Reflexions a la Paraula de Déu

Por, confiança i silenci

L’evangeli de Marc té una singularitat que cal tenir present, perquè no és menor. Marc no ens presenta mai un Jesús fent grans discursos, sinó que més aviat l’exhibeix com qui dona testimoni de la presència de Déu a través dels seus fets. Els fets de Jesús són fets extraordinaris, és cert, però els fa sense fer soroll, sense fer escarafalls, sense donar-hi importància. De l’evangeli de Marc els estudiosos en diuen que és l’evangeli del “secret messiànic”, perquè Jesús després d’haver manifestat, de manera ben visible a tots els qui estan al seu voltant, la misericòrdia del seu Pare, fa guardar silenci als qui han estat beneficiaris dels fets o mana callar als mateixos dimonis, si són ells els qui han estat expulsats d’un malalt. Aquesta singularitat de Marc ensenya a tots aquells que volem seguir Jesús, que el testimoni de la nostra fe enmig de la nostra societat s’ha de donar envoltat de silenci.

La dona que tenia pèrdues de sang, de la qual no en sabem el nom, i Jaire, el cap de la sinagoga, a qui li diuen que la seva filla ja és morta, tenen en comú una mateixa actitud: inicialment, ambdós tenien por de Jesús, però confiaven cegament en Ell. La dona “es prosternà davant d’Ell”; Jaire “se li llençà als peus”. Són gestos que van molt més enllà d’una demostració de respecte. En el seu cor, en un moment o altre de la seva vida, han descobert que en Jesús hi ha una força que pot superar la inèrcia dels esdeveniments ordinaris de cada dia.

Aquesta és la sort que està reservada a tots els que de veritat descobreixen Jesús i decideixen seguir-lo; és com la caiguda del cavall de Sant Pau. Pot semblar contradictori, però aquesta situació a molts els causa vertigen. La dona, espontàniament, abans que Jesús la descobrís, “se li acostà tremolant de por”, i el mateix Jesús li diu al cap de la sinagoga: “Tingues fe i no tinguis por”. Tenir por i tenir confiança, no són actituds contradictòries en el camí de la fe, sinó que són el signe de maduresa, de prudència i de respecte que ens cal tenir quan ens despullem davant Déu.

En el món en què vivim, estem acostumats a les exhibicions personals. No importa gens el mitjà que es faci servir. Arribar a ser un influencer és el somni de moltes persones per poder tenir molts seguidors i guanyar molts diners. Jesús dona vida, però en silenci. “Al·leluia. Jesucrist amb la Bona Nova de l’Evangeli ha fet resplendir la llum de la vida. Al·leluia”.

Anton Ramon Sastre

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 30 de juny:

Diumenge xiii de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Dimecres dia 3 de juliol:

Festivitat litúrgica de Sant Tomàs, anomenat Dídim (el Bessó), apòstol

 

Proper diumenge dia 7 de juliol:

Diumenge xiv de durant l'any o del Temps Ordinari

Jornada de responsabilitat en el trànsit

Unció dels malalts i Jornada mundial dels avis i de les persones grans

Aquest diumenge, a l’eucaristia de les 13:15  s’administrà el sagrament de la unció dels malalts. Els sagraments són per a la vida i no per a la mort. El sagrament de la unció no és el passaport a la mort, sinó al contrari, és per poder gaudir de la vida, una vida que volem viscuda amb santedat.

L’administració d’aquest sagrament és una bona ocasió per manifestar la nostra solidaritat i comunió amb les persones grans de la nostra comunitat.

El divendres dia 28, tindrà lloc la IV Jornada mundial dels avis i de les persones grans, jornada instituïda pel papa Francesc. El lema d’enguany és: al temps de la vellesa no em rebutgis (cf. Sl 71,9), amb aquest motiu el bisbe de Roma ha publicat un missatge, Reproduïm un fragment de l’escrit papal:

En aquesta IV Jornada Mundial dedicada a ells, no deixem de mostrar la nostra tendresa als avis i a les persones grans de les nostres famílies, visitem els qui estan desanimats o els qui ja no esperen que un futur diferent pugui ser possible. A l’actitud egoista que porta a l’exclusió i a la soledat, contraposem-hi el cor obert i el rostre alegre de qui té la valentia de dir “no et deixaré” i d’emprendre un camí diferent. Que a tots vosaltres, estimats avis i persones grans, i a tots aquells que us acompanyen, arribi la meva benedicció juntament amb la meva pregària. També a vosaltres us demano, si us plau, que no us oblideu de resar per mi.

Tot a punt per començar a pintar

Aquesta setmana han començat els treballs per pintar la capella del Santíssim. 

Aquestes obres duraran un parell de setmanes, durant les quals les celebracions de l’eucaristia que habitualment tenen lloc a la capella es traslladaran a l’església gran.

La renovació de la pintura d’aquest important espai de la parròquia ha estat possible gràcies a la generositat de la Comunitat, que va cobrir el pressupost amb una col·lecta extraordinària.

 

Un agraïment a en Josep Maria Lari

Per primera vegada després de més de quaranta anys, el Full informatiu d’aquest cap de setmana no l'ha pensat i compaginat en Josep M.Lari. La setmana passada em va fer saber que, per motius de salut, no es veia amb cor de continuar. En aquest cas,  no és una frase feta sinó que l'expressió de no veure’s  amb cor  correspon precisament a  la causa per la qual no s’ha pogut dedicar al nostre Full,  ja que és l’òrgan del qual pateix.

A tots els qui coneixem i estimem en Josep M. ens sap molt de greu, i des d’aquí li volem expressar la nostra comunió, a ell i a la seva esposa Montserrat Viaplana. I, ara, permeteu-me que m’hi adreci directament i li digui: “Josep M. aquestes són les conseqüències de tenir un cor que has fet treballar tant i tant; aquells que tenim la gran sort de tractar-te, ho sabem prou bé que el teu cor sempre ha estat atent a les necessitats dels altres i que ha bategat molt, perquè has estimat molt.”

Si bé és cert que primer de tot i per damunt de tot són les persones, i que el que avui deplorem és la malaltia d'en Josep M., també és veritat que la seva renúncia a continuar coordinant i compaginant el Full deixa un gran buit a la comunitat.

Hi ha feines que només valorem prou quan es deixen de fer. La tasca d'en Josep M. és una d'elles. Cada diumenge veiem normal trobar a l'entrada de l'església els exemplars del Full Informatiu i potser no som prou conscients de la feinada que hi ha al darrere. Qui subscriu aquest escrit és testimoni dels maldecaps que a vegades ha comportat omplir les quatre pàgines del Full. I omplir-les amb escrits i informacions d’interès per a la comunitat. Tots els que hi participem som conscients que no sempre lliurem els articles en els temps adequats, i això fa que algú (en Josep M.) ens els hagi de reclamar.

En Josep M., esperem que sigui per molts anys, és un digne hereu del noucentisme, i per aquest motiu el seu lema i obsessió, és “la feina ben feta".

Ho repeteixo, Josep Maria: gràcies en nom de tots els lectors del Full, de la comunitat i una abraçada de part meva.

Ara, inevitablement, el Full informatiu, començarà una nova etapa. No sé com, ni qui se n'encarregarà, tot ha anat molt ràpid. Si algú té idees i, sobretot, si hi vol col·laborar, que ens ho faci saber. El Full és un mitjà discret, però molt important per  a la comunicació de la comunitat.

Josep M. Jubany, rector

Reflexions a la Paraula de Déu

Qui més qui menys és poruc, siguem sincers. No són pocs els motius que tenim per ser-ho, i més avui que, malgrat els avenços de tot tipus, hem de viure la vida més que vegetant, decidint. Ens manquen seguretats, especialment quan se’ns posa a prova.

Els deixebles de Jesús van experimentar la por quan aquell temporal de mar amenaçador feia perillar la travessia i l’aigua entrava a la barca d’aquells pobres pescadors. Jesús era amb ells a popa. Reposava dormint amb el cap inclinat en un coixí. Els deixebles els va doldre el silenci de Jesús, la seva indiferència davant del mal que preveien. El criden i li diuen: “Mestre, no veieu que ens enfonsem?”. Però no era un crit de socors, sinó un crit de desconfiança en la providència, de dubte i falta de fe davant de tants signes positius que havien percebut de Jesús en diferents moments. Jesús aprofità l’ocasió perquè s’adonessin d’aquesta manca de fe, i els digué: “Per què sou tant porucs? Encara no teniu fe?“.

La fe és la que pot donar resposta als nostres nombrosos interrogants i neguits, semblants als que Job va experimentar amb els seus perquès i que li van provocar tants sofriments aquí a la terra. La seguretat l’hem de menester, primer de tot, per madurar, incloent-hi la seguretat material, que és només un dels aspectes d’aquestes necessitats més amples i diverses. Necessitem algú que ens doni la mà, necessitem a Crist que està per damunt de tots els aspectes, siguin materials o no, i que té la darrera paraula i també aquesta resposta “no sigueu porucs”.

Com a efecte de l’amor que Déu ens té, hem de palpar la seva presència sempre amorosa envers nosaltres. No oblidem que la vida és com una moneda que té dues cares. Una d’aquestes és la del dolor, el sofriment, la depressió, la tristesa, la malaltia i la mort. Però aquesta és l’altra cara de la moneda: l’home ha estat creat per un destí final feliç. Els que viuen en Crist són una creació nova. Tot el que era antic ha passat, ha començat un món nou. Ha estat Crist ressuscitat el qui ens ha ofert aquesta victòria. lliurant-nos de la mort amb la seva pròpia mort. Preguem insistentment pel nostre món i per les seves necessitats, que en són moltes.

Francesc Xavier de Dou

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 23 de juny:

Diumenge XII de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Dilluns 24 de juny:

Solemnitat litúrgica del naixement de sant Joan Baptista, fill de Zacaries i Elisabet, parent i precursor del Senyor

 

Dissabte 29 de juny:

Solemnitat litúrgica de Sant Pere (o Quefes), de Betsaida i Sant Pau (o Pol), de Tars, apòstols i puntals de l'Església (s. I)

Col·lecta de l'Òbol de Sant Pere

 

Proper diumenge dia 30 de juny:

Diumenge XIII de durant l'any o del Temps Ordinari

Reunió de final de curs del Consell Pastoral

Després de l'aprovació de l'acta de la reunió anterior, es va dedicar un temps a la lectura i comentari de l'Evangeli del diumenge següent. En aquest passatge, Jesús convida els seus deixebles a "passar a l'altra riba", un acte que simbolitza el canvi i la transició, tot i la por inicial dels deixebles. La reflexió es va centrar en la serenitat de Jesús enfront les dificultats, una metàfora poderosa sobre la confiança davant els reptes. A continuació es va comunicar l'èxit de la col·lecta extraordinària per a la pintura de la capella. En menys de dues setmanes, s’ha aconseguit la quantitat necessària per finançar aquesta obra, que es considera un autoregal amb motiu del 75è aniversari de la parròquia. Es mostra l’agraïment a tota la Comunitat per aquesta generosa resposta.

En la reunió es va fer un repàs de com van els preparatius dels actes pendents de la celebració d’aquesta efemèride: la petita exposició de fotografies per il·lustrar la història de Sant Ildefons que està prevista inaugurar-la el mes d’octubre; la trobada especial del dissabte 19 a la tarda al per recordar plegats tots aquests anys i entreveure els futurs; la publicació d’un llibret amb les diferents aportacions que estan arribant sobre el que representa Sant Ildefons; i l’eucarista al voltants del dia del patró que donaria per tancat totes els actes de celebració.

També es van acordar les trobades del primer trimestre del curs vinent. Entre les activitats programades hi ha la vetlla de pregària d'inici de curs el 16 de setembre, la trobada especial del 19 d'octubre, la trobada mensual al novembre per tractar el Sínode d'octubre, i la pregària d'Advent el 16 de desembre. El Consell Pastoral va decidir iniciar el nou qcurs amb una reunió la tarda del divendres 13 de setembre on , sense pressa, poder tractar diferents temes importants com, per exemple, les agrupacions parroquials.

La trobada vaconcloure amb una celebració anticipada de Sant Lluis, aprofitant la presència de Mn. Saumell, amb un brindis i menjant una mica de coca.

Celebració comunitària del sagrament de la unció dels malalts

Enguany la celebració serà el diumenge 30 de juny, en el marc de l’eucaristia de les 13.15 h.  

Tot i que falten encara  uns dies, anunciem ara la data perquè totes les persones que hi estiguin interessades disposin de temps suficient per comunicar-ho a la secretaria de la Comunitat.

No és necessari que les persones amb mobilitat limitada es desplacin personalment a la parròquia, pot fer-ho qualsevol altra persona en el seu nom.

Renovació del Consell Pastoral

Avui, dilluns 17 de juny, es reunirà l'últim consell pastoral del curs i es constituirà el nou consell per al pròxim curs 2024-2025. 

Els membres que cessen són: Ana Español, Enriqueta Beascoa i Ignasi Bonjoch. Nous membres: Oriol Bonet, Jordi Cors, Marisa Ballester i Isabel Reig.

A tots ells  els agraïm la seva disponibilitat i les aportacions que han fet i faran en els tres anys de permanència que significa la seva presència al Consell.

Reflexions a la Paraula de Déu

“La més  petita de les llavors arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses”

Les lectures d’avui ens deixen clar el valor que tenen les coses petites en el Regne de Déu, que no tot allò que brilla és or, que l’autenticitat no es mesura pel soroll, que ens cal anar a fons, confiar en la paraula de Déu, ser sembradors en el nostre actuar de cada dia i recordar que el regne de Déu és humil i modest en els seus orígens.

En la lectura del profeta Ezequiel sentim que el Senyor diu: “Jo soc el Senyor, que faig caure els arbres alts i enalteixo els més petits, asseco els arbres verds i faig reverdir els secs.

A la carta de Sant Pau als cristians de Corint llegim: “Tots nosaltres hem de comparèixer davant el tribunal del Crist, on cadascú ha de rebre el que li correspongui segons el bé o el mal que haurà obrat en aquesta vida corporal”.

A l’Evangeli, Sant Marc ens parla que Jesús anunciava la Paraula a la gent amb paràboles i entre elles, la que diu “el Regne de Déu és com un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel poden fer niu a la seva ombra”.

Les lectures, doncs, i especialment l’Evangeli, ens conviden a aprendre a valorar les coses petites, a anar fent petites coses, petits gestos  --un gest d’amistat a aquell que viu desconcertat, un acompanyament a aquell que està sol, donar part del nostre temps per millorar la vida dels altres, ajudar a aquell que sabem que ho necessita sense demanar-li res a canvi--, gestos que potser passen desapercebuts, però segur que en el nostre dia a dia se’ns en presenten moltes ocasions; gestos que, igual que el gra de mostassa creix i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, per petits que siguin, poden canviar la vida d’altres persones, posar dignitat a cada racó del nostre món, en definitiva, fer un món millor.

L’Evangeli també ens convida a escoltar la paraula de Jesús amb el cor obert, amb actitud de pregària i de diàleg personal amb Jesús, per anar posant en pràctica tot allò que Ell ens demana. Acaba l’Evangeli dient que Jesús anunciava la Paraula a la gent amb paràboles, de la manera que eren capaços d’entendre-la; no els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles.  Així doncs, escoltem la Paraula de Jesús i transmetem-la amb el nostre actuar i amb les nostres explicacions, utilitzant paraules entenedores.

Maite Cura Grané

La setmana dia a dia

Diumenge. 16

Trobada de la Catequesi familiar de fi de curs, seguida de la missa conjunta de tots els participants a les 12,15 h

 

Dilluns, 17

Meditació cristiana a la Capella del Santíssim a les 19.15 h

Reunió del Consell pastoral a les 8 del vespre

 

Dimecres, 19

Trobada del grup de pregària a les 7 de la tarda 

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 16:

Diumenge XI de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Divendres dia 21:

Commemoració litúrgica de Sant Lluís Gonzaga (Màntua 1568 - Roma 1591), religiós jesuïta

 

Dissabte dia 22:

A Barcelona, Commemoració litúrgica de Sant Paulí de Nola (Bordeus 355 - Nola 431), bisbe, ordenat a Barcelona

 

Proper diumenge dia 23:

Diumenge XII de durant l'any o del Temps Ordinari

Nota de l’Esplai Sant Ildefons

Aquest dissabte 15 de juny serà l'últim dia d'esplai d'aquest curs; per celebrar-ho passarem la tarda tots els grups junts a l'escola Nausica, fent diferents activitats i clourem el curs amb un berenar amb les famílies.

El proper dilluns 17 farem la reunió informativa amb les famílies sobre els campaments d'estiu. 

Monitors i monitores de l’Esplai

Ha mort Joan Carbonell

Després d’una llarga malaltia en Joan ens ha deixat. 

Membre actiu a la comunitat des de fa molts anys: havia estat catequista, membre del Consell Pastoral i del Consell Arxiprestal, i col·laborador durant un temps de la casa de colònies del Padrós en temps de mossèn Cases. 

Era assidu de les misses dominicals amb la seva esposa, Rosa López, fins que, darrerament, per causa de la malaltia ja no hi podia assistir. 

Expressem el nostre condol més sincer a la Rosa i a tota la família. Descansi en pau.

Embellim l’Església: l’aportació al 75è aniversari de la parròquia

Comuniquem amb goig que s’ha superat amb escreix la campanya de recollida de diners per pintar la Capella del Santíssim; l’últim recompte és superior als 4.000 euros, concretament 4.075, per la qual cosa donem per tancada la campanya.

El Consell Pastoral ho ha orientat com un autoregal que nosaltres mateixos ens fem com una proposta més de les que hem fet i farem per celebrar el 75è aniversari de la fundació de la Parròquia. En donem a tots les gràcies més expressives.

Reflexions a la paraula de Déu

 

«Des de l’abisme et crido, Senyor; Senyor, escolta el meu clam» (Salm 129,1)        

Quan tinc consciència del món que vivim, quan em paro i miro el que està passant, (guerres cruels, genocidis, fam, domini dels poderosos a la cerca desenfrenada de riquesa a costa del que sigui -persones i planeta sencer- emergència climàtica, sequeres, tsunamis, oceans envaïts de plàstics, societat de la «post-veritat», fakes i mentida permanent normalitzada, descrèdit del sistema judicial, lawfare, acusacions falses amb objectius polítics, descrèdit del sistema de control mundial de la salut -OMS i foscor en el tema de la Covid- cada cop més caps de govern d’extrema dreta, sovint corruptes, i/o embogits en les seves declaracions -escollits per la gent que els vota!!- etc., etc.).

Quan miro i prenc consciència de tot això, sento que realment «et crido des de l’abisme, Senyor». I em sento desbordat, desanimat, i impotent. I no sento les nostres comunitats cristianes actives, conscients, il·lusionades, i motivades per revertir la situació, per construir un mon econòmic, polític, social i cultural, segons allò que tu anomenaves «el Regne de Déu», fonamentat sobre la veritat, la justícia, l’amor i la pau. 

Cert que n’hi ha grups en lluita que treballen en aquesta direcció. Són pocs, però hi són. Alguns vinculats a les esglésies cristianes (i explícitament a Tu), però molts més no vinculats, inclús molt allunyats d’elles. Això no em sorprèn. Pere, i els jueus que l’acompanyaven a casa del centurió Corneli, «van quedar molt sorpresos en veure que el do de l’Esperit Sant era abocat fins i tot sobre els pagans.» (Fets, 10, 34, 45). Sento que el teu Esperit Sant (que és llum per discernir i trobar camins nous; que és força i amor)  és dins i fora de les esglèsies. I que l’absència de l’Esperit, també és dins i fora de les esglèsies.

Veig, en el nostre entorn cultural, moltes comunitats cristianes envellides, apagadetes, impotents. Però, Pau ens diu que envellir no és un problema: «...encara que físicament ens anem consumint, interiorment ens renovellem cada dia més» (Cor, 4, 16). Això sí, diu que li passa perquè creu en Tu. Creure en Tu!? Creiem en Tu? Però, si molta gent deia que estaves boig! Inclús la teva mare i els teus germans van anar a buscar-te perquè deien: «Ha perdut el seny!» (Marc, 3, 21).

Doncs sí, Senyor, «fes renéixer en nosaltres un esperit ferm» (Salm 50).

Llavors, tot treballant per fer un món millor, et direm ben sincerament: «Espero amb tota l’ànima, Senyor, confio en la teva paraula.»(Salm 129,5)

 Santiago Quijano

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 9:

Diumenge X de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Dimarts dia 11:

Commemoració litúrgica de Sant Bernabé, apòstol company de Pau, nat a Xipre, on morí

 

Dijous dia 13:

Commemoració litúrgica de Sant Antoni de Pàdua (+1231), prevere franciscà i doctor de l'Església, nat a Lisboa

 

Proper diumenge dia 16:

Diumenge XI de durant l'any o del Temps Ordinari

Eleccions al Parlament Europeu

Diumenge 9 de juny, els europeus estem convocats a les urnes per elegir els futurs membres al Parlament Europeu. Eleccions, que siguem sincers, no susciten massa entusiasme.

Sap molt de greu aquest desinterès per les eleccions Europees perquè en elles està en joc el nostre model de societat i convivència. Naturalment, jo des d'aquí no puc afavorir cap opció política; malgrat que sovint són feixucs, val la pena  que llegiu els principals trets dels programes electorals.

Recomano, i ho faig ben fervorosament que en la vostra decisió tingueu  en compte els valors fundacionals d'Europa. El papa Francesc aquest estiu a Lisboa, durant la Jornada Mundial de la Joventut, va recordar aquests valors:La Unió té com a finalitat promoure la pau, els seus valors i el benestar dels seus pobles; però va més enllà, en afirmar que "en les seves relacions amb la resta del món [...] contribuirà a la pau, la seguretat, el desenvolupament sostenible del planeta, la solidaritat i el respecte mutu entre els pobles, el comerç lliure i just, l'eradicació de la pobresa i la protecció dels drets humans. I el Papa continuà: No són només paraules, sinó fites fonamentals per al camí de la comunitat europea"

Recordem als pares fundadors d'Europa: Robert Schuman, Jean Monnet,  Alcide De Gasperi, Konrad Adenauer. Ells desitjaven una Europa que, després dels desastres de la Segona Guerra Mundial, es retrobés a si mateixa com a constructora de pau, amb un gran contingut social, enfortint  l'estat del benestar, acollidora, democràtica. Una Europa que fos fidel a les seves arrels, unes arrels que són vàries, però de totes elles les més profundes són les cristianes.

Ara, tot això trontolla. En el bell mig del continent hi ha una guerra declarada entre 

Ucraïna i Rússia, cada vegada es posen més traves als immigrants, afavorint, tràgicament, que molts morin ofegats en el mar. Europa es regeix pels interessos econòmics i no pel bé de les persones. I sobretot preocupa l'auge de grups populistes i d'extrema dreta que, amb una gran demagògia, prediquen l'odi a l'estranger, una política autoritària, lliberal a ultrança en el camp econòmic que comporta la marginació i la pobresa per als més vulnerables. Són molt colpidores les paraules del Papa a Lisboa: És preocupant quan un llegeix que en molts llocs s'inverteix contínuament en armament, en lloc de fer-ho en el futur dels fills. I això és veritat. Em deia l'ecònom, fa alguns dies, que la millor rendibilitat de les inversions està en la fabricació d'armes. S'inverteix més en les armes que en el futur dels fills. Somnio amb una Europa que sigui cor d'Occident, que utilitzi el seu enginy per a apagar focus de guerra i encendre llums d'esperança; una Europa que sàpiga retrobar la seva ànima jove, somiant amb la grandesa del conjunt i anant més enllà de les necessitats de l'immediat; una Europa que inclogui en els pobles i a les persones amb la seva pròpia cultura, sense perseguir teories ni colonitzacions ideològiques. I això ens ajudarà a pensar en els somnis dels pares fundadors de la Unió Europea, ells somiaven en gran!.

El nostre vot pot semblar poca cosa, però és la nostra aportació a la construcció d'una Europa justa. Ni la mandra, ni el desinterès, ni el cansament, ni l’avorriment que es produeix la política justifiquen que avui ens abstinguem.

Josep m Jubany

Grup d’acompanyament dels malalts i de la gent gran

La comunitat de Sant Ildefons et ve a veure si no pots venir.

Truca’ns al telèfon: 93 209 73 63.

Celebració comunitària del sagrament del baptisme

Els batejos es fan en diumenge a les 12 del migdia.

Les famílies que vulguin demanar el bateig per a les seves criatures cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

Reflexions a la Paraula de Déu

“Tots ens hem de sentir joves per una comunitat nova”

Jesús ha donat el seu cos i la seva sang per a la salvació de tota la humanitat, no només per als qui han estat batejats i reclosos a l’església. El projecte de Déu és la salvació de tota la humanitat. L’església, la seva vida, és al servei de tothom.

En la lectura de l’Èxode, ens diu: «Després encomanà als joves del poble d’Israel que oferissin víctimes en holocaust i immolessin vedells al Senyor com a víctimes de comunió. Ell recollí en gibrells la meitat de la sang, i amb l’altre meitat aspergí l’altar. Després prengué el document de l’aliança i el llegí al poble en veu alta. El poble respongué: “Farem tot el que diu el Senyor, l’obeirem en tot.” Llavors Moisès aspergí el poble amb la sang i digué: “Aquesta es la sang de l’aliança que el Senyor fa amb vosaltres d’acord amb les paraules escrites aquí.”»

Jesús, fill de Déu, ens encomana a totes les comunitats de l’església que ens sentim joves. Sant Pau, a la carta als cristians hebreus, ens diu: «Crist ha vingut com a gran sacerdot del món renovat que ara comença. Ha entrat una vegada per sempre al lloc sant, passant per un tabernacle més gran i més perfecte, no fet per mans d’homes, ja que no pertany al món creat; i no s’ha servit de la sang de bocs i vedells, sinó que amb la seva pròpia sang ens ha redimit per sempre.»

I Sant Marc ens concreta: «Arribant a la ciutat, ho trobaren tot com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual. I mentre menjaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí, els el donà i digué: “Preneu-lo: això és el meu cos”. Després prengué el calze, digué l’acció de gràcies, els el donà i en begueren tots. I els digué: “Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tots els homes. Us ho dic amb tota veritat: Ja no beuré més d’aquest fruit de la vinya fins el dia que en beuré de novell en el Regne de Déu.»

Amb la seva mort i resurrecció, el Regne de Déu queda establert en aquest món. Nosaltres l’hem de fer possible posant-nos a treballar amb cos i ànima al servei dels altres, amb el millor de nosaltres mateixos, dedicant el nostre temps, la nostra manera de fer bé les coses, la nostra capacitat d’estimar i d’estar sempre al costat dels més febles, els pobres, els desnonats, els humiliats, els immigrants, els perseguits, contribuint des del nostre entorn a fer un món més just i humà.

Pere Rius

La setmana dia a dia

Dilluns, 3

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Meditació cristiana a la Capella del Santíssim a les 19.15 h

 

Dimarts, 4

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí 

 

Dimecres, 5

Trobada del Grup de Pregària a les 7 de la tarda

 

Dissabte, 8

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda