«Des de l’abisme et crido, Senyor; Senyor, escolta el meu clam» (Salm 129,1)
Quan tinc consciència del món que vivim, quan
em paro i miro el que està passant, (guerres cruels, genocidis, fam, domini
dels poderosos a la cerca desenfrenada de riquesa a costa del que sigui -persones
i planeta sencer- emergència climàtica, sequeres, tsunamis, oceans envaïts de
plàstics, societat de la «post-veritat», fakes i mentida permanent
normalitzada, descrèdit del sistema judicial, lawfare, acusacions falses
amb objectius polítics, descrèdit del sistema de control mundial de la salut -OMS
i foscor en el tema de la Covid- cada cop més caps de govern d’extrema dreta,
sovint corruptes, i/o embogits en les seves declaracions -escollits per la gent
que els vota!!- etc., etc.).
Quan
miro i prenc consciència de tot això, sento que realment «et crido des de
l’abisme, Senyor». I em sento desbordat, desanimat, i impotent. I no sento
les nostres comunitats cristianes actives, conscients, il·lusionades, i
motivades per revertir la situació, per construir un mon econòmic, polític,
social i cultural, segons allò que tu anomenaves «el Regne de Déu», fonamentat
sobre la veritat, la justícia, l’amor i la pau.
Cert que n’hi ha grups en lluita que treballen en aquesta direcció. Són pocs, però hi són. Alguns vinculats a les esglésies cristianes (i explícitament a Tu), però molts més no vinculats, inclús molt allunyats d’elles. Això no em sorprèn. Pere, i els jueus que l’acompanyaven a casa del centurió Corneli, «van quedar molt sorpresos en veure que el do de l’Esperit Sant era abocat fins i tot sobre els pagans.» (Fets, 10, 34, 45). Sento que el teu Esperit Sant (que és llum per discernir i trobar camins nous; que és força i amor) és dins i fora de les esglèsies. I que l’absència de l’Esperit, també és dins i fora de les esglèsies.
Veig,
en el nostre entorn cultural, moltes comunitats cristianes envellides,
apagadetes, impotents. Però, Pau ens diu que envellir no és un problema: «...encara
que físicament ens anem consumint, interiorment ens renovellem cada dia més»
(Cor, 4, 16). Això sí, diu que li passa perquè creu en Tu. Creure en Tu!?
Creiem en Tu? Però, si molta gent deia que estaves boig! Inclús la teva mare i
els teus germans van anar a buscar-te perquè deien: «Ha perdut el seny!»
(Marc, 3, 21).
Doncs sí, Senyor, «fes renéixer en nosaltres un esperit ferm» (Salm 50).
Llavors, tot treballant per fer un món millor, et direm ben sincerament: «Espero amb tota l’ànima, Senyor, confio en la teva paraula.»(Salm 129,5)
Santiago Quijano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada