Parròquia de Sant Ildefons | Barcelona

La parròquia de Sant Ildefons va acollir aquest dilluns 9 de novembre la xerrada titulada "Quina humanitat volem construir? Una mirada a Magnifica humanitas", en una sala d’actes plena. La presentació va anar a càrrec de Mn. Josep Maria Jubany i la ponència, de la periodista i teòloga Gemma Morató, que va plantejar que el veritable repte no és la tecnologia, sinó no perdre de vista la condició humana.

La trobada s’inscriu en un dels objectius de la comunitat per al primer quadrimestre del curs 2026-27, acordat pel Consell Pastoral: reflexionar sobre la primera encíclica del papa Lleó i les seves implicacions per a la vida cristiana. A partir d’aquest dimarts, els dies 10, 17 i 24 de novembre, la parròquia ha organitzat unes sessions de lectura comentada i compartida per aprofundir en el text.

Una encíclica sobre nosaltres

Gemma Morató, religiosa dominica de la Presentació, va explicar que Magnifica humanitas no és, malgrat el que s’ha dit, simplement una encíclica sobre intel·ligència artificial. “Parla de continuar sent humans”, va resumir davant un auditori atent.

La ponent va situar el document en la línia de la Doctrina Social de l’Església i va recordar que Lleó XIV la va signar el 15 de maig de 2026, exactament 135 anys després que Lleó XIII publiqués Rerum novarum, l’encíclica que va respondre als reptes de la Revolució Industrial. Si aquell papa va parlar del treball, els salaris, la propietat dels béns, i la justícia en un moment de canvis socials, Lleó XIV ho fa ara davant la digitalització, els algorismes, la robòtica i la Intel·ligència Artificial. Aquestes tecnologies no només canvien les eines que utilitzem, estan canviant la manera com vivim, i fins i tot, la manera com ens arribem a entendre nosaltres mateixos.

Morató va advertir que la tecnologia no és neutral: incorpora decisions sobre què es dissenya, amb quines dades s’entrena, quins objectius s’optimitzen i qui se’n beneficia. L’encíclica demana, precisament, responsabilitat clara en totes les fases del desenvolupament i l’ús d’aquests sistemes.

Babel o Jerusalem

Durant la xerrada, Morató va recordar que l’encíclica recorre a dues imatges bíbliques per il·lustrar dues maneres d’entendre la construcció d’una societat: Babel i la reconstrucció de Jerusalem per part de Nehemies. La primera representa la capacitat humana de crear i transformar, però també el risc de voler acumular poder i assolir la pròpia grandesa. Jerusalem, en canvi, evoca una ciutat reconstruïda amb un objectiu ben diferent: que les persones hi puguin viure.

"Podem construir per dominar o podem construir per habitar", va afirmar. Aquesta és, segons Morató, la qüestió de fons: no es tracta només de preguntar-nos què ens permet fer la tecnologia, sinó de pensar quina societat estem construint amb ella. Una societat molt eficient, però poc humana, o una comunitat més justa, fraterna i acollidora.

Per aprofundir en aquesta reflexió, l’antiga sotsdirectora de Ràdio Estel i Catalunya Cristiana va recuperar el pensament del filòsof Hans Jonas i el seu principi de responsabilitat, sintetitzat en una pregunta: "Tot allò que podem fer, ho hem de fer?". Des d’una perspectiva cristiana, la resposta és clara: no. Perquè el progrés tecnològic, per si sol, no és necessàriament progrés humà. Morató va explicar que la humanitat és magnífica, no quan intenta ocupar el lloc de Déu, sinó quan li deixa habitar la seva pròpia fragilitat.

Ni fascinació ni por

Morató va qüestionar les dues actituds extremes davant la intel·ligència artificial: la fascinació acrítica, que la presenta com la solució a tots els problemes, i la por, que només hi veu una amenaça. Va recordar que la tecnologia és una expressió de la creativitat humana i que, ben utilitzada, pot contribuir a alleugerir el patiment, impulsar la recerca mèdica, facilitar tasques o obrir camins fins ara impensables.

El risc, va advertir, arriba quan l’eficiència es converteix en l’únic criteri. "Podem optimitzar un procés industrial, però no una amistat, el dol, l’acompanyament, la pregària, el perdó o l’amor", va assenyalar. La intel·ligència artificial pot parlar d’amor, però no estima; pot escriure pregàries, però no prega.

Veritat, treball i vulnerabilitat

La qüestió de la veritat va ocupar també un lloc destacat en la intervenció. Morató va advertir que la IA pot generar dades falses, bibliografies inexistents o imatges de gran versemblança, un fenomen que agreuja la crisi de la postveritat. Davant d'aquest escenari, va defensar la dignitat de la persona com a referència fonamental per discernir què és cert i què no ho és.

Un altre dels aspectes que planteja l'encíclica és l'impacte de la tecnologia en el món laboral. Morató va qüestionar un model econòmic que, malgrat augmentar la productivitat, pot deixar moltes persones sense una feina digna. El treball, va recordar, no és únicament una font d'ingressos, sinó també una forma de participació, de creativitat i de contribució al bé comú. «Si una empresa guanya eficiència però expulsa milers de persones d'una vida digna, això no és progrés», va afirmar.

La ponent va posar l'accent, igualment, en la situació dels més vulnerables, que sovint són els primers a quedar al marge dels avenços tecnològics a causa de la bretxa digital. També va qüestionar la pretensió transhumanista de superar els límits de la condició humana com la fragilitat, la vellesa, la discapacitat o la mort, i va recordar que, des de la perspectiva cristiana, la vulnerabilitat no és una tara que calgui eliminar, sinó una dimensió de la vida humana.

Desarmar la IA

En el tram final de la xerrada, Morató va abordar l'ús de la intel·ligència artificial en l'àmbit militar. Va fer seva la crida del papa a "desarmar" la IA, especialment davant el desenvolupament de drons i sistemes d'armament que poden prendre decisions amb conseqüències letals. «No podem delegar el poder sobre la vida i la mort a una màquina», va advertir.

Com a alternativa, va proposar discernir, protegir els més vulnerables, relacionar-se amb els altres i estimar. Una responsabilitat que també es concreta en els gestos quotidians, com ara l'ús dels grups de WhatsApp. Abans de reenviar una notícia, va suggerir, convé aturar-se i preguntar-se si el que s’envia és veritat, si fa bé i si realment aporta alguna cosa.

Diàleg final

En el torn de diàleg es van abordar, entre altres qüestions, el cost ambiental i hídric de la IA; els errors i biaixos dels models; l’ús responsable de la tecnologia en catequesi i comunicació; l’automatització al món laboral; la crisi de la veritat i la postveritat; i la necessitat de no confondre eficiència amb progrés humà.

Mn. Josep Maria Jubany va tancar l’acte agraint a Gemma Morató l’exposició i convidant l’assemblea a llegir, o rellegir l’encíclica, un text que, segons va dir, ens ajuda a “tocar de peus a terra” i a respondre als reptes concrets del segle XXI.