemecs de les criatures que, juntament amb els seus pares, ploren perquè se’ls ha mort un familiar o perquè les tempestes els ha derruït la casa, o perquè no tenen aigua ni queviures. És el contrast entre la vida i la mort, la joia i el plor.

A la literatura bíblica sovint se’ns presenta la mort com un lladre que ve a l’hora menys pensada. Bé, prou que ho saben aquells que al matí van veure caure les primeres gotes sense sospitar quin seria el tràgic final de la tempesta. La mort, sovint imprevisible, se’ns presenta com un gran enigma i un gran misteri. La fe cristiana, no pretén donar una explicació científica o filosòfica de la mort. Tot contemplant la mort de Jesús en creu i la seva resurrecció, hi trobem el que dona sentit a la vida i a la mort. Ja que Ell, amb la seva resurrecció ha vençut la mort.

Pels creients la mort no és volguda, ni estimada; el que volem i estimem és la vida. Hem estat creats per viure, la vida és el gran do de Déu. El Senyor Jesús es presenta a Ell mateix com la Resurrecció i la Vida. En la teologia cristiana, la mort és una conseqüència del pecat (tema difícil, que ara no tractaré).

Joan Maragall en el seu conegut “Càntic espiritual” diu : “Sia’m la mort una major naixença!”. Amb aquestes belles paraules, el poeta ens indica que la mort, mai és el final de res, sinó l’inici d’una nova realitat. Jesús ja ens va dir que perquè el gra de blat doni fruit, primer ha de morir. I també diu que, donant la vida, obtindrem la Vida amb majúscula.

Llegeixo a la Litúrgia de les hores, la frase de sant Ambrós : “Aprenguem cada dia a morir, acceptant la mort. Si anem morint, com ens ensenya Sant Pau: “Feu morir, doncs, allò que en vosaltres és terrenal: immoralitat, impuresa, passions, mals desigs i l'amor al diner, que és una idolatria. Per tot això Déu castiga els qui són rebels..” ( Col. 3, 5-6) , anirem renaixent a la via nova.” I... “quan vinga aquella hora de temença en què s’acluquin aquests ulls humans, obriu-me’n, Senyor, uns altres de més grans”.

Josep M. Jubany

11 de novembre 2024

Celebració comunitària del sagrament del baptisme

Els batejos es fan en diumenge, a les 12 del migdia.

Les famílies que vulguin demanar el bateig per a les seves criatures, cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.