13 d’abril 2024

La setmana dia a dia

Dilluns, 15  

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Meditació cristiana a la capella del Santíssim a les 19.15 h

Troba Mensual de la Comunitat a les 20.00 h amb Núria Ubach del col·lectiu “Alcem La Veu” que reflexionarà sobre “on són les dones a l’Església?”

 

Dimarts, 16

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

Presentació del llibre d’Anton Ramon SastreLos sacramentos. Dimensión simbólica de la existencia, a les 19.00 h

 

Dissabte, 20

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda

 

Diumenge, 21

Catequesi familiar – Trobada a Valldonzella

 

12 d’abril 2024

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 14:

Diumenge III de Pasqua


Proper diumenge dia 21:

Diumenge IV de Pasqua

Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions i Jornada per les Vocacions nadiues

10 d’abril 2024

"Alcem La veu" a la Trobada del dia 15 d'abril


Aquests dies de Pasqua hem escoltat en els relats de les aparicions el paper importantíssim que els evangelistes els hi atribueixen a les dones, com a testimonis de la Resurrecció.

Actualment, són molts els col·lectius que denuncien que al llarg dels segles les dones han anat perdent el protagonisme que el mateix Jesús els hi conferí, com llegim en els evangelis. I junt amb la denúncia, són molts els creients que reclamen a les jerarquies eclesiàstiques que facin passos veritables per corregir aquesta marginació.

Si bé és cert que als darrers anys s'han fet alguns petits passos endavant, algunes dones ocupen càrrecs de responsabilitat, estem encara molt lluny d’allò que demanem en la societat civil, que "la paritat" sigui una realitat en l'Església.

Amb el títol, on són les dones a l'Església? en parlarem a la trobada mensual del dilluns dia 15 d’abril, a les 8 del vespre, amb una xerrada a càrrec de Noemí Ubach, del col·lectiu "Alcem La Veu", que és una coordinadora de dones creients i feministes de diferents diòcesis catalanes que denuncien la discriminació i la vulneració dels drets de la dona a l'Església catòlica, i advoquen per una institució on les seves veus comptin, participin i liderin en les mateixes condicions que la dels homes.

Espai obert

En el marc del cicle "Religions i Tradicions espirituals en les Arrels de la nostra Cultura", el proper dissabte dia 13 a les 11 del matí hi haurà una nova sessió presencial a la sala d’actes de Cristianisme i Cultura, c/ Roger de Llúria, 13, el tema de la qual serà: “La cultura religiosa a l’escola: panorama europeu”. En seran els ponents: Joan Gómez Segalà, investigador en sociologia de la religió, i Josep Maria Terricabras, filòsof i polític. La sessió es pot seguir per via telemàtica: en aquest enllaç: https://us02web.zoom.us/j/81219150628

09 d’abril 2024

Homilia de la Vetlla Pasqual pel P.Ramon Maria Nogués

La mort és molt fàcil de descriure. El que anomenem resurrecció requereix un llenguatge molt més subtil. Això ho té molt present el Nou Testament amb relació als fets pasquals que descriu a propòsit de Jesús de Natzaret. La mort de Jesús és explicada amb un detall escabrós i vergonyós per als seus executors. El just és víctima de la injustícia aplicada amb tots els recursos de la crueltat i l’arbitrarietat de l’anomenada justícia. Fem de la creu un símbol “tolerable”, però en realitat la creu “real” era una mostra dels impulsos menys presentables dels humans, que resulten tan descriptibles que sovint ens veiem obligats a ometre per sensibilitat elemental i decència.

La resurrecció de Jesús és presentada en tots els evangelis amb una elegància simbòlica notable. No hi ha descripcions de la resurrecció de Jesús, sinó només indicacions, suggeriments, expressions indirectes, pistes orientadores... Deixeu-me’n comentar algunes.

La primera és que les protagonistes són enviades a anunciar-la sorpreses esperançades. La resurrecció posa en marxa una mobilització de missatgeres que fan córrer notícies de vida. És l’antítesi de tota mena de protagonistes de mals auguris immobilitzats per la por. Al centre de la notícia hi ha el missatge importantíssim i dinamitzador que comunica que la mort no és la darrera paraula de tot. Objectivament aquest missatge admet moltes lectures. En molts moments concrets que potser ens convidarien a “tirar el barret al foc”, com diem vulgarment, som convidats a posar en marxa metodologies d’esperança i curació. Enfront dels grans problemes de la humanitat el missatge de Pasqua ha d’entrar a formar part de les bones notícies que conviuen amb alarmes i amenaces, amb la confiança no sempre fàcil de què allò vital domini sobre el vertigen de la mortalitat, i en el límit, el de la mort física, l’esperança contra tota desesperança de què hi ha vida transcendent a la merament biològica. I això demana una mobilització espiritual. Per la fe som enviats, no a controlar sinó a comunicar i beneir. L’anunci de vida més enllà de la mort ha de tenir, però, una expressió de compatibilitat cultural, altrament no pot comunicar res. Els llenguatges críptics i descontextualitzats no transmeten cap missatge.

08 d’abril 2024

Sortida a Montserrat


Tot és a punt per aquesta sortida comunitària del proper dissabte dia 13 al monestir de Montserrat, organitzada pel Consell Pastoral, en ocasió del setanta-cinquè aniversari de la nostra parròquia per donar gràcies a la Mare de Déu pels beneficis que n’hem rebut al llarg d’aquests anys i també per demanar-li que vetlli pel nostre país i per tots nosaltres. 

El programa proposat és sortir amb autocar a les 8 del matí, per més que també s’hi pot anar amb cotxe particular, i participar a la Missa conventual, visita guiada al museu bíblic i dinar conjuntament en un dels menjadors del “self-service”. La tornada està prevista per a les 18 hores.

07 d’abril 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

“No siguis tan incrèdul. Sigues creient”

Creure que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, ens dona accés a tenir vida en el seu nom. Amb aquestes paraules acaba el fragment de l’Evangeli d’avui, per més que l’eix central d’aquest fragment és l’aparició de Jesús enmig dels deixebles i la incredulitat de Tomàs.

El fet és sobrenatural, però, com molts d’altres, Jesús el fa per acreditar la seva resurrecció davant dels seus, davant de tots aquells que tenien “ulls per veure’l” -en expressió feliç de l’Antoni Bentué-, per haver cregut les paraules que encapçalen aquest escrit.

L’evangelista Joan en dona fe i descriu detalls inversemblants, com per exemple, ¿com entra Jesús en una estança que els deixebles tenien tancada a pany i forrellat per por dels jueus? No és un detall menor, és la prova que Jesús mantenint l’aparença de sempre, ja no és el mateix que havia estat abans, ara és el Vivent.

Jesús li diu a Tomàs: “perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist”, que som tots nosaltres i els qui ens han precedit

“Feliços els qui creuran sense haver vist”. No podria ser també una més de les Benaurances? Evidentment, està fora del context en què Jesús les va enunciar, i segur que pel que significa no hi cabria, però en dir: “Feliços” ho recorda.

Des d’aquest moment els deixebles estan plens de l’Esperit Sant, després que el Senyor alenà damunt d’ells.

La pau sigui amb vosaltres” és la seva salutació en fer-se present, i fins i tot la repeteix. No és només una salutació, és una certesa, perquè la pau que Jesús desitja no és d’aquest món. La trobem en qualsevol moment de la història? La trobem avui? És evident que no; només el significat de la pau interior s’hi acosta. Les guerres han estat presents sempre perquè la humanitat no ha entès encara què és la pau de Jesús.

Avui, però, Tomàs ens defineix a tots; el seu raonament no està exempt de lògica; només la fe ens permet entrar en el misteri.

Josep Maria Lari

06 d’abril 2024

La setmana dia a dia

Dilluns, 18  

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Meditació cristiana a la capella del Santíssim a les 19.15 h

 

Dimarts, 9

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí 

 

Dimecres, 10

Trobada del grup de pregària a les 19 h

 

Dissabte, 13

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda

Sortida a Montserrat per celebrar el 75è aniversari de Sant Ildefons

05 d’abril 2024

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 7:

Diumenge ii de Pasqua o de la Divina Misericòrdia

Diumenge de l'Octava de Pasqua. Després de Completes s'acaba  l'octava de Pasqua

 

Dilluns 8:

Solemnitat litúrgica de l'Anunciació del Senyor per l'arcàngel Gabriel a Maria de Natzaret, anomenada també Festa de l'Encarnació

Jornada pro-vida

 

Dijous dia 11:

Commemoració litúrgica de Sant Estanislau, bisbe de Cracòvia i màrtir (+1079)

 

Proper diumenge dia 14:

Diumenge iii de Pasqua

04 d’abril 2024

Comunicat de l’Esplai Sant Ildefons

El proper dissabte 13 de d’abril,  celebrarem una festa a la plaça de Frederic Soler!

Durant la tarda farem diverses activitats de fira i també es jugarà a un bingo musical. Hi haurà servei de menjar i de barra i més tard també hi haurà música!!

Monitors i monitores de l’Esplai Sant Ildefons

03 d’abril 2024

Paraules de Mn.Josep Maria Jubany

Benvolguts.

Com molts de vosaltres ja sabeu, el divendres dia 22, vaig ser sotmès a una operació de cirurgia. La intervenció no era greu, però sí important. Gràcies a Déu, i al bon fer dels metges i personal sanitari, l'operació va anar molt bé; ara estic bé, la recuperació, però, segons ja m’havien dit, i ara comprovo, és llarga, i al començament feixuga; actualment ja no tant.

Aquests dies de convalescència,  gaudeixo de la bona hospitalitat de les meves germanes; visc a casa d'una d'elles.

Em sento privilegiat, ja que molts malalts, no gaudeixen de tot el que tinc a l'abast,

És una ocasió per estar amb comunió amb els qui sofreixen i pregar per tots als qui els manca la salut.

Encara que sigui per escrit, no desitjo que passi aquest Diumenge de Pasqua, sense fer-vos arribar la meva felicitació. Des de la distància, imposada per la malaltia, us recordo a tots i a totes.

He seguit les celebracions litúrgiques que es transmeten des del Monestir de Montserrat, reconec que m'han ajudat molt a viure aquest temps litúrgic, però he trobat a faltar i molt, poder celebrar el Tridu Pasqual amb tots vosaltres; m'he sentit molt en comunió amb la nostra comunitat de Sant Ildefons

Juntament amb la felicitació, dec i vull expressar l'agraïment a tots els que heu dedicat temps i generositat a fer possible que el curs de la comunitat seguís amb normalitat. Gràcies a Mn Lluís, al Pare Ramon Maria, a Mn Xavier i a tots i totes els qui heu fet possible les celebracions. Per sort, sou molts els qui col·laboreu, aquesta és la nostra riquesa.

Així doncs, des de  l'entranyable record, us desitjo que juntament amb totes les persones que estimeu, tingueu una Bona Pasqua.

No en va, avui, celebrem que el Senyor ha ressuscitat, i com diu la litúrgia "amb quin goig ho celebrem".

Fins ben aviat

Josep M. Jubany

 

02 d’abril 2024

Reunió del Consell Pastoral de març

El passat 25 de març es va reunir el Consell Pastoral de la Comunitat, en la reunió habitual de cada mes. Aquesta trobada no va estar com les altres. L’absència de Mn. Josep Maria Jubany, en convalescència després d'una operació, va marcar un buit en la reunió. Tot i això, el seu esperit va estar present en cada moment, tant en el comentari de l’Evangeli com en el tractament dels temes més usuals de la Comunitat.

Es van tractar diversos temes rellevants per a la vida de la parròquia. Es destacà positivament les recents xerrades quaresmals al CIC, que han enriquit la nostra fe i el nostre coneixement. També es compartir l’èxit de la pregària al estil Taizé, que va tenir lloc el passat dia 18 de març.

Un altre tema important va estar la pròxima sortida a Montserrat, programada per al 13 d'abril. Amb 38 persones inscrites a 25 de març, es confia omplir les 55 places disponibles a l'autocar. Es va decidir difondre aquesta informació a través de les xarxes socials i amb cartells a l'entrada de l'església, per animar a més membres de la comunitat a unir-se a la visita a Montserrat.

Es continuem recollint testimonis escrits sobre què significa Sant Ildefons per a cada un de nosaltres, en commemoració del seu 75è aniversari. És una manera de preservar la memòria i l'esperit que han format la nostra comunitat al llarg dels anys.

La trobada mensual del proper 15 d'abril comptarà amb la participació de Noemí Ubach, de la plataforma "Alcem la veu". La seva presència promet ser enriquidora i inspiradora per a tots nosaltres.

Es valorà la necessitat d'una col·lecta extraordinària per finançar el pintat de la Capella del Santíssim. Els fons de la comunitat no són suficients per a aquesta intervenció, i es necessita la contribució de tots per restaurar la seva bellesa i esplendor.

La reunió va finalitzar resant tots plegats un parenostre i pregant per la ràpida recuperació del Mn. Josep Maria.

31 de març 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

Aquest text de l'evangeli comença a trenc d'alba, quan encara és fosc, abans que comenci la llum del dia. És una dona, Maria Magdalena, la primera que veu la pedra correguda de la porta del sepulcre. En aquell moment encara no entén res (“s’han endut el Senyor... i no sabem on l’han posat”) i arrenca a córrer per explicar la notícia als seus companys (“Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant”). Aquest és l’itinerari de molts creients que caminen en la foscor, però continuen cercant malgrat no veure-hi clar.

S’avança el deixeble estimat (no diu el nom, és Joan?) però serà Pere qui, malgrat haver negat Jesús i estar trasbalsat per tot el que havia passat, pren la posició d'autoritat i hi entra. En veure el sepulcre buit Pere tampoc entén res. En canvi, l'altre deixeble, en veure les benes i el mocador (els lligams de la mort) sense el cos de Jesús, ho entén i creu en la resurrecció. Ell és qui havia estat tot el temps amb el Senyor i qui l’havia acompanyat al peu de la creu, i serà el primer en creure que Jesús ha ressuscitat (“veié i cregué”).

Tots tres veuen el mateix escenari (el sepulcre buit) però, tot i que ni Maria Magdalena ni Simó Pere es queden indiferents, és l'altre deixeble qui ho fa amb els ulls de la fe. El text ens fa pensar que creure en la resurrecció és una experiència de vida, un procés personal amb el Senyor.

I després de l’experiència personal vindrà l’experiència comunitària. Serà quan els deixebles, reunits amb les portes tancades (per por), tindran l’experiència de Jesús ressuscitat i això els portarà a la missió d’anunciar la Bona Nova del Regne de Déu. De la mateixa manera, nosaltres, avui, hem de ser testimonis. La resurrecció continua i un altre món és possible perquè Jesús segueix ressuscitant en cada creient, en cada persona de bona voluntat que es fa testimoni del seu Amor.

Déu ha deixat a les nostres mans el seu projecte, el seu Regne, quina responsabilitat! I ho fa amb l'ajuda de l’Esperit del ressuscitat, que no ens mancarà mai. Per això, com diu Pau, “Celebrem la Pasqua cada dia”. La Pasqua ens vol a tots testimonis del Crist ressuscitat. ¿Com? Creient en la vida, treballant sempre per la pau i la justícia, construint dia rere dia un món millor, sense deixar-nos envair per la por i la desesperança. Som més forts que el mal i la mort, perquè en nosaltres ja s'hi ha fet present la Vida Nova de Jesús. Com diu el papa Francesc: “Crist ha vençut el mal, però ens correspon a nosaltres acollir aquesta victòria en la nostra vida i en les realitats concretes de la història i la societat”.

Marisa Ballester i Josep M. Trullàs

30 de març 2024

La setmana dia dia

Dimarts, 2

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí 

Trobada del grup reflexió biblica a les 19,15 h

 

Dimecres, 3

Trobada del grup de pregària a les 7 del vespre

 

Dissabte, 6

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda

29 de març 2024

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 31 de març:

Solemnitat litúrgica del diumenge de Pasqua de la resurrecció del Senyor

Inici de l'Octava de Pasqua

La Missa d'1/4 d'11 es trasllada a 1/4 de 12 del matí

També hi haurà les misses d'1/4 de 2 del migdia i de les 8 del vespre

 

De dilluns dia 1 d'abril a diumenge dia 7 d'abril:

dies dins l'Octava de Pasqua

 

Dilluns dia 1 d'abril:

Dilluns de Pasqua de Resurrecció, conegut popularment com Dilluns de Pasqua florida

 

Proper diumenge dia 7 d'abril:

Diumenge II de Pasqua o de la Divina Misericòrdia

Diumenge de l'Octava de Pasqua. Després de completes s'acaba l'octava de Pasqua

26 de març 2024

Tríduum pasqual: dijous, divendres i dissabte sants

Dijous de la cena del Senyor, dia 28

És dia feiner.

Se suprimeixen les misses del matí

A les 8 del vespre, missa concelebrada de la cena del Senyor.

En finalitzar la missa, es farà el trasllat del santíssim sagrament a l’altar de la reserva per ser adorat pels fidels. Tot seguit, despullament de l’altar.

 

Divendres de la Passió del Senyor, dia 29

És dia festiu.

Se suprimeixen totes les misses.

A les 10 del matí: Viacrucis

Les comunitats de Sant Antoni de Pàdua i de Sant Ildefons celebrarem junts la devota pregària del Viacrucis.

Enguany es farà al Santuari de Sant Antoni de Pàdua.

 

A les 6 de la tarda:

Celebració litúrgica solemne de la passió i mort del Senyor

Aquesta celebració litúrgica comprèn:

              1.- Lectura de la paraula de Déu

              2.- La gran pregària catòlica

              3.- L’adoració de la Creu

              4.- Comunió

 

Dissabte de la sepultura del Senyor, dia 30

És dia feiner.

Se suprimeixen totes les misses.

És un dia de silenci i de pregària tot esperant la vetlla pasqual.

Vetlla pasqual: A les 22.00 h. de la nit comença el Temps de Pasqua amb la celebració solemne de la vetlla i el foc nou previ.

La celebració litúrgica comprèn:

              1.- Benedicció del foc nou i del ciri pasqual

              2.- Anunci de la Pasqua

              3.- Litúrgia de la paraula

              4.- Litúrgia baptismal i renovació de les promeses del baptisme

              5.- Celebració de l’eucaristia

 

Diumenge dia 31

Diumenge de Pasqua de la resurrecció del Senyor

La missa d’1/4 d’11 del matí es trasllada a 1/4 de 12 del matí.

També hi haurà les misses habituals d'1/4 de 2 del migdia i de les 8 del vespre. Inici de l'Octava de Pasqua.

24 de març 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

 Avui llegim un evangeli molt alegre: el relat del l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. Poc abans havia encarregat a dos deixebles que anessin a  buscar un pollí;  i així es complia la Profecia: "Mira el teu rei que ve cap a tu, just i victoriós; arriba humilment, muntat en un ase." (Za, 9,9).

Res ens pot fet sospitar tot el que succeirà dies més tard, quan tota aquella gernació que el victorejava, brandant palmes i branques d'olivera, ells, que havien vist el rostre somrient de Crist que encomanava pau, que l’havien vist curar infants, tornar la vista als cecs, guarir els malalts o ressuscitar els morts, calmant tempestes, i tantes coses extraordinàries que li havien vist fer, superant els designis de la natura... van desaparèixer.

No veiem la multitud acompanyar-lo en els dies tràgics que l’esperaven. On eren? Molts d'ells van cridar "Crucifica'l!", o van triar Barrabàs en lloc d'Ell? I al peu de la Creu, qui hi havia? "Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, la dona de Cleofàs, i Maria Magdalena"

Això és el que indica austerament l'evangeli de Joan.

Per què varen actuar amb aquesta manca d'empatia, de fidelitat, de solidaritat o d’agraïment? Tan difícil se li feia al poble correspondre a la gran generositat de Jesús?

Per feblesa? Per por als romans? Per por als principals sacerdots i escribes que feia temps que el buscaven per prendre'l amb enganys? Tant difícil era, i és, ser fidel a una persona, creença, idea...? I nosaltres, si Ell ara tornés, on seríem? Entre els porucs, els desagraïts?

Jesús que tot ho veia per endavant, què en devia pensar? El seu rostre somrient es transformà en un rostre de dolor. Després del dolor, el sofriment i el martiri de la crucifixió segueix la resurrecció, el triomf de la vida sobre la mort.

Però, malgrat el martiri i la mort cruel i injusta a la Creu, Ell que era el Fill de Déu, accepta la voluntat del Pare "Abba" fins al final.

I amb el seu exemple ens ensenya a ser fidels a la paraula de Déu.

 "Aixeca el cor davant del Rei mansuet!

Romp de l'Infern, ja, totes les cadenes;

és per tu, la Sang del Crist a les venes..."

Extracte de El Diumenge de Rams, poema del beat Dr. Pere Tarrés. Setmana Santa, 24 de març de 1937.

Rosa Maria Olivella

23 de març 2024

Diumenge de Rams

Demà, els nens i nenes són els grans protagonistes en les benediccions dels rams. Si el temps acompanya, la imatge més significativa del dia serà la de les palmes i palmons, sovint engalanats amb llaminadures. Els grans veiem, somrient, com amb gran força, els menuts piquen a terra amb els palmons, amb el propòsit de fer "escombra". Els mitjans de comunicació fotografiaran les benediccions multitudinàries que s'hauran fet en diversos indrets del país. Un possible titular periodístic podria ser, "En una Barcelona secularitzada es mantenen les tradicions".

Confesso que és un dia que m'agrada molt. Bé, qui no és feliç veient les cares il·lusionades dels més menuts? Però, també, aquesta jornada em suscita un seguit d'interrogants. Breument, n'exposo alguns.

Preguntes com ara, quin tant per cent dels assistents a la benedicció saben, amb més o menys precisió, el sentit religiós de la festa? Em sembla que no cal ser molt perspicaç per respondre. Una ínfima minoria. El desconeixement no és només dels nens i nenes, sinó, també, dels seus pares.

En la tradició popular, els diumenges de Rams, i de Pasqua, adquireixen  protagonisme els "padrins". En la vida eclesial, aquestes persones ens recorden el baptisme i l'educació de la fe: Quants padrins o padrines en són conscients de les responsabilitats que van adquirir en acceptar ser padrins? Bé, no cal fer recerques sociològiques per saber la resposta.

A l'evangeli que es proclamarà en la benedicció, escoltarem com Jesús entra humilment, com un herald de pau, a la ciutat de Jerusalem. Muntat en un pollí, com un camperol qualsevol, i no pas damunt d’un cavall com ho feien els generals victoriosos de la guerra. La gent senzilla el va aclamar. L'interrogant que suscita l'Evangeli és: la benedicció festiva dels rams, es viurà (almenys per part dels adults), com una manifestació en contra de la guerra, manifestació encapçalada per Jesús? Recordem que ell és el Messies, portador de la pau. Sabrem contraposar l'humil pollí que muntà Jesús amb els tancs de la guerra, conduïts per soldats amb ordres de matar?

I podem afegir moltes més qüestions. Tant de bo que els actes d'aquests dies, pares, catequistes i, també d'una forma especial, els avis, els aprofitem com una gran oportunitat per explicar a les generacions més joves, qui és Jesús de Natzaret. I  també per catequitzar (no pas adoctrinar, que és una altra cosa), explicar que la setmana que comencem, rep el nom de Santa perquè hi celebrem el gran amor que Déu ens té. Bon moment perquè tot contemplant la Creu, coneguin què vol dir aquesta imatge. Així com els ous de la mona, també ens evoquen la vida. La vida de la resurrecció.

Una informació personal

Si tot segueix segons el pla previst, el divendres m'hauré sotmès en una operació de cirurgia. Intervenció gens greu, però important. Aquest és el motiu dels canvis d'horaris i que estigui absent en les celebracions de Setmana Santa. Dono gràcies a tots els que col·laborareu en les celebracions i a Mn Lluís, Mn Xavier, P. Ramon Maria per la generosa disponibilitat. Espero recuperar-me aviat.

Bona Setmana Santa.

Josep M. Jubany


22 de març 2024

Campaments de Setmana Santa de l’Esplai Sant Ildefons

Aquest any, els campaments de Setmana Santa seran del dissabte 23 al dimarts 26 de març.

El grup de Bufanúvols passaran aquests quatre dies treballant els valors de l'esplai a través del cinema i els Òscars a Sant Martí de Tous.

El grup de Trencapins faran la volta al món des de Tarragona!

Els Mowglis, des de Manresa, aniran tractant diferents notícies d'actualitat. 

El grup de Xerpes faran una ruta en bicicleta pel Delta de l'Ebre participant a un "reality show" que els hauran preparat les monitores.

Per últim, el grup d'Apostrofats passaran aquests quatre dies a Olesa de Montserrat tot tractant el respecte cap a un mateix, cap als altres i cap a l'entorn.