Reflexions a la Paraula de Déu

A la primera lectura d’avui dels Fets dels Apòstols hi podem llegir: “...i quan el gran sacerdot començà així el seu interrogatori: - Us vam prohibir severament ensenyar res més en nom de Jesús...”. Tots sabem que Jesús ensenyava a Jerusalem i per tot arreu dient: primer estimar Déu per sobre de totes les coses i els homes i les dones, encara que siguin els teus enemics, com a tu mateix. Estimar ho entenc perfectament amb les meves limitacions. Pel que fa als enemics: és a dir, els qui menteixen grollerament, els qui practiquen la injustícia, els prepotents o els qui no respecten la presumpció d’innocència, els qui practiquen la presó preventiva de forma irresponsable... i n’hi ha més. El que passa és que estic pensant en el judici de la vergonya i haig de fer un esforç immens per estimar aquesta mena d’enemics. Mireu, em totes aquestes accions d’aquesta gent; amb un exemple pot quedar més clar. Si em trobés la jutgessa Carmen Lamela, que per cert té concedida la medalla de la Guàrdia Civil, que és la instructora de la causa contra els nostres amics empresonats en el judici de la vergonya i que ara aquesta senyora ha ascendit de categoria i està com a titular del Tribunal Suprem de Justícia, si me la trobés pel carrer caiguda a terra, no dubteu que l’ajudaria a aixecar-se i m’interessaria per la seva salut. Possiblement els meus pensaments serien contradictoris. repugnen

Deixeu-me canviar de tema; a l’Evangeli d’avui hi trobo un passatge curiós, que diu així: “Quan clarejava, Jesús s’atura vora l’aigua, però els deixebles no el reconeixen. I quan Jesús els demana quelcom per a menjar la resposta és negativa”. És realment sorprenent ja que l’havien vist diverses vegades després de la resurrecció i fins i tot en una d’elles se’ls havia aparegut quan estaven amagats per por dels jueus; Tomàs, però, aquella vegada no hi era. Ja sabeu com va acabar aquesta història. Els apòstols havien conviscut amb Jesús molt de temps i havien patit la seva mort i celebrat la seva resurrecció i ara l’ignoraven. Jesús va haver de fer el miracle de la pesca extraordinària per identificar-se. No puc evitar tornar a pensar en el judici de la vergonya quan és evident que els nostres amics empresonats són innocents, no costa gaire adonar-se que ells no han comès cap delicte i tot el tribunal no és capaç d’identificar la veritat. Allà en aquella platja a la vora del mar i a la matinada i amb el cansament d’una pesca frustrada podem entendre que els apòstols no identifiquessin Jesús. Però en el Tribunal Superior de Justícia tot és evident: els nostres amics acusats no han comès cap delicte. És fàcil identificar la veritat i els jutges ho tenen davant seu: no ho veuen o no ho volen veure. Un dia tot brillarà com la llum del sol que surt entre les aigües a la matinada a la vora del mar, serà la veritat. Per a mi el fragment estrella d’aquest Evangeli d’avui és aquest: “... Jesús li pregunta per tercera vegada si l’estimava i Pere contesta: - Senyor, vos ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo. Li diu Jesús: - Pastura les meves ovelles.”

Àngel Oliva