24 de maig 2024

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 26 de maig:

Solemnitat litúrgica de la Santíssima Trinitat que preval davant del diumenge VIII de durant l'any o Temps Ordinari

Dia pro-Orantibus

 

Divendres dia 31 de maig:

Festivitat litúrgica de la Visitació de la Benaurada Verge Maria

 

Dissabte dia 1 de juny:

Commemoració litúrgica de Sant Justí  (s. II), màrtir samarità, escriptor eclesiàstic

 

Proper diumenge dia 2 de juny:

Solemnitat litúrgica del Santíssim Cos i Sang de Crist, popularment coneguda com Festa del Corpus Christi que preval davant del diumenge IX de durant l'any o Temps Ordinari

Dia de la Caritat

23 de maig 2024

Associació Cristianisme al Segle XXI

Aquest dissabte, 25 de maig,  a les 10 hores, es celebrarà l’Assemblea anual de l’Associació Cristianisme al Segle XXI. Al finalitzar, aproximadament cap a les 11.15 hores, tindrà lloc una nova sessió dels Debats a Sant Ildefons. Aquesta vegada el tema escollit porta per títol “Homosexualitat: antropologia i teologia”

Hi Intervindran:

Ramon Maria Nogués, catedràtic emèrit d'Antropologia Biològica de la Universitat Autònoma  que  parlarà des del punt de vista antropològic.

Nathalie Reverdin, pastora de l’Església Evangèlica Reformada, que parlarà des del punt de vista eclesial.

Neri Daurella, psicòloga clínica i psicoanalista, que  parlarà des del punt de vista psicològic.

Aquest acte es podrà seguir presencialment des de la la mateixa sala d’actes de la  Parròquia de Sant Ildefons, carrer Madrazo 92,  o bé telemàticament utilitzant l’enllaç: https://us02web.zoom.us/j/83872102340


21 de maig 2024

Embellim l’Església: el regal d’aniversari

Recordem que ens trobem en l’any del 75è aniversari de la nostra Comunitat de Sant Ildefons. Amb aquest motiu, el Consell Pastoral ha organitzat i organitzarà diferents actes. Entre altres propostes,  els membres del  Consell ens conviden a col·laborar entre tots per tenir cura del nostre local, i d’una forma particular, d’un dels seus espais més emblemàtics: la capella del Santíssim.

La capella del Santíssim a causa de la calefacció es va ennegrint i periòdicament s’ha de rehabilitar. La proposta del Consell és que sigui  un auto regal que ens fem amb motiu del 75 aniversari, tot organitzant una col·lecta extraordinària amb aquesta finalitat.

Hem encarregat les feines  a  una empresa   d’inserció social, que també és  la que ens ha presentat un  pressupost de 2.300€. A aquesta quantitat s’hi haurà d’afegir, el 10% del cost, 230€,. D’aquesta forma complirem el compromís que la comunitat de Sant Ildefons va contraure, ja en els seu inicis, segons el qual, sempre que es fessin obres extraordinàries, s’aportaria a Càritas una quantitat igual al 10% del cost de les reparacions.

La col·lecta la iniciarem el cap de setmana del diumenge vinent, dia 26; es facilitaran  uns sobres, amb un distintiu especial, per fer les donacions. Les donacions també es podran fer a través de Bizum (codi 03249) o del tpv que hi ha a l’entrada de la capella.

Aquesta col·lecta  és un fet extraordinari. Fa molts anys que no s’organitza una crida econòmica  d’aquestes característiques.  Una economia precària, una capella que hem d’embellir i la celebració dels 75 anys,  són tres elements importants que han mogut el Consell a promoure aquesta campanya: El regal d’aniversari.





19 de maig 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

La Pentecosta és un moment culminant de l'Església en la història de la salvació.

El gest de Jesús d'enviar sobre els apòstols l'Esperit Sant fa que sentim el do creador sobre l'home per fer-lo esdevenir un ésser vivent, el mateix esperit, davallat sobre Jesús en el baptisme, per anunciar bones notícies als pobres i guarir els malalts .

El dia de la Pentecosta és la vinguda de l'Esperit, en forma de foc i de vent impetuós, sobre una colla de persones plenes de por, que l’Esperit transforma en una comunitat plena de vida, de coratge i de passió pel Regne.

Sense l'Esperit, les persones i les institucions, especialment d’Església, esdevenen estructures sense vida. Cal invocar-lo, perquè ens infongui novetat, il·lusió i creativitat i perquè no quedem ancorats en velles rutines, per  belles que siguin. Només així serem una Església de portes i finestres obertes, capaç de sortir cap a tota mena de perifèries.

Només així podrem rebre i aportar la frescor de l'evangeli a les diferents cultures i en les diferents llengües del món, creant comunió, no pas uniformitat.

Preguem perquè vingui a nosaltres l'Esperit Sant i ompli els nostres cors de presència, que sigui com el foc que il·lumina i que dóna la força d'estimar sense mesura, com la font d'aigua viva que no pot parar de brollar i sacia la set d'autenticitat, fecundant la vida d’aquells que obren el cor.

Vine Esperit Sant, omple el cor de totes les persones del món perquè hi hagi pau i condueix la família humana cap a la veritable saviesa i cap al convenciment que tots som l'única i mateixa família humana i servidora de Jesús.

Mireia Galobart

18 de maig 2024

La setmana dia a dia

Dimarts, 21

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

 

Dissabte, 25

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda

 

Diumenge, 26

Sessió de catequesi familiar mensual a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: la Pentecosta. S’acaba amb una missa a les 12,15h

17 de maig 2024

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 19:

Solemnitat del diumenge de Pentecosta que preval davant del diumenge VII de durant l'any o Temps Ordinari. Després de Completes s'acaba el Temps de Pasqua

Dia de l'Acció catòlica i l'Apostolat seglar

 

De dilluns 20 a dissabte 25:

Setmana VII de durant l'any, corresponent a la segona part del Temps Ordinari

 

Dilluns dia 20:

Commemoració litúrgica de la Benaurada Verge Maria, Mare de l'Església. És dia festiu de caràcter laboral per a totes les persones que treballen a Barcelona. Diada coneguda popularment com Dilluns de Pasqua granada

 

Dimecres dia 22:

A Barcelona, commemoració litúrgica de Santa Joaquima de Vedruna i Vidal (1784-1854), religiosa, vídua, de Barcelona, fundadora de l'Orde de les Carmelites de la Caritat a Vic

 

Dijous dia 23:

Festivitat litúrgica de Jesucrist, Gran Sacerdot per sempre

15 de maig 2024

Albirant el futur amb Francesc Romeu

Sant Ildefons va acollir una xerrada a càrrec de Mn.Francesc Romeu, teòleg i periodista expert en temes eclesiàstic, el passat dilluns 13 de maig, dins la Trobada Mensual que s'organitza periòdicament. El rector del Poblenou va fer gala de la seva capacitat comunicativa per albirar el futur proper de l’Església després d’onze anys de papat de Francesc i a les portes de la sessió del Sínode que es celebrarà el proper octubre.

La xerrada va començar amb un aclariment sobre com l'Església s'ha recentralitzat sota el pontificat del papa Francesc. Roma ja no és el centre de la fe com ho era abans per tradició històrica. Ara, amb la majoria dels fidels a Llatinoamèrica, s'ha generat una nova dinàmica per a l'Església.

Romeu va explicar també la transició de la tensió doctrinal durant el pontificat de Joan Pau II a la tensió disciplinària. Durant el seu pontificat, la Congregació per a la Doctrina de la Fe tenia un gran control sobre la Teologia de l'Alliberament, provocant una tensió constant.  La següent crisi va ser la disciplinària amb l’ epicentre a Mèxic amb Marcial Maciel, fundador dels Legionarios de Cristo.  Segons el periodista, el canvi de papa ha impactat profundament a Llatinoamèrica, on va indicar que s'observa una església més viva i dinàmica.

Pel ponent, el que ara dificulta la feina del papa és la cúria, la maquinària eclesiàstica que hi ha al Vaticà, i va posar com exemple el llibre publicat per l'arquebisbe George Gainswell, secretari personal del papa Benet i prefecte de la Casa Pontifícia encara actualment, en el moment exacte de l'enterrament del papa anterior, en el que “es clava una gavinetada a l’esquena del papa Francesc”. El problema ha passat d’estar a un altre continent al mateix costat.

Malgrat això, Mn.Romeu va voler aportar una visió optimista del futur. L'església, va dir, és una barca, i el papa Francesc ens té embarcats des de 2021 en un procés de treball obert i llarg com mai, perquè mai s’havia consultat tot el poble cristià, amb el Sínode que té tres propostes: comunió, participació i missió.

Aquest mes d’octubre tindrà lloc la nova sessió del Sínode. El que passarà no ho sap, però sí que va indicar que no esperem mesures espectaculars, però sí canvis importants que va resumir en 10 punts:

1- La sinodalitat ha arrelat perquè no és simplement una tècnica, sinó una realitat constitutiva del ser Església que es deriva del baptisme i de l'Esperit Sant que rebem per ser sacerdots, profetes i reis, cosa que implica una dimensió de servei, predicació i lideratge. El sacerdoci comú, al qual tots pertanyem, també implica una responsabilitat de gestió i governança, reflectint la diversitat dins de la unitat. Aquesta idea, present en la teologia del poble de Déu, començà a prendre forma durant el Concili Vaticà II.

14 de maig 2024

Segona sessió catequesi d'adults Pasqua i Pentecosta

TROBADA 14 DE MAIG  

El testimoni de l’església avui

Es tractaria de prendre el pols a la situació actual de la nostra església, en concret de l’església catòlica, de les comunitats cristianes catòliques més properes. No podem fer ara un anàlisi profund de la situació, sinó que ens hem d’acontentar més aviat en comentar quina és la percepció que nosaltres tenim d’aquesta situació en el seu conjunt. Perquè tots, qui més qui menys, parlem amb persones que també segueixen el Crist i amb elles hem compartit preocupacions i esperances, fent referència a fets concrets que coneixem o que ens comenten. Avui, ens detindrem en punts concrets que he escollit personalment per tal de centrar el diàleg, però no hi ha cap inconvenient en estendre la nostra reflexió a molts altres punts que poden ser també interessants i, si cal, podem trobar espai i temps per a tractar-los.

Quan parlem de “testimoni” no ens referim a una promulgació i formulació explícita de la fe que professem i exhibir-ho davant dels “altres”, sinó que fem referència al estil de vida que ens hem imposat, no sols ja individualment, sinó també com a comunitat. Els diumenges ens apleguem per celebrar l’eucaristia i ho fem amb una participació activa, però segurament ens adonem que col·lectivament no prenem cap decisió, ni cap resolució pràctica per dur a terme, que pugui arribar a ser transcendent o significativa. Donar testimoni no es tracta de si els “altres” se n’adonaran, sinó saber si som capaços de passar de la celebració litúrgica a un propòsit de praxis conjunta i comunitària, que tanmateix ens impliqui també a prendre decisions personals compromeses.

1.     El discerniment: obertura als moviments del món

Estem immersos en aquest temps que en diem de Pasqua. Ja vam dir que a més de ser un període important de reflexió i de renovació per a la comunitat cristiana, ens l’hem de prendre com el temps limitat que tenim per fer que el “Regne de Déu” es vagi fent realitat a la nostra societat, dia a dia. No ni haurà més de temps. El Llibre de l’Apocalipsi, el Llibre de la Revelació, ens ho diu amb claredat: aquest és el temps en que l’Esperit farà noves totes les coses. Aquest Esperit és en els nostres cors, és el que ens fa de guia (“Paràclit”), el que ens dota de Saviesa, el que ens aproxima a la Veritat.

Parlar de “veritat” sempre ha estat problemàtic i continua sent-ho. No és una cosa que es troba allà, en un lloc determinat, objectivament fora de nosaltres, i que la podem agafar i apropiar-nos-la, assimilar-la i ensenyar-la als “altres”.  La veritat, com tantes altres realitats no mesurables, forma part d’aquell grup “d’utopies necessàries” tal com algú les va definir. Es pot caminar sempre cap a la veritat, però s’equivoca qui creu que ja l’ha aconseguida per sempre més. Per aquest motiu els dogmes, entesos com a formulacions absolutes i immutables d’una idea, d’un concepte o d’un determinat estil de vida, és un error paralitzant, perquè no ens deixa caminar, és a dir, no ens permet anar més enllà d’on hem arribat. És una aturada en el camí del progrés espiritual.

13 de maig 2024

58a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials: Conscienciar l'ús responsable de la IA

El papa Francesc ha escollit com a tema de la Jornada “La intel·ligència artificial i la saviesa del cor: per a una comunicació plenament humana”.

El pontífex posa l’accent en el missatge següent: cal que la comunicació s’orienti cap a una vida més plena de la persona humana. Descriu l’escenari en el qual estem immersos, “on la frontera entre home i màquina és cada cop més difusa”, i afegeix que “només dotant-nos d’una mirada espiritual, només recuperant una saviesa del cor, podrem llegir i interpretar la novetat del nostre temps i redescobrir el camí d’una comunicació plenament humana”.

El papa també afegeix al seu missatge que “l’evolució de la denominada intel·ligència artificial” és un canvi que afecta tothom, no només els professionals. “Les màquines tenen una capacitat incommensurablement més gran que els humans per emmagatzemar dades i correlacionar-les entre si, però correspon a l’home, i només a ell, desxifrar-ne el significat.

Bergoglio incideix en la importància de tenir la capacitat d’entendre, comprendre i regular eines que, en mans equivocades, podrien obrir escenaris diversos. Els sistemes d’intel·ligència artificial poden ser instruments de “contaminació cognitiva”, d’alteració de la realitat a través de narratives parcialment o totalment falses que es creïn com si fossin veritables. El missatge culmina amb una sèrie de preguntes les respostes de les quals no estan escrites, depèn de nosaltres.

12 de maig 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

 Cap a on mirem? 

El temps de Pasqua és el temps en què gaudim de la resurrecció de Jesús mort i crucificat. Però, també és el temps de revisar els nostres convenciments, la nostra manera de ser i, avui més que mai, la nostra manera d’actuar.

Les lectures d’avui ens hi conviden i ens hi ajuden de manera clara i convincent.

Fixem-nos en el final de la primera lectura quan ens diu “Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel?” Avui podríem dir, perquè esteu mirant cap a un altre cantó, cap a un no sé on, cap a un més enllà, quan el nostre món, que ja no és llunyà ni desconegut, del qual podem saber tot el què hi passa a cop de tecla, ens necessita més que mai.

Ens necessiten els refugiats i desplaçats per causa de les guerres, lluites armades sense nom, odis tribals, fam i set; però també els que pateixen malalties físiques i psíquiques, maltractaments per raó de gènere, raça o ètnia i, sobretot, els infants. Els nostres petits que encara no poden decidir per ells mateixos, que depenen de nosaltres i que sempre són els qui patiran més quan, d’aquí uns anys, siguin adults sense unes arrels ben fonamentades.

Per si no n’hi hagués prou, l’Evangeli ens diu “Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l’Evangeli.” Per tant, aquesta necessitat no pot quedar en la contemplació, ni en el nostre sentiment, ens demana, per sobre tot, la nostra actuació. Actuació al nivell que sigui i cadascú allà on estigui i segons les seves possibilitats. Però, hem d’estar actius i presents allà on Jesús ens necessiti.

Parem l’orella, afinem els nostres sentits, preguem per ser-li fidel i acollim-lo en el nostre cor, per poder ser actius allà a on ell ens demani.

Julià i Rosa

11 de maig 2024

La setmana dia a dia

Dilluns, 14

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Meditació cristiana a la Capella del Santíssim a les 19.15 h

Trobada Mensual de la Comunitat a les 20 h, amb Francesc Romeu

 

Dimarts, 15

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí 

Segona sessió de catequesi d’adults de Pasqua i Pentecosta a les 19 h

 

Dimecres, 16

Trobada del grup de pregària a les 7 del vespre

 

Dissabte, 19

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda

10 de maig 2024

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 12:

Solemnitat litúrgica de l'Ascensió del Senyor que es correspon al diumenge VII de Pasqua

Jornada Mundial de les Comunicacions Socials

 

Dimarts dia 14:

Festivitat litúrgica de Sant Maties o Macià, apòstol afegit (veure Fets 1, 15-26)

 

Dimecres dia 15:

Commemoració litúrgica de Sant Isidre (s. XI-XII),  de Madrid, llaurador

 

Proper diumenge dia 19:

Solemnitat del diumenge de Pentecosta que preval davant del diumenge VII de durant l'any o Temps Ordinari. Després de Completes s'acaba el Temps de Pasqua

Dia de l'Acció Catòlica i l'Apostolat Seglar

08 de maig 2024

13 de maig, Trobada Mensual: I ara què? Segona part del Sínode

El proper mes d'octubre es celebrarà a Roma la segona part, i conclusiva, del Sínode dels bisbes sobre la sinodalitat. Amb la conclusió del Sínode s'acabarà un procés que s'inicià l'octubre del 2021. Per primera vegada en la història de l'església, i per decisió del papa Francesc, s'ha preguntat a les comunitats cristianes i als creients sobre el moment actual i futur de l'Església. En aquesta propera trobada de la comunitat del mes de maig analitzarem el moment actual de l’Església catòlica

Amb el lema del Sínode "Per una església sinodal, Comunió, participació i missió", durant tres anys, totes les diòcesis i comunitats cristianes foren convidades a aportar els seus criteris sobre com" caminar junts" en la pròpia Església particular, quins passos s’haurien de fer per créixer i ser fidels a l'Evangeli de Jesús. El camí sinodal no ha estat fàcil. En molts llocs la recepció del Sínode ha estat de joia i esperança, d'altres d'escepticisme tenen por que al final sigui molt de soroll per no res) i també una part molt significativa de creients, inclosos eclesiàstics, s'hi han girat d'esquena.

El Papa Francesc es va fent gran i no és cap secret que cada vegada la seva salut es troba més deteriorada, malgrat que manté una gran fortalesa moral i una considerable capacitat de treball. Són molts els que es pregunten pel moment actual de l'Església catòlica i com es pot albirar el futur més immediat.

Per fer un anàlisi del moment actual en que es troba l’Església catòlica, el Consell Pastoral ha convidat per aquesta trobada mensual del proper dilluns 13 de maig, a les 8 del vespre, Mn. Francesc Romeu, sacerdot, periodista i rector de les Parròquies Santa Maria del Taulat i del Sagrat Cor del Poblenou, Arxiprest i professor de la facultat de Periodisme Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, així com col·laborador en molts mitjans de comunicació, especialment ràdio i premsa, i autor de diversos llibres.

07 de maig 2024

Catequesi d'adults: Pasqua i Pentecosta

Es reprenen les trobades de reflexió presencial abans del Diumenge de la Pentecosta dirigides per l’Anton Ramon Sastre. Són els dimarts 7 i 14 de maig, a les 19 hores, als locals de la parròquia.

Sent la festa de la Pentecosta tan propera, es conduirà la reflexió cap a l’acció de l’Esperit de Jesús, tant pel que pot significar avui per a nosaltres (primera trobada), com per poder revisar la que hauria de ser la seva acció dins l’Església (segona trobada).

Tot seguit es pot llegir un avançament de la reflexió de la primera trobada del dia 7 de maig.

El nostre temps és el de l’Era de l’Esperit

1. El nostre temps

Quan parlem del “nostre temps” ens referim, certament, al temps actual, el que tots estem vivint, just en aquests moments i aquí on som. Moltes persones pensen que es tracta d’un temps especialment difícil, en el qual s’han perdut molts valors humanístics, no solament per les guerres que han esclatat en diferents punts de la terra, sinó també per una mena de tensió que, en països com el nostre, es deixa sentir entre estaments i en certes institucions, que haurien de ser una espècie de guia i llum per a intentar aconseguir una societat millor, més oberta i més dialogant.

Els cristians no podem defugir d’aquestes sensacions, perquè són sense dubte les nostres i ens fan sentir solidaris amb tota la nostra societat, però, col·locats dintre d’una perspectiva evangèlica, hauríem de pensar que també nosaltres tenim un “temps propi”. No és un temps diferent del que experimenta tota la societat, però sí que podem tenir una visió especial, matisada, per la visió de conjunt que la fe ens fa mirar la història. Aquest moment que ens toca viure pertany també a la que nosaltres, en la nostra tradició, en diem “història de la salvació”, una història que és com una mena de xarxa que ens envolta i que està feta de molts moments en els que podríem prendre consciència de que la humanitat va creixent, que la humanitat va teixint vincles entre els diferents pobles. De vegades ens pot semblar que només es tracta de pedaços amb poca consistència, però també ho podem veure com una suma d’esforços per poder sobreviure, per sortir de la indiferència, per fer bategar cors assedegats de justícia.

2.  El temps pasqual

A l’església cristiana estem celebrant el que en diem “temps pasqual”, un temps que va des de la celebració del gran Diumenge de la Pasqua del Crist, fins al Diumenge de la Pentecosta, quan celebrem que l’Esperit, com aigua original de vida, amara tot l’univers per fer-lo renéixer. L’evangeli de Joan te una visió clara del lligam que hi ha entre la Pasqua i la Pentecosta, quan descriu la darrera paraula i el darrer moment de Jesús a la creu: “Tot s’ha complert. Llavors inclinà el cap i va lliura l’esperit” (Jn 19,30b). Aquest moment final, encara és objecte de la interpretació de Joan, que vol deixar testimoni de la seva fe en les paraules que repetidament Jesús els havia dit: “... un dels soldats li traspassà el costat amb un cop de llança, i a l’instant en va sortir sang i aigua(19, 34). Avui podem traduir amb tota propietat aquestes dues paraules de Joan i dir que fan referència a la Vida i a l’Esperit. Aquest narració acaba amb una confessió personal de l’evangelista: “El qui ho veié en dóna testimoni, i el seu testimoni és digne de crèdit. Ell mateix sap que diu la veritat, perquè també vosaltres cregueu” (19, 35).

3. Mort i Vida

06 de maig 2024

Mil·lenari del Monestir de Montserrat

Enguany,  el Monestir de Montserrat celebrarà les festes del seu Mil·lenari. Mil anys des que, en temps de l'Abat Oliba, començà la vida monàstica a la singular muntanya de Montserrat

El divendres dia 26, l’Abat de Montserrat, el pare Manel Gasch, va presentar l’ambiciós programa d’actes que tindran lloc durant la celebració del Mil·lenari. Actes que s’iniciaran el dia 8 de setembre del 2024, (festa del Naixement de Maria, i de les “Marededéus trobades”) i acabaran el 8 de desembre del 2025 (festa de la Immaculada) .

Ens congratulem de la celebració d’aquesta efemèride. Des dels inicis fins ara, han estat innumerables els pelegrins que han pujat a la muntanya per visitar la imatge de la Verge Bruna. En donen testimoni les insígnies visites que al llarg de la història ha rebut Montserrat,  sants, santes, religiosos, religioses, reis, governants, etc., però sobretot els pelegrins més nombrosos han estat les persones anònimes que han volgut resar davant la imatge i demanar la seva protecció, donar-li gràcies, per ells, per la seva família o bé, pel país.

Una de les expressions que li agradava dir a l'Abat Aureli Escarré, era: “Montserrat és vostre”. I cal regraciar la comunitat benedictina que s'ha esmerçat perquè això fos cert. Durant molts anys, especialment en temps de grisor al nostre país, Montserrat ha estat un lloc de trobada i d'hospitalitat, de llibertat, i també de cultura; les publicacions en són una bona mostra. El recinte del monestir ha acollit trobades populars, celebracions de tota mena: esportives, culturals, cíviques, etc.

El pare Abat, Manel Gasch, en el marc de la celebració de Sant Benet de l'any 2022, afirmà: "Sant Pau VI va dir que els benedictins foren importants en la creació d'Europa occidental, crearen amb el llibre i amb l'arada: això és amb tot tipus de cultura. Sí. L'impacte cultural en sentit ample ha estat fort i esperem que ho continuï essent, però tampoc no exhaureix el significat profund de l'aportació que em sembla que ens fa la Regla benedictina!". A Catalunya en som testimonis de la veritat d'aquestes afirmacions.

05 de maig 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

 Déu és Amor

Permeteu-me que comenci aquest escrit fent una crida d'atenció. Avui a la segona lectura llegim una afirmació que és cabdal en la fe que professem. L'afirmació és: déu és amor. Aquesta és la gran revelació que ens manifestà Jesús en la seva predicació, a través de la seva vida, mort i resurrecció. A l'Evangeli ens trobem sovint que el Senyor anomena Déu, el seu Pare, amb l'entranyable mot Abba, que es pot traduir per l'expressió plena de tendresa "papa". A la carta de sant Joan, l'autor explicita de forma intensa què ens volia dir el Senyor dient a Déu Abba: ens volia dir que Déu és el pare (i també la mare) que estima.

Lluny queden altres qualificatius que tradicionalment s’havien atribuït, i encara avui s’atribueixen, a Déu; un déu jutge, un déu que imposa, que guaita com un fiscal allò que fem bé o malament, per castigar-nos. L'únic atribut que li hem de donar, l'única definició vàlida, és l’expressada per sant Joan: Déu és amor.

I, encara més, l'autor de la carta ens diu: "Tothom qui estima és fill de Déu: ha nascut d'ell i el coneix. Els qui no estimen no coneixen Déu". La prova per saber si som fidels a la nostra gran dignitat de fills de Déu, no és altra que l'amor. I, com si sant Joan volgués respondre a les preguntes que podrien fer-li els seus interlocutors, i que ens podem fer nosaltres mateixos, després d’argüir que estimar és molt difícil, ens diu que per estimar cal, en primer lloc, estar oberts a l'amor de Déu.

Un amor que ens és donat de forma gratuïta. Fixeu-vos en aquesta expressió: "L'amor és això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu;" ell ha estat el primer d'estimar-nos. Podem i tenim el deure d’estimar, perquè prèviament Déu ha omplert el nostre cor del seu amor. Déu ja ens ha creat per amor, sosté la nostra vida per amor, i la forma més sublim d'aquest amor és que ha enviat el seu Fill com a víctima propiciatòria pels nostres pecats.

I perquè no caiguem en la temptació de concebre l'amor com una idea, o com un sentiment, avui a l'evangeli llegirem el testament de Jesús pronunciat en el marc incomparable de l'última cena. Ell, Jesús, ens estima sense cap reserva fins a donar la vida. L'Evangeli és una lliçó d'amor, de la primera a la darrera pàgina. Nosaltres, si en som seguidors, només tenim un manament: estimar, però no pas amb un amor fútil, sinó com ell va estimar.

Llegim, preguem i contemplem les paraules de Jesús presents a l'evangeli.

Josep M. Jubany

04 de maig 2024

La setmana dia a dia

Dilluns, 6

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Meditació cristiana a la capella del Santíssim a les 19.15 h

 

Dimarts, 7

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí    

Primera sessió de la catequesi d’adult dedicat a la Pasqua a les 19 h

 

Dissabte, 11        

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda

03 de maig 2024

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 5:

Diumenge VI de Pasqua

 

Divendres dia 10:

Commemoració litúrgica de Sant Joan d'Àvila (1499-1569), prevere, apòstol d'Andalusia i doctor de l'Església

 

Proper diumenge dia 12:

Solemnitat litúrgica de l'Ascensió del Senyor que es correspon al diumenge VII de Pasqua

Jornada Mundial de les Comunicacions Socials

02 de maig 2024

Catequesi Familiar: Sentint-nos testimonis de la Llum del Crist ressuscitat

El passat diumenge 21 d'abril, les famílies de la Catequesi Familiar varen celebrar la trobada de Pasqua al Monestir de Valldonzella. Va ser un dia especial en un lloc igualment especial. Fa ja gairebé deu anys que  la Catequesi Familiar té el privilegi de poder gaudir d'aquest meravellós racó a Barcelona per compartir i celebrar la fe en família.

La trobada va començar a la sala capitular, on es va fer una activitat d'acollida arreplegant-se al centre de la sala, agafats de la mà fent un cargol, amb els ulls tancats, tot imaginant la sensació de por i incertesa dels primers deixebles després de la mort i resurrecció de Crist. Cantant "Déu és Amor, tingues coratge, viu en l'Amor", ens van anar obrint fins a formar una gran rotllana.

Fent-se conscients de com  som testimonis de la Llum del Crist ressuscitat, van participar en diferents activitats amb l’equip de catequistes, aprofitant els diferents racons del Claustre. Uns van jugar amb l'auca de l'Eucaristia, altres van fer la gimcana del Pare Nostre, mentre que d'altres van participar en el joc del paral·lelisme entre el nostre camí i el dels deixebles d'Emaús.

També els pares i mares vam tenir el seu espai de reflexió i es va concloure amb una acció de gràcies, agraint el que  donen les criatures, i com també són llum per als grans.

A la celebració de l'Eucaristia, es van compartir les pregàries i reflexions, escoltant els textos dels Fets dels Apòstols i l'ensenyament de l'episodi d'Emaús: Jesús ressuscitat està present no de forma visible, sinó en la fracció del pa.


Tot i que el dia va començar ennuvolat,  va sorprendre com es va anar desvetllant i es va poder gaudir d'un sol fantàstic mentre es gaudia del pica-pica de comiat, un senyal més que la Llum sempre ens acompanya. Gràcies de tot cor a la comunitat de monges de Valldonzella i fins ben aviat!

01 de maig 2024

1 de maig, festa del treball

Moltes coses estan en joc en el món del treball. De vell antuvi aquesta festa ha estat sempre reivindicativa i ho continua sent, perquè aconseguir unes condicions laborals dignes és lent en el temps i requereix un gran esforç de lluita dels sindicats obrers. A casa nostra, continuen sent un problema els contractes discontinus i els salaris baixos. Cada any el Govern es vanta d’haver apujat el salari mínim interprofessional, però és això, mínim, insuficient per atendre les necessitats de molts treballadors. D’altra banda la paritat i la igualtat de sou per a homes i dones són encara temes pendents.