Comentari de les lectures del Diumenge 31 de gener

Mn.Josep Maria Jubany reflexiona sobre les lectures del Diumenge IV de durant l'any.

Reflexions a la Paraula de Déu

Tots quedaren intrigats

Fem-nos una composició de lloc: som a la sinagoga de Cafarnaüm i un jove s’alça a comentar la doctrina. Sabem que baixa de la muntanya. Possiblement sabem que és fill del fuster Josep de Natzaret. No podem esperar-ne gaire res d’un xicot que segurament no ha tingut massa temps d’estudi i sí, en canvi, molt de treball manual.

Jesús de Natzaret comença a parlar i sentim com les paraules, una darrera de l’altra, primer ens sorprenen, després ens mouen per dins. Jesús parla de manera diferent als predicadors que estem acostumats a sentir, sempre lligats a l’escriptura, més a la lletra que no pas a la vida. Jesús parla amb una autoritat nova. Tan nova que, de fet, el que més ens crida l’atenció d’ell és allò que diu i allò que fa. Si parla de pau d’esperit, de no tenir por, ho fa a partir del que ha observat, més que no pas en el que ha llegit. I si ens parla del poder de la fe, ens el demostra pacificant l’esperit d’un home atribolat.

Tots nosaltres som aquest home atribolat que necessita gronxar-se en les paraules d’algú que ens ajuda a recuperar la pau. Jesús, és clar, ho fa amb el poder dels profetes, dels qui saben llevar el tel del que ens envolta però no som capaços de veure. Pau mirà de seguir-lo, comminant -de bona fe- a grans esforços personals tots aquells que volien prendre la paraula a la sinagoga del seu temps.

Jesús, que parla el llenguatge de les persones, que sap arribar-nos al fons del cor amb una paràbola, amb una anècdota extreta d’un molí d’oli o d’un graner dels que tenim al poble, a Cafarnaüm en canvi, ens marca amb el burí de les seves paraules, de tal manera que, quan s’asseu, tots en quedem impregnats i ens somou la intriga: d’on surt la força d’aquest xicot de muntanya? Com és que no ens cansem de sentir-lo? En podem llegir res?

Ens mirem els uns als altres i volem seguir-lo als pobles del voltant. Però és que tenim feina i obligacions de tota mena. És clar que hi voldríem estar més a prop, però mai no trobem el moment. I tanmateix, passats els dies, tot i no recordar exactament allò que va dir dissabte a la sinagoga, sabem que la pau que ens va infondre, perdura en nosaltres.

Mirem, doncs, de seguir-lo, i d’escoltar-lo: la pau restarà en nosaltres i en tots aquells que se’ns acostin.

Família Vives Requena

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 31 de gener:

Diumenge IV de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Dimarts dia 2 de febrer:

Festivitat litúrgica de la Presentació del Senyor, antigament Purificació de Maria i, popularment, la Candelera (pel ritu de la llum)

 

Jornada de la Vida Consagrada

 

Divendres dia 5 de febrer:

Commemoració litúrgica de Santa Àgata o Àgueda, verge i màrtir siciliana (s. III)

 

Dissabte dia 6 de febrer:

Commemoració litúrgica de Sant Pau Miki, prevere jesuïta japonès i companys (franciscans, jesuïtes i laics), màrtirs a Nagasaki (Japó, 1597)

 

Proper diumenge dia 7 de febrer:

Diumenge V de durant l'any o del Temps Ordinari

Fratelli tutti (35)

155. El menyspreu dels febles pot amagar-se en formes populistes, que els utilitzen demagògicament per als seus fins, o en formes liberals al servei dels interessos econòmics dels poderosos. En ambdós casos s'adverteix la dificultat per pensar un món obert que tingui lloc per a tots, que incorpori els més febles i que respecti les diverses cultures.

L'economia de Francesc

El passat dilluns dia 25 es va celebrar la Trobada Mensual de la nostra comunitat. De nou va ser via internet.
.
Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau a Barcelona, va reflexionar sobre el pensament econòmic del papa Francesc. 

Aquí podeu veure i escoltar aquesta sessió.

 

Fratelli tutti (34)

154. Per fer possible el desenvolupament d'una comunitat mundial, capaç de realitzar la fraternitat a partir de pobles i nacions que visquin l'amistat social, cal la millor política posada al servei de l'autèntic bé comú. En canvi, malauradament, la política avui amb freqüència sol assumir formes que dificulten la marxa cap a un món diferent.

Fratelli tutti (33)

152. En alguns barris populars, encara es viu l'esperit del "veïnat", on cada un sent espontàniament el deure d'acompanyar i ajudar el veí. En aquests llocs que conserven aquests valors comunitaris, es viuen les relacions de proximitat amb notes de gratuïtat, solidaritat i reciprocitat, a partir del sentit d'un "nosaltres" de barri. Tant de bo es pogués viure això també entre països propers, que siguin capaços de construir un veïnatge cordial entre els seus pobles. Però les visions individualistes es tradueixen en les relacions entre països. El risc de viure cuidant-nos els uns dels altres, veient els altres com a competidors o enemics perillosos, es trasllada a la relació amb els pobles de la regió. Potser vam ser educats en aquesta por i en aquesta desconfiança.

Memòria 2020

Amb motiu de la festivitat de Sant Ildefons,  i tal com es ve fent els darrers anys, s'ha editat la Memòria de Sant Ildefons, on es recullen les activitats portades a terme durant l'any passat a la nostra comunitat.

Clicant aquí es pot accedir a la Memòria 2020.

Comentari de les lectures del diumenge 24 de gner

Mn.Josep Maria Jubany comenta les lectures del Diumenge III de durant l'any.

Reflexions a la Paraula de Déu

Ha arribat l'hora, convertiu-vos

Amb la lectura de l’evangeli de Marc, iniciem la lectura continuada que ens acompanyarà durant tot aquest període. En aquest començament hi trobem una crida urgent, Joan ha estat empresonat i Jesús en pren el relleu: ”ha arribat l’hora i el regne de Déu és a prop, convertiu-vos i creieu en la bona nova”.

Convertiu-vos! Vet aquí una paraula que hem sentit moltes vegades i potser no hem acabat de trobar-hi el sentit exacte. Convertir-se vol dir canviar la mentalitat davant la vida i els esdeveniments en què ens trobem, no vol dir una resposta a l’amenaça d’un càstig, sinó el fruit de l’acollida de la Bona Nova. Aquest camí és creure que Jesús ens convida a viure amb nous criteris; ho podríem resumir així tal com ho planteja l’evangelista Marc: “s’ha complert el temps. Ja no cal mirar enrere”.

“El regne de Déu a prop”. No podem continuar com si no passés res, no ens entretinguem, ens cal anar per feina, Sant Pau amb altres paraules ens donarà la mateixa idea: ”no podem deixar perdre l’oportunitat present”.

Jesús anuncia un esdeveniment que demana ser acollit i que ho pot canviar tot; Déu s’introdueix en la nostra vida i cal fer-li lloc. Una traducció a la paraula convertir-se voldria dir: mireu si teniu alguna cosa a revisar o per reajustar perquè es complexi en nosaltres el projecte de Déu. Canviar ens costa perquè ens fa sortir d’un món que tenim molt controlat i ens invita a anar cap un món nou que encara està per descobrir o per construir; convertir-se és alliberar la vida de pors, egoismes, tensions i esclavatges que ens impedeixen créixer; la conversió que no produeix pau i alegria, no és autèntica, no ens apropa al regne de Déu.

Una darrera consideració, Jesús va a trobar els deixebles al seu lloc, ells eren pescadors, Jesús passa per la vida i crida, això ens porta a pensar el següent: no es donen dues històries, la història de Déu i la història dels homes, una de sagrada i una de profana, en realitat el que es dona és una única realitat històrica en què tant interessen Déu com l’home. Ens cal situar la nostra història en el moment en què estem vivint, mai ens hauríem pensat que tot el món estaria sotmès a una epidèmia com la que ens toca viure amb la covid 19, pensem sense por d’equivocar-nos que les coses seran diferents, això ens hauria de fer conscients de la gravetat de la situació tant en l’àmbit personal com col·lectiu. Penso que la conversió també hauria de fer-nos canviar de criteris, deixar de pensar com si no passés res i a partir d’aquests esdeveniments tan greus també nosaltres intentéssim ser conscients del que dèiem en començar: Ha arribat l’hora, convertiu-vos!


Lluís Saumell

La litúrgia de la setmana

Diumenge dia 24:

Diumenge III de durant l'any o del Temps Ordinari. Diumenge que s'escau durant l'Octavari de Pregària per la Unitat dels Cristians. Diumenge de la Paraula de Déu

 

Dilluns dia 25:

Festivitat litúrgica de la Conversió de sant Pau, apòstol, camí de Damasc (Fets 9: 1-22)

Darrer dia de l'Octavari de Pregària per la Unitat dels Cristians

 

Dimarts dia 26:

Commemoració litúrgica dels sants Timoteu, bisbe d'Efes i Titus (o Tet), bisbe de Creta, deixebles i col·laboradors de Pau (s. I)

 

Dijous dia 28:

Commemoració litúrgica de sant Tomàs d'Aquino (+ 1274), prevere dominicà i doctor de l'Església

 

Proper diumenge dia 31:

Diumenge IV de durant l'any o del Temps Ordinari

Fratelli tutti (32)

138. Si això va ser sempre cert, avui ho és més que mai a causa de la realitat d'un món tan connectat per la globalització. Necessitem que un ordenament mundial jurídic, polític i econòmic «incrementi i orienti la col·laboració internacional cap al desenvolupament solidari de tots els pobles». Això finalment beneficiarà tot el planeta, perquè «l'ajuda al desenvolupament dels països pobres» implica «creació de riquesa per a tots». Des del punt de vista del desenvolupament integral, això suposa que es concedeixi «també una veu eficaç en les decisions comuns a les nacions més pobres»] i que es procuri «incentivar l'accés al mercat internacional dels països marcats per la pobresa i el subdesenvolupament ».

Festa de Sant Ildefons

Dissabte vinent, 23 de gener, l’Església celebra la festa de Sant Ildefons titular de la nostra comunitat. Degut a les circumstàncies que tots coneixem, enguany no convidarem cap bisbe a presidir l’eucaristia, ni cap cor musical perquè ens ofereixi un concert.

La celebració de la jornada, viscuda sempre fins ara amb esperit festiu, aquest any queda relegada a la intimitat de la comunitat en l’esperança que sigui només aquesta vegada i que l’any vinent puguem tornar-la a celebrar com cal.

A la missa de les 20.00 h del dissabte, recordarem el nostre Sant Patró i també totes les persones, especialment les malaltes i pobres, que formen la nostra comunitat.

Sant Ildefons fou un gran propagador del culte a la Mare de Déu, la festa del seu patronatge és una bona ocasió per demanar la protecció de Maria i de Sant Ildefons per tots nosaltres.

Amb motiu d’aquesta festa, i com és costum, aquell dia sortirà publicada la Memòria d’activitats de la nostra comunitat al llarg de l’any 2020.  Un any ben atípic.

Fratelli tutti (31)

127. Sens dubte, es tracta d'una altra lògica. Si no s'intenta d’ entrar en aquesta lògica, les meves paraules sonaran a fantasia. Però si s'accepta el gran principi dels drets que brollen del sol fet de posseir la inalienable dignitat humana, és possible acceptar el desafiament de somiar i pensar en una altra humanitat. És possible anhelar un planeta que asseguri terra, sostre i feina per a tothom. Aquest és el veritable camí de la pau, i no l'estratègia sense sentit i curta de mires de sembrar por i desconfiança davant amenaces externes. Perquè la pau real i duradora només és possible «des d'una ètica global de solidaritat i cooperació al servei d'un futur plasmat per la interdependència i la corresponsabilitat entre tota la família humana». 

Trobada mensual de la comunitat de gener: L’economia de Francesc

La trobada serà el dilluns dia 25 de gener, a les 20.00 h, en forma de videoconferència, tal com ho vam fer la darrera vegada.

Aquest és el link per poder-hi accedir https://us02web.zoom.us/j/89437469010 o bé es pot entrar clicant aquí.

En aquest darrers anys han augmentat  les desigualtats econòmiques a casa nostra i també s’han  fet més grans les diferències entre països rics i pobres. La pandèmia i les seves conseqüències han agreujat molt aquesta situació.

Són nombroses les persones que arreu del nostre món han denunciat el sistema econòmic actualment vigent. Una de les veus més lliures i més critiques és la del papa Francesc, el qual amb els seus escrits i amb les seves proclames en diferents fòrums internacionals, ha qualificat de perversa una economia que té com a primer objectiu l’enriquiment d’alguns privilegiats o de les grans companyies i d’alguns pobles privilegiats i no el benestar  de les persones, sense cap exclusió. 

Per conèixer més a fons la doctrina pontifícia sobre l’economia, el Consell Pastoral ha convidat el Sr. Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau de Barcelona a participar a la trobada mensual de la comunitat d’aquest mes de gener perquè  imparteixi la conferència “L’economia de Francesc”. 

Eduard Ibáñez és un bon coneixedor de la Doctrina social de l’Església, i ha publicat recentment un llibre editat per Claret amb aquest mateix títol .

 

Comentari de les lectures del diumenge 17 de gener

Mn.Josep Maria Jubany comenta les lectures del II Diumenge de durant l'any.

Reflexions a la Paraula de Déu

Cridats a seguir Jesús

En tots els evangelis, una de les primeres coses que fa Jesús després de ser batejat és escollir les persones que hauran de ser els seus col·laboradors en la missió que Ell vol dur a terme. Els evangelis, però, difereixen en la manera d’explicar com Jesús va fer aquesta selecció. Mateu i Marc, pràcticament ho narren de la mateixa manera: Jesús tot passejant a la vora del mar de Galilea veu uns pescadors, se’ls acosta i els diu que vagin amb Ell que els farà “pescadors d’homes”, i “immediatament deixaren les xarxes i el van seguir”. Lluc no presenta l’elecció dels deixebles d’aquesta manera tan immediata, sinó que prepara l’escena (5, 1-11). Jesús ja havia començat la seva predicació al seu poble natal, Natzaret, i també a Cafarnaúm i Lluc passa a relatar l’escena de la pesca miraculosa, arran de la qual i en veure el magnífic resultat de la pesca, aquells pescadors es varen espantar. Simó, agenollat davant Jesús, sentí que Jesús li deia: “No tinguis por. D’ara endavant seràs pescador d’homes”. L’escena acaba dient: “Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir”.    

L’evangeli que aquest diumenge ens narra com es creà el primer grup de deixebles és de Sant Joan, però només ens explica la primera part de la formació d’aquest grup, i ho fa diferentment als altres evangelis. No és Jesús pròpiament el qui els crida a seguir-lo, sinó que és Joan Baptista qui assenyala i mostra Jesús als seus propis deixebles: “Mireu l’Anyell de Déu”. Aquesta expressió és la mateixa que Joan donà als sacerdots i levites que l’interrogaven sobre per què i en nom de qui batejava. Ell només batejava amb aigua, però l’Anyell de Déu, el Fill de Déu, “és el qui bateja amb l’Esperit Sant”. L’Antic Testament s’obra al Nou Testament: Joan guia els seus deixebles cap a Jesús. I cap on els porta Jesús? “Veniu i ho veureu”. I afegeix aquest evangeli: “Ells hi anaren... i es quedaren amb Ell tot aquell dia”.

Ser cridats a col·laborar en la missió de Jesús és una gran responsabilitat. No tots els que ens diem seguidors seus hem sentit directament la seva veu, ni l’hem pressentit en somnis, però potser sí que algú en algun moment ens va acostar a Jesús, perquè ell ja l’havia descobert. El que és important per a un deixeble de Jesús és tenir afany per saber on viu, on és, com es mou, què vol. Aquesta és una actitud del deixeble de la qual mai no podem defallir, perquè Jesús no és una persona estàtica i, per aquest motiu, se l’ha de seguir contínuament amb l’ajut d’altres, en comunió amb altres, fent comunitat. Poc a poc, potser serà Ell qui ens trobarà a nosaltres i ens canviarà el nom i el cor, com ho va fer amb Simó Pere. Potser només llavors ens atrevirem a quedar-nos amb Ell i a deixar-ho tot.

 

 Anton Ramon Sastre

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 17:

Diumenge II de durant l'any o del Temps Ordinari que preval davant la commemoració litúrgica de sant Antoni el Gran (+ 356), abat d'Egipte, patró de Menorca

Jornada de la Infància Missionera

De dilluns dia 18 a dilluns dia 25:

Octavari de Pregària per la Unitat dels Cristians

Dimarts dia 19:

Commemoració litúrgica de santa Agnès (s. III - IV), verge i màrtir romana. És dia feiner

Dijous dia 21:

Festivitat litúrgica dels sants Fructuós (o Fruitós), bisbe de Tarragona i els seus diaques Auguri i Eulogi, màrtirs (+ 259)

Divendres dia 22:

Commemoració litúrgica de sant Vicenç (o Vicent), diaca de Saragossa i màrtir a València, nat a Osca (s. III - IV)

Dissabte dia 23:

Solemnitat litúrgica de sant Ildefons (+667), bisbe de Toledo, patró de la nostra Parròquia

Proper diumenge dia 24:

Diumenge III de durant l'any o del Temps Ordinari

Fratelli tutti (30)

123. És veritat que l'activitat dels empresaris «és una noble vocació orientada a produir riquesa i a millorar el món per a tots». Déu ens promou, espera que desenvolupem les capacitats que ens va donar i va omplir l'univers de potencialitats. En els seus designis cada persona està cridada a promoure el seu propi progrés, i això inclou fomentar les capacitats econòmiques i tecnològiques per fer créixer els béns i augmentar la riquesa. Però en tot cas aquestes capacitats dels empresaris, que són un do de Déu, haurien d'orientar-se clarament al desenvolupament de les altres persones i de la superació de la misèria, especialment a través de la creació de fonts de treball diversificades. Sempre, al costat del dret de propietat privada, hi ha el més important i anterior principi de la subordinació de tota propietat privada a la destinació universal dels béns de la terra i, per tant, el dret de tots al seu ús.

A la comunitat de la parròquia de Sant Ildefons

Acció Solidària Contra l’Atur és una Fundació que des del 1981 s’ha estat dedicant a ajudar les persones víctimes de l’atur i del treball precari, aconseguint des de llavors més de 16.000 llocs de treball digne, a base d’administrar un fons econòmic que permet donar préstecs sense interessos a iniciatives d’activitat que siguin viables.

Aquesta pandèmia ens ha caigut a sobre com una llosa i hem hagut d’intensificar les ajudes pels projectes que estaven començant a caminar. Gràcies als donants particulars i entitats privades, estem fent front a aquest repte molt més agut que mai.

És per això que avui, en nom del Patronat de la Fundació,  hem d’agrair molt a la Parròquia de Sant Ildefons, el donatiu col·lectiu recollit en la nit d’aquest Nadal.

Per a nosaltres aquest gest suposa un reconeixement i un impuls a la nostra tasca d’ajudar a crear llocs de treball, justament a les portes d’aquest any 2021 en el qual celebrarem el nostre 40 aniversari.

Molt cordialment

 Miquel Verdaguer

Secretari del Patronat de la Fundació Acció Solidària Contra l’Atur

Nadal 2020 - 31 de desembre de 2020

  

Espai Obert, dissabte 16

L’associació “Cristianisme al Segle XXI”, després d’acabar el darrer trimestre de 2020 de manera digital les ponències pendents del cicle anterior, ha preparat per al curs 2021 un cicle Espai Obert que no podia ser com altres vegades. 

Sigui en forma presencial o digital, s'ha cregut convenient oferir  un cicle de sis temes candents que seran desenvolupats per especialistes, sota el títol genèric: “Com serà el món després del coronavirus”.

La primera sessió d’aquest any serà el proper dissabte 16 de gener, i el tema: Ecologia post-coronavirus: repensar l’espècie humana com a part de la biosfera.

La ponent serà Marta Tafalla, doctora en filosofia, professora d’Ètica i Estètica a la UAB.

L’horari serà d’11 a 13 h., en sessions telemàtiques o presencials depenent de les restriccions; s’avisarà abans de cada convocatòria. Concretament aquesta primera trobada serà telemàtica.

Podreu connectar-vos utilitzant l’enllaç següent: https://us02web.zoom.us/j/86246152023

Eutanàsia, fer de l'excepció la norma

Sota aquest títol es publicà el passat 28 desembre a Catalunya Religió un article de la periodista Glòria Barrete sobre la recent aprovació de la llei de l'eutanàsia, que pel seu interès es reprodueix tot seguit.

(Glòria Barrete –CR) El 17 de desembre s’aprova al Congrés dels Diputats la llei de l’eutanàsia. Una llei complexa, amb molts interrogants i molts dubtes, polititzada en el debat públic, i criticada pels bisbes que demanen inversió pública en les cures pal·liatives i la “proximitat i l’acompanyament integral en l’etapa final de la vida”. Parlem amb un polític que s’ha abstingut en la votació, la directora de l’Institut Borja de Bioètica, i amb una metgessa de família de Girona sobre el tema.

“Crec que en aquest moment la societat ni està preparada per l’eutanàsia ni ha hagut un debat previ, dues prèvies que jo crec que eren molt importants”, afirma Montse Esquerda, metge i directora de l’Institut Borja de Bioètica. Esquerda creu que tot el debat s'ha vehiculat a través de casos extrems, casos que des del nivell mèdic no estaven ben abordats, i també que no s’han explicat bé els conceptes d’una mort digna. “Si a algú li preguntes si vol morir en pau i sense dolor et diran que sí, però és que això també es pot assolir amb les cures pal·liatives. Si tu no tens ben treballat prèviament què implica l'eutanàsia i fas una enquesta no estàs preguntant exactament per l'eutanàsia sinó si vol morir sense dolor, o sense estar intubat en una UCI”. 

Esquerda reconeix que segurament la carència més gran d'aquesta llei és que ha faltat un debat a fons, manegant bé els conceptes. “S'ha portat molt el debat a l'autonomia i jo crec que tots tenim clar ja que en una societat plural hi ha limitacions a l'autonomia individual, n'hi ha moltes ja actualment”.

 

Pal·liar el patiment, la meta

No hi ha hagut debat parlamentari, i no és un tema qualsevol. S'ha anat creant un imaginari sobre aquest tema, afirma Esquerda. Això sumat a que a Espanya no es mor bé, que hi ha molta por a morir malament, que s’ha tecnificat molt el final de la vida i que hi ha molt desconeixement, ha generat aquest imaginari col·lectiu sobre l’eutanàsia. “I és veritat que quedaran situacions excepcionals, més en l'àmbit de malaltia neurodegenerativa”, recorda Esquerda. “Crec que petits casos, inclús fent-ho tot bé, hi haurà”. Esquerda, però, reivindica que s'han de buscar regulacions excepcionals per a situacions excepcionals, no fer per a una excepcionalitat la norma.

La pregunta clau, per a Esquerda, és quina és la resposta que ha de donar la societat davant del patiment. “La història de la humanitat ha sigut com una història d'intentar pal·liar el patiment humà, i per a mi aquesta ha de seguir sent la meta”.

Comentari de les lectures del diumenge 10 de gener

 

Mn.Josep Maria Jubany comenta les lectures de la festivitat del baptisme del Senyor.

Reflexions a la Paraula de Déu

El baptisme del Senyor és la identificació de Jesús com a Messies, Fill de Déu. En són testimonis qualificats el Baptista, l’Esperit Sant i el Pare. El nostre baptisme quedà prefigurat en el de Jesús i, consegüentment de manera immediata, la nostra adopció filial per Déu. Aquest fet constitueix la nostra carta d’identitat com a deixebles de Crist i aquesta és la nostra arrel cristiana.

Un profeta de l’AT, segons el Segon Isaïes, descriu la pinzellada de l’acció del servent elegit del Senyor. Serà mansuet, pacient, fidel, tenaç en l’obra de la justícia. Ell és l’aliança d’un poble, llum de les nacions i alliberador dels qui sofreixen (1a lectura). La litúrgia d’avui aplica aquest text a Crist i el nom de Fill substitueix el de servent. En un segon pla, l’apòstol Pere, als inicis de l’Església testimonia a Jesús de Natzaret com el Ungit (Messies Crist) de Déu que amb la força de l’esperit dóna a conèixer la seva acció messiànica: passà fent el bé, curant els oprimits pel dimoni perquè Déu era amb ell (2a lectura).

L’evangeli d’una manera ascendent dona el testimoni més sublim sobre Jesús per part de Joan el Baptista, l’Esperit Sant i el Pare. En un baptisme general el precursor reconegué personalment Jesús que s’infiltrà deliberadament a la fila dels pecadors. Un cop Jesús fou batejat el cel s’obrí i l’Esperit Sant en forma de colom descendí sobre Jesús. És com una reminiscència de l’Esperit creador que vola sobre l’Home de la nova creació. Se sent una veu del Pare que diu: “Tu ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut”. Aquesta identificació messiànica de Jesús com a Fill de Déu és la seva carta credencial on queda reflectida la missió profètica que tindrà. Un dels objectius que la litúrgia assenyala del baptisme de Jesús és el de manifestar el misteri del nou baptisme d’aigua i d’esperit que rep tot batejat. És una oportunitat per rebre també la gràcia indispensable per al nostre viure com a creients i amb un projecte pràctic a la vida diària personal i comunitària. Per ell participem del misteri pasqual de Crist, mort i ressuscitat, del qual Jesús feu memòria repetides vegades i que anomena baptisme de foc.

És una llàstima que hi hagi batejats que ignorin perquè ho són, i més quan alguns ho consideren una càrrega de la qual no són responsables. Busquem la nostra identitat cristiana i assumim-la, així com la nostra filiació adoptiva per part de Déu. Un mitjà és la fe en Crist viscuda dins de la comunitat de l’Església. No siguem cristians irresponsables o dimissionaris, no contemplem el ser-ho com una imposició sinó com una gràcia o un regal. Rebre el baptisme és molt més que tenir un nom i un cognom, és posseir un do incommensurable d’aquest amor de Déu gratuït a fi de viure amb dignitat el nostre ésser d’home o dona.

Cal que renovem el nostre baptisme examinant-nos tot sovint de les nostres actituds per comprovar que s’ajusta a la Carta Magna de les Benaurances i dels Manaments de Déu. Intentem ser cristians de nom i de fets.

Francesc Xavier de Dou 

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 10:

Festivitat litúrgica del baptisme del Senyor

Després de les vespres s'acaba el temps de Nadal

 

De dilluns dia 11 a dissabte dia 16:

Setmana I de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Proper diumenge dia 17:

Diumenge II de durant l'any o del Temps Ordinari que preval davant la commemoració litúrgica de sant Antoni el Gran (+356), abat d'Egipte, patró de Menorca

Fratelli tutti (29)

122. El desenvolupament no s'ha d'orientar a l'acumulació creixent d'uns pocs, sinó que ha d'assegurar «els drets humans, personals i socials, econòmics i polítics, inclosos els drets de les Nacions i dels pobles». El dret d'alguns a la llibertat d'empresa o de mercat no pot estar per sobre dels drets dels pobles, ni de la dignitat dels pobres, ni tampoc del respecte a l'entorn, ja que «qui s'apropia alguna cosa és només per a administrar-lo en bé de tots ».

Nit (dia) de Nadal 2020: homília de Mn.Josep M.Jubany

Amics, amigues.

Un any més hem proclamat la bona nova cantada pels àngels: Mentre eren allà es van complir els dies i va néixer el seu fill, el primogènit. Ella l’embolcallà i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat lloc a l’hostal. Sempre m’ha meravellat la sobrietat amb què l’evangelista Lluc ens narra el naixement del Messies, el Salvador.

Tot sembla senzill, natural, sense escarafalls, com si fos el fet més normal. Un matrimoni s’ha de refugiar en una cova  perquè no tenen lloc a l‘hostal, i és en aquest indret tan poc acollidor i inadequat que neix el seu fill primogènit. Permeteu-me que comenci les meves paraules remarcant aquest fet i ho vull fer perquè, de tant saber-lo, ja no ens impacta gens. Cada any per Nadal tornem a llegir la mateixa història. És ben normal que quan una notícia se’ns repeteix any rere any, ens hi acostumem i res no ens estranyi.

També, aquests darrers anys ens hem acostumat a llegir o a escoltar als noticiaris fets com ara que han mort milers de persones al Mediterrani, que hi ha infants en el nostre món que moren de gana, que a ciutadans veïns nostres se’ls crema la nau on vivien, perquè tampoc havien trobat lloc on estar-se, etc.  No és la meva intenció en aquest capvespre neguitejar-vos  més del compte, el que sí vull posar en relleu és que la narració del naixement del Messies, de l’Emmanuel, no ens explica  només un fet que va  succeir en el passat,  tampoc no és la narració poètica d’un mite, sinó que tots hem de prendre consciència que l’esdeveniment de Betlem es repeteix al cap de 2020 anys, a la nostra ciutat de Barcelona. També és cert que l’evangelista ens diu en la mateixa narració: uns àngels canten la glòria de Déu, uns pobres pastors s’alegren del naixement de Jesús i es posen en camí, i un nen, en bolquers, acabat de néixer i posat en una menjadora, és Déu amb nosaltres.

La nostra carta als Reis

Estimats Mags d’Orient,

Com cada any, els que formem la Comunitat de Sant Ildefons, us escrivim una carta amb l’esperança de que feu realitat els nostres desitjos, projectes i il·lusions. Quan la llegiu potser us sorprendrà una mica, perquè aquest any és mes agosarada que la dels anys anteriors; i és que com ja sabeu, aquest ha sigut un any molt especial.

De forma inesperada i imprevisible, el món sencer s’ha vist atacat per un virus microscòpic, el COVID-19, que ha fet estralls arreu, sense respectar països ni races ni edats ni classes socials..., s’ha fet amo del món i ha canviat les nostres vides: patiment, malalties, morts, confinaments, gent sense feina, personal sanitari esgotat... Estem trasbalsats, desorientats i desanimats. El caos que s’ha produït ha sigut general i universal. Tot i això, ja comencem a pensar i fer plans de futur. Ara us explicaré el nostre projecte i us demanem que ens ajudeu a dur-lo a terme.

Volem fer una important expedició a la recerca  d’un món nou i d’una terra nova amb una vida diferent, més respectuosa amb la natura i més justa amb tots els homes i dones. Per això, us demanem un “kit” d’exploradors, amb una brúixola que marqui el Nord, uns prismàtics que ens ajudin a tenir una mirada llarga, un mapa que ens guiï pel bon camí, una harmònica que ens animi quan estem cansats i una corda amb mosquetons, que ens encordi per anar tots junts.  També una motxilla per ficar-hi vacunes per a tothom, salut de la que en diuen global: del cos, de la ment, per a les famílies, per a la societat, per als països rics i els països pobres... També hi hauríeu de ficar: alegria, esperança, pau i harmonia.

Ara veig que necessitarem una segona motxilla, aquesta serà per als més joves, que caldrà omplir-la d’energia i força, confiança i respecte, il·lusió i generositat,  creativitat i seny. Creativitat per impulsar nous projectes socials, culturals i tecnològics, orientats a millorar la vida de les persones, especialment les més febles. Creativitat per idear i desenvolupar noves polítiques i nous programes, perquè la gent no hagi de migrar dels seus països, i els que ho hagin de fer, puguin regularitzar la seva nova situació, puguin treballar, i  trobin entre nosaltres una vida digna i segura.

Seny, molt de seny, per a la correcta utilització dels progressos tecnològics i digitals,  com les xarxes socials, les “big data”, internet..., i també seny pel bon ús de tots els avenços científics, sense oblidar el respecte i la cura del nostre ja malmès ecosistema.

També necessitem un cubell, ben gran, per deixar-hi tot allò que ens destorbaria durant l’expedició: l’individualisme, l’egoisme, el consumisme, les desigualtats, la injustícia, els prejudicis, la xenofòbia...

Per acabar dos precs més:

Al papa Francesc porteu-li força i energia perquè guiï l’Església pels camins de l’Evangeli d’acord amb els signes dels temps.

Que els presos i exiliats polítics puguin tornar aviat a les seves llars.

Gràcies de tot cor, estimats Mags d’Orient.

Àngels Vilaró en nom de la Comunitat de Sant Ildefons

La celebració de Nadal a la nostra comunitat de Sant Ildefons

Aquest any, com és ben conegut, les celebracions de Nadal estigueren molt condicionades per les mesures sanitàries degudes a la pandèmia. Malgrat les restriccions, res no va impedir que amb molt de goig celebréssim el Naixement del Messies, el Salvador. Això fou possible gràcies a totes les persones que, formant un bon equip, col·laboraren en la preparació de les tres misses que es varen celebrar: a les 6 de la tarda i a 2/4 de 8 del vespre, pensades especialment per als infants i les seves famílies, i a les 10 del vespre, la tradicional i entranyable missa del Gall (es feu a aquesta hora  per raó del toc de queda).

Aquest any de pandèmia, per primera vegada i esperem que sigui la darrera, s’havia de demanar invitació per participar a les misses. El nostre desig era que tothom pogués participar en una de les eucaristies, però malgrat la bona voluntat, l’aforament permès, és el que és, i alguns no ho pogueren fer.

Seguint la normativa, enguany no hi va haver cap cor que cantés durant la missa, però això no fou obstacle perquè ressonessin a l’església el cants propis del dia i també nadales. Un PowerPoint en les diferents eucaristies va suplir els papers de cants i amb il·lustracions es va subratllar el missatge de Nadal.

Com cada any, la nostra comunitat no es va oblidar dels pobres a les celebracions de Nadal i, com ja es costum, es feu una col·lecta destinada a una entitat que treballa  a favor dels més desvalguts. Enguany es feu per Acció Solidària contra l’Atur, i es van recollir 3.200 €.

Sempre, però molt més en el moment de les celebracions de Nadal, vàrem trobar a faltar les persones que altres anys ho celebraven amb nosaltres i aquest any no han pogut ser-hi, bé perquè han mort, bé perquè estan malaltes, bé perquè són persones vulnerables. I també ens alegrem de la presència dels que altres anys no van poder ser-hi i aquest any hem tingut el goig de tenir entre nosaltres. Entre aquestes persones el Sr. Joaquim Forn, la presència del qual, degut a la seva rellevància, no passà desapercebuda. Com és ben conegut, feia tres anys que no podia assistir a la nostra celebració. A l’acabament de la missa i de forma espontània rebé  l’aplaudiment de bona part dels assistents.

Hem celebrat el Nadal, estem en plenes festes nadalenques, que el Senyor beneeixi  la nostra comunitat, les nostres famílies, especialment els més febles, i un record per aquells que no ho poden celebrar amb joia: immigrants, persones hospitalitzades, presos (comuns i polítics), els qui estan tancats al Centre d’internament d’estrangers (CIE)... i una abraçada molt forta als avis que estan confinats a les residències de gent gran.

  Josep M. Jubany

Comentari de les lectures del diumenge 3 de gener

Mn.Josep M Jubany comenta les lectures del diumenge segon després de Nadal.

Reflexions a la Paraula de Déu

El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle

“Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Deu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la.”

 Això diu el primer paràgraf de l’Evangeli de Joan que llegim avui, text teològicament dens i molt profund, difícil de comentar, almenys per a mi, atès que la teologia em queda molt lluny. 

El mateix Evangeli, més endavant, diu: ”El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle (...).” i  “Déu, ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.”

No podem caure en la temptació de creure en Déu de manera teòrica, doctrinal i teològica, convertir la nostra fe en pura creença en aquest Déu que ningú no ha vist mai, limitant-nos a llegir els textos bíblics, fer alguna pregària i assistir a les celebracions litúrgiques. 

Precisament el Déu Fill únic, de què ens parla l’Evangeli, es va fer home, i aquest home és Jesús amb tot el seu missatge a través del seu comportament i els seus ensenyaments,  que van veure i experimentar els qui van viure en la seva època i que ens han arribat a nosaltres a través dels relats dels evangelis. 

És, doncs, a Jesús a qui hem de tenir present en tot moment, el seu comportament i el seu missatge.

Faig una suggeriment per aquest 2021 que acabem de començar: fer-nos una pregunta, respondre-nos-la  nosaltres  mateixos, amb sinceritat, i posar la resposta en pràctica: ¿què faria Jesús si visqués ara, entre nosaltres, amb una pandèmia que afecta la salut de moltes persones arreu, amb la  pèrdua de tantes vides; una crisi econòmica amb milers i milers de persones en precarietat i mancades del més essencial per viure; persones que marxen de casa seva perquè no poden subsistir i o moren en l’intent de trobar una vida millor i no són acollides enlloc; injustícies; opressions; empresonaments injustos, etc., etc.?

 

Maite Cura Grané

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 3:

Diumenge segon després de Nadal

 

Dimarts dia 5:

Hi haurà Missa vespertina pròpia de la vigília de la solemnitat de l'Epifania del Senyor

 

Dimecres dia 6:

Solemnitat litúrgica de l'Epifania del Senyor. És dia festiu. Diada dels sants Reis o mags d'Orient: Melcior, Gaspar i Baltasar, i també Adoració (dels Reis o Dora)

Col·lecta del catequista nadiu

 

Dijous dia 7:

Commemoració litúrgica de sant Ramon de Penyafort (+ 1275), prevere dominicà del Penedès

 

Proper diumenge dia 10:

Festivitat litúrgica del Baptisme del Senyor

Després de les Vespres s'acaba el temps de Nadal

Jornada de la Pau

“Jesús, Senyor nostre, en ressuscitar es va presentar enmig dels seus deixebles i els digué: Pau a vosaltres, Al·leluia. I els deixebles es van alegrar en veure el Senyor. Ell deixa la pau, ell porta la pau: La pau us deixo, la meva pau us dono; jo no us la dono pas com el món la dóna”.

Són paraules de la Carta Encíclica “Pacem in Terris” de Sant Joan XXIII, publicada l’11 d’abril de 1963 sobre la pau entre tots els pobles fonamentada sobre la veritat, la justícia, l’amor i la llibertat.

Poc després, l’any 1967, Sant  Pau VI, dos anys després d’acabar el Concili Vaticà II, va instituir la Jornada de la Pau a celebrar el primer dia de l’any.

D’aleshores ençà cada any el primer dia, l’hem celebrat en la confiança i l’esperança que tard o d’hora aquesta pau arribarà al món i que la Paraula del Senyor penetrarà en tots els cors humans. Preguem i treballem per la pau.