Reflexions a la Paraula de Déu

Tots quedaren intrigats

Fem-nos una composició de lloc: som a la sinagoga de Cafarnaüm i un jove s’alça a comentar la doctrina. Sabem que baixa de la muntanya. Possiblement sabem que és fill del fuster Josep de Natzaret. No podem esperar-ne gaire res d’un xicot que segurament no ha tingut massa temps d’estudi i sí, en canvi, molt de treball manual.

Jesús de Natzaret comença a parlar i sentim com les paraules, una darrera de l’altra, primer ens sorprenen, després ens mouen per dins. Jesús parla de manera diferent als predicadors que estem acostumats a sentir, sempre lligats a l’escriptura, més a la lletra que no pas a la vida. Jesús parla amb una autoritat nova. Tan nova que, de fet, el que més ens crida l’atenció d’ell és allò que diu i allò que fa. Si parla de pau d’esperit, de no tenir por, ho fa a partir del que ha observat, més que no pas en el que ha llegit. I si ens parla del poder de la fe, ens el demostra pacificant l’esperit d’un home atribolat.

Tots nosaltres som aquest home atribolat que necessita gronxar-se en les paraules d’algú que ens ajuda a recuperar la pau. Jesús, és clar, ho fa amb el poder dels profetes, dels qui saben llevar el tel del que ens envolta però no som capaços de veure. Pau mirà de seguir-lo, comminant -de bona fe- a grans esforços personals tots aquells que volien prendre la paraula a la sinagoga del seu temps.

Jesús, que parla el llenguatge de les persones, que sap arribar-nos al fons del cor amb una paràbola, amb una anècdota extreta d’un molí d’oli o d’un graner dels que tenim al poble, a Cafarnaüm en canvi, ens marca amb el burí de les seves paraules, de tal manera que, quan s’asseu, tots en quedem impregnats i ens somou la intriga: d’on surt la força d’aquest xicot de muntanya? Com és que no ens cansem de sentir-lo? En podem llegir res?

Ens mirem els uns als altres i volem seguir-lo als pobles del voltant. Però és que tenim feina i obligacions de tota mena. És clar que hi voldríem estar més a prop, però mai no trobem el moment. I tanmateix, passats els dies, tot i no recordar exactament allò que va dir dissabte a la sinagoga, sabem que la pau que ens va infondre, perdura en nosaltres.

Mirem, doncs, de seguir-lo, i d’escoltar-lo: la pau restarà en nosaltres i en tots aquells que se’ns acostin.

Família Vives Requena