28 de març 2023

Celebracions comunitàries de la penitència

Les celebracions comunitàries del sagrament del perdó d’aquest temps de quaresma tindran lloc:

                       Dimecres dia 29: a les 12 del migdia 

                       Divendres dia 31: a les 8 del vespre                     

Tot seguit hi trobareu la revisió de vida per preparar la celebració individualment.

Reconcilieu-nos amb Déu i els germans, deixant-nos guiar per les paraules de Jesús, quan ens ensenya el parenostre:

1. Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar. No sigueu, doncs, com ells, que bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu.
La pregària per a una relació personal amb Déu? o només és un anar recitant rutinàriament oracions apreses de petit?

Procuro pregar amb regularitat o només en moments excepcionals?

2. Pare nostre que esteu en el cel
Com visc la meva relació amb Déu? com la d'un fili, filla que se sap estimat pel seu pare/mare? o com la d'un ésser que em vigila i m'infon temença?
Déu és el meu pare/mare i també el pare nostre, el pare/mare de tots.

Em comporto com un bon germà amb les persones amb qui em relaciono?

Discrimino i menyspreo els que considero que no pertanyen al meu estatus social?

3. Sigui santificat el vostre nom
En la meva vida -paraules, obres, pregària- ajudo que el nom de Déu sigui conegut i estimat pels que m'envolten.

Em preocupo perquè els més menuts de la família rebin una educació cristiana?

En el meu treball, en les relacions socials em manifesto, amb naturalitat, com a creient?, o me n'avergonyeixo?

4. Vingui a nosaltres el vostre Regne.
El Regne de Déu és un regne etern i universal. Regne de la veritat i la vida , el Regne de la santedat i la gràcia. El Regne de la justícia, l'amor i la pau. Prego, treballo i desitjo que aquest Regne sigui una realitat entre nosaltres?

¿Tinc com un dels meus objectius més preuats fer el possible perquè en la nostra societat i en els ambients que em moc, no hi hagi discòrdies, odis, ni injustícies?

5. Facis la vostra voluntat, així en la terra com es fa en el cel
Sant Pau ens ensenya que la voluntat de Déu és: "vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat." (1TM 2,4).

És sempre la veritat el que guia la meva conducta? o per conveniències, interessos, prefereixo desconèixer la veritat i viure en l'error?

Prego perquè Déu m'ajudi a descobrir en la meva vida quina és la seva voluntat?

6. El nostre pa de cada dia, doneu-nos Senyor el dia d'avui
Agraeixo a Déu els aliments que prenc cada dia? Demano a Déu que m'ajudi a ser sensible a les necessitats dels pobres? ¿Actuo perquè la justícia i el compartir permetin que l'abundància d'uns cobreixin les necessitats dels altres? 

Valoro l'Eucaristia com el pa que alimenta la meva fe?.

7. Perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors
¿Prego a Déu per tenir el coratge i també la humilitat de reconèixer que soc pecador? ¿Soc conscient que per rebre el perdó de Déu, haig de demanar insistentment el do de la conversió? Sé demanar perdó a aquells que he fet mal , de paraula, obra o omissió? Soc misericordiós envers els altres? o soc intolerant envers les persones que no coincidim en les idees o en les seves actuacions?

8. No permeteu que caiguem en temptació i deslliurem-nos de qualsevol mal.
En un món secularitzat, hedonista, ple de desigualtats, sovint masclista, demanem tots en aquesta celebració, que el Senyor ens ajudi a viure evangèlicament i a ser sants.

26 de març 2023

Reflexions a la Paraula de Déu

Marta està desconsolada per la mort del seu germà i Jesús li diu que no tingui por, perquè ell el ressuscitarà. Li ho assegura.

Veiem un Jesús que plora profundament per la mort de l'amic Llàtzer, i és que, la fe no estalvia el dolor de la mort, especialment per les persones estimades.
La confiança en el poder de Jesús sobre la mort no es basa en certeses d'aquest món sinó en raons de fe, molt més profundes.

És la certesa que prové de la Pasqua que estem a punt de celebrar i que també expressa sant Pau "I si habita en vosaltres l'Esperit d'aquell qui va ressuscitar Jesús d'entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell qui va ressuscitar el Crist d'entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals.”(Rm 8, 11), però abans caldrà la dura prova de Getsemaní i de la mort en creu.

Jesús ens diu: “Jo soc la resurrecció i la vida, els qui creuen en mi no moriran mai més.”

Escolteu-nos senyor i feu que els vostres servents siguin purificats per l'acció del sacrifici.

Per més que tinguem fe, ens costa acceptar, com li costa a Marta fins i tot, que no ens consola saber que els nostres éssers estimats ressuscitaran el tercer dia. Els voldríem veure vius ara, per poder-los sentir i tocar, però sabem que tu ens pots entendre i ens acompanyes perquè tu també vas passar per la nostra experiència. Et vas commoure veient la viuda de Naïm quan portava el seu únic fill a enterrar i igualment davant la mort del teu amic Llàtzer; l'evangeli d'avui diu que et vas commoure profundament de forma que se’t negaren els ulls i la gent deia "Mireu com l'estimava".

Tu mateix vas experimentar la mort i una mort en creu.

Et donem gràcies, no només perquè pots entendre i acompanyar el nostre sofriment, sinó perquè ens dones la certesa i l'esperança respecte dels nostres éssers estimats i respecte de nosaltres mateixos "...encara que morin, viuran".

Senyor ajuda'ns a creure en Tu i fes de Marta i Maria un exemple de les nostres vides.

Mireia Galobart

25 de març 2023

La setmana dia a dia

Diumenge, 26

Sessió de catequesi familiar mensual a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Perdó - Setmana Santa. S'acaba participant tots junts de l'eucaristia a 1/4 d'1 del migdia

 

Dilluns, 27

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

 

Dimarts, 28

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

 

Reunió del Consell pastoral  a les 20.30h

 

Dissabte, 1

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai    

Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda

24 de març 2023

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 26 de març:

Diumenge V de Quaresma

 

Dissabte dia 1 d'abril:

la missa vespertina, de les 8 del vespre, serà la pròpia del Diumenge de Rams. Abans de la missa hi haurà la benedicció de palmes i rams, fent memòria de l'entrada de Jesús a Jerusalem. Amb aquesta eucaristia s'inicia la Setmana Santa

 

Proper diumenge dia 2 d'abril:

Diumenge de Rams. Passió del Senyor. A totes les misses hi haurà la benedicció de palmes i rams, fent memòria de l'entrada de Jesús a Jerusalem

L'horari de les misses serà el dels dies festius 10.15, 13.15 i 20.00, i, a més, a les 12.00 missa familiar a la qual es conviden especialment els nens i nenes amb les seves famílies

22 de març 2023

Bon Déu, doneu-nos un cor nou


A les portes de la celebració de la Setmana Santa, el dilluns vinent dia 27, a les vuit del vespre, la comunitat de Sant Ildefons ens convida a participar en la pregària comunitària d'aquest segon trimestre.

Pregarem perquè el Senyor ens doni un cor nou, un cor que bategui al ritme de l'amor, un cor que es commogui per les injustícies, un cor que s'entendreixi amb el somriure dels més menuts, un cor que se n'alegri amb l'Esperit del Senyor. Pregarem perquè el nostre cor sigui com aquell que el profeta Ezequiel anunciava com el gran do de Déu: Us donaré un cor nou i posaré un esperit nou dins vostre; trauré de vosaltres el cor de pedra i us en donaré un de carn. Posaré el meu esperit dins vostre i faré que seguiu els meus preceptes, que compliu i observeu les meves decisions.

A l’evangeli del Diumenge de Rams, escoltarem les paraules que Jesús adreçà, de l’Hort de les Oliveres estant, a Pere i a nosaltres: Després va cap als deixebles i els troba dormint. Diu a Pere: Així, doncs, no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L'esperit de l'home és prompte, però la seva carn és feble. Preguem, doncs, perquè aquesta Pasqua, Jesús no ens trobi adormits, sinó amb un esperit obert per renovar, amb entusiasme, una vegada més, la nostra condició de fills estimats de Déu. I celebrar-ho amb un cor nou.

Com en altres edicions, la pregària serà a l'estil de Taizé: ens ajudarà a meditar i contemplar,  els cants, les lectures,  les peticions, i el silenci.

Convideu totes les persones a qui pugui interessar.

21 de març 2023

Impressions del papa Francesc davant 10 anys de pontificat

"Sembla que va ser ahir", diu el papa  Francesc  després de 10 anys de pontificat. El dia que celebra el desè aniversari com a Papa, el Vaticà publica  una conversa amb Jorge Mario Bergoglio  en què valora els anys de papat. Al “Popecast”, el Papa expressa els seus "somnis de futur" per a l'Església i demana un desig per al seu aniversari. Els moments dolorosos viscuts com a Papa han estat tots relacionats amb la guerra, explica. Davant d'això, el seu desig és: “Pau, necessitem pau”.

Durant aquests deu anys el papa Francesc ha fet visites als cementiris militars de Redipuglia i Anzio, ha estat present a la commemoració del desembarcament de Normandia, ha organitzat una vigília per evitar la guerra a Síria i ara viu la "barbàrie" de la guerra a Ucraïna. "Darrere de les guerres hi ha la indústria armamentística, això és diabòlic", diu el Papa. Sobre el conflicte iniciat per Rússia el 2022, el Papa assegura que no esperava que, "un bisbe vingut de la fi del món" fos el que dirigís l'Església universal "en temps de la tercera Guerra Mundial". "Pensava que el conflicte de Síria era un cas concret, després van venir els altres", diu. "Em dol veure els morts i els joves, siguin russos o ucraïnesos, que no tornen". Per això, com a regal per a aquest important aniversari, demana pau al món

Fraternitat, plor i somriure. Són els "tres somnis per a l'Església, el món i els qui el governen, per a la humanitat" dels quals el Papa ens fa partícips. Demana “reconstruir la fraternitat” i aprendre a no tenir por de plorar i de somriure. "Si hom s'oblida de plorar, alguna cosa va malament; i si hom s'oblida de somriure, encara és pitjor”.

Parlant dels deu anys de pontificat, el Papa sosté que actualment hom viu "en tensió". "El temps té pressa i quan vols pensar en avui és ahir", diu. La rapidesa del dia a dia fa viure "amb la tensió d'un avui que és ahir i no demà". Per ell, viure així és "una cosa nova".

Dels milers d'audiències, els centenars de visites a diòcesis i parròquies i els quaranta viatges apostòlics a tots els racons del planeta; el Papa en guarda "un record precís al cor". Un dels moments més bonics d'aquests anys, diu, és la trobada a la plaça de Sant  Pere amb els avis”, l'audiència amb els avis de tot el món el 28 de setembre del 2014. “Els avis són saviesa, ajuden molt , jo també sóc vell, no?". "Les trobades amb gent gran em renoven i em rejoveneixen, no sé per què", diu.

Tot just abans de mantenir aquesta conversa, Francesc espera dret a la porta, agafat al seu bastó. Com sempre. Somriu al micròfon amb el logotip dels mitjans de comunicació vaticans i pregunta: "Un podcast? Què és?". "Que bé, fem-ho", és la seva reacció. La pregunta que enceta la conversa és la següent: "Què sent que està compartint amb el món amb motiu d'aquesta fita per a la seva vida i el seu ministeri?"

 VATICAN NEWS

19 de març 2023

Reflexions a la Paraula de Déu

Les lectures d’avui estan, totes, plenes de significat. Deixeu-nos, però, centrar-nos en l’Evangeli de Joan. El relat de la guarició del cec de naixement està carregat d’un simbolisme que no es pot deixar passar. És, de fet, la descripció d’una conversió. D’una de debò que, tant de bo, fos la nostra. El “cec” de naixement ens representa quan no volíem veure, ni havíem volgut veure mai, el món que ens envolta. La necessitat, la injustícia, l’abús, tot ens era igual. Només comptava l’èxit personal. Havíem nascut privilegiats. Ho teníem tot. El futur no tenia límits. Érem cecs a tot el que ens envoltava.

Jesús, però, va passar pel costat nostre. Un accident, una ferida, una malaltia, ... és igual. El resultat és que Ell ens captivà. Ens parlà. Tornà a fer el gest de la creació: va fer fang i el posà als nostres ulls. Finalment, il·luminà la nostra mirada. Per a nosaltres, s’obrí un món nou. Mai no l’havíem vist així.

Aquell pobre que demanava almoina ja no era només el captaire de cada diumenge a la porta de la parròquia. Era el nostre germà, un company més de viatge. És ja algú que cal ajudar. Ajudar de debò. Aquell jove que només ens semblava una catàstrofe de cabells estarrufats, barba malgirbada, poca educació i higiene dubtosa, esdevenia un altre que cerca a Jesús. L’hem d’ajudar! És urgent! Com deia sant Ignasi, “cal ajudar les ànimes”.

Tot i així, dubtem encara. Dubtem massa, potser. Ens fa por el què diran o com ens castigaran. Els pares del “cec de naixement” també tenien por dels “jueus”, els fariseus i mestres de la llei. Els nostres “fariseus” encara pesen massa. Ens mantenen lligats. Jesús, però, tornarà, ens preguntarà si creiem en Ell. La nostra resposta haurà de ser clara, “Hi crec, Senyor”, i l’adorarem ben segur.

Deixem de banda els nostres “fariseus”, “talibans”, “ultres”, ... ells s’ho perden. Actuem!

Julià i Rosa

18 de març 2023

La setmana dia a dia

Dilluns, 20  

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Tercera conferència de Quaresma

 

Dimarts, 21

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

Reunió del consell pastoral a les 8 del vespre

 

Dissabte, 25

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai    

Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda


Diumenge, 26

                         Sessió de catequesi familiar mensual a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Perdó - Setmana Santa. S'acaba participant tots junts de l'eucaristia a 1/4 d'1 del migdia

17 de març 2023

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 19:

Diumenge IV de quaresma, anomenat també Domenica Laetare, Diumenge de la rosa

Sant Josep

Dia del Seminari

 

Dilluns dia 20:

Solemnitat litúrgica de Sant Josep, espòs de la Benaurada Verge Maria, natzarè, patró de l'Església universal

 

Dijous dia 23:

A Barcelona, commemoració litúrgica de Sant Josep Oriol (1650-1702), prevere de Barcelona, beneficiat del Pi

 

Dissabte dia 25:

Solemnitat litúrgica de l'Anunciació del Senyor

Jornada pro-vida

 

Proper diumenge dia 26:

Diumenge V de Quaresma

 

 

16 de març 2023

Dia del Seminari

Com cada any per Sant Josep l’Església celebra el Dia del Seminari

La vocació sacerdotal és una prioritat per a l'Església, per això cada any dedica una jornada específica per demanar, donar gràcies i mostrar la nostra proximitat amb els seminaristes, els seus formadors i les vocacions sacerdotals. Aquest 2023 ho fa sota el lema 'Aixeca't i posa't en camí', que convida els futurs sacerdots a “viure sempre amb el cor aixecat” al servei de l'Església i dels altres.

Mostrem la nostra generositat en la col·lecta d’aquest diumenge perquè els seminaristes disposin de tot allò que és necessari per a una bona formació i perquè no els manqui res en el seu desenvolupament personal.

15 de març 2023

Pistes per superar una concepció ingènua del capitalisme

El proper dia 18 de març, Cristianisme al Segle XXI ha programat la quarta sessió del cicle d’Espai Obert del curs 2022-2023 que, amb el títol “Com fer possible un cel nou i una terra nova”, proposa tractar aspectes que ajudin a mantenir l'esperança en un món cada vegada mes alterat.

Aquesta vegada el convidat serà Jordi Pigem, doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i escriptor, que parlarà de les “Pistes per superar una concepció ingènua del capitalisme”.

Aquesta sessió es celebrarà presencialment a la Sala d’Actes de Cristianisme i Justícia, carrer Roger de Llúria, 13 de Barcelona. 

Per qui no pugui assistir-hi presencialment, s'oferirà telemàticament la intervenció del senyor Pigem. Per connectar-s'hi es pot utilitzar el següent enllaç: https://us02web.zoom.us/j/87338120529

13 de març 2023

Desè aniversari de l’elecció del papa Francesc

Avui dia 13 març fa deu anys de l'elecció de Jorge Bergoglio, com a bisbe de Roma. En aquest breu escrit, vull explicar com vaig viure aquella elecció de fa una dècada, i els primers dies del seu pontificat. Les seves primeres al·locucions i actes presagiaven que amb el nou Papa moltes coses canviarien.

No cauré en l'infantilisme de comparar un Papa amb un altre, cadascun dels pontífexs que he conegut, han deixat empremta a l'Església. Em veig incapaç de dir qui ha estat el millor. Ells ens han deixat el seu testimoni i el judici sols pertany a Déu, que veu el fons i el secret de les persones.

Tots ho recordem, fa deu anys, la renúncia de Benet XVI ens agafà per sorpresa i ens deixà en estat de xoc. Sabíem que Ratzinger era un dels grans intel·lectuals del segle XX i que no ens deixava emportar per "rauxes". Ell va explicar els motius de la seva renúncia; entre altres, que no es veia amb cor d'afrontar tots els problemes que havien anat sorgint els últims anys. Era conscient que calia una nova persona que s'assegués a la càtedra de Pere. Fa deu anys, tothom estava encuriosit per conèixer el nom del successor del papa Benet XVI. Com sempre, els diaris feien pronòstics i un dels noms que semblava que tenia més possibilitats era el del  Cardenal Angelo Scola, arquebisbe de Milà. Amb ell es va complir la dita romana que diu, "el qui entra Papa al conclave, en surt cardenal".

Causalment, la tarda del 13 de març del 2013 jo era a Milà, entaulat en una trattoria al costat del Doumo (la catedral) i molt a prop del bisbat. Hi havia anat per assistir a una trobada de responsables de pastoral de migració d'Europa, i amb els companys de viatge havíem concertat, tot aprofitant l'ocasió, una visita a Càritas d'aquella ciutat per a l'endemà. Es palpava en l'ambient que hi havia expectació davant la possibilitat que el nou Papa fos el bisbe de Milà. Fou un cambrer el qui, cap a les sis de la tarda, anà anunciant per totes les taules que ja hi havia fumata blanca, i al cap d’una bona estona va comunicar que el nou bisbe de Roma, era argentí, era jesuïta i es deia Jorge Bergoglio, i que havia escollit el nom de Francesc.

Desconcert per part nostra, desil·lusió per molts milanesos que esperaven que el nou Papa fos Angelo Scola. Vàrem telefonar a un jesuïta català i no ens va semblar que estigués gaire exultant. Personalment, el personatge del nou Papa em va entusiasmar quan el vaig veure aquell vespre per TV en un programa especial de la RAI dedicat als esdeveniments de la tarda (per cert, un programa molt ben fet. ¿Quan aprendrem a fer programes religiosos aquí, dedicant-hi mitjans i temps?). El nou bisbe de Roma va demanar que es pregués per ell, va beneir els presents amb una simple estola i referint-se a ell mateix es deia bisbe de Roma, no pas Papa, ni pontífex, ni vicari de Crist.

Al cap de tres dies, en una audiència als periodistes, ens va dir que havia triat el nom de Francesc perquè volia que el pobrissó d'Assis fos el seu model de pobresa. I va exclamar: Com voldria una Església pobra i per als pobres!!! Tot seguit vingueren altres gestos, com el d’anar a rentar els peus als homes i dones de la presó de Roma, alguns d’ells no cristians, el dijous sant, o el fet de no mudar-se als palaus vaticans i quedar-se a Santa Marta, i un llarg etcètera.

Fa deu anys tot eren bons auguris. Francesc, home d'esperança, no s'ha tirat enrere, tot i que els entrebancs són grossos. Ja ho sabeu. En un altre moment serà oportú parlar de les moltes llavors que el bisbe de Roma ha sembrat durant aquest temps; ara, tots hem de ser bona terra perquè fructifiquin. Laus Déo per al papa Francesc.

 

   Josep M. Jubany

12 de març 2023

Reflexions a la Paraula de Déu

A l'Església antiga, el temps de quaresma era el període en què els catecúmens es preparaven per rebre el baptisme a la vetlla de Pasqua. En l'actualitat la litúrgia quaresmal conserva aquesta intenció. Tant les lectures bíbliques com les pregàries de les misses dominicals, ens recorden la nostra condició de batejats, perquè tot aprofundint en allò que significa la nostra condició de cristians, renovem joiosament i solemnement les promeses baptismals la nit de Pasqua,.

Cada tres anys, a l'anomenat cicle A, llegim a les lectures bíbliques del tercer, quart i cinquè diumenge de quaresma, tres passatges de l'evangeli de Sant Joan, que subratllen l'aspecte baptismal. Aquests passatges joànics (per cert, molt llargs) són el diàleg de Jesús amb la samaritana, on se'ns mostra Jesús com l'aigua de la vida; la guarició del cec de naixement, on Jesús es mostra com la llum del món, i la resurrecció de Llàtzer, on Jesús es mostra com la vida.

L'escena de l'evangeli d'avui està escrita com una obra de teatre. Hi ha actors que venen i se'n van, diàlegs mitjançant els quals es va descobrint qui és cada personatge, els neguits que tenen i, fins i tot, algun secret amagat. I com a grans protagonistes d'aquesta escena, Jesús i la dona samaritana (innominada). No tinc espai per comentar tot el text i per aquest motiu em fixaré en la trobada de Jesús i la dona, i en la primera part de la conversa que mantenen tots dos.

Si l'escena fos una obra de teatre, certament que sorprendria, i molt, als lectors de l'evangeli de sant Joan del segle I, ja que els semblaria un plantejament molt improbable. Un Jesús "cansat de caminar", és un Jesús molt humà que fa camí. Un Jesús "que assegut bonament a la vora del pou", demana aigua a una dona samaritana.  L'estranyesa ve, entre altres motius, perquè, els jueus no es feien amb els samaritans, i també perquè a les sinagogues s'ensenyava que els homes que s'aturaven a parlar en públic amb dones eren maleïts. Per a més inri, com es veurà a la conversa posterior, la samaritana era una dona de mala reputació (havia tingut cinc marits i ara vivia amb un home sense ser-hi casada).

Jesús té set, això ens evoca la crucifixió; a la Creu el Senyor tornarà a dir "tinc set" (Jn 19, 28). El Senyor demana a aquella dona un gest d'hospitalitat, i, a l'evangeli de Mateu el Senyor dirà: “tothom qui doni un got d'aigua fresca a un d'aquests petits només perquè és deixeble meu, en veritat us dic que no quedarà sense recompensa” (Mt 10,42). La dona no acaba d'entendre la petició. A partir d'aquest moment, Jesús es manifestarà com l'aigua de la vida, "Si sabessis què vol donar-te Déu i qui és el qui et demana que li donis aigua, ets tu qui li hauries demanat aigua viva, i ell te l'hauria donada i també: “l'aigua que jo li donaré es convertirà en una font que brollarà sempre dintre d'ell per donar-li vida eterna".

Quaresma, temps per valorar, estimar l'aigua de la vida eterna que se'ns donà en el baptisme. Ara, una vegada més, Jesús ens l'ofereix. Ell "té set" del nostre amor i de la nostra hospitalitat, i Ell, amb la seva aigua (amor baptismal), sacia la nostra set d'amor.

Josep M. Jubany

11 de març 2023

La setmana dia a dia

Dilluns, 13  

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Segona Conferència Quaresmal a les 19.30h

 

Dimarts,14 

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

 

Dimecres, 15

Trobada del grup de pregària, a 2/4 de 8 del vespre

 

Dissabte, 18

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda

10 de març 2023

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 12:

Diumenge III de Quaresma

 

Proper diumenge dia 19:

Diumenge IV de Quaresma, anomenat també Domenica Laetare o Diumenge de la rosa

Dia del seminari

09 de març 2023

El nou paradigme econòmic: l'ecologia socioambiental

El món s’enfronta a una sèrie de reptes a nivell econòmic, social i espiritual com poques vegades havíem viscut durant els darrers 100 anys malgrat les dues guerres mundials i la creixent onada de desigualtat entre regions i països com ha demostrat la recent pandèmia de la covid19. Una  de les veus que clarament demana i mostra un camí de transformació és la del papa Francesc que reivindica una visió en què radicalment es fixa la mirada en la persona, la solidaritat entre pobles i la conservació del medi ambient.

En aquest marc, des de la Fundació Valors Humans i la Casa d’Espiritualitat Sant Felip Neri proposen un diàleg obert amb Emilce Cuda, Delegada Pontifícia per a l’Amèrica Llatina, en què es podrà compartir els elements principals d’aquesta nova economia, així com els principals desafiaments econòmics, socials, i espirituals.

En diàleg amb Ramon M.Nogués, escolapi i catedràtic d’Antropologia Biològica, i en debat amb tots els participants es proposaran els elements centrals d’aquest nou plantejament  i les claus per poder-hi avançar.

La sessió és oberta amb places limitades.

info@casaespiritualitat.barcelona 

Aquest acte tindrà lloc el proper diumenge 2 d’abril  tindrà lloc a la Casa d’Espiritualitat Sant Felip Neri (C(Nena Casas, 47 de Barcelona), a les 17 hores. 

Horari:

17:00 h: presentació: Mns.Sergi Gordo, bisbe auxiliar de Barcelona

17:15 h: conferència Emilce Cuda

18:00 h: descans

18:15 h: diàleg amb Ramon M.Nogués

19:00 h: debat amb els participants de l’acte



08 de març 2023

Les vostres guerres, les nostres morts

Ens toca tornar a dir ‘No a la guerra’. L’actual agressió militar del govern rus contra la població ucraïnesa, fruït de la tensió acumulada des de fa vuit anys, impacta en la vida de desenes de milions de persones i empeny el conjunt de la humanitat cap al desastre. Davant d’aquesta agressió, les entitats, moviments socials, partits i sindicats que impulsem aquest manifest som aquí, primer de tot, per rebutjar aquesta agressió i per mostrar la nostra solidaritat amb totes les víctimes d’aquesta guerra, i sumar-nos al crit de desenes de capitals europees.

La nostra solidaritat és amb la ciutadania d’Ucraïna i amb les víctimes d’aquesta i de totes les altres guerres actives arreu. És amb les persones que han hagut d’abandonar casa seva i als seus éssers estimats i buscar refugi en altres països. Segons l’ACNUR, fins a cinc milions de persones poden veure’s obligades a marxar de casa seva. Per elles i per tantes altres en cerca de refugi arreu del món, sense distinció d’origen, defensarem la seva protecció i seguretat: casa nostra, és casa vostra! El nostre suport també és per a totes les persones valentes que es manifesten als carrers de Moscou i a altres ciutats de Rússia per protestar contra les accions del seu govern, malgrat la repressió. Ja són milers de persones detingudes en pocs dies.

Però, més enllà de les mostres de solidaritat i les declaracions de condemna, cal passar a l’acció per aturar la violència. Estem davant de la pitjor crisi ecosocial de la història, i les guerres agreugen aquesta situació perquè generen destrucció i més contaminació, fets incompatibles amb la vida. Necessitem que els nostres governs actuïn per aturar l’escalada bel·licista abans de caure en una guerra de proporcions devastadores. Durant molt de temps, hem demanat que es treballés per la pau, el desarmament, la fi del comerç d’armes i la prevenció d’una escalada bèl·lica davant les tensions generades a l’est d’Ucraïna. Però, avui que el conflicte s’ha intensificat, fem una crida per tal:

1. Que els governs de la Unió Europea, incloent-hi l’Estat espanyol, i el conjunt de la comunitat internacional dediquin tots els esforços al seu abast per aconseguir –per la via de la negociació, solidaritat econòmica i propostes pacificadores – un cessament integral de les hostilitats i la retirada de totes les tropes d’Ucraïna.

2. Que la comunitat internacional proporcioni i garanteixi l’accés a l’assistència humanitària i la protecció internacional a la població d’Ucraïna, inclosa la població desplaçada i refugiada per raó del conflicte. La Unió Europea ha d’activar vies legals i segures de manera immediata, i el govern espanyol ha de posar els mecanismes per fer una acollida real digna, assegurant que es respectin el drets de les dones i dels infants. Els governs de la Generalitat i ajuntaments han de tenir un rol de lideratge en aquesta acollida.

3. Que la comunitat internacional esmerci tots els esforços necessaris per iniciar un procés real de diàleg que garanteixi el ple compliment del dret internacional. Cal que la UE i les Nacions Unides impulsin iniciatives de construcció de pau que acullin tots els actors, inclosa la societat civil dels països implicats i, especialment, les dones, per tal que puguin oferir solucions innovadores i pacífiques que treballin per a una solució negociada. Tot això passa per evitar un augment dels pressupostos militars perquè ens portaria a una escalada bèl·lica devastadora. No hi ha solució militar possible: cal rebutjar el model de seguretat hegemònic militar mundial, i de l’OTAN en particular, abordar les causes estructurals de la guerra i evitar prendre mesures que augmentin el patiment i les tensions del conflicte.

 Justícia i Pau

07 de març 2023

Comunicat de la comissió econòmica

Benvolguts/benvolgudes,

Des de sempre, a la nostra comunitat hem tingut l’objectiu que els diners no impedeixin ni perjudiquin l’acolliment ni la predicació del missatge de l’Evangeli. Per aquest motiu mai s’ha passat la safata durant les celebracions, no hi ha estipendis per a la celebració de sagraments o per “encomanar misses”, etc.  Però, uns locals com els nostres, per funcionar amb dignitat, generen tot un seguit de despeses fixes d’aigua, llum, gas, neteja, personal, a les quals cal sumar-hi material per al culte, trobades de la comunitat, la nostra contribució al Fons Comú Diocesà, i un llarg etc.

Tot i que darrerament hem rebut un ajut en forma de llegat, les previsions ens indiquen que el seu efecte tindrà una durada curta, en gran part degut a què comportarà un augment important de la nostra contribució al Fons Comú Diocesà durant els propers 12 mesos.

És per això, que la comissió d’economia de la comunitat ens fa una crida a millorar el finançament de tots els serveis de la comunitat i fer front als costos creixents del manteniment d’aquests serveis, alhora que agraeix el seu suport a totes les persones que actualment estan fent una aportació econòmica i als qui, de forma anònima, fan un donatiu a les bústies de la d’entrada de la capella o mitjançant  targeta bancària o bizum.

Així doncs, suggerim a aquells que ja contribueixen mitjançant subscripció o donatiu, i en la mesura que puguin, que augmentin la seva aportació; a aquells que encara no ho fan, els demanem que prenguin consciència de la necessitat de la seva col·laboració, la qual es pot fer mitjançant subscripció, posant-se en contacte amb secretaria, mitjançant donatiu, a través de targeta bancària amb el dispositiu que hi ha a l’entrada de la capella, o a través de les bústies de l’entrada o mitjançant bizum.

Moltes gràcies, 

La comissió econòmica