És “per Jesucrist , Senyor nostre” que ens són obtingudes les benediccions del Pare, la glòria del qual resplendeix damunt el rostre del seu Fill. 2C 4:6
Fa 2 dies
31 de desembre 2016
29 de desembre 2016
50a Jornada Mundial de la Pau “La No-violència: un estil de política per la pau”
El Papa Francesc ja ha anunciat el missatge per a la propera Jornada Mundial de la Pau del pròxim 2017. L'eix central d'aquest missatge serà el de la violència i la pau com a origen de dues maneres oposades de construir la societat.
La perpetuació i proliferació de la violència porta a negatives i greus conseqüències socials, visibles avui a la nostra societat: fam, misèria, destrucció de cases, pobles i ciutats. El Sant Pare reflecteix aquesta situació amb l'expressió d'una "tercera guerra mundial per parts". Al contrari, la pau té conseqüències socials positives i permet realitzar un veritable progrés. És per aquesta raó que moure's en els espais del que sigui possible i se'ns deixi, a través de les negociacions de pau, és el millor camí.
La no-violència ha d'adquirir un significat més ampli i nou: no només ha de ser una aspiració, desig, rebuig moral, sinó que ha de ser un enfocament polític realista, obert a l'esperança.
Es tracta d'un mètode polític fundat en la primícia de la llei. Si salvaguardem els drets de cada persona i la mateixa dignitat per a tothom sense discriminació ni distinció, la no-violència, entesa com un mètode polític pot construir una via realista i plena d'esperança per superar, entre d’altres, els conflictes armats. Des d'aquesta perspectiva és important que sempre es reconegui la força del dret, en contra del dret a la força.
A través d'aquest missatge, el Papa Francesc desitja indicar un ulterior pas, un camí d'esperança conforme a les presents circumstàncies històriques: per obtenir la resolució de les controvèrsies a través de la negociació, evitant que degenerin en conflictes armats. Dins d'aquesta perspectiva trobarem el respecte per la història i la identitat de tots els Pobles, i la idea de la superioritat moral d'una part sobre l'altra serà derrotada. Al mateix temps, això no significa que una Nació pugui sentir-se indiferent cap a les tragèdies d'altres nacions. En canvi, significa reconèixer el primat de la diplomàcia sobre el fragor de les armes. El comerç mundial de les armes és de tal magnitud que, en general, és subestimat. El tràfic il·lícit de les armes amb freqüència sosté la major part dels conflictes en el món. La no-violència com una tàctica política pot fer molt per combatre aquest flagell.
La Jornada Mundial per la Pau, ha estat instituïda per al Papa Pau VI i se celebra cada any el dia 1 de gener.
La perpetuació i proliferació de la violència porta a negatives i greus conseqüències socials, visibles avui a la nostra societat: fam, misèria, destrucció de cases, pobles i ciutats. El Sant Pare reflecteix aquesta situació amb l'expressió d'una "tercera guerra mundial per parts". Al contrari, la pau té conseqüències socials positives i permet realitzar un veritable progrés. És per aquesta raó que moure's en els espais del que sigui possible i se'ns deixi, a través de les negociacions de pau, és el millor camí.
La no-violència ha d'adquirir un significat més ampli i nou: no només ha de ser una aspiració, desig, rebuig moral, sinó que ha de ser un enfocament polític realista, obert a l'esperança.
Es tracta d'un mètode polític fundat en la primícia de la llei. Si salvaguardem els drets de cada persona i la mateixa dignitat per a tothom sense discriminació ni distinció, la no-violència, entesa com un mètode polític pot construir una via realista i plena d'esperança per superar, entre d’altres, els conflictes armats. Des d'aquesta perspectiva és important que sempre es reconegui la força del dret, en contra del dret a la força.
A través d'aquest missatge, el Papa Francesc desitja indicar un ulterior pas, un camí d'esperança conforme a les presents circumstàncies històriques: per obtenir la resolució de les controvèrsies a través de la negociació, evitant que degenerin en conflictes armats. Dins d'aquesta perspectiva trobarem el respecte per la història i la identitat de tots els Pobles, i la idea de la superioritat moral d'una part sobre l'altra serà derrotada. Al mateix temps, això no significa que una Nació pugui sentir-se indiferent cap a les tragèdies d'altres nacions. En canvi, significa reconèixer el primat de la diplomàcia sobre el fragor de les armes. El comerç mundial de les armes és de tal magnitud que, en general, és subestimat. El tràfic il·lícit de les armes amb freqüència sosté la major part dels conflictes en el món. La no-violència com una tàctica política pot fer molt per combatre aquest flagell.
La Jornada Mundial per la Pau, ha estat instituïda per al Papa Pau VI i se celebra cada any el dia 1 de gener.
27 de desembre 2016
Campanya de recollida de llibres i joguines
25 de desembre 2016
Reflexions a la Paraula de Déu
Fa dies, al pensar que havia d'escriure aquest comentari de Nadal, no sabia què dir, trasbalsat com estic tot jo. La nostra societat s'escarrassa, cada any una mica més, en buidar el significat de Nadal. Llums sense referència al naixement del Crist. Bogeria del comprar, del menjar i del beure. Mentre, ens hem acostumat a veure al telenotícies civils innocents massacrats a Alep, destrucció de la ciutat, dels hospitals, i dels cascos blancs que rescataven persones sota la runa que deixaven les bombes. I Semblantment a Mossul, a Egipte i a altres parts del món. Veiem morir éssers humans, el «crim» dels quals és només fugir de casa seva, de la fam i de la mort, tot buscant un lloc on viure amb seguretat, simplement una vida humana. I molts de nosaltres -sense mirar tampoc els que pateixen a casa nostra- ens fem indiferents, en la nostra comoditat i vida benestant.
Em trasbalsa, Senyor, veure i constatar la ineficàcia de la teva vinguda. Els profetes que t'anunciaven parlaven del Poble que caminava a les fosques i veia una gran llum. Parlaven de com aquells afeixugats per jous, que duien una barra a l'espatlla, oprimits pels garrots dels seus opressors, serien alliberats, perquè tu, Senyor, ho trossejaries tot. Doncs no, Senyor, d'això res. Només cal obrir els ulls i mirar el món. Com si les paraules dels profetes fossin buides, simplement la projecció del nostre desig, mai realitzat, i sempre perseguit.
Potser, Senyor, si ens fessis entendre que els nostres pensaments no són els teus, ni els nostres camins els teus camins... Fes-nos entendre que l'encarnació -com diu Melloni- no vol dir que ens visitis, sinó que esdevens nosaltres, finit, limitat, i injustament tractat, menystingut i turmentat. Lluny d'algunes nadales que cantàvem quan érem nens, potser començarem a veure una llum, quan ens sentim a les fosques.
Perquè tu, Senyor, justament quan eres turmentat, humiliat i mort injustament, en lloc de morir amb odi i desig de revenja, vas morir entregat al Pare en qui havies confiat, oferint el perdó als teus botxins. I Justament li vas dir al Pare, Abbà (Papà), quan estaves a Getsemaní, i a la creu, abandonat per ell. Llavors entendré que tu no actues com un Deus ex machina, intervenint màgicament en el món, sinó que som nosaltres -deixant-te néixer al nostre cor- els qui hem de construir, amb tu, el món que anunciaven els profetes.
Gràcies per haver nascut! Confiaré en tu, que pots desactivar el nostre egocentrisme que ens converteix en monstres els uns pels altres, i tornaré a somriure el dia de Nadal.
Santiago Quijano
Em trasbalsa, Senyor, veure i constatar la ineficàcia de la teva vinguda. Els profetes que t'anunciaven parlaven del Poble que caminava a les fosques i veia una gran llum. Parlaven de com aquells afeixugats per jous, que duien una barra a l'espatlla, oprimits pels garrots dels seus opressors, serien alliberats, perquè tu, Senyor, ho trossejaries tot. Doncs no, Senyor, d'això res. Només cal obrir els ulls i mirar el món. Com si les paraules dels profetes fossin buides, simplement la projecció del nostre desig, mai realitzat, i sempre perseguit.
Potser, Senyor, si ens fessis entendre que els nostres pensaments no són els teus, ni els nostres camins els teus camins... Fes-nos entendre que l'encarnació -com diu Melloni- no vol dir que ens visitis, sinó que esdevens nosaltres, finit, limitat, i injustament tractat, menystingut i turmentat. Lluny d'algunes nadales que cantàvem quan érem nens, potser començarem a veure una llum, quan ens sentim a les fosques.
Perquè tu, Senyor, justament quan eres turmentat, humiliat i mort injustament, en lloc de morir amb odi i desig de revenja, vas morir entregat al Pare en qui havies confiat, oferint el perdó als teus botxins. I Justament li vas dir al Pare, Abbà (Papà), quan estaves a Getsemaní, i a la creu, abandonat per ell. Llavors entendré que tu no actues com un Deus ex machina, intervenint màgicament en el món, sinó que som nosaltres -deixant-te néixer al nostre cor- els qui hem de construir, amb tu, el món que anunciaven els profetes.
Gràcies per haver nascut! Confiaré en tu, que pots desactivar el nostre egocentrisme que ens converteix en monstres els uns pels altres, i tornaré a somriure el dia de Nadal.
Santiago Quijano
24 de desembre 2016
Felicitació de Nadal 2016
Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor.
Amics, amigues: Avui, en totes les celebracions escoltarem aquest joiós anunci que l'àngel adreçà als pastors, i no sols als pastors, sinó també a tots els homes i dones de bona voluntat.
Avui ens saludarem els uns altres amb un efusiu: Bon Nadal!
Bon Nadal! Tenim molts motius per felicitar-nos. Ens felicitem perquè, amb el naixement de l'Infant Jesús, Déu ha entrat a la nostra història. L'Emmanuel, Déu amb nosaltres, s'ha fet un com nosaltres, s'identifica amb cada home i dona. L'Encarnació de Déu dignifica la humanitat. Ja no ens és lícit menysprear ningú, per petit i miserable que sigui. Déu és amb nosaltres. És l'home. No es pot destruir cap home ni cap dona. No és permès d'humiliar ningú. No és permès d'odiar. Nadal és la gran festa de tots els homes i dones de bona voluntat.
Bon Nadal! Aquests dies es multiplicaran les trobades familiars i amb amics. És bonic asseure’s al voltant de la taula junt a persones que formen part de diferents generacions d'una mateixa família. Són dies que s'estimen molt les presències, es lamentem les absències, es recorden entranyablement les persones difuntes. Pels creients, aquests dies de Nadal són una mostra que és cert el que Maria, la mare de Jesús, va cantar en el Magnificat. El seu amor s'estén de generació en generació.
I enmig del brogit d'aquestes festes és bo que recordem els colpidors versos de Joan Salvat-Papasseit: Demà posats a taula oblidarem els pobres / -i tan pobres com som- / Jesús ja serà nat. / Ens mirarà un moment a l'hora de les postres / i després de mirar-nos arrencarà a plorar. Respectant les conviccions de tothom, per a nosaltres, els creients, el motiu de la nostra alegria, de les nostres festes, de les nostres trobades, és el naixement de Jesús. La gatzara, la compra de regals, els suculents dinars, no ens han de fer oblidar el dolor i els sofriments de tants. És més, aquests dies, cal que siguem conscients de la gran distància que hi ha entre el que nosaltres gaudim i el que molts sofreixen. Són dies per a la caritat en majúscules, per reafirmar el nostre compromís per un món més just, per no identificar-nos amb polítiques i economies insolidàries.
Bon Nadal! Aquest és el meu desig més sincer per a tots els que formeu part de la comunitat de sant Ildefons, pels que ens veiem habitualment en les celebracions; pels que no podeu venir gaire sovint, però us sentiu identificats amb la nostra comunitat; pels qui per culpa de l'edat o de la malaltia ens seguiu des de casa vostra o des de la residència; pels que en algun moment heu compartit amb nosaltres, vivències, però ara us sentiu un xic o molt allunyats.
Bon Nadal! als infants i joves de l'esplai, de l’escoltisme, de les catequesis, felicitació que és extensiva als monitors, caps, catequistes i famílies.
Bon Nadal! a tots els qui participeu dels consells parroquials, dels grups de pregària i reflexió, als que dediqueu temps com a voluntaris a la nostra comunitat, als qui treballeu a la parròquia.
Bon Nadal! a les persones que heu vingut a casa nostra a cercar treball, a la borsa de treball; als que veniu a buscar ajuda al banc d'aliments Adrià Trescents; als qui sou atesos per Càritas parroquial, o heu vingut perquè us atenguessin al despatx parroquial
Bon Nada! als companys mossens de la nostra comunitat.
Bon Nadal! a tots!
Josep m Jubany, rector
Amics, amigues: Avui, en totes les celebracions escoltarem aquest joiós anunci que l'àngel adreçà als pastors, i no sols als pastors, sinó també a tots els homes i dones de bona voluntat.
Avui ens saludarem els uns altres amb un efusiu: Bon Nadal!
Bon Nadal! Tenim molts motius per felicitar-nos. Ens felicitem perquè, amb el naixement de l'Infant Jesús, Déu ha entrat a la nostra història. L'Emmanuel, Déu amb nosaltres, s'ha fet un com nosaltres, s'identifica amb cada home i dona. L'Encarnació de Déu dignifica la humanitat. Ja no ens és lícit menysprear ningú, per petit i miserable que sigui. Déu és amb nosaltres. És l'home. No es pot destruir cap home ni cap dona. No és permès d'humiliar ningú. No és permès d'odiar. Nadal és la gran festa de tots els homes i dones de bona voluntat.
Bon Nadal! Aquests dies es multiplicaran les trobades familiars i amb amics. És bonic asseure’s al voltant de la taula junt a persones que formen part de diferents generacions d'una mateixa família. Són dies que s'estimen molt les presències, es lamentem les absències, es recorden entranyablement les persones difuntes. Pels creients, aquests dies de Nadal són una mostra que és cert el que Maria, la mare de Jesús, va cantar en el Magnificat. El seu amor s'estén de generació en generació.
I enmig del brogit d'aquestes festes és bo que recordem els colpidors versos de Joan Salvat-Papasseit: Demà posats a taula oblidarem els pobres / -i tan pobres com som- / Jesús ja serà nat. / Ens mirarà un moment a l'hora de les postres / i després de mirar-nos arrencarà a plorar. Respectant les conviccions de tothom, per a nosaltres, els creients, el motiu de la nostra alegria, de les nostres festes, de les nostres trobades, és el naixement de Jesús. La gatzara, la compra de regals, els suculents dinars, no ens han de fer oblidar el dolor i els sofriments de tants. És més, aquests dies, cal que siguem conscients de la gran distància que hi ha entre el que nosaltres gaudim i el que molts sofreixen. Són dies per a la caritat en majúscules, per reafirmar el nostre compromís per un món més just, per no identificar-nos amb polítiques i economies insolidàries.
Bon Nadal! Aquest és el meu desig més sincer per a tots els que formeu part de la comunitat de sant Ildefons, pels que ens veiem habitualment en les celebracions; pels que no podeu venir gaire sovint, però us sentiu identificats amb la nostra comunitat; pels qui per culpa de l'edat o de la malaltia ens seguiu des de casa vostra o des de la residència; pels que en algun moment heu compartit amb nosaltres, vivències, però ara us sentiu un xic o molt allunyats.
Bon Nadal! als infants i joves de l'esplai, de l’escoltisme, de les catequesis, felicitació que és extensiva als monitors, caps, catequistes i famílies.
Bon Nadal! a tots els qui participeu dels consells parroquials, dels grups de pregària i reflexió, als que dediqueu temps com a voluntaris a la nostra comunitat, als qui treballeu a la parròquia.
Bon Nadal! a les persones que heu vingut a casa nostra a cercar treball, a la borsa de treball; als que veniu a buscar ajuda al banc d'aliments Adrià Trescents; als qui sou atesos per Càritas parroquial, o heu vingut perquè us atenguessin al despatx parroquial
Bon Nada! als companys mossens de la nostra comunitat.
Bon Nadal! a tots!
Josep m Jubany, rector
22 de desembre 2016
Celebració del 60è aniversari d’ordenació sacerdotal de Mn. Lluís Saumell
En acabar la celebració Mireia Galobart li va dedicar aquestes senzilles paraules d’agraïment:
“Cal donar-ne gràcies a Déu. Gràcies pels llargs anys de prevere, la majoria d'ells Mn Lluís els ha exercit en la nostra comunitat. Gràcies per tots els beneficis que hem rebut del seu ministeri. Gràcies per la seva amistat i bonhomia.
Tots els que l’hem conegut som conscients de les seves qualitats... que les ha posat al servei de la comunitat... quan el veiem a ell ja no patim per les cançons... la seva veu dóna seguretat i harmonia a la Comunitat... els anys que ha estat rector ens ha ajudat a tots a participar en el creixement de la fe i de la vida parroquial.
Avui ens unim amb ell per agrair a Déu els seus dons i demanem que estigui entre nosaltres uns quants anys més per continuar gaudint de la seva amistat i companyia.
Gràcies Mossèn pel vostre servei i dedicació a la teva Parròquia.”
21 de desembre 2016
Trobades interreligioses de la Comunitat
Les trobades de la comunitat en aquest primer trimestre del curs han tingut un marcat caire interreligiós.
Amb motiu de l'any de la reforma, que es commemora els cinc-cents anys de la publicació de les tesis de Martí Luter contra les indulgències, el Consell pastoral considerà oportú organitzar una trobada per donar a conèixer els motius de la reforma i la personalitat del seu primer líder, Martí Luter. L'acte tingué lloc el dissabte dia 5 de novembre a les 5 de la tarda. En primer lloc es projectà la pel·lícula "Luter". És una pel·lícula biogràfica de l'any 2003 sobre la vida de Martí Luter (1483-1546), dirigida per Eric Till i protagonitzada per Joseph Fiennes. La pel·lícula ens narra la vida de Luter des la seva ordenació sacerdotal, essent monjo Agustí el 1505, fins a la Dieta d'Augsburg el 1530.
La pel·lícula ofereix una visió general bastant ajustada a la història real, encara que sense aprofundir en totes les causes que van enfrontar Luter amb la jerarquia catòlica. Com a resultat, un guió didàctic i entretingut, i una pel·lícula amb heroi; això sí, un heroi a qui amaguen els seus costats més foscos.
Com a complement de la pel·lícula, comptàrem amb la intervenció del Dr. Ignasi Fernández Terricabras, professor d'Història Moderna a la Universitat Autònoma de Barcelona, qui en una explicació molt amena, situà Luter en el seu temps. I ens explicà els motius que portaren Luter a emprendre la reforma religiosa.
Com que la reunió tingué lloc pocs dies després de la festa de Tots Sants, en acabar-la compartiren "panellets" i castanyes.
El dilluns dia 14 de novembre hi hagué la segona trobada interreligiosa. Aquesta vegada fou per conèixer la litúrgia i la pregària de la religió jueva. Ens reuniren a la Sinagoga del carrer de l’Avenir, on Jorge Burdman, responsable de la comunitat israelita, ens rebé i ens explicà de manera senzilla i didàctica, quin és el credo dels jueus, el sentit que té la Sinagoga i ens mostrà el rotlles que contenen el llibre més sagrat per a ells "la Torà". I sobretot en la seva explicació destacà que tots creiem en el mateix Déu, el Déu de la Creació i d'Abraham. I que en un món secularitzat, les religions, especialment les monoteistes (jueva, cristiana, islàmica), hem de treballar conjuntament per construir un món en pau, i testimoniar la Transcendència.
Les dues trobades foren molt concorregudes, per dir-ho amb una frase feta, "l'èxit sorprengué a la mateixa empresa". És una prova que el fet religiós té molt sentit per a molts, i interessa conèixer com altres confessions i religions viuen i practiquen la seva fe.
Josep m Jubany
Amb motiu de l'any de la reforma, que es commemora els cinc-cents anys de la publicació de les tesis de Martí Luter contra les indulgències, el Consell pastoral considerà oportú organitzar una trobada per donar a conèixer els motius de la reforma i la personalitat del seu primer líder, Martí Luter. L'acte tingué lloc el dissabte dia 5 de novembre a les 5 de la tarda. En primer lloc es projectà la pel·lícula "Luter". És una pel·lícula biogràfica de l'any 2003 sobre la vida de Martí Luter (1483-1546), dirigida per Eric Till i protagonitzada per Joseph Fiennes. La pel·lícula ens narra la vida de Luter des la seva ordenació sacerdotal, essent monjo Agustí el 1505, fins a la Dieta d'Augsburg el 1530.
La pel·lícula ofereix una visió general bastant ajustada a la història real, encara que sense aprofundir en totes les causes que van enfrontar Luter amb la jerarquia catòlica. Com a resultat, un guió didàctic i entretingut, i una pel·lícula amb heroi; això sí, un heroi a qui amaguen els seus costats més foscos.
Com a complement de la pel·lícula, comptàrem amb la intervenció del Dr. Ignasi Fernández Terricabras, professor d'Història Moderna a la Universitat Autònoma de Barcelona, qui en una explicació molt amena, situà Luter en el seu temps. I ens explicà els motius que portaren Luter a emprendre la reforma religiosa.
Com que la reunió tingué lloc pocs dies després de la festa de Tots Sants, en acabar-la compartiren "panellets" i castanyes.
El dilluns dia 14 de novembre hi hagué la segona trobada interreligiosa. Aquesta vegada fou per conèixer la litúrgia i la pregària de la religió jueva. Ens reuniren a la Sinagoga del carrer de l’Avenir, on Jorge Burdman, responsable de la comunitat israelita, ens rebé i ens explicà de manera senzilla i didàctica, quin és el credo dels jueus, el sentit que té la Sinagoga i ens mostrà el rotlles que contenen el llibre més sagrat per a ells "la Torà". I sobretot en la seva explicació destacà que tots creiem en el mateix Déu, el Déu de la Creació i d'Abraham. I que en un món secularitzat, les religions, especialment les monoteistes (jueva, cristiana, islàmica), hem de treballar conjuntament per construir un món en pau, i testimoniar la Transcendència.
Les dues trobades foren molt concorregudes, per dir-ho amb una frase feta, "l'èxit sorprengué a la mateixa empresa". És una prova que el fet religiós té molt sentit per a molts, i interessa conèixer com altres confessions i religions viuen i practiquen la seva fe.
Josep m Jubany
18 de desembre 2016
Reflexions a la Paraula de Déu
Déu amb nosaltres
La paciència de Déu no s'acaba mai. Jesucrist -Déu entre nosaltres, els homes- segueix aquí, sempre, ensenyant-nos que l'estimació és l'únic camí que ens porta a Déu. Estimem quan ens obrim als altres, quan escoltem els altres, quan treballem per als altres, quan acollim els que ens demanen ajut, quan compartim el nostre temps amb els que estan sols, orfes d'amistat. I molt més!
“Ni que passi per la vall tenebrosa, no tinc por de cap mal. Tu ets vora meu: la teva vara i el teu bastó em donen confiança” (Salms, 23:4). En els moments que la nostra fe passa per la vall tenebrosa i es dilueix per la falta d'atenció a les necessitats dels qui et segueixen, per l'immobilisme de molts dels responsables de l'església, Jesucrist-Déu entre els homes segueix aquí amb la seva misericòrdia, demanant-nos que sigui també la nostra misericòrdia la que es faci realitat vers tota la humanitat.
Jesucrist ens crida a cadascú de nosaltres a anunciar l'Evangeli de Déu -la bona nova de Déu- en la nostra vida, mitjançant les nostres paraules i les nostres actituds. Així farem extensiu el nostre coneixement de Jesucrist a tots els que ens envolten. Tots hi som convidats.
Déu intervé en Maria, l'omple l'Esperit Sant. Déu ja és entre nosaltres. No tinguem por: l'Esperit Sant ens guia pel camí de la vida, no mirem cap a un altre cantó! Ell ha vingut a salvar tota la humanitat de totes les malifetes que ha fet, que fem i que per desgràcia farem.
"En el cor d'aquest món continua present el Senyor de la vida que ens estima tant. Ell no ens abandona, no ens deixa sols, perquè s'ha unit definitivament a la nostra terra, i el seu amor sempre ens duu a trobar nous camins. Lloat sigui" (Carta encíclica Laudato si', de Francesc).
Pere Rius
La paciència de Déu no s'acaba mai. Jesucrist -Déu entre nosaltres, els homes- segueix aquí, sempre, ensenyant-nos que l'estimació és l'únic camí que ens porta a Déu. Estimem quan ens obrim als altres, quan escoltem els altres, quan treballem per als altres, quan acollim els que ens demanen ajut, quan compartim el nostre temps amb els que estan sols, orfes d'amistat. I molt més!
“Ni que passi per la vall tenebrosa, no tinc por de cap mal. Tu ets vora meu: la teva vara i el teu bastó em donen confiança” (Salms, 23:4). En els moments que la nostra fe passa per la vall tenebrosa i es dilueix per la falta d'atenció a les necessitats dels qui et segueixen, per l'immobilisme de molts dels responsables de l'església, Jesucrist-Déu entre els homes segueix aquí amb la seva misericòrdia, demanant-nos que sigui també la nostra misericòrdia la que es faci realitat vers tota la humanitat.
Jesucrist ens crida a cadascú de nosaltres a anunciar l'Evangeli de Déu -la bona nova de Déu- en la nostra vida, mitjançant les nostres paraules i les nostres actituds. Així farem extensiu el nostre coneixement de Jesucrist a tots els que ens envolten. Tots hi som convidats.
Déu intervé en Maria, l'omple l'Esperit Sant. Déu ja és entre nosaltres. No tinguem por: l'Esperit Sant ens guia pel camí de la vida, no mirem cap a un altre cantó! Ell ha vingut a salvar tota la humanitat de totes les malifetes que ha fet, que fem i que per desgràcia farem.
"En el cor d'aquest món continua present el Senyor de la vida que ens estima tant. Ell no ens abandona, no ens deixa sols, perquè s'ha unit definitivament a la nostra terra, i el seu amor sempre ens duu a trobar nous camins. Lloat sigui" (Carta encíclica Laudato si', de Francesc).
Pere Rius
17 de desembre 2016
Diumenge, 18
Sessió de la Catequesi familiar (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia
Dilluns, 19
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre
Dimarts, 20
Casal Sant Ildefons: Festa de Nadal amb torrons, neules i cava
Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre
Dimecres, 21
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària
Tercera i última trobada de Catequesi Litúrgica d'Advent i Nadal dirigida per Anton Ramon Sastre, a les 7 del vespre
Sessió de la Catequesi familiar (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia
Dilluns, 19
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre
Dimarts, 20
Casal Sant Ildefons: Festa de Nadal amb torrons, neules i cava
Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre
Dimecres, 21
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària
Tercera i última trobada de Catequesi Litúrgica d'Advent i Nadal dirigida per Anton Ramon Sastre, a les 7 del vespre
14 de desembre 2016
Celebrem el Perdó - Revisió de vida - Advent 2016
Mestre bo, què haig de fer per posseir la vida eterna? preguntà un bon home a Jesús. No fou gens difícil la resposta: “ja saps els manaments!”. La nostra fe és així de senzilla i d’humil i també gran i petita alhora. Forma part de la nostra vida i de la nostra manera de ser, encarnant-se en nosaltres sense adonar-nos del com i del per què. La resposta de Jesús hauria de ser també la nostra resposta. Petits i grans, savis o no entesos, homes i dones de bona voluntat, ens mostren cada dia un nou camí sovint ple de novetats i/o oblits. Sabem, tanmateix, que els oblits, quasi bé tots, són culpa nostra, sí, ben nostra. No busquem el silenci, ni la meditació, ni el penediment. Què volem o esperem, doncs?
-És el mateix ‘creure’ que ‘viure’ amb fe? -Quin espai de temps dediquem a la nostra reflexió per tal de viure, cada dia, poc o molt, el misteri de la nostra fe? -Si de veritat volem ser bons, quin ha de ser el nostre camí, la nostra veritat i la nostra vida? -N’hi ha prou en portar una vida piadosa o més aviat ens cal aconseguir un nivell alt de pietat i de misericòrdia? -Quina és la meva pregària de cada dia? -Podria ser la pregària del Pare nostre?
“Encara et manca una cosa: ven tot el que tens i reparteix-ho entre els pobres, i tindràs un tresor en el cel”. És un dur consell aquest que recomana l’evangeli. Donar-ho tot o compartir el patrimoni amb aquell qui realment necessita el nostre ajut, no ha de ser gens fàcil. Jo no sabria arribar a aquest extrem. Cal però tenir valor, molt valor, per arribar a assumir aquest manament. Pensem per on hauríem de començar el nostre intent de coratge i de generositat. Ho podem fer! Tanmateix, en el fons del nostre cor, en sentim la necessitat. Necessitem més valor del que tenim ara i també més fe, més esperança i més esperit de germanor. Hem de trobar aquest bon camí. No busquem excuses!
-Passo de llarg quan descobreixo la pobresa humana i la soledat d’aquells qui la pateixen? -Sabem acompanyar amb dolcesa els nostres malalts i els oferim el nostre humil ajut? -No hem sentit mai a dir: “que no sàpiga la teva mà esquerra allò que fa la teva mà dreta”? -Alguna vegada no hem sentit una mica -o molta- de vergonya davant la pobresa dels nostres germans? -La virtut de la caritat no hauria de ser present en les nostres consciències?
“Allò que és impossible als homes, és possible a Déu”. No, no podem passar de llarg, la nostra consciència gemega. Cal buscar una solució, un ajut, car tancar els ulls i no voler veure és un gest nefast. Hem de trobar la manera de no passar de llarg. Hem de ser misericordiosos, elegants, malgrat les nostres minses possibilitats. A més d’un somriure de germanor, hem de saber allargar braços i estrènyer mans per acollir i abraçar el germà i compartir amb ell benestar i amor. La nostra ment i el nostre cor haurien de conduir-nos per camins de santa humilitat i de santa pobresa com ho feu Jesús o sants com Francesc d’Assis i Clara d’Assis. Amb fe, esperança i amor tot és possible!
- Confio més en l’ajut que Déu ens dóna o bé creiem que no el necessitem pas? -Crec que és Déu qui necessàriament m’ha d’ajudar o bé que no ens cal massa aquest ajut diví? -Exercito cada dia els dons de la humilitat i de la senzillesa o bé no els crec gens ni mica necessaris? -Comparteixo diàriament amb els germans l’alegria de la fe, de l’esperança i de la caritat? -Reso, medito, contemplo, participo del do de la germanor?
-És el mateix ‘creure’ que ‘viure’ amb fe? -Quin espai de temps dediquem a la nostra reflexió per tal de viure, cada dia, poc o molt, el misteri de la nostra fe? -Si de veritat volem ser bons, quin ha de ser el nostre camí, la nostra veritat i la nostra vida? -N’hi ha prou en portar una vida piadosa o més aviat ens cal aconseguir un nivell alt de pietat i de misericòrdia? -Quina és la meva pregària de cada dia? -Podria ser la pregària del Pare nostre?
“Encara et manca una cosa: ven tot el que tens i reparteix-ho entre els pobres, i tindràs un tresor en el cel”. És un dur consell aquest que recomana l’evangeli. Donar-ho tot o compartir el patrimoni amb aquell qui realment necessita el nostre ajut, no ha de ser gens fàcil. Jo no sabria arribar a aquest extrem. Cal però tenir valor, molt valor, per arribar a assumir aquest manament. Pensem per on hauríem de començar el nostre intent de coratge i de generositat. Ho podem fer! Tanmateix, en el fons del nostre cor, en sentim la necessitat. Necessitem més valor del que tenim ara i també més fe, més esperança i més esperit de germanor. Hem de trobar aquest bon camí. No busquem excuses!
-Passo de llarg quan descobreixo la pobresa humana i la soledat d’aquells qui la pateixen? -Sabem acompanyar amb dolcesa els nostres malalts i els oferim el nostre humil ajut? -No hem sentit mai a dir: “que no sàpiga la teva mà esquerra allò que fa la teva mà dreta”? -Alguna vegada no hem sentit una mica -o molta- de vergonya davant la pobresa dels nostres germans? -La virtut de la caritat no hauria de ser present en les nostres consciències?
“Allò que és impossible als homes, és possible a Déu”. No, no podem passar de llarg, la nostra consciència gemega. Cal buscar una solució, un ajut, car tancar els ulls i no voler veure és un gest nefast. Hem de trobar la manera de no passar de llarg. Hem de ser misericordiosos, elegants, malgrat les nostres minses possibilitats. A més d’un somriure de germanor, hem de saber allargar braços i estrènyer mans per acollir i abraçar el germà i compartir amb ell benestar i amor. La nostra ment i el nostre cor haurien de conduir-nos per camins de santa humilitat i de santa pobresa com ho feu Jesús o sants com Francesc d’Assis i Clara d’Assis. Amb fe, esperança i amor tot és possible!
- Confio més en l’ajut que Déu ens dóna o bé creiem que no el necessitem pas? -Crec que és Déu qui necessàriament m’ha d’ajudar o bé que no ens cal massa aquest ajut diví? -Exercito cada dia els dons de la humilitat i de la senzillesa o bé no els crec gens ni mica necessaris? -Comparteixo diàriament amb els germans l’alegria de la fe, de l’esperança i de la caritat? -Reso, medito, contemplo, participo del do de la germanor?
12 de desembre 2016
60è aniversari de l'ordenació de Mn.Lluís Saumell
Cal donar-ne gràcies a Déu, gràcies pels llargs anys de prevere, la majoria d'ells, Mn. Lluís els ha exercit en la nostra comunitat.
Gràcies per tots els beneficis que hem rebut del seu ministeri.
Gràcies per la seva amistat i bonhomia.
Per aquest motiu us convidem a participar en l'Eucaristia del diumenge dia 18, a ¼ d'onze, missa que habitualment celebra Mn. Lluís, a on tindrem l'oportunitat de pregar per a ell i manifestar-li la nostra amistat i reconeixement.
11 de desembre 2016
Reflexions a la Paraula de Déu
Esperança malgrat tot
En aquest tercer diumenge d’Advent se’ns convida segons Isaïes a l’esperança. Ho dic des de la crida que ens fa a “enrobustir les mans, a afermar els genolls a advertir als cors alarmats que no tinguin por.“
Als creients no ens resulta fàcil avui mantenir l’esperança i sovint els nostres germans no creients ens pregunten, i potser nosaltres també ens preguntem, on és el nostre Déu. Des de la Fe podem dir amb Isaïes que malgrat tot és Déu qui ens salva. Una salvació que no sempre veiem definida i clara, però que des de l’experiència personal de Jesús, germà nostre, ens fa confiar en Déu.
És cert que moltes de les situacions del nostre món, en tots els àmbits, ens donen motius pel descoratjament, però nosaltres hem de ser, ara, els creients que empesos per la nostra esperança fem que les situacions de mal, que són moltes, es redrecin pel nostre compromís convençut de fer present el que Déu vol per la nostra Humanitat, un Regne d’amor, de Justícia de Pau i de veritat.
Quan Joan envià els seus amics i deixebles a preguntar a Jesús si és ell el que ha de venir o caldrà esperar-ne un altre, hem de poder dir clarament avui que ja ha vingut. Però això no és una qüestió de paraules, sinó que el nostre obrar és el que ha de manifestar que és possible un cel nou i una terra nova que hem de construir constantment. Això és el que ens comportà la vinguda de Jesús.
L’Església en la seva funció pedagògica ens fa reviure per mitjà dels temps litúrgics els continguts fonamentals de la nostra fe, tanmateix és una pura qüestió, si se’m permet una mica infantil, de rememorar, però el que cal és actuar des de la nostra convicció i compromís, d’acord amb el missatge de Jesús. No ho podrem resoldre tot, ben cert. La Humanitat des de sempre té molts mals però la nostra acció transformadora ha de ser un treball constant a fi que els cecs hi vegin, els invàlids caminin..., i els desvalguts sentin la Bona Nova.
Ignasi Garcia i Clavel
En aquest tercer diumenge d’Advent se’ns convida segons Isaïes a l’esperança. Ho dic des de la crida que ens fa a “enrobustir les mans, a afermar els genolls a advertir als cors alarmats que no tinguin por.“
Als creients no ens resulta fàcil avui mantenir l’esperança i sovint els nostres germans no creients ens pregunten, i potser nosaltres també ens preguntem, on és el nostre Déu. Des de la Fe podem dir amb Isaïes que malgrat tot és Déu qui ens salva. Una salvació que no sempre veiem definida i clara, però que des de l’experiència personal de Jesús, germà nostre, ens fa confiar en Déu.
És cert que moltes de les situacions del nostre món, en tots els àmbits, ens donen motius pel descoratjament, però nosaltres hem de ser, ara, els creients que empesos per la nostra esperança fem que les situacions de mal, que són moltes, es redrecin pel nostre compromís convençut de fer present el que Déu vol per la nostra Humanitat, un Regne d’amor, de Justícia de Pau i de veritat.
Quan Joan envià els seus amics i deixebles a preguntar a Jesús si és ell el que ha de venir o caldrà esperar-ne un altre, hem de poder dir clarament avui que ja ha vingut. Però això no és una qüestió de paraules, sinó que el nostre obrar és el que ha de manifestar que és possible un cel nou i una terra nova que hem de construir constantment. Això és el que ens comportà la vinguda de Jesús.
L’Església en la seva funció pedagògica ens fa reviure per mitjà dels temps litúrgics els continguts fonamentals de la nostra fe, tanmateix és una pura qüestió, si se’m permet una mica infantil, de rememorar, però el que cal és actuar des de la nostra convicció i compromís, d’acord amb el missatge de Jesús. No ho podrem resoldre tot, ben cert. La Humanitat des de sempre té molts mals però la nostra acció transformadora ha de ser un treball constant a fi que els cecs hi vegin, els invàlids caminin..., i els desvalguts sentin la Bona Nova.
Ignasi Garcia i Clavel
10 de desembre 2016
La setmana dia a dia
Diumenge, 11
Sessió de Catequesi familiar (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí . El tema a tractar serà: Nadal. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia
Dilluns, 12
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre
Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre
Celebració a les 8 del vespre de la Vetlla de Pregària d’Advent
Dimarts, 13
Casal Sant Ildefons: Representació teatral del "Conte de Nadal" de Ch. Dickens. Xerrada d'Advent i Nadal a càrrec de Mn. Josep Maria Jubany. La Coral del Casal cantarà nadales
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre
Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre
Dimecres, 14
Celebracions comunitàries del Sagrament de la Penitència a les 12 del migdia i a les 8 del vespre
Segona trobada de Catequesi Litúrgica d'Advent i Nadal dirigida per Anton Ramon Sastre a les 7 del vespre
Divendres, 16
Celebració comunitària del Sagrament de la Penitència a les 9 del vespre
Dissabte, 17
Activitats de cloenda del trimestre de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda
Diumenge, 18
Sessió de Catequesi familiar (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí . El tema a tractar serà: Nadal. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia
Sessió de Catequesi familiar (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí . El tema a tractar serà: Nadal. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia
Dilluns, 12
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre
Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre
Celebració a les 8 del vespre de la Vetlla de Pregària d’Advent
Dimarts, 13
Casal Sant Ildefons: Representació teatral del "Conte de Nadal" de Ch. Dickens. Xerrada d'Advent i Nadal a càrrec de Mn. Josep Maria Jubany. La Coral del Casal cantarà nadales
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre
Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre
Dimecres, 14
Celebracions comunitàries del Sagrament de la Penitència a les 12 del migdia i a les 8 del vespre
Segona trobada de Catequesi Litúrgica d'Advent i Nadal dirigida per Anton Ramon Sastre a les 7 del vespre
Divendres, 16
Celebració comunitària del Sagrament de la Penitència a les 9 del vespre
Dissabte, 17
Activitats de cloenda del trimestre de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda
Diumenge, 18
Sessió de Catequesi familiar (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí . El tema a tractar serà: Nadal. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia
07 de desembre 2016
El “Gran Recapte” i la nostra Campanya per a Sant Paulí de Nola
Són moltes les famílies en situació precària que es veuen obligats a recórrer als ajuts solidaris de la població perquè no en tenen d’altres.
Per això és tan important la nostra solidaritat. El Gran Recapte d’aquest any ha tornat a ser un èxit que ha mobilitzat 26.000 voluntaris amb una recollida record que segons les informacions que ens arriben ve a ser d’un 20% aproximat de les necessitats anuals per continuar proveint els aliments bàsics necessaris.
Davant d’aquesta magnitud del Gran Recapte hom pot tenir la impressió que la nostra col·laboració amb la parròquia agermanada de Sant Paulí de Nola és poca cosa, però sabem que la nostra campanya també és molt important -menor que el Gran Recapte, sens dubte- però els nostres germans del barri del Besòs hi confien, la necessiten i l’esperen i sempre ens ho agraeixen. No abaixem la guàrdia i seguim oferint-los el nostre ajut en la mesura de les nostres possibilitats. Podem aportar aliments bàsics o donacions en diners. Tenim temps fins el diumenge dia 18 de desembre.
Per això és tan important la nostra solidaritat. El Gran Recapte d’aquest any ha tornat a ser un èxit que ha mobilitzat 26.000 voluntaris amb una recollida record que segons les informacions que ens arriben ve a ser d’un 20% aproximat de les necessitats anuals per continuar proveint els aliments bàsics necessaris.
Davant d’aquesta magnitud del Gran Recapte hom pot tenir la impressió que la nostra col·laboració amb la parròquia agermanada de Sant Paulí de Nola és poca cosa, però sabem que la nostra campanya també és molt important -menor que el Gran Recapte, sens dubte- però els nostres germans del barri del Besòs hi confien, la necessiten i l’esperen i sempre ens ho agraeixen. No abaixem la guàrdia i seguim oferint-los el nostre ajut en la mesura de les nostres possibilitats. Podem aportar aliments bàsics o donacions en diners. Tenim temps fins el diumenge dia 18 de desembre.
04 de desembre 2016
Reflexions a la Paraula de Déu
Estem en temps d’advent que és temps de reflexió, pregària i preparació per al Nadal.
L’Evangeli d’avui ens presenta la figura de Joan Baptista com la veu que crida en el desert per preparar els camins per la vinguda del Senyor. Perquè el Regne de Déu és a prop.
El missatge de Joan està en paral·lel al de Jesús però manté unes diferències molt marcades. Per una banda l’austeritat radical en el menjar i vestir de Joan, pròpia d’algú que se situa amb una actitud de renúncia. Jesús, en canvi, viu la pobresa del que comparteix l’estil de vida de la gent senzilla i es fa solidari amb els pobres i no refusa el contacte amb ningú, des dels mestres de la llei fins els samaritans, els leprosos i els pecadors.
A més, el missatge de Joan conté l’amenaça severa d’una destral que ve a tallar l’arbre que no dóna fruit i d’una justícia implacable amb el pecador. Jesús fa una exigència més gran a la conversió i destaca l’oferta del perdó i l’amor misericordiós de Déu vers els pecadors.
El Regne de Déu tal com anuncia Isaïes és la victòria de la pau, la justícia i el coneixement de Déu amb tota la Humanitat.
En acabar aquest any de la Misericòrdia volem tenir una actitud solidària i compassiva envers els més necessitats.
Senyor Jesús, tu ens crides a obrir els ulls, a viure atents i estimar els altres, és ara quan hem de començar a viure dignament perquè ens trobis a punt quan arribis.
Ens cal un temps de desert, Senyor, d’aïllar-nos del soroll que ens envolta, dels anuncis, dels whatsapps, de les presses per poder escoltar la teva crida, convertir-nos i donar fruit.
Obrim-li una ruta al Senyor, proclamant-lo en totes les nits fosques que hi ha al nostre voltant.
Mireia Galobart
L’Evangeli d’avui ens presenta la figura de Joan Baptista com la veu que crida en el desert per preparar els camins per la vinguda del Senyor. Perquè el Regne de Déu és a prop.
El missatge de Joan està en paral·lel al de Jesús però manté unes diferències molt marcades. Per una banda l’austeritat radical en el menjar i vestir de Joan, pròpia d’algú que se situa amb una actitud de renúncia. Jesús, en canvi, viu la pobresa del que comparteix l’estil de vida de la gent senzilla i es fa solidari amb els pobres i no refusa el contacte amb ningú, des dels mestres de la llei fins els samaritans, els leprosos i els pecadors.
A més, el missatge de Joan conté l’amenaça severa d’una destral que ve a tallar l’arbre que no dóna fruit i d’una justícia implacable amb el pecador. Jesús fa una exigència més gran a la conversió i destaca l’oferta del perdó i l’amor misericordiós de Déu vers els pecadors.
El Regne de Déu tal com anuncia Isaïes és la victòria de la pau, la justícia i el coneixement de Déu amb tota la Humanitat.
En acabar aquest any de la Misericòrdia volem tenir una actitud solidària i compassiva envers els més necessitats.
Senyor Jesús, tu ens crides a obrir els ulls, a viure atents i estimar els altres, és ara quan hem de començar a viure dignament perquè ens trobis a punt quan arribis.
Ens cal un temps de desert, Senyor, d’aïllar-nos del soroll que ens envolta, dels anuncis, dels whatsapps, de les presses per poder escoltar la teva crida, convertir-nos i donar fruit.
Obrim-li una ruta al Senyor, proclamant-lo en totes les nits fosques que hi ha al nostre voltant.
Mireia Galobart
03 de desembre 2016
La setmana dia a dia
Dimecres, 7
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària
Dissabte, 10
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda. L'Agrupament Escolta Joan Maragall surt d'excursió tot el cap de setmana
Diumenge, 11
Sessió de la Catequesi familiar (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària
Dissabte, 10
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda. L'Agrupament Escolta Joan Maragall surt d'excursió tot el cap de setmana
Diumenge, 11
Sessió de la Catequesi familiar (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
