53ª Jornada Mundial de les Comunicacions Socials

El proper diumenge es celebra la 53ª Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, com sempre el diumenge abans de Pentecosta, i el papa Francesc fa arribar un missatge, publicat en la festivitat de Sant Francesc de Sales, patró dels periodistes, el 24 de gener.

“Som membres els uns eels altres” (Ef 4, 25). De les comunitats a les xarxes socials a la comunitat humana» Es un document que ens convida a reflexionar sobre el fonament i la importància del nostre estar en relació; i a redescobrir, en la vastitud dels reptes del context comunicatiu actual, el desig de l’home que no vol quedar-se en la seva pròpia solitud, que tot seguit es pot llegir:

Missatge del sant pare Francesc per a la 53a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials 2019
2 de juny de 2019 (Solemnitat de l’Ascensió del Senyor)

Benvolguts germans i germanes,
Des que Internet ha estat disponible, l’Església sempre ha intentat promoure’n l’ús al servei de l’encontre entre les persones i de la solidaritat entre tots. Amb aquest Missatge, voldria convidar-vos una vegada més a reflexionar sobre el fonament i la importància del nostre estar-en-relació; i a redescobrir, en la vastitud dels desafiaments del context comunicatiu actual, el desig de l’home que no vol romandre en la seva soledat.

Les metàfores de la «xarxa» i de la «comunitat»
L’ambient mediàtic és avui tan omnipresent que resulta molt difícil distingir-lo de l’esfera de la vida quotidiana. La xarxa és un recurs del nostre temps. Constitueix una font de coneixements i de relacions fins fa poc inimaginables. Malgrat això, a causa de les profundes transformacions que la tecnologia ha imprès en les lògiques de producció, circulació i gaudi dels continguts, nombrosos experts han subratllat els riscos que amenacen la recerca i la possibilitat de compartir una informació autèntica a escala global. Internet representa una possibilitat de compartir una informació autèntica a escala global. Internet representa una possibilitat extraordinària d’accés al saber; però també és cert que s’ha manifestat com un dels llocs més exposats a la desinformació i a la distorsió conscient i planificada dels fets i de les relacions interpersonals, que sovint assumeixen la forma del descrèdit.

S’ha de reconèixer que, per una banda, les xarxes socials serveixen perquè estiguem més en contacte, ens trobem i ajudem els uns als altres; però per un altra banda, es presten també a un ús manipulador de les dades personals amb la finalitat d’obtenir avantatges polítics i econòmics, sense el respecte que es mereixen la persona i els seus drets. Entre els més joves, les estadístiques revelen que un de cada quatre nois s’ha vist embolicat en episodis d’assetjament cibernètic.

Premi Convivència i Diàleg Interreligiós a Ignasi Garcia i Clavel

El dimarts d’aquesta setmana, al Centre parroquial del Patriarca Abraham, se li va lliurar a Ignasi Garcia i Clavel el premi Convivència i Diàleg Interreligiós.

L’Ignasi és prou conegut a la nostra comunitat per la seva persistent pertinença a Sant Ildefons que ve de molt lluny i a la qual ha ofert sempre el seu suport i col·laboració a tots els rectors de la parròquia, molt particularment a Mn. Lluís Saumell. Ha estat membre del Consell Pastoral en temps de Mn. Alemany i la seva opinió en les reunions de la comunitat ha estat sempre molt valorada i apreciada.

El felicitem ben de cor per aquest merescut premi que concedeix el Grup de Treball Estable de Religions.

Tot seguit reproduim l'entrevista que li ha fet Glòria Barrete a Catalunyareligió.com amb el suggerent títol de: "Sempre he procurat no deslligar la fe del compromís"- També es pot accedit clicant aquí.

Ignasi Garcia Clavel: "Sempre he procurat no deslligar la fe del compromís"

El Grup de Treball Estable de Religions –GTER– lliura aquest dimarts el Premi en Convivència i Diàleg Interreligiós a Ignasi Garcia Clavel. Als seus 76 anys, Ignasi Garcia Clavel és actualment president de la Fundació Escoles Parroquials, president del patronat de Sant Felip Neri, i membre de la Casa de la Misericòrdia de Barcelona, entre d'altres coses. Nascut a Barcelona, Garcia Clavel es qualifica com a 'remenetes'. Amb ell repassem la seva trajectòria en què destaquen càrrecs com delegat del govern a Barcelona, director general de Presons o el càrrec del primer director general d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.

Ignasi Garcia Clavel és del barri de La Sagrera de Barcelona. Nascut dins una família catòlica, el seu germà entra al Seminari Menor de Tiana just quan ell acaba de néixer. La seva mare i la seva tieta eren unes catòliques fervoroses. La seva tieta, que vivia amb ells, administrava els dos altars principals de la parròquia i s'encarrega també de rentar la roba a un capellà. Un context i un ambient marcats pel nacionalcatolicisme. De família obrera però de pensament clàssic, Ignasi Garcia Clavel defineix la seva mare com "una lluitadora i una dona d'empenta". Qualifica el seu pare com un bon home, discret, tímid, i influït per l'ardor religiós de la mare. "El meu pare posava la feina i la bondat", afirma Garcia Clavel, i ma mare era 'remeneta', una mica com jo mateix. Li agradava remenar les cireres, "li agradava mangonejar", i ho feia a casa. Recorda del que li han explicat que a casa seva van amagar una monja, així com casulles i objectes litúrgics en el forat de la xemeneia de la cuina. Era una família marcada per les conviccions catòliques, que els va portar inclús a patir algun registre.

En aquest context de postguerra neix l'Ignasi Garcia Clavel. Es vincula a la parròquia de Crist Rei de La Sagrera, i amb catorze anys entra a formar part de la JIC, la Joventut Independent Catòlica. Un moviment híbrid, que no estava definit per classes, sinó que agrupava oficinistes, o gent de botigues. "Tot i que jo era de família humil, no em sentia obrerista", explica Garcia Clavel. Paral·lelament, del 1960 al 1966 treballa a la fàbrica Gèneros de Punt Rafel, on amb vint-i-un anys és Cap d'una secció. Havia deixat d'estudiar perquè no s'hi veia fins que un dia el seu cap li diu que no pot ser que no tingui estudis. Comença a estudiar el Batxillerat Superior a les nits mentre treballa a la fàbrica nou hores diàries. Fa preuniversitari al Milà i Fontanals i entra a la Universitat per estudiar Filologia. "Fent preuniversitari descobreixo la passió per l'educació", explica, "era més gran que els meus companys d'estudi i em va semblar que l'escola necessitava mestres", es veia educant. I així ho va fer. Mentre estudia la carrera universitària exerceix de professor al Sant Felip Neri fins que el fan director de l'escola, on ho serà durant onze anys, fins al 1984.

Visitació de la Benaurada Verge Maria

El proper divendres 31 de maig se celebra aquesta festivitat litúrgica, un passatge evangèlic que reflecteix la trobada de la Verge Maria amb la seva cosina Elisabet, tinguda per estèril, les dues embarassades respectivament de Jesús i Joan, conegut com el Baptista, dos episodis singularment significatius de l’Evangeli de Lluc, en el que pren una especial rellevància el Càntic de Maria com a resposta a la salutació de la seva cosina.

El “Sí”que Maria va donar en el seu moment a l’àngel va arrelant en el seu cor fins a esclatar en aquest Càntic que mostra la seva joia per l’encarnació de Jesús.

Càntic de Maria, “El Magnificat” Lc 1, 46-55

La meva ànima magnifica el Senyor,

el meu esperit celebra

Déu que em salva,

perquè ha mirat la petitesa

de la seva serventa.

Des d'ara totes les generacions

em diran benaurada,

perquè el Totpoderós

obra en mi meravelles:

el seu nom és sant,

i l'amor que té

als qui creuen en ell

s'estén de generació en generació.

Les obres del seu braç són potents:

dispersa els homes de cor altiu,

derroca els poderosos del soli

i exalta els humils;

omple de béns els pobres,

i els rics se'n tornen sense res.

Ha protegit Israel, el seu servent,

com havia promès als nostres pares;

s'ha recordat del seu amor a Abraham

i a la seva descendència per sempre.

Reflexions a la Paraula de Déu

Promesa, do i tasca

“L’Esperit que enviarà el Pare en el meu nom us ho ensenyarà tot
i us recordarà tot el que jo us hagi dit”

És una gran sort conservar aquesta ensenyança concreta de Jesús als deixebles. Molt sovint no parem l’atenció a la presència de l’Esperit sobre la que Jesús insisteix, i que a Ell li va canviar la vida des de l’experiència en el Jordà..

Aquesta experiència de Jesús el va identificar amb el Pare, per això en les seves últimes ensenyances als seus, d’una manera persistent posa l’accent en l’aprenentatge que es capta o copsa a partir de la vivència de l’Esperit.

Com assumim en la nostra quotidianitat l’experiència vital de l’Esperit? Al llarg del seu ensenyament Jesús va instruir, introduir als seus deixebles en una nova forma de vida, i el que els deia era tan nou que el mateix Jesús va percebre que no havien assumit ni assimilat aquest missatge, per això amb molta paciència remarca que l’Esperit els recordarà tot el que ell els hagi dit.

Com fer per connectar amb l’Esperit? Sabem que és el gran regal que hem rebut de Déu, però com el desenvolupem? És ben cert que no el podem definir, però sí, podem percebre els efectes de la seva presència i acció. L’Esperit és promesa, do i tasca. No és un afegit a la nostra vida, és allò més íntim a nosaltres. De part de Déu la promesa s’ha acomplert, i el do ha estat entregat amb escreix i de part nostra és tasca que s’inicia amb l’atenció, l’obertura, la presa de consciència, la disponibilitat en el servei incondicional als germans sense comptar, mesurar ni pesar. No es tracta d’un esforç titànic sinó d’una resposta amorosa a l’oferiment de Déu.

L’ensenyament de l’Esperit és el mateix que el de Jesús, però l’Esperit ens intrueix des de dins, és l’artífex del nostre creixement i el podem reconèixer o descobrir com a amor gratuït i desinteressat, com a amor que ens és transmès, com a força de vida, com dinamisme interior i personal i com a criteri d’acció que impulsa la nostra conducta, els nostres valors i pensaments i com amor que es fa visible en les obres. Per tant, la presència de l’Esperit és dinamisme d’amor i de vida per qui l’acull.

Esther Bochita

La setmana dia a dia

Diumenge, 26
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Pentecosta. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 27
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 28
Tercera i última sessió de la Catequesi d’adults de Pasqua a les 7 de la tarda a càrrec d’Anton Ramon Sastre. Amb el tema: La Pasqua: Misteri i Presència

Dissabte, 1
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 2
Jornada Mundial de les Comunicacions Socials

Celebració comunitària de la Unció dels malalts

El diumenge 9 de juny, Diumenge de Pentecosta, a la una del migdia, com ho fem cada any durant la Pasqua, celebrarem el Sagrament de la Unció dels malalts.

Demanem a les persones interessades en rebre el sagrament que ho comuniquin a la Secretaria de la Comunitat al més aviat possible. No cal que qui tingui dificultats per desplaçar-se ho faci personalment. Qualsevol persona pot fer-ho en el seu nom.

Dia del malalt

El Secretariat Diocesà de la Pastoral de la Salut ens ha fet arribar un cartell per a la campanya del dia del malalt que serà el proper diumenge sisè de Pasqua.

En les nostres celebracions, especialment en les dominicals, veiem que en la comunitat reunida hi ha l’absència de germans i germanes malalts que donades les seves circumstàncies de salut, anys, etc. han quedat impossibilitats de la presència física. A casa, hospitalitzades, en residències, ateses per familiars, cuidadors professionals, depenen i fan el seu camí amb la dependència dels altres que sempre hauran d’agrair i molt. Es obvi que la pregària per a ells és constant així com el nostre record, afecte i solidaritat.

Fa més de quaranta anys que em dedico a la pastoral de la salut juntament amb seglars voluntaris/es. Visitem i alimentem l’esperit de tots ells que tenen el dret de ser estimats i valorats. Mes enllà de l’amistat que es trava amb ells la nostra ajuda consisteix en fer-los conèixer la paraula de Déu i alimentar-los amb l’Eucaristia. Molts d’ells ens han anat deixant per viure la Pasqua, és a dir, per fer el pas de la vida caduca a la vida Eterna. La comunitat no voldria que cap d’ells se sentís orfe de Déu ni dels germans i per això setmana rere setmana, mesos i anys, els acompanyem. Quan es creu oportú d’acord amb ells i la família un prevere de la comunitat administra en el lloc habitual la unció dels malalts. Aquest sagrament s’administra també dins la comunitat un cop a l’any per a totes aquelles persones que ho demanen.

Tots els qui ens dediquem a aquesta pastoral coincidim en una cosa, és molt més el que nosaltres rebem d’ells que el que podem donar-los personalment. I l’Evangeli ens diu que estimar Déu és el més important i que estimar a germans és semblant i ja no diguem si aquests són malalts, impossibilitats o gent molt gran. No deixem d’acompanyar-los sempre.

Francesc Xavier de Dou

Celebració del Sagrament de la Confirmació i primera visita a la Comunitat de l’actual arquebisbe de Barcelona, Cardenal Mons. Joan Josep Omella

El passat dissabte dia 11 en l’Eucaristia de les 8 del vespre disset nois i noies de la Comunitat van rebre el Sagrament de la Confirmació de mans del nostre Arquebisbe Mons. Joan Josep Omella en la seva primera visita a la nostra comunitat.

La confirmació és, per al cristià, allò que va ser per als apòstols el dia de Pentecosta: la vinguda de l'Esperit Sant, que els va fer valents per donar testimoni de l'evangeli. És el sagrament que perfecciona la gràcia baptismal i ens fa forts en la fe.

La presència del Cardenal va donar relleu a tota la celebració. En tot moment es va mostrar molt proper, en primer lloc als confirmants, però també amb tota la comunitat que l’acollia. Les paraules de la seva homilia van ser encoratjadores del que ha de ser la vida del cristià, sense deixar-nos vèncer per falses seguretats i posant la nostra esperança en l’Esperit Sant sempre present en les nostres vides

El manifest i les pregàries que van fer fraccionadament un per un tots els nois i noies que es confirmaven, va posar de relleu la seva voluntat de convertir-se en defensors de la fe, de fer de Jesús el centre de les seves vides i de portar el nom de Crist arreu donant testimoni del seu evangeli, conscients que l’Esperit Sant defensor els ajudarà tota la vida a ser fidels amb la responsabilitat que la confirmació els confereix.

Prèviament a les 6 de la tarda Mons. Omella va ser invitat a reunir-se amb els Consells Pastoral i Econòmic, en primer lloc per conèixer-nos i també per rebre de primera mà la informació de la marxa de la comunitat.

La parròquia ha complert aquest any 70 anys de la seva fundació. No era fàcil resumir en el curt espai de temps que disposàvem tot el que la comunitat ha fet i fa. En primer lloc un petit resum històric dels quatre rectors que hem tingut fins ara, i que tots coneixem prou bé, explicant-li una mica el tarannà de cada un d’ells i com Sant Ildefons ha estat sempre un referent de catalanitat i d’església progressista. La seva feligresia no s’ha quedat en els límits territorials del barri on està situada, sinó que al llarg dels anys ha acollit molta gent diferent de tot Barcelona. Se li va fer entrega del la Memòria de l’any 2018, perquè pugui valorar tot el que la comunitat va fer.

Seguidament van parlar diferents membres del Consell Pastoral per donar-li a conèixer amb més detall les activitats pastorals que es duen a terme. La Catequesi d’infants en les seves dues versions, la setmanal i la familiar mensual, va ocupar gran part de les explicacions per les quals el bisbe va mostrar molt d’interès compartint els criteris que els i les catequistes li van comentar.

Els integrants del Consell econòmic li van detallar les característiques actuals de l’economia posant l’èmfasi en les conseqüències que té la creixent secularització de la societat i l’envelliment dels feligresos.

Mons. Omella ens va deixar veure el seu tarannà obert i acollidor i ens va estimular per treballar el Pla Pastoral de l’Arquebisbat: “Sortim” en el qual tota la Diòcesi està immersa en aquests moments.

Reflexions a la Paraula de Déu

Una lectura de la realitat en clau Pasqual

Les lectures d’aquest diumenge són un bon exemple del temps Pasqual en que vivim: esperança i incertesa, joia i dubte, valor i por. Però pel meu gust les ordenaria d’una forma una mica diferent, a veure què us sembla:

Potser l’Evangeli de Joan seria la meva primera lectura: Jesús ens anuncia que el seu final s’acosta, ens acull sota la seva protecció i ens envia al món només amb allò que som, homes i dones de bona voluntat amb el manament de l’amor de Déu que Jesús anuncia, això és tot el que som. No tenim res més, simplement hem de ser testimonis.

Després, la lectura dels Fets dels Apòstols, on els deixebles del Crist passen per tribulacions i dificultats com les que nosaltres mateixos sovint hem de passar. Si ara parléssim en termes de ‘moda’, la Sangha (comunitat) del Crist s’atreveix a vèncer la por, a sortir a anunciar al món el que volem i proposem. I malgrat tot, les dificultats seguiran encara. Segurament durant molt temps encara.

La darrera lectura, per a mi, seria la de l’Apocalipsi: un Cel nou i una Terra nova, Déu amb les dones i els homes, eixugarà totes les llàgrimes, no hi haurà més mort, crits ni sofriment perquè el mal i les coses d’abans hauran passat. Com sempre, en temps de Pasqua, un missatge d’esperança per nosaltres cristians i per la nostra societat i també pel nostre país.

Passem doncs del manament del Crist, per les dificultats del seu anunci fins a la certesa que entre tots serem capaços de donar forma a un món nou, de construir una societat més fraternal, justa, generosa i compassiva. I hem de tenir molt present que, per bastir aquesta nova societat, hem de ser nosaltres mateixos fraternals, justos, generosos i compassius. Si no comencem per nosaltres mateixos, no anirem enlloc. Recordeu el que Gandhi deia : ‘Si vols canviar el món, canvia’t a tu mateix’.

En el nostre país, darrerament, tenim la impressió que tots som més dolents, que aquesta societat es comporta ara d’una forma egoista, rancuniosa i venjativa. I el patiment que això genera en molts, és immens: judicis, testimonis, falsedats, presons injustes. Però no ens equivoquem, som les persones les que som egoistes, rancunioses i venjatives. Som les persones que hem de canviar i esperem que la llum de Pasqua ens hi ajudi.
Lluís Rissech

La setmana dia a dia

Diumenge, 19
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Pentecosta. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 20
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 21
Segona sessió de la Catequesi d’adults de la Pasqua a les 7 de la tarda a càrrec d’Anton Ramon Sastre. Amb el tema: La Vida

Reunió del Consell Pastoral de la Comunitat a les 9 del vespre

Dimecres, 22
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 25
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 26
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Pentecosta. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Glossa de la sortida conjunta a Valldonzella de la catequesi familiar: Volem ser Llum

Un gran mural del ciri Pasqual va presidir la Benvinguda a la sala capitular i també l’Eucaristia a la capella modernista del Monestir de Valldonzella. El ciri és el símbol de la Llum del Crist Ressuscitat, el tema al voltant del qual tots els grups de la Catequesi Familiar vam celebrar la Pasqua amb activitats diverses, agrupats per edats dels nens i nenes però participant-hi també els pares i mares.

Vam aprofitar els diferents racons del Claustre per passejar amb els ulls tapats, confiant en el company que guiava, en moments diferents els tres grups de més grans; ens vam adonar de l’important que és caminar amb llum i ben acompanyats. Els de 4t, però, abans havien jugat a ‘Saber i guanyar’, amb preguntes relacionades amb la Pasqua i profetes actuals. Els més petits i més atrevits van aprofitar el parc del costat per a treballar la confiança, la pau i l’acollida, amb una bona adaptació del joc de les cadires a països i migrants. El grup de 3r van jugar amb l’auca de l’Eucaristia, i els de segon, a la sala gran, van emprar el conte de l’estel que porta els nens a indrets on sempre es comparteix.

La celebració eucarística va servir per posar en comú de manera resumida i gràfica el que havíem treballat cada grup. Els de sisè van reconèixer que ens faltava empatitzar, transmetre pau, confiar, estimar la diversitat, donar i acollir per tal de poder ser Llum, i en vam demanar perdó tots junts. Les pregàries van estar ben preparades pels grups de 3r i de 5è; les vam acabar plegats repetint “Obrim els ulls a la injustícia”. La processó d’ofrenes l’organitzava el grup de 4t, portant unes espelmes simbolitzant la seva Llum. Al moment de la Pau, el grup de 1r va mostrar-nos els coloms i mans de colors que havien fet amb el missatge “Sigui la Pau amb vosaltres”.

La celebració va finalitzar amb els suculents menús compartits pel grup de 2n, que reflectien, amb els tres plats, on són, on necessiten i on faran nova Llum, com per exemple: “1r: Sushi de compartir amb alegria. 2n: Pasta amb pesto d’esforç. 3r: Gelat d’alegria amb els amics i obediència a casa amb toping d’aprofitar el temps a tot arreu”.

Hi va haver moments per a tot, també per conèixer-nos i dinar plegats i fins i tot per a córrer pel claustre a l’estil ‘Carros de foc’. L’escalfor que vam sentir compensava la humitat del dia i agraïm a les monges del Monestir l’acollida que ens han tornat a oferir aquest any.
Mercè Corbella

Invitació a reflexionar sobre la Pasqua

Durant el Temps de Pasqua, la comunitat cristiana celebra tot sovint el bateig de nous membres que demanen d’incorporar-se a la comunitat, celebra també la primera participació a l’eucaristia d’altres persones que prèviament han fet una catequesi bàsica per conèixer millor la persona de Jesús i, fins i tot, hi ha moltes parelles que opten per celebrar el seu matrimoni durant aquest temps per la seva significació. Totes aquestes celebracions ens indiquen que aquest temps té una dimensió molt especial respecte a d’altres moments de l’any litúrgic. És per aquest motiu que la Comunitat Eclesial de Sant Ildefons posa a disposició de tots els seus membres la possibilitat d’aprofundir la fe en el que anomenem EL MISTERI DE LA PASQUA DEL CRIST, que constitueix el centre de tota celebració cristiana.

Sou tots convidats, doncs, a les trobades de reflexió dirigides per Anton Ramon Sastre que tindran lloc els dimarts 14, 21 i 28 a les 19:00 hores als locals de la parròquia. La temàtica de cada sessió la trobareu al Full Informatiu de la setmana passada i al blog de la Comunitat; a més està especificada als cartells que hi ha al tauler d’anuncis i a l’atri de l’església.

Reflexions a la Paraula de Déu

Les lectures d'avui ens han suggerit dues reflexions, molt relacionades.

La primera, de l'Evangeli, quan Jesús manifesta que les seves ovelles reconeixen la seva veu. És a dir per ser del seu ramat hem de conèixer la seva veu. I ens preguntem, ¿quina és la seva veu?

La resposta és fàcil, sols cal recordar-la, si bé per qüestions d'espai concretarem sols uns punts. Recordem els advertiments que ens fa Jesús a aquells que volem escoltar la seva veu: "Estimeu els vostres enemics, feu bé els qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us ofenen... i vosaltres estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a canvi, sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare.. . i sereu fills de l'Altíssim que és bo amb els desagraïts i els dolents ...(Lluc VI-27. 35).

Està clar per tant que per ser del ramat del Mestre cal practicar els seus consells. I això entenem que significa compartir, compartir els béns, compartir la bellesa, compartir la pena, compartir el dolor, no cercar el benefici si ajudem als necessitats, treballar per una societat més justa, en definitiva realitzar les obres de misericòrdia, i per tant en un temps com el que vivim, suportar els defectes del proïsme i perdonar les ofenses, és a dir, perdonar a tots els polítics que les darreres setmanes ens han bombardejat amb mentides, i que ens aconsellen que no acollim els forasters, immigrats, sense sostre, famolencs, o que no redimim els presos i captius.

I la segona reflexió ens porta a la joia que ens dóna la no discriminació palesada per la lectura dels Fets dels apòstols: Al ramat hi caben els no jueus, és a dir qualsevol persona, això sí, que escolti la paraula i estigui disposada a seguir-la i disposada també a suportar persecucions, exili, presó.

Angelina i Josep M.

Dilluns, 13
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Trobada mensual de la Comunitat a les 8 del vespre

Dissabte, 18
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 19
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Pentecosta. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Trobada de la Comunitat del mes de maig: 75 anys de Càritas ajudant, acompanyant i promocionant als més febles

Aquest curs Càritas Diocesana ha celebrat el 75 aniversari de la seva fundació. Tots hem sentit parlar de la gran tasca que fa aquesta organització caritativa de l'Església de Barcelona. Sempre, però molt més en els darrers anys amb motiu de la forta crisi econòmica, Càritas ha estat al costat dels més febles.

El Papa Benet XVI escrivia " L'església mai no pot sentir-se dispensada de l'exercici de la caritat organitzada dels creients"(“Déu és amor” n 29).Càritas, és l'organització que en nom de tota l'Església de Barcelona exerceix la caritat organitzada.

Coneixem Càritas? Sabem, més enllà de què reparteix menjar i roba, quines activitats fa? Les seves activitats són beneficència, o veritable caritat i justícia?

Aquest aniversari és una oportunitat perquè coneguem de primera mà quina és la tasca d'ajuda, d'acompanyament i de promoció que fa Càritas diocesana.

El dilluns dia 13 a les 8 del vespre ens en parlaran Marta Flujà i Calderon, tècnica de sensibilització de Càritas Diocesana de Barcelona, acompanyada de Dolors Arbonés, referent de Càritas Diocesana de Barcelona a l'Arxiprestat de Sant Gervasi. Esperem la vostra assistència. Coneixent més Càritas també t'assabentaràs de la realitat de la pobresa a casa nostra.

Trobada mensual de la comunitat :“75 anys de Càritas ajudant, acompanyant i promocionant als més febles”

La trobada del dilluns dia 13 de maig estarà dedicada a Càritas, amb motiu del 75 aniversari de la seva fundació.

L’Arquebisbe de Barcelona, Cardenal Joan Josep Omella presidirà la celebració del Sagrament de la Confirmació en l’Eucaristia de les 8 del vespre del proper dissabte dia 11

Ens trobem en ple temps de Pasqua. Aquest dies proclamem, plens de joia, que Crist ha ressuscitat. Pasqua és un cant a la vida. Diumenge vinent, IV diumenge de Pasqua, l'Església ens convida a contemplar a Jesús, com el Bon Pastor. I en l'Evangeli llegirem com Jesús afirma: Allò que el Pare m'ha donat val més que tot, i ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare. Allò que el Pare ha donat a Jesús, som tots els qui, amb més o menys coherència, escoltem la veu del Senyor, el nostre Bon Pastor. Hem d'agrair, i molt, que en temps de turbulències, estem en bones mans, en els mans del Pare.

Enguany, la nostra comunitat de sant Ildefons celebrarà d'una manera especial aquesta Jornada del Bon pastor. El dissabte a la missa vespertina de les 8 del vespre un grup d'adolescents que han participat durant sis cursos a la catequesi familiar, rebran el sagrament de la Confirmació. Rebent el do de l'Esperit Sant, aquests nois i noies finalitzaran la catequesi d'iniciació cristiana. La celebració del dissabte vinent és un gran motiu de joia pels nois i noies que seran confirmats, pels seus familiars, pels catequistes que han dedicat temps en la seva preparació, i de forma molt significativa per tota la comunitat de Sant Ildefons.

Vull posar l'èmfasi en l’aspecte comunitari i eclesial de la confirmació. La celebració no pertany només als qui rebran la confirmació i a les seves famílies, sinó a tota la comunitat. Som tots el qui ens trobem cada diumenge per celebrar l'Eucaristia a la nostra comunitat, que tindrem l’oportunitat de reviure una nova Pentecosta. Reunits al voltant de l'altar, tots pregarem perquè l'Esperit ens il•lumini, ens doni esperança i força per ser testimonis del Crist ressuscitat. I també, amb la nostra presència manifestarem la nostra estima als nois i noies que seran confirmats. Els mostrarem que tenen un lloc a la nostra comunitat, i que ens alegrem i molt que vulguin ser deixebles de Crist enmig nostre.

La celebració de la Confirmació serà presidida per l’Arquebisbe de Barcelona, Cardenal Joan Josep Omella. És la primera vegada que l'Arquebisbe visitarà la nostra comunitat, i ho fa en un diumenge tan significatiu com el Diumenge del Bon Pastor. Un motiu més que ha de motivar la nostra participació. El Bisbe de la diòcesi és el que presideix la caritat de tota l'església que fa camí al bisbat de Barcelona. Participar en l'Eucaristia que ell presideix és un signe de comunió amb totes les comunitats barcelonines. Escoltar les seves paraules, en un diumenge tan significatiu com el del Bon Pastor, és una oportunitat per conèixer més personalment el nostre bisbe. Tota la Comunitat hi és especialment convidada.

Prèviament a la celebració de la Confirmació, el Bisbe s'haurà trobat amb els consells Pastoral i d'Economia de la nostra comunitat. En la conversa li exposarem els anhels, neguits i moment que viu la nostra Parròquia, i escoltarem, també, els missatges que cregui oportuns donar-nos.

Acabo recordant les paraules de Jesús. Allò que el Pare m'ha donat val més que tot, i ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare. Els nois que seran confirmats, la nostra comunitat estant en mans del Pare. Dissabte vinent, presidits pel nostre Bisbe, en donarem gràcies.

Josep m Jubany

Pasqua 2019 - Sessions de catequesi d’adults

El Temps de Pasqua és una ocasió per reflexionar amb calma sobre la vida a la que hem estat cridats i sobre el sentit de les nostres celebracions. Esteu convidats a assistir a les trobades que tindran lloc els dimarts, dies 14, 21 i 28 de maig, a les 19:00 hores, en els locals de la Parròquia de Sant Ildefons, dirigides per Anton Ramon Sastre, segons el següent programa:

1. La mort
a. El Misteri de la nostra mort:
     1. Revelació de la finitud humana
     2. Absència: trencament de lligams
b. El Misteri de la Mort de Jesús: 
     1. Testimoni d’una fidelitat
     2. Revelació de l’amor de Déu

2. La vida
a. Progrés i pessimisme en els nostres dies
b. Les benaurances: ¿una alternativa utòpica?
c. El desert com a símbol: encontre o temptació
d. ¿Què és la vida eterna? (Mc 10, 17-22)

3. La pasqua: Misteri i Presència
a. El nostre temps: temps de gràcia (Festa de la Pentecosta)
b. ¿Què vol dir ressuscitar?
c. La comunitat cristiana confessa la Resurrecció de Jesús
d. Signes evangèlics de la presència del Ressuscitat:
     1. L’amor: dimensió ètica de la vida cristiana
     2. L’eucaristia: comunitat i comunió (Lc 24, 13-35)

Reflexions a la Paraula de Déu

A la primera lectura d’avui dels Fets dels Apòstols hi podem llegir: “...i quan el gran sacerdot començà així el seu interrogatori: - Us vam prohibir severament ensenyar res més en nom de Jesús...”. Tots sabem que Jesús ensenyava a Jerusalem i per tot arreu dient: primer estimar Déu per sobre de totes les coses i els homes i les dones, encara que siguin els teus enemics, com a tu mateix. Estimar ho entenc perfectament amb les meves limitacions. Pel que fa als enemics: és a dir, els qui menteixen grollerament, els qui practiquen la injustícia, els prepotents o els qui no respecten la presumpció d’innocència, els qui practiquen la presó preventiva de forma irresponsable... i n’hi ha més. El que passa és que estic pensant en el judici de la vergonya i haig de fer un esforç immens per estimar aquesta mena d’enemics. Mireu, em totes aquestes accions d’aquesta gent; amb un exemple pot quedar més clar. Si em trobés la jutgessa Carmen Lamela, que per cert té concedida la medalla de la Guàrdia Civil, que és la instructora de la causa contra els nostres amics empresonats en el judici de la vergonya i que ara aquesta senyora ha ascendit de categoria i està com a titular del Tribunal Suprem de Justícia, si me la trobés pel carrer caiguda a terra, no dubteu que l’ajudaria a aixecar-se i m’interessaria per la seva salut. Possiblement els meus pensaments serien contradictoris. repugnen

Deixeu-me canviar de tema; a l’Evangeli d’avui hi trobo un passatge curiós, que diu així: “Quan clarejava, Jesús s’atura vora l’aigua, però els deixebles no el reconeixen. I quan Jesús els demana quelcom per a menjar la resposta és negativa”. És realment sorprenent ja que l’havien vist diverses vegades després de la resurrecció i fins i tot en una d’elles se’ls havia aparegut quan estaven amagats per por dels jueus; Tomàs, però, aquella vegada no hi era. Ja sabeu com va acabar aquesta història. Els apòstols havien conviscut amb Jesús molt de temps i havien patit la seva mort i celebrat la seva resurrecció i ara l’ignoraven. Jesús va haver de fer el miracle de la pesca extraordinària per identificar-se. No puc evitar tornar a pensar en el judici de la vergonya quan és evident que els nostres amics empresonats són innocents, no costa gaire adonar-se que ells no han comès cap delicte i tot el tribunal no és capaç d’identificar la veritat. Allà en aquella platja a la vora del mar i a la matinada i amb el cansament d’una pesca frustrada podem entendre que els apòstols no identifiquessin Jesús. Però en el Tribunal Superior de Justícia tot és evident: els nostres amics acusats no han comès cap delicte. És fàcil identificar la veritat i els jutges ho tenen davant seu: no ho veuen o no ho volen veure. Un dia tot brillarà com la llum del sol que surt entre les aigües a la matinada a la vora del mar, serà la veritat. Per a mi el fragment estrella d’aquest Evangeli d’avui és aquest: “... Jesús li pregunta per tercera vegada si l’estimava i Pere contesta: - Senyor, vos ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo. Li diu Jesús: - Pastura les meves ovelles.”

Àngel Oliva

La setmana dia a dia

Dilluns, 6
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Consell Arxiprestal de Sarrià-Sant Gervasi a les 9 del vespre

Dimarts, 7
Reunió del grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 8
Trobada del grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 11
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 12
Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions i Jornada de les Vocacions Nadiues

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La pròxima celebració comunitària del Baptisme serà el diumenge 12 de maig a les 12 del migdia.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills/filles cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

Primer de maig. Festa del Treball. Festa laboral a tot Europa.

L'horari de misses es correspon amb la dels dies feiners, se suprimeix, però, la missa de les 8 del matí, amb la qual cosa només se celebrarà l’Eucaristia de les 12 del migdia. El dret al treball és patrimoni de tots. Els indicadors de les xifres d’atur mostren una lenta però sensible disminució en els darrers anys una vegada “diuen” que recuperada ja la forta crisi econòmica a la que el nostre país s’ha vist sotmesa la darrera dècada.

Aquesta valoració és insuficient i a més enganyosa perquè no té en compte ni la precarietat de sous de moltes feines ni les grans i greus diferències entre homes i dones. A més cal tenir en compte que l’atur residual actual en molts casos és de llarga durada i afecta a persones cada cop més joves. Per tant, no podem dir que el problema estigui ni tan sols en vies de solució. La solidaritat amb aquestes famílies ha de ser un objectiu de primer ordre, i els nostres governants haurien de complir el que prometen en campanyes electorals com les actuals.

Pregarem perquè el Senyor infongui la seva llum sobre tots nosaltres, però molt especialment sobre els qui en són directament responsables.