Amics ,
Molt
bona Pasqua.
Crist
ha ressuscitat, Al·leluia, Al·leluia,
Al·leluia.
Adjunto
l’homilia que vaig pronunciar a la vetlla de Pasqua, no és res de l’altre món,
però m’agrada compartir-la amb vosaltres. Moltes felicitats a vosaltres, a la
família, i una felicitació, ben especial a les persones malaltes, persones grans
i a totes les que, pels motius que sigui, pateixen.
Homilia, vetlla de Pasqua 2021
Encara
ressonen en nosaltres les paraules que ahir proclamava l’evangeli. Jesús de
Nazaret era vilment executat a la Creu als afores de la ciutat de Jerusalem. El
Senyor moria, sol, abandonat, com un pària.
També, els que ahir ens trobàvem
en aquesta església amb motiu de la celebració de la litúrgia del Divendres Sant,
recordem les paraules del celebrant Ramon M. Nogués: no hem de buscar el dolor
i el patiment, ja que això ens faria uns malalts; a vegades, el dolor i el
patiment són inevitables i se’ns fan
presents de forma punyent, ja que són necessaris per aconseguir i viure la llibertat.
Jesús de Natzaret, mort en creu per ser fidel i coherent amb les seves
conviccions, amb les seves paraules i accions, ens ensenya que Déu és amor, que
la glòria de Déu és que l’home visqui. Ell havia convidat tots els cansats i
afeixugats a anar vers ell, i és que, a diferència del que s’ensenyava a les
sinagogues, el seu jou era suau i la seva càrrega lleugera.
Cal agrair el testimoni de vida de Jesús de Nazaret, i també el testimoni de tants homes i dones que al llarg de la història, amb generositat, s’han posat al costat de la causa de la veritat fins a lliurar la seva vida, ja que ells han fet el nostre món una mica millor, malgrat tantes misèries i mentides que hi ha i que hi ha hagut en la història dels homes. Aquests homes i dones que s’han lliurat a la causa de la veritat fins a la mort esdevenen referents i ens ajuden a adonar-nos que es pot viure essent fidel a la justícia, la pau, la llibertat, la solidaritat.
Si, com a homes i dones de bona voluntat, contemplem la Creu de Jesús i diem gràcies, és perquè en ell, com en tants altres, hi trobem un model a seguir. I nosaltres que ens gloriem de dir-nos cristians, això és seguidors del Crist, descobrim també en la seva ignominiosa mort en creu la solidaritat de Déu amb nosaltres. Dit de forma senzilla, en la mort de Jesús en creu no tan sols hi veiem el final de l’home bo i just, sinó que hi descobrim que en Jesús, Déu se solidaritza amb tots els crucificats d’arreu i de sempre, amb tants homes i dones que, sense voler-ho, per culpa del mal del món i dels egoismes d’alguns, han patit malaltia, persecució, injustícia, fam, guerra, exili, etc.
Si en l’antiguitat Déu havia dit a Moisès que havia vist l’opressió del seu poble i el va alliberar “amb mà forta i braç potent”, ara en la Creu hi ha quelcom més, Déu ens diu que no només veu l’opressió a què estan sotmesos els petits, sinó que pateix amb ells. Em sembla ben bé que podem afirmar que molt més que un Déu omnipotent i totpoderós, en Jesucrist veiem un Déu que eixuga llàgrimes i plora amb els qui ploren. El Déu de Jesús en la Creu és per damunt de tot el Déu misericordiós i compassiu.
A
l’evangeli que acabem de proclamar hem escoltat que unes dones pietoses, les
mateixes que a distància havien presenciat la mort de Jesús, el diumenge al matí, passat el repòs del
dissabte, es dirigeixen al sepulcre per ungir el cos de Jesús. Mentre hi anaven
segur que recordaven el que havien viscut les darreres hores. Nosaltres ara, en
aquest capvespre, ens podem identificar
amb aquestes dones, ja que tots nosaltres aquest darrer any també hem plorat la
mort de familiars i amics per causa de la pandèmia.
Elles, el Divendres Sant no van poder ungir el cos de Jesús, ja que no ho permetia la llei. Tampoc nosaltres, per complir els mandats de la llei, no hem pogut acompanyar familiars i amics als funerals i al cementiri, no hem pogut besar les persones que ploraven la mort d’un esser estimat. Siguem sincers, durant aquest darrer any, molts hem patit desànim, hem viscut incerteses, alguns han perdut la feina, etc. Potser ens va bé, molt bé, la metàfora de la pedra del sepulcre, que segons l’evangelista era molt grossa. I és que, els esdeveniments i les seves pèrfides conseqüències ens han caigut a tots al damunt com una gran llosa.
Tot seguint el relat de Marc, hem escoltat que aquelles dones s’adonaren astorades que la pedra havia estat apartada i un jove els anunciava: “No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí. Mireu el lloc on l'havien posat” (Mc 16,6). En molt poques paraules se’ls deia, i se’ns diu a tots nosaltres, allò que el Dr. David Jou va dir-nos a la seva recent conferència: que a la vida les bones causes no sempre acaben bé; amb tot, que el seu final sigui aparentment tràgic als ulls dels homes, no vol dir que no tinguin sentit. El mateix Senyor ja ens ho havia advertit amb la metàfora del gra de blat, si cau a terra sol i no mor, no dona fruit, però si mor dona molt de fruit. Amb aquesta proclama, l’evangelista ens diu que amb la resurrecció de Jesús, els fracassos de les causes bones i justes no són el final. I que, malgrat la força del mal i el poder destructor de les armes, el cor de pedra de molts que els porta a l’egoisme i a la insensibilitat davant del sofriment dels petits, res de tot això no té la darrera paraula. En la resurrecció de Jesús, Déu ens diu que la vida i la mort del Senyor no tan sols dignifiquen la història de la humanitat, sinó que la transformen. Amb la resurrecció de Crist s’esquinça la fortalesa de la mort. És per aquest motiu que podem preguntar-nos, amb l’Apòstol: Oh mort, on és la teva victòria? (1 Co 15,55)
Ara no és el moment d’explicar el com de la resurrecció de Jesús, però sí d’expressar alguns aspectes d’allò que significa creure en la resurrecció de Jesús.
Tornem al text de l’evangeli de Marc que hem proclamat. El fragment comença dient: “Passat el repòs del dissabte”, i recordem novament el que ens deia Ramon M. Nogués, ahir a la tarda tot citant un teòleg basc: que una de les causes de la mort de Jesús fou haver proclamat que el dissabte és per a l’home, i no l’home per al dissabte; i jo afegeixo que Déu ens vol lliures i ens tracta amb amor de Pare i Mare, i no pas com a servents atemorits, obligats a complir mil i una lleis... en els nostres dies aquestes lleis a vegades es qualifiquen de divines i d’altres d’eclesiàstiques. Doncs bé, amb la resurrecció de Jesús, ja s’ha acabat el dissabte per sempre, ara som diumenge al mati.
El sol que surt és també una bella metàfora del sol radiant, del qual ens parla un himne del Nou Testament, l’himne de Zacaries. Parla del sol que surt del cel per il·luminar-nos els qui vivim en la fosca i en les ombres de la mort. No hi ha dissabte, no hi ha foscor, ni nit, no hi ha cap cadena que en nom de Déu ens pugui lligar, la nostra vocació és la llibertat.
I el jove de l’escriptura encara va afegir: “Però ara aneu a dir als seus deixebles i a Pere: ‘Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com us va dir’”. Aquesta indicació, també ens va adreçada a nosaltres. Hem de ser testimonis de la resurrecció, hem d’anunciar que amb la fe en el Ressuscitat tota la nostra vida guanya sentit. Malgrat el patiment i el sofriment, nosaltres ens sabem acompanyats pel Crist Ressuscitat, no podem contagiar-nos d’un desànim paralitzador i hem d’encomanar la joia de viure i l’esperança que un altre món és possible. I també se’ns diu que això ho hem de fer a Galilea, aquella regió del Nord, que l’evangeli de Mateu descriu com la “Galilea dels pagans”. Com si ens vulgues dir: no us quedeu a Jerusalem on la gent es creu que ja ho sap tot de Déu i està tancada en si mateixa i satisfeta. Hem d’anar a Galilea, terra de gent senzilla, de gent de camp i de mar. Nosaltres hem de ser testimonis de la resurrecció, no només en ambients eclesiàstics, sinó que hem de portar esperança als nostres entorns, a la nostra societat que té tants motius per estar desesperançada.
I
acabo, i ho faig amb les enigmàtiques paraules amb què Marc va cloure el seu
evangeli: “Elles
sortiren del sepulcre i van fugir, plenes d'esglai i tremoloses; i no digueren
res a ningú, perquè tenien por”. Les dones s’adonaren que l’anunci que
havien rebut, el sepulcre buit que havien vist, els canviava la vida, i
tingueren por. Ara nosaltres aquest nit, som conscients que potser ens fa por, tal
vegada mandra, viure com a testimonis de la resurrecció.
En aquest cas deixem-nos seduir pel Crist Ressuscitat, que ens acompanya i ens diu una i altra vegada “no us espanteu”, no tingueu por. No hem de tenir por, perquè ell ens acompanya. No tinguem por, perquè ni la persecució, ni la mort sagnant, ni res, ens podrà separar de l’amor de Crist que en la seva mort i en la seva resurrecció ens ha mostrat l’amor.
Amics, amigues, Crist viu, alegrem-nos i celebrem-ho.
Al·leluia, Al·leluia, Al·leluia
Bona
Pasqua
Sant
Ildefons ,
Nit
de Pasqua, 3 d’abril 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada