Diumenge dia 2:
Diumenge V de Pasqua que preval
davant la commemoració litúrgica de sant Anastasi (295-373), bisbe d'Alexandria
i doctor de l'Església
Dilluns dia 3:
Festivitat litúrgica de sant Felip
(de Betsaida) i sant Jaume (anomenat el Menor, parent de Jesús, bisbe de
Jerusalem, +62), apòstols
Proper diumenge dia 9:
Diumenge VI de Pasqua
L’1 de maig celebrem la Festa del Treball. Enguany difícilment pot tenir un to de festa davant la quantitat de famílies que ho han perdut tot. El coronavirus n’ha estat la causa més important, sense oblidar que la situació anterior a la pandèmia ja era prou delicada. La pèrdua de llocs de treball, els ERO i els ERTO sense resoldre, mal gestionats tant per l’Estat central com pels diferents governs autonòmics, estan portant a una situació que serà molt difícil de resoldre malgrat els Fons Europeus que hom espera que arribin aviat. La solidaritat és avui més necessària que mai.
227. En efecte, «la veritat és una companya inseparable de la justícia i de la misericòrdia. Les tres juntes són essencials per construir la pau i, d'altra banda, cadascuna d'elles impedeix que les altres siguin alterades. [...] La veritat no deu, de fet, conduir a la venjança, sinó més aviat a la reconciliació i al perdó. Veritat és explicar a les famílies esquinçades pel dolor què ha passat amb els seus parents desapareguts. Veritat és confessar què va passar amb els menors d'edat reclutats pels actors violents. Veritat és reconèixer el dolor de les dones víctimes de violència i d'abusos. [...] Cada violència comesa contra un ésser humà és una ferida en la carn de la humanitat; cada mort violenta ens disminueix com a persones. [...] La violència engendra violència, l'odi engendra més odi, i la mort més mort. Hem de trencar aquesta cadena que es presenta com ineludible ».
Avui 27 d’abril celebrem la festivitat de la nostra patrona la Mare de Déu de Montserrat.
Demanem la seva intercessió per les moltes necessitats que es plantegen al nostre país, primordialment per raó d’aquesta pandèmia que ja ha causat més de tres milions de morts arreu del món i que ha malmès l’economia mundial fins a uns límits que poden ser irrecuperables.
Demanem també perquè se superin els obstacles que ara per ara impedeixen la formació del nou Govern de la Generalitat de Catalunya i perquè es resolgui aviat la situació dels presos polítics i exiliats.
Ara fa un any el coronavirus, com va passar amb moltes altres coses, va aturar les trobades mensuals de la catequesi familiar de la comunitat de Sant Ildefons.
Amb tot, les ganes de retrobar-nos per continuar compartint en comunitat la nostra fe, especialment durant aquelles dates en què tots sentíem la necessitat de pregar els uns pels altres, les vam poder canalitzar mitjançant unes trobades telemàtiques per Rams, Pasqua i Pentecosta, en les quals vam poder pregar, cantar, escoltar a Mn. Josep Maria i així aconseguir sentir-nos més a prop.
Al començament d'aquest curs, tot i estar ple d'incerteses, teníem clar que calia seguir apostant per la catequesi, com un procés comunitari en el qual els nostres infants puguin anar creixent en la fe cristiana. Malauradament les limitacions sanitàries establertes no ens han permès fer cap trobada presencial de la catequesi familiar. Tot i això, el bon material que en Frederic Bassó ens ha deixat com a llegat i que la Montserrat Martínez ha recollit en uns magnífics llibres, el mestratge de Mn. Josep Maria i de la Mireia Galobart i la bona experiència de les trobades on line del confinament, ens han donat una oportunitat per mantenir la catequesi amb els nostres infants.
Així els pares i mares, molts d’ells també catequistes, hem pogut seguir treballant els temes amb els infants en família.
Els catequistes han anat facilitant eines de treball als pares i acompanyament en la seva tasca a casa, i han anat convocant trobades mensuals en format virtual amb els infants per tal de concloure cada un dels temes treballats.
Mn. Josep Maria i la Mireia han seguit guiant els catequistes i han ofert una sessió on line de formació per a pares.
També hem mantingut les nostres pregàries comunitàries on line que, malgrat les limitacions inherents a les pantalles, han esdevingut autèntics moments de pregària viscuda i compartida. La darrera es va fer el diumenge 25 d'abril al vespre; amb el propòsit de celebrar la Pasqua plegats, hem preparat un ritual del foc simbòlic per cremar tot allò que volem deixar enrere i ressuscitar a la Llum.
Malgrat tot, tenim clar que la parròquia continua sent el lloc privilegiat on viure la catequesi en comunitat, i si l'evolució de la pandèmia ens ho permet, que sembla que sí, el mes de maig podrem celebrar les primeres comunions i les confirmacions en grups molt reduïts. I intentarem acabar el curs amb unes celebracions presencials comunitàries de l'eucaristia. Per Rams ho vam poder fer, amb molta prudència, limitacions i mesures de seguretat, i la joia del retrobament va fer que fos una celebració molt bonica.
Desitgem que el proper curs la nostra catequesi
familiar pugui tornar a ser presencial i això sigui
el senyal d'haver superat uns moments molt difícils per a tots. Però sigui com
sigui, aquest curs hem après que amb la il·lusió i les ganes de tots, i amb la
força i la llum de l'Esperit Sant, podem continuar acompanyant els nostres
infants en el procés d'anar creixent en la fe cristiana.
Anna Español
Un dels fruits de la resurrecció de Jesús és que els seus seguidors van poder entendre el sentit de les escriptures. Era un esdeveniment misteriós que els va deixar astorats. En els Fets dels Apòstols els deixebles donen testimoni de la resurrecció, fent al·lusió a les paraules dels profetes i als salms. Jesús és la clau de volta de la història de la salvació, les seves paraules van resultar prou estranyes.
En canvi, després de la seva mort i resurrecció els apòstols poden captar-ne el veritable sentit. S'adonen que Jesús mateix és el bon pastor disposat a morir per les seves ovelles.
Et donem gràcies, Jesús perquè, com el bon pastor, dones la vida per cadascú de nosaltres, ningú no te la pren, ets tu qui t’ofereixes, amb generositat, des del desig de cercar el bé dels altres. Que el teu exemple ens ensenyi a reconèixer la nostra vocació, ens doni força per ser generosos, i ompli la nostra vida en cada situació de la vida diària.
Senyor, dona’ns la humilitat per saber que tu ens parles i no ens deixes anar de la mà, perquè vols aprofitar el millor de nosaltres; protegeix-nos dels llops, dels que viuen dins nostre i dels que ens envolten. Que sempre siguis la roca ferma on poder recolzar-nos. Senyor, Bon Pastor, ajuda'ns a conduir per les prades eternes les ovelles redimides amb la Sang del vostre Fill.
Jesús, sabem que no ho fas per iniciativa pròpia en un acte d’heroïcitat personal, et lliures amb nosaltres en comunió amb el pare que s’entrega amb amor a cada un dels seus fills, aquesta és la teva missió.
Senyor concediu-nos l'alegria dels misteris pasquals i que l'actuació continua de la nostra pròpia missió sigui per a nosaltres causa de goig etern.
Donem gràcies a Jesús que ha ressuscitat com a bon pastor, donant la vida per les seves ovelles, s'ha dignat a morir pel seu ramat.
Mireia
Galobart
Diumenge dia 25 d'abril:
Diumenge IV de Pasqua que preval davant la festivitat
litúrgica de Sant Marc evangelista, deixeble de Pere i company de Marc
Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions i Jornada de
les Vocacions Nadiues
Dilluns
dia 26 d'abril:
Festivitat litúrgica de Sant Isidor (+ 636), bisbe de Sevilla
i doctor de l'Església
Dimarts
dia 27 d'abril:
Solemnitat litúrgica de la Mare de Déu de Montserrat,
patrona principal de Catalunya (coronada 1881, entronitzada 1947)
Dijous
dia 29 d'abril:
Festivitat litúrgica de Santa Caterina de Siena (1347 -
1380), verge, terciària dominicana i doctora de l'Església
Dissabte
dia 1 de maig:
Festa del Treball. Festa del calendari laboral a tot
l'Estat espanyol. És dia festiu, però les misses seran les pròpies d'un
dissabte feiner
Proper
diumenge dia 2 de maig:
Diumenge V de Pasqua que preval davant la commemoració
litúrgica de Sant Anastasi (295-373), bisbe d'Alexandria i doctor de l'Església
Cristianisme al Segle XXI us convida a participar aquest dissabte, 24 d’abril, a la quarta sessió del cicle 2021 d’Espai Obert que vàrem titular “Com serà el món després del coronavirus”. Com us podreu imaginar, aquesta sessió també serà telemàtica ja que les restriccions vigents així ho aconsellen.
En el programa del cicle 2021, al parlar d’aquesta sessió, ens fèiem aquesta pregunta: “Tenim recanvi davant l’exhauriment dels recursos energètics, la degradació del medi ambient, el consum desmesurat d’uns pocs i l’empitjorament de la petjada ecològica?”
Per parlar-nos de
tot això tindrem entre nosaltres a l’Assumpta Farran, llicenciada en
Ciències Físiques, vocal de la Fundació Renovables i vocal del Consell Rector
de Som Energia. La seva ponència porta per títol “Decreixement
i transició energètica”.
La sessió començarà
puntualment a les 11 del matí i per connectar-vos podreu
utilitzar l’enllaç següent: https://us02web.zoom.us/j/83132529606 o bé clicar aquí.
224. L'amabilitat és un alliberament de la crueltat que de vegades penetra les relacions humanes, de l'ansietat que no ens deixa pensar en els altres, de la urgència distreta que ignora que els altres també tenen dret a ser feliços. Avui no sol haver-hi ni temps ni energies disponibles per aturar-se a tractar bé als altres, a dir "permís", "perdó", "gràcies". Però de tant en tant apareix el miracle d'una persona amable, que deixa de banda les seves ansietats i urgències per prestar atenció, per regalar un somriure, per dir una paraula que estimuli, per possibilitar un espai d'escolta enmig de tanta indiferència. Aquest esforç, viscut cada dia, és capaç de crear aquesta convivència sana que venç les incomprensions i prevé els conflictes. El cultiu de l'amabilitat no és un detall menor ni una actitud superficial o burgesa. Ja que suposa valoració i respecte, quan es fa cultura en una societat transfigura profundament l'estil de vida, les relacions socials, la manera de debatre i de confrontar idees. Facilita la recerca de consensos i obre camins on l'exasperació destrueix tots els ponts.
El proper divendres dia 23 celebrarem la diada de Sant Jordi.
En totes les celebracions de l’eucaristia pregarem al nostre Sant Patró pel nostre poble català, per tots els ciutadans de Catalunya, pels nostres governants i per la nostra Església catalana.
Demanarem la seva intercessió en els moments difícils que viu el nostre país, marcats per la pandèmia del covid 19 que ja dura més d’un any, deixant al seu pas un altíssim i inacceptable nombre de morts arreu del món, i una economia molt malmesa per la destrucció de llocs de treball i les altes xifres d’atur que comporta.
En l’àmbit polític demanarem també que es resolguin aviat les dificultats per formar el Govern a la Generalitat de Catalunya.
El 14 de maig de 2011 vam convidar l’Arcadi Oliveras a la nostra Assemblea extraordinària de final de curs per parlar-nos del tema: “La nostra responsabilitat davant la crisi”.
Era realment un temps de crisi i tot el que va dir aleshores seria perfectament aplicable a la crisi actual. Ens deixà un bon record, tant per la seva proximitat com per la seva oratòria eloqüent no exempta d’ironia.
Li dediquem el nostre modest homenatge i des d’aquí podeu accedir al resum d’aquella Assemblea amb Arcadi Oliveras.
Bona Pasqua, estimades famílies de la catequesi,
És temps de Pasqua, temps de celebració en comunitat, i per això us convoquem a totes les famílies de la catequesi familiar a una trobada-pregària en línia el proper diumenge 25/04/21 a les 19:30h.
Les PAUTES per gaudir d'un moment tranquil de pregària són:
- La trobada la farem mitjançant ZOOM, mitjançant el següent link:
https://us02web.zoom.us/j/88363805987pwd=bytYWE9yajBZb2hmUkRMOUNZUjFoQT09
ID de reunió: 883 6380 5987
Codi de accés: 431631
I, essent temps de Pasqua, farem un simbòlic ritual del foc per cremar tot allò que volem deixar enrere i ressuscitar a la Llum. Els catequistes us faran unes propostes per treballar el tema.
I us volíem demanar també les vostres pregàries, preparades en família.
Us esperem doncs per retrobar-nos el proper diumenge.
Una abraçada,
Equip de catequistes
de Sant Ildefons
Malgrat les limitacions que imposa la pandèmia per poder fer reunions presencials, el Grup de reflexió bíblica ha continuat fent les seves reunions mensuals per videoconferència.
El grup es reuneix, com sempre, el primer dimarts de cada mes. L'horari és l'habitual, de les 19,15 hores fins a les 20,15.
Les sessions les dirigeix Mn. Josep Rius Camps, expert en la interpretació de l’Evangeli per mitjà del Codex Bezae que data del segle V.
Actualment el grup està treballant les aparicions de Jesús segons l’Evangeli de Sant Joan
Si hi esteu interessats poseu-vos en contacte amb Pere Rius, telèfon: 609 750 309, adreça electrònica: pererius@movistar.es
Ja estem quasi bé a la meitat del temps de la Pasqua i com els deixebles encara estem esglaiats i esporuguits perquè no acabem d’entendre el que ha passat a Jesús de Natzaret. Diuen les dones que ha ressuscitat! Uns quants deixebles comenten el que els ha passat pel camí! I ara, va i se’ls torna a presentar enmig de la seva trobada setmanal. Però què està passant? Què fa Jesús? És ell? És un esperit que ens perseguirà ara i sempre?
Què ens costa acceptar les evidències del Bé? Som tossuts, aferrats a les nostres arrels terrenes, ens costa mirar cap a l’infinit i contemplar la bondat de Déu.
Però, els deixebles, varen deixar-se endur per la força de Jesús Ressuscitat o potser millor dir, la força de Jesús Ressuscitat se’ls va endur, a poc a poc, al llarg de sis setmanes fins que a la setena l’Esperit Sant, davallà sobre d’ells perquè ja eren capaços d’allotjar-lo als seus cors.
I els nostres cors? Es van preparant per experimentar la mateixa transformació, o si més no, una transformació semblant a la dels deixebles?
Sabem que molts dels que ens llegiu ara mateix, esteu pensant que això passa cada any a aquesta època i és ben clar que sí. Sí, i tant, que cada any repetim el mateix cicle de preparacions i vivències, però és que ens és del tot necessari, és imprescindible que sigui així, any rere any, perquè cada vegada copsem un matís diferent, perquè cada any és diferent de l’anterior i serà diferent del següent i necessitem renovar les nostres promeses, les nostres creences i les nostres esperances.
Jesús Ressuscitat ens estima i ens vol a prop seu, seguim-lo, donem-li el que som, i deixem-nos endur pel seu amor.
Julià i Rosa
Diumenge dia 18:
Diumenge III de Pasqua o de la Divina Misericòrdia. Després de Completes
s'acaba l'Octava de Pasqua
Divendres dia 23:
Solemnitat litúrgica de Sant Jordi,
soldat màrtir (s. IV), nat a Lidda (actual Lod d'Israel) i mort a Nicomèdia
(Turquia), patró secundari de Catalunya (1456)
Proper diumenge dia 25:
Diumenge IV de Pasqua que preval
davant la festivitat litúrgica de Sant Marc evangelista, deixeble de Pere i
company de Pau
Jornada Mundial de Pregària per les
Vocacions i Jornada de les Vocacions Nadiues
223. Sant
Pau esmentava un fruit de l'Esperit Sant amb la paraula grega jrestótes (Ga
5,22), que expressa un estat d'ànim que no és aspre, rude, dur, sinó afable,
suau, que sosté i conforta. La persona que té aquesta qualitat ajuda als altres
a que la seva existència sigui més suportable, sobretot quan carreguen amb el
pes dels seus problemes, urgències i angoixes. És una manera de tractar a
altres que es manifesta de diverses formes: com amabilitat en el tracte, com
una cura per no ferir amb les paraules o gestos, com un intent d'alleujar el
pes dels altres. Implica «dir paraules d'alè, que reconforten, que enforteixen,
que consolen, que estimulen», en lloc de «paraules que humilien, que
entristeixen, que irriten, que menyspreen».
El temps de Pasqua ens revela que l’Esperit de Déu, que va ressuscitar Jesús, omple l’univers. Per això, durant tot aquest temps, els cristians cantem Al·leluia, lloat sigui Déu per la creació, per la vida nova de Jesús, per la vida que vessa sobre nosaltres. Aquest Esperit pot fer que totes les coses siguin noves, fins i tot el món i també els nostres cors. L’Esperit de Déu és la promesa que Jesús ens va fer i aquest Esperit és avui el nostre Defensor i el que continua donant-nos força per ser fidels a l’Evangeli, aquell anunci joiós que ens descobrí qui era Déu i com de gran era el seu amor per a tota la humanitat, alhora que Jesús ens anima a seguir el seu testimoni. Quan nosaltres ens reunim per fer el memorial de la Pasqua, invoquem aquest Esperit repetides vegades, aquest Esperit es fa present enmig de la comunitat i ell torna a fer present d’una manera nova la mort i resurrecció de Jesús, el Crist. Un cop més assistim al miracle de la transfiguració, al miracle de la resurrecció, perquè l’Esperit amb la seva força transforma l’Església i el món sencer. Quan celebrem el misteri de la Pasqua, els cristians fem festa, perquè nosaltres creiem que l’amor de Déu manifestat en Jesús, el Senyor, s’ha estès a tota la humanitat per la força del seu Esperit. I creiem que l’Esperit de Jesús es fa sempre present quan ens reunim i l’invoquem.
Tot aquest temps de Pasqua, que s’estén durant cinquanta dies fins a la festivitat de la Pentecosta, els evangelis ens proclamen els episodis que fan referència a la resurrecció de Jesús, a les seves aparicions als apòstols, a diferents personatges i, abans que a ningú altre, a les dones que li feren costat durant la seva vida. Escoltarem també les seves paraules de comiat i d’apoderament als seus seguidors, per tal que continuessin allò que Ell havia iniciat. Al final de tot aquest cicle, celebrem el compliment de la promesa que Jesús va fer als seus deixebles i a totes les generacions que en el futur l’haurien de seguir: l’enviament de l’Esperit Sant, la Pentecosta. I nosaltres, avui, homes i dones del segle XXI, que hem celebrat la Pasqua del Crist, som portadors d’aquest Esperit.
El temps pasqual és un temps que ens obra a l’esperança, de la mateixa manera que, en aquest temps de primavera, els arbres i les plantes s’engalanen amb les primeres flors, que és un cant a la nova vida que neix. La invitació que ens fa l’Església durant aquest temps és la de contemplar com l’Esperit de Jesús ressuscitat continua sent present en el nostre món, com malgrat les dificultats socials, laborals i polítiques que estem travessant, si estem amatents, arreu hi descobrirem també signes d’amor, de compassió, de presències solidàries. Aquesta manera de mirar el món pot ser un testimoni de la nostra fe en el Crist Ressuscitat, en aquell Jesús que va proclamar que ell era la Vida i que, penjat a la creu, de la seva ferida ens va donar a tots Vida (sang) i Esperit (aigua).
Lloem el Senyor. Al·leluia!
Anton Ramon Sastre
Amics ,
Molt
bona Pasqua.
Crist
ha ressuscitat, Al·leluia, Al·leluia,
Al·leluia.
Adjunto
l’homilia que vaig pronunciar a la vetlla de Pasqua, no és res de l’altre món,
però m’agrada compartir-la amb vosaltres. Moltes felicitats a vosaltres, a la
família, i una felicitació, ben especial a les persones malaltes, persones grans
i a totes les que, pels motius que sigui, pateixen.
Homilia, vetlla de Pasqua 2021
Encara
ressonen en nosaltres les paraules que ahir proclamava l’evangeli. Jesús de
Nazaret era vilment executat a la Creu als afores de la ciutat de Jerusalem. El
Senyor moria, sol, abandonat, com un pària.
També, els que ahir ens trobàvem
en aquesta església amb motiu de la celebració de la litúrgia del Divendres Sant,
recordem les paraules del celebrant Ramon M. Nogués: no hem de buscar el dolor
i el patiment, ja que això ens faria uns malalts; a vegades, el dolor i el
patiment són inevitables i se’ns fan
presents de forma punyent, ja que són necessaris per aconseguir i viure la llibertat.
Jesús de Natzaret, mort en creu per ser fidel i coherent amb les seves
conviccions, amb les seves paraules i accions, ens ensenya que Déu és amor, que
la glòria de Déu és que l’home visqui. Ell havia convidat tots els cansats i
afeixugats a anar vers ell, i és que, a diferència del que s’ensenyava a les
sinagogues, el seu jou era suau i la seva càrrega lleugera.
Cal agrair el testimoni de vida de Jesús de Nazaret, i també el testimoni de tants homes i dones que al llarg de la història, amb generositat, s’han posat al costat de la causa de la veritat fins a lliurar la seva vida, ja que ells han fet el nostre món una mica millor, malgrat tantes misèries i mentides que hi ha i que hi ha hagut en la història dels homes. Aquests homes i dones que s’han lliurat a la causa de la veritat fins a la mort esdevenen referents i ens ajuden a adonar-nos que es pot viure essent fidel a la justícia, la pau, la llibertat, la solidaritat.
Si, com a homes i dones de bona voluntat, contemplem la Creu de Jesús i diem gràcies, és perquè en ell, com en tants altres, hi trobem un model a seguir. I nosaltres que ens gloriem de dir-nos cristians, això és seguidors del Crist, descobrim també en la seva ignominiosa mort en creu la solidaritat de Déu amb nosaltres. Dit de forma senzilla, en la mort de Jesús en creu no tan sols hi veiem el final de l’home bo i just, sinó que hi descobrim que en Jesús, Déu se solidaritza amb tots els crucificats d’arreu i de sempre, amb tants homes i dones que, sense voler-ho, per culpa del mal del món i dels egoismes d’alguns, han patit malaltia, persecució, injustícia, fam, guerra, exili, etc.
Si en l’antiguitat Déu havia dit a Moisès que havia vist l’opressió del seu poble i el va alliberar “amb mà forta i braç potent”, ara en la Creu hi ha quelcom més, Déu ens diu que no només veu l’opressió a què estan sotmesos els petits, sinó que pateix amb ells. Em sembla ben bé que podem afirmar que molt més que un Déu omnipotent i totpoderós, en Jesucrist veiem un Déu que eixuga llàgrimes i plora amb els qui ploren. El Déu de Jesús en la Creu és per damunt de tot el Déu misericordiós i compassiu.
Avui,
vuit dies després de la Pasqua, celebrem el II Diumenge de Pasqua, un diumenge
que rep molts noms. Noms, com diumenge “in albis”, per ser el diumenge "in
albis depositis", és a dir, el dia en el qual els que havien estat batejats la nit de Pasqua deixaven el vestit
blanc, signe de la seva dignitat de cristians. El papa Joan Pau II, l’any 2000,
va proclamar aquest diumenge com el Diumenge de la Divina Misericòrdia. I també
en molts indrets del nostre país, és conegut com “Pasqüetes.” Un diumenge que,
en temps de normalitat, se celebren molts aplecs al voltant d’algunes ermites.
Aquestes tres denominacions ens recorden que el temps de Pasqua és un temps per considerar el do i la dignitat que hem adquirit pel nostre bateig. Per les aigües baptismals hem estat salvats i configurats a Jesucrist, hem esdevingut fills de Déu, membres de l’Església. També és un temps per adonar-nos que el Déu que ressuscità Jesús és el Déu de l’amor, i aquest amor es manifesta en la misericòrdia i la compassió que té per a cadascú de nosaltres. I finalment les trobades i aplecs amb motiu de les pasqüetes, ens recorden la joia de la Pasqua. Una alegria que hem de compartir amb els nostres familiars i amics.
Per acabar de destacar la importància d’aquest II Diumenge de Pasqua, llegim a l’eucaristia les aparicions del Senyor ressuscitat, segons el capítol 20 de l’Evangeli de sant Joan.
Us
aconsello que llegiu aquest text com
recomanava Sant Ignasi de Loiola, “como si presente me hallase”. Llegirem que
aquest primer diumenge de Pasqua, Jesús és enmig nostre, esvaeix la por i ens
dona la seva pau, perdona els nostres pecats, ens infon l’Esperit Sant i ens dona
una missió: ser testimonis. I al cap de vuit dies, també en diumenge, com va esdevenir
a Tomàs, se’ns mostrarà viu, gloriós, però conservant les ferides de la passió,
ja que Ell, el ressuscitat, ha vençut la mort, però no ha oblidat les nafres i
el plor del món. La solidaritat amb els crucificats roman i la misericòrdia
continuarà essent part de la seva identitat.
Ara, nosaltres estem convidats a dir “Senyor meu i Déu meu”, tal com va dir Tomàs tot contemplant al Crist. I hem de retenir les darreres paraules que el Senyor pronuncià: “Feliços els qui creuran sense haver vist”. I hem de pregar perquè el Senyor, en un món racional, pragmàtic, mercantil, etc., ens ajudi a viure aquesta benaurança. Diumenge ”in albis”, de Divina Misericòrdia, de “pasqüetes”. I jo humilment afegeixo: Diumenge per demanar al Senyor Viu, que revifi la fe de tots aquells que, com Tomàs, legítimament tenim dubtes. Antigament en el llenguatge col·loquial, quan algú no sabia alguna cosa es deia que estava ”in albis”, avui diumenge “in albis”, preguem per no està “in albis” pel que fa a la nostra fe en Crist Ressuscitat.
Josep M. Jubany
Ens dirigim a totes aquelles persones que tinguin disponibilitat i vulguin formar part d’un grup per acompanyar gent gran.
A la secretaria de la comunitat hi ha uns formularis per a les persones interessades, per recollir-ne les dades. Aquesta gestió també es pot fer on line clicant aquí.
Bàsicament es tracta de dos aspectes concrets:
1 - Atendre el servei de Càritas parroquial que acull a la gent necessitada de la demarcació parroquial. L’horari d’atenció és el dilluns a la tarda, de 18:30 a 20:30.
2 - La Pastoral dels malalts i de la gent gran que té per objectiu acompanyar i, si ho demanen, donar la comunió a la gent gran o malalta de la demarcació parroquial.
Després dels dies de Setmana Santa la comunitat de Sant Ildefons reprèn les seves activitats, activitats que es veuen seriosament alterades per les circumstàncies que estem patint.
Aquesta conferència, pronunciada per un prestigiós periodista, tanca el cicle
de xerrades programades durant aquest curs sobre la incidència de la pandèmia
en la nostra societat a nivell global i en cadascú de nosaltres a nivell
personal. Recordeu les aportacions anteriors que ens van oferir un biòleg
i teòleg, el P. Ramon M Nogués, un físic i poeta, el Dr. David Jou, i
un filòsof i teòleg, el Dr. Francesc Torralba (aquestes dues últimes, organitzades
juntament amb el CIC)
Us animem tant a participar-hi com a convidar a tots aquells que hi puguin estar interessats.
El link per poder connectar-vos-hi és https://us02web.zoom.us/j/81273751078, o bé clicant aquí.
222. L'individualisme consumista provoca molt atropellament. Els altres es converteixen en mers obstacles per a la pròpia tranquil·litat plaent. Llavors se'ls acaba tractant com molèsties i l'agressivitat creix. Això s'accentua i arriba a nivells exasperants en èpoques de crisi, en situacions catastròfiques, en moments difícils on surt a plena llum l'esperit del "campi qui pugui". No obstant això, encara és possible optar pel cultiu de l'amabilitat. Hi ha persones que ho fan i es converteixen en estrelles enmig de la foscor.
Només considerant el pensament modern, podem veure que la noció de dignitat varia segons els autors. Torralba ha posat damunt la taula dues grans nocions de dignitat confrontades. En primer lloc, la noció de dignitat que la vincula a l’autonomia. Aquest pensament és aquell que afirma que “quan aquesta autonomia es veu alterada, la dignitat es va perdent”.
La segona noció, amb la qual Torralba se sent més còmode, és aquella que pensa en la dignitat com a concepte inherent: “Aquesta idea present en la Declaració Universal dels Drets Humans i que indica que la dignitat depèn de l’ésser i no de les facultats mentals ni de l’obrar”. L’autor modern que desenvolupa aquesta idea és el filòsof francès Jacques Maritain (1882-1973).
Aquesta segona noció apunta que la dignitat emana del mateix ésser, que és independent de l’estat de fragilitat de la persona, i Torralba afegeix que la persona “és mereixedora de respecte i cura independentment de les situacions que visqui o en què es trobi”. És un intangible inviolable, com sosté, per exemple, a la Constitució alemanya.
Mort digna
I és que,
Torralba veu imprescindible distingir aquestes dues nocions per saber de què
parlem quan parlem de dignitat. L’altra expressió emprada sovint en el tema de
l’eutanàsia, la de morir dignament, també ha estat “molt segrestada i associada
a l’eutanàsia” segons el filòsof. Recomana no anar tan ràpid i recorda que
l’expressió té un significat més ampli.
Què vol dir, doncs, morir dignament?. Per a Torralba evoca morir sense patir. “Control de símptomes físics, socials i espirituals”. Per ara, explica, el que tenim a l’abast són les cures pal·liatives, i és millor així. Hi ha un segon element a tenir en compte quan parlem de mort digna: la possibilitat del comiat, del ritual, del símbol. “El drama de la pandèmia va ser la impossibilitat de l’adéu. Per a mi morir dignament és poder acomiadar-se del teu cercle afectiu”.
Un tercer
significat de mort digna és morir en el temps adequat, el kairós dels
grecs. “Tot allò que sigui allargar la mort és una mala praxi”, reconeix, però
la crítica a la distanàsia, l’obstinació terapèutica, no vol dir eutanàsia.
També qualifica de mort digna morir serenament. “Té a veure amb la impressió d’haver fet allò
que calia fer. La missió en el món”, el dharma dels qual parlen els budistes.
“Quan no es produeix, hi ha neguit”. Sòcrates, per exemple, va tenir
aquesta mort.
Finalment també implica morir reconciliat, curar ferides, vincular-hi persones amb qui es va trencar el vincle en el passat. “No hi ha mort digna i serena si hi ha culpa i angoixa”. Per a Torralba, morir dignament també vol dir morir justament, emperò “quan hi ha tantes persones que no tenen els mínims, materials, fàrmacs, o atencions, la mort digna és només per a uns”. I, si reconeixem que la mort digna és intrínseca a la persona, aleshores hauria de ser per a tothom. “Hem hipertrofiat l’autonomia i hem oblidat la justícia.
I finalment, morir dignament també vol dir morir amb reconeixement i gratitud. “Sentir el reconeixement dels altres, que no cal que sigui amb grans platerets, sinó poder dir a cau d’orella a aquella persona tot el que ha aportat a la comunitat”.
220. Per exemple, els pobles originaris no estan en contra del progrés, si bé tenen una idea de progrés diferent, moltes vegades més humanista que la de la cultura moderna dels desenvolupats. No és una cultura orientada al benefici dels que tenen poder, dels que necessiten crear una mena de paradís etern a la terra. La intolerància i el menyspreu davant les cultures populars indígenes és una veritable forma de violència, pròpia dels "eticistes" sense bondat que viuen jutjant als altres. Però cap canvi autèntic, profund i estable, és possible si no es realitza a partir de les diverses cultures, principalment dels pobres. Un pacte cultural suposa renunciar a entendre la identitat d'un lloc de manera monolítica, i exigeix respectar la diversitat oferint camins de promoció i d'integració social.
Pasqua de la resurrecció del Senyor
“Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo! / Perdura eternament el seu amor” (Sl 117, 1), diu el salm responsorial d’avui (vetlla pasqual i també dia de Pasqua). Aquesta bondat i amor de Déu són l’origen del que proclamem amb joia: “Crist ha ressuscitat!” (Khristòs anéstē!, com s’afanyen a dir avui, saludant-se, els grecs de ritu oriental). De la festa principal dels cristians, la festa de Pasqua, és d’on sorgeix la nostra esperança: “si nosaltres ens hem unit a ell participant d’una mort com la seva, també participarem de la seva resurrecció” (Rm 6, 5 –vetlla pasqual–). I a l’evangeli de la vetlla, Maria Magdalena i dues dones més van al sepulcre el diumenge de bon matí per ungir Jesús. Troben el sepulcre buit, s’espanten, i un jove els fa el primer anunci de la resurrecció: “el crucificat ha ressuscitat, no és aquí” (Mc 16, 6). Fugen tremoloses i no parlen de res a ningú per por, tot i que el jove els feia dir als deixebles i a Pere que el veurien a Galilea.
La primera lectura d’avui, dels Fets dels Apòstols, conté el discurs de Pere, a casa del centurió Corneli, sobre Jesús: passà fent el bé i guarint, morí al patíbul, al tercer dia ressuscità, s’aparegué als qui ell mateix havia escollit com a testimonis. I al final: “Tots els profetes en donen testimoni, que tothom qui creu en ell obté el perdó dels pecats gràcies al seu nom” (Ac 10, 43). A la segona lectura, Pau remarca: “Ja que heu ressuscitat amb Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist ..., vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist” (Col 3, 1.3). I l’evangeli ens narra la versió de Joan de l’anada al sepulcre de Maria Magdalena, que ara avisa Pere i el deixeble que Jesús estimava. Hi van tots dos, Jesús no hi és, només el mocador del cap i el llençol d’amortallar. “Llavors va entrar també l’altre deixeble ..., ho veié i cregué. Encara no havien entès que, segons l’Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts” (Jn 20, 8-9).
Joia i esperança, fe en els profetes, en el testimoni dels apòstols, vida nova, amor. Bona Pasqua!
Jordi Cors
Diumenge dia 4: Diumenge de Pasqua de la resurrecció del Senyor:
La missa d’1/4
d’11 del matí es trasllada a 1/4 de 12 del matí
També hi haurà les misses habituals
d'1/4 de 2 del migdia i de 8 del vespre
Inici de l'octava de Pasqua
De dilluns dia 5 a diumenge dia 11:
Dies dins l'octava de Pasqua
Dilluns dia 5:
Dilluns de Pasqua de resurrecció,
conegut popularment com Dilluns de Pasqua florida. Hi haurà eucaristia a les 12
del migdia
Proper diumenge dia 11:
Diumenge II de Pasqua o de la divina misericòrdia.
Després de Completes s'acaba l'Octava de Pasqua
219. Quan un sector de la societat pretén gaudir de tot el que ofereix el món, com si els pobres no existissin, això en algun moment té les seves conseqüències. Ignorar l'existència i els drets dels altres, tard o d'hora provoca alguna forma de violència, moltes vegades inesperada. Els somnis de la llibertat, la igualtat i la fraternitat poden quedar al nivell de les meres formalitats, perquè no són efectivament per a tothom. Per tant, no es tracta només de cercar una trobada entre els que tenen diverses formes de poder econòmic, polític o acadèmic. Una trobada social real posa en veritable diàleg les grans formes culturals que representen la majoria de la població. Sovint les bones propostes no són assumides pels sectors més empobrits perquè es presenten amb una vestimenta cultural que no és el d'ells i amb el qual no poden sentir-se identificats. Per tant, un pacte social realista i inclusiu ha de ser també un "pacte cultural", que respecti i assumeixi les diverses cosmovisions, cultures o estils de vida que coexisteixen en la societat.
Clicant aquí s'enllança amb l'entrevista.
