Instagram WhatsApp YouTube

04 d’octubre 2026

Reflexions a la Paraula de Déu - Diumenge XXVII de durant l’any


Absis, de Jaume Ribas (Palou, Granollers, 1944), és una pintura per a la contemplació, per a la mirada lenta, profunda i reflexiva. Ens porta a mirar endins d’un espai insondable, però és alhora paradoxalment superficial, un plànol cec que ens retorna la nostra imatge i ens força a pensar sobre nosaltres mateixos. Es tracta d'una obra profundament silenciosa, pròpia d’un art de contemplació i de retorn al jo veritable, despullat d’immediateses i falses necessitats. Encaixa amb la crida a “no frustrar l’esperança del Creador” i a deixar-se guiar per l’Esperit en lloc dels afanys de ser, tenir i dominar.

La idea central de la Paraula d’aquest diumenge és el traspàs del Regne de Déu al poble escollit, és a dir, a l’Església, considerada com a pedra fonamental que ha de produir fruits abundants per a Déu.

Som escollits per Déu per fer créixer la vida en nosaltres i en el nostre entorn, però la realitat del nostre viure i actuar no sempre és així. La paràbola de la vinya és una última crida a la conversió de la fe.

Jesús és al final del seu camí terrenal i puja a Jerusalem, la ciutat on els profetes eren rebutjats i morts. Allà Jesús adreça un avís als representants del poble jueu perquè obrissin els ulls i el reconeguessin com l’enviat, el Messies, Fill de Déu. Però els dirigents s’adonaren que Jesús els retreia la seva manera d’actuar. Una vegada més, la seva resposta fou de rebuig; fins i tot intentaren detenir-lo, però no gosaren fer-ho per la multitud, que el tenia en gran estima com el rabí de Natzaret.

La primitiva comunitat cristiana, en reflexionar sobre aquesta paraula, va copsar l’advertència de Jesús també per a ells, i la va entendre com una invitació a donar fruits segons els designis de Déu, qui els havia confiat la missió de la vinya, del Regne. Havien de fer un servei fidel i fecund. La fe, el culte i la pregària han de traduir-se en fruits bons per no frustrar l’esperança del Creador.

Per l’eficàcia i l’èxit d’aquesta paraula de Déu encarnada en una vessant comunitària i personal, necessitem una Església i uns cristians que produeixin fruits d’humanitat, fraternitat, cooperació, solidaritat, justícia i progrés en tots els àmbits de la vida humana i espiritual.

Per això sant Pau, a la segona lectura, ens diu: «Hem de tenir en compte tot el que és veritat, noble, just, amable, pur, net, de bona reputació i digne d’elogi.» I això només ho podrem dur a terme si ens deixem guiar per l’Esperit de Déu i no pas pels afanys del ser o del tenir, del dominar, ni pels egoismes i les seves conseqüències.

Aquesta vinya que és l’Església, avui i sempre, pugui donar fruits bons per a tothom: d’amor, comprensió, pau i fraternitat, solidaritat i justícia per als menys afavorits de la nostra societat.

Francesc Xavier de Dou