En
la mort d'en Josep M Lari
El
dimecres dia 2 d’octubre moria, amb molta pau i envoltat dels seus
familiars i amics, en Josep M. Lari. En Josep Maria ha estat
durant gairebé quaranta anys el responsable de la
confecció i la redacció del Full informatiu que teniu a les
mans; ho va ser fins al mes de juny, moment en què es veié obligat
a deixar-ho per raons de salut. En Josep Maria, juntament amb la
seva esposa Montserrat, ha estat un dels molts obrers que han
treballat per anar construint la nostra comunitat de Sant Ildefons,
que enguany celebra el 75è aniversari. Reitero l'agraïment de la
comunitat de Sant Ildefons i el meu propi, que ja vaig expressar en
aquestes mateixes pàgines, quan en Josep Maria es va veure obligat a
deixar les responsabilitats que el lligaven al Full.
El
divendres dia 4, en una emotiva eucaristia, en vàrem celebrar les
exèquies a l'església de la comunitat de Sant Ildefons. A
continuació trobareu l'homilia que vaig pronunciar en aquella
celebració.
Josep
Maria, gràcies per tot. El teu testimoni perdurarà en
nosaltres, és el millor llegat que ens podies deixar. Frueix de
l'estança eterna que el Senyor té preparada per a les persones
bones.
Homilia
Amics.
Avui, quatre d'octubre, l'Església celebra la festa de Sant Francesc
d'Assis. Segons diuen les cròniques, uns dies abans de morir,
Francesc d'Assis va deixar acabat el famós poema Càntic de
les Criatures. Es tracta d'un cant a Déu per mitjà de les
criatures: el Sol, la lluna i les estrelles, el vent, l'aigua, el foc
i la mare Terra. En totes aquestes criatures, per ser creació de
Déu, el Poverello hi trobava Déu i s'extasiava. Al
final del poema, que és un cant a la vida, també dona les gràcies
per la germana mort corporal. La mort, segons el sant d'Assís, és
com el Sol o l'aigua, una germana. Va aparellada a la vida.
En
aquesta celebració emotiva per la mort del bon amic Josep
Maria Lari, he volgut començar recordant la mort del pobrissó
d'Assís, i el seu Càntic de les criatures, perquè salvant
les distàncies, hi he trobat moltes similituds amb la mort d'en
Josep Maria.
Permeteu-me
que us les expliqui. En Josep Maria, ho sabem tots els que l'hem
conegut i apreciat, era una persona que estimava la vida. Una prova
del seu amor per la vida va ser la seva professió de pediatre; com
em recordava ahir la família, ell va ajudar moltes persones a viure
i també les va acompanyar en el moment de morir.
Segur
que ajudant a viure i, si calia, acompanyant en el moment de la mort,
juntament amb altres vivències, va anar adquirint una saviesa humana
i espiritual que s'ha manifestat de forma resplendent els darrers
dies de la seva vida. Uns últims moments que m'han recordat la mort
de Francesc d'Assís, i us diré perquè.
Diumenge
passat, amb en Mn Xavier Dou vàrem visitar en Josep Maria
a casa seva, i així que em va veure em va dir, amb una veu ja molt
apagada, que volia parlar amb mi; com que no era una conversa
qualsevol, em demanà que mogués la cadira en què seia per
poder-nos mirar de cara. Amb emoció compartida ell em va voler dir
que havia fruït molt de la vida, que sentia una profunda estimació
i un profund agraïment a la família; també em va voler subratllar
la seva fe en Jesús. Les seves paraules, ara m’evoquen la primera
part del Càntic de les Criatures, l’agraïment a Déu pel
do de la vida. Però, immediatament, també em parlà de la seva
mort; ho va fer d'una manera serena, tot acceptat la malaltia que
patia. Com sant Francesc, després de donar gràcies per la vida,
acollia, amb molta pau, la germana mort. “Lloat sies, senyor,
per la germana nostra la mort corporal, [...] Beat
aquell qui es trobarà dins tes santíssimes voluntats, car la
mort segona no li farà cap mal! Cantava el sant d’Assis.
Aquesta
mateixa conversa confidencial, veritable testament espiritual, en
Josep Maria va voler-la tenir amb altres persones, amb la seva
família i amb Mn. Lluís i Mn. Xavier.
Un
segon moment va ser dimarts, immediatament després de la seva mort.
Envoltant el seu cos sense vida, la Montserrat i els seus fills i
alguns familiars, improvisàrem una oració per la qual ens vam fer
mútuament partícips dels nostres sentiments. Una gran tristesa,
però també un gran agraïment pel testimoni que ens ha deixat en
Josep Maria. Sense dir-les explícitament, fèiem nostres les
paraules que pronunciaré al final de la celebració: “Us
donem gràcies per tots els beneficis que li heu fet durant la seva
vida mortal, i també per haver-nos donat així a nosaltres un senyal
de la vostra bondat...”
Només
Déu veu el cor de les persones, només Ell pot jutjar,
però nosaltres podem i hem d'agrair el testimoni i el llegat que ens
han deixat les bones persones.
En
nom de la comunitat de Sant Ildefons, agraïm a en Josep Maria la
seva incommensurable estima i col·laboració a la parròquia. La
nostra comunitat, enguany celebra el setanta-cinc anys de
la seva fundació. Ens sentim cofois per aquest aniversari, perquè,
com diu l'Escriptura, el celebrem envoltats d'un núvol tan gran
de testimonis.
En
aquests setanta-cinc anys hi ha molts fets que testimonien el bon fer
de moltes persones. En Josep Maria fou un bon cronista de tot això.
No cal que lloï i ponderi la seva gran dedicació a la redacció del
Full informatiu de la nostra parròquia; ja ho vaig fer a
començaments d'estiu, al mateix Full, quan ell, amb molta
pena, em va dir que no se’n podia continuar ocupant.
Tots
els qui som aquí, família, amics, membres de la comunitat de Sant
Ildefons, estem consternats; fa uns mesos no hauríem pronosticat per
a en Josep Maria un desenllaç tan ràpid. A l'evangeli hem escoltat.
"Que els vostres cors s'asserenin. Creieu en Déu, creieu
també en mi. A casa del meu Pare hi ha moltes estances; si no hi
fossin, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada?"
Jesús les adreçava en el darrer Sopar als seus apòstols, que també
estaven desconcertats per tot allò que vivien en aquelles
hores dramàtiques.
Ara,
cal que escoltem i guardem en el nostre si, les paraules que en Josep
Maria havia interioritzat durant molt de temps, bona prova d'això
és que sempre portava a la seva cartera el fragment de Joan que avui
hem proclamat.
Segur
que en Josep Maria, com Tomàs i com molts de nosaltres, davant de
les cruïlles difícils i dels entrebancs de la vida, es devia
preguntar: quin camí haig de seguir? i feia confiança a Jesús, que
li deia: Jo soc el camí, la veritat i la vida.
Ara
em dirigeixo directament a en Josep Maria. Josep Maria, celebrem
aquesta eucaristia del teu comiat a la parròquia de Sant Ildefons.
Tu, dies abans de la teva defunció, vas manifestar el teu desig que
es fes aquí. Sant Ildefons ha estat la teva segona casa. Ara,
aquesta església i la casa estarà més buida sense la teva
presència. Et trobarem molt a faltar en molts actes, especialment el
diumenge a les 8 del vespre, a la missa celebrada per Ramon Maria
Nogués quan des de la sagristia, juntament amb Montserrat, vetllaves
per tot el que calia.
Personalment,
trobaré a faltar les converses del final de la missa, en què
parlàvem de tot i manifestaves la teva catalanitat, la preocupació
per la cultura i la política del país, i expressaves els teus
comentaris i inquietuds sobre el moment eclesial.
Josep
Maria, sempre va ser molt gran el teu desig de no viure una fe
acrítica, volies donar raó de la teva esperança, per aquest motiu
eren molt enriquidores les teves preguntes i comentaris sobre
aspectes de la fe i de la moral.
Josep
Maria, a la Vetlla Pasqual i la nit de Nadal et cuidaves que en el
moment del càntic del Glòria sonessin les campanes al
temple. Ara, les campanes no toquen aquí, sinó a les estances que
Jesús ens diu que marxa a preparar-nos; i ho fan perquè tu ja has
ocupat la teva. A la primera lectura hem llegit: “Les ànimes
dels justos estan en mans de Déu”. Josep Maria, si estàs
en mans de Déu, estàs en bones mans. I això a nosaltres
ens dona consol i pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada